En aquesta tesi, proposem un nou mètode per a l'actualització consistent de bases de dades deductives. Donada una petició d'actualització, aquest mètode tradueix de forma automàtica aquesta petició en el conjunt de totes les possibles formes d'actualitzar la base de dades extensional de forma que la petició sigui satisfeta i que no es violi cap restricció d'integritat. Aquest nostre mètode està basat en un conjunt de regles que defineixen la diferència entre dos estats consecutius de la base de dades. Aquesta diferència es determina definint explícitament les insercions, esborrats i les modificacions que es poden induir com a conseqüència de l'aplicació d'una actualització a la base de dades. El mètode està basat en una extensió del procediment de resolució SLDNF. Sigui D una base de dades deductiva, A(D) la base de dades augmentada associada, U una petició inicial d'actualització i T un conjunt d'actualitzacions de fets bàsics. Direm que el conjunt T satisfà la petició d'actualització U i no viola cap restricció d'integritat de D si, utilitzant la resolució SLDNF, l'objectiu  U  ¬Ic té èxit amb el conjunt d'entrada A(D)  T. Així doncs, el mètode consistirà en fer tenir èxit a les derivacions SLDNF fracassades. Per a fer-ho, s'inclouran al conjunt T aquelles actualitzacions de fets bàsics que cal realitzar per tal de que la derivació assoleixi l'èxit. Les diferent formes com es pot assolir aquest èxit es corresponen a les diferents solucions a la petició d'actualització U. El mètode proposat es demostra que és correcte i complet. En aquest sentit, es garanteix que donada una petició d'actualització U, el mètode obté totes les possibles formes de satisfer aquesta petició i que, a la vegada, se satisfacin les restriccions d'integritat definides a la base de dades. A diferència d'altres mètodes, el nostre gestiona les modificacions de fets com un nou tipus d'actualització bàsic. Aquest nou tipus d'actualització, junt amb la demostració de correctesa i completesa, és una de les principals aportacions del nostre mètode respecte els mètodes apareguts recentment. La segona gran aportació del nostre mètode és el fet d'utilitzar tècniques per a millorar l'eficiència del procés de traducció de vistes i del procés de manteniment de restriccions d'integritat. Per a millorar l'eficiència del procés de manteniment de restriccions d'integritat, proposem una tècnica per a determinar l'ordre en què cal comprovar les restriccions d'integritat. Aquesta tècnica està basada en la generació en temps de compilació del anomenat Graf de Precedències, el qual estableix les relacions entre violadors i reparadors potencials d'aquestes restriccions. Aquest Graf és utilitzat en temps d'execució per a determinar l'ordre en què es comproven i reparen les restriccions d'integritat. Aquest ordre redueix el nombre de vegades que cada restricció d'integritat ha de ser comprovada (i reparada) després de reparar qualsevol altre restricció. Per a millorar l'eficiència del procés d'actualització de vistes, proposem fer una anàlisi de la petició d'actualització, del contingut de la base de dades i de les regles de la base de dades augmentada abans d'iniciar la traducció de la petició d'actualització U. Aquesta anàlisi té com a objectiu el minimitzar el nombre d'accessos al contingut de base de dades que cal realitzar per a traduir la petició d'actualització, i per altra banda, aquesta anàlisi també ha de permetre determinar quines alternatives no podran donar lloc a una traducció vàlida a la petició U, permetent així, considerar únicament aquelles alternatives que sí proporcionaran una traducció vàlida a U. / Deductive databases generalize relational databases by including not only base facts and integrity constraints, but also deductive rules. Several problems may arise when a deductive database is updated. The problems that are addressed in this thesis are those of integrity maintenance and view updating. Integrity maintenance is aimed to ensure that, after a database update, integrity constraints remain satisfied. When these integrity constraints are violated by some update, such violations must be repaired by performing additional updates. The second problem we deal with is view updating. In a deductive database, derived facts are not explicitly stored into the database and they are deduced from base facts using deductive rules. Therefore, requests to update view (or derived) facts must be appropriately translated into correct updates of the underlying base facts. There is a close relationship between updating a deductive database and maintaining integrity constraints because, in general, integrity constraints can only be violated when performing an update. For instance, updates of base facts obtained as a result of view updating could violate some integrity constraint. On the other hand, to repair an integrity constraint could require to solve the view update problem when integrity constraint may be defined by some derived predicate.In this thesis, we propose a method that deals satisfactorily and efficiently with both problems in an integrated way. In this sense, given an update request, our method automatically translates it into all possible ways of changing the extensional database such that the update request is satisfied and no integrity constraint is violated. Concretely, we formally define the proposed method and we prove its soundness and completeness. The method is sound and complete in the sense that it provides all possible ways to satisfy an update request and that each provided solution satisfies the update request and does not violate any integrity constraint. Moreover, to compare how our method extends previous work in the area, we have proposed a general framework that allows us to classify and to compare previous research in the field of view updating and integrity constraint maintenance. This framework is based on taking into account five relevant dimensions that participate into this process, i.e. the kind of update requests, the database schema considered, the problem addressed, the solutions obtained and the technique used to obtain these solutions. Efficiency issues are also addressed in our approach, either for integrity maintenance as well as for view updating.To perform integrity maintenance efficiently, we propose a technique for determining the order in which integrity constraints should be handled. This technique is based on the generation at compile time of a graph, the Precedence Graph, which states the relationships between potential violations and potential repairs of integrity constraints. This graph is used at run-time to determine the proper order to check and repair integrity constraints. This order reduces significantly the number of times that each integrity constraint needs to be reconsidered after any integrity constraint repair. To improve efficiency during view updating, we propose to perform an initial analysis of the update request, the database contents and the rules of the database. The purpose of this analysis is to minimize the number of accesses to the base facts needed to translate a view update request and to explore only relevant alternatives that may lead to valid solutions of the update request. Furthermore, a detailed comparison with respect to some methods for integrity maintenance that consider efficiency issues is also provided, showing several contributions of our approach.

