La col•laboració entre el govern espanyol i el francès contra l’organització armada Euskadi Ta Askatasuna (ETA) va començar al gener de 1984 amb l’ús de les deportacions a tercers països. Els refugiats bascos que vivien al País Basc francès i que eren detinguts van començar a ser enviats a llocs americans i africans. Aquesta pràctica va estar vigent entre 1984 i 1990. Però els deportats van continuar vivint als tercers països i hi ha qui encara hi viu. La deportació va ser la mesura que el govern francès va usar abans de decidir-se a extradir cap a Espanya. Va implicar a tercers països que van acollir als bascos a canvi de compensacions econòmiques espanyoles. Aquestes es produïen a través d’Ajudes Oficials al Desenvolupament. Va acabar per convertir-se en una mesura oblidada pel pas del temps. / The collaboration between the French and the Spanish government against the armed organization Euskadi Ta Askatasuna (ETA) began in January 1984 with the use of deportations to third countries. Refugees living in the French Basque Country and who were arrested began to be sent to African and American places. This practice was in force between 1984 and 1990. But the deportees continued living in third countries and now there are someone who are still alive. The deportation was the extent that the French government used before deciding to extradite to Spain. It implied in third countries that they accommodated the Basques in exchange for Spanish economical compensations. These were produced through Official Development Assistance. Eventually become a measure forgotten by time.

Les Basques ont été parmi les premiers Européens à être en contact et à pratiquer le commerce avec les Premières Nations du nord-est de l’Amérique du Nord. Leurs activités de pêche et leurs relations avec les Premières Nations au XVIe siècle demeurent peu et mal connues dans la mesure où elles ont laissé peu de traces écrites et qu’il y a très peu de travaux traitant de la question. Notre étude porte principalement sur l’analyse de la langue et de la culture matérielle pour appréhender les relations nouées entre ces deux groupes car les premiers contacts entre eux ont été caractérisés par des échanges linguistiques et des échanges d’objets matériels. C’est essentiellement par les travaux historiques menés sur les ports basques, par les cartes anciennes, par les récits de voyage français, qui font souvent référence aux Basques, et par les collections d’objets provenant de sites basques et autochtones en Amérique du Nord que nous pouvons mieux connaître les activités des Basques et leurs relations avec les Premières Nations. Nous avons donc privilégié une approche multidisciplinaire et transversale qui mobilise l’histoire, la linguistique et l’archéologie dans un même travail de synthèse. / The Basques were among the first Europeans to be in contact and to trade with the Native people of north-eastern North America. Little is known or understood of their activities and relationships with the First Nations in the 16th century in so far as few printed records of their activities have survived and the scholarly works dealing with the topic are scarce and far between. The study focusses on language and material culture because the first contacts between these two groups are characterised by the exchange of words and material objects. The aim of this study is to reach a better understanding of the activities of the Basque and their relations with First Nations through historical research carried out in Basque ports, maps of the period, French travel accounts, which often refer to the Basques who preceded them, and collections of objects from Basque and First Nations archaeological sites in North America. This study is, therefore, a multidisciplinary undertaking which combines history, linguistics and archaeology in a single analytical work. / Euskaldunak lehenengoetarikoak izan ziren Ipar Amerikako ipar-ekialdeko Lehen Nazioekin harremantzen eta salerosketan aritzen. Haien XVI. Mendeko arrantza eta harremanen aztarna idatziak eskasak dira, idatziriko idazki gutxi geratu baitira eta ikasketa oso gutxi baitaude gai honi buruz. Hizkuntz eta kultura materialaren trukaketa izanen dira bide Euskaldun eta Lehen Nazioetakoen arteko harremana ulertzeko, horiexek izan baitziren haien harremanari hasiera eman zioten bi kontaktu motak. Gehienbat euskal portuei buruzko idazki notarioak aztertzen dituzten lan historikoak, mapa zaharrak, frantsesen bidai liburuak eta euskal zein Lehen Nazioen indusketa lekuetan aurkitu diren zenbait objektu landuko ditugu, euskaldunek Ipar Amerikako ipar-ekialdean zituzten zereginak eta bertakoekin zuten harremana hobe ulertzeko. Lan hau, beraz, jakintza-alor anitzeko lan bat izanen da, historia, hizkuntza eta arkeologia aztertuko dituena, analisi lan bakarrean.

