El escenario de la actual enseñanza de las ciencias requiere de un profesorado formado adecuadamente para desarrollar la alfabetización científica del estudiantado. Esta tesis destaca la relevancia de desarrollar adecuadamente los aspectos de la naturaleza de la ciencia con el fin de lograr este objetivo que se considera prioritario en la educación científica actual. Por esta razón, esta investigación se centra en dos aspectos, por una parte, las actitudes del profesorado y estudiantado sobre cinco aspectos fundamentales de la naturaleza de la ciencia y también los factores de aula que pueden favorecer u obstaculizar la traslación de los contenidos metacientíficos durante la práctica docente. El estudio se desarrolló desde la perspectiva de la metodología mixta e involucró técnicas y análisis propios de los enfoques cuantitativos y cualitativos de investigación. Por una parte, los aspectos de la naturaleza de la ciencia considerados en la tesis abordan aspectos de la naturaleza de la ciencia considerados relevantes por la investigación didáctica sobre el tema: tentativa de la ciencia, la multiplicidad metodológica, el papel de la observación e inferencia, el rol de las hipótesis, teorías y leyes científicas y la relación ciencia y tecnología. A su vez, se estudió la presencia / ausencia de cuarenta y cuatro factores del aula extraídos de algunos estudios iniciales desarrollados por Lederman y colaboradores (ejemplo, Lederman, 1985, 1986, Lederman y Zeidler, 1987, entre otros) y abordan cinco categorías centradas en las características instruccionales del profesor, contenidos específicos, características no instruccionales del profesor, características de los estudiantes y el clima del aula. La muestra se conformó de 125 profesores de Institutos de Enseñanza Secundaria y de Bachillerato de Ciencias de la naturaleza y de la salud y 106 estudiantes de la ESO y de Bachillerato. Los resultados del análisis de las actitudes han mostrado la presencia de muchas actitudes contradictorias e ingenuas sobre la mayoría de los aspectos de la naturaleza de la ciencia estudiados. Esta tendencia se observó en el profesorado y estudiando, aunque el estudiantado mostró índices actitudinales que evidenciaban una mayor desinformación así como también deficiencias importantes en la comprensión de muchas ideas acerca de la naturaleza de la ciencia. Por otra parte, los resultados del análisis de los factores de aula derivados del análisis cuantitativo y cualitativo de los registros audiovisuales de la práctica docente han mostrado una tendencia negativa. Esta tendencia implica que hubo una ausencia importante de estos factores durantes las prácticas docentes observadas. La evidencia mostró una ausencia importante de factores de aula que se consideran relevantes para promover la presencia de contenidos de la naturaleza de la ciencia, entre estos hubo una deficiencia importante de factores relativos a las características instruccionales del profesor así como también factores que forman parte de los aspectos metacientíficos. En contraste, se observó la presencia de factores que tienen un fundamento empírico e inductivo de la ciencia que parece influenciar la práctica docente. Las actitudes del profesorado y estudiantado sugieren que se hace necesario profundizar en aspectos específicos sobre la naturaleza de la ciencia, en especial en los que hacen referencia a la metodología científica, ya que este aspecto parece modelar de un modo importante las actitudes hacia muchos de los otros aspectos de la naturaleza de la ciencia. A su vez, los factores de aula relativos a la instrucción parecen jugar un papel central en la traslación de los contenidos de la naturaleza de la ciencia y que se vinculan con el modelo constructivista de la enseñanza de las ciencias. PALABRAS CLAVE: Alfabetización científica, Naturaleza de la ciencia, Actitudes de profesores y estudiantes, Factores de aula / According with an actual science education school science need promote the students scientific literacy. One's the most important contents in order to develop this objective it's related with an adequate teachers and students understanding about the nature of science and it's translation in the science classroom.This investigation was centered to know teachers and students attitudes about the mains ideas about of the nature of science (tentative, multiple methodology, role of the observation and inference, role and importance of the hypothesis, theories and laws and relation and relevance between science and technology) and the influence of diverse factors related with the translation contents of nature of science in the science classroom.The study included 125 science teachers and 106 students of secondary school. Involved quantitative and qualitative methods in different stage of investigation and based in ideas of the classical nature