L'environnement des stations thermales est favorable à la croissance des Legionella. La Tunisie compte de nombreux sites thermaux. Elle a par ailleurs développé une médecine traditionnelle à base de plantes. L'objectif de ce travail était de caractériser des souches de légionelles isolées de stations thermales et d'étudier le potentiel antimicrobien d'HE de plantes tunisiennes. 2 souches de L. londiniensis et 16 de L. pneumophila (sérovars 1, 4, 5, 6 et 8) ont été isolées de 3 stations thermales tunisiennes et avaient des pulsotypes différents de ceux de la base du CNRL. Les HE de 6 plantes tunisiennes ont été extraites, analysées (GC-MS) et testées contre L. pneumophila (8 souches, sérovars 1, 4, 5, 6 et 8). Les HE de Juniperus phoenicea L. (isobornéol 20,91% et 1S α-pinène 18,30%) et Thymus vulgaris (carvacrol 88,50%) étaient les plus actives (CMI <0,03 mg/mL et ≤0,07 mg/mL respectivement). L'activité de 20 HE (6 de plantes tunisiennes et 14 commerciales) a été évaluée contre 11 espèces bactériennes (6 Gram+, 5 Gram-) et 7 fongiques (4 levures, 3 filamenteux). L'HE de T. vulgaris tunisien était la plus active (Gram-: CMI ≤0,34 mg/mL ; Gram+: CMI ≤0,7 mg/mL ; levures: CMI ≤0,55 mg/mL ; moisissures: CMI=0,3 mg/mL ; dermatophytes: CMI ≤0,07 mg/mL). Elle a montré une activité très supérieure à celle de l'HE commerciale de T. vulgaris certainement due à sa composition différente. En conclusion, la présence de Legionella dans les sites étudiés doit encourager les autorités à renforcer les mesures préventives et l'efficacité antimicrobienne des HE, en particulier l'HE de T. vulgaris tunisien, suggère leur possible intérêt dans le traitement des eaux ou la conservation des aliments. / Spa environment is favorable to the growth of Legionella. Tunisia, which has many spa, has developed a traditional herbal medicine. The objective of this work was to characterize strains of Legionella isolated from 3 spas and to investigate the antimicrobial potential of EOs from Tunisian plants.2 strains of L. londiniensis and 16 of L. pneumophila (serotypes 1, 4, 5, 6 and 8) were isolated and had different pulsotypes from those of the CNRL database.EOs from six Tunisian plants were extracted, analyzed (GC-MS) and tested against L. pneumophila (8 strains, serotypes 1, 4, 5, 6 and 8). The EO of Juniperus phoenicea L. (1S isoborneol 20.91% and 18.30% α-pinene) and Thymus vulgaris (carvacrol 88.50%) were the most active (MIC <0.03 mg/mL and ≤0.07 mg/mL, respectively).The activity of 20 EOs (6 from Tunisian plants and 14 commercial ones) was evaluated against 11 bacterial species (6 Gram+, 5 Gram-) and 7 fungal species (4 yeasts, 3 filamentous). The EO of Tunisian T. vulgaris was the most active (Gram-: MIC ≤ 0.34 mg/mL, and Gram +: MIC ≤0.7 mg/mL; yeasts MIC ≤0.55 mg/mL; mold: MIC=0.3 mg/mL; dermatophytes: MIC ≤0.07 mg/mL). It showed a higher activity than the commercial EO of T. vulgaris, certainly due to their different composition.In conclusion, the presence of Legionella in the studied spas should encourage the authorities to strengthen the preventive measures. The antimicrobial efficacy of EOs, especially from Tunisian T. vulgaris, suggest their potential interest in water treatment or food storage.

No description available.

