En aquesta tesi s'analitza si les polítiques turístiques han servit per a reorientar i revitalitzar l'activitat turística del litoral català. El treball s'ha estructurat en tres parts, una primera més teòrica, on s'explica el marc conceptual i el punt de partida d'aquesta recerca; una segona on s'analitza l'estat i l'evolució de l'activitat turística al litoral català; i la tercera on s'avalua la figura dels plans d'excel·lència turística, com a instrument de política turística en les destinacions litorals.Les conclusions que s'extreuen d'aquesta investigació són: que s'han produït destacades transformacions en el model de desenvolupament turístic de les destinacions litorals catalanes; que existeixen actuacions d'intervenció diferenciades en funció de la diversitat de les destinacions turístiques al litoral català, definides per la intensitat de l'activitat i el model d'implantació territorial; que els plans d'excel·lència turística han estat una oportunitat per algunes destinacions de sol i platja catalanes per reposicionar-se en el mercat. No obstant això, s'ha observat que la profunditat del canvi depèn en bona mesura del model turístic de les destinacions i del tipus i diversitat de les iniciatives adoptades pels governs locals, ja que són els encarregats en última instància d'executar les directrius proposades per l'administració estatal i catalana. / En esta tesis se analiza si las políticas turísticas han servido para reorientar y revitalizar la actividad turística del litoral catalán. El trabajo se estructura en tres partes, una primera más teórica, donde se explica el marco conceptual y el punto de partida de esta investigación; una segunda en la cual se analiza el estado y la evolución de la actividad turística al litoral catalán; y la tercera donde se evalúa la figura de los planes de excelencia turística, como instrumento de política turística en los destinos litorales. Las conclusiones que se extraen de esta investigación son: que se han producido destacadas transformaciones en el modelo de desarrollo turístico de los destinos litorales catalanes; que existen actuaciones de intervención diferenciadas en función de la diversidad de los destinos turísticos del litoral catalán, definidos por la intensidad de la actividad y el modelo de implantación territorial; que los planes de excelencia turística han sido una oportunidad para algunos destinos de sol y playa catalanes para reposicionarse en el mercado. Sin embargo, se ha observado que la profundidad del cambio depende en buena medida del modelo turístico de los destinos y del tipo y diversidad de iniciativas adoptadas por los gobiernos locales, ya que son los encargados en última instancia de ejecutar las directrices propuestas por la administración estatal y catalana. / This thesis examines whether tourism policies have contributed to reorientate and revitalize the Catalan coastal tourism. This study is structured in three parts. The first one is a more theoretical part where the conceptual framework and the starting point of this research are explained. The second one, analyses the evolution and the state of the tourist activity in the Catalan coast. And the third part evaluates the role of the plans of tourism excellence as an instrument for tourism policies in coastal destinations. The conclusions drawn from this research are the following: that the touristic development model of the Catalan coastal destinations has undergone outstanding transformations; that different interventions have been done, according to the diversity of the Catalan coastal destinations, that are defined by the intensity of activity and their territorial implementation model; and that the plans of tourism excellence have given an opportunity to some Catalan sun and beach destinations to reposition themselves within the market. However, it has been observed that the depth of such a change depends largely on the model of tourist destinations and on the type and diversity of the initiatives undertaken by local governments, since they are the ultimate responsible for the implementation of the guidelines proposed by the Catalan and the state administrations.

La presente investigación emplea el paradigma de enfoque territorial para abordar el problema de la significativa desigualdad de oportunidades de desarrollo humano en el Perú y sus efectos negativos sobre su sistema democrático y su población infantil. En particular, se identifican factores que explicarían por qué a pesar del importante crecimiento económico de las últimas décadas, y de acciones descentralizadoras por parte del Estado y de otros actores, la reducción del nivel de desigualdad ha sido insignificante o insuficiente. Se propone como hipótesis que dichos resultados son causados principalmente por dos factores: un elevado grado de captura del Estado por intereses ajenos a la población desfavorecida y una discontinuidad territorial que se presenta con intensidad a nivel comunal. Se verificó dicha hipótesis de manera territorialmente diferenciada estudiando un grupo de oportunidades asociadas a los servicios básicos de provisión de agua potable, servicios de salud y educación en unidades territoriales a nivel comunal (barrios urbanos, centros poblados periurbanos y comunidades rurales) del distrito de Andahuaylas, provincia de Andahuaylas, región Apurímac, Perú. En particular, se verificó que la cohesión comunitaria de las familias de unidades territoriales de tipo rural tiene mayor influencia sobre la cobertura y calidad de servicios básicos que las familias residentes en zonas urbanas y periurbanas. Esta situación se explica por el mayor acceso a los tomadores de decisión por parte de las familias que habitan las zonas rurales, lo que tiene implicancias fundamentales para la concepción de democracia expuesta en esta tesis. En el caso de la variable captura estatal, se verificó lo contrario, es decir, que su impacto mayor es sobre el ámbito urbano debido al incremento de actos de corrupción y/o de incapacidad técnica, especialmente cuando la escala del servicio a proveer es mayor y mayores son los intereses en juego por capturar. A la luz de estas observaciones, se recomienda implementar una reforma descentralizadora que minimice las discontinuidades territoriales a través de la institucionalización del nivel comunal. Estarecomendación se implementaría a través de la transferencia desde el gobierno central de competencias y recursos relacionados con los servicios básicos en el marco de procesos de concertación y de una reforma territorial que contrarreste eficazmente la captura estatal. Se sugiere como posibles extensiones de la presente investigación la aplicación de la metodología propuesta a otros distritos del país con el fin de construir una caracterización tipológica nacional de unidades territoriales de nivel comunal, introduciendo en el análisis variables como el género o el nivel educativo de los padres y abordando servicios como el de atención nutricional infantil dados los niveles preocupantes de desnutrición crónica infantil que presenta el Perú. / This research employs the territorial approach to address the inequality of opportunities for human development in Peru and the associated negative effects upon its democratic system and children. Specifically, this research identifies factors that would explain why, in spite of the significant economic growth in recent decades and the decentralization reforms carried out by the State and other stakeholders, the reduction in the level of inequality has been either negligible or insufficient. It is suggested that these results are primarily caused by two factors: a high degree of State capture by interests contrary to those of the affected population, and a high degree of territorial discontinuity, particularly at the commune level. This hypothesis was verified in a territorially differentiated manner by studying a group of opportunities associated with basic services including water supply, health and education in commune-level territorial units (i.e., urban and suburban neighborhoods and rural communities) in the district of Andahuaylas, Andahuaylas province, Apurimac region, Peru. In particular, it was verified that the communal cohesion of families living in rural territorial units have a greater influence on the coverage and quality of basic services than families residing in urban and suburban areas do. This situation can be explained by the greater access to decision-makers by families living in rural areas, which has fundamental implications for the idea of democracy presented in this thesis. The opposite situation was verified in the case of the State capture variable, namely that its effect is more prominent on the urban sphere due to increased corruption and/or technical incompetence, especially when the service is to be provided at a greater scale andwhen the interests at stake to be captured are also greater. In light of these observations, a decentralization reform intended to minimize territorial discontinuities at the commune level is recommended. This recommendation would be implemented by transferring the central government's competencies and resources associated with basic services within the framework of consultation processes and a territorial reform capable of effectively countering State capture. Among the potential extensions of this research, it is suggested that the proposed methodology be applied to other districts in the country with the intent to build a national typological characterization of territorial units at the commune-levelthat would incorporate into the analysis variables such as parental gender or level of parental education, and that would address services such as child nutrition care given the alarming chronic malnutrition of children in Peru.

