La pneumònia adquirida a la comunitat (PAC) segueix essent una causa important d'hospitalització i mortalitat. Encara que més del 50% dels casos es tracten ambulatòriament, existeixen pocs estudis en els que s'incloguin aquests casos. Encara menys són els estudis que avaluen el consum de recursos a nivell de l'atenció primària. Es realitza el present estudi a la comarca d'El Maresme (Barcelona, Catalunya) amb la finalitat de conèixer el consum de recursos per la PAC, saber-ne el cost i elaborar una proposta de reducció de costos. Durant dos anys, i des d'una perspectiva poblacional, es recolliren tots els casos sospitosos de PAC amb confirmació radiològica, essent 224 d'ells inclosos en l'estudi, amb un 19% d'errors diagnòstics. La incidència obtinguda va ser de 1,51 casos per 1000 habitants i any, amb una taxa d'hospitalització del 59,8%. Es realitzaren una mitjana de 4,5 visites per pacient, de les quals la majoria a l'atenció primària. El diagnòstic s'efectuà majoritàriament al servei d'urgències hospitalàries. Encara que la millora clínica es va produir als 3-5 dies, l'estada hospitalària mitjana fou de 10 dies y la mitjana de dies de treball perduts va ser de 20. El cost del a PAC ingressada fou de 1.553 , dels quals el 84% fou degut a l'estada hospitalària. El tractament ambulatori de la PAC fou de 196 , representant el cost de les visites a l'atenció primària el 46%, les visites hospitalàries el 32% i el tractament antibiòtic el 20%.El 15,7% dels ingressos foren considerats inadequats i 242 dies d'estada hospitalària es consideraren també innecessaris, amb el qual el cost de la APC es podria reduir en un 17%.La PAC en aquesta zona presenta una incidència baixa, però un elevat grau d'hospitalització que condiciona un cost considerable, part del qual es podria reduir amb una millor coordinació entre els diversos nivells assistencials i l'aplicació de guies de pràctica clínica. / Community acquired pneumonia (CAP) remains a major cause of hospitalization and death. Although more than 50% of cases are treated as outpatients, these are rarely included in studies. Few studies evaluate the resource consumption at primary care. This study was performed in the El Maresme County (Barcelona, Catalonia) to assess the resource consumption for CAP, calculating its cost and elaborating a cost-reduction proposal. In this population-based study, conducted during two years, all suspected cases of CAP with radiological confirmation were included, obtaining 224 cases, with a 19% of misdiagnoses. The annual incidence obtained was 1,5 cases per 1000 inhabitants, and the hospitalization rate was 59,8%. A mean of 4,5 visits per patient were performed; being 72% of them primary care visits. Most cases were diagnosed at the hospital emergency departments. Although the clinical healing occurs between 3 and5 days, the mean length of hospital stay was 10 days and the mean days of work lost was 20 days.Hospitalized CAP cost 1.553 ; the 84% of this cost was due to hospital stay. The outpatient treatment of CAP cost 196 , representing the cost of primary care visits the 46% of this cost, hospital visits 32% and antibiotic treatment 20%.15,7% of hospitalizations were considered inadequate, and 242 hospitalization days were also considered unnecessary, so the cost of CAP could be reduced in 17%.CAP in this area presents a low incidence with high hospitalization rates that lead to considerable costs, which could partially be reduced by establishing a better coordination between different assistance levels and applying practice guidelines.

