Esta tesis es una investigación cualitativa cuyo objetivo es explorar y comprender los cuidados ofrecidos a los moribundos desde la perspectiva enfermera. Se siguen los procedimientos de la Teoría Fundamentada y por ello, la pregunta de investigación: ¿Cómo viven las enfermeras de ámbitos no especializados (con) los cuidados cercanos a la muerte?, se abordará desde el análisis de la voz de las profesionales. Palabras que entrañan significados y valores determinando su actitud y participación en el cuidado. Los ejes emergentes: morir de una persona, cuidados al moribundo y la familia y repercusiones del cuidar, muestran la importancia de estos procesos. Importancia plasmada en la cocreacíon de un sistema que los acoge y donde la buena muerte es el objetivo prioritario. Espacio donde afloran elementos en sintonía con la teoría del Ser Humano en Devenir de Parse; desde donde se analizarán con el fin de aportar herramientas útiles para los cuidados al final de la vida. / This thesis is a qualitative research which aim is to explore and understand the care given to the moribund patients from the nursing perspective. Procedures of grounded theory are followed and therefore the research question (how nurses of non-specialized area live (with) care near the death?) will be addressed from the analysis of the meanings and values of the professional word that determine their attitude and participation in care. The focus of analysis: the death of a person, care for the moribund patient and the family, and the impact of caring for the professional, show the importance of these processes and the positioning of the nurses at the phenomenon of study. It is co created a system where the search for a good death is the priority. A space where elements emerge in harmony with the Human Becoming theory of Parse which will be analyzed in order to provide useful tools for care at the end of life.

El cuidador familiar i la persona dependent són les figures principals i el focus de l’estudi. El suport donat per la família a la persona amb dependència és important quan les situacions normals s’alteren per malalties o qualsevol altra circumstància. Aquest suport se centra en la figura del cuidador, sorgit del cercle més immediat de la persona dependent; ell és qui dóna atenció en primera instància, amb dedicació i afecte. El suport del cuidador no és només físic, instrumental o terapèutic, aspectes molt treballats des del vessant sanitari, sinó que a més, es responsabilitza i es compromet amb la persona dependent. Cuidar exigeix un mínim d’afecte entre el cuidador i la persona que rep les cures, implica responsabilitat, esforç, temps, coherència i autenticitat en la interacció que s’estableix. La tesi actual contempla la persona dependent i el seu cuidador com a centre de les atencions, donada la relació que s’estableix entre ells, les emocions i l’afecte. La mesura deles emocions ajuda a entendre els aspectes positius del tenir cura. Haurem de pensar en la persona dependent i el seu cuidador com l’eix central d’un sistema que haurà de tenir en compte el benestar de la persona dependent però també el de la persona que en té cura i, per tant, en les seves relacions i afectes. / The family caregiver and dependant person are the main figures and the focus of the study. The support given by the family to the dependant person is important when normal situations are altered by disease or any other circumstance. This support focuses on the role of caregiver, emerged from the dependent person's immediate circle; He is the one who paid attention in the first instance, with dedication and affection. Caregiver support is not just physical, therapeutic or instrumental, aspects well worked from the health world, but also undertakes and agrees with the dependent person. Take care requires a minimum of affection between the caregiver and the person receiving the care, involves responsibility, effort, time, consistency and authenticity in the interaction that is established. The current thesis includes the dependent person and their caregiver as a center of attention, given the relationship that is established between them, the emotions and affection. Measuring emotions helps to understand the positive aspects of care. We think of the dependent person and your caregiver as the central axis of a system that must take into account the well-being of the individual dependent but also of the person in care and, therefore, their relationships and affections. Working

Les raons que justifiquen aquesta investigació es basen en la necessitat formativa dels/les infermers/es que treballen en el medi penitenciari que dóna lloc a una proposta formativa específica basada en les competències pròpies del seu lloc de treball. Aquesta necessitat ve donada per la singularitat del context penitenciari com espai de comunicació, accions i normes que determinen les relacions entre els agents que hi viuen (reclusos) i conviuen (personal) i, per la manca de coneixements específics relacionats amb la pràctica infermera al medi penitenciari. En conseqüència, els objectius generals que han guiat aquesta recerca són: - Interpretar el context penitenciari i els factors de salut característics de la població reclusa com un element diferenciador de l’atenció infermera. - Valorar el perfil de competències específiques i àrees de formació requerides per desenvolupar el treball infermer en el context penitenciari. Per donar resposta a aquests objectius, el disseny d’aquesta recerca s’ha realitzat des de de la Investigació Avaluativa, que ha permès apropar-nos al context real de la infermeria de presons mitjançant una anàlisi de necessitats. En aquest cas s’ha escollit el model ANISE, desenvolupant les fases de reconeixement, diagnòstic i presa de decisions per poder reunir les dades necessàries i posar de manifest els factors que influeixen en les actuacions infermeres en aquest medi. Les fonts d’informació utilitzades han estat, d’una banda: revisió de documents i bibliografia especialitzada de sanitat i context penitenciari; Pla d’Estudis del Grau d’Infermeria d’una universitat pública i una privada i oferta formativa de Postgrau-Màster de diferents universitats. L’altra font d’informació rellevant han estat els informants clau: a) infermers/es i b) gestors (caps d’infermeria) dels centres penitenciaris catalans. Els infermers/es han respòs un qüestionari autoadministrat, validat per experts, per obtenir informació referent a quatre blocs: perfil dels infermers/es de les presons catalanes, àmbit formatiu dels infermers/es, necessitats formatives de la infermeria i atenció d’infermeria en el medi penitenciari. Els gestors, per la seva part, han discutit i consensuat les característiques específiques d’aquests professionals mitjançant la tècnica del grup focal, complementant les dades obtingudes a partir del qüestionari. Les dades del qüestionari s’han analitzat mitjançant el programa estadístic SPSS v.18.0 i els discursos del grup focal s’han transcrit i sotmès a l’anàlisi del contingut. En tots els casos s’ha respectat tan els termes utilitzats pels participants com la confidencialitat dels seus comentaris. La informació obtinguda s’ha triangulat amb la finalitat de contrastar les dades obtingudes. De l’anàlisi final s’ha conclòs que la població reclusa concentra un sèrie de característiques sociodemogràfiques i en matèria de salut, sobrerepresentades en relació a la població general (drogodependències, malalties infectocontagioses, trastorns mentals, atenció a les urgències, situacions límit, etc.), en un context, el penitenciari, desconegut i complex per desenvolupar la competència infermera. Aquests factors són els elements diferenciadors de la infermeria penitenciària amb l’atenció prestada en altres àmbits de salut. A la revisió dels plans d’estudi del títol de grau d’infermeria s’han detectat carències curriculars a les àrees assistencials anomenades anteriorment i habilitats comunicatives i socials, així com en el coneixement del context i el marc legal penitenciari per cobrir les expectatives professionals requerides. A l’oferta de segon cicle revisada no s’ha trobat cap