In this thesis a supply chain of the real world is studied through a simulation model, in order to analyze the dynamic aspects of this system under different inventory management policies. The chain is comprised of a main manufacturer, 3 customers and 29 suppliers, distributed through a network with 3 levels. In total, the chain has 33 agents whose behavior is simulated under scenarios that represent the market dynamics during four years. In Chapter 1 some scientific contributions are mentioned to understand the system under study. It also provides a brief description of the supply chain structure and its agents. The objectives to be accomplished with this investigation are stablished in the Chapter 1, and finally, the structure of the document is also described. In Chapter 2 the supply chain is explained in detail and the information gathered from the real world is analyzed. In Chapter 3 the scientific works about the supply chain and the various ways of managing value creation processes are discussed. It also discusses the contributions about of demand amplification and supply chain performance measurement. In Chapter 4 the process to construct the simulation model is explained. In Chapter 5, the simulation of the initial policies in the inventory management is used to obtain information on the evolution of the system. These data, together with the manufacturer¿s sales, are analyzed in order to design a global supply strategy by means of a whole approach and inventory management models. The goal is to synchronize efficiently the supply activities along the chain, while sharing information among the agents. This research proposes a global strategy that integrates new supply policies focused on optimizing the transfer lot size in the supply network to reduce the inventory management cost. Once the global strategy is designed, the supply chain is simulated in scenarios with new policies to discover its behavior. The following metrics are used to observe the behavior in the studied scenarios: annual inventory amounts; medium and maximum inventory values; intensity of demand amplification; delivery times and annual inventory costs. A comparison between inventory policies shows that the new policy proposals reduce significantly the annual inventories, the mean and the maximum inventory levels. According to the simulation results, the hypothesis that new policies are effective to counteract the demand amplification through the chain is proved. This also improves most of the supplier delivery times and the whole performance. In the same way, the new inventory policies lead a decrease in the inventory management cost through the supply chain. A second analysis examines the behavior of several structures, in a manufacturer-supplier relation, in the simulated scenarios. The new policies prove their usefulness to improve different main structures manufacturer-supplier. These results can lead to study and develop new policies oriented to improve the supply activities for the main manufacturer. This is a future suggested research line. Finally, it is possible to conclude that a global supply strategy enhances value creation in the supply chain, according to the results in this research. / En esta tesis se estudia una cadena de suministro del mundo real a través de un modelo de simulación, con el propósito analizar los aspectos dinámicos de este sistema bajo diversas políticas de gestión de inventario. La cadena se integra por un fabricante principal, 3 clientes y 29 suministradores distribuidos en una red de 3 niveles. En total, la cadena tiene 33 agentes cuyo comportamiento se simula en escencarios que representan la dinámica del mercado por un periodo de 4 años. Esta investigación plantea una estrategia global que integra las políticas de suministro nuevas o propuestas. Estas optimizan el tamaño de los lotes de suministro que recorren la red logística, de tal forma que el coste de gestión de inventario del sistema disminuye. Después del diseño de la estrategia global, la cadena de suministro se simula para obtener información de su comportamiento en escenarios con las nuevas políticas. Para conocer el comportamiento de la cadena, en esta tesis se utilizan las siguientes métricas en los escenarios estudiados: nivel de existencias anuales; nivel de inventario medio y máximo; intensidad de la amplificación de la demanda; plazo de entrega y coste anual de gestión de inventario. A partir de la comparativa de los resultados entre ambas políticas se descubre que las políticas nuevas reducen el nivel de existencias anuales de la cadena de forma significativa, como ocurre también con el nivel de inventario medio y máximo. Según los resultados de la simulación, se puede demostrar la hipótesis que las políticas nuevas contrarrestan de forma efectiva la amplificación de la demanda a lo largo de la cadena, lo cual mejora el plazo de entrega de la mayoría de sus agentes y el rendimiento integral del sistema. Asimismo, el coste integral de gestión de inventario de la cadena se reduce con las nuevas políticas. Un segundo análisis examina el comportamiento de las diversas estructuras organizativas compuestas por los agentes fabricante-suministrador de la cadena, en cada uno de los escenarios simulados. Las nuevas políticas se demuestran bastante útiles para mejorar la operativa de diferentes estructuras fabricante-suministrador. Esto puede derivar en el estudio y desarrollo de políticas enfocadas a mejorar el suministro con otros proveedores del fabricante principal, una de las líneas de investigación futura sugeridas en la tesis. Finalmente, es posible concluir que una estrategia global de suministro potencia la creación de valor en la cadena de suministro, de acuerdo con los resultados de esta investigación.

No description available.