El objetivo fundamental de este trabajo ha sido elaborar un modelo de pena de trabajos en beneficio de la comunidad (TBC) a partir del cual analizar y valorar la introducción de esta sanción en nuestro sistema de penas, su regulación y funciones, así como el grado y los ámbitos en que efectivamente ha sido aplicada.Los materiales empleados para realizar este estudio han sido fundamentalmente bibliografía española y extranjera sobre la materia, especialmente anglosajona; esta elección se debe a las numerosas reflexiones teóricas existentes alrededor del modelo británico de servicios comunitarios, a la constante evaluación a la que ha sido sometido y a su influencia en la expansión del TBC en numerosos ordenamientos europeos occidentales.Además del estudio de la literatura disponible, se han tratado de tener en cuenta los resultados de los estudios empíricos existentes, y se ha buscado una aproximación a la realidad de la aplicación de la pena, más allá de sus aspectos normativos mediante entrevistas con jueces y con responsables y técnicos de la gestión de la ejecución de la pena en el ámbito catalán; en el ámbito inglés se ha realizado un seguimiento del trabajo de un grupo de penados durante diversas sesiones. El estudio del TBC se ha abordado en primer lugar desde un punto de vista histórico, intentando rastrear los orígenes del TBC con voluntad clarificar el contenido de la pena y de apuntar al sentido que pueda tener su introducción en los contemporáneos ordenamientos. Se ha desvinculado el TBC de otras formas históricas de utilización del trabajo penal, caracterizadas por su dureza y por un componente de explotación y de humillación del penado ajenos a la sanción objeto de estudio. Hemos analizado dos elementos esenciales de la pena: la privación de tiempo de ocio como parte fundamental de su contenido, y el papel desempeñado por la comunidad en el desarrollo y la ejecución de las sanciones de trabajos comunitarios. El estudio de estos dos elementos nos ha permitido contextualizar el TBC en un momento determinado del desarrollo de las sociedades occidentales, distinguiéndolo claramente de formas de trabajo forzado. Finalmente hemos vinculado el TBC al desarrollo de las penas alternativas a la prisión; parece que es esta vinculación la que otorga al TBC su sentido de reducir el recurso a la prisión como sanción penal. En segundo lugar hemos tratado de abordar los fundamentos de la sanción. Para ello hemos procedido a analizar si es capaz de satisfacer los fines tradicionalmente exigidos a las penas de acuerdo con las investigaciones empíricas disponibles, y el resultado de nuestro análisis ha sido globalmente positivo.De la prevención general, la prevención especial, la incapacitación y la retribución se derivan exigencias respecto de la regulación y la aplicación del TBC, que hemos tratado de sistematizar. El modelo de TBC resultante nos ha servido como punto de partida para analizar la vigente regulación de la sanción y realizar propuestas interpretativas y de modificación legislativa al respecto. En tercer lugar, se ha procedido a analizar la regulación del TBC contenida en el CP, fundamentalmente en su artículo 49, así como las funciones que la sanción tiene asignadas en el sistema de penas, procurándose integrar en este análisis normativo el estudio de la mecánica de ejecución de la sanción, regulada en el Real Decreto 515/2005.Finalmente se han procurado recoger y valorar los datos dispobibles acerca de la aplicación efectiva de esta pena en el ámbito estatal, bajo la competencia de la Dirección General de Instituciones Penitenciarias, y en particular en el ámbito catalán, bajo la competencia de la Subdirecció General de Medi Obert i Mesures Penals Alternatives. / The main aim of this research has been to build a model of community service as punishment in order to analyse and evaluate the introduction of such a sanction in the Spanish sanctioning system, its regulation and the functions granted to it, as well as the degree and areas in which it has been actually applied to.The data used in order to pursue this research has been fundamentally Spanish and foreign scientific literature, particularly anglosaxon sources; such choice is due to the many theoretical works elaborated arround British community service orders as well as the constant empirical evaluation it has been submitted to, as well as the influence of the British model in the expansion of the sanction in most european systems.As well as the study of the available literature, we have tried to take into account the result of the available empirical research, and we have tried to approach the reality of the practical implementation of the sanction, beyond its normative aspects, through interviews with judges and with the agents responsible for the implementation of community service in Catalonia; in England, we have followed the work of a group of offenders during several community service sessions. The study of community service orders has been takled in the first place from a historical point of view, looking for the origins of the sanction with the intent to clarify its content and the sense its introduction in contemporary santioning systems may have. Thus community service has been distinguished from historical uses of penal labour characterized by their harshness and by an element of exploitation and humiliation of offenders completely alien to contemporary community service orders. Still from a historical point of view two essential elements in this sanction have been analysed: privation of leisure as a fundamental part of its contents, and the role played by the community in the development and implementation of community service orders. The study of these two elements has allowed us to contextualize community service orders in a particular social and cultural context in Western societies, thus clearly distinguishing them from forced labour. We have finally linked community service orders to the development of alternatives to prison; this link, it seems, grants community service orders its sense as a means of reducing the use of prison as a criminal sanction. Next the theoretical foundations of the sanction have been analysed. In order to do so we have examined if it is capable of satisfying the ends traditionally demanded from sanctions according to available empirical evidence, and the result of our analysis has been generally positive.Various consequences for the regulation and implementation of community service orders derive from deterrence, rehabilitation, incapacitation and retribution, and we have tried to somehow organize them. The resulting model of community service orders has been used as a starting point for the analysis of current Spanish regulation of the sanction, putting forward interpretations and legal changes. In the third place, the analysis of the legal regulation of community service orders contained in the Spanish Criminal Code, particularly in its article 49, has been tackled, as well as the functions the sanction has been granted in the sanctioning system; such a normative analysis has been complemented with the study of the particulars of the implementation process of the penalty, contained in Real Decreto 515/2005.Finally, the available data on the actual implementation of community service orders in Spain (both under the Dirección General de Instituciones Penitenciarias and the Subdirecció General de Medi Obert i Mesures Penals Alternatives) has been collected and evaluated.

