[ES] El triaje de los incidentes de urgencias y emergencias extrahospitalarias representa un reto difícil, debido a las limitaciones temporales y a la incertidumbre. Además, errores en este proceso pueden tener graves consecuencias para los pacientes. Por lo tanto, cualquier herramienta o estrategia novedosa que mejore estos procesos ofrece un valor sustancial en términos de atención al paciente y gestión global de los incidentes. La hipótesis en la que se basa esta tesis es que el Aprendizaje Automático, concretamente el Aprendizaje Profundo, puede mejorar estos procesos proporcionando estimaciones de la gravedad de los incidentes, mediante el análisis de millones de datos derivados de llamadas de emergencia de la Comunitat Valenciana (España) que abarcan desde 2009 hasta 2019. Por tanto, esta tesis profundiza en el diseño y desarrollo de modelos basados en Aprendizaje Profundo Multitarea que aprovechan los datos multimodales asociados a eventos de urgencias y emergencias extrahospitalarias. Nuestro objetivo principal era predecir si el incidente suponía una situación de riesgo vital, la demora admisible de la respuesta y si era competencia del sistema de emergencias o de atención primaria. Utilizando datos disponibles entre 2009 y 2012, se observaron mejoras sustanciales en las métricas macro F1, con ganancias del 12.5% para la clasificación de riesgo vital, del 17.5% para la demora en la respuesta y del 5.1% para la clasificación por jurisdicción, en comparación con el protocolo interno de triaje de la Comunidad Valenciana. Sin embargo, los sistemas, los protocolos de triaje y las prácticas operativas evolucionan de forma natural con el tiempo. Los modelos que mostraron un rendimiento excelente con el conjunto de datos inicial de 2009 a 2012 no demostraron la misma eficacia cuando se evaluaron con datos posteriores que abarcaban de 2014 a 2019. Estos últimos habían sufrido modificaciones en comparación con los anteriores, que dieron lugar a variaciones en las distribuciones de probabilidad, caracterizadas e investigadas meticulosamente en esta tesis. Continuando con nuestra investigación, nos centramos en la incorporación de técnicas de Aprendizaje Continuo Profundo en nuestros desarrollos. Gracias a ello, pudimos mitigar sustancialmente los efectos adversos consecuencia de los cambios distribucionales sobre el rendimiento. Los resultados indican que, si bien las fluctuaciones de rendimiento no se eliminan por completo, pueden mantenerse dentro de un rango manejable. En particular, con respecto a la métrica F1, cuando las variaciones distribucionales son ligeras o moderadas, el comportamiento se mantiene estable, sin variar más de un 2.5%. Además, nuestra tesis demuestra la viabilidad de construir herramientas auxiliares que permitan a los operadores interactuar con estos complejos modelos. En consecuencia, sin interrumpir el flujo de trabajo de los profesionales, se hace posible proporcionar retroalimentación mediante predicciones de probabilidad para cada clase de etiqueta de gravedad y tomar las medidas pertinentes. Por último, los resultados de esta tesis tienen implicaciones directas en la gestión de las urgencias y emergencias extrahospitalarias en la Comunidad Valenciana, al integrarse el modelo final resultante en los centros de atención de llamadas. Este modelo utilizará los datos proporcionados por los operadores telefónicos para calcular automáticamente las predicciones de gravedad, que luego se compararán con las generadas por el protocolo de triaje interno. Cualquier disparidad entre estas predicciones desencadenará la derivación del incidente a un coordinador médico, que supervisará su tratamiento. Por lo tanto, nuestra tesis, además de realizar importantes contribuciones al campo de la Investigación en Aprendizaje Automático Biomédico, también conlleva implicaciones sustanciales para mejorar la gestión de las urgencias y emergencias extrahospitalarias en el contexto de la Comunidad Valenciana. / [CA] El triatge dels incidents d'urgències i emergències extrahospitalàries representa un repte difícil, a causa de les limitacions temporals i de la incertesa. A més, els errors en aquest procés poden tindre greus conseqüències per als pacients. Per tant, qualsevol eina o estratègia innovadora que millore aquests processos ofereix un valor substancial en termes d'atenció al pacient i gestió global dels incidents. La hipòtesi en què es basa aquesta tesi és que l'Aprenentatge Automàtic, concretament l'Aprenentatge Profund, pot millorar significativament aquests processos proporcionant estimacions de la gravetat dels incidents, mitjançant l'anàlisi de milions de dades derivades de trucades d'emergència de la Comunitat Valenciana (Espanya) que abasten des de 2009 fins a 2019. Per tant, aquesta tesi aprofundeix en el disseny i desenvolupament de models basats en Aprenentatge Profund Multitasca que aprofiten dades multimodals d'incidents mèdics d'urgències i emergències extrahospitalàries. El