Abstract Elderly people, because of the frail health condition and consequent problems, have in most cases substantial difficulties living at home. Despite the need for widened nursing home custody, the field of quality institutional elderly care in Slovenia in the past did not undergo comprehensive research. The purpose of this two-part study was to investigate the quality of institutional elderly care and elderly care offered in Slovenian nursing homes. Additional purpose was to evaluate nursing staff members about their willingness, knowledge, skills and importance to meet residents’ physical and psychosocial nursing care needs. Also, a part of this research was bound for recognition of maltreatment and nursing staff members’ well-being. The qualitative and quantitative research methods were used. The quality of institutional elderly care and elderly care offered were researched by interviewing the parties involved in elderly care, residents, relatives and nursing staff members (N=48). The data for quantitative research was collected by surveying nursing staff by using a structured questionnaire (N=148). All data have been collected in three public and one private nursing home located in two major cities of Ljubljana and Maribor. Collected data was examined by content analysis method and statistical analysis, to corroborate findings across data sets, reducing the impact of potential biases that can exist in a single study. Triangulation was used to approach to data analysis to synthesize data from multiple sources. Main categories of quality institutional elderly were formulated as attentive care, optimal custody and holistic approach. The most important issue of quality institutional elderly care was formulated as meeting needs on time. Nursing staff members were found to be better skilled in meeting physical than psychosocial needs of residents. Maltreatment was recognised as neglect of care due to postponed duties or hastiness in nursing interventions resulting in discomfort of residents. Factors in connection to quality of institutional elderly care were expressed as quality of nursing care, friendly relationship, meaningful activities, pleasant dwelling environment and versatile assistance. The obtained findings were presented in form of proposals to improve quality of institutional elderly care in Slovenian nursing homes, and could be used to develop institutional elderly care and improve dwelling. In addition many specific terms have been extracted during the analysis process that may contribute to development of gerontological nursing care rationale in Slovenia.

Background: For nurses in hospitals, the presence of close relatives in cardiopulmonary resuscitation (CPR) can be an uncertain experience. In 2015, 91 000 deaths occurred in Sweden, many of them in hospitals. Aim: This study aimed to explain nurses' experiences of relatives' presence at cardiopulmonary resuscitation in hospitals. Method: A literature review based on six qualitative and five quantitative articles was performed. Result: Two main themes, to invite and to not invite, constituted the result with four subthemes. The main theme to invite had two subthemes, good occupational experience and self-confidence. The main theme to not invite comprised likewise two subthemes, insecurity about absent guidelines and worry about relatives' reaction. Conclusion: A majority of the nurses believed that relatives should be present at CPR. Nurses believed that relatives easier could accept their relatives' death if they were able to touch their relative, share the last moments in life and say goodbye. Improvement of guidelines and development work is needed to maintain nurses' positive view of relatives' presence at CPR in hospital settings. To strengthen this, national guidelines are also necessary to assist local guidelines.

Traditionally, emphases in the mass media coverage of almost all crimes have been placed on the alleged offender and the victim (and on occasion, their families). As a result, the families of offenders have been either largely ignored or presented unfairly even though their lives have also been devastatingly impacted by the media coverage of their loved one. While scholars have explored the impacts of offending on offenders’ relatives, this exploratory study adds to the literature by focusing on a uniquely marginalized sub-population of relatives of sex offenders in Canada. This study examines some of the collateral consequences of sex offending on the relatives, while focusing primarily on the impacts and effects of media coverage on these relatives. The findings of this study are based on a thematic analysis of nine in-depth semi-structured interviews with partners, mothers and daughters of Canadian adult male sex offenders. Drawing on the theoretical contributions of Herbert Blumer’s (1969) symbolic interactionism and Erving Goffman’s (1963) stigma, this research finds that relatives of sex offenders encounter a myriad of consequences and repercussions resulting from a loved one’s sexually offending behaviour. In particular, the interview data suggests that the media coverage of a loved one’s criminalized behaviour exacerbates many of the already difficult and challenging collateral consequences, as well as the overall stigmatizing effects that arise when a loved one engages in sexually offending behaviour. Recommendations, offered by the participants, regarding future media reporting practices are presented, along with important directions for future research within this area of study.

