Este estudio se insiere en una temática de “individuo y sociedad”. El debate se plantea a partir de jóvenes de una universidad brasileña, en Río de Janeiro, en su relación con los colegas de carrera, el ambiente social y la cultura estudiantil de la institución. Cuestiones relativas a clase social, estatus, barrio de residencia y estilos de vida están articuladas a una manera específica de entablar relaciones entre el “yo” y los “otros” en esa ciudad y en la universidad, tanto al nivel de representaciones como al nivel práctico. Los rumbos y decisiones de vida, el ingreso en la universidad, el autoimagen frente a los compañeros, la sensación de inclusión y exclusión en el ambiente universitario y el tránsito físico y simbólico entre las diferentes fronteras de Río de Janeiro son los temas discutidos en esta investigación. A lo largo de las reflexiones, la ciudad emerge como una instancia privilegiada de observación, pues si por una parte, es contenedora de diferentes formas de existencia y subjetividades, por otra, también figura como productora y organizadora de dichas subjetividades / This study takes into account the thematic of ‘individual and society’. The discussion is defined by the way of young people from a Brazilian university in Rio de Janeiro consider their relationships with their classmates, their social cultural environment and the institution. It was observed that subjects matter related to social class, status, neighborhood and lifestyles were articulated in order to set relations between ‘their self’ and ‘others’ in that city. The expectancy of their life and its decisions, the way that they were admitted in the university, their self-image from the point of view of the classmates, their feeling of being included and excluded in the faculty and their physical and symbolic interactions throughout different boundaries in Rio de Janeiro make part of the subjects argued in this research. As a result of these reflections, it was possible to give evidence how the city of Rio de Janeiro becomes an instance of double observation: from one part the city encompass different forms of subjectivities and ways of exist to another part the city is also the one that organize and produce such subjectivities

En l’actualitat un dels espais urbans més utilitzats de la ciutat de Barcelona és el Metro. Les dades de 2011 així ho mostren. Diàriament més d’un milió de persones usen aquest mitjà de transport. Aquest dada posa de manifest l’elevada mobilitat ciutadana i, alhora, evidencia la importància dels trànsits, les trajectòries, els moviments... en la nostra quotidianitat. Partint d’aquesta consideració, i prenent com a posicionament el construccionisme social, hem realitzat una investigació urbana des d’un posicionament crític. Des d’allò que hem definit com a metodologia mòbil hem realitzat una etnografia urbana en el Metro de la ciutat usant l’observació participant i la deriva com a tècniques d’investigació. En consonància amb el plantejament teòric i la metodologia emprada hem realitzat un anàlisi crític del discurs del diari de camp amb la intenció de posar de manifest els processos socials implicats en la construcció social d’aquest espai urbà. Així doncs, l’objectiu del procés de recerca, és oferir una “lectura” de les pràctiques socials que es posen en joc en el Metro de Barcelona. Aquestes pràctiques ens permeten saber com és i com es construeix aquest espai urbà contemporani i, alhora, ens donen la possibilitat d’analitzar quins processos socials es posen en joc en el subsòl de la urbs, i com aquests incideixen en la forma que pren la societat actual. La tesi es presenta en format de compendi de publicacions. En total s’exposen tres articles que posen de manifest les següents argumentacions: 1) la importància del Metro, i dels Espais de trànsit, en el context social i urbà actual, mostrant que els Espais de Trànsit són un excel·lent aparador de la societat actual; 2) la necessitat d’estudiar els fenòmens socials actuals, de naturalesa mòbil, adoptant metodologies mòbils i una lògica que estigui en consonància amb el caràcter efímer i canviant de les noves formes d’entendre el món. La lògica radicant es presenta com una alternativa a la lògica de les estabilitats, de la reificació i la cristal·lització de l’allò social; 3) les possibilitats de la deriva, transformada en tècnica de investigació psicosocial, com a eina que ens permet aproximar-nos a l’allò urbà des del seu “interior” i formant part de les trajectòries, dels moviments... de la urbs. Aquest trilogia d’arguments posa de manifest quin ha estat el camí de recerca recorregut amb l’objectiu d’integrar i de desenvolupar una investigació urbana en el context de la Psicologia social. Allò què mostren els resultats de la investigació és, per una banda, que el Metro de Barcelona és un paisatge del moviment, un Espai de Trànsit, que explica una societat mòbil en constant transformació. Per altra banda, en el Metro de la ciutat es posen en joc diversos mecanismes i estratègies de poder que gestionen, controlen i acoten la “potencia” social dels usuaris i, alhora, emergeix un diàleg molt interessant entre les relacions de poder i de resistència. Així doncs, parlem del Metro de Barcelona com un espai urbà on es produeixen diferents tipus de control, un espai disciplinari, un espai col·lectiu, un espai global i un espai de interconnexió. D’aquesta lectura del Metro de Barcelona es desprèn una interpretació de la societat concreta: la sociabilitat actual es fonamenta en la interconnexió i la ubiqüitat permanent, en la infinitat de moviments i de desplaçaments que la travessen i que fan que la societat de principis de segle XXI adopti les característiques del radicant. / Currently, one of the most used urban spaces in the city of Barcelona is the Metro (the Barcelona Underground). It is demonstrated by the data from 2011. Every day more than a million people use this means of transport. This figure shows the high mobility of citizens, and also demonstrates the importance of transits, trajectories and movements in our daily lives. Based on this consideration, and taking the social