of science, scientific literacy and classroom factors literature, since initial and most recent. The attitudes was evaluated with 21 questions to COCTS questionary (Manassero et al, 2001) and the classroom factors with scale of Lederman, 1985, 1986; Lederman and Zeidler, 198, and others.The results showed that teachers and students were very similar attitudes about of nature of science. Several differences between teachers and students were clearly in tentative ideas of nature of science related with changes and progress of scientific knowledge, nevertheless students showed better attitudes about subjective nature of science. Moreover students showed important deficiencies in ideas about the nature and relation between science and technology. In fact teachers and students showed some adequate attitudes, nevertheless great majority of attitudes expressed deficient understanding or and disinformation about the nature of science. The attitudes support a strong presence of empiric and inductive epistemological ideas and with a poorly or limited understanding about the relevance of historical and sociological context in science. The quantitative and qualitative results about the classroom factor showed deficient presence of the most important factors related with an adequate translation of nature of science during the teachers practice. Analysis showed a strong consistence between quantitative and qualitative data with an important absence of factors related with instructional teachers characteristics and specifics teachers contents connects with a epistemological, historical and sociological aspects of science.

In this research the process through which a group of teachers deal with problems that arise from their shared context of their daily teaching practice is discussed. The approach to the problem is understood as a process of construction of situated knowledge. The overall objectives of the research were: i) to analyze the way in which context determines joint activity of teachers; as well as ii) to analyze joint activity of teachers through which relevant problems to their practice in the Center are solved. The main findings of this project are, on the one hand the existence of four stages of addressing problems, which can be combined in different ways in each of the sessions; in addition three large stages along joint activity sequence are observed: delimitation of the problem, exploration of alternatives and finding concrete solutions / Se analiza el proceso mediante el cual un grupo de profesores aborda problemas que surgen del contexto compartido de su práctica docente cotidiana. El abordaje de los problemas es entendido como un proceso de construcción de conocimientos situado. Los objetivos generales de la investigación fueron: i) analizar la manera en que el contexto codetermina la actividad conjunta del profesorado; así como ii) analizar la actividad conjunta del profesorado mediante la cual resuelve los problemas relevantes para su práctica en el centro. Los principales hallazgos de este proyecto son, por un lado la existencia de 4 fases de abordaje de los problemas, mismas que pueden combinarse de distintas maneras en cada una de las sesiones; además se observan tres grandes etapas a lo largo de la secuencia de actividad conjunta: la delimitación del problema, la exploración de alternativas y la concreción de soluciones

Image, sound, movement, interactivity, and collaborative work are fundamental tools in education because they support student’s cognitive development. Audiovisual systems such as digital video have made possible that students become less passive and much more active in the learning process by questioning the information they receive at school.According to Bartolome (1999), the digital video used to be considered a hobby more than a didactic tool. However, it has been proved that the use of video in education makes easier to accomplish the learning objectives. This important mean of communication and expression helps users –mainly young people- feel comfortable due to the development of ICT (Information and Communication Technologies) gives video widespread coverage on Internet. It is also important to mention that the use of ICT in education get its theoretical fundaments in constructivism, which makes imperative to keep an eye on its pedagogical uses. Learning trough the ICT (images, graphics, and audiovisual materials) require an audiovisual literacy implying the knowledge about ICT elements and making the addressee-addresser transition possible. It is well known that university students spend long hours in front of a computer, but it doesn’t mean they are taking advantage of this didactic tool.ObjectivesAs we know, the use of ICT characterizes our present social ties such as the attendance to schools. However, the use of ICT is not always adequate. Therefore, it is imperative to plan and put into practice a formative plan and special actions in order to educate people in the use of ICT so that they can consume and produce digital goods. For all these reasons, this study aims to:• Validate a formative model of audiovisual literacy with the support of digital video.