ERA Biotech S.A. és una empresa que desenvolupa la seva pròpia tecnologia per a la producció de proteïnes i pèptids d’alt valor afegit. El mètode de producció i acumulació de proteïna recombinant es basa en el mecanisme natural d’acumulació de proteïnes de reserva de blat de moro (zeïnes) en orgànuls densos derivats de reticle endoplasmàtic anomenats cossos proteics. La tecnologia Zera® empra el domini ric en prolina de l’extrem N-terminal de la γ-zeïna per induir la formació de novo de cossos proteics heteròlegs en teixits i cèl•lules eucariotes. L’elevada densitat que presenten aquests orgànuls permet una recuperació i enriquiment de la proteïna de fusió d’interès, mitjançant tècniques d’homogeneïtzació i fraccionament cel•lular. Originàriament dissenyats per permetre la purificació per afinitat del proteïna d’interès, els elements de fusió també poden ajudar a mantenir l’estabilitat, el plegament i la solubilitat del producte. Malgrat tot, per a algunes aplicacions posteriors es requereix la producció de la proteïna nativa, amb el qual són necessàries etapes de proteòlisi mitjançant endoproteases específiques. En un context industrial l’addició d’una proteasa exògena suposa l’etapa més costosa en el procés de producció. A més, les condicions de processament poden arribar a interferir amb l’activitat biològica del component purificat. Un dels objectius principals de moltes empreses dedicades a la producció de proteïnes recombinants, tracta de cercar alternatives al processament convencional per addició de proteases exògenes. L’objectiu general d’aquest treball s’ha centrat en el desenvolupament i aplicació de dues estratègies de processament aplicades a proteïnes recombinants de fusió produïdes mitjançant la tecnologia Zera®, en diferents sistemes d’expressió. La primera aproximació ha consistit en la producció d’enteroquinasa bovina (EK), endoproteasa específica, mitjançant la tecnologia Zera®. La producció d’enteroquinasa pròpia evitaria l’adquisició comercial de la mateixa, amb el qual es reduirien els costos globals de producció. S’han dissenyat diferents construccions amb el domini catalític de l’enteroquinasa fusionat al domini Zera® per tal de permetre la seva acumulació en cossos proteics heteròlegs. Degut a la conformació catalítica que adopta, observàrem que el seu extrem N-terminal havia de romandre lliure per tal de mantenir la seva activitat proteolítica. La fusió del domini Zera® al extrem C-terminal d’EK va resultar incompatible amb la viabilitat de les cèl•lules de mamífer o del teixit foliar de tabac, indicant cert grau de citotoxicitat promogut per la proteasa activa. D’altra banda, el bloqueig de l’extrem N-terminal d’EK mitjançant la fusió del domini Zera®, requeria d’una etapa prèvia de processament per tal d’activar la proteasa in vitro. Els baixos nivells d’expressió assolits en cèl•lules de mamífer, juntament amb la baixa idoneïtat de l’estratègia, varen motivar l’exploració d’altres alternatives de processament. La segona aproximació descrita en aquest treball es basa en l’estudi de l’autoprocessament de proteïnes de fusió mitjançant inteïnes. Les inteïnes són elements proteics naturals capaços de promoure l’splicing de proteïnes a través d’una sèrie de reaccions que permeten la seva auto-excissió i la unió dels fragments que les flanquegen o exteïnes. Certes modificacions genètiques en residus clau de la seqüència de les inteïnes, han permès modular la seva activitat per permetre l’autoprocessament in vitro de forma controlable. S’ha estudiat l’aplicació de dos tipus diferents d’inteïnes induïbles per al processament de proteïnes de fusió Zera®, en cèl•lules de mamífer, en cèl•lules d’insecte, i en planta de tabac. El rendiment global del procés de producció de rhGH (com a proteïna model), fou analitzat i comparat emprant dos sistemes de processament diferents sobre la proteïna de fusió Zera® expressada en planta de tabac: el mediat per la inteïna MxeGyrA, i el de la proteasa comercial enteroquinasa. Tot i que els costos globals de producció de rhGH resultaren similars per ambdós processos, el rendiment de producció fou notòriament major en el procés emprant la inteïna. L’èxit de l’aplicació de les inteïnes a la tecnologia Zera®, ha comportat un avenç en el procés de downstream, facilitant de manera significativa la recuperació de la proteïna nativa d’interès. / ERA Biotech S.A. is a biotechnology company whose technology permits high-level production of recombinant proteins and peptides through application of the Zera® assembler peptide. The Zera® domain originates from a maize storage protein (gamma-zein), which naturally accumulates in maize grains in the form of dense protein bodies to elevated levels. The Zera® assembler peptide when fused to a protein of interest triggers the formation in vivo of protein bodies in eukaryotic cells, effectively converting the cells into dense storage organelles. Due to its physicochemical properties, the downstream steps and recovery of the recombinant proteins are extremely efficient. For some applications in the biopharmaceutical industry, fusion or affinity tags need to be cleaved off by site-specific endoproteases in order to recover the native target protein. At a manufacturing scale, the removal of the fusion tag is the most costly step in protein production (cost and specificity/efficiency issues), and can interfere with the biological activity of the purified component. Therefore novel cleavage options which permit specific, efficient and scalable protein production processes are required. In the present study we describe two different cleavage strategies that have been adopted for Zera® fusion proteins expressed in different host expression systems. The first approach was to produce a conventional site-specific endoprotease in house through Zera® technology. Different constructs were designed for the easy and active production of bovine enterokinase (EK) catalytic subunit in mammalian cells and transgenic tobacco plants. Active conformation of this protease was adopted when the N-terminus of the protein was free of any fusion tag, however, proteolytic activity of this protease resulted in cytotoxicity in both host cell systems tested. The fusion of the Zera® domain in the N-terminus of EK and its expression in mammalian cells resulted in the formation de novo of protein bodies accumulating the target fusion protein. Isolation of protein bodies and subsequent downstream steps for protein recovery were designed and set up for this new host system. For the EK activation, a cleavage step by another endoprotease was included, but the low expression levels achieved for this fusion protein, resulted in non-conlcusive data from the activity test. Considering the biochemical properties of this protease its recombinant production for large scale manufacturing results technically cost-unfriendly, so alternative cleavage methods were explored. The second approach described in the present work, consisted in the use and application of self-cleavable elements for the specific cleavage of Zera® fusion proteins. Inteins are naturally occurring protein elements capable of post-translational self-excission from a precursor protein through a process known as protein splicing. MxeGyrA and SspDnaB mini-inteins have been engineered to yield a controllable N-terminal and C-terminal autocleavage induced under certain controlled conditions. Both inteins have shown activity when fused to Zera® and to a protein of interest in mammalian cells (CHO), insect cells (Sf9) and transgenic tobacco plants. The success of the intein application to the Zera® technology has evolved into a faster and more user friendly downstream step leading to the recovery of a native protein of interest.

