La tesis respon a la necessitat d'estudiar la realitat de la formació permanent del professorat d'Educació Física de primària respecte l'educació en valors. La investigació s'ha realitzat des de la racionalitat interpretativa de tall fenomenològic plantejada des de la integració de la doble hermenèutica a partir d'un estudi de casos. Aquest posicionament té la particularitat de fer evolucionar l'estudi de forma no lineal, és a dir, la concreció dels objectius, la recollida de dades i l'anàlisi dels mateixos es produeix de forma cíclica i recurrent. Per aquesta raó, els objectius de la investigació s'han presentat com a principis de procediment (Stenhouse, 1994) a través de la pregunta: Com ha de ser la formació permanent del professorat d'Educació Física de primària perquè la seva pràctica repercuteixi en l'educació en valors del seu alumnat? El disseny metodològic que ha organitzat tot el procés es concreta amb un estudi, en profunditat, de la particularitat d'un cas: un curs de formació permanent en educació en valors per al professorat d'Educació Física de primària- contemplant totes les lectures possibles, per això s'han escoltat les veus de tots els participants- 14 mestres d'Educació Física de primària, una formadora i la investigadora. El tipus d'informació recollida ha estat un dels elements subjectes a la racionalitat interpretativa, que s'ha concretat en descripcions molt denses recollides en situacions naturals, no manipulades- sessions de dues hores cada 15 dies durant dos anys-. Les estratègies per a recollir informació han estat: l'observació directa i participativa dels seminaris de formació mitjançant un registre de veu, entrevistes semiestructurades a informants claus escollits per criteris de rendibilitat, i l'anàlisi de documents generats pels mestres, la formadora i la investigadora. La tesis s'estructura en sis grans capítols enquadrats per la introducció i la bibliografia.Els tres primers capítols aporten la fonamentació teòrica que conceptualitza el camp d'estudi i estableixen la base referencial per a la posterior categorització deductiva-inductiva que sustenta el marc d'interpretació de les dades obtingudes. Cada capítol organitza les aportacions al voltant de tres conceptes claus: la formació permanent del professorat, l'educació en valors i l'Educació Física.El quart capítol es refereix al disseny i desenvolupament de la investigació. Després de definir els objectius es justifica la necessitat d'utilitzar l'estudi de casos intrínsec de tall fenomenològic com a metodologia (Stake, 1999), i es fa una descripció del cas i els participants objecte d'estudi. A continuació i en el mateix capítol es descriuen els procediments de recollida de les dades qualitatives i s'exposa l'anàlisi i el tractament de les mateixes a través del procés de categorització. L'últim apartat d'aquest capítol apunta els criteris de rigor que ha contemplat l'estudi a partir de les referències de Guba i Lincon (1985). El cinquè capítol correspon a l'anàlisi i interpretació de les dades que s'ha realitzat amb l'ajuda del programa informàtic Atlas-Ti. El constitueixen l'informe interpretatiu que s'ha redactat seguint la categorització que ja s'ha presentat en el capítol anterior. Aquest anàlisi és una ordenació epistemològica de tot el procés de planificació i implementació de la formació permanent pel professorat d'Educació Físic de primària respecte l'educació en valors. Per acabar, el sisè capítol recull les conclusions i les propostes de la investigació. Les conclusions estan organitzades a partir de les macrocategories i es presenten com a discussió entre els referents teòrics i el punt de vista dels participants. Per altra banda , les propostes de futur es diferencien entre les que poden orientar la formació, i les que orienten la intervenció. / "The permanent training of the Physical Education teaching staff in primary schools with respect to the education in values. A study of cases."TEXT:The thesis studies the characteristics of the permanent training of the Physical Education teaching staff in primary schools (6-12 years) with respect to the education in values. The thesis is structured in six chapters framed by the introduction and the bibliography.The three first chapters bring the theoretical foundation that conceptualizes the field of study. They establish the referential basis for the posterior categorization inferential-inductive that sustains the frame of interpretation of the obtained datum. Each chapter organizes the contributions about three key concepts: the permanent training of the teaching staff, the education in values and the Physical Education.The fourth chapter describes the methodological design. It's a study of cases about a course of permanent training in education in values for the Physical Education teaching staff in primary schools -sessions of two hours every 15 days during two years. The voices of all participants have been contemplated: 14 teachers of Physical Education of the primary school, university teacher and the researcher-. To pick up information they have been the strategies: the direct and participative observation of the seminars of formation through a record of voice, semistructured interviews to key informants chosen by criteria of profitability, and the analysis of documents generated by the teachers, university teacher and the researcher.The fifth chapter corresponds to the analysis and interpretation of the datum. They constitute the interpretative report that has been written up following the categorization that has already looked former in the chapter. It's an epistemological ordering of all the process of planning and implementation of the formation experience.To finalize, the sixth chapter picks up the conclusions and the proposals of the research. The conclusions are presented as a discussion between the theoretical referents and the point of view of the participants. On the other hand, the proposals for future differ between those that can orientate the formation, and those that orientate the intervention.