titulació pròpia de la infermeria penitenciària. D’aquestes conclusions s’ha deduït la necessitat de propostes com: formació de segon cicle tipus postgrau o títol d’expert, i/o inclusió d’una assignatura optativa a la titulació de grau que contemplin els aspectes formatius i competencials de l’infermer/a de presons i elaborar una guia amb els fonaments de la infermeria penitenciària. / Las razones que justifican esta investigación se basan en la necesidad formativa de los/as enfermeros/as que trabajan en el medio penitenciario que da lugar a una propuesta de formación específica basada en las competencias propias de su puesto de trabajo. Esta necesidad viene dada por la singularidad del contexto penitenciario como espacio de comunicación, acciones y normas que determinan las relaciones entre los agentes que viven (reclusos) y conviven (personal) y por la falta de conocimientos específicos relacionados con la práctica enfermera en el medio penitenciario. En consecuencia, los objetivos generales que han guiado esta investigación han sido: - Interpretar el contexto penitenciario y los factores de salud característicos de la población reclusa como un elemento diferenciador de la atención enfermera. - Valorar el perfil de competencias específicas y áreas de formación requeridas para llevar a cabo el trabajo enfermero en el contexto penitenciario. Para dar respuesta a estos objetivos, el diseño de esta investigación se ha realizado desde la Investigación Evaluativa, que ha permitido acercarnos al contexto real de la enfermeria de prisiones mediante un análisis de necesidades. En este caso se ha escogido el modelo ANISE, llevándose a cabo las fases de: reconocimiento, diagnóstico y toma de decisiones para poder reunir los datos necesarios y poner de manifiesto los factores que influyen en las actuaciones enfermeras en este medio. Las fuentes de información utilizadas han sido, por una parte: revisión de documentos y bibliografía especializada de sanidad y contexto penitenciario; Plan de Estudios del Grado de Enfermería de una universidad pública y una privada y oferta formativa de Postgrado-Master de diferentes universidades. La otra fuente de información relevante ha sido los informantes clave: a) enfermeros/as y b) gestores (jefes de enfermería) de los centros penitenciarios catalanes. Los enfermeros/as han respondido un cuestionario autoadministrado, validado por expertos, para poder obtener información referente a cuatro bloques: perfil de los enfermeros/as de las prisiones catalanas, ámbito formativo de los enfermeros/as, necesidades formativas de la enfermería de prisiones y atención de enfermeria en el medio penitenciario. Los gestores, por su parte, han discutido y consensuado las características específicas de estos profesionales mediante la técnica de un grupo focal, complementando los datos obtenidos en el cuestionario. Estos datos se han analizado mediante el programa estadístico SPSSv.18.0 y los discursos del grupo focal se han transcrito y hecho un análisis de contenidos. En todos los casos se ha respetado tanto los términos utilizados por los participantes como la confidencialidad de sus comentarios. La información obtenida se ha triangulado con la finalidad de contrastar los datos obtenidos. Del análisis final se ha concluido que la población reclusa reúne una serie de características sociodemográficas y en materia de salud, sobrerrepresentadas en relación a la población general (drogodependencias, enfermedades infectocontagiosas, trastornos mentales, atención a las urgencias, situaciones límite, etc.), en un contexto, el penitenciario, desconocido y complejo para desarrollar la competencia enfermera. Estos factores son los elementos diferenciadores de la enfermería penitenciaria respecto a la atención prestada en otros ámbitos de salud. En la revisión de los planes de estudio del título del grado de enfermería se han detectado carencias curriculares en las áreas asistenciales nombradas anteriormente y en las habilidades comunicativas y sociales, así como en el conocimiento del contexto y marco legal penitenciario, para cubrir las expectativas profesionales requeridas. En la oferta de segundo ciclo revisada no se ha encontrado ninguna titulación específica de la enfermería penitenciaria. De estas conclusiones se ha deducido la necesidad de propuestas como: formación de segundo ciclo tipo postgrado o título de experto, y/o inclusión de una asignatura optativa en la titulación de grado que contemplen los aspectos formativos y competenciales del enfermero/a de prisiones y la elaboración de una guía con los fundamentos de la enfermería penitenciaria. / The reasons that justify this investigation are based on the assessment of educational needs of those nurses that work in prisons, as well as on being able to implement specific training according to the competences required by their workplace. This need is a result of both the singularities of a prison as a place for communication, actions and rules that regulate the interactions between the people who live (inmates) and work there (staff), as well as the lack of specific information related to nursing in this particular environment. As a consequence, the main objectives of this research are: - Construing the prison’s environment and the prison population’s characteristic health factors as a distinguishing element in the nursing process. - Profile the specific competences and training fields required in order for nurses to work within the prison system. In order to meet these objectives, evaluative research and its methodology was used, which enabled an approach to the Prison Nurses’ work environment by means of a needs evaluation. In this case the ANISE model was implemented: examination, diagnosis and decision-making phases were carried out in order to gather the needed data and highlight the factors that affect the nursing process in this particular workplace. The information sources used throughout this research have been on the one hand: review of documents from specialized books in health care and prison systems; B.Sc in Nursing’s curriculum of one private and one public university; and master’s programs of several universities. On the other hand, other relevant information sources have been the interviewed personnel: a) nurses and b) directors of nursing of Catalonia’s prisons. The nurses answered a question list, ratified by experts, to gather information regarding four subjects: nurses’ profiles in Catalonia’s prison system, educational background of the nurses, educational needs and Prison Nursing. The directors discussed and agreed upon the specific characteristics of these professionals by means of focus group research, complementing the data gathered from the question list, which was analyzed using the statistical program SPSS v.18.0. The speeches of the focus group were transcribed and classified respecting participants’ conditions. With respect to the methodology, data triangulation has been carried out in order to contrast the different data. From the analysis of this information sources, it has been concluded that the inmates show a compendium of socio-demographic and health-related characteristics over-represented in comparison with the general population (drug addictions, infections, mental disorders, emergency care, extreme situations, etc.), in an unknown and complex environment to properly nurse. These factors are the ones that differentiate prison nursing regarding other health fields. When reviewing the B.Sc in Nursing’s curriculum some subjects were missing in: the aforementioned assisting fields and social and communication skills, as well as in the understanding of the prison’s environment and legal framework in order to encompass the required professional expectations. Among the reviewed postgraduate studies, no single degree adapted to Prison Nursing was found. From these conclusions, it was deduced the need for proposals such as: post-graduate education and/or adding an elective subject in the B.Sc, which both take into account the training and competences needed for Prison Nursing, and to draw up a guide with its guidelines.