• Obtain university student’s usage patterns on digital video in relation to content learning.MethodologyThis research had a pre-experimental design: pretest-intervention-post test with a single group. This methodology was chosen because it analyzes coincidental relations in groups already formed in a natural way. This design was administered in order to prove if the fundamental dimensions of audiovisual communication are shown in students coursing the subject “Nuevas Tecnologías”, and at the same time investigate the different ways digital video can favor their audiovisual literacy. / Imagen, sonido, movimiento, juego, trabajo en equipo son herramientas primordiales dentro de la educación, al ser elementos que proporcionan apoyo al desarrollo cognitivo. Los sistemas audiovisuales como el vídeo digital han permitido que el alumno deje de ser un agente receptor pasivo y pase a ser un actor dentro del proceso de aprendizaje cuestionando de esta forma la información que recibe en la escuela.Según Antonio Bartolomé (1999) el vídeo era considerado más un pasatiempo que una herramienta didáctica. Sin embargo se ha demostrado que su utilización en el campo educativo logra cumplir los fines y objetivos propuestos. Este potencial de expresión y comunicación hace que los usuarios --y principalmente los jóvenes-- se sientan muy confortados con éste medio, gracias al desarrollo de las tecnologías que han facilitado el uso y la difusión de materiales a través de Internet.Cabe destacar que esas nuevas formas de comunicación a través de los audiovisuales en el campo educativo sientan sus bases teóricas en el constructivismo, por tanto es elemental no perder de vista su forma de aplicación pedagógica. Estos modos de comunicación y estilos de aprendizaje requieren de una alfabetización audiovisual es decir el proceso de lectura de imágenes, gráficas, audiovisuales, implicando el aprendizaje de los elementos que los conforman y dando posibilidad de que el receptor se convierta en emisor. El hecho de que los estudiantes universitarios pasen el mayor número de sus horas de escuela frente al ordenador, no significa ni garantiza que estén aprovechando al máximo esta herramienta didáctica. El alumno, al estar frente al ordenador en sus ratos de ocio, disfruta viendo películas que puede bajar de Internet, así como de los vídeos de música, documentales y otros o de una conversación por el Messenger, Facebook sin embargo, deja de lado todo un potencial didáctico que podría emplear en el campo educativo, no sólo para su aprendizaje, sino también como medio para poder expresar sus ideas y emociones. Podría decirse que no se apropia de esa experiencia, ni se ha descubierto como creador y diseñador de su propio entorno de aprendizajes. De acuerdo a Moreira, A. (2002) actualmente se demanda a un sujeto alfabetizado audiovisualmente, toda vez que una persona analfabeta tecnológicamente queda al margen de la red comunicativa que ofertan los audiovisuales.FINES Y OBJETIVOSComo sabemos, el uso de la tecnología distingue a nuestros actuales vínculos sociales tales como la asistencia a las escuelas. Sin embargo, la utilización que se le da no siempre es la adecuada, de aquí se deriva la urgente necesidad de planificar y poner en práctica programas y acciones formativas destinadas a facilitar el acceso a las tecnologías digitales, para contribuir a formar una población alfabetizada en el uso de estas herramientas, que pueda producir y consumir bienes digitales. Para ello, se trabajaron los siguientes objetivos:• Validación de un modelo formativo de alfabetización audiovisual con apoyo del vídeo digital. • Extraer patrones de empleo del video digital de los estudiantes de nivel superior en relación al aprendizaje.METODOLOGÍA:La investigación se llevó a cabo empleando el diseño pre-experimental: pretest-tratamiento-postest con grupo único. Se opta por esta vía metodológica, porque analiza relaciones de causalidad partiendo de grupos ya conformados de manera natural. Este diseño se aplicó para comprobar si las dimensiones fundamentales de la comunicación audiovisual se manifiestan en los estudiantes matriculados en la asignatura de Nuevas Tecnologías y a su vez indagar hasta qué punto el vídeo digital puede favorecer la alfabetización audiovisual en los estudiantes. En cuanto a la muestra, por conveniencia, se ha empleado el Muestreo Accidental o Causal o por Accesibilidad, ya que el plan de estudios (MEIF) de la Licenciatura en Pedagogía permite trabajar con alumnos de los diversos semestres y áreas terminales.