[ES] El emprendimiento social, entendido como aquella iniciativa, organización o proyecto con una misión exclusivamente social, nace como respuesta a determinadas necesidades de una colectividad que no han sido debidamente atendidas por el Estado. Estas entidades poseen un gran potencial para contribuir al desarrollo humano y sostenible de las localidades y regiones, puesto que todos sus esfuerzos van orientados a propiciar el bienestar de diversos grupos poblacionales en aspectos como la educación, la salud, el empleo, el medio ambiente y la inclusión, entre otros. La creación y maximización del valor social representa el más alto objetivo de cualquier emprendimiento social y, a diferencia de la empresa convencional, la generación de beneficios económicos es considerada como un medio y no como un fin per se. Para lograr el deseado impacto social, los citados emprendimientos deben trabajar por superar la barrera del acceso al capital y, además, por mejorar sus procesos de gestión organizacional que, generalmente, evidencian debilidades como la falta de focalización estratégica; los inadecuados métodos de planificación y control; y las escasas herramientas para el monitoreo y valoración del impacto. Ante estos desafíos, se considera necesario proponer a los emprendedores, líderes y gestores, nuevas metodologías e instrumentos que permitan la creación y fortalecimiento de las capacidades organizacionales para la generación de valor en los grupos de interés. Por tanto, el objetivo de esta tesis doctoral se centró en el diseño de un modelo de gestión que pudiera guiar y soportar la tarea de planificación, seguimiento y evaluación del impacto social de los emprendimientos que trabajan en pro de la inclusión socio-laboral. Este trabajo empírico se desarrolló por medio de tres etapas. En la primera, se construyó un esquema inicial base del modelo, el cual incluyó un conjunto de elementos estratégicos mínimos que deberían ser considerados por las organizaciones sociales para asegurar la creación de valor en los públicos atendidos y demás grupo de interés. Dentro de esta fase, se tomó como principal referente un reconocido enfoque de planificación y control organizacional (el mapa estratégico) y, adicionalmente, se extrajeron aportaciones de diversos estándares de Responsabilidad Social Empresarial (RSE), teorías de desarrollo y lineamientos estratégicos de dos organizaciones valencianas que trabajan en el campo de la inclusión laboral. En la segunda etapa, por medio de un estudio de caso, se exploró en dos emprendimientos de inclusión socio-laboral sobre las estrategias, metodologías y prácticas que estos utilizan para cumplir con su respectiva misión social. Asimismo, se pretendió determinar, como dichas estrategias, respondían a las principales demandas y expectativas de valor de los más relevantes grupos de interés. Finalmente, en la etapa tres, se consolidó la propuesta del modelo con base a los resultados obtenidos en las fases previas. Como resultado principal de este estudio, se destaca entonces la propuesta de un modelo de gestión basado en un mapa estratégico, el cual sugiere un conjunto de 29 buenas prácticas potencialmente aplicables a cualquier organización de inclusión socio-laboral. Este esquema pretende ser una guía, flexible y adaptable, para los gestores de los emprendimientos, a fin de que estos puedan fortalecer su capacidad para la toma de decisiones orientadas a maximizar el valor social y, por tanto, a incrementar su aporte al desarrollo sostenible de las comunidades atendidas. / [CA] L'emprenedoria social, entesa com aquella iniciativa, organització o projecte amb una missió exclusivament social, naix com a resposta a determinades necessitats d'una col·lectivitat que no han sigut degudament ateses per l'Estat. Aquestes entitats posseeixen un gran potencial per a contribuir al desenvolupament humà i sostenible de les localitats i regions, ja que tots els seus esforços van orientats a propiciar el benestar de diversos grups poblacionals en aspectes com l'educació, la salut, l'ocupació, el medi ambient i la inclusió, entre altres. La creació i maximització del valor social representa el més alt objectiu de qualsevol emprenedoria social i, a diferència de l'empresa convencional, la generació de beneficis econòmics és considerada com a mitjà i no com un fi per se. Per a aconseguir el desitjat impacte social, les citades emprenedories han de treballar per superar la barrera de l'accés al capital i, a més, per millorar els seus processos de gestió organitzacional que, generalment, evidencien febleses com la falta de focalització estratègica; els inadequats mètodes de planificació i control; i les escasses eines per al monitoratge i valoració de l'impacte. Davant aquests desafiaments, es considera necessari proposar als emprenedors, líders i gestors, noves metodologies i instruments que permeten la creació i enfortiment de les capacitats organitzacionals per a la generació de valor en els grups d'interés. Per tant, l'objectiu d'aquesta aquesta tesi doctoral es va centrar en el disseny d'un model de gestió que poguera guiar i suportar la tasca de planificació, seguiment i avaluació de l'impacte social de les emprenedories que treballen en pro de la inclusió soci-laboral. Aquest treball empíric es va desenvolupar per mitjà de tres etapes. En la primera, es va construir un esquema inicial base del model, el qual va incloure un conjunt d'elements estratègics mínims que haurien de ser considerats per les organitzacions socials