The increasing amount of data and the number of nodes in large-scale environments require new techniques for information management. Examples of such environments are the decentralized infrastructures of Computational Grid and Computational Cloud applications. These large-scale applications need different kinds of aggregated information such as resource monitoring, resource discovery or economic information. The challenge of providing timely and accurate information in large scale environments arise from the distribution of the information. Reasons for delays in distributed information system are a long information transmission time due to the distribution, churn and failures. A problem of large applications such as peer-to-peer (P2P) systems is the increasing retrieval time of the information due to the decentralization of the data and the failure proneness. However, many applications need a timely information provision. Another problem is an increasing network consumption when the application scales to millions of users and data. Using approximation techniques allows reducing the retrieval time and the network consumption. However, the usage of approximation techniques decreases the accuracy of the results. Thus, the remaining problem is to offer a trade-off in order to solve the conflicting requirements of fast information retrieval, accurate results and low messaging cost. Our goal is to reach a self-adaptive decision mechanism to offer a trade-off among the retrieval time, the network consumption and the accuracy of the result. Self-adaption enables distributed software to modify its behavior based on changes in the operating environment. In large-scale information systems that use hierarchical data aggregation, we apply self-adaptation to control the approximation used for the information retrieval and reduces the network consumption and the retrieval time. The hypothesis of the thesis is that approximation techniquescan reduce the retrieval time and the network consumption while guaranteeing an accuracy of the results, while considering user’s defined priorities. First, this presented research addresses the problem of a trade-off among a timely information retrieval, accurate results and low messaging cost by proposing a summarization algorithm for resource discovery in P2P-content networks. After identifying how summarization can improve the discovery process, we propose an algorithm which uses a precision-recall metric to compare the accuracy and to offer a user-driven trade-off. Second, we propose an algorithm that applies a self-adaptive decision making on each node. The decision is about the pruning of the query and returning the result instead of continuing the query. The pruning reduces the retrieval time and the network consumption at the cost of a lower accuracy in contrast to continuing the query. The algorithm uses an analytic hierarchy process to assess the user’s priorities and to propose a trade-off in order to satisfy the accuracy requirements with a low message cost and a short delay. A quantitative analysis evaluates our presented algorithms with a simulator, which is fed with real data of a network topology and the nodes’ attributes. The usage of a simulator instead of the prototype allows the evaluation in a large scale of several thousands of nodes. The algorithm for content summarization is evaluated with half a million of resources and with different query types. The selfadaptive algorithm is evaluated with a simulator of several thousands of nodes that are created from real data. A qualitative analysis addresses the integration of the simulator’s components in existing market frameworks for Computational Grid and Cloud applications. The proposed content summarization algorithm reduces the information retrieval time from a logarithmic increase to a constant factor. Furthermore, the message size is reduced significantly by applying the summarization technique. For the user, a precision-recall metric allows defining the relation between the retrieval time and the accuracy. The self-adaptive algorithm reduces the number of messages needed from an exponential increase to a constant factor. At the same time, the retrieval time is reduced to a constant factor under an increasing number of nodes. Finally, the algorithm delivers the data with the required accuracy adjusting the depth of the query according to the network conditions. / La gestió de la informació exigeix noves tècniques que tractin amb la creixent quantitat de dades i nodes en entorns a gran escala. Alguns exemples d’aquests entorns són les infraestructures descentralitzades de Computacional Grid i Cloud. Les aplicacions a gran escala necessiten diferents classes d’informació agregada com monitorització de recursos i informació econòmica. El desafiament de proporcionar una provisió ràpida i acurada d’informació en ambients de grans escala sorgeix de la distribució de la informació. Una raó és que el sistema d’informació ha de tractar amb l’adaptabilitat i fracassos d’aquests ambients. Un problema amb aplicacions molt grans com en sistemes peer-to-peer (P2P) és el creixent temps de recuperació de l’informació a causa de la descentralització de les dades i la facilitat al fracàs. No obstant això, moltes aplicacions necessiten una provisió d’informació puntual. A més, alguns usuaris i aplicacions accepten inexactituds dels resultats si la informació es reparteix a temps. A més i més, el consum de xarxa creixent fa que sorgeixi un altre problema per l’escalabilitat del sistema. La utilització de tècniques d’aproximació permet reduir el temps de recuperació i el consum de xarxa. No obstant això, l’ús de tècniques d’aproximació disminueix la precisió dels resultats. Així, el problema restant és oferir un compromís per resoldre els requisits en conflicte d’extracció de la informació ràpida, resultats acurats i cost d’enviament baix. El nostre objectiu és obtenir un mecanisme de decisió completament autoadaptatiu per tal d’oferir el compromís entre temps de recuperació, consum de xarxa i precisió del resultat. Autoadaptacío permet al programari distribuït modificar el seu comportament en funció dels canvis a l’entorn d’operació. En sistemes d’informació de gran escala que utilitzen agregació de dades jeràrquica, l’auto-adaptació permet controlar l’aproximació utilitzada per a l’extracció de la informació i redueixen el consum de xarxa i el temps de recuperació. La hipòtesi principal d’aquesta tesi és que els tècniques d’aproximació permeten reduir el temps de recuperació i el consum de xarxa mentre es garanteix una precisió adequada definida per l’usari. La recerca que es presenta, introdueix un algoritme de sumarització de continguts per a la descoberta de recursos a xarxes de contingut P2P. Després d’identificar com sumarització pot millorar el procés de descoberta, proposem una mètrica que s’utilitza per comparar la precisió i oferir un compromís definit per l’usuari. Després, introduïm un algoritme nou que aplica l’auto-adaptació a un ordre per satisfer els requisits de precisió amb un cost de missatge baix i un retard curt. Basat en les prioritats d’usuari, l’algoritme troba automàticament un compromís. L’anàlisi quantitativa avalua els algoritmes presentats amb un simulador per permetre l’evacuació d’uns quants milers de nodes. El simulador s’alimenta amb dades d’una topologia de xarxa i uns atributs dels nodes reals. L’algoritme de sumarització de contingut s’avalua amb mig milió de recursos i amb diferents tipus de sol·licituds. L’anàlisi qualitativa avalua la integració del components del simulador en estructures de mercat existents per a aplicacions de Computacional Grid i Cloud. Així, la funcionalitat implementada del simulador (com el procés d’agregació i la query language) és comprovada per la integració de prototips. L’algoritme de sumarització de contingut proposat redueix el temps d’extracció de l’informació d’un augment logarítmic a un factor constant. A més, també permet que la mida del missatge es redueix significativament. Per a l’usuari, una precision-recall mètric permet definir la relació entre el nivell de precisió i el temps d’extracció de la informació. Alhora, el temps de recuperació es redueix a un factor constant sota un nombre creixent de nodes. Finalment, l’algoritme reparteix les dades amb la precisió exigida i ajusta la profunditat de la sol·licitud segons les condicions de xarxa. Els algoritmes introduïts són prometedors per ser utilitzats per l’agregació d’informació en nous sistemes de gestió de la informació de gran escala en el futur.