Aquest treball s'inscriu en el marc d'un grup de recerca interuniversitari (UAB i UCM), interessat per la docència universitària i liderat pels professors Domènech i Polaino, codirectors d'aquesta tesi. S'hi aborda la satisfacció docent del professorat universitari amb la intenció de ressaltar-ne la importància per a l'educació universitària de qualitat i, en definitiva, per l'excel·lència de la Universitat. Es pensa en un model d'universitat compromesa amb la societat actual a través de la formació de futurs professionals educant-los tant en coneixements, com en valors i actituds. D'altra banda, també s'hi vol ressaltar la satisfacció docent com una alternativa a la gran quantitat de treballs que posen l'èmfasi en el malestar docent. Així, es vol posar de relleu aspectes que són motiu de satisfacció docent i que, per tant, repercuteixen positivament en el benestar i en la salut del professorat. Part del treball està orientat a l'estudi de les propietats psicomètriques de l'Escala de Satisfacció Docent del Professorat (ESP), instrument de mesura dissenyat pels professors Polaino i Domènech. La psicologia humanista és el marc teòric que dóna suport a aquesta tesi, ja que hi encaixa perfectament el model de professor que es desprèn del constructe satisfacció docent base de l'ESP. Aquesta escala pretén ser un instrument d'autoavaluació i a la vegada una eina que faciliti la identificació d'aspectes que poden millorar la pròpia satisfacció docent. Per tal d'estudiar la fiabilitat i la validesa de l'ESP s'ha emprat una mostra de professorat universitari de diverses facultats de la Universidad Complutense de Mardrid (UCM), la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). De les dades quantitatives i qualitatives aportades per aquests professors, s'ha pogut confirmar la multidimensionalitat del constructe satisfacció docent del qual s'ha partit, s'ha reestructurat la dimensionalitat dels factors en què inicialment s'havien organitzat els ítems de l'ESP i s'han posat de relleu aspectes significatius per a aquest professorat en relació a la seva satisfacció docent no previstos en l'ESP. / Este trabajo se inscribe en el marco de la actividad de un grupo interuniversitario (Universidad Autónoma de Barcelona y Universidad Complutense de Madrid) de investigación interesado en la docencia universitaria y dirigido por los profesores Domènech y Polaino, codirectores de esta tesis. En ella se aborda la satisfacción docente del profesorado universitario con la intención de resaltar su importancia en la calidad de la educación universitaria y, en definitiva, en la excelencia de la Universidad. El modelo de referencia es el de una universidad comprometida con la sociedad actual mediante la formación de futuros profesionales, y la educación de éstos en conocimientos y también en valores y actitudes. Por otra parte, también se quiere hacer hincapié en la satisfacción docente como alternativa al gran número de trabajos que destacan el malestar docente. En este sentido, se pretende poner de relieve aspectos que son motivo de satisfacción docente y que, por lo tanto, repercuten positivamente en el bienestar y en la salud del profesorado.Una parte de este trabajo está orientado al estudio de las propiedades psicométricas de la Escala de Satisfacción Docente del Profesorado (ESP), instrumento de medida diseñado por los profesores Polaino y Domènech. La Psicología Humanista constituye el marco teórico en el que se apoya esta tesis puesto que en él encaja perfectamente el modelo de profesor que se desprende del constructo "satisfacción docente", fundamento de la ESP. Esta escala pretende ser un instrumento para la autoevaluación y, a la vez, un recurso que facilite la identificación de aspectos que favorezcan una mejora de la satisfacción docente. Para el estudio de la fiabilidad y de la validez de la ESP, se ha contado con la colaboración de una muestra de profesores universitarios de varias facultades de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), la Universidad Politécnica de Madrid (UPC), la Universidad de Barcelona (UB) y la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC). Los datos cuantitativos y cualitativos aportados por este profesorado han permitido confirmar la multidimensionalidad del constructo "satisfacción docente" del que se ha partido, reestructurar la dimensionalidad de los factores en que inicialmente se habían distribuido los ítemes de la ESP y poner de relieve aspectos significativos para estos profesores relacionados con su satisfacción docente y no contemplados en la ESP. / This work has been conducted within the framework of an interuniversity research group (UAB and UCM), focused on university teaching and led by teachers Domènech and Polaino, co-directors of this thesis. It tackles the issue of teaching satisfaction in university teachers with the aim of highlighting its importance for a high quality university education and, in short, for the excellence of the university. The model of university we have in mind is that of a university committed to the current society through the training of prospective professionals by educating them both in knowledge and in values and attitudes. Besides, teaching satisfaction is also an important factor as an alternative to the large amount of works focusing on teaching distress. This is why we want to show aspects that result in teaching satisfaction and, therefore, have a positive repercussion on the teachers' well-being and health. Part of this work aims at studying the psychometrical properties of the Teaching Satisfaction in Teachers Scale (ESP), a measurement tool designed by teachers Polaino and Domènech. Humanistic Psychology is the theoretical framework that supports this thesis, as the model of teacher resulting from the construct "teaching satisfaction" at the base of ESP fits this theory perfectly well. This scale is intended to be a self-assessment tool, as well as a tool to help us identify aspects that may improve one's own teaching satisfaction. In order to study the reliability and validity of ESP, a sample of university teachers from different Faculties in the Complutense University of Madrid (UCM), Polytechnic University of Madrid (UPM), University of Barcelona (UB), and Polytechnic University of Catalonia (UPC) was used. From the quantitative and qualitative data provided by these teachers, the multi-dimensional nature of the construct "teaching satisfaction" has been confirmed, the dimensionality of the factors according to which the ESP items were initially organised has been restructured, and these teachers pointed at some significant aspects in relation to their teaching satisfaction, which the original ESP did not deal with.