No description available.

La presente tesis estudia el régimen jurídico-tributario del fideicomiso en los países de la Comunidad Andina. La institución del fideicomiso fue introducido en los países andinos bajo influencia del trust angloamericano y constituye actualmente un mecanismo práctico para la gestión patrimonial familiar, empresarial y financiera de bienes ajenos. Debido al carácter flexible y versátil que posee la figura, las aplicaciones prácticas que los particulares hacen de este contrato son múltiples y, como tales, tienen sus implicaciones tributarias. Desde este punto vista, el trabajo aborda un examen detallado de los elementos civiles, mercantiles y administrativos que se entremezclan en su estructura, y a partir de ahí, la tributación de las rentas del fideicomiso y de los actos derivados del fideicomiso, haciendo hincapié en las implicaciones tributarias que presenta la figura. La tesis realiza una propuesta de solución respecto la imposición directa e indirecta del fideicomiso, ya que la normativa vigente resulta insuficiente. Mientras en algunos países miembros de esta organización regional se va aclarando limitadamente su tratamiento tributario, en otros es nulo el esclarecimiento sobre este aspecto. / This thesis examines the tax and legal aspects of the trust in the countries of the Andean Community. The trust institution was introduced in the Andean countries under the influence of anglo-american trust and nowadays is a practical mechanism for family wealth management, financial and business property of others owners. Due to the flexible and versatile of these figure, practical applications that the particulars made with this contract are many and, as such, have their tax implications. From this point of view, the work deals with a detailed examination of the civilian, commercial and administrative elements that are mixed in its structure, and thereafter, the income taxation of the trust, with emphasis on the tax implications presenting the figure. The thesis makes a proposal for resolution regarding the direct and indirect taxation of the trust, since the current legislation is insufficient. While in some countries of this regional organization the legislation is becoming clearer on their tax treatment, in others countries there are not clarification on these aspects.

Tesi Doctoral: La Dimensió Europea de l'Educació als Centres d'Educació Secundària al TarragonèsPresentada per: M. Concepció Torres SabatéDirectora: Dra. Joana Noguera ArromUniversitat Rovira i Virgili Tarragona 2004La Tesi doctoral que presentem es desenvolupa en sis capítols. El contingut del primer capítol està dedicat a situar el marc històric, polític i legislatiu que ha generat la unificació del bloc de països que configuren la Unió Europea, presentant un resum d'aquells esdeveniments més remarcables que hi ha influit. Però donat que el tema que ens interessa és el de l'educació, és a dir, com es viu en l'àmbit educatiu la integració a la UE, precisem en el segon capítol com ha evolucionat el tractament de l'educació al llarg de les diverses estapes i tractats, així com les accions, documents i programes més rellevants al respecte, les línies programàtiques de la política educativa i els nous reptes en aquest àmbit i en la societat del S.XXI.Creiem que és a través de l'educació com podrem aconseguir el sentiment de ciutadania europea. Perquè com diu Jacques Delors "...la Comissió és conscient de la contribució que l'educació ha d'aportar al desenvolupament econòmic i social." (1)El fet de conèixer quina ha estat la història i el procés de construcció de la Unió Europea i els vincles entre la creixent importància donada a la formació, afavoreix situar una realitat actual així com analitzar l'evolució que cada Estat Membre desenvolupa, aspectes que han fet augmentar l'interès personal vers els temes relacionats amb la Unió Europea i l'Educació.És en els capítols tercer i quart on presentem la situació real de la dimensió europea de l'educació al Tarragonès i la recerca endegada al respecte. La investigació té l'objectiu general d'analitzar els programes i/o accions que es desenvolupen als cetres d'Educació Secundària Obligatòria del Tarragonès, així com també el fet de conèixer la realitat dels alumnes i professors vers la dimensió europea a través d'uns instruments (entrevistes i qüestionaris) que ens ajuden a determinar amb metodologies qualitatives i quantitatives, alguns resultats sobre la pràctica, els coneixements i el pensament europeu, per realitzar al final un seguit de propostes d'actuació per millorar el concepte de ciutadania europea. (1)DELORS JACQUES, (1996): Educació hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona. Edit UNESCO. Pàg. 16Es presenta també de manera il.lustrativa, un recull d'accions vers la UE de diverses institucions implicades en l'educacó de la comarca del Tarragonès, com són la Universitat Rovira i