La Universitat és, des de la seva creació, l’organització encarregada de crear i divulgar el coneixement existent en la societat i alhora de formar professionals pel intervenir en la societat del present i del futur. En un moment social de canvis constants i vertiginosos on el coneixement i el món laboral va prenent formes diverses dia a dia, es creen tendències innovadores que ajustin les funcions de les institucions als requeriments de la societat del moment. La institució universitària no està exempta d’aquestes inèrcies innovadores. Als canvis diversos que es produeixen en tots els àmbits de la societat del moment, s’hi sumen les exigències fruit de l’adjunció als espais internacionals d’educació superior. Els objectius d’aconseguir l’adquisició de competències diverses en els estudiants, a més dels coneixements indispensables per obtenir l’acreditació, provoquen la necessitat de que els docents reflexionin sobre la seva pràctica diària i si s’escau, implementin modificacions. Front aquest encàrrec la institució ha de vetllar perquè els professionals que gestionen el coneixement compleixin el seu encàrrec el millor possible oferint tot allò que necessitin per a realitzar les seves funcions amb la màxima qualitat. Part de la consecució d’aquesta fita té a veure amb l’aportació d’una formació adequada dels agents protagonistes: els docents. Una formació planificada i dissenyada per a cobrir totes les necessitats que genera el propi sistema com les que puguin sentir els propis docents. Intuïtivament i de manera racional es podria afirmar que la formació més adequada seria la que proporcionés als docents tot allò que els manca per a fer la seva activitat professional però, qui és qui expressa aquest detall: la pròpia institució o els mateixos docents? La formació ha de partir del que la institució creu que els docents no tenen o ha de facilitar respostes als problemes que tenen els docents en executar les seves activitats diàries? Fins a quin punt el professorat actual se sent preparat per a gestionar els canvis que se li exigeixen? Tenen els docents la preparació pedagògica per implementar modificacions en les seves pràctiques? Els docents que actualment exerceixen a la Universitat tenen la formació pedagògica suficient per a donar resposta als requeriments emergents? Dissenyar una formació sense preguntar quins són els problemes que tenen els directament afectats, podria ser un disseny avocat al fracàs. Així doncs, el primer que cal esbrinar és quina necessitat tenen els docents universitaris de qualsevol camp de coneixement de formar-se pedagògicament per a adaptar-se a les demandes diverses -i si responen positivament-, cercar quines són aquestes necessitats concretes. No seria correcte, ni coherent, dissenyar un pla de formació sense conèixer les fortaleses, debilitats i necessitats del sistema i dels professionals que han estat i estan en l’exercici de la seva professió. Cal tenir present a quins destinataris s’adreça i en quin context estan ubicats i quina formació pedagògica s’està oferint des de la formació inicial i des de la formació permanent en la institució universitària. A partir d’aquestes informacions es pot començar a escriure el full de ruta adequat a cada circumstància, facilitant la planificació de les possibles accions sense caure en el parany de crear una formació inadequada per a professionals que no ho necessiten, o planificar una formació en destreses que ja posseeixen els receptors. Conèixer en profunditat les necessitats és bàsic per a dissenyar una estructura formativa que, recolzada des de l’Administració doni l’embranzida necessària per engegar els diferents projectes ajustats a cada realitat. / Ever since universities were created, they have been entrusted with the tasks of creating and passing on the sum of society’s knowledge, and of training professionals to fulfil certain functions in society, both now and in the future. These days society is undergoing constant and vertiginous change, with knowledge and working practices transforming by the day, and we are seeing innovative trends in institutions as they adapt to its current requirements. Universities are no exception. Not only must they meet the needs of a changing society, but they also have to address the demands of an increasingly international higher education, which emphasises student acquisition of skills, as well as the knowledge needed to obtain qualifications. Faced with this responsibility, universities must ensure that their teaching staff fulfil their duties to the best of their abilities, and provide them with everything they need in order to do so. Achieving this goal has to do in part with providing suitable training, but what should this training consist of? Should we take into account the needs of the institution, or the needs of the teachers themselves? To what extent does the current teaching body feel prepared to manage the changes demanded of them? Do teachers have the educational background they need in order to improve their practices? A training program that does not address the problems of those directly affected is likely to be doomed to failure. It is therefore essential to establish firstly whether there is a need to provide university teaching staff in any given field with training in order to be able to adapt to the various demands placed on them, and if there is, to find out their specific needs. This information can be used to design a “road map” for each particular circumstance, making it possible to plan possible actions without falling into the trap of creating an unsuitable training program that is irrelevant to the professionals concerned, or of providing training in skills that the recipients already possess.