La investigació que presentem té com a objectiu fonamental analitzar l'aplicació d'un programa aquàtic educatiu per infants de zero a tres anys a través de la formació a un grup de tècnics aquàtics mitjançant un procés d'assessorament. En el marc teòric aprofundim en els fonaments teòrics de la investigació: els programes d'activitats aquàtiques en la primera infància i les diferents perspectives pel que fa a la formació del professorat centrant-nos en l'assessorament com una proposta de formació. Les conclusions presentades ens aporten moltes dades que confirmen el marc teòric establert i ajuden a reorientar les futures formacions inicials i continuades posteriors amb actuacions que permetran millorar-les. Un element clau que hem anat fonamentant durant el procés d'investigació és que la formació inicial no és suficient per assolir els objectius i continguts del PAE. Cal articular una formació continuada, paral·lela a la implantació del programa, a través de la qual els participants puguin compartir els dubtes, els errors i els aprenentatges en un context de reflexió sobre la pràctica, a través de reunions grupals amb professionals que assessorin aquest procés.

Aquesta tesi doctoral té com a finalitat aprofundir en la identificació, caracterització i comprensió, tant des del punt de vista teòric, com des del punt de vista metodològic, de l'avaluació que du a terme el professorat de matemàtiques de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) per tal d'avaluar els aprenentatges dels alumnes que presenten dificultats en l'aprenentatge d'aquesta àrea. Més específicament, els objectius són: en primer lloc, identificar els programes avaluatius que utilitza el professorat per als alumnes amb dificultats en l'aprenentatge de les matemàtiques (d.a.m.) i, un cop identificats, establir semblances i diferències entre aquests programes i els que s'utilitzen per a la resta de l'alumnat; en segon lloc, analitzar les possibles relacions entre la diversificació dels programes avaluatius per als alumnes amb d.a.m. i la diversificació d'altres aspectes del procés d'ensenyament/aprenentatge; i, en tercer lloc, copsar la incidència de determinats factors en els processos i criteris de presa de decisions per part del professorat o del centre en relació a la diversificació dels programes avaluatius o d'altres elements del procés d'ensenyament i aprenentatge dels alumnes amb d.a.m.El marc teòric que s'assumeix com a referència és la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge que fonamenta en alguns principis sòcio-culturals, d'inspiració vigotskiana, la seva conceptualització de les pràctiques avaluatives i sobre els processos d'atenció a la diversitat. L'estratègia de l'ensenyament adaptatiu i, com a conseqüència, l'avaluació de caire inclusiu, esdevenen els eixos principals de la recerca.L'estratègia metodològica general que s'adopta és de caràcter observacional i basada en l'anàlisi de casos. L'anàlisi detallada de les pràctiques avaluatives del professorat de matemàtiques de quart d'ESO de quatre instituts, juntament amb l'anàlisi del context en el qual es troben constitueixen la base empírica del treball. Els instruments que s'han utilitzat per a la recollida de dades han estat, fonamentalment: entrevistes semiestructurades al cap d'estudis o coordinador pedagògic de l'IES; al cap del departament de matemàtiques i als professors que imparteixen l'àrea de matemàtiques a 4art d'ESO.Vinculat a cadascuna de les entrevistes, recull de documents relatius a l'atenció a la diversitat i a l'avaluació. El procediment d'anàlisi de les dades es va abordar de manera successiva per objectius, i per a cadascun d'ells es van elaborar un seguit d'instruments amb diferents dimensions i criteris operatius de validació. Els resultats mostren les relacions existents entre les pràctiques avaluatives utilitzades per als alumnes amb d.a.m. i les utilitzades per a la resta de l'alumnat, en el sentit que en un bon nombre de casos, els programes avaluatius utilitzats per avaluar els alumnes amb d.a.m. són iguals als emprats per avaluar la resta de l'alumnat, sense que es produeixi cap diferenciació, i també que la proporció de programes avaluatius que poden qualificar-se com "adaptatius" és baixa. L'estudi també mostra les relacions entre la diversificació i adaptabilitat dels programes avaluatius i la diversificació i adaptabilitat d'altres elements del procés d'ensenyament i aprenentatge, en el sentit que s'han identificat docents que diversifiquen diversos aspectes del procés d'esenyament i aprenentatge, però no diversifiquen els seus programes avaluatius; en canvi, no es troba, en cap cas, la situació inversa. El treball també mostra en funció de quins factors es prenen decisions tant a nivell de professor com a nivell de centre sobre la diversificació dels programes avaluatius o sobre la diversificació d'altres elements del procés d'ensenyament i aprenentatge, essent la concepció sobre les difereències individuals del centre i el grau d'elaboració de les decisions col·lectives els que presenten una incidència més clara. / The objectives of this study are: firstly, to analyze the assessment programmes (AP) addressed by teachers of Compulsory Secondary Education (16 years old) to mathematics low-achievement students and to compare AP addressed to mathematics low-achievement students with AP addressed to the rest of the students; secondly, to analyze the relationship between assessment diversification and teaching diversification for mathematics low-achievement students; and finally, to understand some of the factors that affect the possibility to use more inclusive assessment practices by teachers. The theoretical approach is socio-cultural perspective, that has pointed out the intrinsic interrelationship between teaching and learning, and assessment processes. It has also called attention to the importance of using certain assessment tools and forms in order to develop inclusive schools and classrooms. Both statements highlight the relationship between more inclusive assessment practices and the improvement of teaching in the same way. We studied the teaching, learning and