per a assegurar la creació de valor en els públics atesos i altre grup d'interés. Dins d'aquesta fase, es va prendre com a principal referent un reconegut enfocament de planificació i control organitzacional (el mapa estratègic) i, addicionalment, es van extraure aportacions de diversos estàndards de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), teories de desenvolupament i lineaments estratègics de dues organitzacions valencianes que treballen en el camp de la inclusió laboral. En la segona etapa, per mitjà d'un estudi de cas, es va explorar en dues emprenedories d'inclusió soci-laboral sobre les estratègies, metodologies i pràctiques que aquests utilitzen per a complir amb la seua respectiva missió social. Així mateix, es va pretendre determinar com aquestes estratègies responien a les principals demandes i expectatives de valor dels més rellevants grups d'interés. Finalment, en l'etapa tres, es va consolidar la proposta del model amb base als resultats obtinguts en les fases prèvies. Com a resultat principal d'aquest estudi, es destaca llavors la proposta d'un model de gestió basat en un mapa estratègic, el qual suggereix un conjunt de 29 bones pràctiques potencialment aplicables a qualsevol organització d'inclusió soci-laboral. Aquest esquema pretén ser una guia, flexible i adaptable, per als gestors de les emprenedories, a fi que aquests puguen enfortir la seua capacitat per a la presa de decisions orientades a maximitzar el valor social i, per tant, a incrementar la seua aportació al desenvolupament sostenible de les comunitats ateses. / [EN] Social entrepreneurship, understood as an initiative, organization or project with an exclusively social mission, arises as a response to certain needs of a community that have not been duly attended by the State. These entities have great potential to contribute to the human and sustainable development of localities and regions, since all their efforts are aimed at promoting well-being of various population groups in aspects such as education, health, employment, environment and inclusion, among others. Creation and maximization of social value represents the highest objective of any social enterprise and, unlike conventional companies, economic benefits are considered a mean and not an end per se. In order to achieve the desired social impact, the aforementioned undertakings must work to overcome barriers of access to capital and, in addition, to improve their organizational management processes that, generally, show weaknesses such as lack of strategic focus; inadequate planning and control methods; and few tools for impact monitoring and assessment. Faced with these challenges, it is considered necessary to propose to entrepreneurs, leaders and managers, new methodologies and instruments that allow to build and strengthen organizational capacities in order to create value in the stakeholders. Therefore, the objective of this doctoral thesis was focused on the design of a management model that could guide and support the tasks of planning, monitoring and evaluating social impact of enterprises that work towards social and labor inclusion. This empirical work was developed in three stages. First, an initial base scheme of the model was built, which included a set of minimum strategic elements that should be considered by social organizations to ensure the creation of value for the public serviced and other stakeholders. Within this phase, a recognized organizational planning and control approach (the strategic map) was taken as the main reference and, additionally, contributions were extracted from various Corporate Social Responsibility (CSR) standards, development theories and strategic guidelines of two Valencian organizations who work in the field of labor inclusion. In the second stage, through a case study in two social-labor inclusion enterprises, strategies, methodologies and practices used to fulfill their respective social mission were explored. Likewise, it was intended to determine how these strategies responded to the main demands and value expectations of the most relevant stakeholders. Finally, in stage three, the model proposal was consolidated based on the results obtained in the previous phases. As the main result of this study, the proposal of a management model based on a strategic map is highlighted, which suggests a set of 29 good practices potentially applicable to any social-labor inclusion organization. This scheme is intended to be a flexible and adaptable guide for enterprises managers, in order to strengthen their decision-making capacity aimed at maximizing the social value and, therefore, to increase their contribution to sustainable development of the communities serviced. / Murillo Pérez, LM. (2022). El emprendimiento social como motor de desarrollo sostenible: propuesta de un modelo para fortalecer la gestión del impacto social en los grupos de interés [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182264 / TESIS