constructionist approach, we made an urban research from a critical position. From a mobile methodology, we have made an urban ethnography in the Metro of Barcelona, using participant observation and drift as research techniques. In line with the theoretical basis and the methodology, we have made a Critical Discourse Analysis of our field diary, in order to highlight the social processes involved in the social construction of this urban space. Thus, the aim of the research project is to offer a "reading" of the social practices that come into play in the Barcelona’s Metro. These practices allow us to know how this contemporary urban space is and how it is constructed, and also they give us the possibility of analyzing which social processes come into play in the basement of the city, and how they can explain the way that makes the society. The thesis is presented as a compendium of publications. Three articles are exposed, and they revealed the following arguments: 1) the importance of the Metro and the Transit Spaces in the social and urban context, showing that Transit Spaces are an excellent showcase of the society nowadays, 2) the need to study the current social phenomena, of mobile nature, using mobile methodologies and adopting a logic that is in line with the changing and ephemeral nature of new ways of understanding the world. The radicand logic is presented as an alternative to the logic of stabilities, the reification and the crystallization of the social matters, 3) the possibilities of the drift, transformed into psychosocial research technique that allows us to reach the “urban” from its "inside" and taking part of the trajectories and the movements of the city. This trilogy of arguments highlights which has been the search path route in order to integrate and develop an urban research in the context of social psychology. The results of the investigation show that the Barcelona’s Metro is a landscape of movement, a Transit Space, which explains a mobile society constantly changing. Furthermore, various mechanisms and power strategies, that manage, control and measure the social "power" of the users, come into play in the Metro, and also a very interesting dialogue emerges between power and resistance relations. Thus, we talk about the Barcelona’s Metro as an urban area where there are different types of control, a disciplinary space, a public space, a global space and an interconnection space. From this reading of the Barcelona’s Metro, an interpretation about this society can be said: the current sociability is based on the interconnection and permanent ubiquity, in many movements and shifts that cross it, and that makes that the society from the early century XXI adopts the characteristics of the radicand.

La tesis tiene por objeto analizar el Capital Social (CS) de los trabajadores/as en tres enclaves de la industria del vestido en el centro occidente de México. Para ello proponemos un enfoque netamente relacional desde el que el CS se asume como compuesto, simultáneamente, del conjunto de vínculos sociales que un actor (Ego) sostiene con otros (Alteri) y que se materializan en una red social, así como de los recursos sociales incrustados en esa red y accesibles a través de dichos vínculos, aunque de forma desigual, por efecto tanto de la posición de los actores en la estructura social, como de las configuraciones particulares de la red. En el centro de esta perspectiva están las interacciones y las relaciones, como base irreductible del CS, expresado bajo una dualidad indivisible de forma y contenido: en el polo de la forma se ubican las relaciones, que crean y se manifiestan en formas como la red social, que pasa a ser la estructura formal del CS; el otro polo corresponde a los contenidos sustantivos de las relaciones, que pueden ubicarse en múltiples campos económicos, simbólicos, informativos, normas, confianza, valores, etc. Esta premisa permite enfocar el análisis del CS tanto en las redes como en los recursos. En consecuencia, la tesis describe y se centra en dos aproximaciones al CS que, compartiendo una base teórica común se han desarrollado separadamente: la posicional o de recursos y la reticular, específicamente en su variante de redes personales. Para estudiar el CS desde la primera de ellas, se realiza un estudio a través del Método del Generador de Posiciones (MGP) a una muestra de trabajadores de la Zona Metropolitana de Moroleón – Uriangato, en el estado de Guanajuato. Para la segunda se realizó un estudio a través del Método de Análisis de Redes Personales (MARP) añadiendo la localidad de Villa Hidalgo, en Jalisco, y haciendo uso de una muestra de redes ego-centradas (N=75) con tamaño fijo de 30 Alteri, lo que permite disponer de datos socio-demográficos y ocupacionales de 2,250 personas adicionales. Además, desarrollamos y propusimos un tercer método de análisis, denominado Reticular Posicional (MRPO), que hasta donde sabemos, es original puesto que no ha sido previamente planteado en la literatura, al menos tratándose de redes de tamaño amplio y en contextos de alta especialización productiva. El MRPO permite superar las debilidades y aprovechar las potencialidades de los dos anteriores, al agregar al MARP los atributos posicionales de Egos y Alteri. Además, al adaptar conceptual y operacionalmente los indicadores de acceso al CS del MGP, permite estimar separadamente el CS posicional bonding y bridging, factor clave en nuestra investigación. Al poner a prueba estas teorías y métodos en contextos locales <<atípicos>> de alta especialización ocupacional y diferenciación social supuestamente <<atenuada>>, los resultados permiten comprobar hipótesis clave, tales como la distribución diferenciada del CS, las configuraciones relacionales diferenciadas en la estructura ocupacional, la homofilia endogámica o la localización, pero al mismo tiempo hacen posible observar ciertas <<anomalías teóricas>> que nos hablan de configuraciones relacionales atípicas. Tras realizar dos análisis complementarios e integradores, consistentes en (i) una tipología de redes personales identificada mediante un análisis