This study explores the impact of manipulating Task Complexity simultaneously along both pre-task planning time and the degree of displaced, past time reference on L2 narrative oral production. By drawing on consolidated psycholinguistic models of language production, the study first explores the similarities and differences between L1 and L2 oral production and examines how language processing for comprehension, production, and learning are mediated by the cognitive processes of attention and memory. Secondly, a definition of task is provided, and the concept of Task Complexity is presented and developed as born from a need to design and sequence tasks in a syllabus in a principled way. Thirdly, a review of options in syllabus design as a consequence of different conceptions about language teaching and learning is provided. The main characteristics of a number of synthetic and analytic syllabi are considered, and this is followed by a review of research into task features. In the fourth place, the specific literature related to planning time and the degree of displaced, past time reference is reviewed, and the questions and four hypotheses of the experiment advanced. The first hypothesis states that providing pre-task planning time will positively affect learners' fluency and structural complexity with no impact on lexical complexity or accuracy. The second hypothesis predicts that increasing Task Complexity along the +/- Here-and-Now variable will have positive consequences for learners' complexity and accuracy but will have detrimental effects on fluency. The third hypothesis foresees a greater impact of planning time in more complex There-and-Then versions of tasks. Finally, the fourth hypothesis predicts that the effects of increasing Task Complexity along the +/- Here-and-Now variable will be enhanced under planned conditions. From a methodological point of view, a repeated measures design is used to obtain production data from 48 subjects with a lower-intermediate level of English, and four levels of Task Complexity which combine the two variables are established. Each learner narrates each of 4 comic strips under a different condition, the sequence of which is controlled by means of a Latin square design. Measures include unpruned Speech Rate A and pruned Speech Rate B for fluency; the percentage of lexical words, the ratio of lexical to function words, and the Guiraud's Index of lexical richness for lexical complexity; the number of S-nodes per T-unit for structural complexity; and the percentage of error-free T-units, the target-like use of articles, the percentage of self-initiated self-repairs, and the ratio of repaired to unrepaired errors for accuracy. Finally, learners' perception of Task Complexity is also analyzed by means of an affective variables questionnaire, in which they are asked about their perception of difficulty, stress, confidence, interest, and motivation. The questionnaire is validated by means of protocol analysis. Results of repeated measures ANOVAs show that planning time generates higher fluency and lexical complexity with no effects for structural complexity or accuracy. Increasing complexity along the +/- Here-and-Now variable has positive effects on accuracy with no significant differences for lexical or structural complexity, and with detrimental effects for fluency. No significant differences are found between the impact of planning time of simple Here-and-Now and complex There-and-Then versions of tasks. The effects of increasing complexity along the There-and-Then variable are enhanced by planning time without reaching statistical significance. Further results show that more complex tasks are perceived as more difficult, stressful, and generate lower levels of confidence without detrimental effects on the perception of interest or motivation. Results are discussed in the light of L1 and L2 production theories as well as competing theories of attention allocation policies during task performance. It is argued that the dimensions of accuracy and complexity can be attended to by learners as long as tasks are kept simple along resource-dispersing dimensions (i.e. planning time) and complex along resource-directing dimensions (i.e. +/- here-and-now). It is finally argued that Task Complexity is an important construct for task design and task sequencing which can be manipulated to obtain specific effects on L2 production and, potentially, learning.KEYWORDS: Cognitive complexity, Tasks, Syllabus design, Oral production, Narrative, SLA / Aquest treball investiga l'impacte de la manipulació simultània del temps de planificació i el grau de desplaçament en el temps i l'espai sobre la producció narrativa oral en l'L2. En primer lloc, i basant-se en models psicolingüístics consolidats de producció oral, el treball examina les similituds i les diferències entre la producció oral en l'L1 i en l'L2, i analitza com els processos d'atenció i memòria condicionen el processament per a la comprensió, la producció i l'aprenentatge del llenguatge. En segon lloc, es defineix el concepte de tasca i es desenvolupa el concepte de complexitat cognitiva, el qual sorgeix de la necessitat de dissenyar tasques i organitzar-les en un programa de manera raonada. En tercer lloc, es fa una revisió de les opcions de disseny de programes d'ensenyament de llengua que emanen de diferents concepcions sobre l'ensenyament i l'aprenentatge. Es consideren les principals característiques d'una sèrie de programes sintètics i analítics, i es fa una revisió de les investigacions referides a diferents trets de les tasques. En quart lloc, es presenten el estudis que es refereixen específicament a les variables de planificació i +/- aquí-i-ara, i s'avancen les preguntes i les quatre hipòtesis d'aquest estudi. La primera hipòtesi afirma que proporcionar temps de planificació afectarà positivament la fluïdesa i la complexitat estructural de la producció dels parlants, sense tenir cap impacte significatiu sobre la seva complexitat lèxica ni la seva correcció. La segona hipòtesi planteja que augmentar la complexitat cognitiva de la tasca forçant la narració en l'allà-i-llavors tindrà conseqüències positives per a la complexitat i la correcció, però negatives per a la fluïdesa. La tercera hipòtesi preveu un impacte més gran del temps de planificació sobre la producció en les tasques cognitivament més complexes. La quarta hipòtesi suggereix que l'impacte de l'augment de la complexitat cognitiva sobre la producció serà més gran quan hi ha hagut temps de planificació. Metodològicament, s'utilitza un disseny de mesures repetides per a l'obtenció de les narratives orals de 48 subjectes d'un nivell d'anglès intermig-baix, i s'estableixen 4 nivells de complexitat cognitiva que combinen les dues