assessment processes of 21 groups from students in their 4th year in Secondary School (16 years old). These 21 groups are from four high schools with different features. In each high school we studied all the groups ordinary and extraordinary, homogeneous and heterogeneous where the mathematics subject was taught to students in their 4th year. For each process, we made several interviews with the mathematics teachers and we collected all the assessment tools used for students with learning disabilities as well as for all the rest. We also collected complementary data from interviews to school teaching supervisors and heads of mathematics departments, as well as documents related to assessment and/or educative response to students' diversity elaborated by the whole school and by mathematics teachers. All these data were analyzed according to a categories system reviewed and adapted for the study of assessment situations and activities Results show that, generally, assessment practices developed by teacher and students do not show a high degree of adaptability. They also show that, in most cases, although the assessment practices used to assess students with mathematics learning disabilities are different to those used with the rest of the students, they are not, however, more adaptative and inclusive. Finally, results show that this adaptability and inclusiveness depend on a wide range of factors, amongst which we can point out those related to the agreements reached by high schools on how respond pedagogically to diversity and learning disabilities students.

El estudio de las interacciones en los espacios "online" para la formación, es una línea de investigación que se ha venido desarrollando a lo largo de estos últimos años con el propósito de conocer el tipo de interacciones que se producen en los foros de discusión. Esto con el propósito de comprender como se produce la construcción social de conocimiento en la colaboración online. Dichas investigaciones se han centrado en estudios Universitarios de pre y post grado. Estas investigaciones permiten ir más allá que la sola constatación de números de participaciones en los foros. Esta investigación aborda una experiencia concreta, de utilización de las TIC para capacitar a docentes, a través de un entorno virtual de aprendizaje, concebido como un espacio para la construcción social de conocimiento. La formación se centró en temas relacionados a la geometría y estuvo dirigida a docentes chilenos del segundo nivel básico (5 a 8 grado). Los docentes participantes a través del curso adquieren conocimiento en contenidos matemáticos, aspectos metodológicos para su enseñanza y desarrollan competencias TIC para formarse e integrarlas curricularmente. Este proceso formativo se da al interior de una comunidad de aprendizaje en la cual a través de los foros de discusión se busca favorecer la interacción y el aprendizaje colaborativo. Es una investigación exploratoria, descriptiva, basada en el análisis del espacio virtual de aprendizaje como un conjunto de elementos que se articulan para favorecer las interacciones. Por esta razón se analizan desde miradas cuantitativas y cualitativas: el curso, la plataforma, el rol del tutor y las intervenciones del tutor y los docentes participantes en el foro de discusión provisto por la plataforma, analizando el contenido de las intervenciones, a quien se dirigen y la naturaleza colaborativo o personal de dichas intervenciones. Para analizar las interacciones de construyó un sistema de categorización usando metodo deductivo e inductivo, las categorías de análisis y la categorización se validaron con expertos, se utilizó como unidades de análisis los mensajes y unidades temáticas y para la fiabilidad se considera el acuerdo porcentual consensuado con expertos. Los resultados muestran que: hay una positiva valoración del curso y del rol del tutor; la plataforma debe proveer de espacios diferenciados para la discusión pedagógica, compartir recursos, aclarar dudas e interactuar en temas libres contribuyen en aumentar la interacción y organizarla; las intervenciones del tutor se centran en favorecer la interacción centrandose en incentivara los participantes a compartir información; las intervenciones de los participantes se realizan mayoritariamente la teoria y la práctica; el mayor porcentaje de las intervenciones de los participantes se da en un contexto de interacción ya sea con el tutor o con el grupo, aunque se centran en el tutor; colaborar no es sencillo, se requiere tiempo y aprendizaje, en ese sentido las intervenciones de los participantes son mayoritariamente personal, aunque paulatinamente se tornan más colaborativas en la medida que los docentes usen estos espacios las interacciones deberían mejorar en cantidad y calidad, valorándose su aporte en la construcción de una cultura docente de mayor diálogo profesional; la metodología usada contempló aspectos cuantitativos y cualitativos para intentar comprender el fenómeno en su conjunto, el proceso para el análisis de las interacciones fue laborioso, pero permite obtener una mayor validez, confiabilidad y hace la investigación más plausible de ser replicada. La información obtenida puede ser útil para investigaciones futuras, que busquen la generación de experiencias formativas virtuales que favorezcan la interacción entre los docentes participantes. Entregando elementos a considerar en el diseño como: los ambientes interactivos provistos en la plataforma, las temáticas abordadas, el rol del tutor y participantes, la diversidad en la conformación de los grupos. / The study of educational online interactions is a research area that has developed over the last years with the objective of knowing about the kind of interactions produced in discussion forums. This investigation undertakes a concrete experience, of teacher trainning in a virtual learning environment. The training experience was centered in Geometry related topics and was addressed to Chilean teachers from Second level in Primary (5th to 8th grade).This is an exploratory and descriptive investigation that analizes, by means of qualitative and quantitative methodologies, the