Arbetsmarknaden utsätts för en ständigt pågående globalisering där informationsspridning blir av allt större betydelse. Europeiska Unionen har sedan 2002 beslutat att det gemensamma redovisningssystemet IFRS skall införas. Detta med syfte till att underlätta fortsatt globalisering för företagen inom EU. Det nya redovisningssystemet som tas i bruk den första januari 2005, är framarbetad för att skapa harmonisering företagen sinsemellan. I syfte att skapa en enhetlig, integrerad och mer effektiv kapitalmarknad infördes att alla noterade bolag skulle ha anpassat sin koncernredovisning till den internationella redovisningsstandarden IFRS. De standarder som skulle komma att bli gällande skulle efter utarbetning godkännas av Europeiska kommissionen innan införandet 2005. Dock finns det några un-dantag vilket fick till följd att sex av de poster som kommissionen godkände inte hade någon motsvarighet i RR. En av dem är IAS 39. Denna post (IAS 39 Financial Instrument: Recognition and Measurement) behandlar värdering och redovisning av finansiella instrument. IAS 39 är den standard som blivit mest omdebatterad och väckte stora protester hos flera av medlemsländerna redan när den presenterades för kommissionen. Debatten angående IAS 39 grundade sig bland annat på hur den kom att påverka företagets resultat. Med detta som bakgrund blev syftet med denna uppsats hur företagen har informerat sina in-tressenter om huruvida denna post har haft den stora inverkan som man tidigare befarade. För att genomföra studiens syfte undersöktes alla A-listade företag på stockholmsbörsen. De granskades på så vis att deras delårsrapporter studerades utifrån sju stycken frågor. Dessa frågor var formulerade på så vis att de besvarade om företagen redovisat specifikt för posten IAS 39. Den empiriska studien i uppsatsen visar att utav de 50 bolag som granskades i undersökningen var det åtta av dessa som inte hade utformat någon som helst information i sin delårsrapport om vare sig IFRS eller IAS 39. Endast två företag har redovisat enligt sex av de sju frågorna som upprättades för undersökningen. Huvudfrågan kan därmed sammanfattningsvis besvaras med att övergången till IFRS och IAS 39 inte har redovisats fullt ut utifrån de kriterier som sammanställts i forskningsfrågorna. Upplysning om IFRS och IAS 39 anser vi vara viktigt för att intressenter av företagens finansiella information ska få en uppfattning om hur detta kommer att påverka bolaget. Ett misstag med inte lämna eller lämna knapphändig information till sina intressenter är att det motverkar en effektiv kapitalmarknad.

No description available.

Made available in DSpace on 2014-06-12T23:14:29Z (GMT). No. of bitstreams: 2 arquivo2681_1.pdf: 3519466 bytes, checksum: 11428d01461523d68d07cfe81defe647 (MD5) license.txt: 1748 bytes, checksum: 8a4605be74aa9ea9d79846c1fba20a33 (MD5) Previous issue date: 2011 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / A técnica que utiliza detectores sólidos de traços nucleares já é utilizada na área de dosimetria das radiações em alguns países. Materiais como o vidro podem ser usados, mas a maioria utilizada no campo dosimétrico são os policarbonatos. Estes materiais são muito ricos em hidrogênio, o que permite ao SSNTD detectar nêutrons rápidos através do recuo de prótons no próprio detector, sem necessidade de conversores. A baixa reprodutibilidade de seu background tem sido a grande barreira na avaliação de baixas fluências de nêutrons rápidos com SSNTDs. Este problema pode ser resolvido de forma eficaz pela contagem dos traços coincidentes em dois detectores irradiados em contato. Depois do processamento, somente os traços produzidos pelos mesmos recuos de núcleos nas superfícies de ambos os detectores são considerados como um traço. Neste trabalho, um estudo sobre a aplicação da técnica da coincidência para detecção de nêutrons rápidos é apresentado. O material CR-39 foi investigado com o objetivo de determinar o equivalente de dose pessoal para nêutrons rápidos. Usando este método de análise, uma significante redução na contagem do background foi observada. A leitura, entretanto, precisa ser melhorada (automatizada), devido às grandes áreas necessárias para atingir um número satisfatório de traços para significância estatística dos resultados