Le but de cette thèse consiste à créer et développer un modèle de transport de suspension colloïdale en milieu poreux saturé qui sera capable de détecter et de prédire l'apparition de vitesses différentes entre l'eau et la suspension ; de distinguer les cas de l'accélération et de retard des particules colloïdales ainsi que de calculer les deux vitesses en utilisant l'information initiale des propriétés du milieu poreux et des particules. On a procédé de deux manières différentes. Premièrement, on a proposé une méthode analytique de calcul de facteur d'augmentation de la vitesse qu'on peut introduire dans le modèle monophasique classique du transport colloïdal. Deuxièmement, on a proposé un nouvelle approche mathématique phénoménologique pour décrire un transport colloïdal.Pour développer cette approche, on a utilisé le fait que les deux vitesses apparaissent automatiquement dans le modèle diphasique d'écoulement. Ainsi notre modèle doit être proche de celui diphasique. En conséquence, pour notre modèle mathématique, on a écarté l'approche traditionnelle qui suppose un transport d'un liquide monophasique / The aim of this PhD thesis is to create and to develop a colloid suspension transport model in the saturated porous media that will be able to detect and to predict the apparition of the difference between water and suspension velocity; to distinguish cases of acceleration and of deceleration of the colloidal particles and also to calculate the two velocities using the initial information on the properties of porous media and of particles. We are proceeded by two different manners. Firstly, we are proposed an analytical method of calculation of enhancement velocity factor that can be introduced in the classic colloid transport model that is single-phase one. Secondly, we are proposed a new phenomenological mathematical approach to describe a colloid transport. To develop this approach, we are used the fact that two velocities appear automatically in the two-phase transport model. Thus our model must be similar to two-phase one. Therefore, for our mathematical model we are refused the traditional approach that assumes a transport of a single-phase liquid

Background: Nurses experience both positive and negative experiences when dealing with patients relatives who are present during resuscitation. Factors that affect this include the current situation, past experiences and the nurses knowledge. Nurses percieve support as important for relatives that should be offered in form of a contact person. Problem: Relatives may be an important part of the patient's life but don’t always get the opportunity to participate in decision-making regarding their presence at the patient's resuscitation. Aim: To investigate the experiences of attending resuscitation in hospital from a relatives perspective. Method: Literature study with qualitative approach. Results: Relatives describe positive experiences when present such as ensuring that everything is done for the patient and to see how healthcare professionals act. The negative experiences are anxiety, fear and helplessness. Relatives may be in need of contact with the patient to support him/her and also with healthcare professionals to see their efforts. Conclusion: Relatives experience advantages when attending the resuscitation, which nurses should think about. To support relatives a contact person from the care team should be available. Guidelines concerning relatives presence in the hospital should be formed as a support for the nurses. / Bakgrund: Sjuksköterskor upplever både positiva och negativa erfarenheter i samband med närståendes närvaro vid återupplivning. Faktorer som påverkar är exempelvis den rådande situationen, tidigare erfarenheter och deras kunskap. Sjuksköterskor uppfattar stöd för närstående som viktigt under återupplivning på sjukhus, vilket kan erbjudas i form av en kontaktperson. Problem: Närstående kan vara en viktig del i patientens liv men får inte alltid delta i beslutsfattandet kring sin närvaro vid patientens återupplivning på sjukhus. Syfte: Syftet är att undersöka närståendes upplevelser av att närvara vid återupplivning på sjukhus. Metod: Litteraturstudie med kvalitativ ansats. Resultat: Närstående beskriver positiva upplevelser av att närvara som exempelvis att kunna se allt som genomförs på patienten och hur vårdpersonal agerar i situationen. De negativa upplevelserna är oro, rädsla och hjälplöshet. Närstående kan vara i behov av kontakt med patienten för att stödja denne och med vårdpersonal för att se insatserna som genomförs. Slutsats: Närstående upplever fördelar med att närvara vid återupplivning på sjukhus, vilket bör vara något som tas i åtanke av sjuksköterskor. För att lyckas stödja närstående så bör en kontaktperson från vårdteamet finnas lätttillgänglig. Riktlinjer vad gäller närståendes närvaro på sjukhus bör utformas som ett stöd vad gäller hanterandet.