Aquesta investigació examina el succeit al panorama de les producciones televisives de ficció nortamericanes nascudes al nou segle a través de l’anàlisi en profunditat de l’estat de la ficció actual i l’aplicació d’aquest model a una serie de ciència-ficció paradigmàtica del moment, Battlestar Galactica. Així, intentarem demostrar que existeixen noves formes de pensar, fer i consumir el drama, que el criteri de qualitat ha quedat diluit en el context actual fent necessària una nova aproximació a aquest i que Battlestar Galactica és un producte singular de l’època que ha permès incloure els gèneres marginals als nous discursos de qualitat, per finalment poder legitimar l’existència de la Tercera Edat Daurada de la Televisió. / La presente investigación examina lo ocurrido en el panorama de las producciones televisivas de ficción norteamericanas nacidas en el nuevo siglo a través del análisis en profundidad del estado de la ficción actual y la aplicación de dicho modelo a una serie de ciencia-ficción paradigmática de la época, Battlestar Galactica. Así, intentaremos demostrar que existen nuevas formas de pensar, hacer y consumir el drama, que el criterio de calidad ha quedado diluido en el contexto actual haciendo necesaria una nueva aproximación a éste y que Battlestar Galactica es un producto singular de la época que ha permitido incluir los géneros marginales en los nuevos discursos de calidad, para finalmente poder legitimar la existencia de la Tercera Edad Dorada de la Televisión. / This research examines the changes in the landscape of American fiction television productions born in the new century through the in-depth analysis of the current state of the new drama model and by applying this model to a paradigmatic science-fiction series of the time, Battlestar Galactica. Thus, we will try to demonstrate that there are new ways of thinking, making and consuming the television series, that the quality concept has been diluted by a wide and unifying new approach, and that Battestar Galactica is a unique product of its time that has allowed to bring marginal television genres to the new quality discourses, to finally legitimize the existence of the Third Golden Age of Television.

Aquesta recerca analitza la fragmentació de les associacions de veïns de la ciutat de Tarragona emprant una aproximació que integra les perspectives teòriques de la sociologia dels moviments socials, de les organitzacions i de l'anàlisi de xarxes socials. Realitza una anàlisi de les associacions emprant la lògica dels Camps d'Acció Estratègica. / Esta investigación analiza la fragmentación de las asociaciones de vecinos de la ciudad de Tarragona a partir de una aproximación que integra las perspectivas teóricas de la sociología de los movimientos sociales, de las organizaciones y del análisis de redes sociales. Realiza un análisis de las asociaciones a partir de la lógica de los Campos de Acción Estratégica / This research analises the fragmentation of the neighbourhood association at the city of Tarragona. The author proposes an integrative approach using the social movement theory, organisational theory and social network analysis. The research is based on the concept of Strategic Action Fields.

El fracàs escolar ha estat un motiu de preocupació social durant dècades a Espanya. De fet, l’últim informe PISA, de l’any 2012, situa el rendiment educatiu d’Espanya en matemàtiques, lectura i ciències per sota de la mitja de la OCDE. Per això, és necessari identificar les diferents variables que incideixen en el rendiment acadèmic, amb la finalitat d’implementar les mesures educatives necessàries. Considerant que els estudis han trobat resultats contradictoris sobre la relació entre personalitat i rendiment acadèmic, i que hi ha pocs estudis realitzats sobre el possible paper de la maduresa psicològica, l’objectiu del present estudi consisteix en determinar quin és el paper de la maduresa psicològica i dels Cinc Grans factors de personalitat, junt amb la intel•ligència fluida i cristal•litzada, a la predicció del rendiment acadèmic dels adolescents. Amb aquest objectiu es van administrar tres qüestionaris (PMA, OPERAS i PSYMAS) a una mostra de 305 adolescents de 14 a 19 anys. A partir de les dades recollides es van realitzar anàlisis correlacionals, regressions i anàlisis d’equacions estructurals. Els resultats obtinguts suggereixen que l’únic component rellevant de la maduresa a la predicció del rendiment acadèmic és l’Orientació al treball. El tret de personalitat Responsabilitat no té una relació directa amb el rendiment acadèmic, sinó indirecta per la seva relació amb la maduresa psicològica, concretament amb l’Orientació al treball. Igualment, l’Obertura a l’experiència també té una relació indirecta amb el rendiment acadèmic, a través de la seva relació amb la intel•ligència, com havien senyalat alguns estudis previs. A més, el principal predictor del rendiment acadèmic ha estat la intel•ligència. Per tant, aquest estudi ofereix una imatge global del paper que exerceixen la maduresa, la personalitat i la intel•ligència en el rendiment acadèmic dels adolescents. / El fracaso académico ha sido un motivo de preocupación social durante décadas en España. De hecho, el último informe PISA, del año 2012, sitúa el rendimiento educativo de España en matemáticas, lectura y ciencias por debajo de la media de la OCDE. Por eso es necesario identificar las diferentes variables que inciden en el rendimiento académico, con el fin de implementar las medidas educativas necesarias. Considerando que los estudios han encontrado resultados contradictorios sobre la relación entre personalidad y rendimiento académico, y que hay pocos estudios realizados sobre el posible papel de la madurez psicológica, el objetivo del presente estudio consiste en determinar cuál es el papel de la madurez psicológica y de los Cinco Grandes factores de personalidad, junto con la inteligencia fluida y cristalizada, en la predicción del rendimiento académico de los adolescentes. Con este fin se administraron tres cuestionarios (PMA, OPERAS y PSYMAS) a una muestra de 305 adolescentes de 14 a 19 años. A partir de los datos recogidos se realizaron análisis correlacionales, regresiones y análisis de ecuaciones estructurales. Los resultados obtenidos sugieren que el único componente relevante de la madurez en la predicción del rendimiento académico es la Orientación al trabajo. El rasgo de personalidad Responsabilidad no tiene una relación directa con el rendimiento académico, sino indirecta por su relación con la madurez psicológica, concretamente con la Orientación al trabajo. Igualmente, la Apertura a la experiencia también tiene una relación indirecta con el rendimiento académico, a través de su relación con la inteligencia, como habían señalado algunos estudios previos. Además, el principal predictor del rendimiento académico ha sido la inteligencia, Por lo tanto, este estudio ofrece una imagen global del papel que desempeñan la madurez, la personalidad y la inteligencia en el rendimiento académico de los adolescentes. / Academic failure has been a cause for social concern for decades in Spain. For example, the latest PISA report, in 2012, places the educational performance in mathematics, reading and science in Spain below the OCDE average. This makes it necessary to identify the different variables that affect academic performance in order to take the necessary steps to improve educational standards. Studies have found conflicting results on the relationship between personality and academic performance, and there are few studies on the possible role of psychological maturity. Consequently, the aim of the present study is to determine the extent that psychological maturity, the Big Five factors of personality and fluid and crystallized intelligence can predict academic performance in adolescents. To do this, three questionnaires (PMA, OPERAS, and PSYMAS) were administered to a sample of 305 adolescents aged 14 to 19 years. The data collected were used to carry out correlate analyses, regressions and analyses of structural equations. The results suggest that the only component of maturity that can be used to predict academic performance is Work Orientation. The personality trait Responsibility does not directly affect academic performance, but it does have an indirect relationship with academic performance through its relationship with psychological maturity, specifically through the trait Work Orientation. By the same token, Openness to Experience also has an indirect relationship with academic performance through its relationship with intelligence, as has been indicated in previous studies. Furthermore, the main predictor of academic performance was Intelligence. Therefore, this study offers an overall picture of the role played by the Maturity, Personality and Intelligence in the academic performance of adolescents.

