El presente estudio tiene como objetivo contrastar perspectivas relevantes sobre la conveniencia de expandirse de manera gradual o acelerada en el proceso de internacionalización de las empresas, para lo cual se revisaron los modelos o teorías principales, tales como Uppsala, Born Global y la teoría mixta. En cuanto al modelo de Uppsala, este explica un proceso de expansión internacional por etapas, para obtener una rentabilidad empresarial de modo más seguro, mitigar riesgos y reducir recursos financieros. Por otro lado, la teoría Born Global o Nacidas Globales, da cuenta de un proceso de expansión de alcance internacional desde el inicio de las operaciones comerciales, donde se obvian las etapas descritas en el modelo gradual, mediante la utilización de medios tecnológicos y plataformas digitales. Por último, las teorías mixtas se basan en la confianza y la integridad familiar, que influyen en la decisión de explorar nuevos mercados, estudiar el patrón estratégico que se inicia desde la consolidación del mercado nacional y la posterior expansión internacional, ya sea gradualmente o en diferentes tiempos, por medio de la exportación pasiva, la distribución o de forma directa. Las empresas pueden decidir expandirse de manera acelerada o gradual bajo cualquiera de las estrategias elegidas, con los beneficios y los riesgos derivados de cada decisión. Por consiguiente, el presente análisis busca contrastar diferentes perspectivas en torno a esta temática, cuya discusión que configura la controversia central de la que se ocupa este trabajo, y que se resume en las conclusiones. Finalmente, se sugieren nuevas líneas de investigación sobre el tema. / The present study aims to contrast relevant perspectives on the convenience of expanding in an accelerated or gradual manner in the internationalization process of companies. To this end, major models or theories, such as Uppsala, Born Global, and mixed theory, were reviewed. The Uppsala model explains a process of international expansion in stages, in order to obtain business profitability in a more secure way, mitigating risks and reducing financial resources. On the other hand, the Born Global theory explains an expansion process of international scope from the beginning of commercial operations, avoiding the stages described in the gradual model, through the use of technological means and digital platforms. Mixed theories are based on trust and family integrity; these influence the decision to explore new markets, study the strategic pattern that begins from the consolidation of the national market and subsequent international expansion at different times or gradually through passive export, distribution or directly. Under any of the chosen strategies, companies can decide to expand in an accelerated or gradual manner, with the benefits and risks derived from each decision. The analysis seeks to contrast different perspectives regarding the convenience of an accelerated or gradual expansion, a discussion that configures the central controversy of this work and that is summarized in the conclusions. Finally, new lines of research on the subject are suggested. / Trabajo de Suficiencia Profesional

[ES] La eco-innovación se define como el desarrollo de productos y procesos que contribuyen al respeto y avance en ámbito medioambiental, aplicando estrategias hacia la búsqueda de soluciones de diferenciación y posicionamiento en el mercado de manera sostenible. La eco-innovación en clústers industriales tiene como objetivo unir competitividad y sostenibilidad, convirtiendo a los agentes del clúster en unidades vivas de la economía. Entre las ventajas del clúster se denota la especialización y efecto derrame que, al introducir la eco-innovación, logra mucho más rápido la expansión de ventajas ambientales y beneficios a todas las empresas integradas en este, logrando un equilibrio entre la competencia y la colaboración de actividades eco-innovadoras. El objetivo de este estudio es determinar cuáles son esos determinantes o factores que generar eco-innovación en los clústers industriales. Para el estudio empírico, se escogió el clúster metalmecánico de la ciudad de Barranquilla en Colombia, considerado un clúster artificial o iniciativa clúster, siendo su reto principal mejorar la integración, especialización y competitividad por su carácter único y su importancia en la región. Para desarrollar esta tesis doctoral, tras una detallada revisión de la bibliografía, se plantearon 15 hipótesis, que se analizaron a través de la regresión multivariante y de productos cruzados. Se diseñó y aplicó un cuestionario a 40 empresas del clúster industrial metalmecánico compuesto por 44 preguntas, divididas a su vez en 8 factores. La aplicación de los modelos de regresión permitió comprobar la fiabilidad y validez de los constructos establecidos, pero no la comprobación de las hipótesis propuestas, ya que la consistencia era muy débil; es decir se contaba con resultados asimétricos. Se recurrió entonces al análisis de productos cruzados hacia delante para intentar mejorar la asimetría en el análisis de variables, aunque los resultados seguían siendo poco significativos. Finalmente, se aplicó el análisis cualitativo comparativo FsQCA, que trabaja datos asimétricos y relaciones causales. La aplicación de la técnica FsQCA, permitió establecer un conjunto de combinaciones causales que logran generar altos niveles de eco-innovación. Utilizando