Introduction: In the nurses’ profession, interacting with relatives is a part in her/his daily work. Previous research has shown that nurses can experience relatives as a valuable asset in providing information, but it has also shown that there can be an ambiguity among nurses about relatives’ participation. In Viet Nam, the nurses’ experiences about relatives' participation has not yet been explored. Aim: The aim with this study was to explore registered nurses’ experiences of the relative´s participation in the care of patients at a hospital in Viet Nam. Method: A qualitative design was conducted. Data were collected through semi-structured interviews with nine registered nurses. Content analysis was used to analyze the data. Result: The analysis of the nurses’ experiences resulted in three categories; Relatives' role in care, Relatives’ knowledge and Relatives’ presence at the workplace. Conclusion: This study presented registered nurses' experiences on the importance of relatives being a part of the care regarding providing information and relieving workload. This study also showed that the participation of the relatives can bring risks for the work environment and patients.

Drygt var tredje person i Sverige kommer någon gång vara med om ett cancerbesked. Att få diagnosen cancer kan göra livet annorlunda. Alla som drabbas av cancer dör inte, men många blir aktuella för palliativ vård och går över till ett lindrande skede istället för botande. Sjuksköterskan ansvarar inte bara för patientens välmående utan även de närståendes där vikten läggs på att bedriva en familjefokuserad omvårdnad där inkludering av närstående är viktigt. Syftet med litteraturstudien var att lyfta de närståendes erfarenheter av att leva med en person som är döende i cancer. Studien genomfördes som en allmän litteraturstudie med induktiv ansats där tio resultatartiklar valdes ut. Fyra huvudteman och nio underteman formades efter resultatbearbetning där huvudtemana blev: Stå bredvid, Pausa sitt eget liv, Vara med och Tacksamhet. Slutsatsen i litteraturstudien var att närstående till en person som var döende i cancer, kände en oro för att den döende personen skulle avlida ensam eller med obehandlade smärtor. Närstående var i behov av bra stöd och vägledning från sjuksköterskan. Genom att ta del av de närståendes upplevelser kan sjuksköterskan få en ökad förståelse, vilket underlättar för de närstående att ta emot stöd. / Approximately every third person in Sweden will be a part of a cancer diagnosis. When the diagnosis is set, the life may change. All of those who get a cancer diagnosis will not die but some will reach a palliative stage where the goal is to ease pain and anxiety instead of curative treatment. The registered nurse is not only responsible for the patient's wellbeing but also the wellbeing of the relatives. It´s important to conduct a family focused nursing care where the inclusion of close relatives is important. The aim of this study was to embrace the relatives´ experiences of living with a person who is dying from cancer. The study was conducted as a general literature study with an inductive approach in which ten result articles were selected. Four main themes and nine sub-themes were formed after the results were processed, where the main themes became: Standing on the side, Pause their own life, Be with and Gratitude. The conclusion of the literature study was that relatives of a person dying from cancer felt a distinct concern that the dying person would die alone or with untreated pain. The relatives were in need of better support and guidance from the registered nurse. By taking part of the relatives´ experiences, the registered nurse can gain an increased understanding, which makes it easier for the relatives to receive support.

