Spelling suggestions: "subject:"porco"" "subject:"porcs""
1 |
New insights into the epidemiology of postweaning multisystemic wasting syndrome (PMWS)Grau i Roma, Llorenç 28 April 2009 (has links)
La síndrome d'aprimament post-deslletament (SAPD) és considerada com una malaltia porcina d'origen multifactorial en la qual el Circovirus porcí tipus 2 (CP2) és l'agent infecciós essencial. L'objectiu de la present tesi doctoral era expandir el coneixement en l'epidemiologia de la infecció per CP2 i el SAPD a través de la realització d'estudis de cas-control a nivell de camp. De manera general, es va investigar la potencial influència de la genètica del CP2, el moment d'infecció del CP2, els anticossos contra CP2 derivats de la immunitat maternal i la resposta humoral dels porcs contra el CP2, en la presentació de la SAPD.En el primer estudi (estudi I) es van estudiar seqüències de PCV2 de porcs amb diferent condició clínica i patològica. Els resultats van confirmar l'existència de dos genogrups principals i es va proposar la definició de dos genotipus de CP2 (1 i 2). La metodologia suggerida per definir els genotipus està basada en la distribució de la relació p-distància/freqüència de les seqüències de CP2 conjuntament amb anàlisis filogenètics de CP2. Es va observar que el genotipus 1 era predominant en porcs de granges afectades per SAPD. Contràriament, totes les seqüències obtingudes de granges no afectades per la SAPD corresponien al genotipus 2. Així, es va suggerir que el genotipus 1 de CP2 podria ser potencialment més patogènic que el genotipus 2. Addicionalment, es va descriure la presència dels dos genotipus en el mateix moment en porcs individuals procedents de granges afectades per la SAPD.La present tesi doctoral es va desenvolupar dins del marc del projecte de la Unió Europea (UE) titulat Control de les malalties associades al Circovirus porcí (MACP): Cap a la Millora en la Qualitat i Seguretat Alimentàries (www.pcvd.org), la qual era finançada pel 6è programa marc de la UE. El consorci de la UE d'aquest porjecte va publicar la carta presentada com a addendum de l'estudi I. En aquesta carta es va donar suport a la definició de genotipus proposada, a la vegada que es va proposar la nomenclatura de genotipus a de CP2 (CP2a) i genotipus b (CP2b), corresponent als genotipus 2 i 1, respectivament, per tal d'evitar confusions amb la ja existent diferenciació entre PCV2 i PCV1. En el segon estudi (estudi II) es van comparar dues tècniques de PCR quantitativa (qPCR) de PCV2. Els resultats mostraven una associació lineal significativa entre les dues tècniques, i un biaix sistemàtic de 1.4 log10 copies of CP2 per mil·lilitre de mostra. Aquesta diferència indicava que la tècnica del laboratori danès generava un resultat sistemàticament més elevat que el generat a través de la tècnica del laboratori espanyol. A més, la tècnica del laboratori danès mostrava major sensibilitat que la tècnica del laboratori espanyol. En els treballs III i IV es van realitzar estudis longitudinals de tipus cas-control en granges afectades per la SAPD de Dinamarca i Espanya tot utilitzant dissenys similars. Es van observar patrons similars en la dinàmica d'infecció per CP2 tant a Espanya com a Dinamarca, amb un retard en l'edat de presentació de la SAPD a Espanya en comparació a Dinamarca. El diagnòstic individual de la SAPD es va confirmar, mitjançant tests laboratorials, en només la meitat dels porcs en els quals hi havia la sospita clínica. Globalment, els resultats van mostrar que la quantitat de CP2 incrementava concomitantment a la caiguda dels nivells d'anticossos maternals, assolint valors màxims de càrrega vírica en el moment d'aparició dels símptomes clínics. De manera interessant, la reacció de fase aguda (RFA) en porcs afectats per la SAPD s'observava paral·lelament a l'evolució de la virèmia per CP2, suggerint que el CP2 és el principal responsable de l'estat d'inflamació sistèmica que pateixen els porcs afectats per aquesta malaltia. Col·lectivament, els porcs afectats tenien quantitats de CP2 i concentracions de porc-MFA i HPT superiors en sang, excretaven càrregues víriques superiors tant per via nasal com a través de les femtes, i tenien nivells inferiors d'anticossos maternals enfront al CP2 que els porcs que no estaven afectats per la SAPD. Addicionalment, es va observar una menor resposta humoral en els porcs afectats per la SAPD provinents d'Espanya a les 11 setmanes de vida (abans de l'aparició dels símptomes clínics) i en el moment de la necròpsia, suggerint que aquesta circumstància era podria associar-se com a causa més que no pas una conseqüència de la malaltia. D'altra banda, la falta de sensibilitat i/o especificitat observades de les tècniques de qPCR i/o de serologia suggereixen que aquestes tècniques no poden substituir la histopatologia més la detecció de CP2 en teixits per l'establiment del diagnòstic individual de la SAPD. Malgrat això, els resultats indicaven que la qPCR podria ser potencialment útil per diagnosticar la SAPD a nivell poblacional. Addicionalment, els resultats obtinguts donaven suport a la idea que, malgrat que les PFA són marcadors inespecífics d'inflamació, aquestes proteïnes podrien ser marcadors útils de salut, esdevenint una eina potencialment útil per monitoritzar el desenvolupament de la SAPD en estudis epidemiològics o per la valoració de l'eficàcia de vacunes de CP2 a nivell de camp. / Postweaning multisystemic wasting syndrome (PMWS) is considered a multifactorial pig disease in which Porcine circovirus type 2 (PCV2) is the essential infectious agent. The present thesis aimed to expand the epidemiological knowledge on PCV2 infection and PMWS through the realization of case-control field studies. Mainly, the potential influence of PCV2 genetics, the timing of PCV2 infection, the PCV2 maternal derived humoral immunity and the pig humoral response against PCV2 infection in PMWS presentation were investigated.In the first study consisted in the sudy of PCV2 sequences obtained from pigs with different clinical and pathological conditions. Results further confirmed the existence of two main genogroups and the definition of two PCV2 genotypes (1 and 2) was proposed. The suggested methodology to define PCV2 genotypes is based on the p-distance/frequency distribution of PCV2 sequences together with PCV2 phylogenetic analyses. Genotype 1 was shown to be predominant within pigs coming from PMWS affected farms, while all sequences obtained from non-PMWS affected farms corresponded to genotype 2. Consequently, it was suggested that PCV2 genotype 1 might potentially be more pathogenic than PCV2 genotype 2. In addition, infection of single pigs from PMWS affected farms harbouring both genotypes