Mémoire numérisé par la Direction des bibliothèques de l'Université de Montréal.

Mémoire numérisé par la Direction des bibliothèques de l'Université de Montréal.

El reconocimiento del valor excepcional de la colección de vestiduras que posee la Catedral de Lima ha motivado el desarrollo de la investigación que se presenta. Igualmente ha sido fundamental el considerar que es importante rescatar para la historia del arte peruano los objetos que han perdurado, tanto de manera integral como en alguna de sus secciones, pues son ejemplares que contribuyen al mejor conocimiento de la actividad artística del bordado realizada para un cliente excepcional en rigurosidad y exigencia como la Iglesia. El valor simbólico que evidencian da cuenta, igualmente, del pensamiento religioso y permite identificar motivos y tendencias estilísticas que pueden observarse en otros medios, brindando la posibilidad de fechar aquellos bordados cuya referencia temporal directa no es clara. La organización de esta investigación busca seguir el tránsito de creación de los vestidos seleccionados así como explicar las técnicas, la iconografía, el uso y la condición en la que se encuentran en la actualidad. La tesis está organizada en cuatro capítulos, el primero analiza los ornamentos litúrgicos propios de la celebración cristiana. Se destaca el papel de la vestimenta litúrgica como portadora de identidad, que cumple una función didáctica al operar como símbolo que recuerda, a todos los asistentes a la celebración, que quien la preside actúa como ministro de Cristo y de la Iglesia. También se presenta un esbozo relativo al origen, evolución, usos y significado de cada una de las prendas que conforma el conjunto de ornamentos litúrgicos, así como de los accesorios e insignias. El segundo capítulo está centrado en la tecnología de los ornamentos litúrgicos, para ello estudia las materias primas que intervienen en la elaboración de las telas con las que se confeccionan, y examina las principales estructuras textiles y sus motivos decorativos. Asimismo, analiza el bordado y su tipología así como la variedad de puntadas y los hilos empleados en la decoración de las prendas que conforman el conjunto de ornamentos sagrados. Además, se refiere a los remates o terminaciones que se aplican en los bordes de las prendas. El tercer capítulo trata acerca de los colores litúrgicos y la iconografía, elementos significativos de los ornamentos. Explora el origen de los colores litúrgicos, su valor simbólico, su relación con las diversas estaciones del año eclesiástico y su elección de acuerdo al día, o a la función sagrada a celebrar. Del mismo modo, analiza los principales motivos iconográficos presentes en los ornamentos litúrgicos de la Catedral de Lima, asociados con el programa de exaltación de Cristo, de la Virgen María y de la Eucaristía. El último capítulo aborda de manera concreta el análisis técnico, plástico e iconográfico de una selección de ornamentos litúrgicos de la Catedral de Lima, organizada cronológicamente de acuerdo a sus características. Entre los antecedentes se encuentran aquellas piezas que corresponden al siglo XVI, de origen europeo, y ornamentos del siglo XVII. Se enfatiza la presencia de las casullas peruanas correspondientes al siglo XVIII.

Orientador: Marcos Fernandes Pupo Nogueira / Banca: Lutero Rodrigues da Silva / Banca: Marcelo Penido Ferreira / Resumo: O presente trabalho busca compreender o comportamento da harpa de pedais e de sua música ao longo do século XVIII, bem como analisar sua escrita idiomática própria do período, apontando suas principais características e o modo particular como as mesmas se apresentam no repertório do instrumento dessa época. A harpa dotada do mecanismo de pedais de ação-simples, instrumento utilizado durante o período mencionado, apresentava características únicas e significantemente distintas da harpa moderna, de pedais de ação-dupla, que é uma invenção do início do século XIX. Portanto, a música composta para o instrumento no século XVIII apresenta-se de forma muito peculiar, refletindo as possibilidades do instrumento então utilizado. Através de estudos históricos e organológicos e da análise de métodos e partituras, essa pesquisa pretende explicitar importantes aspectos da escrita idiomática da harpa de ação simples, tratando também de outras questões relevantes envolvendo o instrumento, como suas relações com a teoria e a prática musicais da época, suas funções e visibilidade na sociedade e no meio musical e o trabalho de compositores e intérpretes significativos para sua história e seu repertório / Abstract: This paper aims to understand the conduct of the pedal harp and its music through the 18th century, and also to analyse its idiomatic writing which was common in the period, pointing its main characteristics and the particular mode how they are presented in the repertoire of the instrument from this time. The single-action harp, the instrument that was used during the mentioned period, presented characteristics which were unique and very different from those of the modern double-action harp, which is an invention from the beginning of the 19th century. Thus, the music composed for the instrument in the 18th century presented itself in a very peculiar way, reflecting the possibilities of the instrument then used. Throught historical and organological studies and through the analyses of methods and scores, this research intends to show important aspects of the single-action harp's idiomatic writing, also concerning relevant points involving the instrument, like its relation with the music's theory and practice during the time, its functions and visibility in the society and in the musical milieu and the work of composer and instrumentalists who were important to the harp's history and repertoire / Mestre

No description available.

