• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 305
  • 97
  • 58
  • 3
  • 1
  • Tagged with
  • 464
  • 464
  • 311
  • 271
  • 81
  • 39
  • 31
  • 28
  • 27
  • 27
  • 25
  • 22
  • 19
  • 17
  • 17
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
71

Biological traits and neurophysiological substrates of anxiety and somatic symptoms

Mallorquí Bagué, Núria 25 July 2014 (has links)
L’ansietat és una emoció que involucra canvis fisiològics, psicològics i comportamentals. Quan l’ansietat és excessiva i per tant desadaptatitva, es caracteritza per sentiments de tensió, de preocupació i, s’acompanya de diferents sensacions corporals desagradables que produeixen gran malestar; minvant així l’autonomia personal del que la pateix. La etiologia dels trastorns d’ansietat encara és poc clara. No obstant, estudis clínics i neurofisiològics han descrit alguns factors de predisposició ansiosa que resulten ser claus en el desenvolupament i manteniment d’aquests trastorns. Entre aquests factors de predisposició destaquen l’ansietat tret, la consciència corporal i la interocepció, que han estat àmpliament descrits com a trets de vulnerabilitat i marcadors potencials per a la hipocondria, l’ansietat i la somatització. A més a més vàries regions cerebrals hi tenen també un rol clau, especialment les que conformen l’anomenat cervell emocional (ex.: amígdala, còrtex cingulat anterior, insula i hipocamp). Per últim destacar també la Síndrome d’Hiperlaxitud Articular, una anomalia col·làgena generalitzada que està associada a irregularitats en la reactivitat autonòmica i descrita com a factor de risc pels trastorns d’ansietat. A més a més, troballes recents han destacat la possible associació entre la consciència corporal i la hiperlaxitud articular, com també determinades zones cerebrals que podrien mediar l’expressió clínica d’ansietat a través de la laxitud articular. Per tal de comprendre millor la etiologia de l’ansietat i els símptomes somàtics i, així ajudar a millorar el tractament dels trastorns d’ansietat, explorem trets biològics i neurofisiològics d’ansietat en una població que presenta diferents graus de laxitud articular i d’ansietat no clínica. Realitzem doncs dos estudis diferents: (1) explorar l’associació entre la consciència corporal, l’ansietat estat i la laxitud articular i, (2) identificar correlats neuronals d’ hiperlaxitud articular, ansietat tret i ansietat social. En el primer estudi, tots els participants van ser examinats a través d’una exploració clínica d’ hiperlaxitud articular, van realitzar tasques per mesurar la capacitat interoceptiva i van completar qüestionaris per mesurar les tendències ansioses (ansietat estat) i la consciència corporal. També, alguns participants van realitzar una tasca de processament emocional mitjançant tècniques de ressonància magnètica funcional. En el segon estudi, tots els participants van ser examinats a través de la mateixa exploració clínica per l’hiperlaxitud articular, van completar qüestionaris per mesurar tendències ansioses (ansietat tret i social) i van formar part d’un paradigma emocional mitjançant tècniques de ressonància magnètica funcional. Els resultats obtinguts mostren que l’ansietat estat correlaciona positivament amb la capacitat interoceptiva (elevada percepció dels batecs del cor) i negativament amb dos de les subescales de mesura de consciència corporal: capacitat de regular l’atenció i confiança vers les sensacions corporals. Per altra banda, l’ hiperlaxitud articular s’associa amb puntuacions més elevades en ansietat estat i s’observa que la capacitat interoceptiva fa de mediadora en l’associació obtinguda entre hiperlaxitud articular i ansietat estat. De la mateixa manera, els participants hiperlaxes presenten una reactivitat discretament més elevada en arees involucrades en el processament interoceptiu (insula, tronc encefàlic) durant un paradigma d’estimulació afectiva que els participants no hiperlaxes. Els resultats també mostren associacions significatives entre l’ansietat tret i l’ansietat social, i entre l’ansietat tret i la laxitud articular. Els anàlisis ROI no mostren cap associació entre la resposta BOLD i les mesures d’ansietat. No obstant, quan estudiem les puntuacions de laxitud articular en el contrast emocional (cares plorant vs. cares neutres), els anàlisis ROI mostren una associació positiva de la resposta BOLD a l’hipocamp com a resposta del paradigma emocional. A més a més, les anàlisis exploratòries no corregides mostren que les puntuacions en laxitud articular correlacionen positivament amb l’increment de la resposta BOLD en altres àrees importants pel processament afectiu: còrtex cingulat anterior i mitjà, girus fusiforme, àrea parahipocampal, còrtex orbito frontal i cerebel. Activitat discretament més elevada en àrees involucrades. Presentem el primer estudi de neuroimatge sobre l’associació entre diferents tendències ansioses (ansietat estat-tret, ansietat social i laxitud articular) que també explora la interocepció en una població no clínica. Els nostres resultats tenen el potencial de millorar els coneixements dels mecanismes a través dels quals la vulnerabilitat pels trastorns d’ansietat i els símptomes somàtics apareixen en persones amb ansietat tret, capacitat interceptiva i hiperlaxitud articular. / Anxiety is an emotion state that involves behavioural, psychological and physiological changes. Importantly at its excessive expression, anxiety is usually approached as a mind-body multisystem condition specifically characterized by feelings of tension, worried thoughts and physical changes that can lead to significant distress. he aetiology of anxiety disorders (ADs) still remains unclear. However clinical and neurophysiological studies have described some important predisposing factors. Accordingly trait anxiety, body awareness and interoception have been widely used as vulnerability traits and potential markers for hypochondriasis, anxiety and somatization. In addition several brain regions have a key role in the development and maintenance of ADs, mostly those conferring the so called emotional brain (e.g.: amygdala, anterior cingulate cortex, insula and hippocampus). Besides Joint Hypermobility Syndrome (JHS), which is an inherited generalized collagen condition associated with abnormal autonomic reactivity, has shown to be a risk factor for developing ADs. Importantly, recent findings have point out a possible association between body awareness and JHS as well as specific brain regions that are likely to mediate the clinical expression of anxiety through JHS. In order to better understand the aetiology of anxiety and somatic symptoms and thus help improving the treatment of ADs, we explore biological traits and neurophysiological substrates of anxiety and somatic symptoms in a general population with different ranges of joint hypermobility (JH) as well as different ranges of non-clinical anxiety. Hence we conducted two different studies to: (1) explore the association between body awareness, sate anxiety and JH and (2) identify neural correlates of JH and trait/social anxiety. In the first study, all participants underwent a clinical examination for hypermobility, undertook tests of interoceptive sensitivity and completed questionnaire measures of state anxiety and body awareness. Also, some participants performed an emotional processing task during fMRI. In the second study, all participants were assessed with a structured clinical examination for hypermobility, completed validated questionnaire measures of anxiety tendency (i.e.: trait and social anxiety) and underwent a functional emotional paradigm using fMRI techniques. Results showed that state anxiety negatively correlates with the attention regulation subscale and the trusting body sensations subscale of the body awareness self-reported measure. Also state anxiety positively correlated with higher accuracy of interoceptive sensitivity. JH was associated with higher state anxiety and demonstrated higher interoceptive accuracy than non-JH. Still, our mediation analysis revealed that interoceptive sensitivity mediated the association found between JH and state anxiety. Likewise, JH individuals were found to present a discrete but stronger neural reactivity to affective stimuli in brain areas known to be involved in emotional processing (particularly in anxiety) and interoception (i.e.: insula, brainstem), when compared to non-hypermobile participants. Results also show a significant association between trait anxiety and social anxiety, and between trait anxiety and JH. Our ROI analyses showed no associations with BOLD signals and the anxiety measures. However when studying JH scores, ROI analyses showed a positive association between BOLD signals in the hippocampus as a response to crying faces compared to neutral faces. Additionally, the whole brain analysis showed that hypermobility scores were positively associated with an increased BOLD signal in some other key affective processing areas, such as the middle and anterior cingulate cortex, the fusiform gyros, the parahippocampal region, the orbitofrontal cortex and the cerebellum. We present the first neuroimaging study of the relationship between anxiety tendencies (state-trait anxiety, social anxiety and hypermobility) that also examines interoceptive sensitivity in a non-clinical sample. Our findings have the potential to increase our understanding of the mechanisms through which vulnerability to anxiety disorders and somatic symptoms arises in people with trait anxiety, enhanced interoception and/or JH.
72

