L'estudi inclou una anàlisi d'eficiència de les universitats del sistema públic espanyol usant la tècnica no paramètrica d'anàlisi de fronteres coneguda com a Data Envelopment Analysis (DEA). Mitjançant una tria d'inputs i outputs vinculats a la docència i a la recerca, s'obté una classificació de les universitats en eficients i no eficients, indicant per aquestes últimes el grau o nivell d'ineficiència. Usant una tècnica desenvolupada a partir del DEA, s'aborda l'estudi de les unitats eficients per tal de determinar-ne aquelles que presenten un comportament atípic i, per a la resta, obtenir-ne una ordenació segons els nivells del que es coneix com eficiència robusta o supereficiència. En una segona part, s'analitza la possible influència de variables o factors ambientals -inputs no controlables- sobre els resultats d'eficiència obtinguts, usant, per tal de comparar resultats, una tècnica paramètrica basada en una análisi de regressió, i una no paramètrica coneguda com a model de valors ajustats.

La innovación educativa, como objeto de estudio de la investigación, se define a partir de dos conceptos, como son el trabajo en grupo por parte del profesorado para llegar a constituirse como equipo docente, y la interrelación de los contenidos, que abarca desde las aportaciones interdisciplinares de las materias de estudio hasta la concreción de un proyecto formativo concreto: un desarrollo curricular interdisciplinar de dos asignaturas específicas de la formación inicial del maestro especialista en Educación Física.De la relación mutua y permanente entre estos conceptos se desprende que la innovación adquiere un triple sentido: primero, la búsqueda del cambio; segundo, la mejora de la docencia; y tercero, el hecho de compartir e intercambiar informaciones y reflexiones profesionales entre los docentes.La investigación pretende aplicar a la práctica docente universitaria de la formación de maestros conceptos psicopedagógicos ocmo la interdisciplinariedad entre las materias, la globalidad de las situaciones de enseñanza-aprendizaje, el aprendizaje significativo y el trabajo colegiado del profesorado.La metodología elegida para desarrollar el presente trabajo es la investigación colaborativa, una modalidad de investigación-acción que, a grandes rasgos, puede definirse como una actividad que se lleva a cabo por profesores e investigadores para indagar en equipo, compartiendo la responsabilidad en la toma de decisiones y en las tareas de investigación.Los instrumentos empleados son la entrevista personal, la observación participante, los diarios y notas de campo del seminario de investigación-acción. A partir de dichos instrumentos se procede al análisis de contenidos y a la obtención de un sistema de categorías, mediante el programa de análisis Nudist (Rodríguez, Gil y otros, 1995).Con ello, se alcanza, como resultado dedicha actividad reflexiva, una mayor comprensión de la práctica educativa, su mejora y el desarrollo profesional de los educadores.

En Cataluña, en los últimos años, han ido proliferando una serie de "profesionales" que realizan, con más o menos adecuación a la definición teórica, la función de mediadores interculturales. Primeramente se trataba de gitanos, pero recientemente, fruto del incremento de la presencia de niños de origen inmigrante en las escuelas catalanas, se ha visto crecer el número y el protagonismo de los extranjeros por el reconocimiento que se les ha otorgado desde la administración y las instituciones (principalmente, al generar una mayor preocupación los inmigrantes procedentes de África, los mediadores son sobre todo de este continente). Concretamente, los mediadores interculturales han intentado intervenir en cuestiones como la participación de los padres de origen inmigrante o minoritario en los centros escolares, la adaptación del currículum a la diversidad cultural, la negociación de conflictos "culturales" (la carne de cerdo en el comedor escolar, el uso del pañuelo en las clases .), la desescolarización, absentísmo y abandono escolar de los alumnos durante el período de la escolarización obligatoria, la traducción lingüística y la interpretación sociocultural, etc. Al ser una práctica nueva está aún llena de interrogantes, pero al notar que no se está produciendo paralelamente una reflexión y clarificación de sus fundamentos, nos parecía un momento pertinente para examinar su desarrollo, así como la repercusión de la misma en el seno de la comunidad educativa. Mientras el marco teórico tiene una cuenta experiencias internacionales y otros estudios realizados (Quebec y Francia), el trabajo empírico de la investigación se ha circunscrito a toda Cataluña. Éste ha consistido en entrevistas en profundidad a mediadores o personas que ejercen este papel aunque no reciban este nombre, como también a coordinadores y formadores de cursos sobre mediación intercultural (en total 44), y, a la vez, se ha complementado con una encuesta a docentes de primaria y de educación secundaria obligatoria (n=740), que nos han proporcionado su percepción del mediador y la mediación en las instituciones escolares.

No description available.

