• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 52
  • 29
  • 9
  • Tagged with
  • 90
  • 90
  • 54
  • 39
  • 32
  • 22
  • 12
  • 8
  • 7
  • 7
  • 6
  • 6
  • 5
  • 4
  • 4
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
81

La crítica musical en la prensa diaria valenciana: 1912-1923

Polanco Olmos, Rafael 01 October 2008 (has links)
"La crítica musical en la prensa diaria valenciana: 1912-23" es una tesisdoctoral que ofrece una visión crítica de la historia de la crítica musical en laprensa diaria valenciana durante el período que acontece entre 1912 y 1923. Elámbito cronológico de este trabajo de investigación no es gratuito, secircunscribe a la época en la que se produce la eclosión de la crítica musicalcomo actividad periodística cotidiana. Esto sucede así por la confluencia devarios factores que revitalizan considerablemente la oferta musical en la ciudadde Valencia: la creación de la Sociedad Filarmónica de Valencia (se funda afinales de 1911 y arranca su singladura en 1912) y la fundación de la Orquestade Cámara de Valencia (1915) y la Orquesta Sinfónica de Valencia (1916).El estudio del contexto histórico-musical de la sociedad valenciana de finalesdel siglo XIX y principios del siglo XX es uno de los aspectos más interesantesde esta investigación. Aporta la perspectiva previa necesaria para comprendery valorar el papel de la crítica musical en un entorno social que evoluciona,durante este período, desde la influencia absoluta de la ópera a lo largo de lacenturia decimonónica hasta el despegue de los géneros camerístico ysinfónico en la segunda década del s. XX.La metodología de trabajo es una de las aportaciones novedosas de esta tesisdoctoral. La metodología utilizada para estudiar la crítica musical que se ejerciódurante estos años en los diarios valencianos ha partido de la investigaciónhemerográfica. Así pues, los periódicos han sido la principal fuente documentala la vez que objeto de estudio. Ocho diarios -los más importantes que seeditaban en aquellas fechas- se han escrutado detenidamente para podercompilar los textos de crítica musical publicados en sus páginas: LasProvincias, El Mercantil Valenciano, El Pueblo, Diario de Valencia, La Voz deValencia, La Correspondencia de Valencia, El Correo y Eco de Levante.Otra novedad interesante de este estudio es la opción analítica escogida. Laaplicación de un modelo de análisis propio -formulado a partir de lasaportaciones teóricas de Leopoldo Hurtado, Román de la Calle y RomanJakobson-, permite destripar los entresijos de la crítica musical desde múltiplesángulos. Esta estrategia parte de un axioma: el texto crítico musical, publicadoen la prensa diaria, es el resultante de la yuxtaposición de dos procesoscomunicativos: uno artístico-musical y otro lingüístico que deriva del primero. Apartir del análisis de éste último, el autor accede al conocimiento del ámbitoreferencial que originó ambos procesos. De este modo, ha sido posible estudiarlos roles de los distintos protagonistas activos o pasivos de la función crítica inillo tempore: autores, intérpretes, empresarios, público y los propios críticos.Asimismo, este análisis -desde su doble vertiente formal y de contenido- nosha permitido conocer a los principales críticos musicales de la época (Eduardo López-Chavarri Marco, Bernardo Morales San Martín, Enrique González Gomá,Manuel Palau, Ignacio Vidal, Salvador Ariño, Vicente Marín, Lepoldo Magenti,Enrique Badenes, Francisco Balaguer, etc.) y revelar la manera en que éstosejercían la crítica.El seguimiento minucioso de la actividad de los cronistas musicales duranteestos años revela también un uso ocasional interesado de la función crítica.Algunos testimonios que en esta tesis se exponen evidencian la delgada líneaque a veces separa el ejercicio de la crítica desde los postulados éticos yestéticos que se le suponen y su utilización con otros fines espurios.La investigación ofrece además un detallado catálogo sobre los programasmusicales (intérpretes y repertorio) generados en Valencia durante estos años,clasificados en los siguientes géneros: ópera, zarzuela, música de cámara ysinfónica. / "The musical criticism in the Valencia diary press: 1912-1923" is a doctoral thesis,which offers a critical vision of the musical criticism history in the diary press duringthe marked period. The chronological ambit chosen answers some facts, whichrevitalise considerablely the musical offert in Valencia City during those years: thecreation of the Philharmonic Society of Valencia (it is founded at the end of 1911 andit begins its day's run in 1912) and the foundation of the Orchestra of Camera ofValencia (1915) and the Symphonic Orchestra of Valencia (1916).The preliminary study of the musical-history context, which presents this investigation,has contributed us the necessary perspective to value the role of the critic in theValencia's musical society at the end of the XIX century and at the beginning of theXX century.The methodology of work used it is based in the newspaper investigation. Thenewspapers published in Valencia during this period have supposed the maindocument source and at the same time the object of study in them.The critical texts have been analysed applying a model of own analysis; it isformulated from the theoretic contributions of Leopoldo Hurtado, Román de la Calle yRoman Jakobson. The strategy used started from an axiom: the critical text is theresultant of the juxtaposition of the two-communicative process: the first one ismusical-artistic and the second one is linguistic, which derive from the first. Startingfrom the analysis of this last, the author access to the knowledge of the referentialambit which originates both processes. In this way it has been possible to study theroles of the different active or passive characters of the critical function in illo tempore:author, performer, impresario, public and the own critics. In the same way thisanalysis -from its double formal viewpoint and context- has been allowed us to knowthe main musical critics of the period (Eduardo López-Chavarri Marco, BernardoMorales San Martín, Enrique González Gomá, Manuel Palau, etc.) and reveal theway they performed the critic.Through this investigation we have known too the ethic problems that in occasionsthreatened to whom performed the critical function.
82