de conglomerados y (ii) una representación de la estratificación social en las localidades estudiadas a partir de grafos agrupados, la evidencia apunta a cuestionar diversos supuestos clave altamente difundidos en el estudio del CS, fundamentalmente acerca del papel de la cohesión y la homogeneidad de las redes, la concentración geográfica de los contactos personales y en general sobre las formas de bonding (o lazos cohesivos) en la obtención de un mayor CS. / The aim of this dissertation is to identify and analyze workers' Social Capital (SC) in three industry clothing Enclaves located in Central-western Mexico. In doing so, we propose a purely relational approach to which SC is assumed as simultaneously composed from social links that an actor (Ego) has with others (Alters) being materialized in a social network, as well as from social resources embedded in such network, which are accessible through relationships, although in an unequal way, by the effect of both the actors' position in the social structure, and the particular configurations adopted by the network. At the core of this perspective, interactions and relations serve as an irreducible basis of SC, which is expressed under an indivisible duality of form and content: at the form pole there are relations creating and being manifested in forms such as the social network, which becomes the SC's formal structure. The other pole is related to relations' substantial contents that can be located in multiple fields such as the economic, symbolic, informative, as well as norms, trust, values, etc. This premise allows us to focus the SC's analysis, in both networks and the resources embedded inside them. Consequently, the dissertation describes and centers on two approaches of SC which having a common theoretical basis have been separately developed: the positional or resources approximation and the reticular one, specifically in its personal network variant. In order to study SC from the first approximation, a study is conducted through the Position Generator Method (PGM) having a sample of workers from Moroleón-Uriangato Metropolitan Area in the state of Guanajuato. For the second one, we lead a study through the Personal Network Analysis Method (PNAM) adding the locality of Villa Hidalgo, Jalisco and using a sample of Ego-centered networks (N=75) with a fixed number of 30 Alters which allows to make use of occupational and socio-demographic data from 2,250 additional people. Moreover, we developed and proposed a third analysis method called Positional-Reticular Method (PORM). As far as we know, this method is original due to it has not been previously addressed in literature, at least regarding to large sized networks or in contexts of highly productive specialization. This PORM allows us to overcome weaknesses while taking advantage of the two previous methods by adding to the MARP positional attributes of Egos and Alters. Furthermore, by adapting the PGM’s indicators of access to SC, this method leads to estimate separately the positional Bonding and Bridging SC. This would be a key result in our research. By testing out these theories and methods in atypical local contexts characterized with high occupational specialization and a supposedly attenuated social differentiation, the results obtained allow us to prove key hypothesis in our study such as the unequal distribution of SC, differentiated relational configurations in the occupational structure, inbreeding homophily and localization, but at the same time, they make possible to observe certain ``theoretical anomalies'' which alternatively evidence atypical relational configurations. By following two complementary and integrative analyses consisting of (i) a personal networks' typology identified through a cluster analysis and (ii) a clustered graphs’ representation of social stratification in the studied localities, obtained evidence leads to a questioning of diverse key assumptions widely disseminated in the study of SC, such as the role of homogeneity, cohesion, geographical concentration of personal contacts and, in general bonding (or cohesive ties) in obtaining a greater SC.

La relación entre masculinidades y consumo de alcohol y otras drogas aunque no sea novedosa, es foco de pocos estudios. El discurso científico señala el consumo de drogas entre hombres como parte de los procesos de socialización masculina (Nascimento, 1999; Acioli, 2001; Franch, 2004; Moraes, 2008). Por otro lado, el discurso de la Sanidad pone de manifiesto que los hombres son mayoría en los servicios sanitarios de atención a las personas con problemas generados por el consumo de alcohol y otras drogas. Este juego de poder no resulta sencillo y acaba teniendo una relación directa con la identificación/auto-identificación de las vulnerabilidades y fragilidades masculinas, que ponen bajo amenaza la posición superior de los hombres en la jerarquía de género. En este contexto, nuestra investigación ha tenido como objetivo general analizar, desde una perspectiva de género como estructurante de las relaciones de poder (Scott, 1990), los sentidos producidos sobre los hombres y las masculinidades en las políticas públicas de sanidad en Brasil, dirigidas a las personas que consumen alcohol y otras drogas, con especial atención en la reducción de daños (RD), con vistas al desarrollo de sugerencias hacia un modo generizado de comprender y actuar en el contexto de la sanidad mental. Está situada en una perspectiva discursiva, basada y orientada por las contribuciones construccionistas a la Psicología Social, por la noción de discurso como práctica social, por el giro lingüístico (Ibáñez, 1979 y 1994; Iñiguez, 2006; Rorty, 1967) y por críticas feministas a la producción de conocimiento que dialogan con la perspectiva construccionista (Harding, 1986; Haraway, 1995; Butler, 2004). Está asentada en la perspectiva teórico-metodológica de producción de sentido y prácticas discursivas (Spink y Frezza, 1999) utilizando la noción de repertorios lingüísticos en el proceso de análisis (Spink y Medrado, 1999). El diseño del estudio comprendió la identificación y