L’estudi en profunditat de la obra de Winnicott ens ha permès entendre millor el moment actual pel que passa la psicoanàlisi. Aquesta comprensió ens permet entreveure cap on s’encamina no només aquesta disciplina sinó un bon nombre de ciències afins. No en va, Winnicott, és un dels psicoanalistes més citats actualment per psicoanalistes i pels que no ho són. Winnicott escrivia les seves idees sense seguir una metodologia específica. La seva pretensió no era la de crear una escola psicoanalítica sinó expressar amb llibertat allò que anava observant en la clínica i que a la vegada li servia per treballar amb els pacients. Els seus conceptes són fruit d’aquesta interacció clínica i teòrica. Hem començat tractant l’important tema dels factors que intervenen en la construcció de la identitat i de la personalitat, per tant de la salut i la psicopatologia, advertint dels perills dels reduccionismes. Acceptem que cap disciplina, perspectiva o escola de pensament pot abraçar la complexitat de l’estudi dels fenòmens humans. Afirmem que les aportacions dels autors representen en tot moment una forma d’entendre aquests fenòmens i un intent d’aproximar-nos a una part de la comprensió que podem tenir d’ells; la necessitat d’estar en contacte amb altres disciplines i maneres de pensament és absolutament imprescindible, serveix de contrast i regulació dels dogmatismes cap als que acostumem tenir tendència. Hem treballat alguns temes que tenen a veure per una banda amb esdeveniments de la societat i per una altra amb els avenços neurocientífics com a exemple de que les disciplines treballin en un sistema obert de mútua influència. Hem procedit a la lectura exhaustiva de la obra de Winnicott i ens hem recolzat en aquells autors estudiosos de la mateixa per anar extraient aquelles idees, conceptes i aplicacions clíniques que hem considerat més rellevants per al nostre treball com a psicoterapeutes. Hem considerat a Winnicott com un iniciador d’un procés de transformació de la psicoanàlisi i de les seves aplicacions que eren predominants en la seva època, reconeixent al mateix temps la importància d’altres autors anteriors com Ferenczi i altres contemporanis de Winnicott com Balint, Fairbairn y Bowlby entre d’altres. Partint de Winnicott ens hem apropat a la Psicoanàlisi Relacional i Intersubjectiva actual i hem intentat establir nexes teòrics i d’aplicació clínica, portant a terme una elaboració de les principals aportacions que es desprenen de la obra d’aquest autor i de la seva relació amb les principals aportacions que constitueixen el panorama actual de la perspectiva relacional i intersubjectiva. Constatem que aquesta perspectiva no correspon a un únic autor sinó a diverses formes de pensament que convergeixen en alguns punts comuns que constitueixen aquesta nova identitat dintre de la psicoanàlisi contemporània. La lectura exhaustiva de la obra de Winnicott i de les principals aportacions de la perspectiva relacional i intersubjectiva ens ha permès elaborar una sèrie de punts fonamentals sobre la teoria i la pràctica clínica obrint camí per a posteriors discussions. Amb tot això hem portat a terme una proposta sobre alguns punts a tenir en compte en la docència dels psicoterapeutes en procés de formació. / El estudio en profundidad de la obra de Winnicott nos ha permitido entender mejor el momento actual por el que pasa el psicoanálisis. Esta comprensión nos permite vislumbrar hacia donde se encamina no solo esta disciplina, sino un buen número de ciencias afines, no en vano Winnicott es, quizás, uno de los psicoanalistas más citados actualmente por otros autores. Winnicott escribía sus ideas sin seguir una metodología específica. Su pretensión no era la de crear una escuela psicoanalítica, sino expresar con libertad aquello que iba observando en la clínica y que a la vez le servía para trabajar con los pacientes, sus conceptos son fruto de esta interacción clínico-teórica. Hemos empezado tratando el importante tema de los factores que intervienen en la construcción de la identidad y de la personalidad, por lo tanto de la salud y la psicopatología, advirtiendo de los peligros de los reduccionismos. Aceptamos que ninguna disciplina, perspectiva o escuela de pensamiento puede abarcar la complejidad del estudio de los fenómenos humanos. Afirmamos que las aportaciones de los autores representan en todo momento una forma de entender dichos fenómenos y un intento de aproximarnos a una parte de la comprensión que podemos tener de ellos; la necesidad de estar en contacto con otras disciplinas y modos de pensamiento es absolutamente imprescindible, sirve de contraste y de regulación de los dogmatismos hacia los que solemos tener tendencia. Hemos trabajado algunos temas que tienen que ver por un lado con los aconteceres de la sociedad y por otro con los avances neurociencientíficos, como ejemplo de que las disciplinas trabajen en un sistema abierto de mutua influencia. Hemos procedido a la lectura exhaustiva de la obra de Winnicott y nos hemos apoyado en aquellos autores estudiosos de la misma para ir extrayendo aquellas ideas, conceptos y aplicaciones clínicas que hemos considerado más relevantes para nuestro trabajo de psicoterapeutas. Hemos considerado a Winnicott como un iniciador de un proceso de transformación del psicoanálisis y de sus aplicaciones que eran predominantes en su época, reconociendo al mismo tiempo la importancia de otros autores anteriores como Ferenczi y otros contemporáneos de Winnicott como Balint, Fairbairn y Bowlby, entre otros. Partiendo de Winnicott nos hemos acercado al Psicoanálisis Relacional e Intersubjetivo actual y hemos tratado de establecer nexos teóricos y de aplicación clínica, llevando a cabo una elaboración de las principales aportaciones que se desprenden de la obra de este autor y de su relación con las principales aportaciones que constituyen el panorama actual de la perspectiva relacional e intersubjetiva. Constatamos que dicha perspectiva no corresponde a un único autor sino a diversas formas de pensamiento que convergen en algunos puntos comunes que constituyen esta nueva identidad dentro del psicoanálisis contemporáneo. La lectura exhaustiva de la obra de Winnicott y de las principales aportaciones de la perspectiva relacional e intersubjetiva, nos ha permitido elaborar una serie de puntos fundamentales sobre la teoría y la práctica clínica, abriendo el camino para posteriores discusiones. Con todo ello hemos llevado a cabo una propuesta sobre algunos puntos a tener en cuenta en la y docencia de los psicoterapeutas en proceso de formación. / The in-depth study of Winnicott’s work has enabled a better understanding of the current state of psychoanalysis; it allows one to see the direction in which not only this discipline but also a large number of related sciences are headed. It is little wonder perhaps that Winnicott is presently one of the psychoanalysts most frequently cited by both psychoanalysts themselves and others. Winnicott wrote without following any particular methodology. His aim was not to create a psychoanalytic school of thought, but to freely express what he observed in clinical practice, which helped him in his work with patients. His concepts are the fruit of this clinical-theoretical interaction. This thesis addresses the key question of the factors intervening in the construction of identity and personality, and thus also mental health and ill-health, while warning of the dangers of reductionism. It is accepted that no discipline, perspective or school of thought can encompass the complexity of the study of human phenomena. This thesis states that different authors contributions are always their particular vision of these phenomena and an attempt at understanding them. Contact with other disciplines and modes of thought is absolutely essential to contrast and regulate our tendency towards dogmatism. The author of this thesis discusses some issues related not only to events taking place within society, but also advances in neuroscience, as an example of the mutual influence among different disciplines. Both the writings of Winnicott himself as well as that of scholars of his work have been studied in depth in order to draw out the most relevant ideas, concepts and clinical applications for psychotherapeutic practice. This thesis considers Winnicott to be pioneer in the process of the transformation of psychoanalysis and its applications that were predominant in his day, while due recognition is given to his predecessors ( authors such as Ferenczi) and contemporaries -Balint, Fairbairn and Bowlby amongst others With Winnicott as the starting point, current relational and intersubjective psychoanalysis is examined in an attempt to establish nexus that are both theoretical and applicable to clinical work, and the principal contributions that can be derived from his work and their relationship with the main ideas ound in the present-day relational and intersubjective perspective are detailed. It can be confirmed that this perspective does not pertain to one single author, but to diverse ways of thinking that converge at some common points that constitute this new identity within contemporary psychoanalysis. Exhaustive reading of Winnicott’s work and it major contributions to relational and intersubjective psychoanalysis has allowed the author of this thesis to set out a series of fundamental points about theory and clinical practice which will lead to further discussion. By way of conclusion, a number of proposals to be considered in the training and teaching of prospective psychotherapists are put forward.