Los Toques Militares en España

Juan Alarcón, Daniel José 13 December 2013 (has links)
La presente investigación, cataloga, estudia y analiza los llamados Toques o Pitadas de Ordenanaza, musical e históricamente, contextualizando y explicando su uso. Todos ellos divididos en diferentes modalidades para su uso en las Fuerzas Armadas Españolas e interpretados todavía en la actualidad. Así mismo, se catalogan y clasifican organológicamente los instrumentos utilizados para ejecutar dichos Toques, atendiendo a su forma, corte, afinación, material de construcción, etcétera, para conocer más sobre la acústica y organológia de estos. Finalmente, se analizan con detalle los mencionados Toques, para su estudio y catalogación, recogiendo tanto los Toques editados en partituras como los que se conservaron oralmente. Todos ellos se han transcrito y revisado, siendo grabados e interpretados en un CD-Rom por el autor de la Tesis Doctoral y algunos Músicos Militares, teniendo en cuenta las pequeñas variantes de un mismo Toque trasmitido por vía oral. / This research catalogues, studies and examines the so-called bugles or orderly beeps from a musical and historical point of view, contextualizing and trying to explain its use. They have been divided in different forms to be played in the Spanish Armed Forces and they are currently performed. Likewise, the instruments to play these bugles are classified and catalogued according to their size, nature, tuning, manufacturing materials, etc in order to know more about their acoustic and organology. Finally, the aforementioned bugles are analyzed in detail for their study and cataloguing collecting in edited scores and those kept orally. They have been transcribed and revised as well as recorded and performanced in a CD-Rom by the author of the doctoral thesis and some military musicians, taking into account the slight differences of the same bugle transmitted orally.
83

Figuraciones de la feminidad y marcos de relaciones sexoafectivas en los vídeos musicales independientes producidos en España