Introducción: Definir el término "Sistema de Información de Salud" es todo menos obvio sea cual sea la definición que se utilice. Sin embargo, es mucho más fácil apuntar el objetivo final de un sistema de información de salud que no está dirigido tanto a obtener información como a mejorar la acción/intervención. Aplicado al sector salud, podemos definir sistema de información de salud como un conjunto de componentes y procedimientos organizados con el objetivo de generar información que mejorará la gestión y la toma de decisiones de los cuidados de salud a todos los niveles del sistema de salud. La evaluación del sistema de información de salud del distrito de Kilombero en Tanzania priorizó los grupos de población más vulnerables es decir en el area materno-infantil.Objetivo:Apoyar al equipo técnico de salud de un distrito rural en el Africa sub-sahariana a desempeñar de forma eficiente su labor, facilitando indicadores que permitan determinar las prioridades de salud y establecer un plan de salud del distrito de los grupos más vulnerables de la población.Materiales y métodos:Cada uno de los estudios de campo que configuran esta tesis usó una metodología específica y previamente validada.1. En el estudio sobre la mortalidad materna se utilizó una adaptación del método de las hermanas (Sisterhood Method). Esta técnica está basada en un estudio de campo que consiste en interrogar a adultos en edad reproductiva a cerca de sus hermanas que llegaron a la edad reproductiva y entre ellas cuantas murieron durante el embarazo, el parto y en el puerperio.2. En el estudio sobre el manejo de casos clínicos de malaria en los servicios de atención primaria de salud, se utilizó una adaptación de la metodología del programa de medicamentos esenciales de la Organización Mundial de la Salud. Este estudio recoge una muestra consecutiva de todos los pacientes que fueron a consulta, la segunda semana de cada mes durante el periodo de un año, a las unidades de salud del distrito, se incluyó un promedio de cien pacientes por unidad de salud.3. En el estudio sobre el sistema de referencia de los pacientes pediátricos, se utilizaron dos estudios: uno retrospectivo, recogiendo información de los libros de registro, en particular los datos de todos los pacientes atendidos durante la primera semana de cada mes del año 1993 de todas las unidades de salud del gobierno en el distrito; y el otro estudio fué prospectivo entre agosto de 1994 y julio de 1995, donde se entrevistó con un cuestionario estandarizado a todas las madre que llevaron a sus hijos a la consulta externa del hospital de distrito y se recogió los siguientes datos: edad, sexo, diagnóstico, lugar de residencia, necesidad de ser ingresado en la sala de pediatría, si el niño había o no sido referido, por quién y cuándo.Resultados:1. En el estudio sobre mortalidad materna, 4.734 mujeres fueron entrevistadas. La tasa de fertilidad del distrito para el período 1979-1989 fue 5.8. Las muertes por causa materna se estimaron en un 19% del total. El riesgo de muerte por causa materna fue 0.026 (IC del 95%: 0.021-0.031). Las causas de muerte materna: sepsis (35%), hemorragias (17.5%) y ruptura uterina (12%)2. En el estudio sobre manejo de los casos clínicos con malaria se tomó en consideración 1.558 consultas. El 90% de las consultas duraron menos de 2 minutos. El diagnóstico de malaria fue registrado en el 41% de todas las consultas, sin embargo utilizando nuestra más estricta definición de malaria, el 25.5% de todos los apcientes que se consultaron en los servicios tenían malaria. El diagnóstico realizado en los servicios de salud tenía una sensibilidad del 70% y una especificidad del 69%. Sólo en el 65% de los casos, los medicamentos antimalaria estaban correctamente prescritos.3. En el estudio sobre el sistema de referencia de los pacientes pediátricos, en el estudio retrospectivo de los 5.030 casos pediátricos registrados, sólo 28 (0.6%) de estos niños fueron referidos a un nivel superior en el estudio prospectivo 7.989 niños menores de cinco años fueron atendidos en la consulta exdel hospital de distrito, de los cuales el 91% procedía de las inmediaciones del hospital. Encontramos 235 (2.9%) de niños referidos, de los cuales elel 71% fueron admitidos en la sala de pediatría del hospital. Las principales causas de referencia pediátrica fueron malaria y anemia.Discusión1. Una de cada 40 mujeres que alcanza la edad reproductiva morirá por una causa relacionada con su maternidad antes de la edad de los 50. Ese dato resultó ser dos veces inferior que los datos estimados por el gobierno tanzano para la región. Esto se puede deber a dos circunstancias, en primer lugar, la cobertura de los servicios materno infantiles en este distrito es una de las más altas del país y en segundo lugar, el hospital del distrito ha sido beneficiado por la ayuda internacional a través de la cooperación suiza y está considerado como uno de los mejores hospitales de referencia en la región. 2. Los diagnósticos de malaria realizados por los clínicos tanzanos fue de poca exactitud, particularmente en el grupo de edad menores de cinco años, de aquellos casos confirmados como malaria, un 30% salieron de la consulta sin recibir prescripción antimalaria. La falta de consenso a la hora de definir un caso de malaria ha sido una dificultad añadida para establecer los objetivos del estudio. Este escenario se complica aún más en zonas de alta transmisión donde se puede llegar a encontrar hasta un 60% de portadores asintomáticos. 3. Las tasas de referencia pediátrica en las zonas rurales de Tanzania son muy bajas, inferiores al 1% de los casos vistos en consulta. Las razones pueden ser varias, que los niños severamente enfermos no sean llevados a los servicios de salud, en segundo lugar que el personal de las unidades de salud no sea capaz de identificar aquellos casos que precisan referencia, finalmente sólo son referidos aquellos niños que tienen condiciones sociales y finacieras para viajar y ser atendidos en el nivel superior de salud. Este estudio encontró que el 90% de los pacientes que usan la consulta externa del hospital y el 75% de las admisiones proceden de un radio de 10 km del hospital dejando en entredicho la accesibilidad así como el buen funcionamiento del sistema de salud del distrito Conclusiones:En base a los estudios de campo y a los artículos publicados que son el eje central de esta tesis, las prioridades de salud y el plan de acción del distrito deben articularse de forma que respondan a las necesidades de salud de los grupos de población más vulnerables es decir; los niños menores de cinco años y las mujeres en edad reproductiva I. En el área de salud reproductiva:1. Las estimaciones de nuestro estudio basado en el "método de las hermanas" muestran una tasa de mortalidad materna de 448 muertes maternas por 100.000 nacidos vivos, la cual es significativamente alta, y que por lo tanto, la reducción de la mortalidad materna debe considerarse una prioridad a la hora de elaborar de la política y plan de salud del distrito.2. Utilizar "el método de las hermanas" para determinar mortalidad materna en países en vías de desarrollo, al ser muy costo- efectivo comparados con los costos del mantenimiento de un sistema de viligancia demográfica .Llamamiento internacional a las autoridades de salud3. Estos datos deben sensibilizar a todos responsables de salud (Ministerio, ONGs, y organismos e instituciones internacionales) de la magnitud del problema, ayudarles a tomar decisiones y movilizar recursos a nivel de distrito, regional, nacional e internacional para los programas de salud materna y maternidad saludable, si se desea alcanzar en el año 2015 la meta establecida por la Organización Mundial de la Salud, de menos de 60 muertes maternas por 100.000 nacidos vivos.II) En el área de salud infantil:4. El sistema oficial de salud en zonas de alta transmisión de malaria está sobrestimando la carga de morbilidad causada por esta enfermedad (41% de los casos registrados como malaria frente a 25.5% encontrados en nuestro estudio). 4.1. En nuestro estudio menos del 73% de los pacientes menores de cinco años con fiebre ó historia de fiebre recibieron tratamiento antimalárico y sólo en el 65% de los casos los tratamientos antimaláricos estaban correctamente prescritos. 4.2. El plan de salud del distrito debe considerar como prioritario el control de la malaria, éste podría ejercerse de una manera más eficaz a través de la formación y supervisión en el manejo de los casos y la disponibilidad y uso de instrumentos de diagnóstico en las unidades de salud distritales.5. El estudio muestra un bajo número de pacientes pediátricos referidos (0.6%), la tasa de referencia pediátrica es de 8 por mil anual de la población distrital, la carga de morbilidad de los pacientes referidos se concentró en dos patologías: malaria y/ ó anemia (70% de los casos). Los indicadores de nuestro estudio contrastan con la alta proporción (7-16%) de niños que son referidos por los trabajadores de salud entrenados por OMS/UNICEF en la estrategia "Atención Integrada de las Enfermedades Prevalentes de la Infancia" (AIEPI). 5.1. El 71% de las referencias pediátricos fueron ingresadas en el Hospital de distrito, lo cual implica un alto nivel de calidad y toma de decisión apropiada a la hora de referir casos. Llamamiento internacional a las autoridades de salud6. La detención precoz de casos de malaria y el tratamiento inmediato de los mismos como elementos esenciales de la estrategia para hacer retroceder la malaria y alcanzar la meta de reducir a la mitad la carga total de morbilidad causada por la malaria, en el año 2010,7. En nuestro estudio casi la mitad de los pacientes referidos tardó más de 48 horas en llegar al hospital. Estos resultados deben fomentar ó reabrir el debate en el seno de las autoridades de salud de la OMS/UNICEF a la hora de implementar las guías AIEPI por los técnicos de salud de los servicios rurales de los países en vías de desarrollo. 7.1. El estudio sugiere una revisión de la guía de AIEPI a fin de reducir el número de pacientes pediátricos referidos. Propone un plan de formación y seguimiento al personal de salud en la identificación y manejo de casos severos provocados por las afecciones prevalentes de la infancia, dotando de microscopios o técnicas rapidas de diagnóstico de malaria y disponiendo de tratamiento adecuado en las unidades rurales de salud, para así lograr el objetivo de la estrategia AIEPI, es decir reducir significativamente la morbilidad y mortalidad infantil causada por enfermedades/afecciones prevalentes de la infancia.