Esta tesis nace del deseo de convertir la propia actividad docente en objeto de investigación. El eje central del estudio es la experiencia profesional y personal como profesora de Lengua inglesa en secundaria con objeto de entender mejor lo que significa la enseñanza. En este sentido, es producto e instrumento paralelamente. Refleja el análisis sistemático del camino transitado durante la inmersión en las profundidades del sentido docente de la actuación profesional, una actuación que pretendía implementar una experiencia metodológica participativa e interdisciplinaria al trabajar por proyectos. Constituye, por lo tanto, la huella escrita de un devenir profesional que ya es historia y al que el análisis realizado procura dar sentido, comprensión y proyección desde una nueva identidad nacida de las intencionalidades manifestadas en el proyecto de tesis inicial. A partir de la escritura reflexiva y sistemática se evidencian los avatares profesionales vividos como investigadora-docente, los cambios a los que me vi impelida, y las propias modificaciones del proyecto investigador, cambios y convulsiones pedagógicas que vivimos los profesionales de la docencia en nuestros centros de secundaria con motivo de la implantación de la LOGSE en nuestros contextos docentes. En mi caso, un centro de Formación profesional durante los cursos 1996-2000 en Hospitalet de Llobregat. El estudio desvela las posibilidades de resignificación de las propias creencias ligadas al desarrollo de una práctica reflexiva. Un continuo y sistemático diálogo entre docencia e investigación que reinterpreta, resignifica y reconstruye los procesos relacionales con el alumnado, el profesorado y conmigo misma. Así, transforma el propio sistema de creencias profesionales. Y es que lo que muestra el estudio no es la implantación de una idea, sino el devenir de acontecimientos que componen la práctica profesional y, en particular, el propio devenir, esto es, lo que con ella asumo y lo que no, lo que me descoloca o lo que me resitúa, es decir, la propia transformación docente. El proceso se narra en nueve capítulos estructurados en cuatro partes. La primera da cuenta de antecedentes profesionales, un partir de si y del propio contexto que justifica el inicio investigador. La segunda parte desarrolla las bases teóricas de un estudio narrativo y reflexivo en el marco cualitativo de una investigación fenomenológica hermenéutica (Van Manen, 2003) junto con el análisis individual y comparativo de tres tipos de diarios de investigación: profesionales, de campo y personales. El tercer apartado muestra el devenir de la investigación, el proceso de educación de la mirada docente por medio de la reflexión textual, tres ciclos de investigación que abarcan cuatro cursos escolares de estudio de campo. La cuarta y última parte da cuenta del devenir docente, de lo que la experiencia de investigación ha permitido entender de una forma inseparable de la enseñanza y de sí misma. Cuatro capítulos que relatan vivencias, textos más reflexivos surgidos de la experiencia vivida e interpretada. El primero se centra en el aula como eje de la propia formación como docente. En el segundo, el eje de estudio es el centro de secundaria y las idas y venidas de sus dimensiones relaciones. Ya en los dos últimos capítulos se aborda la historia de este devenir, entretejida la narración con el hecho de ser una historia investigada, por lo que la reflexión no abandona nunca la dualidad de un pensarse como profesora y a la vez como investigadora que se estudia a sí misma. Ejemplifican una manera de ser profesora que se ha ido construyendo a lo largo del proceso de investigación, nombrando las habilidades o competencias docentes desarrolladas como partes de un perfil profesional, de una manera concreta de estar en el aula. / This thesis was born from the desire of transforming my professional practice as a Secondary English teacher into research. The study reflects a systematic dialogue between the process of inquiry and teaching focused on the implementation of a participative, interdisciplinary experience based on project work. It represents the written memoir of a personal process of becoming a secondary teacher. The developed analysis gives sense, comprehension and projection to a new identity linked to the continuous dialogue between teaching and investigation in a Vocational School in Hospitalet de Llobregat (Catalonia, Spain) from 1996 to 2000. Through reflective writing, the professional ups and downs lived both as researcher and teacher along those four years, the changes I was impelled to carry out and the modifications of the initial project emerged. Changes and pedagogical upheavals many teachers went through during the implementation of the LOGSE Reform in our