Araüna Baró, Núria 12 July 2013 (has links)
Aquesta tesi aprofundeix en l’anàlisi de les representacions mediàtiques de la feminitat als vídeos musicals. Integrant contribucions de l’estudi de l’audiovisual i de l’estudi de la música popular contemporània, es construeix un marc per a l’escrutini d’un gènere singular, el vídeo musical, i es posa a prova la pertinència d’aplicar la teoria de gènere a diferents productes i nivells de producció. Els vídeos musicals, que combinen iconografies de la música popular contemporània amb elements de la cultura visual mediàtica –i les interrelacions d’ambdues- mostren derives específiques pel que fa a les representacions d’allò femení. A més, s’indaga en si els vídeos de producció independent recorren a les mateixes estratègies representacionals que els clips mainstream. L’anàlisi de casos observa les representacions de la feminitat i de les relacions sexuals i afectives en un conjunt de vídeos musicals recents de producció espanyola d’àmbit independent. Les categories d’anàlisi es construeixen a partir de les principals aportacions dels estudis de gènere i mitjans de comunicació pel que fa a la construcció de la feminitat. Concretament, s’elaboren tres eixos tenint en compte les transformacions de la feminitat descrites en investigacions prèvies i adaptant-les a l’objecte d’estudi: 1) la representació del desig femení –d’objecte a subjecte-, 2) l’empoderament de les dones a través de la violència –de víctima a boxí-, i 3) l’emmarcament d’aquestes feminitats en nous models de relacions sexoafectives. Les anàlisis indiquen que la sexualització del cos de les dones persisteix com a estratègia transversal dels vídeos. Aquesta sexualització, en els vídeos mainstream, tendeix a expressar-se amb una agència més forta per a les imatges de les dones, especialment si en són les artistes, sovint dotades de trets agressius en marcs de fantasies d’empoderament. Els patrons de representació postfeministes es presenten de manera més clara als vídeos mainstream i anglosaxons –en part pel context de construcció de la pròpia categoria d’anàlisi- mentre que als vídeos independents seleccionats exhibeixen una adscripció propera als nous sexismes, en què el cos es victimitza i s’empra com a recurs d’espectacularització dels clips. El panorama de relacions afectivosexuals dels vídeos mainstream tendeix a reflectir espais de conflicte i violència, mentre que els vídeos independents es divideixen entre als que plantegen un model confluent i els que mostren un model desconflictualitzat a costa de la perpetuació dels rols tradicionals i la cosificació dels cossos de les dones. / This thesis tackles in the transformation of media representations of femininity in music videos. A frame for the analysis of music videos from a gender perspective is built, grounded in contributions of popular music studies and audiovisual/film studies. Combining iconographies of popular music and of the media visual culture, music videos show specific dynamics in relation to the representation of the feminine. Besides, it is observed if independent videos use the same representational strategies that mainstream clips. Case analyses scrutinize the representations of femininity and sexual and affective relationships in a set of recent music videos produced in Spain. The categories of analysis are built from the main contributions of gender theory in the media. Specifically, three axes are built, adapted to the object of study: 1) the representation of feminine desire –from object to subject-, 2) the empowerment of female figures through violence –from victim to prosecutor-, 3) the framing of these femininities in new models of sexual and affective relationships. The analysis shows that the sexualization of women’s bodies persists as a transversal strategy in music videos. This sexualization, in mainstream videos, is paired with a stronger agency for women, usually charged with aggressive traits and framed in power fantasies. The patterns of representation related to postfeminism are displayed much more clearly in Anglosaxon and mainstream products –partially since this is the context of construction of the same category of ‘postfeminism’-, whilst the selected Spanish independent videos exhibit values related to the ‘new sexisms’ (Retrosexism, Hipster Sexism, Enlightened Sexism), in which female bodies are victimized and used a resource for the spectacularity of the clip. Sexual and affective relationships tend to be shown as spaces of conflict in mainstream videos and, in the case of independent Spanish videos, they are, instead, based either on a confluent model or showing a non-conflictual pattern which is sustained only by (at the expense of) perpetuating traditional roles and the objectification of women’s bodies. / Esta tesis profundiza en el análisis de las transformaciones de las representaciones mediáticas de la feminidad. Aunando contribuciones del estudio del audiovisual y de la música popular contemporánea, se construye un marco para el escrutinio de un género singular, el vídeo musical, y se valida la pertinencia de la teoría de género en distintos niveles de producción. Los vídeos musicales, que combinan iconografías de la música popular contemporánea con elementos de la cultura visual mediática, sufren derivas específicas por lo que respecta a las representaciones de lo femenino. Además, se indaga en si los vídeos de producción independiente recurren a las mismas estrategias representacionales que los clips mainstream. El análisis de casos observa las representaciones de la feminidad y de las relaciones sexuales y afectivas en un conjunto de vídeos musicales recientes de producción española de ámbito independiente. Las categorías de análisis se construyen a partir de un marco teórico que recoge las principales aportaciones de los estudios de género y medios de comunicación de los últimos 40 años. Concretamente, y a partir de estas contribuciones, se construyen tres ejes teniendo en cuenta las transformaciones descritas en investigaciones previas y adaptándolas al objeto de estudio. Estos ejes son: 1) la representación del deseo femenino -de objeto a sujeto-, 2) el empoderamiento de las mujeres a través de la violencia -de víctima a verdugo-, y 3) el enmarcamiento de estas feminidades en nuevos modelos de relaciones sexoafectivas. Los análisis indican que la sexualización del cuerpo de la mujer persiste como estrategia transversal de los vídeos al margen de los niveles de producción. En los vídeos mainstream la sexualización se acompaña de una mayor agencia de los personajes femeninos, a menudo dotados de rasgos agresivos en marcos de fantasías de empoderamiento. Los patrones de representación postfeministas se manifiestan de forma más clara en los vídeos mainstream que en los vídeos de producción independiente. En éstos se da una adscripción a valores más cercanos a los nuevos sexismos, donde el cuerpo de la mujer es victimizado y ejerce como recurso para la espectacularización de los clips. Asimismo, el panorama de relaciones sexoafectivas presentes en los vídeos mainstream promueve una visión conflictiva del amor mientras que los vídeos independientes se dividen entre los que plantean un modelo confluente, y los que presentan un modelo desconflictualizado a costa de la perpetuación de los roles tradicionales y la cosificación de los cuerpos de las mujeres.
84

El cuento musical : planteamientos didácticos en torno a una educación interdisciplinar