Aquesta investigació suposa una contribució al desenvolupament de metodologies queamplien l'aplicabilitat dels sistemes d'informació geogràfica (SIG), la teledetecció i lesbases de dades en l'anàlisi del territori. En concret, la investigació es centra en l'anàlisi deles relacions sòl-paisatge, de les propietats dels sòls y dels processos d'erosió hídrica,particularment els processos d'erosió per xaragalls i barrancs. La investigació se porta aterme en les comarques de l'Alt Penedès y l'Anoia (Catalunya), una àrea on la vinya per ala producció de vins d'alta qualitat i caves és el principal cultiu, però on la forma actual del'ús i maneig del sòl, amb escasses mesures de conservació, condiciona la sostenibilitatfutura dels usos agrícolas presents.Un dels resultats principals de la investigació és el sistema d'informació de sòls (SIS),desenvolupat a una escala semidetallada a nivell de tota l'àrea d'estudi. Aquest SIS hapermès analitzar la distribució espacial dels principals tipus de sòl, les seves propietats i elseu comportament davant l'acció dels processos erosius i de les actuacions antròpiques.També constitueix l'estructura sobre la qual es poden desenvolupar bases de dadesespacials de sòls més detallades.Una altra aportació és el conjunt de metodologies basades en l'anàlisi multitemporal defotografies aèries, de models digitals d'elevacions (MDE), i també en la classificaciómultiespectral d'imatges de satèl·lit i en les operacions d'anàlisi espacial mitjançant SIG,que conduexen a l'anàlisi de processos d'erosió per xaragalls i barrancs. L'aplicaciód'aquestes metodologies a l'àrea de l'Alt Penedès - Anoia confirma la important influènciade l'acció antròpica en l'acceleració dels processos d'erosió actual. Aquesta acceleraciódels processos erosius es reflecteix principalment en:a) les propietats dels sòls, amb la posada en superfície de materials d'horitzontssubjacents, rics en carbonat càlcic, calcilutites o arenisques,b) 1' anàlisi morfomètric i morfogràfic de les geoformes, que mostra un modelat delpaisatge amb vessants complexes i barrancs, i una alta densitat de xaragallsincipients,c) l'anàlisi de les taxes d'erosió per xaragalls i barrancs, que han estat particularmentelevades des de la deforestació generalitzada amb roturació de terres per a laplantació de vinya, a partir del segle XVI, sobretot, a partir de la mecanització delscultius.La investigació realitzada confirma la importancia de combinar tècniques de camp ilaboratori amb tècniques de teledetecció per a l'adquisició de dades i coneixement delsprocessos d'erosió, i amb tècniques de SIG amb finalitat de modelització. / La presente investigación supone una contribución al desarrollo de metodologías queamplíen la aplicabilidad de los sistemas de información geográfica (SIG), la teledeteccióny las bases de datos al análisis del territorio. En concreto, la investigación se centra en elanálisis de las relaciones suelo-paisaje, de las propiedades de los suelos y de los procesosde erosión hídrica, particularmente los procesos de erosión por cárcavas y barrancos. Lainvestigación se desarrolla en las comarcas de l'Alt Penedès y l'Anoia (Cataluña), un áreadonde la viña para producción de vinos de alta calidad y cavas es el principal cultivo, perodonde la forma actual de los usos y manejo del suelo, con escasas medidas deconservación, condiciona la sostenibilidad futura de los presentes usos agrícolas.Uno de los resultados principales de la investigación es el sistema de información de suelos(SIS), desarrollado a una escala semidetallada a nivel de toda el área de estudio. Este SISha permitido analizar la distribución espacial de los principales tipos de suelo, suspropiedades y su comportamiento frente a la acción de los procesos erosivos y actuacionesantrópicas. También, constituye la estructura sobre la cual poder desarrollar bases de datosespaciales de suelos más detalladas.Otra de las aportaciones es el conjunto de metodologías, basadas en el análisismultitemporal de fotografías aéreas y de modelos digitales de elevaciones (MDE), en laclasificación multiespectral de imágenes de satélite y en operaciones de análisis espacialmediante SIG, conducentes al análisis de procesos de erosión por cárcavas y barrancos. Laaplicación de estas metodologías al área del Alt Penedès - Anoia ha permitido confirmar laimportante influencia de la acción antrópica en la aceleración de los procesos de erosiónactual, que se ve reflejada principalmente en:a) las propiedades de los suelos, con la puesta en superficie de materiales dehorizontes subyacentes ricos en carbonato calcico, calcilutitas o areniscas,b) el análisis morfométrico y morfográfico de las geoformas, que muestra unmodelado del paisaje con vertientes complejas y barrancos, y una alta densidad decárcavas,c) el análisis de las tasas de erosión por cárcavas y barrancos, que han sidoparticularmente elevadas a partir de la deforestación generalizada con roturación detierras para la plantación de viña a partir del siglo XVI, y sobre todo a partir de lamecanización de los cultivos.La investigación realizada confirma la importancia de combinar técnicas de campo ylaboratorio con las técnicas de teledetección para la adquisición de datos y conocimientode los procesos de erosión, y con las técnicas de SIG con fines de modelización. / This research represents a contribution to the development of methodologies to extend theapplicability of geographical information systems (GIS), remote sensing and spatialdatabases to terrain analysis, particularly soil-landscape relationships, soil properties andhydric erosion processes, and more specifically gully erosion processes. The research iscarried out in the l'Alt Penedès y l'Anoia (Catalonia), an area where vineyards for highquality and "cava" production are the main crop, but where the present manner of soil useand management, with few control measures, determines the future sustainability of thepresent agricultural uses.One of the main results of the present research is the soil information system (SIS), thatcontains semi-detailed scale information about the soils of the study area. It allowed theanalysis of the spatial distribution of the main soil types, their properties and theirbehaviour in front of the actuation of erosion processes and anthropic transformations.Also, it constitutes the basic structure from which more detailed soil spatial databases canbe developed.Another contribution is the set of methodologies, based on the multitemporal analysis ofaerial photographs and digital elevation models (DEM), multispectral classification ofsatellite images and GIS spatial analysis, that is addressed to the analysis of gully erosionprocesses. The application of those methodologies to the Alt Penedès - Anoia arearevealed the important influence of the anthropic factor in the acceleration of the presenterosion processes, that is observed through:a) the soil properties, with the presence on surface of materials that are rich in calciumcarbonate, calcilutites or sandstones from subsurface layers,b) the morphometric and morphographic analysis of the geoforms, which shows ashape of the landscape with complex slopes and large gullies, and a high density ofgullies,c) the analysis of the rates of gully erosion, that have been particularly high since thegeneralised deforestation to plant vineyards in the XVI Century and, above all,since the advent of mechanisation.This research confirms the importance of combining field and laboratory techniques withremote sensing techniques for data acquisition and knowledge concerning the occuringerosion processes, and with GIS techniques for modelling.