L'adaptació familiar en l'adopció internacional

Ger Cabero, Sandra 13 January 2016 (has links)
En els darrers anys l’adopció internacional s’ha convertit en una realitat molt estesa en el nostre país. D’ençà que va ratificar el Conveni de la Haia, Espanya s’ha convertit en un dels països on s’han realitzat més adopcions a l’estranger (des del 1997 més de 50.000 infants han estat adoptats internacionalment per famílies espanyoles). Això implica que el nombre d’infants adoptats internacionalment que creixen en la nostra societat és considerable, fet que fa necessari l’estudi de l’adaptació i evolució d’aquests menors i les seves famílies. Aquesta tesi doctoral pretén contribuir en aquest coneixement, pensem que una correcta identificació de les variables que intervenen en els processos d’adaptació familiar després de l’arribada dels menors adoptats internacionalment, permetrà un ajust superior en les accions formatives i de prevenció posteriors, generant un millor ajustament entre els implicats en aquest procés i prevenint possibles situacions de fracàs. L’objectiu de la recerca és analitzar l’ajust psicosocial dels menors adoptats internacionalment i diferents variables internes, externes i relacionals, de l’entorn familiar que influeixen en la seva adaptació personal i familiar. Els resultats mostren que la majoria d’infants estan ben adaptats i presenten un adequat ajust psicosocial, malgrat al voltant d’una tercera part dels infants adoptats internacionalment presenten dificultats importants en conductes externalitzants i una quarta part també en conductes internalitzants. Pel que fa als pares adoptius, també mostren una bona adaptació a la parentalitat adoptiva, la majoria presenten nivells adequats d’estrès parental, estils d’aferrament segurs i les famílies es perceben altament adaptables i cohesionades. Algunes variables sociodemogràfiques tant dels nens com de les famílies es mostren ser rellevants. D’altra banda, es constata que els problemes de comportament manifestats pels menors adoptats passat un temps de l’adopció, estan relacionats amb variables dels pares, així com amb les dinàmiques familiars. Al mateix temps, els nivells d’estrès parental també es troben associats al seu estil d’aferrament i a les dinàmiques familiars. / En los últimos años la adopción internacional se ha convertido en una realidad muy extendida en nuestro país. Desde que ratificó el Convenio de La Haya, España se ha convertido en uno de los países donde se han realizado más adopciones en el extranjero (desde 1997 más de 50.000 niños han sido adoptados internacionalmente por familias españolas). Esto implica que el número de niños adoptados internacionalmente que están creciendo en nuestra sociedad es considerable, lo que hace necesario el estudio de la adaptación y evolución de estos menores y sus familias. Esta tesis doctoral pretende contribuir a este conocimiento, pensamos que una correcta identificación de las variables que intervienen en los procesos de adaptación familiar tras la llegada de los menores adoptados internacionalmente, permitirá una mayor adecuación de las acciones formativas y de prevención posteriores, generando un mejor ajuste entre los implicados en este proceso y previniendo posibles situaciones de fracaso. El objetivo de la investigación es analizar el ajuste psicosocial de los menores adoptados internacionalmente y diferentes variables internas, externas y relacionales, del entorno familiar que influyen en su adaptación personal y familiar. Los resultados muestran que la mayoría de niños están bien adaptados y presentan un adecuado ajuste psicosocial, a pesar de que alrededor de una tercera parte de los niños adoptados internacionalmente presentan dificultades importantes en conductas externalizantes y una cuarta parte también en conductas internalizantes. En cuanto a los padres adoptivos, también muestran una buena adaptación a la paternidad adoptiva, la mayoría presentan niveles adecuados de estrés parental, estilos de apego seguros y las familias se perciben altamente adaptables y cohesionadas. Algunas variables sociodemográficas tanto de los niños como de las familias muestran ser relevantes. Por otra parte, se constata que los problemas de comportamiento manifestados por los menores adoptados pasado un tiempo de la adopción, están relacionados con variables de los padres, así como con las dinámicas familiares. Al mismo tiempo, los niveles de estrés parental también se encuentran asociados a su estilo de apego y a las dinámicas familiares. / In recent years, international adoption has become a widespread reality in our country. Since ratifiying The Hague Convention, Spain has become one of the countries with greater abroad adoptions fignes (since 1997, more than 50,000 children have been internationally adopted by Spanish families). This implies that the number of internationally adopted children growing in our society is considerable, making thus necessary to study the adaptation and evolution of these children and their families. The aim of this thesis is to contribute to this knowledge: we believe that a correct identification of the variables involved in the process of family adaptation after the arrival of internationally adopted children, will allow a better adjustment of the training and subsequent prevention activities, more accurate adaptation process for all the related parts and preventing possible situations of failure. The aim of this research is to analyze the psychosocial adjustment of internationally adopted children, as well as a set of internal, external and relational variables of the family environment that influence their personal and familiar adaptation. The results show that most children are well adapted and have adequate psychosocial adjustment, even though about a third of internationally adopted children have got significant difficulties in externalized behavior and a quarter also in internalized behaviors. The adoptive parents also show a good adaptation to the adoptive parenthood, most have adequate levels of parental stress, secure attachment styles and the families are perceived as highly adaptable and cohesive. Some sociodemographic variables of both children and families are shown to be relevant. Moreover, it appears that the behavior problems exhibited by adopted children some years after the adoption are related to parental variables, as well as family dynamics. At the same time, parental stress levels are also associated with their attachment style and family dynamics.
73