Saura García, Juan Pedro 10 December 2015 (has links)
La Tesis Doctoral “El cuento musical: planteamientos didácticos en torno a una educación interdisciplinar” tiene como objetivo demostrar cómo el cuento musical, ya como herramienta metodológica para emplear en el aula, ya como espectáculo escénico, favorece el aprendizaje musical, desde la percepción y la expresión, y contribuye al desarrollo de las competencias señaladas en el currículo. La Tesis Doctoral, por contemplar distintos ámbitos de actuación, desarrolla una metodología de investigación híbrida, que comienza con una revisión bibliográfica y hemerográfica que da lugar a un marco teórico en el que se analizan los planteamientos interdisciplinares así como el propio concepto “cuento musical”, y su importancia y presencia en las aulas. Además de esta revisión, se ofrecen los resultados y conclusiones obtenidos tras la realización de dos actuaciones de carácter cuasi-experimental, relacionadas con las dos concepciones que del cuento musical tenemos (como herramienta metodológica en el contexto escolar y como espectáculo escénico). Además de los métodos científicos no experimentales (descriptivo y documental) y cuasi-experimentales (investigación-acción en el aula), en esta Tesis Doctoral realizamos un acercamiento al método de investigación “creativo-performativa” para explicar y comprender los procesos de creación relativos al cuento musical La orquesta de Pepón, de creación propia. Para mostrar estas y otras cuestiones, la Tesis Doctoral se organiza en tres grandes capítulos. En el primero, tras analizar las corrientes pedagógicas y psicológicas del siglo XX en lo tocante a educación musical, el marco legislativo y las teorías sobre el desarrollo evolutivo del niño, desde un enfoque estético y humanista, se reflexiona sobre el cuento musical como recurso artístico y la música y su relación con otras artes en el ámbito escolar. El segundo capítulo muestra los fundamentos didácticos del cuento musical y sus particularidades como recurso para el aprendizaje significativo mediante una metodología activa y participativa. Igualmente se refleja la experiencia llevada a cabo en el contexto de Educación Primaria a partir de un cuento de elaboración propia (Kijiji-Rafiki) para desarrollar, entre otros aspectos, la comunicación, la imaginación y la creatividad a través del cuento musical. El tercer capítulo de la Tesis Doctoral pone el acento en el cuento como espectáculo escénico, a través de la obra La orquesta de Pepón. En este capítulo, al ser el autor de la tesis el autor de la obra escénica, se reflexiona, investigando desde la propia práctica artística, sobre el proceso creativo (tanto literario como musical) de la composición de un cuento musical y las implicaciones educativas de este tipo de espectáculos (que implican conceptos como la audición musical activa, los conciertos didácticos o la formación de los alumnos como futuro público de las salas de concierto y teatrales). A partir de las conclusiones que se exponen, comprobamos cómo el cuento musical debe formar parte de la educación de nuestros alumnos en todas las etapas de su vida, porque en concordancia con los intereses educativos establecidos en el currículo de cada etapa, proporciona conocimientos y desarrolla capacidades interdisciplinares de una forma lúdica, sin perder la importancia y utilidad que le compete como metodología educativa tanto a nivel de aula como a nivel escénico. / The Doctoral Thesis “The Musical Tale: Teaching Approaches to an Interdisciplinary Education” aims to demonstrate how the musical tale, as a methodological tool to use in the classroom, and as a performing show, promotes learning music from the perception and expression, and it contributes to the development of skills identified in the curriculum. The Doctoral Thesis, in order to contemplate different areas of action, develops a hybrid research methodology, starting with a bibliographic and hemerographic review to build the theoretical framework, where the interdisciplinary approaches are analyzed, so as the own concept “musical tale”, and its importance and presence in the classrooms. Besides this review, the results and conclusions obtained, they are shown after carrying out two quasi-experimental performances related to the two conceptions that we have of the musical tale (as a methodological tool in the school context and as a stage show). In addition to the non-experimental scientific methods (descriptive and documentary) and quasi-experimental (action-research in the classroom), in this Doctoral Thesis, we will approach to a third research method (the "creative-performative" method) to explain and understand the creation processes related to the musical tale Pepon´s orchestra, created by the author. In order to show these and other issues, the Doctoral Thesis is organized in three large chapters. First, after analyzing the pedagogical and psychological currents of the twentieth century regarding music education, the legislative framework and theories of child development, from an aesthetic and humanistic approach, we will reflect on the musical tale as an artistic resource and music and its relationship to other arts in schools. The second chapter shows the educational foundations of the musical tale and its peculiarities as a resource for meaningful learning through active, participatory methodology. Also this thesis will show the experience carried out in a primary school classroom from a tale created by the author (Kijiji-Rafiki) to develop, among other things, communication, imagination and creativity through the musical tale. The third chapter of the doctoral thesis emphasizes the story as a performing show, with the work Pepon´s Orchestra. In this chapter, the author of the thesis is the same as the author of the scenic work. So the author will have the opportunity to reflect, researching from artistic practice, on the literary and musical creative process of composing a musical tale; and he will also have the opportunity to reflect on the educational implications of this type of show (involving concepts such as active musical audition, educational concerts and the training of students as future audience in concert halls and theater). From the conclusions presented, we check how the musical tale should be part of the education of our students at all stages of their lives, because according to the educational interests established in the curriculum of each stage, music provides interdisciplinary knowledge and develop skills in a playful way, without losing its importance and utility as an educational tool both in the classrooms and in theatres or concert halls.
85