at the same time was described. The present thesis was developed within the European Union (EU) project entitled Control of Porcine Circovirus Diseases (PCVD): Towards Improved Food Quality and Safety (www.pcvd.org), which was funded by the EU Sixth Framework Programme. The EU consortium on PCVD published the letter here presented as an addendum of study I. In this letter it was supported the genotype definition, but it was also proposed the nomenclature of PCV2 genotype a (PCV2a) and genotype b (PCV2b), corresponding to genotypes 2 and 1, respectively, in order to avoid potential confusions with the already existent PCV2 and PCV1. In the second study (Study II) two different real-time quantitative PCR (qPCR) assays were compared. Results showed a significant linear association between the assays, and a systematic difference of 1.4 log10 copies of PCV2 per millilitre of sample. This difference indicated that the assay from the Danish laboratory yielded a higher output than the assay from the Spanish laboratory. Moreover, the Danish assay had higher sensitivity than the Spanish one. In studies III and IV, longitudinal case-control studies were performed in PMWS affected farms from Denmark and Spain using similar designs. Similar PCV2 infection dynamic patterns were observed in Spain and Denmark, with a delay in PMWS age-presentation in Spain compared to the one in Denmark. Results showed that PCV2 load increased concomitantly to maternal antibody level waning, reaching the maximum viral load concurrently with the development of clinical signs. Interestingly, the acute phase response (APR) in PMWS affected pigs occurred in parallel to PCV2 viremia, suggesting that PCV2 is the main responsible for the systemic inflammatory status suffered by diseased pigs. As a collective, PMWS affected pigs harboured higher PCV2 loads and higher Pig-MAP and HPT concentrations in sera, shed higher viral loads through both nasal secretions and faeces, and had lower level of maternal antibodies against PCV2 than non-PMWS affected pigs. Furthermore, an impaired humoral response was observed in PMWS affected pigs from Spain at 11 weeks of age (prior to the appearence of clinical signs) and at the moment of necropsy, suggesting that this circumstance might be more a cause rather than a consequence of the disease. On the other hand, the lack of sensitivity and/or specificity observed from qPCR and/or serological techniques suggests that those techniques are not able to substitute histopathology plus detection of PCV2 in tissues for the individual PMWS diagnosis. However, results indicated that qPCR might potentially be a reliable technique to diagnose PMWS on a population basis. Additionally, obtained results supported the idea that although APPs are unspecific markers of inflammation, they might be useful indicators of health, becoming a potentially interesting tool to monitor PMWS development in epidemiological studies or in the assessment of the efficacy of PCV2 vaccines in the field.
|
2 |
Impacte fisiològic de la cirurgia endoscòpica transluminal a través d’orificis naturals (NOTES) utilitzant diferents vies d’accés: estudi comparatiu en un model porcíGuarner Argente, Carlos 23 December 2011 (has links)
L’aparició de la cirurgia mínimament invasiva ha revolucionat el camp de la cirurgia abdominal. El cirurgians intenten minimitzar el dany produït per les grans incisions de la cirurgia oberta mitjançant la tecnologia endoscòpica. D’altra banda, els endoscopistes tenen la possibilitat de realitzar teràpies cada cop més agressives i que substitueixen, en molts casos, la necessitat de cirurgia El paradigma de la cirurgia combinada amb l’endoscòpia és la cirurgia endoscòpica transluminal a través d’orificis naturals (NOTES, de l’anglès Natural Orifice Transluminal Endoscopic Surgery). Aquest procediment híbrid utilitza la tecnologia de l’endoscòpia flexible per realitzar cirurgia aprofitant els orificis naturals del cos i, per tant, sense necessitat d’incisions externes. Tot i això, abans de la seva implementació en humans, aquesta nova tècnica ha de demostrar que és segura i que ofereix avantatges reals pels pacients.
Un dels potencials beneficis de la NOTES és la possibilitat de reduir l’estrès fisiològic que té qualsevol cirurgia. Tot i això, no es tracta en realitat d’una cirurgia sense incisions, sinó que es canvien les incisions de la pell per incisions a les vísceres. Això podria tenir unes conseqüències més perjudicials que les esperades a causa del pas mantingut de fluids intestinals, àcid gàstric, bilis o patògens entèrics a través de les viscerotomies, que podria tenir un elevat impacte inflamatori i, fins i tot, associar-se a més risc d’infeccions.
Per aquests motius vam dur a terme un estudi que avalués l’impacte de la NOTES a través de les diferents vies d’accés a la cavitat peritoneal, és a dir, estómac, recte i vagina, i que el compares amb la laparoscòpia convencional. Quaranta animals d’un model porcí es van randomitzar en quatre grups, realitzant una peritoneoscòpia de 30 minuts, bé per laparoscòpia o bé per un dels diferents accessos NOTES (10 animals per grup).
El principal objectiu del projecte va ser avaluar l’impacte fisiològic de cada tècnica amb les mostres de sang recollides durant el procediment i durant les dues setmanes posteriors. Una manera de quantificar aquest impacte és a través de la determinació de citocines o d’interleucines. Es va produir un augment dels nivells de TNFα a les 2 hores post-cirurgia en tots els grups respecte del basal. Els nivells basals i post-quirúrgics de TNFα no van ser diferents entre els quatre grups d’estudi. A l’avaluar els nivells de TNFα en sang com a diferència respecte els valors basals, els nivells en el grup NOTES transvaginal van ser els més baixos de tots els grups i inferiors de forma estadísticament significativa a les 2 i 8 hores respecte al grup NOTES transrectal. De tot això es pot concloure que l’impacte fisiològic de la peritoneoscòpia realitzada per NOTES en qualsevol dels accessos estudiats, avaluat mitjançant la resposta de TNFα, és comparable al de la laparoscòpia. Tot i això, l’accés transvaginal podria tenir un impacte fisiològic inferior, com a mínim respecte a l’accés transrectal.
Com a segon objectiu vam avaluar l’aparició d’infeccions mitjançant cultius i seguiment clínic en el post-operatori. No es van observar diferencies rellevants entre els grups, pel que es pot concloure que els diferents accessos NOTES semblen comparables a la laparoscòpia en termes d’episodis infecciosos amb repercussió clínica.
A més vam avaluar dos sistemes de sutura endoscòpic en desenvolupament: el Brace Bar pel tancament transgàstric i el Padlock-G pel transcolònic.
