La tesis doctoral presentada a finals de desembre planteja una qüestió que té una incidència directa en el dret a l'educació, les llibertats i la pròpia educació en drets humans. Aquest concepte d'educació en l'àmbit dels drets humans i en pro dels drets humans es defineix en diversos instruments internacionals de drets humans, a saber, la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, la Convenció sobre els Drets del Nen i, més recentment, en la Declaració i Programa d'Acció de Viena que ha donat pas al Decenni per a l'Educació en Drets Humans (1995-2004) i, aquest mes d'agost, al Pla per desenvolupar la qüestió Educació en Drets HumansEn conjunt, segons el treball d'investigació dut a terme els instruments de l'ONU, la UNESCO i, també, el Consell d'Europa ofereixen una definició clara del concepte d'educació en l'àmbit dels drets humans, sobre el qual ha convingut la comunitat internacional. La qüestió és si aquesta educació forma part dels drets humans i, per tant, si és un dret a part sencera el que ha quedat demostrada al llarg del treball presentat. Segons es dedueix en el treball dut a terme, l'educació en l'àmbit dels drets humans es pot definir com el dret humà orientat a crear una cultura universal en l'àmbit dels drets humans, a través de transmetre coneixements i modelant actituds, i la finalitat del qual és: ·Enfortir el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals;·Desenvolupar plenament la personalitat humana i el sentit de la dignitat de l'ésser humà; ·Promoure la comprensió, la tolerància, la igualtat entre els sexes i l'amistat entre totes les nacions, les poblacions indígenes i els grups racials, nacionals, ètnics, religiosos i lingüístics; ·Facilitar la participació efectiva de totes les persones en una societat lliure; ·Intensificar les activitats de manteniment de la pau de les Nacions Unides. L'educació en drets humans ha seguit una evolució clarament diferenciada en diverses etapes, obeint tant als canvis que en l'àmbit internacional s'han produït des de 1948 com a les innovacions i reformes educatives empreses per donar resposta a processos de democratització i a les problemàtiques mundials. En el moment actual un enfocament modern dels problemes relatius a l'educació per la pau, els drets humans i la democràcia està contingut en el Pla d'Acció Integrat sorgit de la Conferència Internacional d'Educació de 1994, ratificat per la UNESCO en la seva Conferència General de 1995. En l'esmentat Pla s'assenyalen les finalitats de l'educació, les estratègies d'acció i les polítiques i orientacions en els plans institucional, nacional i internacional. I representa un nou intent de garantir -a través de l'educació- les llibertats fonamentals, la pau, els drets humans i la democràcia, i de fomentar al mateix temps el desenvolupament econòmic i social sostenible i equitatiu ja que es tracta de components essencials de la construcció d'una cultura de pau. Altres organismes internacionals de caràcter regional, com és el cas del Consell d'Europa, dediquen un gran esforç per definir l'educació en drets humans i implementar programes especials en els sistemes educatius del seu àmbit.

‘Libertad dirigida: análisis formal del videojuego como sistema, su estructura y su avataridad’ Esta tesis se enmarca dentro de los Estudios del Videojuego (en concreto, en Teoría del Diseño). Su objeto principal es la libertad de acción dentro del sistema jugable, entendida como “libertad dirigida”. Esta libertad surge de la combinación de la “avataridad” (representación del jugador) y la flexibilidad de la estructura (sus posibilidades y el orden de la partida inherente a su diseño). Esta tesis desarrolla un modelo teórico y de análisis metodológico de estos dos aspectos que sitúa la autoría de la partida como algo compartido entre creador y jugador. Entre ambos se establece un pacto jugable que fija los límites de la libertad ofrecida. Se estudian cuatro casos correspondientes a cuatro combinaciones: representación y estructura cerradas en ‘Metal Gear Solid 3: Snake Eater’, representación cerrada y estructura abierta en ‘Catherine’, representación y estructura abiertas en ‘Mass Effect 3’ y representación abierta y estructura cerrada en ‘3D Dot Game Heroes’. / ‘Directed Freedom: Formal Analysis of the Videogame as a System, its Structure and its Avatarness’ This dissertation belongs in the field of Game Studies (and, specifically, Game Design Theory). Its main object is the freedom of action within the videogame system, understood as “directed freedom”. This freedom arises from the combination of the “avatarness” (representation of the player) and the flexibility of the game structure (its possibilities and the order engraved in its design). This dissertation develops a theoretical and methodological model for the analysis of these two aspects, describing the authorship of the play process as something shared by the designer and the player. Between them there is a playable pact that delimits the offered freedom. Four cases, corresponding to four combinations, are studied: closed representation and structure in ‘Metal Gear Solid 3: Snake Eater’, closed representation and open structure in ‘Catherine’, open representation and structure in ‘Mass Effect 3’ and open representation and closed structure in ‘3D Dot Game Heroes’