Efecto de la Musicoterapia en el Estado Anímico y Calidad de Vida de los Pacientes con Cáncer

Martí Augé, Patricia 03 February 2016 (has links)
El càncer és una malaltia invasiva, amenaçadora i que genera un nivell alt de distrès en el malalt durant les diferents fases del procés oncològic. Actualment, i paral·lelament als tractaments oncològics convencionals, es recomanen als malalts d’altres opcions terapèutiques, entre les quals es troba la musicoteràpia. En aquest context, aquesta tesi doctoral té com a objectiu avaluar l’efecte d’un tractament de musicoteràpia sobre l’estat anímic i la qualitat de vida de pacients afectats de càncer. Aquesta avaluació s’ha centrat en observar l’efecte d'un programa de musicoteràpia de grup després de vuit sessions de tractament, així com després de cada sessió. També s’ha volgut conèixer la valoració d’aquest programa per part dels pacients participants. En primer lloc, es va dur a terme una revisió de la literatura científica sobre el tema, per tal d’exposar un marco teóric actualitzat sobre alguns aspectes de la musicoteràpia oncològica. A continuació, es va dur a terme un estudi amb una mostra de 22 subjectes amb diagnòstics oncològics heterogenis, i es va analitzar la variable estat anímic a nivell de pre- i post-tractament. A més, es va comparar l’efecte d’aquesta intervenció sobre el nivell d’ansietat i tristor dels pacients abans i després de cada sessió setmanal de 90 minuts. Posteriorment, es va decidir desenvolupar un nou estudi i examinar les variables estat anímic i qualitat de vida a l’anàlisi del pre- i post- tractament. La mostra de subjectes estava configurada per 18 malalts diagnosticats de càncer colorrectal. També es va afegir l’ítem malestar físic per comparar l’efecte del tractament abans i després de cada sessió. Finalment, es va implementar un programa de musicoteràpia adreçat a un altre perfil de pacients amb càncer: vuit dones diagnosticades de càncer de mama, amb els tractaments oncològics actius ja finalitzats, i en fase de supervivència. Aquest tercer estudi presentava el mateix disseny que el programa anterior. L’anàlisi quantitativa dels resultats pre- i post-tractament de la variable estat d’ànim mostra una disminució de les puntuacions a la majoria de subescales, fet que es pot interpretar com una millora del malestar emocional, tot i que no obté significació estadística de la mateixa manera a cadascun dels tres estudis. En el cas de dues subescales, els resultats no són consistents entre aquests estudis, mostrant empitjorament del símptoma en alguns casos i millora en d’altres. Respecte a la variable qualitat de vida, aquesta reflecteix un canvi estadísticament significatiu únicament a la dimensió emocional, i en només un dels dos estudis en què ha estat analitzada. Per altra banda, l’anàlisi de resultats obtinguts en el pre- i post-sessió exposa una total concordança entre els tres estudis, mostrant un canvi i millora estadísticament significativa a totes les variables. Aquest tipus de mesura, recollida a nivell immediat de l’inici i finalització de la sessió, sembla ser més sensible per detectar malestar i millora emocional que els altres tests i tipus de mesures a nivell de pre- i post-tractament. L’anàlisi qualitativa ha aportat informació interessant sobre la percepció i valoració del programa de musicoteràpia per parte dels participants, i ha permès constatar un grau elevat d’utilitat i satisfacció amb el mateix. Aquesta tesi presenta resultats de tres estudis que tenen les seves limitacions: cal considerar-los com a estudis preliminars que permeten apuntar recomanacions de millora per a futures investigacions. Les conclusions generals emfatitzen la necessitat d’incorporar mostres amb subjectes amb un nivell de malestar clínic més elevat, que pugui ser detectat mitjançant instruments de screening de malestar emocional, per tal de poder observar amb més claredat el possible efecte del tractament. D’altres recomanacions serien augmentar la mida de les mostres per poder generalitzar els resultats, així com configurar grups amb mostres més homogènies quant a variables sociodemogràfiques i clíniques, i augmentar la freqüència de la intervenció. Els aspectes abordats en aquesta tesi, així com els resultats analitzas, han portat a reflexionar sobre la importància d’oferir aquest tipus de programes de suport amb una intervenció de musicoteràpia, a les persones diagnosticades de càncer, tant a la fase de tractament com de supervivència. / El cáncer es una enfermedad que resulta invasiva, amenazadora y que genera altos niveles de distrés en el enfermo, en las diferentes fases del proceso de enfermedad. En la actualidad, y paralelamente a los tratamientos oncológicos convencionales, se recomiendan otras opciones terapéuticas entre las que se encuentra la musicoterapia. En este contexto, la presente tesis doctoral ha tenido como objetivo evaluar el efecto de un tratamiento de musicoterapia en el estado anímico y en la calidad de vida de pacientes afectados de cáncer. Esta evaluación se ha centrado en observar el efecto de un programa de musicoterapia en grupo después de ocho sesiones de tratamiento así como después de cada sesión. Además, se ha pretendido conocer la valoración de este programa por parte de los pacientes participantes. En primer lugar, se llevó a cabo una revisión de la literatura científica sobre el tema, a fin de exponer un marco teórico actualizado acerca de algunos aspectos de la musicoterapia oncológica. A continuación, se llevó a cabo un estudio con una muestra de 22 sujetos con diagnósticos oncológicos heterogéneos y se analizó la variable estado anímico a nivel de pre- y post-tratamiento. Además, se comparó el efecto de esta intervención en el nivel de ansiedad y tristeza de los pacientes antes y después de cada sesión semanal de 90 minutos. Posteriormente, se decidió desarrollar un nuevo estudio y analizar las variables estado anímico y calidad de vida en el análisis pre-y post- tratamiento. La muestra de sujetos estaba configurada por 18 enfermos diagnosticados de cáncer colorrectal. También se añadió el ítem malestar físico para comparar el efecto del tratamiento antes y después de cada sesión. Finalmente, se implementó un programa de musicoterapia dirigido a otro perfil de pacientes con cáncer: ocho mujeres diagnosticadas de cáncer de mama, con el tratamiento oncológico activo ya finalizado, y en fase de