virtual learning space in its entirety: the course, the platform, the role of the tutor and his interventions together with the ones of the participants in the discussion forum, analizing the content of the interventions, to whom they are directed and the colaborative or personal nature of such interventions. To analyze the interactions, a categorization scheme was built, using a deductive and inductive method. The categories of analysis and the categorization were validated by experts, the messages and the thematic units were used as units of analysis, and for the reliability, a percentage agreement by consensus from experts was considered. The results show that there is a positive appraisal of the course and of the role of the tutor; the platform should provide differentiated spaces for the different interventions, which contributes to increase and organize interaction: the tutor´s interventions focused on promoting interaction by encouraging the participants to share information; the interventions of the participants are mostly done in terms of theory and practice; most of the interventions by the participants are done in a context of interaction with the tutor or with the group, though they center around the tutor; the interventions by the participants are mainly personal, although gradually they become more collaborative. The information obtained can be useful for further research that looks for the development of virtual formative experiences that promote the interaction among the participants. Providing elements to be considered in the design, with the purpose of favoring the educational interactions in these new formative settings.

Aquesta tesi doctoral té com a orígen la confluència de dos temes: l'educació en valors i el paper de l'Associació de Mestres "Rosa Sensat" en la renovació pedagògica en la Catalunya dels anys seixanta i setenta. Amb aquest doble objectiu, ens van proposar fer una anàlisi dels valors presents en els diaris de l'Escola d'Estiu de l'Assocació "Rosa Sensat", en el període comprés entre el 1969 i el 1979. Vam escollir aquesta dècada perquè a banda que l'informació continguda en els diaris d'aquesta època era molt enriquidora, el context en què es van escriure era ple d'esdeveniments que anunciaven un canvi decisiviu en molts àmbits de la realitat cuotidiana, amb el pas del franquisme a la democràcia.Per tal de dur aquest treball de recerca, la metodologia ha combinat la consulta de material escrit (articles, llibres, programes, diaris de l'escola) amb alguns testimonis personals tan importants per al món de la Pedagogia com ara Marta Mata i Mercè Fluvià, la primera com a veritable ànima de l'Associació i la segona com a alumna dels cursos d'estiu als anys setanta. La tesi es divideix en tres grans apartats: En el primer, anomenat "Rosa Sensat i contextualització", fa un esforç per a situar el personatge que donà nom a l'associació en el context polític, social, ideològic i educatiu de l'època. També es descriu com es va crear l'institució, quins eren els seus òrgans de gestió i quines van ser les seves etapes de funcionament més importants. Es fa un esment especial a la creació de les Escoles d'Estiu i el seu valor pedagògic per a la renovació del pensament pedagògic català. El segon gran bloc del treball ("Recull d'articles dels diaris de les Escoles d'Estiu") fa una anàlisi de l'ideari pedagògic que guiava les activitats de l'institució (el paper atorgat a la llengua, a la lectura o la lectura) i dels tipus d'educació que apareixen esmentats als diaris: l'educació permanent, l'educació integral, l'educació intel·lectual i educació dels sentits. També s'estudia quin era el rol assignat al mestre i quin era l'acolliment als professionals vinguts de fora de Catalunya. Per últim, el tercer apartat ("Valors") està format per una introducció al concepte de valors, la seva jerarquització i de quina manera es troben presents en els diaris de l'Escola d'Estiu. Una selecció de referències bibliogràfiques emprades per a l'elaboració del treball tanca aquest aparat. La tesi conté, a més, un seguit d'annexos, on es presenten un seguit de dades quantitatives del període analitzat, el guió de les entrevistes realitzades a Marta Mata i Mercè Fluvià i una reproducció de documents relacionats amb l'Escola d'Estiu.

Desde el curso 1959 hasta 1978 estuve impartiendo clases en la escuela primaria, y a partir de año 1978 hasta el momento actual trabajo en la Escuela de Formación del Profesorado de la Universidad de Barcelona impartiendo la disciplina "Investigación Educativa" y participando en la organización y gestión del Practicum; estos factores, junto con las nuevas tendencias de formación y el concepto de maestro actual, que se intenta poner en vigencia desde las distintas disciplinas, que configuran su curriculum, y desde la perspectiva de la práctica docente y de la formación del profesorado, han despertado en mí una preocupación hacia esta temática. Además, parece ser que existe un corte entre el mundo de la práctica docente del maestro en ejercicio y la formación inicial que éste ha recibido durante su diplomatura, por mucho que se intente poner remedio, y cada vez son más las estrategias que se buscan intentando que la teoría no esté tan disociada de la práctica, sobre todo, cuando se forma a los futuros maestros. Pero es difícil encontrar soluciones para unificar teoría y práctica. Todo parece indicar que es insuficiente la primera vía establecida en la formación inicial y que existe una necesidad de conocer qué es lo que ocurre con el maestro cuando se introduce en la profesión, como evoluciona al adquirir la práctica docente. El estudio que presentamos tiene como objetivo primordial conocer, desde la percepción del propio maestro, cuál es su evolución cuando se introduce en la práctica docente.Esta tesis está organizada en ocho capítulos, ordenados en dos partes, formando una línea de investigación coherente y progresiva. La primera parte consta de dos capítulos y su finalidad es la de realizar una fundamentación teórica. Los seis capítulos restantes configuran la segunda parte, y constituyen el desarrollo de la investigación.