Aquesta tesi doctoral estudia la recepció mediàtica dels principals col·lectius hispanoamericans que viuen a Barcelona amb un model d’anàlisi inspirat en la Pragmàtica Formal habermasiana. Això permet interpretar les apropiacions mediàtiques fora dels marcs teòrics i metodològics habituals, més enllà de les categories binàries de la societat d’acollida que estableixen relacions d’oposició amb les minories ètniques: integració-marginació; transnacionalisme-sedentarisme; assimilacionisme-biculturalisme. Aquest punt de partida ens ofereix una lectura menys condicionada pels pressupostos d’una de les parts i la generació d’un coneixement científic més lliure de prejudicis. La identificació nacional amb el país de naixement explica, en part, la dieta mediàtica del llatinoamericà en Barcelona i els recursos de què disposa a escala individual per fer front a les imatges dominants dels mitjans generalistes. La seva visió crítica dels mitjans autòctons es reforça en la interacció social dins la comunitat llatina i pot generar processos de coordinació de l’acció, de mobilització col·lectiva, en resposta a un discurs social ofensiu. Aquestes dinàmiques poden implicar als actors socials més importants de la comunitat llatina: els mitjans llatins, el teixit associatiu, els despatxos d’advocats especialitzats en estrangeria i la representació consular en última instància. Precisament les identitats nacionals estan en la matriu dels vincles transnacionals que mantenen amb la família en origen. En el fons és la mateixa inèrcia vers la identitat col·lectiva la que empeny la llatinoamericà a comunicar-se amb els seus familiars i a cercar els productes mediàtics del seu país de procedència. I és a través de l’omnipresència de la família en el dia a dia de la diàspora que el món de vida s’actualitza i articula, desenvolupant tot el seu potencial per a exercir la seva influència sobre els patrons de interpretació i apropiació en relació amb les TIC. Unes pautes d’interpretació que estan subjectes a autocrítica en la mesura que la comunicació amb la família en origen s’interromp, perquè significa que el món de vida originari perd vigència. Malgrat tots els avenços de les TIC, el canal prioritari per tal de comunicar-se amb la família continua sent la trucada internacional. Whatsapp sol definir-se com una eina de comunicació personal i privada i un pont de comunicació amb els catalans i espanyols a través dels xats que es creen en l’àmbit laboral, per exemple. En canvi, Facebook amplia els vincles transnacionals, però també la xarxa de relacions amb els membres de la seva comunitat en la societat d’origen. Per una altra banda, els mitjans llatins o de la diàspora són els portaveus del principal interlocutor de la comunitat llatina amb la societat d’acollida, les federacions llatines. Malauradament amb la crisi molts han desaparegut i han perdut posicions dins la variada dieta mediàtica dels llatins. La seva decadència porta com a conseqüència menys visibilitat de l’associacionisme, la caiguda de la participació en les associacions i la pèrdua de representativitat d’aquestes entitats, dintre i fora de la comunitat llatina. Davant el retrocés d’aquests mitjans guanyen rellevància dins la comunitat llatina els despatxos d’advocats especialitzats en estrangeria que generen fòrums de debat sobre l’actualitat informativa en les xarxes socials i en les seves pàgines web; moviments cristians que ofereixen seguretat, espais de comunicació qüotidiana i de solidaritat grupal diferents al món de vida i al sistema de la societat majoritària. / Esta tesis doctoral estudia la recepción mediática de la diáspora hispanoamericana en Barcelona a partir de un modelo de análisis inspirado en la Pragmática Formal habermasiana. Esto permite interpretar las apropiaciones mediáticas fuera de los marcos teóricos y metodológicos habituales, más allá de las categorías binarias de la sociedad de acogida que establecen relaciones de oposición con las minorías étnicas: integración-marginación; transnacionalismo-sedentarismo; asimilacionismo-biculturalismo. Este punto de partida nos ofrece una lectura menos condicionada por los presupuestos de una de las partes y la generación de un conocimiento científico más libre de prejuicios. La identificación nacional con su país de nacimiento explica, en parte, la dieta mediática del latino en Barcelona y los recursos socioculturales de que dispone a escala individual para hacer frente a las imágenes dominantes de los medios generalistas. Su visión crítica de los medios autóctonos se refuerza en la interacción social dentro de las comunidades latinas y puede generar procesos de coordinación de la acción, de movilización colectiva, en respuesta a un discurso social ofensivo. Dichas dinámicas pueden implicar a los actores sociales más importantes de la comunidad latina: los medios latinos, el tejido asociativo, los despachos de abogados especializados en extranjería y la representación consular en última instancia. Precisamente las identidades nacionales están en la matriz de los vínculos transnacionales que mantienen con la familia en origen. En el fondo es la misma inercia hacia la identidad colectiva la que empuja al latino a comunicarse con sus familiares y a buscar los productos mediáticos de su país de procedencia. Y es a través de la omnipresencia de la familia en el día a día de la diáspora que el mundo de la vida se actualiza y articula, desarrollando todo su potencial para marcar de cerca los patrones de interpretación y apropiación en la relación con las TIC. Unas pautas de interpretación que están más sujetas a autocrítica en la medida en que la comunicación con la familia en origen se interrumpe, porque significa que el mundo de la vida originario pierde vigencia. Pese a todos los avances de las TIC, el canal prioritario para comunicarse con la familia sigue siendo la llamada internacional. Whatsapp suele definirse como una herramienta de comunicación personal y privada y una vía de diálogo con los catalanes y españoles a través de los chats de grupo que se forman en el trabajo, por ejemplo. En cambio, Facebook amplía los vínculos transnacionales, pero también la red de relaciones con miembros de su comunidad en la sociedad de origen. Por otra parte, los medios latinos son los altavoces del principal interlocutor de la comunidad latina con la sociedad de acogida, las federaciones latinas. Sin embargo con la crisis muchos han desaparecido y han perdido posiciones dentro de la variada dieta mediática de los latinos. Su declive trae como consecuencia una menor visibilidad del asociacionismo, la caída de la participación en las asociaciones y la pérdida de representatividad de estas entidades, dentro y fuera de la comunidad latina. Ante el retroceso de estos medios ganan relevancia dentro de la comunidad latina los despachos de abogados especializados en extranjería, que generan foros de debate sobre la actualidad informativa en las redes sociales y en sus páginas web; movimientos cristianos que ofrecen seguridad, espacios de comunicación cotidiana y de solidaridad grupal frente al mundo de la vida y el sistema de la sociedad mayoritaria. / This doctoral dissertation studies the media reception of the Latin American diaspora in Barcelona from an analysis model inspired by the Habermans’ Formal Pragmatics. In doing so, mass media appropriations may be interpreted outside the usual theoretical and methodological frameworks, beyond the binary categories of the host society, which establish opposition relations with ethnic minorities: integration-exclusion; transnationalism-sedentarism; assimilation-biculturalism. This starting point provides