análisis de 11 documentos de políticas públicas de la sanidad de Brasil, dirigidos a las personas que consumen alcohol y otras drogas; y la realización y análisis de 7 entrevistas con gestores de políticas públicas de la sanidad a nivel nacional y local, realizadas en las 5 regiones geo-políticas de Brasil, y de 3 grupos de discusión con profesionales y gestores/as de políticas públicas de salud, en dos estados del Nordeste de Brasil. Analizamos que los sentidos producidos respecto a los hombres y a las masculinidades estaban caracterizados por la fijeza de oposiciones binarias hombre-mujer, masculino-femenino, fuerza-fragilidad y por usos meramente descriptivos del género a nivel de las políticas y prácticas sanitarias que, por ejemplo, considera a los hombres-usuarios de los servicios, por un lado, como potencialmente peligrosos y violentos, pero por otro, como frágiles por los problemas con el consumo de drogas. Discutimos que la cadena de sentidos relacionada con el concepto de la RD la concibe como un proyecto, lo que remite a la idea de conocimiento en construcción, pero por otro lado, como un método político-clínico y como una perspectiva emancipadora que tensiona el saber-poder instituido en el campo de las drogas. Sin embargo, comprender que los hombres deben ser pensados como sujetos de la política sanitaria es algo complejo porque no supone individualmente un proceso de emancipación, sino un reconocimiento de fragilidades. En este sentido, defendemos un modo de comprender e intervenir que vaya más allá de la polaridad de posiciones de poder y admita el tránsito, la porosidad, la flexibilidad y los modos variados de performar el género. Asumimos la necesidad de incorporar otra racionalidad de riesgo aplicada a dichos contextos, llevada a cabo por la perspectiva de la RD, que incluya la dimensión positiva del riesgo, ayudando a romper con en ciclo riesgo-control, que basa y subordina a las personas que necesitan cuidados sanitarios. Por último, reafirmamos que la necesidad de un proyecto de transformación social que se exprese también a nivel de la Sanidad no significa aceptar sin críticas la incorporación de las perspectivas de género y de RD como sinónimo de emancipación, sino tensionar la propia idea de transformación, para rechazar maneras de comprender e intervenir igualmente controladoras. / The relationship between masculinity and consumption of alcohol and other drugs are not new. There are few studies focusing on this relationship. Scientific research indicates drug use among men as part of male socialization processes (Nascimento, 1999; Acioli, 2001; Franch, 2004; Moraes, 2008). On the other hand, the discourse of Health explains that men are the majority in care services for people with alcohol and drug related problems. This power game is not simple and is directly related to the self-identification of male vulnerabilities and weaknesses, threatening the superior position of men in the gender hierarchy. In this context, our research aimed to analyze, from a gender perspective as structuring of power relations (Scott, 1990), the meanings produced on men and masculinities in public health policies in Brazil, aimed at people who use alcohol and other drugs, with a focus on harm reduction, with a view at developing suggestions for a gendered way to understand and act in the context of mental health. It is situated in a discursive perspective based and driven by constructionist contributions to Social Psychology, having the notion of discourse as social practice, the linguistic turn (Ibáñez, 1979 and 1994; Iñiguez, 2006; Rorty, 1967) and feminist critiques of knowledge production that dialogue with the constructionist perspective (Harding, 1986; Haraway, 1995; Butler, 2004). It is further based on the theoretical and methodological perspective of meaning production and discursive practices (Spink & Frezza, 1999) using the notion of linguistic repertoires in the analysis process (Spink & Medrado, 1999). The study design included the identification and analysis of 11 documents of public health policies in Brazil, aimed at people who use alcohol and other drugs, the completion and analysis of 07 interviews with managers of public health policies at national and local level, performed in 05 geopolitical regions of Brazil and of 03 focus groups with professionals and public health policies managers in two states in northeastern Brazil. We analyze hoe the meanings produced on men and masculinities were characterized by fixity of binary oppositions men-women, male-female, force and fragility and by merely descriptive uses of gender in terms of policies and sanitary practices, that for example, puts men-users of the services as potentially dangerous and violent on one hand, but as weak with drug use problems on the other hand. We argue that the chain of meanings associated with the concept of harm reduction makes it a project, which leads to the idea of knowledge in construction, but on the other hand, as a political-clinician method and an emancipatory perspective that strains the knowledge-power established in the field of drugs. However, understand that men should be thought of as subjects of health policies is complex because it involves a process of individual emancipation, but rather an acknowledgment of weaknesses. In this sense, we advocate a way to understand and act that goes beyond the polarity of positions of power and admits transit, porosity, flexibility and varied ways to perform gender. We recognize the need to incorporate other risk rationality applied to these contexts, from the perspective of harm reduction, including the positive dimension of risk, helping to break the cycle risk control, which builds and makes the people who need health care. Finally, we reaffirm that the need for a project of social transformation, that is also expressed in terms of health, does not mean accepting uncritically the incorporation of gender perspectives and harm reduction as a synonym for emancipation: it is necessary to tighten the very idea of transformation to overcome ways to understand and intervene equally controlling.