L’objectiu principal d’aquesta recerca és avaluar l’eficàcia d’un programa dissenyat per pal•liar el xoc de realitat i fomentar la reflexió sobre la pràctica al llarg del procés d’inducció professional del professorat novell d’Educació Secundària i Cicles Formatius en el seu context, tot afavorint-ne, així, la construcció de coneixement professional. Aquesta avaluació pren forma en l’anàlisi de diverses dimensions. La primera consisteix a estudiar l’impacte del programa en els problemes dels novells per constatar si es redueixen, així com copsar els problemes dels tutors per poder promoure (en futures recerques) ajudes en aquesta direcció. La segona dimensió se centra a identificar les ajudes que faciliten la construcció del coneixement professional, sobretot les que s’articulen directament a través del tutor i, especialment, l’efecte del feedback envers el professor novell. La tercera dimensió analitza la interacció entre iguals en una comunitat d’aprenentatge per veure si es produeix un canvi en les creences dels participants i, sobretot, si la reflexió sobre la pròpia acció i la dels altres promou la construcció del coneixement professional. I la quarta dimensió vol evidenciar quins elements del programa són considerats més satisfactoris pels participants, i també quins altres aspectes es podrien millorar a l’hora de redissenyar-lo. L’estudi s’ha dut a terme a través de la implementació d’un programa d’inducció professional durant el curs 2006-2007 i amb 5 parelles (novell-tutor). S’han analitzat cinc àrees temàtiques (concepcions sobre ensenyament i aprenentatge, motivació, classroom management, conducta i avaluació dels alumnes) mitjançant de tres accions: a) lectura especialitzada i fòrums virtuals, b) observació i feedback del tutor cap al professor novell i c) grups de reflexió sobre la pràctica docent amb anàlisi de les bones pràctiques. Les dades recollides corresponen als enregistraments del discurs en cada àrea i acció, juntament amb les dades obtingudes d'una entrevista semi-estructurada (inicial-final). Per assolir els objectius s’ha fet un estudi interpretatiu i longitudinal, de modalitat participant i basat en una metodologia de recerca-acció amb component avaluador. S’ha optat per un enfocament d’anàlisi qualitativa (amb el programa Atlas.ti), segons la Grounded Theory, mitjançant l’anàlisi del contingut i de les estratègies discursives i els patrons d’interacció seguint la proposta de Hogan, Nastasi i Pressley (2000). Els resultats mostren coincidències amb la literatura especialitzada quant als problemes dels novells, especialment els d'atenció a la diversitat, socialització, disciplina dels alumnes i falta de coneixements, que es redueixen al llarg del programa. Al seu torn, els tutors mostren alguns problemes de comunicació amb els novells que es mantenen al llarg del programa. Tot i que les ajudes proporcionades pels tutors prenen diferents formes, la transmissió de feedback després de l’observació de la pràctica del novell a l’aula és la més efectiva des de la perspectiva de tots dos. Pel que fa a la pràctica professional, els grups de reflexió mostren el següent: que els tòpics més recurrents corresponen a les àrees problemàtiques indicades pels novells; que els tutors usen estratègies metacognitives i els novells, conceptuals; i que es promou la reelaboració i enriquiment de les creences inicials en totes les àrees treballades. A més, la implementació del programa ha permès conèixer propostes de canvi i comprovar també que el format dels grups de reflexió és un model vàlid d’assessorament col•laboratiu. / El objetivo principal de esta investigación es evaluar la eficacia de un programa diseñado para paliar el choque de realidad y fomentar la reflexión sobre la práctica a lo largo del proceso de inducción profesional del profesorado novel de Educación Secundaria y Ciclos Formativos en su contexto, favoreciendo así, la construcción de conocimiento profesional. Esta evaluación se articula a través de varias dimensiones. La primera consiste en estudiar el impacto del programa en los problemas de los noveles para constatar si se reducen, así como recoger los problemas de los tutores para poder promover (en futuras investigaciones) ayudas en esta dirección. La segunda dimensión se centra en identificar las ayudas que facilitan la construcción del conocimiento profesional, sobre todo las que se articulan directamente a través del tutor y, especialmente, el efecto del feedback hacia el profesor novel. La tercera dimensión analiza la interacción entre iguales en una comunidad de aprendizaje para ver si se produce un cambio en las creencias de los participantes y, sobre todo, si la reflexión sobre la propia acción y la de los otros promueven la construcción del conocimiento profesional. Y la cuarta dimensión quiere evidenciar qué elementos del programa son considerados más satisfactorios por los participantes, y también qué otros aspectos se podrían mejorar a la hora de rediseñarlo. El estudio se ha llevado a cabo a través de la implementación de un programa de inducción profesional durante el curso 2006-2007 y con 5 parejas (novel-tutor). Se han analizado cinco áreas temáticas (concepciones sobre enseñanza y aprendizaje, motivación, classroom management, conducta