nostre objectiu principal era predir si l'incident suposava una situació de risc vital, la demora admissible de la resposta i si era competència del sistema d'emergències o d'atenció primària. Utilitzant dades disponibles entre 2009 i 2012, es van observar millores substancials en les mètriques macro F1, amb guanys del 12.5% per a la classificació de risc vital, del 17.5% per a la demora en la resposta i del 5.1% per a la classificació per jurisdicció, en comparació amb el protocol intern de triatge de la Comunitat Valenciana. Tanmateix, els protocols de triatge i les pràctiques operatives evolucionen de forma natural amb el temps. Els models que van mostrar un rendiment excel·lent amb el conjunt de dades inicial de 2009 a 2012 no van demostrar la mateixa eficàcia quan es van avaluar amb dades posteriors que abastaven de 2014 a 2019. Aquestes últimes havien sofert modificacions en comparació amb les anteriors, que van donar lloc a variacions en les distribucions de probabilitat, caracteritzades i investigades minuciosament en aquesta tesi. Continuant amb la nostra investigació, ens vam centrar en la incorporació de tècniques d'Aprenentatge Continu als nostres desenvolupaments. Gràcies a això, vam poder mitigar substancialment els efectes adversos sobre el rendiment conseqüència dels canvis distribucionals. Els resultats indiquen que, si bé les fluctuacions de rendiment no s'eliminen completament al llarg del temps, poden mantenir-se dins d'un rang manejable. En particular, respecte a la mètrica F1, quan les variacions distribucionals són lleugeres o moderades, el comportament es manté estable, sense variar més d'un 2.5%. A més, la nostra tesi demostra la viabilitat de construir eines auxiliars que permeten als operadors interactuar amb aquests models complexos. En conseqüència, sense interrompre el flux de treball dels professionals, es fa possible proporcionar retroalimentació mitjançant prediccions de probabilitat per a cada classe d'etiqueta de gravetat i prendre les mesures pertinents. Finalment, els resultats d'aquesta tesi tenen implicacions directes en la gestió de les urgències i emergències extrahospitalàries a la Comunitat Valenciana, al integrar-se el model final resultant als centres d'atenció de telefonades. Aquest model utilitzarà les dades proporcionades pels operadors telefònics per calcular automàticament les prediccions de gravetat, que després es compararan amb les generades pel protocol de triatge intern. Qualsevol disparitat entre aquestes prediccions desencadenarà la derivació de l'incident a un coordinador mèdic, que supervisarà el seu tractament. Per tant, és evident que la nostra tesi, a més de realitzar importants contribucions al camp de la Investigació en Aprenentatge Automàtic Biomèdic, també comporta implicacions substancials per a millorar la gestió de les urgències i emergències extrahospitalàries en el context de la Comunitat Valenciana. / [EN] Triage for out-of-hospital emergency incidents represents a tough challenge, primarily due to time constraints and uncertainty. Furthermore, errors in this process can have severe consequences for patients. Therefore, any novel tool or strategy that enhances these processes can offer substantial value in terms of patient care and overall management of out-of-hospital emergency medical incidents. The hypothesis upon which this thesis is based is that Machine Learning, specifically Deep Learning, can improve these processes by providing estimations of the severity of incidents, by analyzing millions of data derived from emergency calls from the Valencian Region (Spain) spanning from 2009 to 2019. Hence, this thesis delves into designing and developing Deep Multitask Learning models that leverage multimodal out-of-hospital emergency medical data. Our primary objective was to predict whether the incident posed a life-threatening situation, the admissible response delay, and whether it fell under the jurisdiction of the emergency system or primary care. Using data available from 2009 to 2012, the results obtained were promising. We observed substantial improvements in macro F1-scores, with gains of 12.5% for life-threatening classification, 17.5% for response delay, and 5.1% for jurisdiction classification, compared to the in-house triage protocol of the Valencian Region. However, systems, dispatch protocols, and operational practices naturally evolve over time. Models that exhibited excellent performance with the initial dataset from 2009 to 2012 did not demonstrate the same efficacy when evaluated on data spanning from 2014 to 2019. This later dataset had undergone modifications compared to the earlier one, which led to dataset shifts, which we have meticulously characterized and investigated in this thesis. Continuing our research, we incorporated Deep Continual Learning techniques in our developments. As a result, we could substantially mitigate the adverse performance effects consequence of dataset shifts. The