Per últim, els resultats tècnics dels procediments van mostrar un temps quirúrgic superior en tots els grups de NOTES, principalment a causa del temps d’incisió i/o de sutura. D’altra banda, la pressió mitjana del pneumoperitoni va ser inferior en tots els grups NOTES. No es van observar diferències en l’aparició de complicacions quirúrgiques intraoperatòries ni postoperatòries. / "Physiological impact of natural orifice transluminal endoscopic surgery (NOTES) thorough different access sites: comparative study in a survival porcine model"
Minimally invasive surgery has revolutionized abdominal surgery in many fields and has slowly taken over a vast majority of surgical procedures. Natural orifice transluminal endoscopic surgery (NOTES) uses flexible endoscopy technology to perform laparoscopic surgery without the need of skin incisions. However, the physiologic impact of NOTES is unknown. This is because NOTES is not incisionless, it exchanges skin incisions for internal viscerotomies. Thus, contamination of the peritoneal cavity by enteric contents may render NOTES more physiologically invasive than previously thought.
The aim of our studies was to compare the inflammatory effects of NOTES different accesses and laparoscopy. Forty female pigs were assigned to transgastric, transrectal, and transvaginal NOTES and laparoscopic peritoneoscopy groups. Pre- and postoperative blood samples and peritoneal fluid collected at surgery were analyzed. Animals were followed daily for 14 days. There were no statistical differences in serum levels of TNFα among the groups. When serum TNFα values were expressed as the difference from the baseline, in the transvaginal group they were significantly lower than in the transrectal at 2 h and at 8 h. We therefore concluded that inflammatory parameters are similar after NOTES and laparoscopic peritoneoscopy despite longer surgery time in the NOTES group. The vaginal route seems to reduce the inflammatory stress.
We also evaluated the frequency of infection during. In these small series of animals and with the careful lavage and preparation used, NOTES appeared to be comparable to laparoscopy in terms of peritoneal contamination and clinical infection.
Finally, we tested to suture systems: the Brace Bar for transgastric incision and the Padlock-G for the transcolonic.
|
3 |
Estructura i ultraestructura testicular del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)Garcia Gil, Núria 18 December 2002 (has links)
El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió el testicle de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. L'objectiu principal de tots els centres d'Inseminació Artificial Porcina i de les Explotacions de Selecció i Multiplicació Porcina és garantir una excel·lent qualitat espermàtica al llarg de la vida reproductiva útil d'un mascle reproductor porcí. Així doncs, un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals del testicle permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o funció testicular afectada quan s'observa una disminució de la qualitat del semen. Les anàlisis seminals i hormonals són certament crucials en la valoració d'aquests mascles, però, no són totalment informatives de les alteracions testiculars, ja que és necessari conèixer l'organització microscòpica.Diversos estudis sobre testicle han demostrat que els marcadors més sensibles per a l'avaluació de la funció testicular són els següents: (1) la grandària testicular, (2) el gruix i l'organització de la càpsula testicular, (3) el percentatge de túbuls seminífers i de teixit intersticial en el parènquima testicular, (4) el diàmetre dels túbuls seminífers, (5) l'alçada i la composició de cèl·lules germinals de l'epiteli seminífer, (6) el gruix i l'organització de la làmina pròpia i, (7) la morfologia i la grandària de les cèl·lules de Leydig. El primer objectiu concret del present estudi ha estat, per tant, caracteritzar tots aquests paràmetres testiculars en mascles porcins sans i adults. L'organització estructural del testicle i les mesures quantitatives utilitzades com a marcadors no mostren diferències significatives ni entres els mascles porcins (P > 0,01), ni entre el testicle dret i l'esquerre (P > 0,01). Els testicles, de 330,80  16,99 g de pes, estan envoltats per una càpsula, de 2.375,13  246,68 m de gruix, la qual es divideix en tres capes: la túnica vaginalis constitueix l'1,82  0,78 % de la càpsula i està composta per una capa mesotelial externa i una capa interna de teixit conjuntiu dens; la túnica albuginea representa el 37,31  3,27 % i és de teixit conjuntiu dens i, la túnica vasculosa constitueix el 64,24 4,40 % i és de teixit conjuntiu lax. En el parènquima testicular els túbuls seminífers i el teixit intersticial representen el 72,44  2,12 % i el 27,46  2,12 %, respectivament. Els túbuls seminífers, de 226,23  18,08 m de diàmetre, es troben fortament recargolats i empaquetats, i estan compostos per la làmina pròpia i l'epiteli seminífer. La làmina pròpia, de 4-4,5 m de gruix, està formada per la làmina basal i dues capes de cèl·lules peritubulars. L'epiteli seminífer, amb una alçada mitjana de 66,11  10,62 m, és columnar i estratificat amb cèl·lules de Sertoli i diferents generacions d'espermatogònies, espermatòcits i espermàtides. El teixit intersticial és un teixit conjuntiu lax amb abundants cèl·lules de Leydig polièdriques fortament empaquetades (ca. 15 x 12 m).El segon objectiu concret d'aquest estudi ha estat estudiar des del punt de vista morfològic i morfomètric (alçada, longitud, freqüència relativa d'aparició i durada) els estadis del cicle de l'epiteli seminífer en els mascles porcins de la raça Landrace (varietat anglesa), classificats d'acord amb el mètode de la morfologia tubular. Els estadis premeiòtics ( I, II i III) ocupen el 31,9 % del cicle espermatogènic i es caracteritzen, principalment, per la presència de cèl·lules en les fase inicials de la meiosi I. Les primeres etapes de la meiosi I no afecten els paràmetres morfomètrics de l'epiteli seminífer ja que els valors obtinguts per l'alçada de l'epiteli seminífer, la freqüència relativa, la longitud i la durada d'aquests estadis són molt variables. Els estadis meiòtics (IV i V) representen el 16,4 % del cicle espermatogènic i estan constituïts, principlament, per cèl·lules en un estat avançat de la meiosi I i /o cèl·lules en meiosi II. Les últimes fases de la meiosi I i també de la meiosi II tenen lloc ràpidament, la qual cosa resulta en una baixa freqüència relativa d'aparició i, per tant, en una baixa durada dels estadis meiòtics. Els estadis postmeiòtics (VI, VII i VIII) ocupen el 50,6 % del cicle espermatogènic. L'esdeveniment més important que té lloc en aquests estadis és la fase de maduració de l'espermiogènesi. En la fase de maduració, les espermàtides experimenten diverses modificacions morfològiques i estructurals que donen lloc, finalment, als espermatozoides. La complexitat d'aquests processos fa que els estadis postmeiòtics presentin valors més grans de freqüència relativa, longitud i durada.El tercer objectiu concret d'aquest treball ha estat descriure a nivell