És probable que qui estigui vinculat d'alguna manera amb la docència senti la necessitat de compartir experiències educatives i contrastar idees, punts de vista, formes de treballar. Aquest treball sorgeix d'aquesta inquietud. Un dels factors que ajuda a enriquir aquest procés està representat per la perspectiva constructivista.L'aportació d'aquesta tesi es centra, fonamentalment, en un nivell pràctic. Així des d'un paradigma naturalista o interpretatiu, s'analitzen les interaccions que s'estableixen en una classe constituïda pel professor i l'alumnat, en abordar uns continguts relacionats amb el procés d'ensenyament-aprenentatge de les tècniques de circ en general i dels malabarismes en particular. L'anàlisi està focalitzada en l'aplicació d'estratègies per part del professor:El motiu de l'elecció d'aquesta activitat és que permet: afavorir la motivació de l'alumnat,partir d'un nivell més homogeni amb tot el grup classe, abordar l'aprenentatge amb menys concepcions prèvies errònies, cercar altres estratègies per ensenyar. D'aquestes concepcions prèvies sorgeix el títol de la tesi: "Les estratègies que empra el professorat d'educació física per aconseguir que l'alumnat aprengui a aprendre. Estudi de cas".Amb aquest plantejament sorgeix com a necessitat: a)Seleccionar l'esquema de conjunt de la concepció constructivista i orientar en es aspectes clau els processos d'ensenyament-aprenentatge. b)Analitzar i aplicar una metodologia d'investigació adient amb el context de treball habitual en l'àmbit educatiu. És per aquest motiu que la investigació s'aborda des d'un paradigma naturalista o interpretatiu, que permet respectar l'ecologia de l'aula basant-se en un procés d'anàlisi constant del dia a dia. c)Identificar els aspectes bàsics de l'activitat dels malabarismes per enfocar i reconduir el procés d'ensenyament-aprenentage. d)Aprendre com a discent i com a docent, atès que ambdós processos es complementen en el moment d'ensenyar. e)Analitzar quin tipus d'estratègies por utilitzar el docent per facilitar l'aprenentatge autònom de l'alumnat, vinculant-ho forçosament amb el tipus de contingut que s'ha de treballar.Aquests són els punts més elementals, però l'abast de l'obra és més complex, atès que primer hi ha tota una fonamentació teòrica, es fa un estudi en profunditat sobre la terminologia a utilitzar atès que va relacionada amb una tendència ideològica professional determinada, així com altres punts que no he inclòs per no allargar l'extensió d'aquest resum. / Es posible que quien esté vinculado de alguna forma con la docencia sienta la necesidad de compartir experiencias educativas y contrastar ideas, puntos de vista, formas de trabajar. Este trabajo surge de estas inquietudes. Uno de los factores que ayuda a enriquecer este proceso de enseñanza-aprendizaje está representado por la perspectiva constructivista.La aportación de esta tesis se centra, fundamentalmente, en un nivel práctico. Así, desde un paradigma naturalista o interpretativo, se analizan las interacciones que se establecen en una clase constituida por el profesor i el alumnado, en abordar unos contenidos relacionados con el proceso de enseñanza-aprendizaje de las técnicas d circo en general y de los malabarismos en particular. El análisis está focalizado en la aplicación de estrategias por el profesor. El motivo de la elección de esta actividad permite:favorecer la motivación del alumno,partir de un nivel más homogéneo en relación a todo el grupo clase, abordar el aprendizaje con menos concepciones previas erróneas,buscar otras estrategias para enseñar.De esta concepciones previas surge el título de la investigación: "Las estrategias que utiliza el pofesor de educación física para conseguir que sus alumnos aprendan a aprender. Estudio de caso".Con este planteamiento surge la necesidad inminente: a)Seleccionar el esquema de conjunto de la concepción constructivista i orientar en los aspectos clave los procesos de enseñanza-aprendizaje. b)Analizar i aplicar una metodología de incestifación en coherencia con el conteto de trabajo habitual en el ámbito educativo. Es por este motivo que la investigación se aborda desde un paradigma naturalista o interpretativo, que permite respectar la ecología del aula basándose en un proceso de análisis constante del día a día. c)Indentificar los aspectos básicos de la actividad de los malabarismos para enfocar i reconducir el proceso de enseñanza-aprendizaje. d)Aprender como discente y como docente, ya que ambos procesos se complementatn en el momento de enseñar. e)Analizar qué tipo de estrategias puede utilizar el docente para facilitar el aprendizaje autónomo del alumado, vinculándolo forzosamente con el tipo de contenido que se tiene que trabajar. Estos son los puntos más elementales, pero el texto de la obra es más complejo, ya qe primero hay toda una fundamentación teórica, se hace un estudio en profundidad sobre la terminología a utilizar puesto que la misma está relacionada con una tendencia ideológica profesional determinada, así como con otros puntos que no he incluido por no alargar la extensión de este resumen.