variables. Cada estudiant narra cada història sota cadascuna de les condicions, les quals es presenten en seqüències diferents mitjançant un disseny de quadres llatins. Les mesures inclouen: per a la fluïdesa, el nombre de síl·labes per minut de la transcripció exacta i el nombre de síl.labes per minut de la transcripció depurada; per a la complexitat lèxica, el percentatge de mots lèxics, la ratio de mots lèxics respecte dels funcionals i l'índex de Guiraud de riquesa lèxica; per a la complexitat estructural, el nombre de nodes verbals per cada unitat T; i per a la correcció, el percentatge d'unitats T sense errors, l'ús a nivell nadiu dels articles, el percentatge d'autocorreccions i la ratio d'errors corregits respecte dels no corregits. La percepció subjectiva dels estudiants respecte de la complexitat cognitiva de les tasques es mesura amb un qüestionari de variables afectives, el qual demana als estudiants per la seva percepció de la dificultat, l'estrès, la confiança, l'interès i la motivació respecte de cada tasca. El qüestionari es valida mitjançant una anàlisi de protocol que investiga la interpretació de les variables afectives per part dels estudiants. Els resultats dels tests ANOVA de mesures repetides demostren que proporcionar temps de planificació té un impacte positiu sobre la fluïdesa i la complexitat lèxica de la producció dels parlants de l'L2. L'augment de la complexitat cognitiva respecte de la variable +/- aquí-i-ara té efectes positius sobre la correcció lingüística sense produir efectes significatius per a la complexitat estructural ni lèxica, i amb efectes negatius per a la fluïdesa. No es troben diferències significatives de l'efecte de la planificació entre tasques simple en l'aquí-i-ara, i les complexes en l'allà-i-llavors. Els efectes de l'augment de la complexitat cognitiva amb la variable +/- aquí-i-ara s'incrementen sota condicions de planificació sense arribar a nivells significatius. Resultats addicionals demostren que les tasques més complexes cognitivament es perceben com a més difícils, estressants, i generen nivells més baixos de confiança sense afectar la percepció del seu interès o la seva motivació. Els resultats s'expliquen a la llum de teories de producció del llenguatge en l'L1 i l'L2, així com en funció de teories que difereixen en la concepció de com l'atenció funciona durant la producció. S'argumenta que les dimensions de complexitat lingüística i correcció poden ser ateses simultàniament sempre i quan les tasques siguin simples pel que fa a la planificació i complexes pel que fa a complexitat cognitiva (és a dir, en l'allà-i-llavors). Finalment, es defensa que la complexitat cognitiva de les tasques és un constructe empíricament testable i útil per al disseny i la seqüenciació de les tasques en un programa d'ensenyament. La complexitat cognitiva de les tasques pot ser manipulada per tal d'obtenir efectes específics per a la producció i, potencialment, per a l'aprenentatge.

L'ametller, Prunus amygdalus Batsch, és una espècie diploide que pertany al gènere Prunus. Encara que l'autoincompatibilitat (AI) és un caràcter important des del punt de vista evolutiu en el món vegetal, l'autocompatibilitat (AC) és un caràcter agronòmic crític per a assegurar la producció. D'aquesta manera, l'AC s'ha convertit en un dels principals objectius dels programes de millora d'ametller en tot el món. L'AC ha estat identificada en diverses varietats d'ametller, encara que sol ser excepcional. Els mètodes que s'han aplicat per a determinar l'AC són l'observació dels tubs pol·línics, i el quallat de fruits després de pol·linitzacions controlades. No obstant això, les noves tècniques moleculars s'han aplicat cada vegada més al llarg de les dues últimes dècades. Amb això s'ha aconseguit de determinar el genotip de les varietats i seleccions d'una manera molt ràpida i eficaç. L'AC ha estat relacionada amb la presència de l'al·lel Sf, el qual pertany a la sèrie al·lèlica S, i és dominant sobre els altres al·lels d'AI. Com a conseqüència d'això, sempre s'havia considerat que l'AI/AC era un caràcter qualitatiu, controlat per un únic locus, anomenat el locus S.Només un 25% dels individus procedents de l'encreuament 'Vivot' 􀂯 'Blanquerna' ha estat AC, molt menys de l'esperat, un 50%. Les dues versions diferents de l'haplotip Sf, una activa i AI (Sfa) i l'altra inactiva i AC (Sfi), han mostrat el reconeixement per part de la Sfa- RNasa dels pistils de 'Vivot' dels tubs pol·línics amb el Sfi de 'Blanquerna'. Aquests resultats suggereixen la presència d'un locus modificador no lligat al locus S, el qual seria el responsable del control de l'AI/AC en aquesta població. Encara que darrerament s'hagi aprofundit en l'estudi del locus S a nivell molecular, aquest mecanisme no està encara del tot determinat, pel que se suggereix que d'altres gens serien un requisit per a l'AI. En aquesta tesi s'ha localitzat per primera vegada en la família de les rosàcies dos nous loci, situats fora del locus S, els quals es troben en els grups de lligament 6 i 8. Amb aquests resultats, podríem suggerir que l'AI és un caràcter quantitatiu i no qualitatiu, com s'acceptava fins ara.D'altra banda, la construcció d'una llibreria genòmica (fòsmid) de 'Vivot' i 'Blanquerna' ens ha permès de comprovar que tant les Sf-RNases com les SFBf eren completament idèntiques, a pesar de tenir dues expressions tan diferents. Com no ha estat possible de trobar cap mutació entre ambdós Sf, s'ha suggerit la implicació de la metilació de l'ADN en aquesta població. La metilació pot produir canvis en els fenotips o en l'expressió els gens, sense alterar però les seqüències de l'ADN. Els assaigs realitzats en aquesta tesi suggereixen que l'ADN metilat seria el responsable d'aquesta activació i/o inactivació de l'haplotip Sf. De fet, s'ha pogut comprovar que quan la seqüència de la Sf-RNasa és metilada, aquesta inactiva l'expressió, així que aquesta inhibició es traduiria en una expressió AC, com és el cas de 'Blanquerna'. En el cas contrari, si la seqüència d'ADN no és metilada, com és el cas de 'Vivot', la RNasa roman activa i a conseqüència la planta és AI.A més, s'ha construït l'estructura en 3D de les RNases dels aŀlels Sf, S23 i S8 mitjançant tècniques bioinformàtiques. La principal diferència trobada ha estat que en l'estructura del Sf hi havia un llaç més llarg que en les altres dues RNases AI. En la bibliografia s'ha descrit que els llaços grans són susceptibles a la degradació proteòlica, pel que aquest mateix fenomen podria passar en aquestes RNases. / El almendro, Prunus amygdalus Batsch, es una especie diploide que pertenece al género Prunus. Aunque la autoincompatibilidad (AI) es un carácter importante en el reino vegetal desde el punto de vista evolutivo, la autocompatibilidad (AC) es un caràcter