ultraestructural el procés d'espermiogènesi, i relacionar les transformacions que experimenten les espermàtides en fase d'elongació amb els canvis ultraestructurals que tenen lloc en les diferents cèl·lules que constitueixen el testicle (cèl·lules germinals, de Sertoli i de Leydig, principalment). L'espermiogènesi del mascle porcí de la raça Landrace (varietat anglesa) s'ha dividit en 9 passos que vénen definits per 9 tipus diferents d'espermàtides. Al llarg de l'espermiogènesi no s'observen diferències ultraestructurals significatives (P > 0,01) ni entre els mascles porcins ni entre el testicle esquerre i dret en les cèl·lules que constitueixen el testicle. / The present study describes the structure and ultrastructure of the Sus domesticus testis (Landrace breed -british variety) from healthy adults boars. The main goal of the whole of Porcine Artifitial Insemination Centres and of the Porcine Livestocks is to guarantee an excellent spermatic quality along the boar reproductive life. Therefore, a better knowlegment of the normal structural and ultrastructural patterns of the testis will improve the prognosis of subfertility when a low spermatic quality is observed. Both seminal and hormonal analysis are certainly crucial in the assessment of these males, but it is also necessary to know the microscopic organization.Several studies have demonstrated that the most sensitive markers of impaired function are: (1) the testicular size, (2) the thickness and organization of the testicular capsule, (3) the percentage of seminiferous tubules and interstitial tissue in the testicular parenchyma, (4) the diameter of seminiferous tubules, (5) the height and germ cell composition of the seminiferous epithelium, (6) the thickness and organization of the lamina propria, and (7) the Leydig cell size and morphology. The first aim of this study has been to characterize all these testicular parameters in healthy adults boars. The structural organization of the testis and quantitative measures used as markers did not differ significantly either among boars (P > 0.01), or between left and right testes (P > 0.01). Testes, of 330.80  16.99 g weight, were surrounded by a capsule, of 2,375.13  246.68 m thick, divided into three layers: the tunica vaginalis constituted 1.82  0.78% of the capsule and was composed by an outer mesothelial layer and an inner dense connective tissue layer; the tunica albuginea represented 37.31  3.27% and was of dense connective tissue and the tunica vasculosa constituted 64.26  4.40% and was of loose connective tissue. In the testicular parenchyma, the seminiferous tubules and the interstitial tissue comprised 72.44  2.12% and 27.46  2.12%, respectively. Seminiferous tubules were highly convoluted ducts of 226.23  18.08 m in diameter composed by a lamina propria and the seminiferous epithelium. The lamina propria, of 4-4.5 m thick, was formed by basal lamina and two layers of peritubular cells. The seminiferous epithelium, of 66.11  10.62 m high, was stratified columnar with Sertoli cells and different generations of spermatogonia, spermatocytes and spermatids. The interstitial tissue was loose connective tissue with abundant and closely-packed polyhedral Leydig cells (av. 15 x 12 m).The second aim of this study has been to describe the morphological features of the eight stages of the seminiferous epithelium in Landrace boars (british variety) according to the tubular morphology method, as well as their relative frequency, length, height and duration. Premeiotic stages (I, II and III) occupied the 31.9 % of the spermatogenic cycle and were mainly characterized by the presence of cells in the initial phases of meiosis I. Early meiosis I did not affect the morphometric parameters of the seminiferous epithelium as indicated by the variable values obtained in the seminiferous epithelium height, as well as in the relative frequency, length, and duration of premeiotic stages. Meiotic stages (IV and V) represented the 16.4 % of the spermatogenic cycle and were constituted, mainly, by cells in advanced meiosis I and/or cells in meiosis II. Last phases of meiosis I and also meiosis II occurred rapidly, resulting in low relative frequency and, therefore, in low duration of meiotic stages. Postmeiotic stages (VI, VII and VIII) occupied the 50.6 % of the spermatogenic cycle. The most important event of these stages was the maturation phase of spermiogenesis. The maturation phase included several morphological and ultrastructural modifications in spermatids, resulting in the formation of spermatozoa. The complexity of these processes correlated with the high relative frequency, length, and duration of postmeiotic stages.The third aim of this study has been to describe the spermiogenesis process at ultrastructural level and, to relate the spermatid transformations along the spermiogernesis with the ultraestructural changes undergoing in testicular cells (mainly germinal, Sertoli and Leydig cells).The spermiogenesis of Landrace boars (british variety) was divided into 9 steps, each one characterized by the presence of an specific spermatid type. Significant differences were found neither among the three healthy boars (P > 0.01), nor the left and right testes (P > 0.01) in the ultrastructure of the testiculars cells along spermiogenesis.
|
4 |
Cultiu de les cèl·lules epididimàries de "Sus domesticus": anàlisi estructural, funcional i proteòmicBassols Casadevall, Judit 21 June 2006 (has links)
En aquest treball s'han desenvolupat dos mètodes simples i ràpids pel cultiu de les cèl·lules epitelials de les tres regions de l'epidídim de Sus domesticus. Un es basa en el cultiu de fragments del túbul epididimari intactes durant 8 dies. L'altre mètode es basa en el cultiu de fragments del túbul epididimari digerits amb col·lagenasa que, després de 7 dies, donen lloc a la formació d'una monocapa de cèl·lules epitelials epididimàries que adquireixen el 90-100% de confluència després de 12-16 dies en cultiu. Aquestes cèl·lules es mantenen viables durant més de 60 dies en cultiu i no s'observa proliferació de cèl·lules no epitelials. Per determinar el nivell de conservació de les característiques epididimàries en els cultius s'ha analitzat l'estructura cel·lular, l'activitat de síntesi i secreció proteica, i el manteniment i maduració dels espermatozoides en cocultiu. / In this work, we have developed two simple and quick methods for the culture of boar epididymal epithelial cells. The first one involves the culture of intact epididymal tubule fragments during 8 days. The second one involves the culture of epididymal tubule fragments digested with collagenase that, after 7 days in culture, allows the formation of an epididymal epithelial cell monolayer that reached 90-100% confluence after 12-16 days. These epididymal epithelial cells monolayers were maintained in vitro for more than 60 days and overgrowth of non-epithelial cells was not observed. To estimate the level of preservation of epididymal characteristics in these cultures we have focused on cell morphology, protein secretion activity, and sperm preservation and maturation.