el Análisis Cualitativo Comparativo de Conjuntos Difusos (FsQCA), se persigue identificar si existe algún factor que sea condición necesaria para la eco-innovación, así como combinaciones de antecedentes causales capaces de explicar la eco-innovación en clúster industriales. Los resultados conducen a que no existe una condición necesaria por sí misma y que existen diversos conjuntos de soluciones suficientes que conducen a niveles altos y bajos de eco-innovación y varían conforme a lograr resultados de tipo económico, ambiental y de acceso a nuevos mercados para las empresas del clúster. Así, los resultados indican que: demanda, presión competitiva y las políticas, son ingredientes importantes para lograr efectos de innovación ambiental en el clúster, atendiendo al nivel de consistencia en los resultados (90%). Entre los resultados más destacables se observa que, al combinar los factores de capacidad, presión competitiva y desarrollo e implementación de políticas y regulaciones ambientales, se constata una influencia positiva para las empresas del clúster en los aspectos relativos al acceso a nuevos mercados, siendo esta la combinación con mayor consistencia (con un 91% de las cuatro configuraciones suficientes para lograr acceder a nuevos mercados). Por otra parte, para lograr altos niveles de resultados económicos en el clúster se destaca la combinación causal de ausencia de capacidades, cooperación y ausencia de presión competitiva como factores importantes en esta receta. El análisis arroja una consistencia del 87% y es de notar que, aunque existan niveles bajos de capacidades, y competitividad y poca presión competitiva, basta con que exista alto nivel de cooperación entre las empresa / [CA] L'ecoinnovació es defineix com el desenvolupament de productes i processos que contribueixen al respecte i avanç en l'àmbit mediambiental, aplicant estratègies cap a la cerca de solucions de diferenciació i posicionament en el mercat de manera sostenible. L'ecoinnovació en clústers industrials té com objectiu unir competitivitat i sostenibilitat, convertint als agents del clúster en unitats vives de l'economia. Entre els avantatges del clúster es denota l'especialització i efecte vesse que, en introduir l'ecoinnovació, aconsegueix molt més ràpid l'expansió d'avantatges ambientals i beneficis a totes les empreses integrades en aquest, aconseguint un equilibri entre la competència i la col·laboració d'activitats eco-innovadores. L'objectiu d'aquest estudi és determinar quins són aqueixos determinants o factors que generar ecoinnovació en els clústers industrials. Per a l'estudi empíric, es va triar el clúster metalmecánico de la ciutat de Barranquilla a Colòmbia, considerat un clúster artificial o iniciativa clúster, sent el seu repte principal millorar la integració, especialització i competitivitat pel seu caràcter únic i la seua importància a la regió. Per a desenvolupar aquesta tesi doctoral, després d¿una detallada revisió de la bibliografia, es van plantejar 15 hipòtesi, que es van analitzar a través de la regressió multivariant i de productes creuats. Es va dissenyar i va aplicar un qüestionari a 40 empreses del clúster industrial metalmecánico compost per 44 preguntes, dividides al seu torn en 8 factors. L'aplicació dels models de regressió va permetre comprovar la fiabilitat i validesa dels constructes establits, però no la comprovació de les hipòtesis proposades, ja que la consistència era molt feble; és a dir es comptava amb resultats asimètrics. Es va recórrer llavors a l'anàlisi de productes creuats cap avant per a intentar millorar l'asimetria en l'anàlisi de variables, encara que els resultats continuaven sent poc significatius. Finalment, es va aplicar l'anàlisi qualitativa comparativa FsQCA, que treballa dades asimètriques i relacions causals. L'aplicació de la tècnica FsQCA, va permetre establir un conjunt de combinacions causals que aconsegueixen generar alts nivells d'ecoinnovació. Utilitzant l'Anàlisi Qualitativa Comparativa de Conjunts Difusos (FsQCA), es persegueix identificar si existeix algun factor que siga condició necessària per a l'ecoinnovació, així com combinacions d'antecedents causals capaços d'explicar l'ecoinnovació en clúster industrials. Els resultats condueixen al fet que no existeix una condició necessària per si mateixa i que existeixen diversos conjunts de solucions suficients que condueixen a nivells alts i baixos d'ecoinnovació i varien conforme a aconseguir resultats de tipus econòmic, ambiental i d'accés a nous mercats per a les empreses del clúster. Així, els resultats indiquen que: demanda, pressió competitiva i les polítiques, són ingredients importants per a aconseguir efectes d'innovació ambiental en el clúster, atés el nivell de consistència en els resultats (90%). Entre els resultats més destacables s'observa que, en combinar els factors de capacitat, pressió competitiva i desenvolupament i implementació de polítiques i regulacions ambientals, es constata una influència positiva per a les empreses del clúster en els aspectes relatius a l'accés a nous mercats, sent aquesta la combinació amb major consistència (amb un 91% de les quatre configuracions suficients per a aconseguir accedir a nous mercats). D'altra banda, per a aconseguir alts nivells de resultats econòmics en el clúster es destaca la combinació causal d'absència de capacitats, cooperació i absència de pressió competitiva com a factors importants en