Imatge social de l'adolescent a través de les xarxes socials (Social Networking Sites)

Pijuan Trasobares, Ariadna 08 January 2016 (has links)
Les xarxes socials són un fenomen força nou. Milions de persones utilitzen la xarxa per a comunicar les seves idees i penjar fotografies a llocs públics. L'estudi que presentem pretén fer una aproximació a com aquest nou fenomen de xarxes socials afecta a la construcció de la identitat dels adolescents. L’objectiu és analitzar els processos de construcció del jo i de presentació social en adolescents entre 11 i 16 anys mitjançant els FotoBlogs. Més concretament, es pretenen analitzar les relacions i interaccions entre l’autoconcepte, concepte del jo ideal, heteroconcepte i autoconcepte visual. Més concretament volem observar l’heteropercepció i l’autoconcepte que té la persona en funció de la imatge que veu. Pel que fa a la primera hipòtesi hi ha dues possibilitats: que l’adolescent manifesti absència de coneixement personal de l’altre o que parteixi d’un coneixement interpersonal. Per altra banda, ens plantegem si hi ha relació entre el jo visual (com volem mostrar-nos en societat) i el jo ideal (que té la funció de fer-nos sortir del que ja som per projectar-nos en el que podem arribar a ser). La mostra està constituïda per 40 participants procedents de l’Escola Grèvol que conformen el Grup A i 240 alumnes de la mateixa escola que anomenarem Grup B (veure el punt 5.6: “Procediment”). S’ha administrat una adaptació de la tècnica de la Graella de Kelly (1995/1991) per tal de valorar la relació entre el jo, el jo ideal i el jo visual, i els resultats obtinguts s’han analitzat amb el programa informàtic SPSS. S’administra individualment a cada subjecte del Grup A una adaptació de la Graella de Kelly, i se’ls demanen 10 característiques que els defineixin i tot seguit els seus pols oposats. Finalment hauran de valorar mitjançant una escala de Likert de l’1 al 7 en quin pol s’aproximen més al seu jo, jo ideal i jo visual. Per al jo visual ens hem centrat en les fotografies que tenien penjades als seus FotoBlogs. Per acabar hem ensenyat aquestes Graelles als alumnes que formen part del Grup B. Hem analitzat les dades amb el programa SPSS. Un cop obtinguts els resultats hem contrastat que la hipòtesi de la manipulació d’impressions i la del jo fictici es compleixen ja que els resultats obtinguts amb l’SPSS ens donen significatiu. Pel que fa a les hipòtesis relacionades amb l’heteropercepció hem trobat discrepàncies ja que els resultats entre els que coneixen a l’adolescent del Grup A i els que no el coneixen no són significatives. / Las redes sociales son un fenómeno muy nuevo. Millones de personas utilizan la red para comunicar sus ideas y colgar fotografías en lugares públicos. El estudio que presentamos pretende hacer una aproximación a cómo este nuevo fenómeno de redes sociales afectará a la creación de la identidad de los adolescentes. El objetivo es analizar los procesos de construcción del yo y de presentación social en adolescentes entre 11 y 16 años mediante los FotoBlogs. Más concretamente, se pretende analizar las relaciones e interacciones entre el autoconcepto, concepto del yo ideal, heteroconcepto y el autoconcepto visual. En este estudio queremos observar la heteropercepción y el autoconcepto que tiene la persona en función de la imagen que ve. En cuanto a la primera hipótesis encontramos dos variables: si el adolescente presenta ausencia de conocimiento personal o si parte de un conocimiento interpersonal. Por otra parte, nos planteamos si hay relación entre el yo visual (como queremos mostrarnos en sociedad) y el yo ideal (que tiene la función de hacer salir lo que ya somos para proyectarnos en lo que podemos llegar a ser). La muestra está constituida por 40 sujetos procedentes de la Escuela Grèvol que conforman el Grupo A y 240 alumnos de la misma escuela que llamaremos Grupo B. (ver el punto 5.6 procedimiento) Se ha administrado una adaptación de la técnica de la Parrilla de Kelly para valorar la relación entre el yo, el yo ideal y el yo visual. Y los resultados obtenidos se han analizado con el programa informático SPSS. Se administra individualmente a cada sujeto del Grupo A una adaptación de la Parrilla de Kelly, en la que se les ha pedido 10 características que los definan y seguidamente sus polos opuestos. Finalmente deberán valorar mediante una escala de Likert del 1 al 7 qué polo se aproxima más a su yo, yo ideal y yo visual. Para el yo visual nos hemos centrado en las fotografías que tenían colgadas en sus FotoBlogs. Para terminar, hemos enseñado estas Parrillas a los alumnos que forman parte del Grupo B. Hemos analizado los datos con el programa SPSS. Una vez obtenidos los resultados se ha observado que la hipótesis de la manipulación de impresiones y la del yo ficticio se cumple ya que los resultados obtenidos con el SPSS nos dan significativo. En cuanto a las hipótesis relacionadas con la heteropercepción hemos encontrado discrepancias ya que los resultados entre los que conocen al adolescente del Grupo A y los que no lo conocen no son significativas. / Social networks are a quite new phenomenon. Millions of people use the Internet to communicate their ideas and upload photos in public places. The study aims to present a new approach to how this phenomenon affects the social networking identity building of adolescents. The main purpose is to analyze the self-construction process and social image in adolescents between 11 and 16 years through photo blogs. More specifically, the basic intention is to analyze the relationships and interactions between self-concept, self-ideal, hetero-concept and self-image. More exactly, we observe self-perception and self-concept that is based on the person who sees the image. Regarding the first hypothesis, there are two possibilities: on the one hand, the teenager manifests lack of personal knowledge or on the other hand, this is coming from interpersonal knowledge. Moreover, we wonder whether there is a relationship between the self-image (how we show ourselves in society) and the self-ideal (which has the function of show ourselves how we are to project on what we could be). The sample consists of a survey of 40 participants from Escola Grèvol called Group A and 240 students from the same school called Group B (see point 5.6 "Procedure"). We used an adaptation of the technique of Grid Kelly (1995/1991) to assess the relationship between the self, the ego and the ideal view ego, and the results were analyzed with SPSS program. We provided individually to each subject an adaptation of the Grid Kelly, and they were asked 10 characteristics that defined themselves and then their opposites. Finally, they should evaluate using a Likert scale from 1 to 7 which pole is closer to their self, self-ideal and self-image. Regarding the self-image, we focused on the photographs on their photo blogs. To conclude, these grids were shown to the students who are part of Group B. Data was analyzed using SPSS. Once we obtained the results, the hypothesis of manipulation and the impressions from unreal self were fulfilled since the results taken from SPSS were positive. Regarding the assumptions related to hetero-perception, we found differences because the results from a known or unknown adolescent from Group A are not meaningful.
74