S'analitza, des de la perspectiva de gènere, quina ha estat l'evolució històrica de l'escola. La constatació d'una escola mixta generalitzada als països occidentals que no està donat resposta als reptes actuals d'igualtat d'oportunitats entre homes i dones, porta a formular una hipòtesi que es pot resumir de la següent manera: la presència i socialització dels dos sexes a l'aula té repercusions educatives, i que a vegades suposen una dificultat en l'assoliment dels objectius escolars; la separació dels sexes pot aportar avantatges educatius; la psicologia social pot ajudar a comprendre les raons d'aquests efectes, i determinar els factors psicosocials més rellevants sobre els quals dirigir la recerca. L'estudi de camp, realitzat a través d'entrevistes en profunditat, confirma la hipòtesi i planteja una prospectiva.

La tesis doctoral presentada a finals de desembre planteja una qüestió que té una incidència directa en el dret a l'educació, les llibertats i la pròpia educació en drets humans. Aquest concepte d'educació en l'àmbit dels drets humans i en pro dels drets humans es defineix en diversos instruments internacionals de drets humans, a saber, la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Convenció sobre els Drets del Nen i, més recentment, en la Declaració i Programa d'Acció de Viena que ha donat pas al Decenni per a l'Educació en Drets Humans (1995-2004) i, aquest mes d'agost, al Pla per desenvolupar la qüestió Educació en Drets HumansEn conjunt, segons el treball d'investigació dut a terme els instruments de l'ONU, la UNESCO i, també, el Consell d'Europa ofereixen una definició clara del concepte d'educació en l'àmbit dels drets humans, sobre el qual ha convingut la comunitat internacional. La qüestió és si aquesta educació forma part dels drets humans i, per tant, si és un dret a part sencera el que ha quedat demostrada al llarg del treball presentat. Segons es dedueix en el treball dut a terme, l'educació en l'àmbit dels drets humans es pot definir com el dret humà orientat a crear una cultura universal en l'àmbit dels drets humans, a través de transmetre coneixements i modelant actituds, i la finalitat del qual és: ·Enfortir el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals;·Desenvolupar plenament la personalitat humana i el sentit de la dignitat de l'ésser humà; ·Promoure la comprensió, la tolerància, la igualtat entre els sexes i l'amistat entre totes les nacions, les poblacions indígenes i els grups racials, nacionals, ètnics, religiosos i lingüístics; ·Facilitar la participació efectiva de totes les persones en una societat lliure; ·Intensificar les activitats de manteniment de la pau de les Nacions Unides. L'educació en drets humans ha seguit una evolució clarament diferenciada en diverses etapes, obeint tant als canvis que en l'àmbit internacional s'han produït des de 1948 com a les innovacions i reformes educatives empreses per donar resposta a processos de democratització i a les problemàtiques mundials. En el moment actual un enfocament modern dels problemes relatius a l'educació per la pau, els drets humans i la democràcia està contingut en el Pla d'Acció Integrat sorgit de la Conferència Internacional d'Educació de 1994, ratificat per la UNESCO en la seva Conferència General de 1995. En l'esmentat Pla s'assenyalen les finalitats de l'educació, les estratègies d'acció i les polítiques i orientacions en els plans institucional, nacional i internacional. I representa un nou intent de garantir -a través de l'educació- les llibertats fonamentals, la pau, els drets humans i la democràcia, i de fomentar al mateix temps el desenvolupament econòmic i social sostenible i equitatiu ja que es tracta de components essencials de la construcció d'una cultura de pau. Altres organismes internacionals de caràcter regional, com és el cas del Consell d'Europa, dediquen un gran esforç per definir l'educació en drets humans i implementar programes especials en els sistemes educatius del seu àmbit.

Se destaca la centralidad de la tecnología del ordenador en la sociedad industrial avanzada o sociedad post-industrial como instrumento de mediación entre el hombre y el conocimiento del que puede derivarse un cambio social tanto individual como colectivamente hablando. Considerando el ordenador como factor de movilización de recursos se plantea su potencialidad para favorecer estimular y desarrollar la creatividad a través de todo el circuito en el que interviene el saber, la educación y la cultura