Made available in DSpace on 2014-10-09T12:37:02Z (GMT). No. of bitstreams: 0 / Made available in DSpace on 2014-10-09T13:56:36Z (GMT). No. of bitstreams: 1 04488.pdf: 5615581 bytes, checksum: 5c91eb9ed6f1954cedefb34ecd8cbfc1 (MD5) / Dissertacao (Mestrado) / IPEN/D / Instituto de Pesquisas Energeticas e Nucleares - IPEN/CNEN-SP

Made available in DSpace on 2014-10-09T12:37:02Z (GMT). No. of bitstreams: 0 / Made available in DSpace on 2014-10-09T13:56:36Z (GMT). No. of bitstreams: 1 04488.pdf: 5615581 bytes, checksum: 5c91eb9ed6f1954cedefb34ecd8cbfc1 (MD5) / Dissertacao (Mestrado) / IPEN/D / Instituto de Pesquisas Energeticas e Nucleares - IPEN/CNEN-SP

Este texto es el resultado de un intento de aproximarse, desde la Antropología pero de la mano de la Epidemiología y la Salud Pública y con el foco puesto en el sistema sanitario público, a las posibles respuestas a una serie de preguntas: ¿qué factores pueden estar implicados en la aparición de desigualdades sociales en cuanto al estado de salud y en la atención sanitaria que reciben las poblaciones inmigrantes y minorías étnicas en nuestro medio? ¿hay diferencias, en este sentido, respecto al resto de la población? y ¿cómo puede nuestro sistema sanitario público dar respuesta a las necesidades de estas poblaciones? Y es el intento de responder a estas preguntas de manera acotada a un ámbito geográfico y temporal concreto: de manera específica para el ámbito español y, sobre todo, catalán, entre los años 2005 y 2010. El texto está estructurado en tres partes. La Primera Parte, titulada Aproximación a los estudios sobre salud y desigualdad, está formada por dos capítulos. Aborda las principales características de ciertas investigaciones realizadas tanto desde el ámbito de la salud como desde la Antropología sobre las desigualdades sociales en salud, diversidad e inmigración, el análisis de los fundamentos sobre los que asientan, sus posibles aportaciones y limitaciones y la exposición de los principales datos epidemiológicos disponibles en cuanto a la situación de salud y asistencia sanitaria de la población inmigrante en situación o riesgo de exclusión social La Segunda Parte, titulada El acceso a los cuidados de salud por parte de la población inmigrante: derechos y condiciones, está constituida por el Capítulo 3 y una adenda a este capítulo que responden, en su conjunto, a un intento de profundizar en la indagación sobre cuáles podían ser los factores implicados en el estado de salud y uso de los servicios sanitarios por parte de la población inmigrante en nuestro medio y en qué medida podrían relacionarse con la generación de desigualdades sociales en salud. La Tercera Parte, titulada Hacia una contrastación empírica de las ideas, recoge los resultados de una investigación etnográfica en centros y con profesionales sanitarios. La intención de esta investigación fue que permitiera, al mismo tiempo, contrastar los datos recogidos en la bibliografía en los apartados anteriores y poner a prueba las ideas iniciales sobre los factores que podían estar implicados en la asistencia a esta población inmigrante, atendiendo especialmente a aquéllos que podían evidenciarse desde el propio sistema sanitario. Esta Tercera Parte se estructura en torno a tres capítulos y un Anexo. El abordaje de estos temas se realiza desde un posicionamiento ético y metodológico claro: es imprescindible que cualquier investigación, más aun si pone su foco de interés en el ser humano, parta de la base de que el conocimiento que podemos generar será siempre falible y provisional y que está sujeto a nuestros propios puntos de vista y convicciones, personales pero también críticos marcados desde los paradigmas de las disciplinas desde las que ejercemos. Y el reto será precisamente intentar aproximarse a la realidad utilizando lo mejor de todas las disciplinas que estén a nuestro alcance (dentro de nuestras propias limitaciones como individuos e investigadores) para tratar de conocerla con la profundidad y amplitud que requiere, observando los fenómenos que se producen, sus consistencias y sus variaciones. La interdisciplinariedad, en éstos y tantos otros temas, pasa de ser intelectualmente aconsejable a ser