results indicate that, while performance fluctuations are not completely eliminated, they can be kept within a manageable range. In particular, with respect to the F1-score, when distributional variations fall within the light to moderate range, the performance remains stable, not varying by more than 2.5%. Furthermore, our thesis demonstrates the feasibility of building auxiliary tools that enable dispatchers to interact with these complex deep models. Consequently, without disrupting professionals' workflow, it becomes possible to provide feedback through probability predictions for each severity label class and take appropriate actions based on these predictions. Finally, the outcomes of this thesis hold direct implications for the management of out-of-hospital emergency medical incidents in the Valencian Region. The final model resulting from our research is slated for integration into the emergency medical dispatch centers of the Valencian Region. This model will utilize data provided by dispatchers to automatically compute severity predictions, which will then be compared with those generated by the in-house triage protocol. Any disparities between these predictions will trigger the referral of the incident to a physician coordinator, who will oversee its handling. Therefore, it is evident that our thesis, in addition to making significant contributions to the field of Biomedical Machine Learning Research, also carries substantial implications for enhancing the management of out-of-hospital emergencies in the context of the Valencian Region. / Ferri Borredà, P. (2024). Deep Continual Multimodal Multitask Models for Out-of-Hospital Emergency Medical Call Incidents Triage Support in the Presence of Dataset Shifts [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203192

This master thesis explores the transformative potential of Large Language Models (LLMs) in enhancing business processes across various industries, with a specific focus on Management Innovation. As organizations face the pressures of digitalization, LLMs emerge as powerful tools that can revolutionize traditional business workflows through enhanced decision-making, automation of routine tasks, and improved operational efficiency. The research investigates the integration of LLMs within four key business domains: Human Resources, Tender Management, Consultancy, and Compliance. It highlights how LLMs facilitate Management Innovation by enabling new forms of workflow automation, data analysis, and compliance management, thus driving substantial improvements in efficiency and innovation. Employing a mixed-method approach, the study combines an extensive literature review with surveys and interviews with industry professionals to evaluate the impact and practical applications of LLMs. The findings reveal that LLMs not only offer significant operational benefits but also pose challenges related to data security, integration complexities, and privacy concerns. This thesis significantly contributes to the academic and practical understanding of LLMs, proposing a framework for their strategic adoption to foster Management Innovation. It underscores the need for businesses to align LLM integration with both technological capabilities and strategic business objectives, paving the way for a new era of management practices shaped by advanced technologies. / Denna masteruppsats utforskar den transformativa potentialen hos Stora Språkmodeller (LLMs) i att förbättra affärsprocesser över olika industrier, med särskilt fokus på Management Innovation. När organisationer möter digitaliseringens press, framträder LLMs som kraftfulla verktyg som kan revolutionera traditionella affärsarbetsflöden genom förbättrat beslutsfattande, automatisering av rutinuppgifter och förbättrad operationell effektivitet. Forskningen undersöker integrationen av LLMs inom fyra centrala affärsområden: Human Resources, Anbudshantering, Konsultverksamhet och Regelefterlevnad. Den belyser hur LLMs underlättar Management Innovation genom att möjliggöra nya former av arbetsflödesautomatisering, dataanalys och efterlevnadshantering, vilket driver påtagliga förbättringar i effektivitet och innovation. Genom att använda en blandad metodansats kombinerar studien en omfattande litteraturöversikt med enkäter och intervjuer med branschproffs för att utvärdera påverkan och praktiska tillämpningar av LLMs. Resultaten visar att LLMs inte bara erbjuder betydande operationella fördelar utan även medför utmaningar relaterade till datasäkerhet, integrationskomplexitet och integritetsfrågor. Denna uppsats bidrar avsevärt till den akademiska och praktiska förståelsen av LLMs, och föreslår en ram för deras strategiska antagande för att främja Management Innovation. Den understryker behovet för företag att anpassa LLM-integrationen med både teknologiska kapabiliteter och strategiska affärsmål, vilket banar väg för en ny era av ledningspraxis formad av avancerade teknologier.