Amb l'objectiu de poder fer més eficaç la lluita contra els incendis, s'han analitzat dos models de comportament dels incendis forestals a Catalunya: els incendis periurbans, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i els incendis rurals, a la comarca del Bages. L'anàlisi de l'ocurrència dels focs entre els anys 1987 i 1998 ha permès definir les característiques d'aquests dos àmbits pel que fa a l'efectació dels incendis.En general, l'increment de la massa arbustiva i forestal derivats de l'abandonament dels usos tradicionals dels boscos, juntament amb una major freqüentació, ha comportat l'agument del risc tant d'ignició com de propagació dels focs.L'anàlisi contrastada de les dades dels incendis de l'AMB i del Bages, en el context territorial i humà corresponent, posa de manifest dues situacions ben diverses pel que fa als factors de risc, però igualment vulnerables. L'AMB, que concentra el 50% de la població en l'1,8 del territori català és més vulnerable pel gran nombre d'ignicions. El Bages, en canvi, amb només un 4,2% ho és més a la propagació dels focs.En síntesi, els problemes que han d'afrontar l'AMB i el Bages són:- L'ús molt més dens del territori en el cas de l'AMB afavoreix la proliferació d'ignicions especialment localitzades en la interfase urbàna-forestal. Al Bages, en canvi, sense la mobilitat i fragmentació de l'AMB es fa més difícil de controlar un menor número de focus.- Pel que fa a l'estructura del territori, l'AMB es caracteritza per una gran fragmentació, mentre que el Bages té una major continuïtat de les masses forestals. La comarca es ressent especialment de la tendència d'expansió forestal generalitzada derivada de l'abandonament rural i el canvi d'usos del sòl. - Les actuacions de prevenció són diferents. L'AMB disposa d'un potent dispositiu de prevenció propi, coordinat pel Parc de Collserola, a més de participar en els plans de prevenció general aplicat a tot el territori català. El Bages participa només del sistema de prevenció general aplicat a tot el territori català.Mentre que a l'AMB, tal com ho demostren les estadístiques, el control de la propagació dels incendis està ben solucionat gràcies a la ràpida capacitat de detecció, cal dedicar esforços per reduir l'elevat número d'ignicions. El Bages, en canvi, s'enfronta amb el complex problema de l'increment de superfície forestal sense gestionar. La funció del bosc en un i en un altre àmbit, convida a reflexionar sobre la relació entre els incendis i la gestió territorial. No tot el bosc es pot protegir, però caldria ques en la planificació territorial es consideri la possibilitat de l'incendi i es prevegin les mesures perquè no es presenti o, si es presenta, en minimitzi al màxim les conseqüències. / With the objective of trying to fight more efficiently against fire, two models of behaviour of forest fire in Catalunya have been analysed: the periurban fire in the Metropolitan Area of Barcelona (MAB) and forest fire in the comarca of Bages.In general, the increase of the bush and forest mass, derived from the abandonment of the traditional uses of the woods, together with a major frequentation have increased the risk of ignition and fire propagation.The contrasted analysis of the fire data in the MAB and the Bages, in the corresponding territorial and human context, show two very different situations in relation with the risk factors. The MAB, with the 50% of the population in the 1.8 of the Catalan territory, is more vulnerable because of the number of ignitions, whereas the Bages with only a 4.2 % is more vulnerable to fire propagation.In summary, the problems that the MAB and the Bages have to face up are:- In the MAB, the heavier use of the territory helps the proliferation of ignitions specially located in the urban-fores interphase. On the other hand, it is much more difficult to control a less number of focuses in the Bages, although this territory has less mobility and fragmentation than the MAB.- In relation with the structure of the territory, the MAB has a great fragmentation, whereas the Bages has a major continuity in the forest masses. The comarca suffers the generalized tendency of forest growth derived from the forest abandonment and the change of the uses of the soil.- The actions of prevention are different. The MAB has an own strong prevention system, coordinated by the Collserola park, apart from participating in the general preventive plan applied to all the Catalan territory. The Bages only participates in the general prevention system .As shown in the statistics, the control of the fire propagation in the MAB is well solved thanks to the quick detection efficiency, but it is necessary to make efforts to reduce the high number of ignitions. On the other hand, the Bages faces the complex problem ofthe increase of forest surface without management.In both areas, the forest function should make us think over the relationship between fire and forest management. All woods cannot be protected, but the risk of fire and the ways to prevent it, should be considered in the territorial planification and its consequences should be minimized.

La tesi doctoral "DINÀMIQUES DEL PAISATGE AGRARI A L'ALT EMPORDÀ (1977-1997). UNA ANÀLISI A PARTIR DE LA TELEDETECCIÓ I DELS SISTEMES D'INFORMACIÓ GEOGRÀFICA" presenta una innovadora metodologia per analitzar les dinàmiques paisatgístiques de vint-i-un municipis de l'Alt Empordà. Bàsicament, ha implicat els següents processos:- Anàlisi històrica: l'objectiu ha estat copsar com l'acció humana, des de l'Edat Mitjana fins els anys 1970s, ha transformat el paisatge altempordanès. - Ús de la teledetecció i dels sistemes d'informació geogràfica per a l'obtenció dels mapes d'usos i cobertes del sòl. Gràcies a la teledetecció s'ha pogut obtenir unes llegendes força detallades pel que fa als usos agrícoles, diferenciant, per exemple, el blat de moro. A causa dels sensors emprats (Multispectral Scanner (MSS) i Thematic Mapper (TM)) s'ha analitzat dos períodes: entre 1977 i 1993, analitzat a través d'imatges MSS, i entre 1991 i 1997, a través d'imatges TM. La classificació es realitzà a través d'un classificador híbrid que combina dos mòduls del programa MiraMon: ISODATA and CLSMIX. El mètode incorpora una classificació no supervisada i les àrees d'entrenament, digitalitzades seguint el mètode de la classificació supervisada. Els canvis en els usos del sòl s'han obtingut a través de la comparació postclassificació, o sigui, la superposició de dues classificacions independents. Malgrat ser un mètode molt emprat, hem considerat, emprant l'erosió, aquells factors que poden produir distorsions en els resultats; aquests factors són l'exactitud temàtica, la inexactitud espacial, la fragmentació del paisatge i la mida de píxel. - A continuació s'analitzen les forces inductores dels canvis d'usos del sòl a través de l'aplicació de la regressió lineal i de la regressió logística multivariant. La regressió lineal multivariant ha estat aplicada a escala municipal, mentre que la regressió logística multivariant ho ha estat a escala de píxel.- Finalment, en el darrer capítol, s'analitzen les conseqüències socioambientals dels canvis en els usos del sòl a través del càlcul de diversos índexs paisatgístics extrets de l'Ecologia del Paisatge, així com a través de les modificacions en el cicle hidrològic, concretament, es tracten les sequeres, les inundacions i la contaminació. La tesi conclou amb la necessitat d'adoptar mesures de protecció del paisatge agrari altempordanès per evitar l'increment de la urbanització que pot comportar més impactes ambientals negatius. / The PhD thesis "AGRARIAN LANDSCAPE DYNAMICS IN THE ALT EMPORDÀ (1977-1997). AN ANALYSIS FROM REMOTE SENSING AND GEOGRAPHICAL INFORMATION SYSTEMS" presents an innovate methodology for analysing the landscape dynamics of twenty-one municipalities from the Alt Empordà (Northeast of Catalonia). Briefly, it has implied the following steps:- Historical analysis: the aim is to grasp how human action has transformed the Alt Empordà landscape from the Middle Ages to the 1970s. - Remote sensing and geographical information systems have been used to obtain land use and land cover maps. With these tools, it has been possible to get agricultural legends more detailed, including, for instance, the maize. Two periods have been differentiated because of the sensors used: 1977-1993, analysed with Multispectral Scanner (MSS) images, and 1991-1997, analysed with Thematic Mapper (TM) images. The classification was performed by means of a hybrid classifier, which combines two modules of the MiraMon software: ISODATA and CLSMIX. The procedure involves an unsupervised classification and the training areas, collected as in the first stage of a conventional supervised classification.Land use changes have been obtained from postclasification comparison, or the overlay of two independent classifications. Although postclasification overlay is a usual method, we have considered, using an erosion procedure, those factors that can distort results; these factors are thematic accuracy, spatial misregistration, landscape fragmentation and pixel size. - After that, driving forces of land use changes have been analysed by means of the multivariate linear regression and logistic regression. The multivariate linear regression has been applied to a local scale (municipality) and the multivariate logistic regression has been applied to a pixel scale. - Finally, in the last chapter, it has been analysed the socioenvironmental consequences of land use changes. First, the landscape evolution has been established through diverse indices extracted from Landscape Ecology, and, next, to handle the modifications of the hydrological cycle, specially, dries, floods and pollution. The PhD thesis concludes with the need of establishing agrarian landscape protection measurements to avoid the increase of urbanisation that can provoke more negative environmental impacts.