|
5 |
Improvement of heat-induced gel properties of porcine plasmaFort Fort, Nuri 07 April 2010 (has links)
L'objectiu és millorar els gels de plasma porcí induïts per calor a pH àcid utilitzant transglutaminasa microbiana (MTGasa). El tractament millora textura i CRA dels gels a pH 5,5, però les millores no són suficients per recuperar les pèrdues degut a l'acidificació. L'estructura globular de les proteïnes dificulta l'atac enzimàtic. La reactivitat de l'enzim no millora amb l'addició de cisteïna a plasma amb MTGasa. El tractament del plasma amb MTGasa sota alta pressió (HP) millora la duresa dels gels. No obstant, la CRA només millora lleugerament. La duresa es pot incrementar mantenint les solucions de plasma pressuritzat sota refrigeració, encara que no millora la CRA. Es pot concloure que les pèrdues en la textura dels gels de plasma induïts per calor a pH àcid es poden recuperar parcialment tractant amb MTGasa, especialment afegint cisteïna o sota HP. Encara que la CRA només es veu lleugerament millorada en el segon cas. / The objective of the thesis is to improve the heat-induced gel properties of porcine blood plasma at acid pH using microbial transglutaminase (MTGase). The enzymatic treatment enhances texture and WHC of plasma gels at pH 5.5, although increases are not enough to overcome loses on gelling properties. The globular structure of proteins can make the enzymatic attack difficult. The enzyme reactivity is not enhanced when cysteine is added to plasma treated with MTGase. Treating plasma with MTGase under HP increases hardness. However, WHC is only slightly modified. These achievements on hardness can be enhanced by holding pressurised-plasma solutions at refrigeration conditions. In contrast, it has no effects on WHC. Overall, losses in texture of heat-induced plasma gels at acid pH are recovered to an important degree by treating plasma with MTGase, especially with added cysteine or under HP conditions. However, their WHC is only slightly enhanced for the later.
|
6 |
Efectes del fotoperíode sobre la qualitat espermàtica de mascles porcins Sus domesticusSancho Badell, Sílvia 18 December 2002 (has links)
En el presente estudio se analizan los efectos de los fotoperiodos ambientales de otoño e invierno y los fotoperiodos experimentales de 24, 12 y 0 horas de luz artificial sobre la calidad del semen de machos reproductores porcinos de raza Landrace.El estudio se realizó sobre 30 machos postpuberales de 8 meses de edad y testados con el fin de comprobar la homogeneidad. Los machos fueron distribuidos aleatóriamente en los 3 grupos de luz artificial durante 3 meses. El tratamiento de 12 horas de luz artificial fue considerado como grupo control. Previamente al inicio de cada tratamiento, se sometió a cada grupo de machos al fotoperiodo ambiental correspondiente a la época del año; así, se caracterizó también la calidad seminal en otoño e invierno, manteniendo la temperatura constante.La nave experimental que acogió a los machos tiene una superficie de 100 m2 y una altura de 3,5 m. Un pasillo central divide la nave en dos hileras de 5 y 6 celdas respectivamente. En una de las celdas pequeñas se instaló el maniquí y fue utilizada para las extracciones de semen. La iluminación artificial se consiguió con la instalación de 6 lámparas fluorescentes en el techo del pasillo central que proporcionaron una luz homogénea superior a 200 lux. Así mismo, la nave se mantuvo en todo momento a 21±1ºC y la humedad relativa osciló entre el 60-75%.A todos los verracos se les proporcionó una dieta nutritiva y equilibrada y se les sometió a un regimen de extracciones de semen de 2 veces por semana, habiendo sido previamente entrenados en la monta del maniquí.Les muestras de semen fueron recogidas según la técnica de la mano enguantada (Martín, 1982; Daza, 1992) y se analizaron los siguientes parámetros: el volumen y el pH seminales, la concentración, la vitalidad y la motilidad espermáticas, la resistencia acrosómica de los espermatozoides, la morfología espermàtica a partir de la frecuencia de los espermatozoides maduros, inmaduros y aberrantes, la producción testicular y el número de dosis seminales. Se analizó, además, bioquímicamente el plasma seminal al principio y al final de cada tratamiento experimental de luz artificial a partir de la concentración de proteína total, de la identificación de residuos fosforilados de proteína y del contenido de azúcares. También se determinaron los índices de fertilidad y prolificidad. El volumen y el pH de los eyaculados se utilizaron como marcadores del estado funcional de las glándulas sexuales accesorias; la concentración espermàtica como un indicador de la actividad testicular (Pinart y col., 1999). La vitalidad y la motilidad espermáticas fueron estimadores del grado de diferenciación del espermatozoide tanto a nivel testicular como epididimario; la resistencia acrosómica fue utilizada para valorar el nivel de diferenciación de la membrana acrosómica durante la espermiogénesis y/o maduración epididimària (Briz i col., 1996; Pinart i col., 1999). Referente a la morfología espermática, los espermatozoides inmaduros fueron marcadores de anomalías en la maduración de éstos a lo largo del conducto epididimario y los espermatozoides aberrantes se utilizaron como marcadores de una diferenciación defectuosa a nivel de testículo (anomalías primarias) y a nivel de conducto epididimario (anomalías secundarias) (Briz i col., 1996). La concentración de proteína total se utilizó para valorar la integridad funcional de las membranas del espermatozoide y la actividad de las glándulas sexuales accesorias. La identificación de proteínas con residuos de tirosina fosforilados fue un estimador de la viabilidad celular y la actividad de las glándulas sexuales, y el contenido de azúcares como un indicador de la producción de las vesículas seminales.La determinación del volumen y el pH de los eyaculados se realizó en las instalaciones de la granja a partir de semen fresco el mismo día de la extracción. El resto de parámetros se analizaron en el laboratorio durante las 48 horas posteriores a la extracción a partir de semen diluido en BTS (diluyente de Bestville) (Daza, 1992) y transportado y conservado a 15ºC. Las muestras fueron previamente filtradas con el fin de eliminar la tapioca.El estudio estadístico de los resultados obtenidos se realizó a partir del análisis de la varianza (ANOVA) con un nivel de significación de =0,05.En cuanto al estudio comparativo de los fotoperiodos ambientales estacionales se ha observado un incremento significativo del pH del eyaculado en los machos expuestos a otoño (P0,0001), mientras que el volumen seminal se mantiene en valores similares en ambos tratamientos (P=0,1650). La concentración espermàtica, la producción espermàtica y el número de dosis seminales que se pueden preparar a partir de un eyaculado se duplica en los verracos sometidos al fotoperiodo de primavera (P0,0001). La vitalidad y la motilidad espermáticas no experimentan cambios significativos entre tratamientos (P=0,3440 y P=0,9220, respectivamente). La resistencia osmótica de los acrosomas desciende únicamente en los machos expuestos a condiciones estacionales de otoño (P0,0001). En referencia a la morfología espermàtica aunque no se observan diferencias entre primavera y otoño (P0,05), sí se detecta un incremento de los porcentajes de espermatozoides inmaduros y aberrantes en ambos fotoperiodos estacionales, y en especial en los machos expuestos a condiciones fotoperiódicas de otoño. Según los resultados obtenidos en este estudio la calidad seminal de los verracos es inferior en el fotoperiodo de otoño debido a un descenso de la concentración y la producción espermáticas, un aumento del pH seminal, una disminución de la resistencia de la membrana acrosómica y a un incremento en la frecuencia de espermatozoides inmaduros y aberrantes. Parece ser, pues, que en el otoño tiene lugar la disminución de la producción testicular, cambios en la actividad de las glándulas sexuales accesorias y disfunciones en el proceso de diferenciación testicular y epididimària de los espermatozoides y especialmente del acrosoma.En relación a los resultados obtenidos en el estudio de los diferentes fotoperiodos artificiales se observa que la iluminación continua provoca un aumento significativo del volumen del eyaculado en el primer y segundo mes de tratamiento (P0,0001), disminuyendo en el tercer mes. La oscuridad absoluta no modifica este parámetro (P0,05). En cuanto al pH seminal la iluminación