Adhesió terapèutica al tractament antiretrovial

Tuldrà i Niño, Albert 15 June 2005 (has links)
Fins a mitjans de la dècada dels 90 no existia un tractament capaç de controlar l'evolució de la infecció pel virus d'immunodeficiència humana (VIH) causant de la SIDA. L'aparició de noves famílies de fàrmacs i el seu ús combinat va significar un canvi radical en aquest escenari, podent-se començar a parlar de la cronificació de la malaltia. Tanmateix, els nous tractaments exigeixen un consum pràcticament perfecte per tal que siguin realment eficaços. El compliment inadequat de les dosis i condicions de posologia facilita que el virus es faci resistent als fàrmacs limitant l'eficàcia del tractament, alhora que hipoteca les alternatives terapèutiques.Aquesta tesi conté una primera aproximació teòrica on es revisen els aspectes propis del virus d'immunodeficiència humana, de la infecció que causa, el seu tractament farmacològic i el problema de l'adhesió terapèutica des d'un punt de vista general i en el cas del tractament del VIH en particular. La part empírica es composa de tres treballs que intenten donar resposta a tres preguntes al voltant de l'adhesió al tractament antiretroviral: a) quina adhesió existeix en el nostre medi, b) com es pot intervenir per millorar-la?, i c) com es pot avaluar de forma sistemàtica l'adhesió?El primer és un estudi pilot per conèixer els nivells d'adhesió reals de la nostra població i les principals variables implicades. S'introdueix una valoració de l'autoeficàcia seguint la teoria de Bandura, variable que es relaciona fortament amb l'adhesió, juntament amb l'esforç percebut per seguir el tractament En el segon estudi es vol comprovar experimentalment l'eficàcia d'una intervenció per millorar l'adhesió. No es valida un model, tot i que, com a qualsevol recerca, es parteix d'una hipòtesi i unes premisses a partir de les teories existents. La intervenció psicoeducativa està dirigida a millorar la informació i habilitats del pacient per afrontar el tractament. La seva eficàcia es comprova en un estudi prospectiu en que els pacients són aleatoritzats en dos grups, un que rep la intervenció i l'altre com a control. Es comprova que l'èxit de la intervenció no depèn tant dels resultats observats a curt termini sinó del que succeeix després d'un període llarg de tractament. Cal observar també si l'obtenció d'uns nivells d'adhesió elevats es tradueixen també en un millor control de la infecció, com així succeeix. Es controlen també una sèrie de variables que podrien ajudar a conèixer els factors que determinen el compliment de les prescripcions mèdiques. Finalment, en el tercer estudi es valida un qüestionari per tal d'avaluar l'adhesió de forma referida pel pacient. Aquest qüestionari respon a la necessitat de sistematització en la recollida de dades sobre adhesió, sent comparable a altres mètodes d'avaluació i, sobretot, aplicable a la pràctica clínica.La tesi acaba amb una discussió conjunta dels tres treballs presentats tot i que cada un d'ells té una discussió particular. / Until the end of the 90s there was no treatment that could control the evolution of the human immunodeficiency virus (HIV) that causes AIDS. The emergence of new families of drugs and their combined use heralded a radical change in this scenario, and it became possible to talk about the chronification of the disease. Nevertheless, the new treatments require a virtually perfect intake to be efficacious. Unsuitable compliance of doses and posology conditions leads to the virus becoming resistant to the drugs, limiting the efficacy of the treatment, while also jeopardising therapeutic alternatives.This thesis contains an initial theoretical approach which analyses the specific aspects of the human immunodeficiency virus, the infection it causes, its drug treatment and the problem of treatment compliance from the general standpoint and the specific case of HIV treatment. The empirical part is comprised of three works that aim to respond to the three questions concerning antiretroviral treatment adherence: a) what adherence exists in our setting, b) how can we intervene to improve it? and c) how can adherence be evaluated systematically?The first one is a pilot study to ascertain the real levels of adherence in our population and the main variables involved. A self-efficacy assessment according to the theory of Bandura is brought in, a variable which is strongly related to adherence, together with the perceived effort to follow treatmentThe second study aims to experimentally verify the efficacy of an intervention to improve adherence. A model is not being validated, but like any research, it is based on a hypothesis and certain premises drawn from the existing theories. The psycho-educational intervention targets improving the patient's information and skills to face up to the treatment. Its efficacy is verified in a prospective study in which patients are randomised to two groups, one receiving the intervention and the other as control group. We check that the success of the intervention does not depend so much on the short-term results but rather on what happens after a long period of treatment. We also have to observe whether high levels of adherence actually translate into better infection control, which is the case. A series of variables that might help to ascertain the factors that determine compliance with medical prescriptions is also analysed. Finally, a third study validates a questionnaire for patient self-reported adherence. This questionnaire responds to the need for systematisation in the collection of data on adherence, and is comparable to other methods of assessment and above all applicable to clinical practice.The thesis ends with a joint discussion of the work presented , although each one is discussed separately.
75