Este trabajo recoge las distintas visiones existentes en la cartografía tradicional sobre qué es y en qué consiste el proceso de generalización cartográfica y en cómo ha sido integrado en los Sistemas de Información Geográfica. No se trata por lo tanto de aplicar algoritmos de generalización de forma aislada, sino en establecer un marco general de tratamiento de la información geográfica y sus partes. En este trabajo, se hace una revisión del estado de la cuestión en las tareas que corresponden a la generalización cartográfica, realizada por autores especialistas en la materia, para así poder establecer las tareas que disponen de soluciones adaptables para su computación, de las que son más complejas y menos estructuradas. El "modelo de error" asociado al procesamiento de los datos, estrechamente ligado al tipo de función y orden de estas, toma especial importancia ya que depende estrechamente de la totalidad del proceso cartográfico del cual la generalización interviene en distintos momentos. En la introducción se define qué se entiende por generalización cartográfica en un entorno manual y uno de digital. En "cómo" formalizar y secuenciar el proceso de generalización cartográfica, "qué" tipo de generalización, y "cuánta" es necesaria son las características que rigen el proceso. Básicamente, en el salto de una escala de mayor detalle a otra de menor detalle, no solo hay una transformación morfológica, sino también conceptual, de la información geográfica. El cambio en la simbolización no es pues, una mera transformación morfológica y topológica de las entidades para ser perceptibles en un espacio representacional más reducido, sino que se convierten en nuevas entidades y relaciones asociadas. El cambio en la simbolización no es pues, una mera transformación morfológica y topológica de las entidades para ser perceptibles en un espacio representacional más reducido, sino que se convierten en nuevas entidades y relaciones asociadas. Por lo tanto, no es tan solo la necesidad de inquibir más objetos geográficos en el espacio de representación cartográfica, lo que rige el proceso de generalización, sino que son las necesidades de análisis o de representación, las que determinan la adecuación de los datos espaciales a niveles de mayor abstracción. Con ello se pone de manifiesto la importancia que tiene la "escala conceptual" y "escala de análisis" sobre la "escala geométrica" en un contexto digital. En los primeros capítulos de este trabajo se revisa la importancia del pre-procesamiento cartográfico, etapa crucial en la cartografía tradicional y que en el nuevo entorno crece en importancia y complejidad. A continuación se contrasta la visión tradicional de la que surge en el nuevo entorno de trabajo, en los llamados Sistemas de Información Geográfica. En éstos, convive el modelo tradicional de comunicación unidireccional por parte del cartógrafo (codificador) - al lector (descodificador) de la información considerada de interés, con otro proceso de interpretación y modelización para uso exclusivo del usuario y donde el lenguaje cartográfico es sustituido por uno basado en la percepción propia, originando nuevas formas que pueden diferir de las tradicionales en cartografía. Es el resultado del acceso de usuarios sin conocimientos del lenguaje cartográfico, en lo que ha venido en llamarse la "democratización de la cartografía": una nueva forma de representación no necesariamente proveniente de la representación tradicional geográfica, sino específicamente espacial. A continuación, se revisa la importancia de la aportación de la escuela suiza y germana, por su exhaustiva explicitación tanto de los procesos manuales como de los digitales, y disponer de normas y reglas cartográficas que han facilitado en gran manera la formalización y posible automatización futura de la confección del mapa, esenciales en un proceso de generalización cartográfica lo más autónomo e "inteligente" posible. La metodología utilizada en este trabajo se ha basado en la implementación de la herramienta utilizada en ciencias sociales de "solución de problema", estructurando las aportaciones y soluciones de la década de los 90' del proceso de generalización cartográfica para un problema mal estructurado. Esta metodología permite reconocer cuáles son los subprocesos que nos interesa adaptar al nuevo entorno, para que sirvan de guía al usuario, y a su vez está en línea con la imposibilidad de disponer de momento de un procesamiento inteligente de la información, tan sólo para ciertos procesos, como es el caso del reconocimiento inteligente de imágenes satélite, parecen haber actualmente el soporte necesario para su total automatización. / This work gathers the different existing visions in the traditional cartography on what is and of what is about the process of cartographic generalization, so it can be integrated in the GIS. It is not tried therefore to apply algorithms of generalization of isolated form, but in establishing a general frame of geographic data processing and its parts. In this work, a revision is done of the state of the art on the tasks that correspond to the cartographic generalization, made by authors in the matter, thus to be able to establish the tasks that have adaptable solutions to their computation, of which more complex and which are less structured. The "model of error" associated to the processing of the data, closely bound to the type of function and order of these, takes special importance since it depends closely on the totality of the cartographic process of which the generalization takes part at different moments.In the introduction it is defined what is understood by cartographic generalization in manual surroundings and one of digital is. In "how" to formalize and to sequencer the process of cartographic generalization, "what" type of generalization, and "how much" it is necessary is the characteristics that govern the process. Basically, in the jump of a scale from greater detail to another one of smaller detail, not only there is a morphologic, but also conceptual transformation, of the geographic information. The change in the simbolization is not then, a mere morphologic transformation and topologic of the objects to be perceivable in a reduced representational space, but how they become in new objects and associate relations. Therefore, it is not only the necessity to allow more geographic objects in the space of cartographic representation, which governs the generalization process, but that they are the necessities of analyses or representation, those that determine the adjustment of the spatial data at levels of greater abstraction. With it the importance is shown that has the "conceptual scale" and "scale of analysis" on the "geometric scale" in a digital context.In the first chapters of this work the importance of the cartographic pre-processing is reviewed, crucial stage in the traditional cartography and that in the new surroundings grows in importance and complexity. Next the traditional vision from which it arises in the new surroundings of work, in the calls is resisted GIS. In these, the traditional model of unidirectional communication on the part of the cartographer (coder) - to the reader (decoder) of the considered information of interest coexists, with another process of interpretation and modelization for exclusive use of the user and where the cartographic language is replaced by one based on the own perception, originating new forms that can differ from the traditional ones in cartography. It is the result of the access of users without knowledge of the cartographic language, in which it has come in being called the "democratization of the cartography": a new form of representation not necessarily originating of the geographic, but specifically space traditional representation. Next, the importance of the contribution of the Swiss and Germanic school is reviewed, by its exhaustive explicitation as much of the manual processes as of digitalises, and to have norms and cartographic rules that have facilitated in great way the formalization and possible future automatization of the preparation of the map, essential in a most independent process of the cartographic generalization and "intelligent" possible. The methodology used in this work has been based on the implementation of the used tool in social sciences of "problem solution", structuring the contributions and solutions of the decade of the 90' of the process of cartographic generalization for a problem badly structured. This methodology allows to recognize which are the subprocesses that interest to us to adapt to the new surroundings, so that they serve as guide the user, and as well are in line with the impossibility at the moment to have an intelligent processing of the information, only to certain processes, as it is the case of the intelligent recognition of images satellite, at the moment seem to have the necessary support for its total automatization.