supervivencia. Este tercer estudio presentaba el mismo diseño de programa que el anterior. El análisis cuantitativo de los resultados pre- y post-tratamiento de la variable estado de ánimo muestran una disminución de las puntuaciones en la mayoría de subescalas, que debe interpretarse como una mejora del malestar emocional, si bien no alcanza significación estadística de igual manera en los tres estudios. En el caso de dos subescalas, los resultados no son consistentes entre estos estudios, de modo que en algunos casos muestran empeoramiento y en otros mejora del síntoma. Respecto a la variable calidad de vida, ésta refleja un cambio estadísticamente significativo únicamente en la dimensión emocional y en solo uno de los dos estudios en los que ha sido analizada. Por otra parte, el análisis de resultados obtenidos en el pre- y post-sesión expone una total concordancia entre los tres estudios, mostrando un cambio y mejora estadísticamente significativos en todas las variables. Este tipo de medida, recogida a nivel inmediato en el momento antes y después de finalizar la sesión, parece ser más sensible para detectar malestar y mejora emocional que los otros tests y mediciones a nivel de pre- y post-tratamiento. El análisis cualitativo ha aportado interesante información sobre la percepción y valoración del programa de musicoterapia por parte de los participantes, y ha revelado un alto grado de utilidad y satisfacción con el mismo. Esta tesis ofrece resultados de tres estudios con limitaciones, que deben considerarse como preliminares y que permiten apuntar recomendaciones de mejora para futuras investigaciones. Las conclusiones generales muestran la necesidad de incorporar muestras con sujetos que presenten un mayor nivel de malestar clínico, a ser posible detectado por instrumentos de screening de malestar emocional, para poder observar con más claridad el efecto del tratamiento. Aumentar el tamaño de las muestras para poder generalizar los resultados, configurar grupos con muestras más homogéneas en cuanto a variables sociodemográficas y clínicas, y aumentar la frecuencia de la intervención serían otras de las recomendaciones. Los aspectos abordados en esta tesis, así como los resultados analizados, han llevado a reflexionar sobre la importancia de ofrecer este tipo programas de apoyo, a través de una intervención de musicoterapia, a las personas diagnosticadas de cáncer, tanto en la fase de tratamiento como de supervivencia. / Cancer is a disease that is invasive, threatening and that generates high levels of distress for the patient in the different stages of the disease’s process. At present, and alongside conventional cancer treatment, other therapeutic options are recommended, including music therapy. In this context, the objective of this doctoral thesis was to evaluate the effect of a music therapy treatment on mood and quality of life of patients suffering from cancer. Evaluation was based on observation of the effect of a group music therapy programme after eight sessions of treatment and after each treatment session. In addition, the study sought to find out how the participants valued this programme. Firstly, a review of scientific literature was undertaken in order to display last findings within a theoretical framework of some issues of oncologic music therapy. Afterwards, a study was carried out with a sample of 22 subjects with heterogeneous cancer diagnoses, and the variable of mood was analysed pre- and post-treatment. The effect of this intervention on patients’ anxiety and sadness was compared before and after each weekly session of 90 minutes. Subsequently, a new study was carried out in which the variables of mood and quality of life were analysed pre- and post-treatment. The sample consisted of 18 patients diagnosed with colorectal cancer. Physical discomfort was also added as an item in order to compare the effect of treatment before and after each session. Finally, a music therapy programme was applied to another profile of cancer patients, which consisted of eight women diagnosed with breast cancer, having completed the active oncological treatment, and in the survival phase. This third study had the same design as the previous programme. Quantitative analysis of the pre- and post-treatment results of the mood variable shows a decline in scores on most subscales, which is interpreted as an improvement in emotional distress, although without statistical significance in the same way in the three studies. For two subscales, the results are not consistent across the studies, showing a worsening of the symptom in some cases and an improvement in others. Regarding the quality of life variable, a statistically significant change only arises in the emotional dimension and in only one of the two studies in which it has been analysed. However, analysis of the results obtained pre- and post-session presents complete concordance between the three studies, showing statistically significant change and improvement in all the variables. This type of measurement, gathered immediately before and after the session, appears to be more sensitive in detecting emotional distress and improvement than other tests and measurements at the pre- and post-treatment level. Qualitative analysis has provided interesting information about the participants’ perception and appreciation of the music therapy programme, revealing that it was found very useful and highly satisfying. This thesis provides results of three studies with limitations. These should be considered as preliminary studies, which allow recommendations to be made for improvements in future research. The overall findings show the need to include samples with subjects who present a higher level of clinical discomfort, possibly detected by instruments for screening for emotional distress, in order to see the effect of treatment more clearly. Other recommendations include increasing in the sample size in order to generalize the results, configuring groups with greater homogeneity in terms of socio-demographic and clinical variables, and increasing intervention frequency. The issues addressed in this thesis, and the results analysed, have led to a reflection on the importance of providing support programmes of this type, through a music therapy intervention, for people diagnosed with cancer, both in the treatment phase and in the survival phase.
86