Alimentar a la futura población en crecimiento en un contexto de cambio climático exige nuevos enfoques y herramientas de mejora genética para desarrollar nuevas variedades de cultivos que sean resilientes y eficientes en el uso de los recursos. Entre las hortalizas, la berenjena (Solanum melongena) es reconocida como un cultivo importante y como tal está incluida en el Anexo 1 del Tratado Internacional sobre los Recursos Fitogenéticos para la Alimentación y la Agricultura, que incluye 34 cultivos considerados como los más relevantes para la humanidad. Antes del inicio de esta tesis, se disponía de pocas herramientas genéticas y genómicas para la mejora genética de la berenjena, las cuales se revisan en un capítulo introductorio. Asimismo, hemos reconocido la importancia de los parientes silvestres de la berenjena, que apenas se han utilizado en la mejora genética de la misma. A este respecto, para hacer un uso más eficiente de los parientes silvestres en la mejora genética, propusimos un enfoque ambicioso, llamado "introgressiomics", que consiste en un desarrollo sistemático y masivo de materiales que lleven introgresiones de parientes silvestres (CWR), los cuales generalmente son una fuente inexplorada e desaprovechada de variación genética. Los trabajos realizados en esta tesis están relacionados con la aplicación de este enfoque a la berenjena. En este marco, los objetivos generales de la tesis son el desarrollo de la información y herramientas genéticas y genómicas en el acervo genético de la berenjena, utilizando un enfoque multidisciplinario y multifacético para la mejora genética en el desarrollo de nuevas variedades mejoradas y resistentes usando especies relacionadas como fuente de variación. Concretamente, en el primer capítulo de esta tesis, secuenciamos el transcriptoma de dos especies relacionadas con la berenjena, la silvestre Solanum incanum y la especie cultivada africana S. aethiopicum, que tienen un gran interés en la mejora genética de la berenjena. Los transcriptomas se ensamblaron en 83,905 y 87,084 unigenes para S. incanum y S. aethiopicum respectivamente, los cuales fueron extensivamente anotados estructuralmente y funcionalmente. La busqueda de variantes alélicas identificó decenas de miles de polimorfismos intraespecíficos e interespecíficos, así como alrededor de un millar de SSRs en cada especie. En el segundo capítulo, un subconjunto de esos marcadores (11 SSRs y 35 SNPs) se analizaron para confirmar su utilidad para la huella genética, la evaluación de la diversidad y el establecimiento de relaciones entre las berenjenas cultivadas (común, escarlata y gboma). Observamos que los SSRs y los SNPs proporcionaron resultados diferentes en el establecimiento de las relaciones, lo que sugiere que cada tipo de marcador muestreó diferentes niveles de variación genética. Sin embargo, aunque ambos marcadores proporcionaron un nivel similar de información, los SNPs parecen proporcionar una mejor resolución que los SSRs para materiales filogenéticamente más distantes. En el tercer capítulo, para ampliar la estimación de la diversidad genética y las relaciones genéticas entre y dentro de las especies silvestres y cultivadas pertenecientes al complejo berenjena, realizamos un genotipado masivo, mediante un enfoque de genotipado por secuenciación, de 76 accesiones pertenecientes a 17 especies del acervo genético primario, secundario y terciario de la berenjena común. De los 75,399 sitios polimórficos identificados, 12,859 se asociaron a regiones CDS y se usaron para establecer una evaluación exhaustiva y detallada de la diversidad alélica natural y las relaciones genéticas en el acervo genético de la berenjena utilizando tres enfoques diferentes (estructura jerárquica de la población, dendrograma basado en UPGMA y análisis de PCoA). En el cuatro capítulo, desarrollamos un mapa genético interespecífico entre S. incanum y S. melongena, vinculado a otros / Feeding the future burgeoning population in a climate change scenario demands new breeding approaches and tools to develop new resource-efficient and resilient crop varieties. Among vegetable crops, eggplant (Solanum melongena) is recognized as an important food crop and as such is included in the Annex 1 of the International Treaty on Plant Genetic Resources for Food and Agriculture, which includes 34 crops considered as most relevant for mankind. Before the start of this thesis, few genetic and genomic tools and resources for eggplant breeding, which are reviewed in an introductory chapter, were available. We have recognized the importance of wild eggplant relatives, which have been barely used in eggplant breeding. In this respect, in order to make a more efficient use of wild relatives in plant breeding, we proposed an ambitious approach, called "introgressiomics", consisting