La societat de la informació (SI), i en particular les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i Internet han obert l’espai a noves formes de regulació múltiples, diverses, i canviants. Aquesta tesi analitza tres sistemes i models de regulació desenvolupats en la intersecció dels àmbits del dret i la tecnologia que confirmen un canvi en la naturalesa de les noves formes de regulació emergents. Les propostes de regulació que es presenten en aquest treball es fonamenten en una perspectiva de dret relacional que integra les dimensions ètica, social, de governança i jurídica. Concretament presentem el disseny dels projectes CPAC, SAVASA i Mediakids. En la regulació, existeix una interacció contínua i a diversos nivells en la gestió de la informació. Els grups socials i les organitzacions tenen dinàmiques pròpies, i les eines que utilitzen tenen un origen molt divers. La dimensió relacional del dret consisteix en tots els mecanismes d'autoregulació i d'autocomposició que els grups socials es donen de forma semiautomatitzada en l'ús de les TIC. Es basen en la confiança, es produeixen de forma interactiva a través de la comunicació i el diàleg, i s'emmarquen en contextos institucionals que són ells mateixos heteroregulats des d'instàncies superiors (la UE, els estats nacionals, els organismes regionals i locals, les agències administratives, entre d’altres). La idea de dret relacional atén al funcionament generalitzat d'usuaris (persones individuals, consumidors, empreses, òrgans de l'administració, organismes privats o oficials...) que creen, intercanvien, modifiquen informació a través de la xarxa però es troben en entorns socials concrets i elaboren un coneixement situat per actuar-hi. Per això les actuacions de dret relacional no pretenen regular directament el comportament dels individus, sinó que modifiquen el seu context institucional a partir del disseny de models regulatoris d'implementació dels drets. En aquest sentit, els estudis de cas que aquesta tesi desenvolupa mostren: (i) l’existència de la necessitat de la regulació en un context situat; (ii) el procés de construcció del disseny de regulació; (iii) el resultat de l’anterior procés, és a dir, la proposta o estratègia de regulació. Concretament, fixem l’atenció en l'aspecte bàsic de l’adquisició de coneixement a partir de l'etnografia del coneixement. A partir d'aquí elaborem els dissenys per a la construcció d'instruments digitals de participació i integració dels ciutadans —plataformes, aplicacions mòbils o mashups personalitzats en serveis web. L’aportació de la present tesi ve donada (i) per la perspectiva cognitiva adoptada en l'estudi de la identitat en la societat de la informació (i concretament la dimensió col·lectiva de d’intel·ligència social), (ii) per la perspectiva pragmàtica en la configuració de les estratègies de recerca (entorn de l´ús, processament, emmagatzematge i regulació de les imatges en la societat de la informació), (iii) per l'aproximació relacional a les regulacions jurídiques i ètiques partint d'aquesta identitat i de les necessitats i problemes que volíem resoldre, (iv) i, per la construcció iterativa dels instruments digitals on s'allotgen i incorporen els dissenys de regulació, que constitueixen per si mateixos un element d'innovació en el context on s'implanten. / Information Society and, specifically, Information and Communication Technologies (ICT) have paved the way to new, multiple, diverse, and evolving forms of regulation. This thesis analyses three regulatory systems, developed at the crossroads of those fields in law and technology that emphasize change in the nature of newer, emerging forms of regulation. The regulatory proposals put forward in this work build upon a relational law approach that merges ethical, social, governance, and legal dimensions. This thesis uses, in particular, the CPAC, SAVASA, and Mediakids research projects as case studies. Information management in regulation is characterized by constant interactions at multiple levels. All social groups and organizations function according to specific dynamics and the instruments at their disposal can thus be extremely different. The relational dimension of law addresses all the self-regulation and self-composition mechanisms with which social groups – in a semi-automated way – provide themselves when using ICT. These tools build essentially upon confidence, are interactively constructed through communication and dialogue, and are framed within institutional contexts that are hetero-regulated from higher levels (among others, the European Union, national governments, regional and local bodies, or administrative agencies). The very idea of relational law refers to the general activity of users (e.g., individuals, consumers, enterprises, administrative bodies, and private or public entities) that, even though they create, exchange, and modify information through the net, are embedded in a specific social environment and create the knowledge necessary to intervene in it. This is why relational law does not seek to directly regulate the behavior of individuals. Rather, it alters the institutional context in which individuals act by designing the regulatory models of implementation of their rights. Accordingly, the case studies developed in this thesis show: (i) the necessity of regulation in a located context; (ii) the creation process of the regulatory design; and (iii) this process’ outcomes, that is, the regulatory proposal or strategy. Specifically, the thesis emphasizes the key element of knowledge acquisition by means of knowledge ethnography. From this starting point, it analyses the design of digital instruments of citizen participation and integration – such as platforms, mobile applications, or web-based custom mash-ups. This thesis’ contribution to the field builds (i) on the cognitive perspective adopted in its analysis of identity in the Information Society (and, specifically, of social intelligence’s collective dimension); (ii) on the pragmatic perspective adopted when modeling its research strategies (about the use, processing, storage, and regulation of visuals in the Information Society); (iii) on the relational approach to legal and ethical regulations about identity and the open issues and problems that need to be addressed in this field; and (iv) on the iterative construction of digital tools, upon which regulatory designs are built and integrated, that are by themselves an element of innovation in the context in which they are implemented.

La innovació oberta ofereix un nou recurs de cerca i obtenció d'innovació a empreses i ciutats fent que transcendeixin els seus límits i globalitzin el prove"iment d'innovació. Els intermediaris d'innovació oberta faciliten i donen suport als acords de col-laboració en materia d'innovació oberta. Aquests mediadors funcionen igualment com a mercats per a la innovació i com a font de solucions innovadores. La proliferació d'intermediaris online d'innovació oberta (com ara lnnocentive, Yet2.com, Atizo o NineSigma) que connecten empreses i individus per tal de facilitar la innovació oberta esta essent objecte d'una atenció creixent en els estudis publicats. Com a camp d'investigació, la innovació oberta és un ambit encara jove i els treballs publicats sobre el tema mostren la irrupció amb exit de diverses empreses per facilitar el comen;: amb la propietat intel-lectual (p. ex., idees, tecnologies i patents) a través de les plataformes. S'ha dedicat malta atenció al paper d'aquests intermediaris a les plataformes online amb estudis de cas específics. Tanmateix, cal un nivell de coneixement i de comprensió més profund de com funcionen els intermediaris d'innovació oberta en les plataformes