Thesis (M.Ed.) -- Memorial University of Newfoundland. / Typescript. Bibliography: leaves 140-159. Also available online.

This study examines the debates on nationalism, terrorism and conflict resolution, and intends to identify, on the one hand, the reasons why and the instances in which nationalist discourses usurp the notions of political violence and present it as a legitimate option for opposing a State, and on the other, whether there exist circumstances where conflict resolution techniques and approaches can be useful in isolating terrorist discourses from the nationalist ones, without necessarily criminalising the latter. The study employs a critical and discourse analysis approach to explaining ethno-nationalist and terrorist phenomena, arguing that a contextualisation of the nationalist and terrorist objects of study is necessary in order to comprehensively analyse the relationship between the two, and the instances where the former gives rise to the latter. The purpose of the study is to develop a theoretical framework for the understanding of nationalism and terrorism as interconnected practices, and looks into ways in which conflict resolution can intervene and prevent the infusion of the two. In order to test this framework, the thesis examines the Basque conflict and discusses how the discriminatory practices of the Francoist dictatorship towards the Basques played a catalytic role in their acceptance of violence as a legitimate vehicle of pursuit of the nationalist aim of independence, and how the radicalisation of counter-terrorist practices after the democratic transition further distanced the civil society from both the State and the militant group. The study analyses the role of the Basque civil society, and how it became the primary actor in the transformation of the conflict by rejecting violent practices from both the State and ETA, while at the same time promoting a more civic aspect of the Basque nationalist discourse. This attitude allows the thesis to conclude that, contrary to theories of conflict resolution, the State can combat terrorism most effectively when it allies with civil society in the alteration of perceptions that perpetuate violence, but instead favour a strictly political approach to the pursuit of political objectives, like self-determination.

Titre de l'écran-titre (visionné le 4 mars 2024) / Basé sur un terrain de recherche multisitué dans la Communauté autonome basque et la Catalogne en 2021, ce mémoire aborde dans une perspective comparative les réorientations des dynamiques des langues basque et catalane dans leurs communautés autonomes respectives en Espagne. Ancrée dans l'anthropologie du langage, cette étude analyse et compare les enjeux contemporains des pratiques langagières des locutorats et des efforts de pérennisation de ces langues après plus de cinquante ans d'aménagement linguistique. Cette recherche révèle une tension entre deux tendances dominant les pratiques et les imaginaires entourant les langues basque et catalane qui varient en fonction d'une valeur identitaire ou utilitaire attribuée aux langues. Ce clivage, variable selon les zones sociogéographiques et renforcé par les phénomènes de la globalisation, a des effets sur l'usage public des langues, l'efficacité de leur transmission, et l'engagement pour la militance linguistique, en plus d'impacter les vécus identitaires et expérientiels des locutorats. Les acteurs de la pérennisation basques et catalans, dans des momentum distincts, abordent désormais les défis inhérents en misant sur des référents, des ressources et des pratiques partagées afin de favoriser l'apprentissage et l'usage de la langue régionale chez l'ensemble des habitants des communautés autonomes. L'analyse comparative montre que, dans des contextes où la valeur des langues apparait identitaire ou utilitaire, la stratégie de normalisation langagière s'avère non viable comme objectif à long terme pour la pérennisation de l'euskera et du catalan. Par conséquent, alors que leurs locutorats s'appuient de plus en plus sur une idéologie d'authenticité réinventée et flexible axée sur l'appartenance à la communauté pour légitimer leurs pratiques, celle-ci constitue une piste intéressante pour réorienter les efforts de pérennisation langagiers, conciliant le local et le global. Les acteurs de ce secteur en sont conscients et commencent à emprunter cette piste où la langue a le potentiel d'acquérir une valeur nouvelle, lui permettant de continuer à être apprise, utilisée et, surtout, vécue. / Based on multi-sited fieldwork