of a systematic and massive development of materials carrying introgressions from crop wild relatives (CWRs), which usually are an unexplored and unexploited source of genetic variation for breeding traits. The works done in this thesis are related to the application of the introgressiomics approach to eggplant. In this framework, the general objectives of the thesis are the development of genetic and genomic information and tools in eggplant genepool, using a multidisciplinary and multi-pronged approach to assist eggplant breeding in the development of new improved and resilient varieties using eggplant relatives as a source of variation. Specifically, in the first chapter of this thesis, we sequenced the transcriptome of two eggplant related species, the wild Solanum incanum and the cultivated S. aethiopicum, that have a great interest in eggplant breeding. The transcriptomes were assembled in 83,905 and 87,084 unigenes for S. incanum and S. aethiopicum respectively, which were extensively structurally and functionally annotated. The variant call analysis identified tens of thousands intraspecific and interspecific polymorphisms, as well as around a thousand of SSRs in each species. In the second chapter, a subset of those markers (11 SSRs and 35 SNPs) was tested for confirming their usefulness for genetic fingerprinting, diversity evaluation and the establishment of relationships in cultivated eggplant (common, scarlet and gboma) genepools. We observed that SSRs and SNPs provided different results in the establishment of the relationships, suggesting that each marker type sampled different levels of genetic variation. However, although both markers provided a similar level of information, SNPs seem to provide a better resolution than SSRs for materials phylogenetically more distant. In the third chapter, in order to broaden the estimation of the genetic diversity and genetic relationships among and within wild and cultivated species belonging to eggplant complexes, we performed a massive genotyping, by a genotype-by-sequencing approach, of 76 accessions belonging to 17 species from the primary, secondary and tertiary genepool of common eggplant. Out of 75,399 polymorphic sites identified, 12,859 were associated to CDS regions and used to establish an exhaustive and detailed evaluation of the natural allelic diversity and genetic relationships in eggplant genepool using three different approaches (hierarchical population structure, UPGMA-based dendrogram, and PCoA analysis). In the four chapter, we developed an interspecific genetic map between S. incanum and S. melongena, linked to four previous eggplant maps and to one tomato map. A total of 243 molecular markers were successfully mapped consisting of 42 COSII, 99 SSRs, 88 AFLPs, 9 CAPS, 4 SNPs and one morphological polymorphic markers encompassed 1085 cM distributed in 12 linkage groups. Based on the syntheny with tomato, the candidate genes involved in the core chlorogenic acid synthesis pathway in eggplant (PAL, C4H, 4CL, HCT, C3¿H, HQT), five polyphenol oxidase genes (PPO1, PPO2, PPO3, PP / Alimentar la futura població en creixement en un context de canvi climàtic exigeix nous enfocaments i eines de millora genètica per desenvolupar noves varietats de cultius que siguin resilients i eficients en l'ús dels recursos. Entre les hortalisses, l'albergínia (Solanum melongena) és reconeguda com un cultiu important i com a tal està inclosa en l'Annex 1 del Tractat Internacional sobre els Recursos Fitogenètics per a l'Alimentació i l'Agricultura, que inclou 34 cultius considerats com els més rellevants per a la humanitat. Abans de l'inici d'aquesta tesi, es disposava de poques eines genètiques i genòmiques per a la millora genètica de l'albergínia, les quals es revisen en un capítol introductori. Així mateix, hem reconegut la importància dels parents silvestres de l'albergínia, que tot just s'han utilitzat en la millora genètica de la mateixa. Referent a això, per fer un ús més eficient dels parents silvestres a la millora genètica, vam proposar un enfocament ambiciós, anomenat "introgressiomics", que consisteix en un desenvolupament sistemàtic i massiu de materials que portin introgresions de parents silvestres (CWR), els quals generalment són una font inexplorada i desaprofitada de variació genètica. Els treballs realitzats en aquesta tesi estan relacionats amb l'aplicació d'aquest enfocament a l'albergínia. En aquest marc, els objectius generals de la tesi són el desenvolupament de la informació i eines genètiques i genòmiques en el patrimoni genètic de l'albergínia, utilitzant un enfocament multidisciplinari i multifacètic per a la millora genètica en el desenvolupament de noves varietats millorades i resistents emprent spècies relacionades com a font de