La investigació se centra a identificar, caracteritzar i catalogar el paisatge de Muntanyes d'Ordal (Barcelona). A tal efecte s'adopta una metodologia de tipus sistèmic basada, en primer lloc, en l'anàlisi d'elements estructurants i, posteriorment, en llur síntesi segons la contribució real en el paisatge. Després d'una primera etapa de caràcter descriptiu, dedicada a l'estudi dels elements estructurants (el relleu, la vegetació i l'ocupació passada i actual del sòl), la investigació cedeix pas a un bloc de caràcter interpretatiu. En aquest apartat es realitza la delimitació d'unitats de paisatge atenent a criteris d'homogeneïtat, dinàmica i funcionalitat, i se n'efectua la caracterització en funció al predomini d'elements i energies. En aquest sentit, la caracterització s'ha formalitzat atenent a components de domini o, si esqueia, predomini abiòtic, biòtic, antròpic o mixt. La investigació presenta la singularitat d'organitzar les delimitacions de paisatge en tres rangs taxonòmics, amb validesa a escala 1:10 000, 1:20 000 i 1:25 000, respectivament. El tractament de cadascun d'aquests rangs ha estat diferenciat, de tal manera que en el rang taxonòmic I s'ha fixat interès a la caracterització segons predomini d'elements i energies, en el rang taxonòmic II s'ha centrat l'atenció en el predomini d'elements i energies i en aspectes locacionals, i en el rang taxonòmic III en trets d'índole geogràfica i territorial, adoptant sempre un plantejament sistèmic i integral. Finalment, després dels apartats de tipus descriptiu i interpretatiu, s'inclou una valoració de paisatge, centrada en una agregació ponderada sense valors negatius, que es planteja com exercici de caràcter normatiu, particularment, per la informació que se'n deriva. La investigació es tanca amb unes conclusions que reprenen i reflexionen sobre els resultats obtinguts, i que inclouen una doble valoració de resultats, la primera segons el mètode GTP, i la segona segons el número i grau d'interrelacions proposats des de la Teoria General de Sistemes. / The main purpose of the research is to identify, characterize and catalogue the landscape of Muntanyes d'Ordal (Barcelona). For that a system approach is adopted. The main methodological aspect refers to a structuring elements analysis followed by a landscape synthesis.After descriptive chapters, dedicated to the structuring elements (that is, relief, vegetation and the past and present land cover), the investigation yields passage to an interpretative chapters. In this section, delimitation of landscape units is made taking care of homogeneity, dynamics and functionality, and characterization is done by the predominance of elements and energies. Characterization refers to the predominance of physical, biotic, anthropic and mixt components.The investigation offers the singularity to organize the landscape units in three taxonomic ranks, valuables at 1:10 000, 1:20 000 and 1:25 000, respectively. The treatment of each one of these ranks has been differentiated. Rank I refers to a characterization by the predominance of elements and energies; rank II to the predominance of elements and energies and to location aspects; and rank III to geographical and territorial aspects, always from a system approach point of view. Finally, after the descriptive and interpretative chapters, a landscape evaluation is included, adopting an aggregation weighed without negative values. The research finishes with some conclusions that consider the obtained results, and include a double valuation of results, firstly according to GTP method, and secondly according to the number and degree of interrelations, proposed from system approach.

La població mundial ha augmentat en els darrers anys a un ritme accelerat concentrant-se majoritàriament en les grans zones urbanes. Aquest ritme de creixement ràpid, sovint va per davant de la capacitat de resposta que els responsables municipals tenen a fi de proveir dels serveis bàsics necessaris, generant-se bosses de pobresa. Si bé la urbanització comporta més oportunitats i serveis, implica també uns canvis d’hàbits en les persones perjudicials per la salut. L’entorn, tant el físic com l’ambiental en el que les persones neixen, viuen i moren, és decisiu en la salut que aquestes tenen. L’anàlisi geogràfica, permet identificar zones amb acumulació de problemes de salut i els Sistemes d’Informació Geogràfica mapejar-los. El càncer continua sent una de les principals causes de mortalitat i no només en els països rics, de manera que revesteixen d’especial importància la prevenció mitjançant la millora de l’entorn i la detecció precoç. L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de les desigualtats en la mortalitat per càncer en diferents ciutats de l’Estat Espanyol, en funció de la privació del territori dividit en seccions censals i el paper que els cribratges tenen en la reducció de les desigualtats socials en la prevenció del càncer i en conseqüència de la mortalitat. Inclou fet tres estudis diferents: el primer analitza la tendència en la desigualtat segons nivell educatiu en la mortalitat per càncer en homes i dones de Barcelona entre els anys 1992 i 2003. El segon, és un estudi transversal ecològic amb la mortalitat per càncer dels anys 1996 al 2003 en 11 ciutats de l’Estat Espanyol: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alacant, Castelló, València, Vigo, Córdoba, Málaga i Sevilla. S’estudia la relació entre l’excés de mortalitat i la privació de la unitat d’anàlisi territorial (la secció censal). Per a controlar la variabilitat territorial en l’estimació del risc, l’anàlisi es va fer mitjançant models Baiesians. Finalment, el tercer estudi, a partir de les dades de les Enquestes de Salut de Barcelona dels anys 1992, 2001 i 2006, descriu i compara les desigualtats per classe social en aquests 3 períodes estudiats, quant a la realització de cribratge de càncer de mama (de tipus poblacional) i cèrvix (oportunista). A Barcelona entre 1992 i 2003 les desigualtats per càncer en general, han disminuït en els homes i han desaparegut en les dones. En les diferents ciutats espanyoles estudiades el patró de desigualtat segons gènere és similar. Les ciutats més grans (Barcelona, Madrid i Sevilla) són les que presenten les desigualtats més grans en funció del nivell de privació del territori (secció censal). En la majoria de seccions censals, es troba una bona relació entre el patró espacial de privació i el risc de morir per càncer. Els càncer de pulmó, laringe i estómac són els principals responsables de desigualtat en totes les ciutats. Altrament, a Barcelona entre 1992 i 2006 ha augmentat considerablement les dones que es fan controls regulars de càncer de mama i cèrvix, però sembla que en el cas del cribratge de tipus poblacional aquest augment ha estat més important; de la mateixa manera, la reducció de les desigualtats de classe quant a la participació de les dones en els programes de cribratge, també ha estat més gran en el cas del poblacional que l’oportunista. Els resultats obtinguts si bé són força satisfactoris, mostren importants desigualtats sobretot entre homes i dones i per causes concretes de càncer encara hi ha aspectes a millorar i continuar treballant. Cal seguir impulsant les polítiques i accions necessàries potenciadores d’entorns saludables en el sentit ampli de la paraula, que afavoreixin l’adopció d’estils de vida saludables per a les persones. / La población mundial, sobretodo la de los países en vías de desarrollo, ha aumentado durante los últimos años a un ritmo bastante acelerado y concentrándose mayoritariamente en las grandes zonas urbanas. Este ritmo de crecimiento tan rápido, a menudo va por delante de la capacidad de respuesta que los responsables municipales tienen para proveir a los ciudadanos de los servicios básicos, generando este déficit, bolsas de pobreza. Si bien la urbanización comporta más oportunidades y servicios, implica también unos cambios de hábitos en las personas en ocasiones perjudiciales para la salud. El entorno, tanto físico como ambiental, en el que las personas nacen, viven y mueren, es decisivo en la salud. El análisis geogràfico, permite identificar zonas con aculumacíón de problemas de salud y los Sistemas de Información Geográfica establecer mapas. El càncer continua siendo una de las principales causas de muerte y no solo en los países ricos, de manera que reviste de especial importancia la prevención mediante la mejora del entorno y la detección precoz. El