teaching context. The study reveals the real possibilities of rethinking professional beliefs in a reflective practice which reinterpreted, rewrote and reconstructed the relational processes among pupils, colleagues and myself, the teacher researcher. The personal system of beliefs can be transformed by making inquiry an integral part of our professional lives, by reflecting on the stream of events and professional experiences which stem from our practices. My teacher’s background; theoretical basis of a narrative, reflective research in a qualitative framework steaming from phenomenological, hermeneutic research (Van Manen, 2003) and the individual and comparative analysis of three different Diaries of Investigation: Professional, Field and Personal are developed along nine chapters, which are structured in four parts. The flow of the research is shown in three cycles of investigation which educate my teaching perspective. The last part exemplifies the process of becoming a Secondary teacher: Classroom lessons turned into the axis of the teachers’ reflective education; the high school as a social, relational context; the story of a professional becoming where narrative always keeps a balanced effort between thinking me as a teacher and as a researcher who is investigating herself. It gives account of a new professional profile naming the teaching-learning abilities and competences achieved.

Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi.Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació.En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat.Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques.El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants.Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària.Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia)La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs.Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants.La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets.L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques.Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics.En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris. / This thesis looks from the perspective of Environmental Education aimed at Sustainability and as a catalyst essence of Education for Change.It is also aimed, as a result of the research presented, at contributing to reducing the gap between the theoretical framework of Environmental Education and its didactic transposition to initial teacher training, as well as making significant contributions in the field of pedagogical approaches and methodological strategies in this field of education.Firstly, an analysis of the theoretical framework that has informed the development of Environmental Education is presented, as well as its reorientation and reconceptualisation during the 1990s, and current trends are debated.An analysis is then presented of the degree of incorporation of Environmental Education, as well as the factors that limit or make difficult its full integration, both at primary education level and in initial training of teachers.A revision and exhaustive analysis is also carried out of the current state of research into Environmental Education in Spain and internationally. Based on this, the deficit that exists particularly in the field of educational research in Environmental Education in initial teacher training is shown, especially in the field of pedagogical approaches and methodological strategies.The specific aim of the research is focused on (i) analysing the impact of a methodological focus (triaxial methodology) applied to an Environmental Education course in initial teacher training, and (ii) exploring the Environmental Education training process from the students' point of view.This general aim has led to the following research objectives being defined: (a) to design and apply a triaxial methodological focus in Environmental Education teacher training, (b) to design and apply the instruments that encourage the process of individual and collective reflection in students, (c) to explore the Environmental Education training process from the students' point of view and by means of the instruments used for reflection, and (d) to evaluate triaxial methodology in Environmental Education training for future Primary Education teachers.Interestingly, the triaxial methodology prepared and applied is based on the integration of three procedural axes - the research process, the reflection process and the co-operative work process - and is consistent with the theoretical model that is exposed and defended in the research (chapter 5 deals in particular with the design, structuring and development of the course based on this methodology).Research takes place within the