variació. Concretament, en el primer capítol d'aquesta tesi, seqüenciem el transcriptoma de dues espècies relacionades amb l'albergínia, la silvestre Solanum incanum i l'espècie cultivada africana S. aethiopicum, que tenen un gran interès en la millora genètica de l'albergínia. Els transcriptomes s'ensamblaren en 83,905 i 87,084 unigenes per S. incanum i S. aethiopicum respectivament, els quals van ser extensivament anotats estructuralment i funcionalment. La recerca de variants al·lèliques va identificar desenes de milers de polimorfismes intraespecífics i interespecífics, així com al voltant d'un miler de SSRs en cada espècie. En el segon capítol, un subconjunt d'aquests marcadors (11 SSRs i 35 SNPs) es van analitzar per confirmar la seva utilitat per l'empremta genètica, l'avaluació de la diversitat i l'establiment de relacions entre les albergínies conreades (comú, escarlata i gboma). Observem que els SSRs i els SNPs van proporcionar resultats diferents en l'establiment de les relacions, el que suggereix que cada tipus de marcador va mostrejar diferents nivells de variació genètica. No obstant això, encara que tots dos marcadors van proporcionar un nivell similar d'informació, els SNPs semblen proporcionar una millor resolució que els SSRs per materials filogenèticament més distants. En el tercer capítol, per a ampliar l'estimació de la diversitat genètica i les relacions genètiques entre i dins de les espècies silvestres i conreades pertanyents al complex albergínia, vam realitzar un genotipat massiu, mitjançant un enfocament de genotipat per seqüenciació, de 76 accessions pertanyents a 17 espècies del patrimoni genètic primari, secundari i terciari de l'albergínia comuna. Dels 75,399 llocs polimòrfics identificats, 12,859 es van associar a regions CDS i es van usar per a establir una avaluació exhaustiva i detallada de la diversitat al·lèlica natural i les relacions genètiques en el patrimoni genètic de l'albergínia utilitzant tres enfocaments diferents (estructura jeràrquica de la població, dendrograma basat en UPGMA i anàlisi de PCoA). En el quart capítol, desenvolupem un mapa genètic interespecífic entre S. incanum i S. melongena, vinculat a altres quatre mapes anterior / Gramazio, P. (2018). GENETICS AND GENOMICS OF CULTIVATED EGGPLANTS AND WILD RELATIVES [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/104605 / TESIS

Introduktion/Bakgrund: Patienter i livets slutskede som upplever outhärdliga symtom kan få palliativ sedering. Sjuksköterskor har en viktig roll när palliativ sedering tillämpas. De har ansvar för att stötta och företräda både patient och närstående. Det finns en brist på forskning om närståendes upplevelser av palliativ sedering. Syfte: Syftet med litteraturstudien var att belysa hur det upplevs att vara närstående till en patient som får palliativ sedering. Metod: Litteraturstudien genomfördes enligt Polit och Becks (2016) nio steg. Databassökningen gjordes i tre databaser; PubMed, Cinahl samt PsycINFO där åtta artiklar identifierades till resultatet. Resultat: Närståendes upplevelser sammanställdes i fem teman: önskan om en god död, behov av information och kunskap, tankegångar, möjlighet till avsked och känsla av ansvar. Slutsats: Närstående hade en positiv upplevelse av palliativ sedering. De tveksamheter som närstående generellt hade var om patientens välmående, eventuell förkortning av livet samt ifall sederingen gav en god död. Resultatet visade ett stort behov av information och kunskap från vårdgivare för att närstående skulle ha en bättre upplevelse.

Huntingtons sjukdom (HS) är en ovanligt förekommande sjukdom med komplexa sjukdomsförlopp. Att vara anhörigvårdare till en individ som drabbats av HS kan därför innebära en speciellt utmanande livssituation med många svårigheter liknande andra anhörigvårdare med sjukdomstillstånd som parkinsons sjukdom och alzheimers sjukdom. Det är därför viktigt för sjuksköterskan att att få en förståelse för vad anhörigvårdare går igenom vid vårdandet av en individ med HS för att kunna förstå och ge adekvat stöd. Syftet: med litteraturstudien är att beskriva anhörigas perspektiv av att vara vårdare för en anhörig som är drabbad av huntingtons sjukdom. Metod: för att analysera datan så användes en integrerad analysmetod enligt Whittemore & Knafl (2005). 12 inkluderades (2 kvantitativa, 10 kvalitativa) som samlades från två databaser. Resultat: analysen resulterade i fyra kategorier: Existera i rollen anhörigvårdare, hantera att vara anhörigvårdare, undvikande av sjukdomen, kämpa för att få stöd och förståelse. Resultatet påvisade bland annat hur anhörigvårdares liv förändras samt hur det kan se ut när anhörigvårdare hanterar den nya situationen. Det är viktigt för sjukvården att ha insikt för vad anhörigvårdare går igenom för att kunna ge ett adekvat stöd och bemötande.