La manera com s'han tractat jurídicament els principis d'igualtat i llibertat educativa en el segle XIX ens mostra aquells espais on Església i Estat, conservadors i revolucionaris, s'enfrontaren pel control de la joventut i de l'educació com aquell element del que se'n fa dependre el progrés de la societat. En aquest context, i a l'empara de la política educativa liberal del sexenni revolucionari, sorgeix i viu durant els quatre cursos que van de 1870 a 1874 una universitat, la qual, alhora que reclamava ser l'hereva dels estudis universitaris gironins clausurats per Felip V, pretenia fer-se un lloc en el complex mapa universitari i ideològic català i espanyol. Amb aquesta recerca veurem si efectivament es va poder instituir una universitat lluny dels cànons de l'ortodòxia científica i acadèmica marcats per l'Església i l'Estat en l'època isabelina, si van cobrir-se les necessitats educatives reals de la Girona del darrer terç del segle XIX i mantenir-se les prescripcions i exigències de l'ensenyament superior. / Throughout the nineteenth century, the way in which the principles of equality and freedom of education were regulated by Spanish law shows us those areas where church and state, conservatives and revolutionaries, faced off for the control of youth; it also shows us how education was crucial to the future of society for the men who lived in these ages. In this context, and under the revolutionary educational policy of liberal sexennium, a university was born and lived for four years from 1870 to 1874, the Universitat Lliure de Girona (The Girona Open University). This University claimed to be the heir to the ancient university closed down by the king Felipe V, and it tried to find its place in the complex ideological Catalan and Spanish map in the sexennium. Along this research we'll see whether or not it was possible to establish a university far from the canons of scientific and academic orthodoxy settled in the precedent Elizabethan ages. After this reading we should be able to determine whether or not Universitat Lliure de Girona could meet the educational needs in Girona of the last third of the nineteenth century, while maintaining the requirements and demands of higher education.

La tesi doctoral Publicidad comercial y libertad de expresión analitza les conseqüències jurídiques de la protecció de la publicitat i d'altres formes de comunicació comercial mitjançant la llibertat d'informació i d'expressió prevista en els articles 20.1 a) i d) de la Constitució. S'examina, en primer lloc, la jurisprudència dictada pel tribunal Suprem Federal dels Estats Units, el Tribunal Europeu de Drets Humans, el Tribunal Europeu de Justícia i el Tribunal Constitucional Alemany. En segon lloc, la tesi analitza els fonaments econòmics, socials i legals que advoquen per la protecció constitucional de la publicitat comercial. Les conclusions bàsiques del treball apunten a què les comunicacions comercials compleixen les funcions que tradicionalment s'associen a la llibertat d'expressió entre d'altres, promoció de l'autogovern democràtic i foment de l'autonomia individual i que els límits a la seva realització han d'enjudiciar-se d'acord amb el principi de proporcionalitat. / La tesis doctoral Publicidad comercial y libertad de expresión analiza las consecuencias jurídicas de la protección de la publicidad y otras formas de comunicación comercial mediante la libertad de información y expresión prevista en los artículos 20.1 a) y d) de la Constitución. Se examina, en primer lugar, la jurisprudencia dictada por el Tribunal Supremo Federal de los Estados Unidos, el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, el Tribunal Europeo de Justicia y el Tribunal Constitucional Alemán. En segundo lugar, la tesis analiza los fundamentos económicos, sociales y legales que abogan por la protección constitucional de la publicidad comercial. Las conclusiones básicas del trabajo apuntan a que las comunicaciones comerciales cumplen las funciones que tradicionalmente se asocian a la libertad de expresión entre otros, promoción del autogobierno democrático y fomento de la autonomía individual y que los límites a su realización deben enjuiciarse de acuerdo con el principio de proporcionalidad. / The PhD dissertation Publicidad comercial y libertad de expresión explores the legal consequences of protecting advertising and other forms of commercial speech through freedom of information and expression set forth in articles 20.1 a) and b) of the Spanish Constitution. It discusses, on the one hand, the case-law by the U.S. Supreme Court, the European Court of Human Rights, the European Court of Justice and the German Constitutional Court. On the other hand, the dissertation analyses the economic, social and legal underpinnings which support the constitutional status of commercial speech. The basic conclusions of the research assert that commercial communications perform functions traditionally associated to freedom of expression among others, fostering democracy and promoting individual autonomy and that limitations to commercial speech ought to be scrutinized with resort to the principle of proportionality.