aquesta recepta. / [EN] Eco-innovation is defined as the development of products and processes that contribute to respect and progress in the environmental field, applying strategies towards the search for differentiation solutions and positioning in the market in a sustainable way. Eco-innovation in industrial clusters has the objective of uniting competitiveness and sustainability, of converting the agents of the cluster into living units of the economy. Among the advantages of the cluster is the specialization and spillover effect, which by introducing eco-innovation achieves much faster the expansion of environmental advantages and benefits to all the companies attached to it, achieving a balance between competition and a high collaboration of eco-innovative activities. The objective of this study is to determine which are those determinants or factors that generate eco-innovation in industrial clusters. For the empirical study, the metal-mechanical cluster of the city of Barranquilla in Colombia was chosen. This cluster is considered an artificial cluster or cluster initiative, its main challenge being to improve integration, specialization and competitiveness due to its unique nature and its importance in the region. To develop this study, an eco-innovation model in industrial clusters was proposed, consisting of 15 hypotheses analyzed by multivariate regression and cross products, a questionnaire was designed and applied to 40 companies of the metal-mechanical industrial cluster with 44 questions, divided into 8 factors. The application of the regression models allowed to verify the reliability and validity of the established constructs, but not the verification (acceptance or rejection) of the proposed hypotheses, since the consistency was very weak. In other words, there were asymmetric results, so forward cross-product analysis was used to try to improve the asymmetry in the analysis of variables, but it was still not very significant. Finally, the FsQCA comparative qualitative analysis was used, which works with asymmetric data and causal relationships. The application of FsQCA allowed to establish a set of causal combinations that in combination manage to generate high levels of eco-innovation. Using the Fuzzy Sets Comparative Qualitative Analysis (FsQCA) an attempt was made to identify whether there is any factor that is a necessary condition for cluster eco-innovation, as well as combinations of causal antecedents capable of explaining industrial clustering eco-innovation. The results lead to the fact that there is no necessary condition by itself and that there are several sets of sufficient solutions that lead to high and low levels of eco-innovation and vary according to achieving economic, environmental and access to new markets results for the cluster companies.The results indicate that demand, competitive pressure, and policies due to their level of consistency in results (90%) are important ingredients to achieve environmental innovation effects in the cluster. By combining the factors of capacity, competitive pressure and the development and implementation of environmental policies and regulations, a positive influence is presented for the cluster companies to access new markets; This being the most consistent combination with 91% of the four configurations sufficient to gain access to new markets. On the other hand, to achieve high levels of economic results in the cluster, the causal combination of the absence of capacities, cooperation and the absence of competitive pressure stands out as important factors in this recipe. The analysis shows a consistency of 87% and it is noteworthy that, although there are low levels of skills and competitiveness and little competitive pressure, it is enough that there is a high level of cooperation between the cluster companies to be able to generate economic results. / Mercado Caruso, NN. (2022). Determinantes de eco-innovación en clústers industriales. Una aplicación empírica en el departamento del Atlántico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181583 / TESIS

Syfte: Med ”Blue Ocean Strategy” avses skapandet av nya marknader utan konkurrens. Denna studie vill belysa hur fem svenska storföretag aktivt arbetar med att skapa nya marknader, stå emot konkurrens på befintlig marknad och slutligen om miljöarbete ses som en konkurrensfördel, vilket leder till en stärkt marknadsposition.   Metod: Studien angriper undersökningsproblemet med att anta en induktiv ansats med kvalitativa intervjuer. Arbetet baseras på djupintervjuer med företagsledare från fem svenska storföretag; Alfa Laval, Assa Abloy, Inwido, Lindab och Tetra Pak. Vidare antar studien ett hermeneutiskt förhållningssätt där tolkningen blir central. Resultat och konklusion: Resultatet av studien visar att få företag verkar för att inta en ny oetablerad marknad, så kallad ”blå ocean”. Fokus hos företagen i studien ligger på att bibehålla samt vinna nya marknadsandelar på befintliga marknader samt utöka till fler geografiska områden. Studien visar hur företagen arbetar både med kostnadsöverlägsenhet samtidigt som de arbetar med differentiering av sina produkter där samtliga företag idag arbetar med innovationsarbete vilket skapar möjligheter för att särskilja produkter från konkurrenters utbud. Detta till trots är företagen inte ”stuck in the middle” enligt Porters (1980) teori, utan stöder tesen om en hybridstrategi som visar