agronómico muy crítico para asegurar la producción. De este modo, la AC se ha convertido en uno de los principales objetivos de los programas de mejora de almendro en todo el mundo. Aunque la AC ha sido identificada en algunas variedades de almendro, es muy poco frecuente.Los métodos que se han utilizado para determinar la AC en el almendro son la observación de los tubos polínicos y el cuajado de frutos después de polinizaciones controladas. Sin embargo, las nuevas técnicas moleculares se han ido aplicando cada vez más durante estas dos últimas décadas. De este modo, se ha conseguido determinar el genotipo de las variedades y selecciones de una manera muy rápida y eficaz. La AC ha sido relacionada con la presencia del alelo Sf, el cual pertenece a la serie alélica S, y es dominante sobre los otros alelos de AI.Por ello siempre se había considerado que la AI/AC era un carácter cualitativo. En el transcurso de esta tesis, sólo un 25% de los individuos procedentes del cruzamiento 'Vivot' 􀂯 'Blanquerna' ha sido AC, mucho menos de lo esperado, un 50%. Las dos diferentes versiones del haplotipo Sf, una activa y AI (Sfa) y la otra inactiva y AC (Sfi) han mostrado un mutuo reconocimiento, por lo que la Sfa-RNasa del estilo de 'Vivot' ha impedido el crecimiento del tubo polínico Sfi de 'Blanquerna'. Estos resultados sugieren la presencia de un locus modificador no ligado al locus S, el cual sería responsable del control de la AI/AC en esta población. Aunque últimamente se ha profundizado mucho en el estudio del locus S a nivel molecular, su mecanismo de acción sigue sin estar del todo determinado, por lo que se sugiere que otros genes externos son necesarios en la AI. En esta tesis se han localizado por primera vez en la familia de las rosáceas dos nuevos loci situados fuera del locus S, los cuales se encuentran en el grupo 6 y 8. Con estos resultados, podríamos sugerir que la AI es uncarácter cuantitativo y no cualitativo, como se conocía hasta la fecha.Por otro lado, la construcción de una librería genómica (fósmido) en 'Vivot' y 'Blanquerna' ha permitido comprobar que tanto las secuencias de las Sf-RNasas como de los SFBf eran completamente idénticas, a pesar de tener dos expresiones tan distintas. Como no ha sido posible encontrar ninguna mutación entre ambos Sf, se ha sugerido la implicación de la metilación del ADN en esta población. La metilación puede producir cambios en los fenotipos o en la expresión de los genes sin alterar las secuencias del ADN. Los ensayos llevados a cabo en esta tesis sugieren que el ADN metilado sería el responsable de la activación y/o inactivación del haplotipo Sf. De hecho, se ha podido comprobar que cuando la secuencia de laSf-RNasa es metilada, ésta inactiva la expresión, por lo que esta inhibición se traduciría en unaexpresión AC, como es el caso de 'Blanquerna'. En el caso contrario, si la secuencia de ADN no es metilada, como es el caso de 'Vivot', la RNasa permanece activa y a consecuencia la planta será AI.Además, se ha construido la estructura en 3D de las RNasas de los alelos Sf, S23 y S8 mediante herramientas bioinformáticas. La principal diferencia encontrada fue que en la estructura del Sf, había un lazo más largo que en las otras dos RNasas AI. En la bibliografía se ha descrito que los lazos grandes son susceptibles a la degradación proteólica, por lo que este mismo fenómeno podría estar pasando en estas RNasas. / Almond, Prunus amygdalus Batsch, is a diploid species of the genus Prunus. Although self-incompatibility (SI) is an important trait in plants from the evolutionary point of view, self-compatibility (SC) is a critical agronomic trait in order to ensure the production of an economic crop. Thus, SC has become one of the main objectives worldwide of almond breeding programmes. SC has been identified in several almond cultivars, although it happens rarely. Traditionally tests of pollen tube growth and fruit set after controlled pollinations have been carried out for determining SC cultivars in almond. However, molecular methods have been developed in the last two decades to speed up the genotype determination in cultivars and selections in order to facilitate orchard management and breeding processes. SC has been sofar only related with the presence of the Sf allele, allelic with the S series of SI alleles and dominant over SI. As a consequence, SC/SI has always been considered as a qualitative trait,controlled by a single multi-allelic locus, called the S-locus.The presence of SC of the seedling in the family 'Vivot' 􀂯 'Blanquerna' has been 25%, much less than expected, 50%. The two different versions of the Sf haplotype, one active and being SI (Sfa) and the other inactive thus being SC (Sfi), have shown the recognition of the Sfi-pollen tubes of 'Blanquerna' by the Sfa-RNase of 'Vivot'. These results suggest the presence of a modifier locus unlinked to the S-locus which would control the SI/SC recognition mechanism. The molecular nature of the S-locus has been widely studied in many species. Although the S-locus encodes genes determining the S-specificity, other non-Sspecific genes or modifier genes are required for the S-RNase-based SI reaction. Two additional loci located outside the S-locus are here described for the first time in the rosaceous family. Thus, we may suggest that SI is a quantitative trait rather than a qualitative one.In addition, the construction of a fosmid library in 'Vivot' and 'Blanquerna' has allowed to confirm that the alignment of their Sf-RNases and SFBf were identical. As it was not possible to find any difference between both versions of the Sf haplotype, it was decided to further investigate about DNA methylation, which is involved in changes in phenotype or gene expression caused by mechanisms other than changes in the DNA sequence. Thus, our experiments have allowed suggesting that DNA methylation could be responsible of the activation/inactivation of the Sf haplotype. In fact, when the Sf-RNase sequence is methylated,an inhibition of the expression takes place, as it happens in 'Blanquerna'. Thus, this nactivation would be traduced into self-compatibility. In the case of Sf-RNase sequences with non-methylated cytosines, as it happens in 'Vivot', the RNase would remain active and, as a consequence, it would be self-incompatible.On the other hand, we have constructed the three-dimensional structures of the almond Sf, S23 and S8 RNases trough molecular modelling tools. The main structural difference found between all RNases was that the Sf structure showed an extended looping region. The amino acid residues forming this long loop could be prone to degradation and/or inactivation and as aconsequence this Sf-RNase could be less stable and thus would allow its pollen tube growthtrough its own pistil.