continua provoca un incremento progresivo del valor del pH a lo largo del periodo experimental (P0,0001), mientras que la oscuridad absoluta tiene un efecto más irregular. La exposición de los machos a iluminación continua y a oscuridad absoluta se manifiesta en un descenso de la concentración y la producción espermáticas que se mantiene hasta el segundo mes de tratamiento (P0,0001), observándose un incremento en el tercer mes de exposición de los machos a oscuridad absoluta (P=0,1010). De todas maneras, este descenso es mas severo en los machos sometidos a iluminación continua ya que no presentan recuperación. La vitalidad y la motilidad espermáticas no se ven alteradas por la iluminación continua y la oscuridad absoluta, ni tampoco el contenido de los azúcares mayoritarios del plasma seminal (P0,005). La glucosa aparece como un azúcar minoritario y sí que presenta concentraciones inferiores en los tratamientos experimentales de luz continua y de oscuridad absoluta (P0,0001 y P=0,0002, respectivamente). La resistencia osmótica de los acrosomas desciende en ambos tratamientos artificiales extremos de luz continua y oscuridad total (P0,0001), aunque en los machos expuestos a iluminación continua se produce una recuperación a partir del segundo mes de tratamiento (P=0,4930). Dado que tampoco se han observado diferencias significativas en las concentraciones de proteína total (P0,05), es probable que las anomalías de la membrana acrosómica se originen durante el proceso de espermiogénesis y/o maduración epididimària. La exposición de los verracos a oscuridad absoluta no altera la morfología espermàtica de los eyaculados, aunque se observa un aumento de la frecuencia de espermatozoides con anomalías en la forma de la cola en el primer mes (P0,0001), y un aumento de la frecuencia de espermatozoides inmaduros con gota distal y de espermatozoides con anomalías en el número de colas en el tercer mes de experimentación (P=0,0030 y P0,0001). La luz continua, sin embargo, provoca un incremento de la frecuencia de espermatozoides inmaduros con gota distal (P0,0001) y de espermatozoides con anomalías en la forma de la cola (P=0,0040) ya en el primer mes. El fotoperiodo provoca un descenso de la fertilidad de los machos expuestos a oscuridad absoluta en el tercer mes de tratamiento (P0,0001) y un incremento de ésta en los machos sometidos a iluminación continua (P=0,0005). La prolificidad no se ve modificada por ambas condiciones extremas de luz artificial (P0,05). Así pues, los resultados obtenidos demuestran que el fotoperiodo afecta la actividad testicular, provoca alteraciones en la actividad de las glándulas sexuales accesorias, altera el proceso de expulsión de la gota citoplasmática y provoca anomalías en el proceso de diferenciación de la cola tanto a nivel testicular como epididimario, siendo los verracos expuestos a luz continua más sensibles a estos parámetros que los verracos sometidos a oscuridad absoluta. El fotoperiodo, sin embargo, no altera de forma esencial la integridad de las membranas del espermatozoide ni la capacidad fecundante de éste. / The present study analizes the effects of ambiental photoperiods of srping and autumn and of experimental photoperiods of 24, 12 and 0 hours lighting on the semen quality of Landrace boars.For this purpouse 30 healthy postpuberal boars of 8 months of age were selected; the males chosed showed both facility to mount on the dummy and high semen quality. In order to determine the effects of light on seminal features. Boars were randomly distributed into 3 experimental groups throughout 3 months. The artificial photoperiod of 12 h was considered a control treatment. Previous to the initiation of each experimental treatment, the males were exposed in a natural photoperiod of autumn or spring for 15 days by maintaining the temperature constant.In all groups the boars were kept in a experimental room of 100 m2 and 3,5 m high, divided into 2 files of 5 and 6 boxs, respectively. One box contained the dummy and was reserved for semen collections. The artificial lighting, upper the 200 lux, was obtained from 6 regulaly distributed lamps in the ceiling. The experimental room was always maintained in a temperature of 201ºC and an humidity of 60-75%.Boars were fed with a nutritious diet, and subjected to a semen collection rythm of twice per week. Semen samples were obtained by the gloved hand method. For each semen sample the parameters analized were the ejaculate volume and pH, the sperm concentration, vitality and motility, the acrosomic resistance, the sperm morphology from the frequency of mature, immature, and aberrant spermatozoa, the testicular production and the number of dosis for each ejaculate. Moreover, samples from the day 30th and 90th of each experimental treatment were processed for biochemical analysis in order to determine protein concentracion and identificate the tyrosine phosphorilated residues and to determine fructose, sorbitol and glucose concentrations; and, also they were processed to value fertility and prolificity indexs.The volume and pH of the ejaculates were measured from the sperm fraction the same day of the extractions. The other seminal parameters were analized in the 48 hours after the obtention of the samples from the filtration and dilution of the sperm fraccion. Statistical comparisons were made using the analysis of variance ANOVA at a significance level of =0,05.The comparative study of natural photoperiods indicated that pH was significantly higher in males under autumn conditions, while seminal volume did not differ. Sperm concentration, sperm production and number of seminal dosis were higher in males exposed to spring conditions. Sperm vitality and sperm motility was similar in males exposed to both spring and autumn conditions, whereas osmotic resistance of acrosomes was lower in autumn photoperiod. The sperm morphology did not differed between treatments, but in males exposed to autumn photoperiod an increase of the frequency of inmature and aberrant spermatozoa was found.These results show that the sperm quality of boars was lower in autumn photoperiod than in spring photoperiod due to low sperm concentration and sperm production, a high pH value of semen, a low osmotic resistance of acrosome and a high frequency of inmature and aberrant spermatozoa. Thus, autumn conditions induces a decrease in testicular production, and dysfunctions in both testicular and epididymal differentiation of spermatozoaThe comparative study of artificial photoperiods showed that 24 h lighting resulted in an increase of seminal volume in the first and second months of treatment, whereas 0 h lighting did not affect this parameter. The pH of semen increased progressively throughout the 24h treatment, whereas the 0h treatment showed an irregular effect on this parameter. Both experimental conditions produced a decrease in sperm concentration and sperm production until the second month; this decrease was more severe in males exposed to 24 h lighting. Neither the sperm vitality and motility nor the fructose and sorbitol concentration were affected by experimental condictions. In our study, glucose appeared as a minoritary sugar that was affected by artificial photoperiod. The effect of artificial photperiod on osmotic resistance of acrosome was more severe in darkness than in continuous lighting. The exposure of boars to darkness and continuous lighting did not alter the sperm morphology; however an increase of the frequency of inmature spermatozoa with distal droplet and aberrant spermatozoa with tail anomalies. The total protein concentration and the content of phophorilated tyrosine residues showed normal values throughout the experimental treatments. Fertility and prolificity were not affected by experimental conditions; however in males exposed to darkness a decrease in fertility was found in the third month of threatment.Data obtained indicate that photoperiod affects the semen quality of boars by decreasing the sperm concentration and sperm production, the osmotic resistance of acrosome and the glucose concentration, and by increasing the frequencies of inmature and tail aberrant spermatozoa; these alterations were more severe in those males exposed to 24h lighting thant in males exposed to 0h lighting. However, despite these anomalies both the fecundity and prolificity are not disturbed. Lack of abnormalitites in fecundity and fertility are correlated with the normal content of both sugar and proteins in seminal plasma of boars.