objetivo de esta tesis es el estudio de las desigualdades en la mortalidad por cáncer en diferentes ciudades del estado Español, en función de la privación socioeconómica del territorio dividido en secciones censales así como el papel que los cribados desempeñan en la reducción de las desigualdades sociales en la prevención del cáncer y en consecuencia en la mortalidad. Incluye tres estudios: el primero analiza la tendencia en la desiguadad según nivel de estudios en la mortalidad por cáncer en hombres y mujeres de Barcelona entre los años 1992 y 2003. El segundo, es un estudio transversal ecológico con la mortalidad por cáncer entre 1992 y 2003 en 11 ciudades del Estado Español: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alicante, Castellón, Valencia, Vigo, Córdoba, Málaga y sevilla. Se estudia la relación entre el exceso de mortalidad y la privación socioeconómica de la unidad de análisis territorial (la sección censal). Para controlar la variabilidad territorial en la estimación del riesgo, el análisis se hizo mediante modelos Bayesianos. Finalmente, el tercer estudio, a partir de los datos de las Encuestas de Salud de Barcelona de los años 1992, 2001 y 2006, describe y compara las desigualdades por clase social en estos 3 períodos estudiados, en cuanto a la realización de cribado de cáncer de mama (poblacional) y de cérvix (oportunista). En Barcelona entre 1992 y 2003 las desigualdades por cáncer en general, habían disminuido en los hombres y desaparecen en las mujeres. En las distintas ciudades españolas estudiadas el patrón de desigualdad según género es similar. Las ciudades más grandes (Barcelona, Madrid y Sevilla) son las que presentan las desigualdades más importantes en función de la privación socioeconómica del territorio (sección censal). En la mayoría de secciones censales, se encuentra una buena relación entre el patrón espacial de privación y el riesgo de morir por cáncer. Los cánceres de pulmón, laringe y estómago son los principales responsables de desigualdad en todas las ciudades. Por otro lado, en Barcelona entre 1992 y 2006 ha aumentado considerablemente el número de mujeres que realizan controles regulares de cáncer de mama y cérvix pero parece que en el caso del cribado de tipo poblacional (mama) este aumento ha sido más importante; del mismo modo, la reducción de las desigualdades de clase en cuanto a la participación de las mujeres en los programas de cribado, también ha sido mayor en el caso del poblacional que el oportunista. Los resultados obtenidos si bien son bastante satisfactorios, muestran importantes desigualdades de clase así como de género y por causas concretas, por lo cual hay todavía muchos aspectos sobre los que es necesario seguir trabajando. Es importante seguir impulsando las políticas y acciones necesarias potenciadoras de entornos saludables en el sentido amplio de la palabra, que favorezcan la adopción de estilos de vida saludables para las personas. / The world's population, especially that of developing countries has increased in recent years at a fairly fast pace and concentrating mainly in large urban areas. This fast growth rate, is often ahead of the responsiveness that city authorities have to provide citizens with basic services, creating the deficit, pockets of poverty. While urbanization entails more opportunities and services, it also involves some lifestyle changes in people at times harmful to health. The environment, both physical environment in which people are born, live and die, is critical in health. Geographic analysis, to identify areas aculumacíón health problems and establish GIS maps. Cancer remains a leading cause of death and not just in rich countries, so that is of special importance through improved prevention and early detection environment. The objective of this thesis is the study of inequalities in cancer mortality in different Spanish cities, according to socioeconomic deprivation in census tracts divided territory and the role that screening plays in reducing social inequalities in the prevention of cancer and consequently mortality. It includes three studies: the first examines the trend in desiguadad by level of studies in cancer mortality in men and women of Barcelona between 1992 and 2003. The second is an ecological cross sectional study in cancer mortality between 1992 and 2003 in 11 Spanish cities: Barcelona, Madrid, Bilbao, Zaragoza, Alicante, Castellón, Valencia, Vigo, Cordoba, Malaga and Seville. Have studied the relationship between excess mortality and socioeconomic deprivation of the territorial unit of analysis (the census tract). To control the territorial variability in risk assessment, the analysis was done using Bayesian models. Finally, the third study, data from the Barcelona Health Survey for the years 1992, 2001 and 2006, describes and compares the social class inequalities in the 3 periods studied, regarding the performance of cancer screening breast (population) and cervical (opportunistic). In Barcelona between 1992 and 2003, overall cancer disparities had decreased in men and women disappear. In Spanish cities studied the pattern of inequality by gender is similar. The largest cities (Barcelona, Madrid and Seville) are those with major inequalities in terms of socio-economic deprivation in the area (census tract). In most census tracts, is a good relationship between the spatial pattern of deprivation and the risk of dying from cancer. Cancers of the lung, larynx and stomach are primarily responsible for inequality in all cities. On the other hand, in Barcelona between 1992 and 2006 has increased the number of women engaged in regular monitoring of breast and cervical cancer but it seems that in the case of population-based screening (breast) this increase has been more important, the same thus, the reduction in class inequalities in terms of participation of women in screening programs has also been greater in the case of the opportunistic population. Although the results are quite satisfactory, showing significant inequalities of class and gender and cause-specific, so there are still many aspects that need further work. It is important to continue to promote policies and actions necessary to promote healthy environments in the broadest sense of the word, to encourage the adoption of healthy lifestyles for people.

El present estudi té com a principal objectiu el disseny d'un Sistema d'informació Ambiental(SIA). El principal instrument utilitzat per obtenir la informació amb aquest sistema d'informació són els indicadors. Concretament, el SIA ha estat desenvolupat per ser usat en els processos de gestió integrada de zones costaneres (ICZM), de manera que els indicadors empratsintenten ser representatius dels principals elements econòmics, socials i ambientals queinteractuen en les zones costaneres. El procés de disseny d'aquest Sistema d'InformacióAmbiental es pot dividir en diferents sub-objectius:- el primer consisteix en la recerca de tota la informació socio-econòmica i ambiental actual que es consideri necessària. A banda d'aquesta informació s'ha de generar aquella informació que es consideri important per a la gestió i per la comprensió de la situació actual dels sistemes naturals que es troben a la zona d'estudi.- el segon objectiu és la creació del sistema d'indicadors, dividits en: sectorials, de gestiói de condició. Cada indicador ha de tenir un protocol pel seu càlcul i la seva futurarepetició. Un cop mesurats es representaran gràficament per facil itar la sevainterpretació.- el darrer objectiu consisteix en l'anàlisi i en la síntesi dels resultats obtinguts del càlculdels indicadors. Per la síntesi s'utilitza una anàlisi de components principals que estradueix en un conjunt d'indicadors estratègics. Per l'anàlisi s'utilitza l'equació I.P.A.T.que ens ha de permetre relacionar els resultats obtinguts mitjançant els indicadors ambla sostenibilitat territorial de l'àrea d'estudi.- Finalment, de les conclusions s'han de despendre una sèrie de recomanacions per alsgestors i per l'empresa privada, amb la finalitat d'assolir una gestió més sostenible de lazona costanera.En el disseny del SIA i per tal d'assolir els diferents objectius, s'ha utilitzat el modelconceptual D-P.S.I.R. d'anàlisi dels conductors "drivers" (D), les pressions (P), els estats (S),els impactes (I) i les respostes (R). Aquest model està àmpliament reconegut per la OCDE i altres organitzacions internacionals, i és emprat en l'anàlisi de la problemàtica ambiental.