La tesi fa un estudi intens i crític de l'obra filosòfica del professor nordamericà John Searle, qui va formalitzar el que es coneix com "teoria dels actes de parla". Es presenta una investigació sobre els temes principals del pensament de Searle: llenguatge, ment i "background" així com les conexions que hi ha entre ells. Aquest estudi suposa una crítica a alguns aspectes poc clars de la concepció del llenguatge de Searle, i, a la vegada, una aposta a possibles solucions a aquestos aspectes.

A la tesi s'elabora un marc teòric interdisciplinar per fonamentar l'estudi dels inicis del desenvolupament comunicatiu i lingüístic dels infants i es presenten els resultats d'una investigació sobre diferents aspectes del desenvolupament pragmàtic i del desenvolupament lexical en el primer any i mig de vida. Al primer capítol s'aborden els temes de la intencionalitat comunicativa i del significat. S'integren aportacions de disciplines diverses i es proposa una definició operacional d'acte comunicatiu. Al segon capítol es presenten les perspectives funcionals de l'adquisició del llenguatge i es revisen els treballs sobre els mecanismes preadaptats per a la interacció social, la intersubjectivitat i l'ajuda adulta. Al tercer capítol es delimita l'àmbit del desenvolupament pragmàtic i s'ubica la investigació dins del conjunt de fenòmens pragmàtics. També es realitza un apunt sobre l'evolució vocàlica i gestual en les etapes prelingüística i de les primeres paraules, es revisen els estudis sobre el desenvolupament de les habilitats implicades en la gestió de l'atenció conjunta i els treballs sobre l'expressió d'intencions comunicatives en les esmentades etapes. En aquest capítol s'acaba configurant, partint de les aportacions de diversos autors, una aproximació pragmàtica a l'adquisició del lèxic inicial.En el quart capítol es presenten els objectius i hipòtesis de la recerca, així com els diferents aspectes metodològics. Els objectius generals de l'estudi són: 1) mostrar que la intencionalitat comunicativa i el significat són processos graduals i observables en el marc de la interacció nadó-adult; 2) estudiar l'evolució de l'expressió d'intencions comunicatives al llarg de les etapes prelingüística i de les primeres paraules; 3) estudiar l'evolució de les intencions comunicatives maternes i 4) abordar els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. S'ha dut a terme un estudi longitudinal/obervacional de tres parelles mare-fill/a en context familiar, durant els àpats. Els registres audiovisuals han estat transcrits en format CHAT (CHILDES-Child Language Data Exchange System; MacWhinney, 2000; MacWhinney i Snow, 1985, 1990). Per a la codificació de les intencions comunicatives s'ha traduït i adaptat el sistema de categories elaborat per Ninio i Wheeler (1984, 1988).Als capítols 5, 6, 7 i 8 es presenten els resultats relacionats amb cadascun dels objectius de l'estudi. En relació amb el primer objectiu, el capítol 5 mostra, a través d'exemples, com als actes comunicatius dels infants poden correspondre diferents nivells d'intencionalitat i de significat d'acord amb un conjunt d'indicadors observacionals.Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives infantils (cap, l'estudi ratifica les tendències generals assenyalades en treballs previs (Ninio, 1983a, 1984, 1993b; Ninio i Goren, 1993; Snow, Pan, Imbens-Bailey i Herman, 1996). No obstant, l'aportació fonamental de l'estudi és identificar diferències individuals, tant quantitatives com qualitatives, en el perfil comunicatiu dels infants.Els capítols 7 i 8 recullen respectivament els resultats relacionats amb l'evolució de les intencions comunicatives expressades per la mare i amb els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. Per aquests dos objectius, les dades analitzades corresponen a una sola parella mare-filla. Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives maternes, els resultats mostren tant constants com canvis al llarg del període estudiat. Entre les constants, cal destacar la presència, des del primer mes de vida, de certes modalitats d'intercanvi comunicatiu que formen part del nucli identificat per Snow et als. (1996) als 14, 20 i 32 mesos. Els canvis s'interpreten com un reflex d'ajustaments pragmàtics subtils per part de la mare a la creixent competència comunicativa i lingüística de la nena.Finalment, el capítol 8 presenta alguns resultats a favor de la hipòtesi segons la qual l'infant aprèn a usar les paraules seguint les regles forma-funció que els adults utilitzen en la interacció amb ell.

El propòsit d'aquesta tesi es fonamenta en demostrar que el producte és un mitjà de comunicació social del que les persones es serveixen comunicativament -en funció del seu caràcter simbòlic- que permet a l'ésser humà interactuar amb el seu món social, cultural i personal. Aquest treball explica el paper que els productes juguen com a mitjans de comunicació social. La tesi parteix del fet que les pràctiques socials produeixen significat i sentit en la cultura material, partint de la proposició pragmàtica de que cada interpretació necessitat un determinat context que aporti significat i sentit als productes. Mitjançant la definició d'un model d'anàlisi "pragmàtico-etnogràfic" i la seva aplicació al estudi del producte telèfon mòbil, aquest treball mostra com per comprendre el significat d'un producte, cal valorar les pràctiques i accions socials que els signifiquen: posar l'atenció en l'anàlisi de la significació generada per les relacions establertes pel binomi producte i usuari. / The intention of this thesis is to demonstrate that the product is a medium of social communications which people use to communicate -as a function of its symbolic character- which allows human interaction between social, cultural and personal realms. The thesis explains the role that products play in social communication. The thesis shows the fact that social practices provide meaning and sense in the materialistic culture, from the pragmatic proposition that each interpretation needs a certain context which contributes significance and sense to the products. By means of the definition of the analytical model "pragmatic-ethnography" and its application to the study of the mobile telephone, this work confirms that in order to realize the significance of a product one has to evaluate the actions and social practices in which they matter: put the attention of the analysis to the significance generated by the relations established by the binominal product and user.