conducted in 2021 in the Basque Country and Catalonia, this thesis draws on a comparative approach to examine the reorientation of the dynamics of the Basque and Catalan languages in these autonomous communities in Spain. Rooted in the anthropology of language, this study analyses and compares the issues at stake in the language practices of speakers and the efforts to promote and perpetuate these languages in contemporary settings, after fifty years of language planning. This research highlights a tension between two trends in the practices and imaginaries concerning Basque and Catalan languages that vary according to an identitarian or utilitarian value attributed to languages. This divide, which differs across socio-geographical zones and is enhanced by the phenomena of globalization, has effects on the public use of languages, the efficiency of their transmission, and the commitment in linguistic militancy. This divide also impacts the identity and lived experiences of the speakers. Although agents of the Basque and Catalan languages sustainability efforts are working in distinct momentum, they now tackle the related challenges by relying on shared referents, resources, and practices to promote the learning and use of the regional language by all inhabitants of the autonomous communities. The comparative analysis shows that, in contexts where the value of languages appears either identitarian or utilitarian, the strategy of language normalisation proves unsustainable as a long-term objective for Basque and Catalan languages. Therefore, while these speakers rely increasingly on a reinvented and flexible ideology of authenticity focused on community membership to legitimize their practices, it appears as an interesting way to reorient Basque and Catalan sustainability efforts in a way to balance the local and the global. The agents of this sector are aware of it and begin to follow this path where regional languages may have the potential to acquire new value, enabling it to continue to be learned, used and, above all, lived. / Ikerlan honek 2021ean Euskal Autonomia Erkidegoan eta Katalunian egindako landa-lan batean du oinarria, eta euskarak eta katalanak zeinek bere erkidego autonomoan dituzten dinamiken orientazio eta berrorientazioak aztertzen ditu ikuspegi konparatibo batetik. Hizkuntzaren antropologiatik egindako ikerketa honek euskal eta katalan hiztunen hizkuntza-praktiken erronkak aztertu eta alderatu ditu, bai eta gaur egungo testuinguruan hizkuntza hauek sustatzeko eta iraunarazteko egiten diren ahaleginak ere, batean zein bestean hizkuntza-plangintza egiten hasi zirenetik 50 urte baino gehiago igaro diren honetan. Ikerketa honek etengabeko tentsioan dauden bi joera nagusi erakusten ditu euskara eta katalana inguratzen dituzten praktika eta iruditerietan, hizkuntzei egozten zaien balio identitario edo utilitarioaren arabera aldatzen direnak. Eremu soziogeografikoen arabera aldakorra den eta globalizazioaren fenomenoek indartzen duten bereizketa horrek eragina du hizkuntzen erabilera publikoan, haien transmisioaren eraginkortasunean eta militantzia linguistikoaren engaiamendu eta interesean; gainera, ondorioak ditu hiztunen bizipen identitario eta esperientziazkoetan. Hizkuntzen erronkei aurre egiteko, euskararen eta katalanaren iraupenaren aldeko eragileek, nahiz eta erritmo desberdinetan ari diren, partekatutako erreferente, baliabide eta praktikak lehenesten dituzte gaur egun hizkuntza erregionalaren ikaskuntza eta erabilera erkidego autonomoetako biztanle guztien artean bultzatzeko, edozein direlarik ere haien hizkuntza, jatorria eta lanbidea. Azterketa konparatiboak erakusten duenez, hizkuntzen balioa oraindik ere identitario edo utilitario moduan agertzen den testuinguruetan, hizkuntz normalizazioaren estrategia ez da epe luzeko helburu moduan bideragarria suertatzen euskararen eta katalanaren iraupenerako. Ondorioz, badirudienez hiztunak, beren praktikak legitimatzeko, erkidegoaren parte izatearen sentimenduan ardaztutako autentikotasun-ideologia berrasmatu eta malgu batean oinarritzen direla, hori pista interesgarria litzateke euskara eta katalana sustatzeko eta iraunarazteko egiten diren ahaleginak berrorientatzeko eta tokiko errealitateak eta errealitate globala uztartzeko. Hain zuzen ere, ikerketako datuek erakusten duten bezala, sektore honetako eragileak jakitun dira horretaz, eta hasiak dira pista horri jarraitzen, oharturik hizkuntzak balio berri bat bereganatzeko boterea daukala, eta balio berri horrek aukera emango diola ikasia, erabilia eta, batez ere, bizia izaten