Hipótesis: el programa JOLIPAX, que forma a estudiantes de bachillerato en actitudes positivas para superar la violencia, produce frutos. Conceptos: La persona sustenta su ser relacional en la convivencia. El encuentro responsable constituye un dinamismo formativo ético que la desarrolla. La violencia (directa, estructural y cultural) se manifiesta en los centros educativos y se pueden superar con pedagogía de encuentro con el “otro” desde un currículo con actitudes (tolerancia, diálogo, reconciliación y cooperación) adecuadas. Diseño: componentes cuantitativos (Metodología estadística no experimental ex post facto) y cualitativos (Metodología de Estudio de Caso). Institución: de bajos recursos y alto índice de violencia; ha recibido el programa durante tres cursos. Resultados: logros identificados en estudiantes en manejo de violencia y conflicto. Mejor avance en mujeres que hombres. No representativo en edades. Conclusiones: JOLIPAX puede y debe continuar. Necesario hacer reajustes convenientes en gestión y didáctica. / The program JOLIPAX which trains high school students teaching them positive attitudes to overcome violence bears fruit. Concepts: The person holds up its relational being by coexisting. The responsible meeting point states a dynamical and ethical formational process which develops itself. Direct, structural and cultural violence express itself in schools and it could be overcome with applied pedagogy of encounter with "the other" from a curricula with appropriate attitudes such as tolerance, dialogue, reconciliation, and cooperation. Design: Quantitative components (Non experimental statistics ex post facto) and qualitative components (Case study methodology). Institution: Low income and high violence, has been enrolled in the program during three grades. Results: Achievements identified in students with violence and conflict management. Women advanced better than men. Non significant or representative among ages. Conclusions: JOLIPAX can and should continue. Necessary adjustments regarding didactics and management may be convenient.

El fracàs escolar persisteix en el sistema educatiu com una roca difícil de remoure. En un país desenvolupat com el nostre, on s’han aconseguit quotes d’escolarització plena en les etapes obligatòries, diversos indicadors del fracàs segueixen afectant a un nombre elevat d’alumnes i posen de manifest que, en els darrers anys, els propòsits de reduir-lo de forma significativa i estable s’estan estancant (inclús retrocedint). El sistema educatiu deixa enrere un terç dels alumnes, són els que obtenen resultats desencisadors: aquests alumnes repeteixen curs però els seus nivells de rendiment no milloren, per tant, la mesura estrella per combatre el fracàs es demostra poc eficaç i s’han de crear noves vies d’anàlisi i tractament d’aquesta dificultat vigent. Aquesta tesis pretén explorar la relació que existeix entre l’estil de socialització parental que perceben els fills adolescents i el seu rendiment acadèmic com a alumnes de l’Educació Secundària Obligatòria. En la intersecció d'ambdós fenòmens trobem la hipòtesi que dona consistència a la present recerca: l'estil de socialització parental influeix de forma significativa en el rendiment acadèmic. L’estudi està orientat a la presa de decisions, utilitza dades quantitatives de caràcter transversal i és correlacional. La mostra està composta per 288 alumnes d’un centre de secundària públic de la província de Tarragona i el treball de camp es va realitzar durant el 2n. trimestre del curs 2010/2011. El disseny d’investigació respon a la finalitat de definir fins a quin punt estan influint la variable predictora (estil de socialització parental) en la criteri (resultats acadèmics). El resultat primordial al que s’arriba és que la variable acceptació/implicació dels pares es troba significativament vinculada al rendiment (evidència que deixa al descobert una línia d’actuació familiar de gran potencial). L’estudi aconsegueix confirmar i delimitar la correlació intuïda entre i subratlla l’àmbit familiar com un nou espai de preocupació pedagògica per explicar i intervenir sobre el fracàs escolar. / Students who don't succeed in school are a very persistent problem in our educational system. In our country, with a full level of schooling from 6 to 16 years old, there are different indicators of academic failure that still affect to a quite high number of students. This fact shows that, in the last few years, all the efforts to reduce this problem are not succeeding. One third of our students are left behind by the educational system; their results are discouraging. These students repeat year after year but their performance is not improving. This means that the measures to fight the academic failure are not working and that we have to put into practice new ways of analysis and treatment of this problem. This research explores the relationship between the way children perceive how their parents are educating them (parental socialization style) and his or her academic performance. In the intersection of both phenomena we find our hypothesis: the way parents socialise their children influences significantly their academic performance. This research is orientated to decision taking process, it uses quantitative data and it is a correlational study. Our simple is a group of 288 students from 12 to 16 year old from public schools from Tarragona province. We collected our data during the second trimester of the school year 2010/2011. The aim of the research is to define the level of influence of the predictive variables (parental socialization style) in the criteria variables (academic results). The main result we have found is that parents acceptation/implication appears to be significantly linked to the school performance (this evidence shows a big area for new researches: the family). Our research confirms and frames the correlation between these two variables and underlies the family as a new scenario of pedagogical concern to explain and treat school failure.