éticamente imprescindible. / This text is an attempt of approach, from the Anthropology, but by the hand of Epidemiology and Public Health and focused on the public health system, to the possible responses for questions such as: what factors may be involved in the arise of social inequalities concerning health and medical care received by immigrant population and ethnic minorities in our setting. There exist differences in this sense with respect to the rest of the population? And how can our public health system respond to the needs of this populations? And is also the attempt to offer a response to these questions delimited to an specific geographical scope and timeframe: Spain, and specially Catalonia between 2005 and 2010. The text is organized in three sections. The First Section, titled Approach to the studies on health and inequality and divided into two chapters, tackles the main features of certain researchers done within the field of Health as well as within the field of the Anthropology concerning social inequalities in health, diversity and immigration, the analysis of their basis, their possible contributions and limits and the exhibition of the main epidemiological data available as far as health condition and medical care of immigrant population is concerned. The Second Section, titled The access for immigrant population to health care: rights and conditions consists of Chapter 3 and a addendum to this chapter that responds together, to an attempt to go into detail about researching on what factors may be involved in health condition and the use of health services by immigrant population in our setting /environment and in what measure those may be related to the arise of social inequalities in health. The Third Section, titled Towards an empirical contrast of the ideas, shows the results of a research done with the purpose of obtaining data, through an ethnographic work in medical centers and with health professionals that would allow, at the same time, contrast the data shown on the bibliography on the previous sections and, another, test my own first ideas concerning the factors involving the medical care to immigrant population, paying special attention to those that could appear from the health system itself. This Third Part consists of three chapters and an Annex. The approach to these matters is done under a clear ethical and methodological positioning: is essential that any research, particularly if they are focused on the human being, bases on the fact that the knowledge that we can generate will always be fallible and provisional and is subject to our own points of view and convictions, individual but also marked by the paradigms of the disciplines we are working from. And the challenge will be exactly trying to approach to reality using the best of all disciplines at our reach (within our own limits as individuals and researchers) in order to obtain a large and deep and detailed knowledge as it requires, taking into account the phenomenon arisen, its consistencies and variations. Interdisciplinarity in these and many other subjects is not only intellectually advisable but yet ethically indispensable.

Aquesta tesi d’antropologia simbòlica té per objectiu analitzar la noció de persona a la vall del Jalori, situada a la vall de Kullu, a Himachal Pradesh (Índia) i és fruit d’un treball de camp de llarga durada entre els anys 2005 i 2013. El recurs a les tècniques tradicionals de l’antropologia social, particularment l’observació participant, i la reflexió sobre els debats extensos que la disciplina ha desplegat sobre els temes centrals de la tesi a la Índia, han permès elaborar una interpretació actualitzada de les nocions de casta, de transmissió de fluids, d’impuresa, de parentiu i de relacions socials i cosmològiques en una regió que es distancia dels cànons establerts per la resta del país. El treball, que parteix del cos, explora la interacció de la persona en les diferents xarxes socials en les quals s’insereix, per tal de posar de relleu les modalitats diferents de relacions, així com els diversos recorreguts, individuals i col·lectius, dels homes i les dones, amb la mirada posada en l’apropiació dels seus rols en la societat actual. La tesi