Modulació psicològica de la funció immune

Borràs i Hernández, Francesc Xavier 18 November 1991 (has links)
Se ha estudiado la incidencia del estrés psicológico prequirúrgico sobre respuestas neuroendocrinas, inmunológicas y hematológicas dentro del marco de la psiconeuroinmunologia. Para ello se han comparado dichas respuestas en 19 pacientes varones que deben ser intervenidos quirúrgicamente de hernia inguinal electiva 26 días antes de la operación ("nivel basal") y la mañana de ésta ("estrés psicológico agudo"). Se muestran cambios diferenciales en la respuesta linfocitaria a los mitógenos según los hábitos de consumo de tabaco y alcohol de los sujetos. Así mismo, se obtienen alteraciones en los niveles de prolactina y en diversas variables hematológicas. Finalmente, se muestran relaciones entre el estado psicológico preoperatorio de los pacientes (evaluación cognitiva, especialmente) y las variables fisiológicas examinadas (hematocrito, neutrofilos, monocitos), así como, en algún caso, su incidencia en la recuperación postquirúrgica.
76

Schizophrenia and related psychoses: studies of the early stages of psychosis

Gómez de Regil, Lizzette M. de Gpe 24 November 2010 (has links)
Actualmente se reconoce que la psicosis no implica un deterioro inevitable, y que un primer episodio puede seguir varios cursos, entre la recuperación completa y el curso crónico. Una perspectiva actual ve las características de la psicosis en un continuo (desde una variación de la personalidad normal hasta la esquizofrenia) que incluye manifestaciones atenuadas que pueden o no evolucionar en psicosis. De ahí el creciente interés por predecir el resultado a lo largo de las diferentes etapas del continuum, estudiando aquellos factores que pudieran señalar el inicio del trastorno y/o predecir las consecuencias de un primer episodio. Más aún, con el desarrollo de nuevos antipsicóticos, el concepto de resultado se ha extendido más allá de la prevención de recaídas y remisión de los síntomas, adoptando medidas más positivas y amplias como la calidad de vida. Se discuten tres cambios importantes en la perspectiva que ha guiado el estudio de la esquizofrenia y las psicosis relacionadas y se aporta evidencia con cinco estudios empíricos. En primer lugar, la idea de que la esquizofrenia es el punto final en un continuum de psicosis se trata en el estudio “Psychotic-like symptoms and positive schizotypy are associated with mixed and ambiguous handedness in an adolescent community sample” (Anexo 1). Su principal hallazgo es que las medidas de dimensión positiva de la predisposición a la psicosis tanto a nivel rasgo como de síntoma subclínico están asociadas con patrones de preferencia manual atípica (como en pacientes con esquizofrenia), particularmente con la ambigüedad manual en la ejecución de acciones primarias. En segundo lugar, el concepto de que el curso de la psicosis es heterogéneo y se puede predecir de manera fiable e influenciar en su fase temprana es el tema de dos estudios: “Predictors of outcome in the early course of first-episode psychosis” (Capítulo 2) y “Predictors of short-term course in Mexican first-episode psychosis patients” (Capítulo 3). Ambos estudios aportan evidencia de la heterogeneidad en el curso de la psicosis, con algunos pacientes mostrando incluso una recuperación total. El principal hallazgo es que factores de línea base predicen el resultado a corto plazo en pacientes con un primer episodio psicótico. Sin embargo, la predicción varía según el criterio seleccionado (diagnóstico, síntomas residuales o recaídas) y el origen de los participantes (España o México), destacando la necesidad de tomar en consideración tales diferencias y el hecho de que pudieran explicar las inconsistencias de resultados reportados en la literatura. En tercer lugar, la idea de que las medidas de resultado en la psicosis se han extendido más allá de la remisión de los síntomas incluyendo la calidad de vida de los pacientes e incluso la de sus familiares se trata en dos estudios: “Quality of life: relation to illness course, illness perception and functioning in short-term course psychosis patients” (Anexo 2) y “Predictors of expressed emotion, burden and quality of life in relatives of short-term course psychosis patients” (Anexo 3). El principal hallazgo en la muestra de pacientes es que los síntomas residuales, más que las recaídas o el diagnóstico en sí mismo, tienen un efecto negativo en la calidad de vida; efecto totalmente mediado por la representación emocional de la enfermedad y el nivel de funcionamiento. El principal hallazgo en las díadas paciente-familiar es que la percepción de la enfermedad de los familiares y el estrés psicológico, predijeron significativamente sus niveles de emoción expresada, sobrecarga y calida de vida, por encima del estatus clínico y funcional del paciente. Las principales contribuciones de los estudios en apoyo a las nuevas perspectivas en el estudio de la psicosis son discutidas junto con sus limitaciones y algunas propuestas de futura investigación. / Nowadays there is a general agreement that schizophrenia no longer means an inescapable pathway to deterioration, and that a first episode of psychosis might follow various courses, from a full recovery to a chronic course. Also, there is a current perspective that sees psychosis features on a continuum (from a normal personality variation to schizophrenia) involving attenuated manifestations which may or not evolve into psychosis. Therefore, interest has grown to predict the outcome at different stages of the psychosis continuum, studying factors that might signal the onset of illness and/or predict outcome after the first episode of psychosis. Moreover, with the development of novel antipsychotics with fewer side-effects the concept of outcome criteria has extended beyond relapse prevention and symptom remission, adopting more positive and wide-reaching measures such as quality of life. Three important changes in the perspective that have guided the study of schizophrenia and related psychosis are discussed and supporting evidence is provided through five empirical studies. Firstly, the idea that schizophrenia is the endpoint of a psychosis continuum is addressed in the study “Psychotic-like symptoms and positive schizotypy are associated with mixed and ambiguous handedness in an adolescent community sample” (Appendix 1). The main finding of the study is that both trait and symptom-like measures of positive psychosis proneness are associated with patterns of atypical handedness (resembling the pattern observed in schizophrenia patients), particularly with ambiguous handedness across primary actions. Secondly, the concept that the course of psychosis is heterogeneous and can be fairly predicted and influenced in its early phase is addressed in two studies: “Predictors of outcome in the early course of first-episode psychosis” (Chapter 2) and “Predictors of short-term course in Mexican first-episode psychosis patients” (Chapter 3). Both studies provide evidence of the heterogeneity in the early course of psychosis, with a number of patients even showing a complete recovery. The main finding is that baseline factors can reliably predict the short-term outcome of first-episode psychosis patients. Nevertheless, their predictive value varies with the selected outcome criteria (diagnosis, residual symptomatology and relapse course) and origin of participants (Spain or Mexico), which indicates the need to take such differences into account and the fact that they might explain some of the inconsistent findings reported in the literature. Thirdly, the idea that the outcome measures in psychosis have expanded beyond symptom remission in order to embrace patients' quality of life and even that of their relatives is addressed in two studies: “Quality of life: relation to illness course, illness perception and functioning in short-term course psychosis patients” (Appendix 2) and “Predictors of expressed emotion, burden and quality of life in relatives of short-term course psychosis patients” (Appendix 3). The main finding from the sample of patients is that residual symptoms, rather than subsequent relapses or diagnosis per se, have a deteriorating effect on their quality of life, and this effect is fully mediated by their emotional representation of illness and level of functioning. The main finding from the patient-relative dyads is that relatives' levels of expressed emotion, burden and quality of life were significantly predicted by their perception of illness and psychological distress above patients' clinical and functional status. The studies' main contributions in support to the new perspectives in the study of psychosis are discussed, along with their limitations and some directions for further research.
77