y evaluación de los alumnos) a través de tres acciones: a) lectura especializada y foros virtuales, b) observación y feedback del tutor al profesor novel y c) grupos de reflexión sobre la práctica docente con el análisis de buenas prácticas. Los datos recogidos corresponden a las grabaciones del discurso en cada área y acción, junto con los datos obtenidos de una entrevista semi-estructurada (inicial-final). Para lograr los objetivos se ha llevado a cabo un estudio interpretativo y longitudinal, de modalidad participante y basado en una metodología de investigación-acción con componente evaluador, y de enfoque de análisis cualitativo (con el programa Atlas.ti), según la Grounded Theory (analizando el contenido y las estrategias discursivas y los patrones de interacción, Hogan, Nastasi y Pressley (2000). Los resultados muestran coincidencias con la literatura especializada en cuanto a los problemas de los noveles, especialmente los de atención a la diversidad, socialización, disciplina de los alumnos y falta de conocimientos, que se reducen a lo largo del programa. A su vez, los tutores muestran algunos problemas de comunicación con los noveles que se mantienen a lo largo del programa. Aun cuando las ayudas proporcionadas por los tutores presentan diferentes formas, la transmisión de feedback tras la observación de la práctica del novel en el aula es la más efectiva desde la perspectiva de los dos. Con respecto a la práctica profesional, los grupos de reflexión muestran lo siguiente: que los tópicos más recurrentes corresponden a las áreas problemáticas indicadas por los noveles; que los tutores utilizan estrategias metacognitivas y los noveles, conceptuales; y que se promueve la reelaboración y el enriquecimiento de las creencias iniciales en todas las áreas trabajadas. Además, la implementación del programa ha permitido conocer propuestas de cambio y comprobar también que el formato de los grupos de reflexión es un modelo válido de asesoramiento colaborativo. / The main goal of this research is to assess the effectiveness of a program designed to reduce the reality shock and to promote reflection on practice teaching during the beginning secondary school teacher’s induction phase, thus promoting the construction of professional knowledge. This assessment covers a number of dimensions. The first involves studying the program's impact on the problems of the beginning teachers to see if they have been reduced and also recording the problems of mentors so as to find solutions (in future research). The second dimension focuses on identifying elements that promote the construction of professional knowledge, especially those that are directly related to the effect of feedback to the beginning teacher. The third dimension examines the interaction between peers in a learning community to see if there is a change in the beliefs of participants and, especially, in the construction of professional knowledge. And the fourth dimension is related to showing what elements of the program are considered most successful by participants, and also what else could be improved at the time of redesign. The study was conducted during the implementation of a professional induction program involving five beginning teacher-mentor pairs during the 2006-2007 school year. We worked five areas (teaching and learning conceptions, motivation, classroom management, behavior and students assessment) through three activities: a) participation in a forum on-line, b) observation and feedback to the beginning teacher from the mentor and c) focus groups about teaching practices. The data collected comes from the recordings of the speech in each area and action and also, from a semi-structured interview (beginning-end). To achieve the goals we have conducted a longitudinal, participant and interpreting study based on a research-action methodology with an assessment component. We took a qualitative analysis approach (using the Atlas.ti program), in accordance with the Grounded Theory, analyzing the content and the discourse strategies and interaction patterns following the model proposed by Hogan, Nastasi & Pressley (2000). The results show similarities with the literature regarding beginning teachers’ problems, especially those regarding individual differences, socialization, disciplining of students and lack of knowledge, which decrease over the course of the program. In turn, mentors showed some communication problems with the beginning teachers that continued throughout the program. Nevertheless, feedback after watching the beginning teachers’ practice sessions in the classroom was considered the most effective activity by both beginning teachers and mentors. Regarding professional practice, focus groups showed the following: the most frequently raised issues were related to the problem areas identified by the beginning teachers; mentors used metacognitive strategies whereas beginning teachers used conceptual strategies; and all activities promote the reformulation and enrichment of the initial beliefs in all areas worked. Furthermore, the implementation of the program has allowed us to exchange proposals and also verify that the structure of focus groups is a valid model for collaborative coaching.