No ha sido la Historia de la Ciencia una especialidad frecuentemente cultivada en el Perú. A diferencia de México, Argentina y Colombia, donde la especialidad cuenta con sendos trabajos y líneas permanentes de investigación, la historiografía peruana les va a la zaga. Aún a pesar de la existencia de un número no desdeñable de trabajos sobre ciencias fácticas, cultivadas tanto en tiempos virreinales como republicanos -correspondientes al siglo XIX y temprano siglo XX- el tema no ha concitado interés entre los investigadores. Durante 75 años, la Historia de la Ciencia en el Perú fue apenas cultivada, generalmente formando parte de las secciones preliminares de obras dedicadas a ofrecer contribuciones en diversos campos de la ciencia. En dicha línea, pueden contarse los trabajos de Carlos Lissón y Gustav Steinman. La única razón de ser de tales calas históricas radicaba en la necesidad de contextuar los aportes científicos contemporáneos a la luz de los aportes previos. En tal virtud, la Historia de la Ciencia quedaba confinada a aportar simplemente los antecedentes de tal o cual estudio. No ha sido vista aún como una disciplina en sí misma, autónoma. Quizás la falta de una sólida tradición científica republicana apoyada por el Estado explique el problema; de haber existido condiciones previas ello hubiese asegurado la aparición de trabajos de investigación. / Tesis

Orientador: Clélia Aparecida Martins / Banca: Ubirajara Rancan de Azevedo Marques / Banca: Elve Miguel Cenci / Resumo: O presente trabalho se propõe investigar o processo de evolução do pensamento kantiano, tomando como ponto de referência o formalismo subjetivo, estabelecido pelo pensador em seu denominado período crítico. Definido o ponto de referência que norteará a pesquisa, buscar-se-á estabelecer, por uma investigação das produções filosóficas do período pré-crítico, as condições de desenvolvimento da filosofia kantiana, pelo que, pretende-se tornar evidente que a gênese do formalismo subjetivo radica num processo de evolução metodológica, cuja motivação deve-se ao problemático contexto filosófico e científico com o qual Kant manteve um permanente e frutífero diálogo. / Mestre

Financiada por la convocatoria para la Formación del Profesorado Universitario del Gobierno de España (2009)