a view which is less constrained by the presuppositions of the parties and an opportunity to create scientific knowledge freer of prejudices. National identification with one’s country of birth explains, in part, the media diet of the Latino in Barcelona and the cultural resources available to people to deal with the dominant images of the mainstream media. Host criticism of the indigenous media view is strengthened in social interaction within Latino communities and can generate coordinated action processes, collective mobilization in response to an offensive media and political discourse. These dynamics involve the most important stakeholders in the Latino community: Latino media, associations, and ultimately, law firms specializing in immigration and consular representation. National identity is the core of transnational bonds that keep the ties with the family of origin. Ultimately, the same inertia that leads to collective identity drives the Latin to communicate with their families and seek the media products from their country of origin. This diaspora updates and constructs its lifeworld (Lebenswelt), and develops its potential establishing interpretation and appropriation patterns via ICT (information and communications technology). Should communication with the family of origin become interrupted, the lifeworld becomes outdated and interpretative guidelines become more easily subject to criticism. Phone calls remain the main communication channel with family despite all the advances in ICT. Whatsapp is usually defined as a tool for personal and private communication and a communicative option used with Catalans and Spaniards for work purposes, for example. Facebook broadens transnational links and the network of relationships with host community members (Barcelona). Moreover, the Latino media are the main speakers of the Latino federations, that are the main social actor of the Latino community in the host society. But the economic crisis has led to a lesser presence or an increased disappearance of the Latino media in the Latino media consumption. Their decline has resulted in lesser visibility, a decrease in participation and a loss of representativity of these Latino federations within and outside the Latino community. These setbacks have increased not only the relevance of law firms specialized in immigration, which now generate discussion forums on current affairs on social networks and on their websites, but also the Christian movements that offer security, spaces for everyday communication and group solidarity to face the lifeworld and the majority society.

L'objecte principal d'estudi d'aquesta tesi doctoral es basa en la recerca i desenvolupament d'una nova metodologia per a l'elaboració d’insights publicitaris, realitzada a partir de l'anàlisi netnogràfic de les converses que els usuaris realitzen de forma lliure i espontània a la xarxa social Twitter (en el nostre àmbit de recerca i per raons de capacitat i conveniència, ho hem limitat a la xarxa social Twitter). A partir de l'anàlisi de la literatura acadèmica hem documentat les tècniques de recerca majorment utilitzades pels investigadors per a l'elaboració d’insights publicitaris. Aquestes tècniques es basen en entrevistes i reunions de grups reduïts d'entrevistats (habitualment amb menys de deu), dirigits per un entrevistador. Hem analitzat els seus avantatges i inconvenients valorant els estudis i treballs de referència en l'àmbit acadèmic i conclòs que els biaixos produïts per les pròpies dinàmiques de les reunions de grup i de la interpretació dels resultats per part dels entrevistadors suposen un inconvenient important. Amb l'objectiu de superar aquestes limitacions, tant de representativitat com de biaix, hem investigat les possibilitats que l'entorn d'Internet i les xarxes socials poden aportar per a l'obtenció d'una font d'informació més àmplia, representativa i sense biaix. D'una banda, hem substituït les reunions de grup per les converses que realitzen milers de persones en Twitter. D'altra banda, eliminem la figura de l'entrevistador per una recerca d'anàlisi de contingut mitjançant la tècnica netnogràfica, on el procés de recerca es basa en l'observació del consumidor sense intervenció directa de l'entrevistador, eliminant pràcticament el biaix que ocasiona la seva presència. Per poder aconseguir aquest objectiu principal de recerca s'ha requerit el desenvolupament d'una eina específica de resum i anàlisi de textos, tant des de l'anàlisi gramatical com dels sentiments expressats pels usuaris en les seves comunicacions. Hem utilitzat l'eina “SETAL”, acrònim de Sentiment Text Analysis. SETAL és una nova eina de resum i anàlisi gramatical i semàntic de textos en fase beta, desenvolupada pel Dr. Enric Monte, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, provada adequadament per a aquesta tesi doctoral. Per una costat, SETAL ordena tots els continguts per paraules, oracions, textos i fins i tot usuaris, segons la seva ordre d'importància, elaborat per la coocurrencia⁠ de paraules clau, les propietats de la Teoria de Grafs i de la seva distribució estadística (similar a l'algoritme utilitzat pel motor de cerca de Google per determinar el PageRank dels llocs web, a partir d'una cadena de Markov). Hem dedicat una part d'aquesta tesi a l'explicació del funcionament de SETAL. D'altra banda, hem incorporat a la recerca gramatical i semàntica la variable sentiment expressat pels usuaris en els seus comentaris en Twitter. La nostra intenció ha estat voler superar l'anàlisi de la polaritat positiva, negativa o neutra i passar a la precisió que permet puntuar cada oració en funció de l'expressió dels sentiments (dins d'un sentit ampli detallat en el punt 4 d'aquesta tesi). Per a això hem utilitzat com a punt de partida el diccionari LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count), desenvolupat pel Dr. James Pennebaker et al., i adaptat al castellà i català per a aquesta tesi. Hem partit d'aquest diccionari per puntuar les paraules que formen les oracions i que reconeguts grups de recerca en psicologia han determinat que estan associades amb una determinada intensitat de sentiments/emocions. Afegim a l'anàlisi de sentiments la utilització dels adverbis i els temps gramaticals, així com els bigrames (combinacions de dues paraules la càrrega emocional de les quals es potencia a partir de la seva confluència). Mitjançant la prova realitzada amb l'eina SETAL hem donat resposta a la gestió d'1.200.000 tuits i ens ha resultat imprescindible per poder gestionar i analitzar de forma automàtica un volum d'informació tan elevat. En posar en pràctica l'eina seguint un procés propi emparat per les referències acadèmiques, proposem una nova metodologia per a l'elaboració d’insights. La seva principal aportació pot resumir-se en tres apartats. En primer lloc, ampliem considerablement la mostra de l'estudi superant amb escreix les limitacions de les entrevistes presencials i passem d'un màxim recomanat de deu entrevistats per a aquest tipus d'entrevistes a poder estudiar diversos centenars de persones amb la nostra metodologia. En segon lloc, aconseguim eliminar el biaix donada la no intervenció de la figura de l'entrevistador en el procés d'obtenció de la informació. En tercer lloc, proposem una sèrie de dades obtingudes de forma científica que ens permeten reduir o eliminar la dependència de la intuïció, el descobriment sobtat o el "ajá" associat a la troballa d'un insight (explicat detingudament en les parts teòriques d'aquesta tesi). En resum, aquesta tesi doctoral busca fer un pas més en el procés que ens permet elaborar continguts publicitaris amb