jarraitzeko. / A partir d'un estudi en diversos espais de la Comunitat Autònoma Basca i de Catalunya l'any 2021, aquesta tesi aborda des d'una perspectiva comparada les reorientacions de les dinàmiques del basc i del català a les seves respectives comunitats autònomes a Espanya. A partir de la disciplina de l'antropologia de la llengua, aquest estudi analitza i compara els reptes contemporànies de les pràctiques lingüístiques dels parlants i els esforços per promoure aquestes llengües, després de més de cinquanta anys de planificació lingüística. Aquest estudi revela una tensió entre dues tendències dominant les pràctiques i els imaginaris entorn del basc i el català, que varien en funció del valor identitari o utilitari atribuït a les llengües. Aquesta fractura, que varia segons els àmbits sociogeogràfics i ve reforçada pels fenòmens de globalització, té efectes en l'ús públic de les llengües, l'efectivitat de la seva transmissió, i el compromís per l'activisme lingüístic, a més d'incidir en la identitat i les vivències identitàries i experiències dels parlants. Els actors de la sostenibilitat basca i catalana, encara que amb impulsos diferents, aborden els reptes inherents apostant per referències, recursos i pràctiques compartides per promoure l'aprenentatge i l'ús de la llengua regional entre tots els residents de les comunitats autònomes. L'anàlisi comparativa mostra que, en contextos en què el valor de les llengües apareix ja sigui en termes d'identitat o d'utilitat, l'estratègia de normalització lingüística es mostra inviable com a objectiu a llarg termini per a la sostenibilitat del basc i el català. En conseqüència, quan els seus parlants aposten cada cop més per una ideologia d'autenticitat reinventada i flexible centrada en la pertinença a la comunitat per legitimar les seves pràctiques, sembla que aquesta ideologia constitueix una via interessant per reorientar els esforços de sostenibilitat del basc i el català per conciliar el local i el global. Els actors del sector de la promoció i la sostenibilitat en són conscients i comencen a recórrer a aquesta estratègia, segons la qual la llengua té el potencial d'adquirir un nou valor, permetent que continuï sent apresa, usada i, sobretot, viscuda. / Basada en un trabajo de campo en la Comunidad Autónoma Vasca y Cataluña en 2021, esta monografía trata desde una perspectiva comparativa de las reorientaciones de las dinámicas de las lenguas vasca y catalana en sus respectivas comunidades autónomas. Este estudio realizado a partir de la antropología del lenguaje ha analizado y comparado los retos actuales de las prácticas lingüísticas de los hablantes y de los esfuerzos que se realizan para promover y perpetuar estas lenguas, más de 50 años después de que se iniciara la planificación lingüística. Esta investigación muestra dos tendencias dominantes en tensión en las prácticas y los imaginarios que rodean al euskera y al catalán y que varían en función de un valor identitario o utilitario que se atribuye a las lenguas. Esta división, variable por ámbitos sociogeográficos y reforzada por los fenómenos de la globalización, influye en el uso público de las lenguas, en la eficacia de su transmisión y en el compromiso por la militancia lingüística, además de tener consecuencias en las vivencias identitarias y experienciales de los hablantes. Aunque los actores que trabajan en los esfuerzos de promoción vascos y catalanes lo hacen a diferentes ritmos, ambos afrontan los retos de la lengua apostando actualmente por referentes, recursos y prácticas compartidas para favorecer el aprendizaje y el uso de las lenguas regionales entre todos los habitantes de las comunidades autónomas. El análisis comparativo muestra que, en contextos en los que el valor de las lenguas sigue apareciendo como identitario o utilitario, la estrategia de normalización lingüística no resulta viable como objetivo a largo plazo para la sostenibilidad del euskera y del catalán. Por lo tanto, mientras sus hablantes se apoyan cada vez más en una ideología de autenticidad reinventada y flexible basada en la pertenencia a la comunidad para legitimar sus prácticas, ello constituiría una pista interesante para reorientar los esfuerzos que se realizan para fomentar y perpetuar el euskera y el catalán y conjugar las realidades locales con la realidad global. Los actores de este sector son conscientes de ello y empiezan a seguir esta estrategia en que la lengua puede adquirir un valor nuevo, que le permitirá seguir siendo aprendida, utilizada y, sobre todo, vivida.

No description available.