L'objectiu central d'aquesta tesi doctoral consisteix a analitzar com es varen iniciar, formalitzar i desenvolupar els primers ensenyaments cientificotècnics, de caràcter públic relacionats amb la física, establerts a Catalunya a finals del segle XVIII i començaments del segle XIX. S'estudia la institucionalització de l'ensenyament públic de l'astronomia nàutica, la mecànica, la maquinària i la física experimental en quatre escoles creades per la Junta de Comerç de Catalunya: Escola de Nàutica, Escola de Mecànica, Escola de Maquinària i Escola de Física experimental.A més, la tesi situa el paper jugat pels artesans en la construcció de les primeres màquines i instruments científics per a l'ensenyament de la física, així com la seva col·laboració amb científics catalans durant la Il·lustració. S'ha realitzat una primera aproximació a les direccions físicomatemàtiques de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona i s'ha identificat i caracteritzat el col·lectiu constituït pels socis artistes d'aquesta institució en el període 1766-1824.Una gran part de la tesi s'ha basat en fonts manuscrites inèdites que han permès restituir el paper de figures menors de l'activitat científica a Catalunya. El treball s'ha estructurat en sis capítols i un darrer de conclusions. En el primer, a més de consideracions metodològiques s'ha efectuat una anàlisi del significat dels conceptes "física", "matemàtiques" i "art"; també s'ha fet un estudi sobre la historiografia de la física i la instrumentació a Catalunya i Espanya. El segon capítol és una revisió historiogràfica de les institucions d'ensenyament cientificotècnic de Catalunya que, durant la Il·lustració, varen introduir o promoure la física moderna. El tercer capítol s'ha centrat en l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. D'una banda, s'ha obtingut una primera identificació dels membres i memòries de les direccions fisicomatemàtiques, caracteritzant els interessos intel·lectuals de les mateixes. D'altra banda, s'ha dut a terme un estudi de l'activitat dels acadèmics artistes i la seva col·laboració amb l'Acadèmia; s'hi dedica una atenció particular a l'activitat desenvolupada pels artistes que pertanyien al grup dels "maquinistes" els quals van contribuir a la fabricació i conservació de l'utillatge instrumental de la corporació. Els tres capítols següents estan dedicats a l'estudi de quatre escoles gratuïtes establertes per la Junta, promotora de l'educació tècnica moderna al Principat. Així, el quart capítol tracta de l'Escola de Nàutica i, de manera particular, de les aportacions d'Agustí Canelles que es va interessar per la formació matemàtica i astronòmica dels pilots amb la finalitat d'aconseguir la pràctica de la navegació científica. El cinquè capítol s'ocupa de les accions dutes a terme per la Junta per facilitar el coneixement de la mecànica i el perfeccionament de la maquinària a Catalunya durant la primera meitat del segle XIX. Es reconstrueix el funcionament del Gabinet de Màquines de la Llotja dirigit per Gaietà Faralt, i l'activitat tant de l'Escola de Mecànica, dirigida per Francesc Santponç, com de l'Escola de Maquinària encarregada per la Junta a Hilarión Bordeje. També s'analitzen detalladament els continguts de la revista tècnica Memorias de Agricultura y Artes, especialment els relacionats amb la Mecànica. Finalment, en el capítol sisè s'efectua una anàlisi de les diferents etapes de l'Escola de Física experimental, els seus professors (Vieta, Safont, Agell, Rave i Balcells), els textos, els experiments, els instruments i material de laboratori i es mostra que hi va haver un reconeixement social de la física i també que els alumnes de l'Escola van jugar, posteriorment, un paper rellevant en el món científic i cultural de mitjans del segle XIX tant a Catalunya com a Espanya. / The main objective of this doctoral thesis consist of analyzing how they began, formalized and developed the first public scientific-technical teaching related to physics, which was established in Catalonia at the end of the 18th century and the beginnings of the 19th century. It studies the institutionalization of the public training of nautical astronomy, mechanics, machinery and experimental physics in four schools created by the Junta de Comerç (Board of Commerce) of Catalonia. In addition, this work locates the role played by craftsmen in the construction of the first scientific machines and instruments, as well as their collaboration with Catalan scientists during the Enlightenment. A first approach to the physical-mathematics sections of the Royal Academy of Natural Sciences and Arts of Barcelona has been made. The group consisting of "the artists" of this institution in the period 1766-1824 has been identified and characterized.A great part of this work has been based on unpublished manuscripts. They have allowed us to evaluate the role played by minor scientists in Catalan scientific activity.The work has been structured in six chapters apart from the last one of conclusions. In the first chapter, apart from the methodological considerations, an analysis of the concepts "physical", "mathematics" and "art" takes place; also a study on the historiography of physics and instrumentation in Catalonia and Spain is made. The second chapter is a historiographical revision related to the institutions of scientist-technique training in Catalonia where, during the Enlightenment, it was proved to introduce modern physics. The third chapter is dedicated to the Academy of Sciences and Arts. On the one hand, a first identification of the members and memories of physics-mathematics sections is obtained, and the intellectual interests of them are characterized. On the other hand, a study of the activity of the academic artists and their collaboration with the Academy is carried out; particular attention is dedicated to the artists who belonged to the group of the "machinists" whose members contributed to the manufacture and conservation of the instrumental tools of the corporation. The three following chapters are dedicated to the study of four gratuitous schools established by the Junta, promoter of modern technology training in Catalonia. Thus, the fourth chapter deals with the Navigation school and, especially, with the contributions of Agustí Canelles who was interested in mathematical and astronomical training of pilots with the purpose of obtaining scientific navigation. The fifth chapter deals with the actions undertaken by the Junta to facilitate the knowledge of mechanics and the improvement of machinery in Catalonia during the first half of the 19th century. It describes the working of the Machines Cabinet of the Llotja by Gaietà Faralt, and also the activity of the Mechanics school, directed by Francesc Santponç, as well as the School of Machinery of Hilarión Bordeje. The contents of the technical review Memorias de Agricultura y Artes, especially those related to Mechanics, are also analyzed in detail. Finally, in chapter six an analysis of the different stages of the School of experimental Physics their teachers (Vieta, Safont, Agell, Rave and Balcells), the texts, the experiments, the instruments and laboratory material takes place. It is shown that there was a social recognition of physics and also that the students of this School played a significant role in the scientific and cultural world in the mid 19th century in Catalonia and Spain.