online i en els ecosistemes d'innovació públics i, especialment, de les raons perles quals les persones hi participen. Aquesta tesi pretén desenvolupar i estendre la teoria existent sobre la innovació oberta posant l'accent en els intermediaris d'innovació oberta i els seus mecanismes subjacents,motius de suport i, en darrer terme, la seva presencia i el seu rol en !'ecosistema públic d'innovació. A partir de dades de conclusions empíriques i diversos estudis de cas, aquesta dissertació suggereix que els intermediaris d'innovació exerceixen un paper imprescindible en els processos d'innovació tant en el sector públic com en el sector privat. Les conclusions també motiven els gestors i els responsables polítics, en aportar idees per ajudar a accentuar el caracter innovador i competitiu de llurs organitzacions i ciutats. / La innovación abierta ofrece un nuevo medio de búsqueda y obtención de innovación a empresas y ciudades haciendo que trasciendan sus límites y globalicen el abastecimiento de innovación. Los intermediarios de innovación abierta apoyan y facilitan los acuerdos de colaboración en materia de innovación abierta. Estos intermediarios son tanto mercados para la innovación como una fuente de soluciones innovadoras. La proliferación de intermediarios online de innovación abierta (p. ej. lnnocentive, Yet2.com, Atizo o NineSigma) que conectan a empresas e individuos para facilitar la innovación abierta está siendo objeto de una atención cada vez mayor en los estudios publicados. Como campo de investigación, la innovación abierta es un ámbito aún joven y los trabajos publicados sobre el tema muestran la irrupción con éxito de diversas empresas para facilitar el comercio con la propiedad intelectual (p. ej. ideas, tecnologías y patentes) a través de plataformas. Se ha dedicado mucha atención al papel de estos intermediarios en las plataformas online con estudios de caso específicos. Sin embargo, se precisa un nivel de conocimiento y de comprensión más profundo de cómo funcionan los intermediarios de innovación abierta en las plataformas online y en los ecosistemas de innovación públicos y, especialmente, de las razones por las que las personas participan. Esta tesis pretende desarrollar y extender la teoría existente sobre la innovación abierta poniendo el acento en los intermediarios de innovación abierta y sus mecanismos subyacentes, motivos de apoyo y, en última instancia, su presencia y su rol en el ecosistema público de innovación. A partir de datos de conclusiones empíricas y varios estudios de caso, esta disertación sugiere que los intermediarios de innovación desempeñan un papel imprescindible en los procesos de innovación tanto en el sector público como en el sector privado. Las conclusiones también motivan a los gestores y a los responsables políticos, al aportar ideas para ayudar a acentuar el carácter innovador y competitivo de sus organizaciones y ciudades. / To achieve a high level of innovativeness, open innovation offers a novel means of sourcing innovation for companies and cities through opening their boundaries and globalizing the sourcing of innovation. Open innovation intermediary is one of the tools that support and facilitate the collaborative arrangements of open innovation. Open innovation intermediaries are both markets for innovation and a source of innovative solutions. The proliferation of on­ line open innovation intermediaries -i.e. Innocentive, Yet2.com, Atizo, NineSigma- that link multiple companies and individuals to facilitate open innovation is increasingly gaining the attention of the literature. Open innovation as a field of research is young, and the previous literature in this area has shown that a variety of companies have successfully emerged to facilitate intellectual property (e.g. idea, technology, patent) trade through platforms. Much attention has been devoted to the role of these intermediaries in online platforms with single case studies. However, more knowledge is needed about open innovation intermediaries and understanding how these intermediaries function in online platforms and public innovation ecosystems, and, especially why people participate. This thesis aims to develop and extend existing theory on open innovation with an emphasis on the open innovation intermediaries and their underlying mechanisms, supportive motives, and ultimately their existence and role in public innovation ecosystem. Drawing upon data from the empirical findings and several case studies, this dissertation suggest that innovation intermediaries play an imperative role in the innovation processes of both public and prívate sectors. The findings also motívate managers and policy makers with insights to enhance the innovativeness and competitiveness of their organizations and cities.

Tradicionalment, s'ha assumit que nacionalisme i cosmopolitisme eren tendències contraposades, i que el reforç de la identitat nacional debilita el sentit de pertinença global, i a la inversa. L'anàlisi del cas de l'escoltisme mundial, però, contradiu aquesta assumpció: es tracta d'un moviment no-governamental que té com a objectiu l'educació en la ciutadania, present a 165 països dels cinc continents i que aplega prop de 30 milions d'infants i joves. Des que es va formalitzar com a organització mundial el 1920, ha mantingut la seva acció educativa combinant l'arrelament local, la identitat nacional i el sentit de pertinença global des de la convivència en la diversitat. Tots els estudis precedents s'havien centrat en casos nacionals, però mai abans s'havia analitzat l'escoltisme mundial en conjunt: la seva consistència històrica i ideològica, la quantificació de la seva dimensió mundial des de 1920, la coherència de les seves pràctiques i la capacitat de la seva acció de generador canvi social. / Tradicionalmente, se ha asumido que nacionalismo y cosmopolitismo eran tendencias contrapuestas, y que el refuerzo de la identidad nacional debilita el sentido de pertenencia global, y viceversa. Pero el análisis del caso del escultismo mundial contradice esta asunción: se trata de un movimiento no-gubernamental que tiene como objetivo la educación en la ciudadanía, presente en 165 países de los cinco continentes y que agrupa cerca de 30 millones de jóvenes. Desde que se formalizó como organización mundial en 1920, ha mantenido su acción educativa combinando el arraigo local, la identidad nacional y el sentido de pertenencia global desde la convivencia en la diversidad. Todos los estudios precedentes se habían centrado en casos nacionales, pero nunca antes se había analizado el escultismo mundial en conjunto: su consistencia histórica e ideológica, la cuantificación de su dimensión mundial desde 1920, la coherencia de sus prácticas y la capacidad de su acción de generar cambio social. / Historically it has been assumed that nationalism and cosmopolitanism were opposite tendencies, and that strengthening national identity weakens the sense of global belonging, and vice versa. The analysis of the World Scouting case, though, contradicts this: it is a non-governmental movement with citizenship education as its aim, with a presence in 165 countries on the 5 continents, assembling almost 30 million children and youth. Since its formalization as a world organization in 1920, it has combined its educational action with local rooting, national identity, and the sense of global belonging, through living together in diversity. All previous studies have centered on national cases, but World Scouting has never been analyzed as a whole before: its historical and ideological consistency, the quantification of its world dimension since 1920, the coherence of its practices and the capacity of its actions to create social change.