|
7 |
Optimització del procés productiu d'engreixament porcí. Un enfocament operatiuCastro Vila, Rodolfo de 17 July 2001 (has links)
Aquest treball de tesis doctoral tracta de la Optimització de la fase d'engreix. L'objectiu és determinar les condicions d'enviament a sacrifici d'un lot d'animals des d'un punt de vista operatiu. En primer lloc es fa una anàlisi de la cadena de producció de carn porcina, resaltant-ne els canvis del sector que han influit en la fase d'engreixament. La conclusió d'aquesta anàlisi és el plantejament d'un model per prendre decisions degut al canvi de paradigma que s'evidencia: els productors de porcs en la fase d'engreix cal que orientin la gestió del paràmetres operatius i els productes finals a les exigències i gustos dels seus clients. Seguidament, es presenta el sistema d'ajut a la decisió basat en un model biològic que explica l'evolució de les variables productives (pes i consum de pinso). A més també prediu les variables associades a característiques de la canal, com són el percentatge de magre, la proporció de peces, el rendiment i el greix intramuscular. El sistema té en compte tres mercats de carn porcina alternatius: 1) basat en pes viu, 2) basat en mèrits de la canal (percentatge de magre) y 3) basat en el valor de les peces nobles resultants de l'especejament de l'animal. L'objetiu del sistema és determinar la millor estratègia d'enviament per a cadascun dels genotips que s'han estudiat (alternatives de producció) depenent del mercat on seran enviats els animals. A més, també ha estat estudiat l'efecte de la variabilitat biològica dels animals dins del lot sobre els valors econòmics. També s'ha considerat l'opció d'enviar els animals en diverses etapes per tal d'homogeneitzar el pes dels animals enviats. Aquest problema ha estat estudiat seguint l'enfocament de programació dinàmica. En els darrers capítols es presenten quatre aplicacions del model que s'han desenvolupat al llarg del treball. En un futur els mercats de carn porcina tindran la tendència a ser més definits, per tant la producció en la fase d'engreixament porcí hauria d'integrar i tenir en compte les demandes i les exigències del consumidor. / This PhD Thesis is related to optimisation of pig fattening phase under an operative point of view. Firstly it has been an analysis of the Pork Chain in order to establish a framework. The objective is to highlight the changes in the sector which have influenced on fattening phase. The result was the necessity of satisfying the consumer demands. In the following chapters a Decision Support was developed based on the consumers requirements. Based on a biological model, a managerial model has been developed to analyse the fattening phase. The decision support system takes into account three alternative pig meat markets: Live body weight pricing, carcass merit pricing, and components or cuts pricing system. Apart from the alternatives markets, its objective is to determine the best marketing strategy for each different genotypes (production alternatives) depending on the market where they will be sent. In addition, the effect of animal variability on economic figures has been studied. Also it has been considered the option of marketing the animals in different stages in order to homogenise the weight of animal sent. This problem has been treated under dynamic programming framework. In near future pig meat markets are going to be more defined, therefore the fattening phase of pork production must take consumer demands into account.
|
8 |
Estudi estructural, ultraestructural i histoquímic de les glàndules sexuals accessòries del mascle reproductor porcí (Sus domesticus)Badia Brea, Maria Elena 22 October 2003 (has links)
El present treball analitza al microscopi òptic i al microscopi electrònic de transmissió les glàndules sexuals accessòries de Sus domesticus (raça Landrace - varietat anglesa) a partir de mascles reproductors porcins adults i sans. Un millor coneixement dels patrons estructural i ultraestructural normals de las glàndules sexuals accessòries permetrà diagnosticar amb facilitat quina ha estat l'estructura o la funció glandular afectada en mascles en els que s'observa una disminució de la qualitat del semen. Per altra banda, els estudis anatomopatològics s'han de complementar amb tècniques histoquímiques que generalment permeten confirmar o excloure un diagnòstic histopatològic previ.Les glàndules sexuals accessòries del mascle reproductor porcí estan molt desenvolupades i inclouen les glàndules vesiculars, la pròstata i les glàndules bulbouretrals. L'epiteli secretor de les glàndules vesiculars està format per cèl·lules columnars, cèl·lules basals i mastòcits. Les cèl·lules columnars es caracteritzen per presentar tres morfologies diferents que es consideren diferents estadis d'un mateix tipus cel·lular: les cèl·lules principals, les cèl·lules clares i les cèl·lules denses. Les cèl·lules principals secreten activament glicoproteïnes N- i O- glicosilades amb residus d'α-L-fucosa, α(16)fucosa, α-D-mannosa, α-D-glucosa, α- i -D-N-acetilgalactosamina, -D-galactosa-(13)-D-N-acetilgalactosamina, α-D-galactosa, galactosa-(14)-N-acetilglucosamina, D-N-acetilglucosamina i àcid neuramínic. Aquestes glicoproteïnes afavoreixen les interaccions entre l'espermatozoide i l'occit i regulen la permeabilitat de la membrana espermàtica. La pròstata està formada per dues porcions glandulars, el cos de la pròstata (BP) y la pròstata disseminada (DP), entre las quals s'observen diferencies estructurals, ultraestructurals, histoquímiques i funcionals. En ambdues porcions, l'epiteli secretor està constituït per cèl·lules columnars principals, denses i cèl·lules basals, i també per cèl·lules cúbiques en el BP i per cèl·lules mucoses en la DP. En ambdues porcions glandulars, se sintetitzen i secreten N- i O- glicoproteïnes neutres i àcides. Aquestes glicoproteïnes s'alliberen mitjançant un mecanisme regulat en el BP y mitjançant un mecanisme regulat i un constitutiu en la DP. Les glucoproteïnes luminals del BP contenen residus de fucosa, mannosa, α- i -D-N-acetilgalactosamina, galactosa-(14)-N-acetilglucosamina, D-N-acetilglucosamina i àcid neuramínic. En la DP les glicoproteïnes presenten, a més, -D-galactosa-(13)-D-N-acetilgalactosamina i α-D-galactosa. Les glicoproteïnes secretades en el BP i en la DP per via