Aquesta tesi doctoral té com a finalitat mostrar la panoràmica global de la situació i l'evolució del monestir de Santa Maria de Vallbona durant el segle XVIII. El tema central de la tesi és la comunitat de Vallbona. A part de donar a conèixer la vida monàstica de les monges de cor des del seu ingrés fins a la seva mort, s'han analitzat els temes del dot, la pensió anual vitalícia i la informació personal i familiar extreta de les exploracions de la voluntat. Gràcies a aquestes fonts, es conclou que les monges del període estudiat provenien de la baixa noblesa; que el radi de captació geogràfica era limitat i que les nissagues es perpetuaren pel fet que la majoria entraven de petites i quedaven a càrrec d'una familiar. Les monges del segle XVIII vivien en cases particulars dins de la clausura, de les quals es conserven vestigis, així com també dels béns mobles i dels llibres que conformaven les seves biblioteques, factor que demostra la seva cultura. Algunes d'aquestes monges formaren part de l'organigrama intern exercint correctament el càrrec assignat, al temps que participaren en els diversos òrgans de govern en els que l'abadessa es recolzava a l'hora de prendre decisions. Dins del monestir també hi vivia el servei domèstic, fet que de nou mostra la condició social elevada de la pròpia comunitat.Donat el gran poder de l'abadessa dins de la comunitat, s'ha estudiat l'abaciologi del monestir, exposant les generalitats de la figura abacial, les biografies, els càrrecs previs que exerciren, les eleccions, els fets més importants dels abadiats i les morts d'aquestes dames de gran vàlua que arribaren a ser abadesses de Vallbona: Maria de Borrell (1683 i 1701); Maria Roger de Llúria (1701); Anna Maria de Castellví (1701-1711); Manuela de Cortiada (1716-1747); Caterina de Borràs (1747-1748); Agnès de Cortit (1748-1767) i Maria Teresa de Riquer (1767-1802), així com també la seu vacant de 1711-1716. A més, s'ha ressaltat la seva faceta com a escriptores (d'obres formals; de llibres de notes i cort o de cartes familiars, fet que mostra la completa alfabetització i l'escriptura usual de les monges vallbonines); les mesures econòmiques dutes a terme; la seva faceta com a senyores jurisdiccionals; la seva vessant reformadora i la seva defensa aferrissada dels drets del monestir en uns plets llargs i freqüents en el temps. A més, l'abadessa de Riquer és responsable de la gran fita historiogràfica del segle i una obra cabdal de la historiografia vallbonina: el Llibre Verd, la primera història del monestir, escrita per Jaume Pasqual. L'interès també s'ha focalitzat en les figures eclesiàstiques masculines més properes a la comunitat, com els confessors, majoritàriament monjos de Santes Creus i els beneficiats del monestir i els rectors de les parròquies de la Baronia, sobre els quals l'abadessa exercia el dret de patronat. Endemés, el monestir fou freqüentment visitat pel comissari de l'abat general de l'orde cistercenc, visites de les quals es conserven diversos testimonis, com les cartes de visita que aquells escrigueren i que constitueixen una bona font d'informació sobre la situació de Vallbona en diversos moments del període estudiat. Amb aquestes visites, l'orde controlava el monestir femení, al temps que les cartes de visita són un excepcional testimoni d'aquesta relació i de la correcta evolució de la vida monàstica vallbonina. Altres temes tractats han estat la jurisdicció del monestir sobre una Baronia i sobre les forasteries (indrets allunyats del nucli monàstic); la favorable evolució econòmica i les bases sobre les que s'assentava l'economia monàstica; la importància de la clausura en la vida monàstica vallbonina; la relació epistolar amb l'exterior i els serveis monopolitzats pel monestir a través d'arrendataris, com l'apotecaria, l'hospital, els molins o el forn com a més destacats.Finalment, s'ha analitzat la relació d'un monestir d'afiliació austriacista amb la nova dinastia borbònica. Vallbona sofrí els estralls de la guerra i, a més, la postguerra provocà altres problemes a la comunitat, tot i que aquesta no patí greus represàlies, com l'entrada del jutge Salvador Prats amb agutzils a la clausura per detenir Francesc de Castellví, nebot de l'abadessa de Castellví; l'empresonament al monestir de Manuela de Desvalls durant un parell d'anys i la retenció de les rendes anuals vitalícies que diverses monges rebien de les seves famílies com a conseqüència del segrest dels béns de les mateixes, pel que dites monges pledejaren per aconseguir el retorn d'aquelles. Però després la comunitat s'inserí sense problemes dins del nou marc legal imposat per la monarquia, però no tant a les mesures econòmiques, especialment a una nova tributació basada en el pagament d'impostos per part de l'Església com a mesura normalitzada.D'aquesta manera, s'ofereix una àmplia i completa visió de l'evolució d'aquest important monestir cistercenc femení català en el transcurs de la divuitena centúria. / This doctoral thesis