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral tiene como objetivo general analizar la influencia de los Sistemas de Medición del Desempeño (SMD) en actividades de exploración y explotación del conocimiento en Instituciones de Educación Superior (IES) de Iberoamérica. El objeto de estudio son los SMD desde una perspectiva de gestión. La sociedad se enfrenta a cambios sin precedentes en la economía y en la gestión de las organizaciones, las cuales se basan en el conocimiento como el motor de cambio más poderoso. Constantemente se amplía y crea conocimiento que es aplicado en la producción de bienes y servicios a un ritmo cada vez más acelerado. De esta manera, el conocimiento en continua evolución cada vez más acelerada se convierte en un recurso estratégico para el desarrollo, lo que trae consigo que se exija mucho más de las universidades dada su capacidad de creación y absorción de conocimiento. Hoy en día las universidades amplían su misión tradicional basada en la docencia e investigación, convirtiéndose en centros de no sólo de creación, sino también de transferencia, transformación y distribución del conocimiento. Sin embargo, sin una adecuada gestión, el conocimiento puede quedar circunscrito solo a la exploración (la búsqueda de nuevas ideas), en lugar de llagar a tener un resultado en la explotación (transferencia de tecnologías). Para adecuarse a las demandas actuales y mejorar sus resultados en áreas tan importantes como la docencia, investigación y trasferencia de tecnología, las universidades necesitan herramientas adecuadas de gestión, entre las que se encuentran los SMD. Esta tesis analiza los SMD en las universidades para la gestión de la explotación y exploración del conocimiento a través de tres estudios. El primer estudio se titula "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" e incluye una revisión sistemática de la literatura que analiza la exploración y la explotación del conocimiento en las universidades que apoyan la innovación y el emprendimiento en su entorno. El segundo estudio, Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities tiene como objetivo principal analizar la influencia del Cuadro de Mando Integral (CMI) sobre el desempeño de las universidades latinoamericanas en materia de investigación e innovación. El tercer estudio presentado se titula University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America. Este estudio explora las relaciones causales que condicionan la creación de conocimiento en Latinoamérica. Para finalizar se presentan las conclusiones generales de la investigación. En primer lugar, esta investigación presenta un enfoque novedoso de la evaluación del desempeño universitario al dar una visión multifacética que incluye el desempeño investigador, la transferencia tecnológica y el desempeño académico como resultados de la exploración y la explotación del conocimiento. En segundo lugar, el análisis pone de manifiesto que la colaboración U-I puede jugar un papel central en economías en vías de desarrollo, las cuales no tienen la capacidad de liderar el desarrollo tecnológico, pero al menos pueden absorber el conocimiento existente y aplicarlo en su contexto industrial y emprendedor para obtener progreso económico. En tercer lugar, el estudio describe los elementos del SMD que pueden conducir a un desempeño ambidiestro de las universidades. Los resultados sugieren que las universidades deben implementar estrategias, estructuras, sistema de indicadores y sistemas de recompensas que tenga como objetivo potenciar las actividades de exploración y explotación de manera coordinada. Este estudio enfatiza la importancia del sistema de indicadores como condición necesaria para la exploración y la explotación del conocimiento. Por lo tanto, para la ambidestreza universitaria, un sistema de indicadores que refleje medidas de exploración y explotación es de vital importancia. / [CA] Aquesta tesi doctoral té com a objectiu general analitzar la influència dels Sistemes de Mesurament de l'Acompliment (SMA) en activitats d'exploració i explotació del coneixement a Institucions d'Educació Superior (IES) d'Iberoamèrica. L'objecte d'estudi són els SMA des d'una perspectiva de gestió. La societat s'enfronta a canvis sense precedents a l'economia i a la gestió de les organitzacions, les quals es basen en el coneixement com el motor de canvi més poderós. Constantment s'amplia i crea coneixement que és aplicat a la producció de béns i serveis a un ritme cada vegada més accelerat. D'aquesta manera, el coneixement en contínua evolució cada cop més accelerada es converteix en un recurs estratègic per al desenvolupament, cosa que comporta que s'exigisca molt més de les universitats atesa la seva capacitat de creació i absorció de coneixement. Hui en dia les universitats amplien la seua missió tradicional basada en la docència i la investigació, convertint-se en centres de no només creació, sinó també de transferència, transformació i distribució del coneixement. La universitat té un paper determinant en el desenvolupament de recerques que donen suport activament als interessos de la indústria i la societat a través de la transferència tecnològica. No obstant això, sense una gestió adequada, el coneixement pot quedar circumscrit només a l'exploració (la recerca de noves idees), en lloc de arribar a tenir un resultat a l'explotació (transferència de tecnologies). Per adequar-se a les demandes actuals i millorar els seus resultats en àrees tan importants com la docència, investigació i transferència de tecnologia, les universitats necessiten eines adequades de gestió, entre les quals hi ha els SMA. Aquesta tesi analitza els SMA a les universitats per a la gestió de l'explotació i l'exploració del coneixement a través de tres estudis. El primer estudi es titula "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" i inclou una revisió sistemàtica de la literatura que analitza l'exploració i l'explotació del coneixement a les universitats que donen suport a la innovació i l'emprenedoria al seu entorn. El