La formación literaria de profesores de E/LE debería tratar la literatura bajo una triple perspectiva: como objeto de estudio, preparando los alumnos para analizar críticamente obras literarias; como recurso para la enseñanza, capacitando los futuros profesores para trabajar con textos literarios en su aula de E/LE; y como formadora de lectores, desarrollando en los estudiantes sus competencias literaria y lectora y su intertexto lector. Todo bajo una perspectiva de recepción creativa de los textos literarios y con atención al desarrollo de la capacidad del alumno de producir nuevos textos a partir de sus experiencias de lectura.Cuando reflexionamos sobre la formación de profesores y, especialmente, en el universo que analizamos en ese estudio, el de alumnos de Filología Portuguesa e Hispánica (Letras) de la Universidade Estadual do Ceará que serán profesores de español en Secundaria o centros de idiomas, debemos recordar que el desarrollo de la competencia literaria tiene que ser un camino para formar a esos alumnos para el análisis e interpretación del objeto de estudio, que son los textos literarios, pero también para que puedan utilizar sus conocimientos literarios y su competencia lectora como recurso en sus clases de español como lengua extranjera. Esta tesis doctoral tiene por finalidad: averiguar, a través de las teorías sobre el enfoque receptivo e intertextual en los estudios literarios, sobre pluralismo metodológico en los análisis y sobre desarrollo de las competencias literaria y lectora, como debería ser la formación literaria en la Universidad; demostrar, con base en los supuestos de la investigación-acción y a través de diversos instrumentos como encuestas y entrevistas con alumnos y profesores, además de la observación de una experiencia piloto realizada en 2003, como se daba la educación literaria en el Curso de Letras (Filologías Portuguesa y Española) en la Universidade Estadual do Ceará; y proponer, a raiz de la implantación de un nuevo Proyecto Pedagógico en el Curso, alternativas con vistas a la implantación de un nuevo modelo de educación literaria.Apuntamos algunos caminos de innovación para la educación literaria proporcionada por la Universidad, buscando la realización plena del rol del texto literario como objeto de estudio seductor, recurso creativo para la enseñanza de E/LE y formador de nuevos y ávidos lectores. Todo con el deseo de que ocurra un proceso de retrolimentación que vuelva más atractivo el tratamiento didáctico de la literatura en los diversos niveles educativos. / "ALL MASTERS AND ALL LEARNERS: Literature in Spanish as Foreign Language (SFL) teachers' instruction regarded as Object of Study, Teaching Resource, and Reader's Instructor. Diagnose and innovative proposal in the State University of Ceará (UECE) - Brazil".TEXT:The literary instruction of SFL teachers should concern literature under a triple perspective: as object of study, preparing the students to analyze critically the literary work; teaching resource, enabling future teachers to work with literary texts in the SFL classroom; and reader's instructor, developing the students' reading and literary abilities. All this in a perspective of creative reception of literary texts and with dedication to the development of learner's ability of producing new texts based on his previous readings.This doctoral thesis aims at: investigating, under the theories on the receptive and intertextual focus on literary studies, about the methodological pluralism in the analysis, and about the development of literary and reading abilities, how literary instruction should be in the University; demonstrating, based on action-research and some data-elicitation tools, such as questionnaires and interviews with students and professors, and observation of a pre-research conducted in 2003, how the literary instruction in the of Language and Arts Program (Portuguese-Spanish) of the State University of Ceará was; and proposing alternatives to the creation and disclosure of a new model of literary education, on the occasion of the implementation of the new Pedagogic Project of Language and Arts Program.Some was of innovation to literary education provided by UECE were stated, in the attempt to realize the literary text role completely as a seductive object of study, creative resource to SFL teaching, and instructor of new and excited learners. All this, on the hope that a feedback process makes less harmful the didactic usage of literature in the various educational levels. / RESUMO:"TODOS MESTRES E TODOS APRENDIZES: A Literatura na Formação de Professores de E/LE tratada como Objeto de Estudo, Recurso para o Ensino e Formadora de Leitores. Diagnóstico e proposta de inovação na Universidade Estadual de Ceará -Brasil".A formação literária de profesores de E/LE deveria tratar a literatura sob uma tripla perspectiva: como objeto de estudo, preparando os alunos para analizarem criticamente obras literárias; como recurso para o ensino, capacitando os futuros professores para trabalhar com textos literários em sua sala de aula de E/LE; e como formadora de leitores, desenvolvendo nos estudantes suas competências literária e leitora , seu intertexto leitor e seu hábito leitor. Todo isso dentro de um trabalho de recepção criativa dos textos literários e com dedicação ao desenvolvimento da capacidade do aluno de produzir novos textos a partir de suas experiências de leitura.Esta tese doutoral tem por finalidade: averiguar, através das teorias sobre o enfoque receptivo e intertextual nos estudos literários, sobre pluralismo metodológico nas análises e sobre desenvolvimento das competências literária e leitora, como deveria ser a formação literária na Universidade; demonstrar, com base nos pressupostos da pesquisa-ação e através de diversos instrumentos como questionários e entrevistas com alunos e professores, além da observação de uma experiência piloto realizada em 2003, como se dava a educação literária no Curso de Letras (Português e Espanhol) na Universidade Estadual do Ceará; e propor, por ocasião da implantação de um novo Projeto Pedagógico no Curso, alternativas com vistas à criação e divulgação de um novo modelo de educação literária.Apontamos alguns caminhos de inovação para a educação literária proporcionada pela UECE, na busca da realização plena do papel do texto literário como objeto de estudo sedutor, recurso criativo para o ensino de E/LE e formador de novos e empolgados leitores. Tudo isso na esperança de que um processo de retro-alimentação torne menos árido o tratamento didático da literatura nos diversos níveis educativos.

No description available.