Estudi de la conducta adaptativa i la seva relació amb el fenotip físic i conductual en la síndrome d'Angelman

Brun i Gasca, Carme 27 April 2003 (has links)
La síndrome d'Angelman (SA) és un trastorn neurogenètic que afecta actualment a 1 de cada 20,000-30,000 nadons vius. La causa més freqüent és un anomalia en el cromosoma 15 d'origen matern. Les característiques principals associades a aquesta síndrome són: retard mental sever, trastorn de la parla, ataxia, epilepsia, trastorn del son i un especial fenotip conductual consistent en aparença feliç, atracció/fascinació per l'aigua i un excés d'activitat motora. Els objectius d'aquesta recerca eren estudiar el perfil de conducta adaptativa en les diferents àrees: "habilitats motrius", "llenguatge i comunicació", "habilitats de vida personal" i "habilitats de vida en la comunitat" en una mostra de 30 nens/es espanyols amb SA, i determinar si hi havia una relació entre el nivell de conducta adaptativa i els següents trets clínics: gravetat de l'epilepsia, trastorn de son, fenotip físic i fenotip conductual. Tant la gravetat de l'epilepsia com l'expressió del fenotip conductual presentaven una forta correlació amb el nivell de conducta adaptativa. Contràriament, no es va trobar cap correlació significativa amb la presència del trastorn de son ni el fenotip físic amb la conducta adaptativa. / El síndrome d'Angelman (SA) es un trastorno neurogenético que afecta actualmente a 1 de cada 20,000-30,000 recién nacidos vivos. La causa más frecuente es una anomalía en el cromosoma 15 d'origen materno. Les características principales asociadas a este síndrome son: retraso mental severo, trastorno del habla, ataxia, epilepsia, trastorno del sueño y un especial fenotipo conductual consistente en: apariencia feliz, atracción/fascinación por el agua y un exceso de actividad motora. Los objetivos de esta investigación eran estudiar el perfil de conducta adaptativa en las diferentes áreas: "habilidades motoras", "lenguaje y comunicación", "habilidades de vida personal" y "habilidades de vida en la comunidad" en una muestra de 30 niños-as españoles con SA, y también determinar si existía alguna relación entre el nivel de conducta adaptativa y los siguientes rasgos clínicos: gravedad de la epilepsia, trastorno del sueño, fenotipo físico y fenotipo conductual. Tanto la gravedad de la epilepsia como la expresión del fenotipo conductual presentaban una correlación significativa con el nivel de conducta adaptativa. Sin embargo no se halló correlación de la conducta adaptativa ni con la presencia del trastorno de sueño ni con la expresión del fenotipo físico. / Angelman syndrome (AS) is a neurogenetic disorder affecting 1 in 20,000-30,000 new-borns. It is usually caused by an anomaly in the maternally inherited chromosome 15. The main features associated with the syndrome are severe intellectual disability, speech impairment, ataxia, epilepsy, sleep disorder, and a behavioural phenotype that includes happy disposition, attraction to/fascination with water, and hypermotoric behaviour.The aims of the research were to study the adaptive behavioural profile in the areas of "motor skills", "language and communication", "personal life skills" and "community life skills" in a sample of 30 spanish AS children, and to determine whether there was a relationship between the adaptive behaviour level and the following clinical traits: severity of epilepsy, sleep disorder, physical phenotype and behavioural phenotype. Severity of epilepsy and expression of the behavioural phenotype were found to correlate strongly with the level of adaptive behaviour. No correlation was found between the presence of sleep disorder or the physical phenotype and the level of adaptive behaviour.
78

Variables socioeconómicas y problemas interiorizados y exteriorizados en niños y adolescentes