analitza la construcció de l’ésser humà en aquesta vall himalàia començant per la corporalitat. En aquest punt el treball aprofundeix en els elements i els criteris distintius, tant aquells que permeten adquirir l’estatut de persona com els que tracen el límit entre humans i no humans. Aquesta exploració passa aleshores a l’anàlisi detallada d’un concepte fonamental en la visió local: la impuresa, mitjançant la qual explorem les connexions inter-corporals, els mecanismes de coerció del sistema de castes, així com les estratègies que resituen aquesta impuresa amb una finalitat contestatària. Mitjançant aquesta anàlisi la tesi destaca la manera com els cossos i els seus fluids són símbols i instruments de certes discriminacions, particularment en els àmbits del gènere i de les castes. A continuació l’estudi es desplaça progressivament sobre els cercles de parentiu en els quals s’insereix l’individu, per naixement o per aliança, i es disposa a resseguir la construcció de la persona mitjançant aquests lligams. Finalment, aquesta tesi aborda les relacions entre l’humà i les altres entitats cosmològiques, descriu les influències còsmiques recíproques i les modalitats socials que actuen, entre d’altres, en la religió. L’objectiu principal d’aquest treball consisteix doncs a posar les bases per a comprendre la noció actual de persona en una societat hindú del nord de la Índia, tant a partir de l’observació detallada dels elements que la composen i de la seva corporalitat, com situant-la en els diversos contextos on es mou. Però és, alhora, un estudi sobre els sistemes classificatoris, sobre la manera com es legitimen i naturalitzen les jerarquies socials, així com sobre els mecanismes mobilitzats per a protegir les fronteres entre aquestes categories. / This PhD thesis, pertaining to Social and Symbolic Anthropology, aims to analyse the notion of the people in the Jalori Pass, situated in the Kullu Valley, State of Himachal Pradesh (India), and it is a result of a long fieldwork conducted between 2005 and 2013. Using the traditional techniques of ethnology (especially participant observation), together with an analysis of some anthropological theories on the central topics of our thesis in India (caste system, person, body), enabled us to elaborate a present interpretation of the caste system, the impurity, kinship, social relations and cosmological links in a region that does not always coincide with the Indian patterns. Taking the body as a starting point, this work explores the interaction of the people with their social networks, showing various relationship modalities, as well as the individual and collective pathways of men and women for self-appropriation of their roles in their present society. Beginning with the corporality, we analyse the construction of the human being in this Himalayan valley, itemising its components, and searching for its distinctive criteria, namely those who allow to attain a person status, and those who delineate the limit between humans and non-humans being. Subsequently, we analyse a crucial concept for the local vision: impurity. This notion permits us to decipher the inter-body connexions, the coercive mechanisms of caste system, and the strategies for turning over this impurity. Through this analysis, we strive to emphasise the way in which bodies and their fluids are symbols and instruments of discriminations, particularly of caste and gender. Then, we examine the kinship circles in which an individual is inserted by birth or by alliance, and we seek to chart the construction of the person through those links. Finally, we address the relationships between humans and the other cosmological entities, by describing reciprocal cosmic influences, and by examining the social modalities at work in the religion. The main purpose of our work consists thus of trying to understand the present notion of a person in a north Indian Hindu society, observing its components, its corporality, and situating it in the various contexts in which it moves. At the same time, it is an analysis of the classificatory systems, the way in which social hierarchies are legitimated and naturalised, and the mechanisms implemented to protect the frontiers between categories.