Many, if not all people have online social accounts (OSAs) on an online community (OC) such as Facebook (Meta), Twitter (X), Instagram (Meta), Mastodon, Nostr. OCs enable quick and easy interaction with friends, family, and even online communities to share information about. There is also a dark side to Ocs, where users with malicious intent join OC platforms with the purpose of criminal activities such as spreading fake news/information, cyberbullying, propaganda, phishing, stealing, and unjust enrichment. These criminal activities are especially concerning when harming minors. Detection and mitigation are needed to protect and help OCs and stop these criminals from harming others. Many solutions exist; however, they are typically focused on a single category of malicious intent detection rather than an all-encompassing solution. To answer this challenge, we propose the first steps of a framework for analyzing and identifying malicious intent in OCs that we refer to as malicious mntent detection framework (MIDF). MIDF is an extensible proof-of-concept that uses machine learning techniques to enable detection and mitigation. The framework will first be used to detect malicious users using solely relationships and then can be leveraged to create a suite of malicious intent vector detection models, including phishing, propaganda, scams, cyberbullying, racism, spam, and bots for open-source online social networks, such as Mastodon, and Nostr.

Diagnostic Captioning is described as “the automatic generation of a diagnostic text from a set of medical images of a patient collected during an examination” [59] and it can assist inexperienced doctors and radiologists to reduce clinical errors or help experienced professionals increase their productivity. In this context, tools that would help medical doctors produce higher quality reports in less time could be of high interest for medical imaging departments, as well as significantly impact deep learning research within the biomedical domain, which makes it particularly interesting for people involved in industry and researchers all along. In this work, we attempted to develop Diagnostic Captioning systems, based on novel Deep Learning approaches, to investigate to what extent Neural Networks are capable of performing medical image tagging, as well as automatically generating a diagnostic text from a set of medical images. Towards this objective, the first step is concept detection, which boils down to predicting the relevant tags for X-RAY images, whereas the ultimate goal is caption generation. To this end, we further participated in ImageCLEFmedical 2022 evaluation campaign, addressing both the concept detection and the caption prediction tasks by developing baselines based on Deep Neural Networks; including image encoders, classifiers and text generators; in order to get a quantitative measure of my proposed architectures’ performance [28]. My contribution to the evaluation campaign, as part of this work and on behalf of NeuralDynamicsLab¹ group at KTH Royal Institute of Technology, within the school of Electrical Engineering and Computer Science, ranked 4th in the former and 5th in the latter task [55, 68] among 12 groups included within the top-10 best performing submissions in both tasks. / Diagnostisk textning avser automatisk generering från en diagnostisk text från en uppsättning medicinska bilder av en patient som samlats in under en undersökning och den kan hjälpa oerfarna läkare och radiologer, minska kliniska fel eller hjälpa erfarna yrkesmän att producera diagnostiska rapporter snabbare [59]. Därför kan verktyg som skulle hjälpa läkare och radiologer att producera rapporter av högre kvalitet på kortare tid vara av stort intresse för medicinska bildbehandlingsavdelningar, såväl som leda till inverkan på forskning om djupinlärning, vilket gör den domänen särskilt intressant för personer som är involverade i den biomedicinska industrin och djupinlärningsforskare. I detta arbete var mitt huvudmål att utveckla system för diagnostisk textning, med hjälp av nya tillvägagångssätt som används inom djupinlärning, för att undersöka i vilken utsträckning automatisk generering av en diagnostisk text från en uppsättning medi-cinska bilder är möjlig. Mot detta mål är det första steget konceptdetektering som går ut på att förutsäga relevanta taggar för röntgenbilder, medan slutmålet är bildtextgenerering. Jag deltog i ImageCLEF Medical 2022-utvärderingskampanjen, där jag deltog med att ta itu med både konceptdetektering och bildtextförutsägelse för att få ett kvantitativt mått på prestandan för mina föreslagna arkitekturer [28]. Mitt bidrag, där jag representerade forskargruppen NeuralDynamicsLab² , där jag arbetade som ledande forskningsingenjör, placerade sig på 4:e plats i den förra och 5:e i den senare uppgiften [55, 68] bland 12 grupper som ingår bland de 10 bästa bidragen i båda uppgifterna.