Guillamón Cano, Noemí 04 November 2003 (has links)
En este trabajo se analiza la relación entre diferentes indicadores de problemas socioeconómicos y psicopatología en una muestra clínica de niños y adolescentes. En concreto, se examina un modelo teórico que considera que los problemas socioeconómicos pueden afectar a la psicopatología interiorizada y exteriorizada a través de su impacto sobre el ambiente familiar y la autoestima del niño. Para llevar a cabo este estudio se utilizó una muestra de 185 niños y adolescentes de 8 a 17 años procedentes de los servicios ambulatorios de salud mental de centros de asistencia primaria de la red pública de la provincia de Barcelona. A estos niños y a sus padres se les aplicó una batería epidemiológica de pruebas que incluyó dos entrevistas semiestructuradas y varias medidas de autoinforme y cuestionarios. A partir de este material se crearon los indicadores utilizados en el trabajo.El modelo propuesto relacionaba cada uno de los indicadores socioeconómicos con problemas interiorizados y exteriorizados. Esta relación se podía establecer de forma directa, o bien de forma indirecta a través de variables mediadoras. Las variables mediadoras consideradas fueron la discordia marital, el estilo educativo de los padres y la autoestima del niño. Para estudiar estas relaciones se realizaron modelos de ecuaciones estructurales. Los resultados indicaron que los problemas socioeconómicos no afectaban por igual a la psicopatología interiorizada y exteriorizada. Los problemas interiorizados se relacionaron de forma directa con la percepción de problemas económicos y dificultades económicas durante los primeros años de vida y de forma indirecta con el despido laboral. Según estos resultados, la percepción de problemas socioeconómicos por parte de los padres y/o del niño afectaría directamente a la presencia de problemas de ansiedad y del estado de ánimo. El despido laboral de alguno de los cuidadores, en cambio, podría estar implicado en un incremento del conflicto marital y un decremento en el nivel de apoyo, implicación y afecto que los padres dispensan a sus hijos. Sería esta alteración en la interacción entre padres e hijos la que repercutiría negativamente en el estado de ánimo y/o de ansiedad del niño. Por otro lado, los problemas exteriorizados se vincularon indirectamente con el despido laboral. También en este caso la falta de calor emocional de los padres es una pieza clave en la relación entre este estresor socioeconómico y los problemas exteriorizados de los niños. Tampoco las variables familiares examinadas se asociaron del mismo modo a la psicopatología y la autoestima. Mientras la discordia marital y el calor emocional se relacionaron con los tres indicadores de funcionamiento psicológico estudiados, la falta de supervisión adulta sólo se asoció a la presencia de problemas exteriorizados. El estudio de la relación entre estos indicadores socioeconómicos y la psicopatología permite concluir que: (1) El despido laboral y la percepción de problemas económicos durante los primeros años de vida del niño son los indicadores socioeconómicos que más se relacionan con los procesos familiares y los problemas de funcionamiento psicológico estudiados; (2) Los indicadores socioeconómicos no son intercambiables, puesto que ejercen efectos específicos y complementarios sobre la psicopatología; (3) Es importante analizar su contribución individual sobre el resto de variables del modelo, ya que la construcción de indicadores combinados puede enmascarar efectos y crear relaciones espurias; y (4) Los resultados de este trabajo tienen implicaciones directas sobre los proyectos de prevención e intervención en población clínica infanto-juvenil, poniendo de relieve la importancia de incluir en estos proyectos tanto a los niños como a sus padres y la necesidad de diseñar proyectos específicos para cada problema psicológico, dado que los mecanismos implicados son diferentes. / This work examines the relationship between different indicators of socioeconomic problems and psychopathology in a clinical sample of children and adolescents. In the proposed theoretical model, socioeconomic problems could lead to internalizing and externalizing psychopathology through their impact on family variables and children's self-esteem. The sample was composed of 185 psychiatric outpatient children and adolescents from 8 to 17 years old recruited from public primary mental health services in the Barcelona area. Children and their parents were interviewed using two semistructured interviews and several measures of self-report and questionnaires. The indicators used in this work were constructed from these measures.In the proposed model each socioeconomic indicator would be related to internalizing and externalizing problems. This relation would be established in a direct form, or in an indirect form through mediating variables. The mediating variables were marital discord, parental rearing style and children's self-esteem. Structural equation modeling was used to examine relationships between the studied variables. Results indicated that socioeconomic problems did not affect internalizing and externalizing psychopathology in the same way. Internalizing problems were directly related to parents or child perception of economic problems and early economic hardship and indirectly related to layoff. According to these results, the perception of economic problems would affect directly to the presence of anxiety and mood problems. To be hired of job (layoff) of some of the caretakers could be implied in an increase of the marital conflict between spouses and in a decrease in the emotional warmth that parents give to their children. In turn, this disruption in the relationship between spouses or/and between parents and children would be associated with anxiety and/or mood problems in children. On the other hand, externalizing problems were indirectly related to layoff. In this case, the lack of emotional warmth of the parents played a major role in the relationship between this socioeconomic stressor and externalizing psychopathology in children. Family variables were not associated in the same way to internalizing and externalizing psychopathology and self-esteem. While marital discord and emotional warmth were related to the three studied indicators of psychological functioning, the lack of adult supervision was the only associated to the presence of externalizing problems. The most important conclusions of this work were: (1) layoff and early economic difficulties were the socioeconomic indicators most strongly related to family processes and psychological functioning indicators; (2) socioeconomic indicators are not interchangeable, they exerted specific and complementary effects on psychopathology; (3) it is important to analyze the individual contribution of socioeconomic indicators, the use of combined indicators can mask effects and create spurious relationships between variables; and (4) the results of this work have direct implications on prevention and intervention programs for children and adolescents with psychological problems, highlightning the importance of including in these projects the children and their parents and the need to designing specific projects for each psychological problem.
79

Trastornos de la conducta alimentaria en adolescentes de ambos sexos con y sin diabetes mellitus tipo 1