has the purpose of showing the global panoramic view of the situation and the evolution of the monastery of Santa Maria de Vallbona during the 18th century.The central subject of the thesis is the community of Vallbona. Apart from introducing the monastic life of the nuns from their income until their death, the subjects of the dowry, the annual life pension and the personal and family information extracted from the explorations of the will have been analyzed. Thanks to these sources, it is concluded that the nuns of this period came from the low nobility; that the radium of geographical catchment was limited and that the sagas were perpetuated by the fact that the majority of the nuns entered of small and they remained in charge of family one. The nuns of the 18th century lived in particular houses in the closure, of which vestiges are preserved, like also pieces of forniture and books that shaped their libraries, factor that demonstrates their culture. Some of these nuns were part of the internal flow chart exercising correctly the assigned charge, at the time that they took part in the government organs in what the abbess leaned when taking decisions. In the monastery also lived the domestic service, fact that again shows the high social condition of the community itself.Because of the great power of the abbess in the community, the abbesses of the monastery has been studied, setting forth the generalities of the abbatial figure, the biographies, the previous charges exercised, the elections, the most important facts of the abbacies and the deaths of these ladies of great value that managed to be abbesses of Vallbona: Maria de Borrell (1683 i 1701); Maria Roger de Llúria (1701); Anna Maria de Castellví (1701-1711); Manuela de Cortiada (1716-1747); Caterina de Borràs (1747-1748); Agnès de Cortit (1748-1767) and Maria Teresa de Riquer (1767-1802), and also the vacant of 1711-1716. Moreover, has been stood out their facet as writers (of formal works; of books of notes and court or of family letters, fact that shows the complete literacy and the usual writing of these nuns); the economical measures carried out; their facet as jurisdictional ladies; their constructing and reparing aspect and their defense of the rights of the monastery in some long and frequent judgements. Moreover, the abbess of Riquer is the responsible for the big historiografical milestone of the century and a principal work of the historiography of Vallbona: el Llibre Verd, the first history of the monastery, written by Jaume Pasqual.The interest has also been focused in the masculine ecclesiastical figures more next to the community, like the confessors, many of them monks of Santes Creus, and the beneficiaries of the monastery and also the rectors of the parishes of the Barony, about whom the abbess exercised the right of patronage. Furthermore, the monastery was frequently visited by the commissioner of the general abbot of the Cistercian order, visits of which several witnesses are preserved, as the letters of visit that those wrote and that constitute a good information source about the situation of Vallbona in several moments of this period. With these visits, the order controlled the feminine monastery, at the time that the letters of visit are an exceptional witness of this relationship and of the correct evolution of the monastic life in Vallbona.Other treated subjects have been the jurisdiction from the monastery about a Barony and about the "forasteries" (far places of the monastic site); the favorable economic evolution and the bases of monastic economy; the importance of the closure in this monastic life; the epistolary relationship with the exterior and the services monopolized for the monastery through lessees, like the pharmacy, the hospital, the mills or the oven as more outstanding.Finally, the relationship of a monastery membership of the Austracist party with the new borbonical dynasty has been analyzed. Vallbona suffered the damages of the War of the Spanish Succession and, moreover, the postwar period provoked other problems to the community, even though this did not suffer severe reprisals, as the entry of the judge Prats with bailiffs to the closure to arrest Francesc de Castellví, nephew of the abbess of Castellví; the imprisonment in the monastery of Manuela de Desvalls during a pair of years and the retention of the annual life rents that several nuns received of their families as a consequence of the kidnapping of the goods of the same ones, for what these nuns pleaded to achieve the return of those. But afterwards the community was inserted without problems in the new legal ambit imposed by the monarchy and accepted the economical measures resignedly, especially the payment of taxes on the part of the Church as a normalized measure.In this way, one extense and complete vision of the evolution of this important feminine Catalan Cistercian monastery in the course of the Eighteenth century is offered.