på god konkurrenskraft om företaget är innovativt. Utöver det belyser studien digitaliseringens intåg på marknaden där både marknadsföring och handel i allt större utsträckning sker digitalt. Företagen i studien visar också på betydelsen av lokal närvaro, inträde på rätt geografiska marknader och värdet av goda kundrelationer. Slutligen belyses nödvändigheten att vara ledande avseende miljöfrågor och hållbara produkter. / Purpose: The “Blue Ocean Strategy” refers to the creation of new markets identified by no competition. This study highlights how five big Swedish corporations actively work to create new markets, resist competition on the existent market and if environmental work is seen as a competitive advantage, and thereby create a strengthened market position. Method: The study uses an inductive approach with qualitative interviews. The work is based on thorough interviews with corporate leaders from five big Swedish corporations; Alfa Laval, Assa Abloy, Inwido, Lindab and Tetra Pak. The study takes a hermeneutic approach in which interpretation becomes central. Result and conclusion: The result of the study shows that only few corporations work to create a new market or “Blue Ocean”. The focus of the studied corporations is to maintain their current market shares and to win new market shares on already existing markets. Their focus is also to expand into more geographical areas. The study describes how the corporations work with both overall cost leadership and at the same time with differentiation of their products. All corporations work with innovation, which creates possibilities to distinguish their products from competitors. Despite this, corporations are not “stuck in the middle” in accordance with Porter’s (1980) theories; instead they support the modification of a hybrid strategy, which shows strong competitiveness if the corporation is innovative. Further the study has identified the entry of digitalisation in which both marketing and trade more frequent occur digitally. The study also identifies the importance of local presence, the right geographical market entry and the value of good customer relationships. Finally the study illustrates the necessity to be in a leading position regarding environmental and sustainable products.

Submitted by Ruben Petri (rubengpetri@gmail.com) on 2016-12-21T19:13:54Z No. of bitstreams: 1 MPGI - 2016 R.G.P..pdf: 1620981 bytes, checksum: 1508fd26f7012e9b295c778a4dd13f94 (MD5) / Rejected by Josineide da Silva Santos Locatelli (josineide.locatelli@fgv.br), reason: It’s missing your name on the page 2. on 2016-12-22T12:11:58Z (GMT) / Submitted by Ruben Petri (rubengpetri@gmail.com) on 2016-12-22T14:32:23Z No. of bitstreams: 1 MPGI 2016 R.G.P..pdf: 1396038 bytes, checksum: 00397129855891ca5dd1f89161f1ca88 (MD5) / Approved for entry into archive by Josineide da Silva Santos Locatelli (josineide.locatelli@fgv.br) on 2016-12-22T14:37:02Z (GMT) No. of bitstreams: 1 MPGI 2016 R.G.P..pdf: 1396038 bytes, checksum: 00397129855891ca5dd1f89161f1ca88 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-12-22T17:28:40Z (GMT). No. of bitstreams: 1 MPGI 2016 R.G.P..pdf: 1396038 bytes, checksum: 00397129855891ca5dd1f89161f1ca88 (MD5) Previous issue date: 2016 / This research analyzes the emerging and growing student housing market in Brazil with the objective of establishing the market attractiveness and potential for investors and entrepreneurs. Because of the underdeveloped status of research on the student housing market in Brazil, this study offers a broad overview of the sector, from both a demand and supply side. A macroeconomic, social and demographic environmental analysis of Brazil forms the backbone of concrete recommendations for actors in this market. By means of both surveys conducted amongst students and interviews with specialists and actors in the field, a student housing business model is developed presenting key success factors as well as risks and barriers to overcome for the future development of the market. This exploratory research concludes that the Brazilian student housing market offers potential for entrepreneurs that can attract investors, that are aware of an unstable macro-environment, and that can address the fast-paced changes and specificities of this market in the Brazilian context. / Esta pesquisa analisa o mercado imobiliário estudantil emergente e em crescimento no Brasil. Tem como objetivo de estabelecer a atratividade do mercado e o potencial para investidores e empresários. Devido ao estado limitado das pesquisas sobre o mercado imobiliário estudantil no Brasil, este estudo oferece uma visão ampla do sector. Uma análise ambiental no nível macro-económico, social e demográfico do Brasil constitui a base do desenvolvimento de recomendações concretas para (futuros) atores nesse mercado. Por meio de questionários realizados entre estudantes e entrevistas com especialistas e actores no setor, um modelo de negócios de moradias estudantil é desenvolvido apresentando principais fatores de sucesso, bem como os riscos e as barreiras a superar para o desenvolvimento futuro do mercado. Esta pesquisa exploratória conclui que o mercado imobiliário estudantil brasileiro oferece potencial para os empresários que podem atrair investidores e que são cientes de um ambiente macroeconômico instável e que podem também atender as mudanças velozes e as especificidades deste mercado no contexto brasileiro.