Virgili, així com la formació permanent que ofereix l'ICE (Institut de Ciències de l'Educació) de la mateixa universitat i la informació que des de la Delegació d'Ensenyament de Tarragona s'ofereix al professorat dels centres educatius, a través del propi Departament o des del Centre de Recursos del Tarragonès.Tot el procés de recollida d'informació ha estat dinàmic i laboriós, però poder analitzar una realitat tan propera en el territori -Tarragonès- ha estat molt gratificant. Alguns dels punts que s'especifiquen en la partt teòrica s'han actualitzat continuament, ja que la construcció de la Unió Europea s'ha anat concretant al llarg d'aquests anys.La Dimensió Europea de l'Educació als Centres d'Educació Secundària al Tarragonès, després de les conclusions finalitza amb una proposta d'idees que se'n poden derivar i que, a partir de les necessitats detectades, poden ajudar a potenciar la dimensió europea de l'educació a alumnes i professors/es i altres professionals de l'educació. Aquestes queden desenvolupades en el capítol cinquè.El capítol sisè és tot el recull bibliogràfic, els índex de gràfics i quadres, axí com els índexs dels annexosEuropa va rebre el seu nom fa més de vint-i-cinc segles i continua encara sent un projecte de futur. (2)(2) LE GOFF, (1995) La vieja europa y el mundo moderno. Madrid. Alianza Editorial. Pàg. 71. / Doctoral Thesis: The European Dimension of Education in the Secondary Education Centres of the Tarragonès.Presented by: M. Concepció Torres SabatéSupervisor: Dr Joana Noguera ArromUniversitat Rovira i Virgili Tarragona 2004This doctoral thesis is developed over six chapters, the first of which defines the historical, political and legislative framework that has been generated by the unification of the countries that form the European Union, presenting a summary of the most noteworthy events that have been of influence. However, since the subject that interests us is education, that is how integration in the EU is lived in the educational environment, in the second chapter we specify how the treatment of education has evolved over various stages and treaties, as well as actions, documents and programmes that are most relevant to this aspect, programmatic lines of education policy and new challenges in this field and in twenty-first century society.We believe that through education the feeling of European citizenship can be achieved. As Jacques Delors says, "... the Commission is aware of the contribution that education must make to economic and social development." Knowing the history and the construction process of the EU and its links with the growing importance giving to education allows us to define the current reality as well as analyse the evolution of each member state, aspects that have increased our personal interest in areas related to the EU and education.It is in the third and fourth chapters that we present the real situation of the European dimension in education in the Tarragonès and research in this area. The investigation's general objective is to analyse the programmes and actions that are developed in the Obligatory Secondary Education centres of the Tarragonès, as well as to identify the reality of students, teachers and the European dimension. This is done using instruments (interviews and questionnaires) that help us to determine, using qualitative and quantitative methodologies, some results about practice, knowledge and European thought, thereby arriving at a series of proposals to improve the concept of European citizenship.To illustrate this study there is a presentation of a collection of actions about the EU from various institutions involved in education in the Tarragonès, such as the Universitat Rovira I Virgili, as well as the life-long learning offered by the Institute of Education Sciences of the same university and the information offered by the Department of Education of Tarragona to the teaching staff of education centres, available through the Department itself and the Resource Centre of the Tarragonès.The process of collecting information has been dynamic and laborious, but the chance to analyse a reality so close to home the Tarragonès has been very gratifying. Some of the points that are specified in the theory section have been continually updated, since the construction of the EU has carried on throughout these years.After the conclusions, this thesis ends with a proposal of ideas derived from it and which, based on the needs that have been identified, can help to promote the European dimension in education to students, teachers and other education professionals. These are developed in the fifth chapter.The sixth chapter contains a bibliography, indices of diagrams and tables and indices of attachements."It has been more than 25 years since Europe got its name and it is still a future project." (2)2) Le Goff (1995): La vieja europa y el mundo moderno, Madrid, Alianza, p. 71.