El reg és necessari per tal d'assegurar produccions estables dels cultius d'estiu de zones semiàrides del món, on la precipitació és escassa i irregular. La planificació de l'ús de l'aigua de reg és crucial per a la conservació del recurs i per a la sostenibilitat dels sistemes agrí­coles. En condicions d'aigua de reg limitant, l'adopció d'estratègies de reg deficitari pot augmentar l'eficiéncia en l'ús de l'aigua.Aquesta tesi es centra en l'estudi de la resposta del panís i el sorgo al reg deficitari. Al capí­tol 2 es presenta l'estudi comparatiu del panís i el sorgo al reg deficitari imposat mitjançant una font lineal d'aspersió. L'objectiu fou l'estudi del sorgo com a possible cultiu alternatiu al paní­s sota condicions limitants d'aigua de reg. Els resultats obtinguts indiquen que en condicions de reg òptim el paní­s és més productiu que el sorgo i que el sorgo pot ser una alternativa viable al panís en condicions de reg limitant, donat que presenta menors reduccions de rendiment.Al capí­tol 3 es planteja l'estudi de la resposta del paní­s al reg deficitari aplicat per inundació. Els objectius d'aquest treball foren: estudiar l'efecte d'un dèficit hí­dric moderat en diferents fases del cicle del cultiu del paní­s sobre el creixement, el rendiment i els seus components. Els resultats obtinguts han indicat que la fase de floració fou la més sensible al dèficit hí­dric moderat produït per un interval més gran entre regs, amb reduccions significatives de rendimient, í­ndex de collita i components del rendiment. El reg deficitari durant la fase d'ompliment del gra en cap cas va reduir el rendiment i els seus components.Al capí­tol 4 es presenten els resultats de la modificació, parametrització i validació d'un model de simulació de cultius per a paní­s amb dades obtingudes als assaigs anteriors. L'objectiu fou el de desenvolupar una eina útil per a l'anàlisi posterior de diferents estratègies de reg per a les condicions de la Vall del Ebre a Espanya. El model va predir de manera satisfactòria la fenologí­a, el creixement i el rendiment en condicions d'aigua no limitant i sota diferents tractaments de reg deficitari. Es van identificar i discutir algunes limitacions del model. / El riego es necesario para asegurar producciones estables en los cultivos de verano en las zonas semiáridas del mundo, donde la precipitación es escasa e irregular. La planificación del uso del agua de riego es crucial para la conservación del recurso y para la sostenibilidad de los sistemas agrí­colas. En condiciones de agua de riego limitante, la adopción de estrategias de riego deficitario puede aumentar la eficiencia en el uso del agua.Esta tesis se centra en el estudio de la respuesta del maí­z y el sorgo al riego deficitario. En el capí­tulo 2 se presenta el estudio comparativo del maí­z y el sorgo al riego deficitario impuesto mediante una fuente lineal de aspersión. El objetivo fue el estudio del sorgo como posible cultivo alternativo al maí­z bajo condiciones limitantes de agua de riego. Los resultados obtenidos indican que en condiciones de riego óptimo el maí­z es más productivo que el sorgo y que el sorgo puede ser una alternativa viable al maí­z en condiciones de riego limitante, puesto que presenta menores reducciones de rendimiento.En el capí­tulo 3 se plantea el estudio de la respuesta del maí­z al riego deficitario aplicado por inundación. Los objetivos de este trabajo fueron: estudiar el efecto de un déficit hí­drico moderado en distintas fases del ciclo del cultivo del maí­z sobre el crecimiento, el rendimiento y sus componentes. Los resultados obtenidos han indicado que la fase de floración fue la más sensible al déficit hídrico moderado producido por un mayor espaciamiento entre riegos, con reducciones significativas de rendimiento, í­ndice de cosecha y componentes del rendimiento. El riego deficitario en la fase de llenado de grano en ningún caso redujo el rendimiento y sus componentes.En el capí­tulo 4 se presentan los resultados de la adaptación, parametrización y validación de un modelo de simulación de cultivos para maí­z con datos obtenidos en los ensayos anteriores. El objetivo fue desarrollar una herramienta útil para el análisis posterior de distintas estrategias de riego para las condiciones del Valle del Ebro en España. El modelo predijo de forma satisfactoria la fenologí­a, el crecimiento y el rendimiento en condiciones de agua no limitante y bajo distintos tratamientos de riego deficitario. Se identificaron y discutieron algunas limitaciones del modelo. / Irrigation is needed to achieve stable yields in the summer crops of the semiarid regions of the world, where rainfall is scarce and irregularly distributed.Efficient planning of water use for irrigation is crucial for the conservation of the resource and for the sustainability of the agricultural systems. Increase in water use efficiency can be achieved by deficit irrigation practices under water limited conditions.This thesis focuses on the study of the maize and sorghum responses to deficit irrigation. Chapter 2 presents the comparative study of maize and sorghum to deficit irrigation using the sprinkler line-source technique. The objective was to study sorghum as a possible alternative crop to maize under limited irrigation conditions. The results obtained have shown that maize was more productive than maize under optimum irrigation and that sorghum can be an economically alternative crop to maize if water supply is limited, because of its lower yield reduction under deficit irrigation.Chapter 3 focuses on the study of maize under deficit flooded irrigation.The objectives were: to study the effect of a moderate water stress at different stages of crop development on crop growth, yield and its components. The results indicate that flowering was the most sensitive phase to the moderate water deficit caused by a greater spacing of the irrigation events, with significant reductions in yield, harvest index and yield components. Deficit irrigation during the grain filling phase had no effect on yield.Chapter 4 presents the results of a crop simulation model adaptation, parameterization and validation for maize using data from the previous field experiments. The objective was to develop a tool for exploring the consequences for maize yield of different irrigation strategies in the conditions of the Ebro Valley in Spain. The model simulated satisfactorily phenology, growth and yield under no limiting water conditions and under different deficit irrigation treatments. Some model limitations were identified and discussed. / L'irrigation est nécessaire pour garantir des productions stables des cultures d'été dans les zones semi-arides du monde, où la précipitation est insuffisante et irrégulière. La planification de l'utilisation de l'eau d'irrigation est crucial pour la conservation de ce ressource et pour la durabilité des systèmes agricoles. Dans des conditions limitées d'eau d'irrigation, l'adoption de stratégies d'irrigation déficitaire peut augmenter l'efficience dans l'utilisation de l'eau.Cette thèse se centre dans l'étude de la réponse du maïs et du sorgho a l'irrigation déficitaire. Dans le chapitre 2 se présente l'étude comparative du maïs et du sorgho à l'irrigation déficitaire imposé en utilisant une source linéaire d'aspersion. L'objectif était l'étude du sorgho comme une possible culture alternative au maïs sous des conditions limitantes d'eau d'irrigation. Les résultats obtenus indiquent qu'aux conditions d'irrigation optimale le maïs est plus productif que le sorgho et que le sorgho peut être une alternative viable au maïs en conditions d'irrigation limitée, puis qu'il présente des réductions du rendement plus faibles.Dans le chapitre 3 s'étudie la réponse du maïs a l'irrigation par inondation déficitaire. Les objectifs de ce travail étaient: étudier l'effet d'un déficit hydrique modéré sur la croissance, le rendement et ses composantes dans des différentes phases du cycle de la culture du maïs. Les résultats obtenus ont indiqué que la phase de la floraison était la plus sensible au déficit hydrique modéré produit par un intervalle plus prolongé de temps entre les irrigations. On a détecté des réductions significatives du rendement, indice de collecte et composantes du rendement. L'irrigation déficitaire dans la phase de remplissement du grain n'a réduit en aucun cas le rendement et ses composantes.Dans le chapitre 4 se présentent les résultats de la modification, paramètrisation et validation d'un modèle de simulation de cultures pour le maïs avec des données obtenues-dans les essais antérieurs. L'objectif était le développement d'un outil pour pouvoir analyser postérieurement des stratégies d'irrigation dans les conditions de la vallée de l'Ebre en Espagne. Le modèle prédit d'une manière satisfaisante la phénologie, le croissance et le rendement sous des conditions de non-limitation d'eau et sous des différents traitements de l'irrigation déficitaire. On a identifié et discuté quelques limitations du modèle.