La vida musical a Castelló de la Plana en la segona mitat del segle XIX (1856-1894)

Canut Rebull, Ramón 17 January 2016 (has links)
Aquesta tesi aborda la vida musical de la ciutat de Castelló entre els anys 1856 i el 1894, moment clau en el desenvolupament de Castelló com a capital de província i just abans de la construcció del Teatre Principal. El treball està dividit en dos grans blocs temàtics: Els espais de difusió musical i La vida musical castellonenca a través de la premsa.
87

El mestre/a d'Educació Musical en el nou marc de l'EEES: un estudi a partir de les competències professionals

Sánchez Ariño, Sílvia 05 December 2014 (has links)
This thesis studies the professional profile of Primary School music teachers, in the framework of the Catalan educational system and the construction of the Higher Education European Area (HEEA), focusing on the study of teaching competences on rhythm and dance and the related school practices. The research we have carried out contributes new knowledge that complements other works that have been published since the creation of this teaching specialism. To sum up, this work highlights the need to further the competence based definition of this professional profile which, as it has been mentioned, should include the development and acquisition of teaching competences in rhythm and dance. Even though these competences have been among the best valued, and we have established that there is a certain degree of integration of rhythm and dance into music and art education in schools, we have also found that there are several difficulties for its translation into school practice and there is room for improvement in several aspects. Finally, the research as a whole, has allowed us to offer contextualised proposals that could contribute to the improvement of the initial teacher training for future primary school teacher and the music and art education in schools. / Aquesta tesi estudia el perfil professional del Mestre/a d’Educació Musical en el marc del nostre sistema educatiu i del procés de construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), tot aprofundint en l’estudi de les competències docents en rítmica i dansa i en el de les pràctiques educatives escolars relacionades. La recerca que hem dut a terme aporta nou coneixement que complementa el d’altres treballs que han anat apareixent des de la creació d’aquesta especialitat docent. En síntesi, el treball destaca la necessitat d’avançar en la definició competencial d’aquest perfil professional que, tal com s’explica, hauria d’incloure el desenvolupament i adquisició de competències docents en rítmica i dansa. Tot i que aquestes competències han estat de les més ben valorades i s’ha constatat que existeix una certa integració de la rítmica i la dansa en l’educació musical i artística escolar, també s’han evidenciat diverses dificultats per a la seva concreció en la pràctica educativa i diferents aspectes que es podrien millorar. Finalment, la globalitat de la recerca ha permès oferir propostes contextualitzades que podrien contribuir a la millora de la formació inicial dels futurs i futures mestres i de l’educació musical i artística a les escoles.
88

El podcasting : una tecnología Web 2.0 para el apoyo y la mejora de la interpretación instrumental del alumnado de música en la Educación Secundaria Obligatoria.