Aquesta tesi és una monografia etnogràfica que se sustenta en 9 anys de recerca entre la població rifenya de Catalunya (en especial de la comarca d’Osona). Els rifenys són la població amazigh (berbers) provinent de les muntanyes del Rif, al nord del Marroc. Fonamentada en l’observació participant com a tècnica principal i també en les entrevistes en profunditat i semipautades, aquesta recerca aborda la descripció i l’anàlisi etnogràfica del procés reproductiu de la població rifenya, entès aquest com les formes de representació, conceptualització i les pràctiques que tenen com a objectiu la reproducció del grup i del seu ordre social. Dins del procés reproductiu es trobaria el procés procreatiu (concepció, gestació, part i postpart) que, com a forma de reproducció biològica del grup, esdevé l’element central i vertebrador del procés reproductiu i a partir del qual totes les seves formes socioculturals de representació i les pràctiques associades a aquestes, s’articulen per a aconseguir el seu èxit: el naixement d’un nou membre i l’assoliment de la maduresa social de pare i mare. Partint des d’una perspectiva folk que considera moltes fases i esdeveniments del procés reproductiu dins l’àmbit de la salut, aquesta etnografia té com a marc la intersecció entre el domini teòric del parentiu (entès com la regulació sociocultural de la procreació, l’adscripció i la criança i cura dels infants) i el de la salut. I és des d’aquesta percepció que es presenta el model d’articulació dels sistemes mèdics que empren els rifenys (biomèdic, alcorànic i rifeny), cada un dels quals és utilitzat, segons la lògica subjacent, en diferents moments del procés reproductiu. Tres són els objectius principals d’aquest treball: el primer és d’ordre empíric. Amb les dades etnogràfiques obtingudes a partir de l’observació participant, s’ha volgut omplir el buit etnogràfic sobre la població rifenya, la resident a Catalunya i, en menor mesura, també la del Marroc. El segon objectiu és d’ordre teòric. Aquesta etnografia ha pres com a marc teòric la proposta de domini teòric del parentiu, situant-se en el què la definició de parentiu anomena intersecció, en aquest cas amb l’àmbit de la salut en ambdós casos, tal com els entenen els rifenys. Finalment, el tercer objectiu és d’ordre metodològic. Partint de la tècnica de l’observació participant com a principal, l’objectiu ha estat situar-la i fer-ne una apologia en un context en el que les investigacions antropològiques tendeixen a privilegiar altres tècniques de forma exclusiva que proporcionen dades parcials en menys temps. Aquesta etnografia esdevé descriptiva, interpretativa i analítica des d’un vessant expressament clàssic i empíric. S’estructura entorn de dos volums que, tenint entitats diferents, són independents l’un de l’altre alhora que es complementen. En el primer volum es descriuen i s’analitzen qüestions com: perfils sociodemogràfics de la població rifenya d’estudi, què és la família rifenya, processos de construcció identitària i de relacions de gènere, sexualitat procreativa i no procreativa, matrimoni i divorci, processos procreatius, maternitat, paternitat i cura dels infants, migracions temporals per salut, noció de persona, articulació dels sistemes mèdics, malalties pròpies dels rifenys i formes d’adquisició del do terapèutic entre els especialistes del sistema mèdic rifeny. En el segon volum es troben descrits i analitzats elements terapèutics i teràpies des de la perspectiva del simbolisme, el ritual i la seva pràctica alhora que es recullen i s’analitzen 52 itineraris terapèutics, la construcció dels quals esdevé una proposta metodològica que també es presenta. Aquest volum conté també el recull de 10 genealogies, l’anàlisi de la terminologia rifenya de parentiu, un glossari de termes en tarifit així com els materials estadístics elaborats a partir de les entrevistes semipautades i les històries clíniques procreatives de dones gestants. / This thesis is an ethnographic monography. It is based on 9 years of research among Riffian people of Catalonia (especially in comarca of Osona). Riffian people are Amazigh people (berbers) from the Rif Mountains, in northern Morocco. Primarily based on participant observation, in-depth and semi-structured interviews, this research presents an ethnographic account of the reproductive process of the Riffian people. The “Reproductive Process” is understood as “the representations, conceptualizations and practices that guarantee the reproduction of a group and its social organization”. Within the reproductive process, there is the procreative process (conception, pregnancy, birth and postpartum), which, as a form of biological reproduction, becomes a central and structuring element of the reproductive process. As the core element, the procreative process is the point from which socio-cultural forms of representation and other associated practices are articulated in order to ensure its success: the birth of a new member and the achievement of social maturity for the parents. By using a folk perspective that considers some phases and events of the reproductive process as a healthcare issue, this ethnography sits