En la present tesi doctoral es contrasta la hipòtesi d’inducció a l’eficiència dels proveïdors sanitaris a través del poder de comprador. Per fer-ho s’analitza el cas de la concertació hospitalària a Catalunya. En primer lloc, s’ha construït un model principal-agent amb acció oculta que representa la compra de serveis per part de l’organisme públic competent a un proveïdor hospitalari. En segon lloc, a partir d’una mostra de 55 hospitals de la XHUP, s’ha construït un índex de mesura del poder de comprador relatiu del CatSalut sobre cadascun d’aquells proveïdors hospitalaris. Finalment, s’han obtingut els marcadors d’eficiència tècnica en la provisió de cada hospital emprant la tècnica Data Envelopment Analysis (DEA). D’altra banda, per tal de contrastar la hipòtesi s’ha emprat un model Tobit de regressió censurada. Els resultats de les estimacions aporten certa evidència en favor de l’existència d’un efecte d’inducció d’eficiència a través del poder de comprador. / In this thesis we test the hypothesis of efficiency induction through buyer power. To do so, we analyse the case of public hospital contracting in Catalonia. First, we build a principal-agent model with hidden action, which describes the relationship between the public buyer and a hospital provider. Second, we build a measure of buyer power based upon a sample of 55 hospitals from the public network. This is an index that measures the relative buyer power exercised by the public buyer agency over each hospital. Finally, efficiency scores have been obtained using a Data Envelopment Analysis (DEA) approach. In order to test the hypothesis we use a Tobit regression model. Estimation results provide some evidence concerning a positive effect of buyer power on hospital provision efficiency.

La recerca que es presenta inclou quatre grans blocs diferenciats. El PRIMER BLOC es centra en el plantejament del problema d’investigació: la direcció escolar com element clau pel desenvolupament i millora dels centres educatius. Busca comprendre el desenvolupament professional de la direcció docent. El SEGON BLOC revisa i analitza el marc teòric que permeten contextualitzar l’objecte d’estudi: la direcció en el marc de les institucions educatives; la revisió, a través de la literatura clàssica, del que s’entén per etapes de desenvolupament professional; tan mateix es descriuen les etapes professionals de la direcció escolar a través de les lleis orgàniques i dels decrets corresponents, l’estudi permet caracteritzar el model de direcció als centres públics com electa, no professional i renovable, si bé les lleis caminen cap un model més professional tal com es dóna en els països que pertanyen a l’OCDE i els estudis internacionals corroboren. S’inclouen en aquest bloc les declaracions de les associacions professionals de directors/es i les darreres recerques i publicacions sobre la direcció docent. El BLOC TRES s’específica com la recerca s’orienta en el seu sentit general sota el paradigma interpretatiu-simbòlic, que pretén, a partir de l’observació i anàlisi de la realitat, aportar nou coneixement. El posicionament metodològic d’aquesta investigació és en la seva consideració general qualitatiu, amb entrevistes realitzades a la direcció, exdirecció, inspecció, administració local i famílies però, utilitzant l’enquesta, quantitativa, com a mètode per obtenir la informació que sobre la temàtica objecte d’estudi oferirà el professorat dels centres. En total s’ha recollit informació de 275 persones distribuïts en sis casos diferents. L’estudi de casos múltiples permet l’acostament a la realitat en el seu propi context, tot acceptant les limitacions amb les que compta aquesta estratègia per la generalització; la triangulació de fonts i d’informants i el tractament rigorós de les dades, així com el continu procés de revisió i ajustament de la recerca, busca pal·liar-les, incidint en l’aspecte interpretatiu per a comprendre la realitat objecte d’estudi. Finalment en el BLOC QUATRE, es relacionen els resultats obtinguts en la recerca amb el marc teòric i s’estableixen conclusions en funció de cadascun dels objectius. Es destaca com la vigent normativa podria de propiciar un model més professional en l’exercici de la direcció. En síntesi, la direcció hauria d’estar dotada de formació i d’atribucions bàsiques per al funcionament àgil del centre, especialment respecte de la gestió del personal i la seva avaluació. En general, es legisla molt i es deixa molt poc marge per a un exercici amb veritable capacitat per a decidir. Finalitza aquest bloc proposa noves perspectives per la recerca sobre la direcció docent. En els sis casos relatats, els tres directors i les tres directores tenen perfils diferents i models de gestió amb característiques específiques. S’ha de buscar un model únic? Poden conviure els dos models que en la recerca s’apunten: el renovable que torna a l’aula, i el professional que espera seguir un desenvolupament superior? / The research presented includes four different blocks. The first block focuses on the approach of the research problem: the school management as a key element for the development and improvement of schools. The research seeks to understand the professional development of school management. The second block review and analyzes the theoretical approach which allows the study into context: management in the context of educational institutions; the review, through classic literature, of the professional development stages; also describes the professional school management stages through organic laws and decrees, the study allows to characterize the management public schools model as elected, renewable and non-professional, although laws walk towards a model more professional as occurs in countries that belong to OECD and it is corroborated by international studies. It is included in this block the declarations of professional associations of school management and latest research and publications from school management. The third block specifies a general overview of the research orientation under the symbolic-interpretative paradigm, which aims to provide new knowledge through observation and analysis of the situation. The positioning methodology of this research is, in its general consideration, qualitative. Includes interviews with management, former management, inspectors, local administration and families, but using the survey, quantitative, as a method to obtain the information that will be provided to school teachers regarding topics under study. Total information collected is from 275 people among six different cases. The multiple cases study allows the approach to reality in its own context, by accepting the limitations of this strategy for the generalization; sources triangulation and rigorous treatment of the data, besides the continuous research revision and adjustment, seeks to alleviate them, underlining the interpretative aspect to understand the reality under study. Finally fourth block, link together obtained results with the theoretical research, also conclusions based on each different set of goals. It highlights how current rules could lead to a more professional school management model. Summarizing, the school management should be provided with training and basic functions for the flexible operation of the school, especially regarding human resource management and evaluation. In general, there is too much rules and very little room left for real decisions capacity. The end of this block offers new perspectives for school management research. In the six cases reported, the three male directors and three female directors have different profiles and management models with specific characteristics. Do we need to find a single model? Could two different models coexist as pointed out in the research: the renewable returning to classroom, and the professional skilled who seeks to follow a higher development?