regulada, participen en el control de l'estabilitat del plasmalemma dels espermatozoides, eviten la resposta immune uterina i l'aglutinació dels espermatozoides i afavoreixen la seva motilitat progressiva. Les glicoproteïnes secretades per via constitutiva en la DP protegeixen i lubrifiquen la uretra pelviana.L'epiteli secretor de les glàndules bulbouretrals està format per cèl·lules piramidals principals i denses. Les cèl·lules principals sintetitzen i secreten principalment O-glicoproteïnes àcides carboxilades i sulfatades amb residus glicosídics d'N-acetilgalactosamina, -D-galactosa-(13)-D-N-acetilgalactosamina, α-D-galactosa, D-N-acetilglucosamina i àcid neuramínic. Aquests residus proporcionen resistència a la proteolisi a les O-glicoproteïnes secretades, les quals participen en la lubrificació y protecció de l'epiteli, i intervenen en el control de la permeabilitat del plasmalemma dels espermatozoides i en el transport d'ions al seu través. / The present study evaluates by means of light and transmission electron microscopy, the accessory sex glands coming from adult and healthy boars (Sus domesticus Landrace breed - British variety). A deeper knowledge of the normal structural and ultrastructural patterns of the accessory sex glands will allow diagnosing easily the structure or the glandular function affected when a low spermatic quality is observed. On the other hand, anatomopathological studies must to be complemented with histochemical techniques which generally allow confirming or rejecting a previous histopathological diagnostic. The boar accessory sex glands were very developed and formed by the vesicular glands, the prostate and the bulbourethral glands. Columnar cells, basal cells and mast cells composed the secretory epithelium of the vesicular glands. Columnar cells showed three morphologies, which were considered different stages of the same cell typology and named: principal cells, clear cells and dense cells. Principal cells secreted actively N- and O- glycoproteins that exhibited residues of: α-L-fucose, α(16)fucose, α-D-mannose, α-D-glucose, α- and -D-N-acetilgalactosamine, -D-galactose-(13)-D-N-acetilgalactosamine, α-D-galactose, galactose-(14)-N-acetilglucosamine, D-N-acetilglucosamine and neuraminic acid. These glycoproteins improve sperm-oocyte interactions and regulate plasma membrane permeability.The prostate was constituted by two glandular portions, the prostate body (PB) and the disseminate prostate (DP). Both of them showed structural, ultrastructural, histochemical and functional differences. Principal columnar cells, dense columnar cells and basal cells composed the secretory epithelium of these two glandular parts. The PB contained also cubic cells and the DP contained mucous cells. Both glandular portions synthesised and secreted N- and O- neutral and acid glycoproteins. These glycoproteins were thought to be released by a regulated pathway in the BP while in the DP the glycoproteins seemed to follow a regulated and a constitutive pathway. The BP luminal glycoproteins exhibited residues of: fucose, mannose, α- and -D-N-acetilgalactosamine, galactose-(14)-N-acetilglucosamine, D-N-acetilglucosamine and neuraminic acid. The DP glycoproteins also contained -D-galactose-(13)-D-N-acetilgalactosamine and α-D-galactose residues.The BP and the DP glycoproteins secreted by the regulated pathway participate in the control of sperm membrane stability, avoid uterine immune response and sperm agglutination and, improve their progressive motility. The DP glycoproteins secreted by the constitutive pathway protect and lubricate the pelvic urethra.Principal and dense piramidal cells composed the secretory epithelium of the bulbourethral glands. The principal cells mainly synthesised and secreted carboxylated and sulfated acid O-glycoproteins with residues of: N-acetilgalactosamine, -D-galactose-(13)-D-N-acetilgalactosamine, α-D-galactose, D-N-acetilglucosamine and neuraminic acid. These O-linked oligosaccharides make these proteins extremely resistant to proteolysis, provide lubrication and protection to the epithelium, and participate in ion transport throughout the plasma membrane.
|
9 |
Millora de la qualitat espermàtica de dosis seminals de mascles reproductors Piétrain per filtració en diverses reïnesBussalleu Muntada, Eva 07 March 2008 (has links)
En aquest treball s'ha dissenyat un mètode ràpid i fiable de tinció amb fluorocroms per a l'anàlisi de la integritat i viabilitat espermàtiques a partir del marcatge de la beina mitocondrial amb MitoTracker®Green FM, de l'acrosoma amb la lectina Trypsin inhibitor from Soybean (SBTI) conjugada amb el fluorocrom Alexa Fluor®488 específic per la proacrosina i del nucli amb els fluorocroms bis-benzimida (específic per a cèl·lules viables) i iodur de propidi (específic per a cèl·lules no viables). També s'ha determinat l'efecte de la filtració de dosis seminals de mascles astentoteratonecrospèrmics en columnes de Sephadex neutre i de dosis de mascles amb baixa qualitat espermàtica per filtració en columnes de Sephadex iònic, llana de vidre i glass beads sobre la qualitat espermàtica dels diferents grups de mascles analitzats. Els resultats obtinguts han mostrat que diversos paràmetres de qualitat espermàtica milloren després de la filtració en les diferents reïnes segons la patologia que presentin. / In this work, a quick and reliable method of staining with fluorochromes was designed for the assessment of the sperm integrity and vitality by marking the mitochondrial sheath with MitoTracker®Green FM, the acrosome with the lectine Trypsin inhibitor from Soybean (SBTI) conjugated with the fluorochrome Alexa Fluor ® 488m, specific for the proacrosine, and the nucleus with the fluorochromes bis-benzimida (specific for viable cells) and propidium iodide (specific for non-viable cells).Moreover, in this work, the effects of filtration of seminal doses from asthenoteratonecrospermic boars through columns of Sephadex neuter and seminal doses from boars with low sperm quality through ionic Sephadex, glass wool and glass beads columns on sperm quality were tested. The results obtained showed that some sperm quality parameters improved after filtration through the different matrixes depending on the pathology that the males presented before filtration.
|
Page generated in 0.0619 seconds