interpretative paradigm of educational research and using a methodology of qualitative analysis. The sample consisted of a class group of 42 students in their third year of teacher training at the University of Girona. The analytical tools were the individual and collective reflection instruments used on the course.Worthy of special mention is the use of a group diary, especially designed and structured to encourage collective reflection as the most important contribution in terms of instruments for reflection. The group diary was the backbone instrument of the qualitative analysis methodology, and in the manner in which it was applied in this research, it has been shown to be valid as a nuclear and efficient instrument for group reflection, and for exploring and analysing the training process in Environmental Education and the general professional training of the group of students. The other instruments were basically individual questionnaires at different points on the course - the documents produced by the students (didactic proposals in Environmental Education) and the researcher's report. Triangulation took place using all the instruments. How the analysis process was carried out with each of the instruments and the results extracted are presented in detail in the research. Analysis of the results has enabled the evolution of the students' thought to be noted over the duration of the course and a holistic and multi-dimensional analysis to be made of their Environmental Education training process, i.e. its relevance, holism, critical education, education in values, capacity for responsibility, action and dealing with different points of view and perspectives. There is a clear empowering of dynamic qualities throughout the course. At the same time, the analysis shows the real and effective interdependence between the three processes comprising the triaxial methodology and the clear influence on Environmental Education training by the student group and on the construction of their didactic models. The research concludes, among other points, that the methodological focus, based on a triaxial process, applied to the initial training of a group of future teachers, has been highly efficient and important in their Environmental Education training and also in their training as critical/reflexive research professionals, with the ability to innovate and with a very high level of empowerment. It should be noted that triaxial methodology is shown with other opportunities for transfer and adaptability to other studies. The transferability of this methodology will be the objective of follow-up research with the aim of finding the pedagogical orientations that are most suitable to each field and situation, as it can make valuable contributions in the field of orienting university studies towards sustainability.

La tesi vol respondre quatre preguntes: Quina concepció d'educació intercultural ens cal a la Catalunya del segle XXI? Com ha fet front el sistema educatiu de Catalunya a l'arribada d'alumnes d'origen estranger? Quins canvis haurem de propiciar en el currículum escolar per tal de fer una educació més científica i més justa? Quina ha de ser la formació que hem d'oferir al professorat de l'educació bàsica per garantir una educació intercultural?L'educació intercultural que es propugna en aquesta tesi és la que es proposa treballar perquè tots els alumnes aprenguin a viure en societats obertes i plurals. Dins de l'educació intercultural que es proposa, s'hi plantegen tres èmfasis diferents: el que posa l'accent en els aspectes ètics, en els aspectes didàctics i en els culturals o curriculars. I pel que fa a la formació del professorat, es diu que un dels primers objectius ha de ser la revisió dels propis coneixements i actituds. / The thesis wants to reply four questions. Which conception of intercultural education, do Catalonia need in the 21st century? How has the educational system of Catalonia faced the arrival of foreign origin pupils? What kinds of changes will have to propitiate in the school curriculum in order to make a more scientific and fairer education? Which has to be the training that we have to offer to the teaching staff of the basic education to guarantee an intercultural education?The intercultural education that is advocated in this thesis is that which it proposes to work so that all pupils learn to life in open and plural societies. In the intercultural education that is proposed there are three different emphases; the one that puts the accent on the ethical aspects, in the didactic aspects and in the cultural or curricular ones. And regarding the formation of the teachers, it is said that one of the first objective has to be the revision of the knowledge themselves and actitudes.