Aquesta tesi presenta la mediació de consum online a Catalunya des d’una vessant legal i tecnològica. Per un costat, des del prisma dels Mitjans de Resolució de Disputes en línea (Online Dispute Resolution, ODR) analitza quines tecnologies poden recolzar els processos de mediació i quins mecanismes d’ODR s’utilitzen. Així mateix, presenta alguns reptes de la regulació dels ODR i la mediació en línea. Per un altre costat, aquesta tesi estudia la mediació com a mitjà de resolució de controvèrsies entre consumidors i empresaris. En la tesi s’efectua una recerca empírica i legal de la mediació de consum que mostra quins proveïdors ofereixen actualment serveis de mediació, així com les parts de la mediació i els seus processos. A continuació, aquesta tesi analitza els principis reguladors de la mediació en línea de consum a Catalunya. Analitza els principis continguts en el Codi de Consum de Catalunya i valora la possible inclusió d’altres principis que poden arribar a ser reconeguts per la futura normativa Europea en matèria dels ADR/ODR. Tanmateix, analitza altres principis relatius a les comunicacions electròniques. D’altra banda, aquesta tesi pren en consideració el paper que les tecnologies de la informació i de la comunicació (TICs) poden portar a terme per tal de contribuir a superar la manca de coneixement dels mitjans d’ADR/ODR així com dels organismes que ofereixen aquests serveis. Per això, a partir d’una aproximació legal de les polítiques de capacitació dels consumidors i de la propera normativa europea sobre ADR/ODR, aquesta tesi proposa un marc contextual i una aplicació mòbil bàsica i simple que pot contribuir a capacitar els consumidors i apropar-los a la justícia, oferint informació sobre les entitats de mediació de consum i de la legislació de consum a Catalunya. / Esta tesis presenta la mediación de consumo online en Cataluña, desde una vertiente doblemente legal y tecnológica. Por un lado, analiza las tecnologías que pueden apoyar los procesos de mediación así como aquellos mecanismos de resolución de disputas en línea (ODR) que se utilizan. Asimismo, presenta algunos retos de la regulación de los ODR y la mediación en línea. Por otro lado, analiza la mediación en las controversias entre consumidores y empresarios desde un prisma empírico y legal y analiza qué proveedores ofrecen actualmente servicios de mediación de consumo, cuáles son las partes y cómo se desarrollan los procesos. A continuación, esta tesis analiza los principios reguladores de la mediación en línea de consumo. A partir de la sucinta regulación del Código de Consumo de Cataluña, valora la posible inclusión de otros principios que pueden llegar a ser reconocidos por la legislación europea en el ámbito de los ADR/ODR. Además, analiza otros principios derivados de las comunicaciones electrónicas. Finalmente, esta tesis toma en consideración el papel que las tecnologías de la información y la comunicación (TICs) pueden llevar a cabo para contribuir a superar la falta de conocimiento de mecanismos y entidades de ADR/ODR. Por ello, más allá de las políticas de capacitación de los consumidores, esta tesis ofrece un marco contextual y una aplicación móvil, básica y simple que puede contribuir a capacitar a los consumidores y acercarlos a la justicia, ofreciendo información sobre las entidades de mediación de consumo y la legislación de consumo aplicable en Cataluña. / This thesis presents online consumer mediation in Catalonia from both a legal and technological perspective. On the one hand, it takes into account the technologies that may support online mediation and explores the ODR mechanisms that are currently being employed. Moreover, it presents some challenges that face the regulation of both ODR and online mediation. On the other hand, it shows both an empirical and legal study of consumer mediation and it uncovers what entities currently do provide consumer mediation services. It also situates the parties and the process. Furthermore, the thesis analyses the regulatory principles of online consumer mediation in Catalonia. From the succinct regulation of the Consumer Code in Catalonia, it analyses other principles that may be enshrined in the near future by European instruments of ADR/ODR, and it takes into account principles of electronic communications. The thesis also considers that ICT may contribute to overcoming the lack of consumer awareness of ADR/ODR mechanisms and bodies. Further to a legislative approach of consumer empowerment and ADR/ODR, it proposes a contextual framework and a basic and simple mobile application that may empower consumers and bring them closer to justice by offering information about consumer mediation entities and consumer legislation in Catalonia.