between the intersection of two main theoretical domains: on one side, kinship studies (understood as the cultural regulation of procreation, affiliation, upbringing and care of children), and on the other, Medical Anthropology. From this perspective I present a model to articulate the three healthcare systems that Riffian people normally use (the biomedical, the Koranic and the Riffian approaches) and prioritize depending on their specific underlying logic and the specific moment of the reproductive process. This research has three main objectives. The first one is empirical. It accounts for the lack of ethnographic data on Riffian people living in Catalonia and, to a lesser extent, those living in Morocco. The second objective is theoretical. This ethnography takes as a theoretical frame the proposal of theoretical domain of Kinship, in particular in what the definition of Kinship calls intersection. Finally, the third objective is methodological. By favouring observant participation as my main research technique, I want to emphasize the benefits of such approach in a context where recent anthropological research is prioritizing other techniques that produce more partial data but require less time commitment. From a classical and empirical perspective, this is a descriptive, interpretative and analytical ethnography. It is structured in two volumes that can be read independently but at the same time, are complementary to each other. The first volume has 9 chapters in which analyses issues like: sociodemographic profiles of the Riffian people studied, the Riffian family composition, the processes of identity construction and gender relations, procreative and no procreative sexuality, marriage and divorce, procreative processes, motherhood, fatherhood and childcare, temporary migrations for health reasons, personhood, articulations of medical systems, culture-bound syndromes and ways to get the therapeutic gift among specialists of Riffian medical system. The second volume opens with a description of the therapeutic elements and therapies used by the Riffians during the reproductive process. Subsequently, I discuss and analyze them not only from a symbolic and ritualistic angle but also from the meaning of its practices. I then present and analyze 52 therapeutic itineraries, which have become the basis of a methodological proposal that I have developed along this process. This volume closes with the genealogies of 10 Riffian families I have been working with, an in-depth analysis of Riffian Kinship terminology, a glossary of tarifit terms and lastly, the statistical materials elaborated from semi-structured interviews and clinical histories of 410 pregnant women.

La següent tesi té com a objectiu analitzar la relació entre Comissions Obreres (CCOO) i les treballadores de l’àrea de Barcelona durant la dictadura franquista. Per fer-ho s’ha estudiat com van participar-hi les dones, l’evolució de la conflictivitat laboral femenina i la seva vinculació amb el moviment sindical antifranquista, així com les relacions de gènere a CCOO. Aquest darrer punt implica estudiar quina percepció tenien els dirigents i militants de les dones treballadores, com consideraven que s’havien d’organitzar i la importància que atorgaven a les seves reivindicacions. A més, s’estudia com les dones van percebre la discriminació que experimentaven en el moviment i el seu qüestionament dels rols de gènere i del discurs de la pròpia organització al respecte. La relació de CCOO amb les treballadores va estar molt condicionada per la definició masculina del moviment obrer, fonamentada en la idea que era un moviment propi d’homes treballadors industrials i que, per tant, havia de defensar les seves reivindicacions. Aquest plantejament va afavorir que en el període entre 1964 i 1969 hi hagués una escassa presència de dones treballadores manuals a CCOO i que moltes de les dones que hi van participar no fossin considerades militants. A més, al llarg de tot el franquisme les reivindicacions de les treballadores van considerar-se secundàries. Tanmateix, la masculinització del moviment obrer es va haver de matisar pel context polític. La voluntat d’augmentar la capacitat de mobilització de CCOO, perquè fos un bon instrument per erosionar el règim franquista, va fomentar que es volgués atreure les dones treballadores al moviment sindical. A partir de 1969 va augmentar la presència de dones en l’organització, i la majoria van ser considerades militants. Aquestes dones van encoratjar el plantejament de reivindicacions als seus llocs de treball, i sovint protagonitzaren conflictes laborals. Van qüestionar els rols de gènere del moment, tant pel mateix fet de militar en una organització obrera i il·legal, com per les implicacions personals que tenia. Tanmateix, van assumir que el principal objectiu del moviment obrer era la lluita antifranquista i la millora de la situació dels treballadors (entesos com a col·lectiu masculí) fins que es va desenvolupar el moviment feminista, durant la Transició. A partir d’aquells moments, algunes militants nascudes cap a 1950 i incorporades a CCOO durant els anys setanta, van començar a posar en