Den svenska försäkringsbranschen är gigantisk och det finns över 400 försäkringsbolag att välja mellan. Detta leder till hård konkurrens inom branschen, och försäkringsbolagen tvingas slåss om kunderna.Uppsatsens syfte är att analysera vilka försäkringsrelevanta faktorer som kan förklara försäkringstagares val av försäkringsbolag. Uppsatsen bygger på kvantitativ metod och en positivistisk infallsvinkel med en deduktiv ansats används.Uppsatsen indikerar att följande faktorer har positiv påverkan på försäkringstagare i valet av försäkringsbolag: Lågt pris på försäkringstjänsten, hög kvalitet på försäkringstjänsten, bra försäkringspersonal, lättåtkomligheten, starkt varumärke och banktjänstemäns påverkanEn medveten avgränsning som gjorts är att enbart fokusera på svenska privatpersoner, vilket lämnar utrymme för liknande forskning i ett globalt perspektiv. Ett förslag på fortsatt forskning är därför att analysera vilka faktorer som förklarar företags val av försäkringsbolag.Forskningen har varit begränsad inom försäkringsbranschen, såväl nationellt som internationellt. Mycket av tidigare forskning har fokuserat på befintliga kunder och hur de bibehålls. När det gäller vår inriktning är forskningen nästintill obefintlig. Vi hoppas att uppsatsen kan bidra med nyttig information till bland annat försäkringsbolag, då det torde vara av intresse för dem att veta vad som förklarar personers val av försäkringsbolag. / With more than 400 companies to choose between, the Swedish insurance sector is gigantic. The competition is fierce, and the insurance companies have to fight over customers and market shares. Our purpose with this dissertation is to analyze which insurance relevant factors determine which company the private consumer chooses. This dissertation has a quantitative research method, a positivistic philosophy and a deductive approach. Our study indicates that the following factors have a positive influence on insurers in their selection of insurance companies : Low price, high quality insurance service, professional staff, high accessibility and strong trademarks. Bank employees also tend to have influence on insurers in their selection of insurance companies. This study selectively focuses on the Swedish market, leaving room for further research in a global perspective. Additional research regarding companies selection of insurance companies may therefore be interesting. Research has traditionally focused on the existing customers, and how to keep them. In contrast, research concerning how people choose their insurance company has been limited, both nationally and internationally. We believe this dissertation may be of value for insurance companies because the knowledge of the factors may be important for attracting customers.

Lyxvarumärken har en status att erhålla, som är en utmaning, speciellt i ett samhälle somutvecklas snabbt genom teknologi. Därmed befinner sig lyxvarumärken på en marknad medhög efterfrågan. För att kunna hålla sig väsentlig i dagens samhälle är det viktigt förlyxvarumärken att vara medveten om sina marknadsföringsstrategier. Till följd av detta harlyxvarumärken behövt omvärdera sina marknadsföringsplaner, och ett sätt somlyxvarumärken marknadsför sig idag är genom sociala medie marknadsföringsaktiviteter(SMMA). Denna studie undersöker hur SMMAs dimensioner kan bidra till en förbättradkundlojalitet för lyxvarumärken. Genom en kombination av empirisk forskning och teoretiskaperspektiv analyseras SMMAs olika dimensioner: Underhållning, Interaktion, Trendighet,Anpassning och eWOM för att kartlägga dess roll i att skapa och stärka kundens anknytningtill lyxvarumärken. För att uppnå dessa mål genomfördes en kvalitativ intervjuundersökning där respondenterdelade sina upplevelser av att följa och interagera med lyxvarumärken på sociala medier.Dessutom användes en teoretisk ram för att kontextualisera och förstå resultaten i förhållandetill befintlig forskning och teori om marknadsföring och kundlojalitet. Genom att även observera sambandet mellan SMMA och kundrespons har studien kunnatmed detalj se hur konsumenters kundlojalitet påverkas. Resultatet betonar att Underhållning,Interaktion och eWOM identifieras som de mest inflytelserika aspekterna för att skapaintresse och engagemang hos kunderna med lyxvarumärken. Dessa insikter kan vara enavgörande betydelse för utformning av effektiva marknadsföringsstrategier förlyxvarumärken. Genom att tillämpa SMMA på ett korrekt sätt kan lyxvarumärken skapapositiva upplevelser för sina kunder och därmed förbättra kundlojaliteten. / Luxury brands have a status to sustain, which is a challenge, especially in a society that develops fast with the help of technology, thus luxury brands find themselves in a market with high demand. In order for luxury brands to stay relevant in today's society, it is important for luxury brands to reflect about their marketing strategies. This leads to luxury brand shaving to be aware of their marketing plans, for example through social media and throughso-called social media marketing activities (SMMA). This study explores how the dimensions of SMMA contribute to enhanced customer loyalty for luxury brands. Through a combination of empirical research and theoretical perspectives analyze SMMA's different dimensions: Entertainment, Interaction, Trendiness, Customization and eWOM to map its role in creatingand strengthening the customer's connection to luxury brands. To achieve these objectives, a qualitative interview study was conducted where respondents shared their experiences of following and interacting with luxury brands through social media. Additionally, a theoretical framework was used to contextualize and understand the results in relation to existing research and theories on marketing and customer loyalty. By examining the relationship between SMMA and customer response, the study has been able to see in detail how consumer loyalty is impacted. The results emphasize that Entertainment, Interaction, and eWOM were identified as the most influential aspects ingeneration interest and engagement among customers with luxury brands. These insights can be crucial for developing effective marketing strategies for luxury brands. By implementing SMMA correctly, luxury brands can create positive experiences for their customers, thereby enhancing customer loyalty.