García Reyna, Norma Irene 13 February 2004 (has links)
OBJETIVO: Investigar la prevalencia de los trastornos de la conducta alimentaria, en una población de adolescentes de ambos sexos de 12 a 16 años de edad, con DM1. Los resultados fueron comparados con una población no diabética, de ambos sexos de edad similar.SUJETOS: Adolescentes de ambos sexos de 12 a 16 años, 98 con DM1 y 575 sin diabetes.MÉTODOS: Eating Attitudes Test-40 y Eating Disorders Examination. Peso, talla, indíce de masa corporal, hemoglobina glicosilada (HbA1c), manipulación de insulina como control de pesoRESULTADOS: No se encontraron casos de AN o BN en ninguna de las cuatro poblaciones. Sin embargo fueron observados TCANE en 1 varón con DM1 (1,7%), en 3 varones sin DM1 del grupo control (0,9%), en 2 mujeres con DM1 (5,3%) y en 4 mujeres sin DM1 del grupo control (1,6%). Además, los trastornos subclínicos del comportamiento alimentario fueron observados en 6 pacientes varones con DM1 (10,0%), en 14 sujetos varones del grupo control (4,4%), en 4 pacientes mujeres con DM1 (10,5%) y en 25 mujeres sin DM1 (9,9%). Nuestros datos muestran respectivamente tendencias 1,7 y 3,2 veces superiores en varones y mujeres con DM1 para presentar un TCANE y una tendencia 2,4 veces superior en varones con DM1 para presentar trastornos subclínicos. Ambas tendencias sin significación estadística. Nueve pacientes con DM1 (9,1%) reportaron manipular dosis de insulina como método de perder peso: 7 incrementando y 2 reduciendo las dosis. En estos pacientes se encontró un trastorno subclínico del comportamiento alimentario en un varón que aumentaba la dosis de insulina. Sin embargo no se observaron casos de TCA clínicos en ninguno de ellos.Las medias de los valores del IMC en mujeres con DM1 y sin DM1 fueron estadísticamente diferentes (p<0,05) (20,1 (2,6) frente a 21,2 (3,7), respectivamente). En la población masculina con y sin DM1 no se observaron diferencias estadísticamente significativas.Las medias de los valores de hemoglobina glicosilada expresadas como porcentajes y como desviaciones estandard, fueron significativamente mayores (p<0,05) en los pacientes con DM1 que presentaron algún trastorno clínico o subclínico del comportamiento alimentario (9,7 % (1,5); 5,6 (2,8), respectivamente, n=13) que en los que no lo presentaron (8,4% (1,5); 5,1 (2,7), respectivamente, n=85).DISCUSIÓN A pesar de no encontrar casos de anorexia o bulimia, si que observamos TCANE y trastornos subclínicos del comportamiento alimentarios, en sujetos con DM1 de ambos sexos, en edades tan jóvenes como las que hemos estudiamos. Estos datos concuerdan con las tendencias observadas en la población general, en la que cada vez son detectados TCA en edades más tempranas. Nuestros datos sugieren la necesidad de vigilar a los pacientes diabéticos de ambos sexos desde edades tempranas para poder realizar una detección precoz y prevenir los TCA.Siete pacientes aumentaban y dos disminuían las dosis de insulina como método para perder peso. Estos datos reflejan la preocupación por la imagen corporal ya en edades tempranas. Además indican que en estas edades muchos pacientes que manipulan sus dosis de insulina para perder peso tienen una información errónea sobre el modo en el que la insulina contribuye a controlar el peso1-3, lo que no ocurre en edades posteriores.Los valores más altos de hemoglobina glicosilada encontrados en los sujetos diabéticos que presentaron algún trastorno clínico o subclínico del comportamiento alimentario revelan peor control metabólico y sugieren que estos pacientes podrían tener mayor riesgo para desarrollar complicaciones micro y macro vasculares en edades posteriores. / Although eating disorders (ED) are common in late adolescent diabetic patients, the occurrence in younger populations, particularly male diabetic patients, is not well documented (1,2). The prevalence was studied in 60 boys and 38 girls (13.78+/-1.05 years; range: 12-16) with diabetes duration 1.5+/-3.35 years, and 321 boys and 254 girls as non-diabetic peers (13.73+/-0.63 years; range: 12-16).Patients and peer completed the Spanish validated version of the Eating Attitudes Test (EAT-40) (3). The semistructured Eating Disorder Examination interview (EDE) (4) was held for those with an EAT-40 over 30 (13 diabetic patients, 57 non-diabetic peers) and an additional randomly-selected population (24 diabetic patients, 57 non-diabetic peers) with an EAT-40 score under 30. ED were classified as clinical (5) and subthreshold (1). SPSS version 9.0 was used for statistical analysis. No cases of anorexia or bulimia were found. Eating disorders not otherwise specified (EDNOS) were more prevalent in diabetic patients than peers: boys (1.7% vs 0.9%, OR 1.7, CI 95%: 0.2 to 17.6) and girls (5.3% vs 1.6%, OR 3.2, CI 95%: 0.62 to 17.2). Subthreshold ED were more prevalent in male diabetic patients than non-diabetic peers ( 10% vs 4.4%, OR 2.4, CI 95% 0.9 to 6.6), with no differences between female diabetic patients and non-diabetic peers (10.5% vs 9.9%, OR 1.1, CI 95%: 0.4 to 3.2). Male diabetic patients had 2.4 times increased risk for subthreshold ED than non-diabetic peers. No ED were observed in the 24 diabetic patients and 57 non-diabetic peers with EAT-40 scores under 30. Glycated hemoglobin values were higher in diabetic patients with ED (9.8+/-0.42 % and 5.63+/-2.76 SD, n=13) than those without (8.4+/-1.5% and 5.09+/-2.73 SD, n=85); p=0.049.Although no cases of anorexia or bulimia were found, EDNOS and subthreshold ED were detected in younger diabetic patients of both sexes. The higher glycated hemoglobin levels found in diabetic patients with ED suggest poor metabolic control and increased risk for later vascular complications (6). Further studies including large series of patients are necessary to confirm these preliminary results; however, our data underline the need for careful surveillance in young diabetic patients of both sexes for these incipient ED to be detected promptly and prevented.
80

Evaluación de aspectos perceptivos y emocionales en la proximidad de la muerte

Limonero García, Joaquim T. (Joaquim Timoteo) 20 September 1994 (has links)
No description available.

Page generated in 0.0769 seconds