segon estudi, "Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities", té com a objectiu principal analitzar la influència del Quadre de Comandament Integral (CMI) sobre l'exercici de les universitats llatinoamericanes en matèria de recerca i innovació. El tercer estudi presentat es titula "University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America". Aquest estudi explora les relacions causals que condicionen la creació de coneixement a Llatinoamèrica. Per finalitzar es presenten les conclusions generals de la investigació. En primer lloc, aquesta investigació presenta un enfocament nou de l'avaluació de l'exercici universitari en donar una visió multifacètica que inclou l'exercici investigador, la transferència tecnològica i l'exercici acadèmic com a resultats de l'exploració i l'explotació del coneixement. En segon lloc, l'anàlisi posa de manifest que la col·laboració U-I pot jugar un paper central en economies en vies de desenvolupament, les quals no tenen la capacitat de liderar el desenvolupament tecnològic, però almenys poden absorbir el coneixement existent i aplicar-lo en el context industrial i emprenedor per a obtenir progrés econòmic. En tercer lloc, l'estudi descriu els elements de l'SMA que poden conduir a un exercici ambidiestre de les universitats. Els resultats suggereixen que les universitats han d'implementar estratègies, estructures, sistema d'indicadors i sistemes de recompenses que tinga com a objectiu potenciar les activitats d'exploració i explotació de manera coordinada. Aquest estudi emfatitza la importància del sistema d'indicadors com a condició necessària per a l'exploració i l'explotació del coneixement. / [EN] The general objective of this doctoral thesis is to analyze the influence of Performance Measurement Systems (PMS) in activities of knowledge exploration and exploitation in Higher Education Institutions (HEI) in IberoAmerica. The object of study is the PMS from a management perspective. Society is facing unprecedented changes in the economy and in the management of organizations, which are based on knowledge as the most powerful engine of change. Knowledge is constantly created and expanded and is applied in the production of goods and services at an ever-accelerating rate. In this way, knowledge in continuous increasingly accelerated evolution becomes a strategic resource for development, which means that the role of universities in society gains relevancegiven their capacity to create and absorb knowledge. Today, universities are expanding their traditional mission based on teaching and research, becoming centers not only for creation, but also for the transfer, transformation and distribution of knowledge. However, without proper management, knowledge can be confined to exploration (the search for new ideas), instead of having a result in exploitation (technology transfer). To adapt to current demands and improve their results in areas as important as teaching, research and technology transfer, universities need adequate management tools, among which are the PMS. This thesis analyzes the PMS in the universities for the management of the knowledge exploitation and exploration through three studies. The first study is entitled "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" and includes a systematic review of the literature that analyzes exploration and exploitation in universities that support innovation and entrepreneurship in their environment. The second study, "Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities", has as its main objective the analysis of the influence of the Balanced Scorecard on the performance of Latin American universities in terms of research and innovation. The third study presented is entitled "University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America". This study explores the causal relationships that condition the creation of knowledge in Latin America. Finally, the general conclusions of the research are presented. First of all, this research presents a novel approach to the evaluation of university performance by giving a multifaceted vision that includes research performance, technology transfer and academic performance as results of the exploration and exploitation of knowledge. Second, he analysis shows that U-I collaboration can play a central role in developing economies, which do not have the capacity to lead technological development, but can at least absorb existing knowledge and apply it in their industrial and entrepreneurial context to obtain economic progress. Third, the study describes the elements of PMS that can lead to an ambidextrous performance of universities. The results suggest that universities should implement strategies, structures, indicator systems and reward systems that aim to promote exploration and exploitation activities in a coordinated manner. This study emphasizes the importance of the indicators system as a necessary condition for the effective exploration and exploitation of knowledge. Therefore, for university ambidexterity, a system of indicators that reflects exploration and exploitation measures is of vital importance. / This work was supported by National Counsel of Technological and Scientific Development (CNPq), Brazil [304618/2019-5]. / García Hurtado, D. (2022). Estudio comparativo de los Sistemas de Control en el contexto estratégico de las Instituciones de Educación Superior en Iberoamérica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185901 / TESIS / Compendio