[ES] Las marcas han servido desde su origen para que los consumidores puedan distinguir los artículos de distintos productores y constituyen unos de los principales activos de las compañías. Sin embargo, las marcas han estado ausentes durante muchos años de los productos frescos como las frutas y las hortalizas. A lo largo de las últimas décadas varios autores como David Aaker y Kevin Lane Keller han elaborado diversas propuestas para establecer modelos que permitan medir el Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor. En la presente tesis partimos de la hipótesis de que la aparición en el mercado de marcas a consumidor final en productos frescos como frutas y hortalizas ha alcanzado la suficiente presencia como para que los consumidores sean capaces de percibir diferencias con respecto a los productos de su misma categoría, en función de las distintas dimensiones que componen el Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor, y pagar un precio mayor por ellas. Los objetivos de esta tesis son evaluar el Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor en los productos frescos como frutas y hortalizas adaptando la metodología existente para aplicarlo a tres marcas concretas. Analizar la presencia de marcas y evaluar la percepción de los miembros de los canales de comercialización del mercado de frutas y hortalizas sobre las marcas a consumidor final. Proponer un modelo/escala de Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor basado en la metodología existente que permita medir dicho valor en las marcas de frutas y hortalizas frescas. Aplicar el modelo/escala de Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor a tres marcas comerciales y realizar una segmentación de consumidores La metodología ha consistido en un trabajo exploratorio que se concretó en un análisis cualitativo mediante entrevista en profundidad semiestructurada a expertos. Los resultados de este análisis cualitativo se utilizaron para diseñar el cuestionario que mide el Valor de Marca en el contexto de los productos frescos como frutas y hortalizas. Este cuestionario se utilizó para realizar una investigación descriptiva que se materializó en un análisis cuantitativo mediante encuesta online a consumidor final. Las entrevistas con los expertos de los canales de producción y comercialización han dado como resultado la selección de las marcas Plátano de Canarias, Zespri y Kumato y la adaptación de las dimensiones de la marca al contexto de las frutas y hortalizas. A partir de estos resultados se ha elaborado una escala de Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor adaptada a las marcas de frutas y hortalizas que ha sido validada mediante encuesta a consumidor final. El consumidor aprecia como distintivas las dimensiones analizadas en la escala propuesta y señala las dos dimensiones de Singularidad y Responsabilidad Social Corporativa como las que más se relacionan con la disponibilidad a pagar un precio premium por una marca determinada. Se puede concluir que los miembros de los canales de producción y comercialización son conscientes del Valor de Marca desde la perspectiva del consumidor. Este Valor de Marca se puede medir adaptando las herramientas existentes mediante encuesta a consumidor final. Los consumidores reconocen las dimensiones de las distintas marcas de frutas y hortalizas que existen en el mercado español y valoran unas más que otras a la hora de pagar un precio mayor por ellas. / [CA] Les marques han servit des del seu origen perquè els consumidors puguen distingir els articles de diferents productors i constitueixen uns dels principals actius de les companyies. No obstant això, les marques han estat absents durant molts anys dels productes frescos com les fruites i les hortalisses. Al llarg de les últimes dècades diversos autors com David Aaker i Kevin Lane Keller han elaborat diverses propostes per a establir models que permeten mesurar el Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor. En la present tesi partim de la hipòtesi que l'aparició en el mercat de marques a consumidor final en productes frescos com a fruites i hortalisses ha aconseguit la suficient presència com perquè els consumidors siguen capaços de percebre diferències respecte als productes de la seua mateixa categoria, en funció de les diferents dimensions que componen el Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor, i pagar un preu major per elles. Els objectius d'aquesta tesi són adaptar la metodologia existent per a avaluar el Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor en els productes frescos com a fruites i hortalisses i aplicar-lo a tres marques concretes. Analitzar la presència de marques i avaluar la percepció dels membres dels canals de comercialització del mercat de fruites i hortalisses sobre les marques a consumidor final. Dissenyar un model/escala de Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor basat en la metodologia existent que permeta mesurar aquest valor en les marques de fruites i hortalisses fresques. Aplicar el model/escala de Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor a tres productes i realitzar una segmentació de consumidors. La metodologia ha consistit en un treball exploratori que es va concretar en una anàlisi qualitativa mitjançant entrevista en profunditat semiestructurada a experts. Els resultats d'aquesta anàlisi qualitativa es van utilitzar per a dissenyar el qüestionari que mesura el Valor de Marca en el context dels productes frescos com a fruites i hortalisses. Aquest qüestionari es va utilitzar per a realitzar una investigació descriptiva que es va materialitzar en una anàlisi quantitativa mitjançant enquesta online a consumidor final. Les entrevistes amb els experts dels canals de producció i comercialització ha donat com a resultat la selecció de les marques Plàtan de Canàries, Zespri i Kumato i l'adaptació de les dimensions de la marca al context de les fruites i hortalisses. A partir d'aquests resultats s'ha elaborat una escala de Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor adaptada a les marques de fruites i hortalisses que ha sigut validada mitjançant enquesta a consumidor final. El consumidor aprecia com a distintives les dimensions analitzades en l'escala proposada i assenyala les dues dimensions de Singularitat i Responsabilitat Social Corporativa com les que més es relacionen amb la disponibilitat a pagar un preu premium per una marca determinada. Es pot concloure que els membres dels canals de producció i comercialització són conscients del Valor de Marca des de la perspectiva del consumidor. Aquest Valor de Marca es pot mesurar adaptant les eines existents mitjançant enquesta a consumidor final. Els consumidors reconeixen les dimensions de les diferents marques de fruites i hortalisses que existeixen en el mercat espanyol i valoren unes més que unes altres a l'hora de pagar un preu major per elles. / [EN] Brands have been used since their origin to enable consumers to distinguish goods from different producers and are one of the main assets of companies. However, brands have been absent for many years from fresh produce such as fruit and vegetables. Over the last decades, several authors such as David Aaker and Kevin Lane Keller have developed several proposals to establish models to measure Brand Equity from the consumer's perspective. In this thesis, we start from the hypothesis that the appearance in the market of end-consumer brands in fresh products such as fruit and vegetables has achieved sufficient presence for consumers to be able to perceive differences with respect to products of the same category, according to the different dimensions that make up the Brand Equity from the consumer's perspective, and to pay a higher price for them. The objectives of this thesis are to adapt the existing methodology for assessing Brand Equity from the consumer's perspective in fresh produce such as fruit and vegetables and apply it to three specific brands; to analyse the presence of brands and to evaluate the perception of the members of the marketing channels of the fruit and vegetable market on the brands to the final consumer; to design a Brand Equity model/scale from the consumer's perspective based on the existing methodology to measure the Brand Equity of fresh fruit and vegetable brands; and to apply the Brand Equity model/scale from the consumer's perspective to three products and perform a consumer segmentation. The methodology consisted of exploratory work that took the form of a qualitative analysis by means of a semi-structured in-depth interview with experts. The results of this qualitative analysis were used to design the questionnaire that measures Brand Equity in the context of fresh produce such as fruit and vegetables. This questionnaire was used to carry out descriptive research that materialised in a quantitative analysis by means of an online survey of end consumers. The interviews with experts in production and marketing channels resulted in the selection of the brands Plátano de Canarias, Zespri and Kumato and the adaptation of the brand dimensions to the context of fruit and vegetables. Based on these results, a Brand Equity scale has been developed from the consumer's perspective, adapted to the fruit and vegetable brands and validated by means of a survey of end consumers. The consumer appreciates the dimensions analysed in the proposed scale as distinctive and identifies the two dimensions of Uniqueness and Corporate Social Responsibility as those most closely related to the willingness to pay a premium price for a given brand. It can be concluded that members of the production and marketing channels are aware of Brand Equity from a consumer perspective. This Brand Equity can be measured by adapting existing tools through end-consumer surveys. Consumers recognise the dimensions of the different fruit and vegetable brands on the Spanish market and value some more than others when it comes to paying a higher price for them. / Marín Armero, A. (2022). Valor de marca en productos frescos: frutas y hortalizas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/184339