Palazón Herrera, José 13 June 2013 (has links)
En esta tesis se presentan los efectos que la aplicación de videopodcasts aplicados a la interpretación instrumental puede tener en alumnos de música de Educación Secundaria. Actualmente, la masificación en las aulas –entre otros factores- dificulta el trabajo instrumental en las mismas, por lo que es necesario encontrar medios que faciliten su estudio fuera del centro educativo, y es ahí donde el videopodcast se revela como una herramienta de gran utilidad. Basándonos en la metodología de investigación-acción, este trabajo muestra cómo se ha desarrollado un proceso de intervención directa en el aula, midiendo a través de grabaciones en video –antes y después de haberse sometido los alumnos al entrenamiento con podcasts- los progresos obtenidos. Igualmente, se muestran los resultados fruto de la aplicación de esta tecnología así como las conclusiones que ponen de manifiesto que esta herramienta es un valioso apoyo para el desarrollo de ciertas prácticas o habilidades musicales. / The present thesis focuses on the effects that the application of videopodcasts applied to the instrumental music interpretation might have in Secondary Education students. Currently, the overcrowded classrooms –among other elements– make instrumental work a difficult task, for this reason, it is necessary to find ways to facilitate its study outside the school and, in that sense, videopodcasts show themselves as a very useful tool. Based on an action-research methodology, this paper shows the development of a direct intervention process in the classroom, measuring through the students´ video recordings –before and after having undergoing training process with podcasts- the results obtained. Similarly, the present study shows the results from the application of this technology and the conclusions that highlight the valuable support this tool presents for the development of certain practices or musical skills.
89

Música i intel·ligència espiritual a través de l'audiovisual

Montserrat Rull, Maria Assumpta 01 December 2015 (has links)
Aquesta recerca analitza les connexions entre intel.ligència musical i intel.ligència espiritual, exemplificades a partir del món audiovisual. S'analitzen els paràmetres que interactuen en ambdues intel.ligències i els efectes en el desenvolupament personal. La recerca aporta una aplicació per a la pràctica pedagògica a través de diverses pel.lícules seleccionades. / Esta investigación analiza las conexiones entre inteligencia musical e inteligencia espiritual, ejemplificadas a partir del mundo audiovisual. Se analizan los parámetros que interactúan en dichas inteligencias y los efectos en el desarrollo personal. La investigación aporta también una aplicación para la práctica pedagógica a través de diversas películas seleccionadas. / This thesis is an investigation about the connections between musical intelligence and spiritual intelligence, brought to practice with examples of the audiovisual world. The criteria that interact between these two kinds of intelligence and their effects on personal development are being analyzed. The research offers an application for practical use in educational environments throughout selected movies.
90

Adaptación de las prácticas web.art al modelo productivo 2.0. Periodo 2003-2008

Alcáraz González, Manuel 02 October 2012 (has links)
Esta tesis analiza ciertas tipologías de producción artística desarrolladas a lo largo de un marco temporal concreto, desde 2003 con la evolución de la web a su versión 2.0 hasta 2008 como fecha de inicio de la actual crisis financiera y económica mundial. Valoraremos las particularidades de las prácticas artísticas desarrolladas en Internet desde la finalización del periodo net.art, las cuales precedieron a estrategias artísticas que acabaron por modelar el paradigma 2.0, orientado a la gestión de las redes sociales. Tales prácticas, que denominaremos genéricamente web.art 2.0, vinieron a determinar una nueva relación con la Red basada en que los usuarios pasaron a operar como pro-consumidores de información en términos de explotación de lo interactivo, lo multimedial y lo hipertextual, y en base a la potenciación de la creación de contenidos, la negativa de una organización vertical de la Red y una visión global de la realidad local / his thesis examines certain types of artistic production developed over a specific time frame, from 2003 with the evolution of the web to version 2.0 to 2008 as the starting date of the current financial and economic crisis. We will value the particularities of artistic practices developed on the Internet since the end of net.art period, which preceded artistic strategies that have shaped the 2.0 paradigm focused on the management of social networks. Such practices, which we call generically web.art 2.0, came to establish a new relationship with the network based on the users started to operate as pro-consumer of information in terms of exploitation of interactive, multimedia and hypertext, and based on the empowerment of content creation, the refusal of a vertical organization of the network and an overview of the local reality

Page generated in 0.0976 seconds