la solidesa que aporta partir d'una base científica i objectiva. Per aconseguir-ho, aquesta visió científica ha estat vinculada al potencial que ofereix l'anàlisi dels continguts que els usuaris creen i desenvolupen en Internet, concretament a les xarxes socials, i que ens aporten una nova forma d'obtenir informació fonamental sobre tot allò que els importa i decideixen compartir. Per a una empresa, estar el més a prop possible del dia a dia del consumidor a través de les xarxes socials suposa una oportunitat de vital importància per seguir oferint-li tots els productes, serveis i comunicacions que necessita, amb la millor comunicació possible i podent demostrar-li que se l’escolta en ser el seu benestar la major prioritat i comesa de tota labor empresarial. / El objeto principal de estudio de esta tesis doctoral se basa en la investigación y desarrollo de una nueva metodología para la elaboración de insights publicitarios, realizada a partir del análisis netnográfico de las conversaciones que los usuarios realizan de forma libre y espontánea en la red social Twitter (en nuestro ámbito de investigación y por razones de capacidad y conveniencia, lo hemos limitado a la red social Twitter). A partir del análisis de la literatura académica hemos documentado las técnicas de investigación mayormente utilizadas por los investigadores para la elaboración de insights publicitarios. Dichas técnicas se basan en entrevistas y reuniones de grupos reducidos de entrevistados (habitualmente con menos de diez), dirigidos por un entrevistador. Hemos analizado sus ventajas e inconvenientes valorando los estudios y trabajos de referencia en el ámbito académico y concluido que los sesgos producidos por las propias dinámicas de las reuniones de grupo y de la interpretación de los resultados por parte de los entrevistadores suponen un inconveniente importante. Con el objetivo de superar estas limitaciones, tanto de representatividad como de sesgo, hemos investigado las posibilidades que el entorno de Internet y las redes sociales pueden aportar para la obtención de una fuente de información más amplia, representativa y sin sesgo. Por un lado, hemos sustituido las reuniones de grupo por las conversaciones que realizan miles de personas en Twitter. Por otro lado, eliminamos la figura del entrevistador por una investigación de análisis de contenido mediante la técnica netnográfica, donde el proceso de investigación se basa en la observación del consumidor sin intervención directa del entrevistador, eliminando prácticamente el sesgo que ocasiona su presencia. Para poder alcanzar este objetivo principal de investigación se ha requerido el desarrollo de una herramienta específica de resumen y análisis de textos, tanto desde el análisis gramatical como de los sentimientos expresados por los usuarios en sus comunicaciones. Hemos utilizado la herramienta “SETAL”, acrónimo de Sentiment Text Analysis. SETAL es una nueva herramienta de resumen y análisis gramatical y semántico de textos en fase beta, desarrollada por el Dr. Enric Monte, profesor de la Universidad Politécnica de Cataluña, probada adecuadamente para esta tesis doctoral. Por una lado, SETAL ordena todos los contenidos por palabras, oraciones, textos e incluso usuarios, según su orden de importancia, elaborado por la coocurrencia⁠ de palabras clave, las propiedades de la Teoría de Grafos y de su distribución estadística (similar al algoritmo utilizado por el motor de búsqueda de Google para determinar el PageRank de los sitios web, a partir de una cadena de Markov). Hemos dedicado una parte de esta tesis a la explicación del funcionamiento de SETAL. Por otro lado, hemos incorporado a la investigación gramatical y semántica la variable sentimiento expresado por los usuarios en sus comentarios en Twitter. Nuestra intención ha sido querer superar el análisis de la polaridad positiva, negativa o neutra y pasar a la precisión que permite puntuar cada oración en función de la expresión de los sentimientos (dentro de un sentido amplio detallado en el punto 4 de esta tesis). Para ello hemos utilizado como punto de partida el diccionario LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count), desarrollado por el Dr. James Pennebaker et al., y adaptado al castellano y catalán para esta tesis. Hemos partido de este diccionario para puntuar las palabras que forman las oraciones y que reconocidos grupos de investigación en psicología han determinado que están asociadas con una determinada intensidad de sentimientos/emociones. Añadimos al análisis de sentimientos la utilización de los adverbios y los tiempos gramaticales, así como los bigramas (combinaciones de dos palabras cuya carga emocional se potencia a partir de su confluencia). Mediante la prueba realizada con la herramienta SETAL hemos dado respuesta a la gestión de 1.200.000 tuits y nos ha resultado imprescindible para poder gestionar y analizar de forma automática un volumen de información tan elevado. Al poner en práctica la herramienta siguiendo un proceso propio amparado por las referencias académicas, proponemos una nueva metodología para la elaboración de insights. Su principal aportación puede resumirse en tres apartados. En primer lugar, ampliamos considerablemente la muestra del estudio superando con creces las limitaciones de las entrevistas presenciales y pasamos de un máximo recomendado de diez entrevistados para ese tipo de entrevistas a poder estudiar varios cientos de personas con nuestra metodología. En segundo lugar, logramos eliminar el sesgo dada la no intervención de la figura del entrevistador en el proceso de obtención de la información. En tercer lugar, proponemos una serie de datos obtenidos de forma científica que nos permiten reducir o eliminar la dependencia de la intuición, el descubrimiento súbito o el "¡ajá" asociado al hallazgo de un insight (explicado detenidamente en las partes teóricas de esta tesis). En resumen, esta tesis doctoral busca dar un paso más en la dirección que nos permite elaborar contenidos publicitarios con la solidez que aporta partir de una base científica y objetiva. Para lograrlo, esta visión científica ha sido vinculada al potencial que ofrece el análisis de los contenidos que los usuarios crean y desarrollan en Internet, concretamente en las redes sociales, y que nos aportan una novedosa forma de obtener información fundamental acerca de todo aquello que les importa y deciden compartir. Para una empresa, estar lo más cerca posible del día a día del consumidor a través de las redes sociales supone una oportunidad de vital importancia para seguir ofreciéndole todos los productos, servicios y comunicaciones que necesita, con la mejor comunicación posible y pudiendo demostrarle que se le escucha al ser su bienestar la mayor prioridad y cometido de toda labor empresarial. / The main object of study of this doctoral thesis is the research and development of a new methodology for the improvement of advertising insights, through the netnographic analysis of the conversations that users of the social network Twitter perform freely and spontaneously (we have limited our field of study to Twitter for capacity and operational reasons). From the analysis of academic literature we have documented the investigation techniques reasearchers mostly use for the development of advertising insights. Such techniques are based on interviews and meetings of small groups of individuals (usually less than ten), led by an interviewer. We have analyzed their pros and cons evaluating the academic studies of reference and concluded that the biases produced by the dynamics of the group meetings and the interpretation of the results