entredit la definició de treball, de classe obrera i de quines eren les seves reivindicacions. / The aim of the following thesis is to analyze the relationship among a social and political movement called Comisiones Obreras (Committees of Workers, CCOO) and the female workers during Franco’s dictatorship in the area of Barcelona. In order to do so, we study how women become involved in CCOO, the evolution of female workers’ protests, their links with anti-francoist labor movement and, finally, gender relationships in CCOO. In order to study the last issue, we scrutinize leaders’ and militants’ perceptions on female workers, how they believed women should be organized and how important female workers’ claims were. We also analyze how women perceive sexual discrimination in CCOO and whether they questioned gender roles and the organizational discourse about them. The masculine definition of “working class” assumed by CCOO harmed its relationship with female workers. The masculinisation of working class consisted of the idea that labor movement was a blue-collar men’s issue and consequently, it should fight for male worker’s claims. This way of thinking helps to understand the low presence of female workers in CCOO from 1964 to 1969, and why many women involved in the movement weren’t considered militants. In addition, female workers’ claims were treated as subsidiary during the dictatorship. Nevertheless, labor movement needed to moderate its masculine definition due to the political context. As CCOO wanted to increase its capacity to summon, in order to fight the dictatorship more efficiently, it wanted to attract female workers. From 1969 the female participation in CCOO increased, and these women were treated as militants. These female militants encouraged worker’s claims and often were leaders of labor conflicts. They questioned female domesticity because they took part in an illegal trade union, what had consequences in their private lives, which also questioned gender roles. Nevertheless, these women accepted that the main CCOO aims were to fight the dictatorship and improve workers’ situation (assuming that workers were men). It changed with the development of feminist movement in Spanish transition to democracy. From 1976, some female militants who were born in the 1950’s and took part in CCOO since the early 1970’s, began to doubt about CCOO definition of work, working class and its claims in terms of gender.

Esta tesis es un estudio, desde el marco epistemológico de la Psicología Cultural, de los procesos de cambio cultural en una comunidad minoritaria. Parte de los datos recogidos en un proyecto de investigación - acción participante, de datos etnográficos y de entrevistas grupales. Adopta un enfoque evolutivo al afrontar el estudio de los procesos de socialización y de formación de la identidad en el marco las comunidades gitanas, orientándose a partir de los postulados teóricos y los trabajos prácticos de autores como Vygotsky, Bruner, Rogoff, Cole , Greenfield y Valsiner. Se aborda, desde un enfoque psicosocial, el estudio de los procesos de identidad minoritaria, de relaciones interculturales y de relaciones de poder, todo ello desde una perspectiva situada.Las conclusiones del estudio son las siguientes: 1. Existe actualmente un marcado proceso de cambio cultural en las sociedades gitanas. 2. Este proceso de cambio no puede desligarse de la condición de minorías culturales de las sociedades gitanas. 3. Esta nueva organización de roles supone cambios importantes en el proyecto de desarrollo de los miembros de esta cultura. 4. Este cambio, entre otras cosas, supone una nueva organización de los roles de género. 5. La nueva orientación del desarrollo de los sujetos en la cultura gitana (grupo minoritario) no puede asimilarse a la orientación del desarrollo de los sujetos del grupo dominante.6. Los cambios en las estrategias educativas dan lugar a nuevos sujetos que contribuyen al cambio cultural. / This work is an study, from Cultural Psychology epistemological frame, about cultural change processes in a minority community. Data are collected from a research-intervention project, ethnographical data and group interview. The study adopt a developmental focus in the analysis of socialisation processes and identity construction inside gypsy communities, oriented by theoretical frame developed by authors as Vygotsky, Bruner, Rogoff, Cole , Greenfield y Valsiner. A psychosocial focus is analysis of minority self, intercultural relationships and power relationships, from a situated perspective. These are the conclusions: : 7. Exists today a deep process of cultural change in gypsy societies. 8. For understand this process must be link with the condition of cultural minorities of these societies. 9. Cultural change suppose new role distribution and, consequently, important changes in the "developmental project" of memberships of culture.10. There are a new organisation of gender roles.11. New developmental orientation cannot be assimilated to development of members of dominant culture.12. Changes in educational strategies produce new subjects that contribute to cultural change.