L'eficiència en la producció de carn magra és el principal objectiu de la millora genètica porcina (Brascampi De Vries, 1992). D'entre els caràcters que determinen l'eficiència d'aquesta producció - la velocitat de creixement, el percentatge de magre de la canal, l'eficàcia en la conversió de l'aliment i el nombre de garrins criats per truja i any - fins fa pocs anys sols els tres primers formaven part de l'objectiu de selecció en la majoria de les poblacions europees (Webb i Bampton, 1989). Això no obstant, la situació ha anat canviant; el nombre de garrins criats per truja i any ha anat adquirint major importància en la rendibilitat de les explotacions porcines i, per a determinats productes, s'han anat arribat nivells òptims de magre en les canals (Hill i Webb, 1982). Objectius: 1.- Estimar els components de variança de la prolificitat mitjançant un model amb repetibilidad i sense efectes materns, i discutir l'efecte de la selecció de la població base sobre aquestes estimacions. 2.- Analitzar l'existència d'efectes materns sobre la prolificitat. 3.- Analitzar l'existència d'heterogeneïtat genètica entre la prolificitat de distints parts d'una mateixa truja. 4.- Avaluar les implicacions de l'existència d'heterogeneïtat genètica entre parts en l'avaluació genètica dels animals candidats a ser pares, i decidir, fent referència a un experiment de selecció hiperprolífica, quin model d'avaluació genètica utilitzar. / La eficiencia en la producción de carne magra es el principal objetivo de la mejora genética porcina (Brascamp y De Vries, 1992). De entre los caracteres que determinan la eficiencia de esa producción - la velocidad de crecimiento, el porcentaje de magro de la canal, la eficacia en la conversión del alimento y el número de lechones criados por cerda y año - hasta hace pocos años sólo los tres primeros formaban parte del objetivo de selección en la mayoría de las poblaciones europeas (Webb y Bampton, 1989). No obstante, la situación ha ido cambiando; el número de lechones criados por cerda y año ha ido adquiriendo mayor importancia en la rentabilidad de las explotaciones porcinas y, para determinados productos, se han ido alcanzado niveles óptimos de magro en las canales (Hill y Webb, 1982).Objetivos:1.- Estimar los componentes de varianza de la prolificidad mediante un modelo con repetibilidad y sin efectos maternos, y discutir el efecto de la selección de la población base sobre esas estimaciones.2.- Analizar la existencia de efectos maternos sobre la prolificidad.3.- Analizar la existencia de heterogeneidad genética entre la prolificidad de distintos partos de una misma cerda.4.- Evaluar las implicaciones de la existencia de heterogeneidad genética entre partos en la evaluación genética de los animales candidatos a ser padres, y decidir, haciendo referencia a un experimento de selección hiperprolífica, qué modelo de evaluación genética utilizar.

El principal objectiu d'aquesta Tesi Doctoral ha estat caracteritzar el teixitadipós del Temasco de Aragón determinant el repartiment, la distribució, el continguten lípids totals i la composició dels mateixos. Al mateix temps s'ha estudiat l'efectede la raça, el grau d'engreixament i l'estat de conformació sobre les característiquesdel teixit adipós. S'han utilitzat 24 animals mascles, 8 de la raça Rasa Aragonesa, 8de la raça Roya Bilbilitana i 8 de la raça Ojinegra de Teruel. Els animals es vansacrificar al pes establert per la Denominació Específica (21 kg de pes viu perobtenir canals de 10,5 kg). Amb posterioritat al sacrifici es va realitzar la dissecciócomplerta de la mitja canal esquerra obtenint tots els dipòsits adiposos de l'animal(viscerals, cavitaris, subcutanis, intermusculars i els músculs) i es va determinar elcontingut en lípids totals i la seva composició. S'han trobat diferències en elcontingut dels lípids totals segons el repartiment del teixit adipós ( teixit cavitari94,9%, teixit visceral 86,7%, teixit subcutani 86,6%, teixit intermuscular 79,0% imúsculs 12,4%). S'ha constatat que la distribució també afecta el contingut de lípidstotals. Per altra banda s'han trobat diferències en la composició dels lípids totalssegons la distribució del teixit adipós. Segons la raça de procedència varia elcontingut i el repartiment del teixit adipós i també la raça afecta el contingut en lípidstotals i la seva composició. De forma global, la raça Rasa Aragonesa ha presentat elcontingut menor de teixit adipós i lípids totals i un major contingut en àcids grassosinsaturats (C16:1 i C18:1). La raça Ojinegra de Teruel ha presentat un contingutsuperior de teixit adipós i lípids totals amb un contingut superior d'aquests en àcidsgrassos saturats ( C16:0 i C 18:0) i la raça Roya Bilbilitana ha presentat unescaracterístiques intermèdies a les dues anteriors.