by the interviewers pose a major drawback. In order to overcome these limitations, regarding biases and representativeness, we have investigated the possibilities that the field of Internet and Social Media can contribute with towards the obtention of a broader, more representative and unbiased source of information. On one hand, we have replaced the group meetings by the conversations that thousands of people have on Twitter. On the other we have removed the interviewer, and have substituted its figure with a content analysis research of netnographic technique where the research process is based on the observation of consumers without the direct intervention of the interviewers, therefore virtually eliminating biases caused by their presence. The achievement of this main objective of research has required the development of a specific tool for the summary and analysis of texts, both grammatical and emotional, that users express in their communications. We have used "SETAL", which stands for Sentiment Text Analysis. SETAL is a new tool for grammatical and semantic summary analysis of texts in phase beta, developed by Dr. Enric Monte, professor of the Polytechnic University of Catalonia, and adequately tested for this thesis. On one hand, SETAL organized all content by words, sentences, texts and even users, according to their importance, elaborated by the concurrence of keywords, the properties of the Graph Theory and its statistical distribution (similar to the algorithm used by the search engine Google to determine the PageRank of websites, from a chain of Markov). We have devoted a part of this thesis in explaining the operation of SETAL. On the other, we have incorporated to the grammatical and semantic research the emotion variable expressed by users in their comments on Twitter. Our aim has been to take further the analysis of positive, negative or neutral polarity and reach an accuracy that scores each sentence on the basis of the expression of feelings (broadly detailed in paragraph 4 of this thesis). So we've used as a starting point the LIWC (Linguistic Inquiry and Word Count) dictionary developed by Dr. James Pennebaker et al., and adapted it to Castilian and Catalan for this thesis. We have started from this dictionary to score the words and sentences that recognized psychology research groups have identified as associated with certain intensity of feelings / emotions. We add to Sentiment Analysis the use of adverbs and grammatical tenses as well as bigrams (two-word combinations whose emotional power is increased by its confluence). Through the SETAL test we have managed 1,200,000 tweets. The tool has proved essential to manage and automatically analyze such an important volume of information. In implementing the tool following a proper process under academic references, we propose a new methodology for the development of insights. Its main contribution can be summarized in three sections. First, we significantly expand the study sample, far exceeding the limitations of face interviews and its recommended maximum of 10 subjects, to study several hundred people through our methodology. Second, we eliminate bias thanks to the non presence of the interviewer in the process of obtaining information. Thirdly, we propose a series of scientific data that reduces or eliminates the reliance on intuition, the sudden discovery or "aha" associated with the finding of an insight (that we carefully explain in the theoretical part of this thesis). In summary, this thesis seeks to go a step further in the direction that allows us to develop advertising content with the confidence provided by a scientific and objective basis. To achieve this, this scientific vision has been linked to the potential of the analysis of the content that users create and develop online, particularly on social networks, and we provide a novel way to obtain basic information about all that matters to them and that they decide to share. For a company, to be as close as possible to the daily life of consumers through social networks is of vital importance. To keep on offering all products, services and releases, with the best possible communication with them as a way to prove that they are listened, as their wellbeing is the highest priority and commitment of any business.

Los cambios producidos en el mercado de trabajo, la incorporación de las mujeres a la esfera productiva junto a la flexibilización de los espacios, tiempos y relaciones laborales están transformando la relación de los hombres con el trabajo y su posición en la familia. El incremento de las familias de doble ingreso y el declive, en las sociedades occidentales, del modelo de hombre proveedor, centrado en el trabajo, permiten la reconfiguración de la posición de los hombres en la esfera productiva y reproductiva. El objetivo de esta tesis doctoral es analizar los modelos alternativos y disidentes de paternidad y masculinidad en la transición al primer hijo. Nos interesan aquellos hombres que tienen una alta implicación en la esfera reproductiva, especialmente en los cuidados. El enfoque metodológico de esta investigación es cualitativo, basado en entrevistas semi-estructuradas realizadas entre 2011 y 2013. La muestra está compuesta por 21 hombres definidos como padres comprometidos porque sus condiciones laborales les hacen accesibles a los cuidados y porque, la mayoría, es o ha sido el cuidador principal de sus hijos o hijas. / Changes in the job market, the incorporation of women into the productive sphere along with greater flexibility in workplaces, working hours and labour relations are transforming men's role at work and in the family. The increase in the number of double-income families and the decline in western societies of the work-focused male provider model have also led to a redefinition of men's role in the productive and reproductive spheres. The aim of this doctoral thesis is to analyse some alternative and unconventional models of parenthood and masculinity that are adopted by couples in the transition to parenthood. Our focus will be on those men who play an active role in the reproductive sphere, especially in the care of children. The methodological approach is qualitative and is based on partially structured interviews conducted between 2011 and 2013. The sample is made up of 21 men who describe themselves as engaged fathers because their work allows them more time for childcare and because the majority are or have been at some point the main carer of the children. / Els canvis produïts en el mercat de treball, la incorporació de les dones a l'esfera productiva i la flexibilització dels espais, temps i relacions laborals estan transformant la relació dels homes amb el treball i la seva posició en la família. L'increment de les famílies de doble ingrés i el declivi, en les societats occidentals, del model d'home proveïdor, centrat en el treball, permeten la reconfiguració de la posició dels homes en l'esfera productiva i reproductiva. L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és analitzar els models alternatius i dissidents de paternitat i masculinitat en la transició al primer fill. Ens interessen aquells homes que tenen una alta implicació en l'esfera reproductiva, especialment en la cura dels fills i filles. L'enfocament metodològic d'aquesta investigació és qualitatiu, basat en entrevistes semi-estructurades realitzades entre 2011 i 2013. La mostra està composta per 21 homes definits com a pares compromesos perquè les seves condicions laborals els fan accessibles a la cura i perquè, la majoria, és o ha estat el cuidador principal dels seus fills o filles.