La superficie cultivada de cítricos en la comunitat Valenciana se mantiene prácticamente constante en el periodo objeto de este trabajo. En 1992 la superficie citrícola en la Comunitat Valenciana era de 180.110 ha. En 2008 la superficie citrícola era de 181.048 ha, lo que significa que en el periodo de 17 años, la superficie citrícola en la Comunitat Valenciana, se ha incrementado un 0,52%. La superficie cultivada de mandarinos se incrementa un 32,11% en el periodo estudiado, los mandarinos pasan de representar el 37,52% de la superficie citrícola al 50,6%. La superficie de mandarinos pasa de 67.585 ha en la campaña 1992/93 a 91.611 ha en la campaña 2008/09. La superficie cultivada de naranjo dulce se reduce un 18,6% en el periodo estudiado. Este grupo de cítricos pasa de representar el 53, 19% de la superficie citrícola, a representar el 43,19%, pasando de 16.230 ha en la campaña 1992/93 a 78.189 ha en la campaña 2008/09. La superficie cultivada de limonero disminuye un 34,3%. La superficie cultivada de limonero pasa de representar el 9,01% de la superficie citrícola al 5,89%, pasando de 16.230 ha a 10.636 ha en la última campaña. La producción de cítricos en la comunitat Valenciana se mantiene prácticamente constante a lo largo del período de las campañas estudiadas ya que desciende un 0,25% al pasar de 3.936.500 toneladas en la campaña 1992/93 a 3.953.46 toneladas en la última campaña estudiada. La producción de mandarinas se incrementa, al pasar del 35,6% al 45% de la producción citrícola total en el periodo estudiado. La producción del resto de cítricos desciende respecto de la producción citrícola total. La naranja dulce pasa del 56,5% al 49,65% de la producción citrícola total. La producción de limón pasa del 7,6% al 5,2% de la producción citrícola valenciana. La representación del grupo de pomelos a pesar de no ser significativa respecto del total también desciende al pasar del 0,31% al 0,14%. / Tejedo Tormo, V. (2012). Análisis y previsión a medio plazo de la estructura productiva citrícola de la Comunitat Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/15913

El tracte dels pacients amb pneumonia adquirida en la comunitat (PNAC) que no responen al tractament antibiòtic inicial constitueix un repte per al clínic. Aquest estudi va investigar la utilitat dels canvis en els nivells de la proteïna C reactiva (PCR) per tal de discriminar entre el fracàs terapèuticc vertader i la resposta lenta al tractament. MÈTODES Aquest estudi multicèntric prospectiu observacionasl va investigar el comportament dels nivells de PCR en plasma els dies 1 i 4 en pacients adults hospitalitzats diagnosticats de PNAC. Es determinaren els nivells de PCR en sang els dies 1 i 4. En acabar el procés, els pacients que no respongueren (que no havien assolit l’estabilitat el dia 4), foren classificats en: a) fracàs terapèutic vertader, quan la teràpia antibiòtica s’hagué de canviar i/o es realitzaren procediments terapèutics invasius, o b) resposta lenta al tractament quan s’obtingué l’estabilitat clínica sense canvis respecte al tractament antibiòtic empíric inicial. RESULTATS Al dia 4, 78 (27,4%) de 285 pacients no assoliren l’estabilitat clínica. D’aquests, 56 (71,8%) pacients es curaren sense canvi en el tractament antibiòtic inicial (mortalitat del 0,0%), i en 22 (28,2%) pacients, el tractament inicial s’hagué de modificar (mortalitat 40,9%). Al dia 4, els nivells de PCR davallaren en 52 (92,9%) pacients amb resposta lenta al tractament i només en 7 (31,8%) pacients amb fracàs terapèutic vertader (p < 0,001). Un model desenvolupat que inclogué els valors de PCR i els de la freqüència respiratòria al dia 4, identificà els pacients amb fracàs terapèutic vertader. L’àrea sota la corba ROC obtinguda amb aquest model fou de 0,87 (IC 95% , 0,780 a 0,966). CONCLUSIÓ Els canvis dels valors de PCR són útils per a discriminar entre el fracàs terapèutic vertader i la resposta lenta al tractament, i poden ajudar el clínic a prendre decisions en el tracte dels pacients amb PNAC que no milloren. / INTRODUCCION El manejo de los pacientes con neumonía adquirida en la comunidad (NAC) que no responden al tratamiento antibiótico inicial constituye un reto para el clínico. Este estudio investigó la utilidad de los cambios en los niveles de la proteína C reactiva (PCR) para discriminar entre fracaso terapéutico verdadero y respuesta lenta al tratamiento. METODOS Este estudio multicéntrico prospectivo observacional, investigó el comportamiento de los niveles de PCR en plasma en los días 1 y 4 en pacientes adultos hospitalizados con diagnóstico de NAC . Se determinaron los niveles de PCR en sangre los días 1 y 4. Al finalizar el proceso, los pacientes no respondedores (que no habían alcanzado la estabilidad para el día 4) fueron clasificados en a) fracaso terapéutico verdadero, cuando la terapia antibiótica tuvo que ser cambiada y/o se realizaron procedimientos terapéuticos invasivos; o b) respuesta lenta al tratamiento cuando se alcanzó la estabilidad clínica sin cambios respecto al tratamiento antibiótico empírico inicial. RESULTADOS Al día 4, 78 (27,4%) de 285 pacientes no alcanzaron la estabilidad clínica. De estos, 56 (71,8%) pacientes se curaron sin cambio del tratamiento antibiótico inicial (mortalidad de 0,0%); y en 22 (28,2%) pacientes el tratamiento antibiótico inicial tuvo que ser modificado (mortalidad 40,9%). Al día 4, los niveles de PCR descendieron en 52 (92,9%) pacientes con respuesta lenta al tratamiento y solo en 7 (31,8%) pacientes con fracaso terapéutico verdadero (p<0.001). Un modelo desarrollado que incluyó los valores de PCR y los de la frecuencia respiratoria al día 4, identificó a los pacientes con fracaso terapéutico verdadero. El área bajo la curva ROC obtenida con este modelo fue de 0,87 (IC 95%, 0,780 a 0,966). CONCLUSION Los cambios de los valores de PCR son útiles para discriminar entre el fracaso terapéutico verdadero y la respuesta lenta al tratamiento; y pueden ayudar al clínico a tomar decisiones en el manejo de los pacientes con NAC que no mejoran. / BACKGROUND The management of patients with community-acquired pneumonia (CAP) who fail to improve constitutes a challenge for clinicians. This study investigated the usefulness of C-reactive protein (CRP) changes in discriminating true treatment failure from slow response to treatment. METHODS This prospective multicenter observational study investigated the behavior of plasma CRP levels on days 1 and 4 in hospitalized patients with CAP.We identified non-responding patients as those who had not reached clinical stability by day 4. Among them, true treatment failure and slow response situations were defined when initial therapy had to be changed or not after day 4 by attending clinicians, respectively. RESULTS By day 4, 78 (27.4%) out of 285 patients had not reached clinical stability. Among them, 56 (71.8%) patients were cured without changes in initial therapy (mortality 0.0%), and in 22 (28.2%) patients, the initial empirical therapy needed to be changed (mortality 40.9%). By day 4, CRP levels fell in 52 (92.9%) slow responding and only in 7 (31.8%) late treatment failure patients (p<0.001). A model developed including CRP behavior and respiratory rate at day 4 identified treatment failure patients with an area under the Receiver Operating Characteristic curve of 0.87 (CI 95%, 0.78–0.96). CONCLUSION Changes in CRP levels are useful to discriminate between true treatment failure and slow response to treatment and can help clinicians in management decisions when CAP patients fail to improve

No description available.

La presente investigación analiza la práctica urbanística municipal en el ámbito de la Comunidad Valenciana en 1956, año de la aprobación de la primera Ley del Suelo en España, en el final del periodo autárquico y a las puertas del despegue económico y de los procesos de industrialización y urbanización a gran escala (emigración masiva del campo a la ciudad y desarrollo del turismo de costa), que se producen a partir de la aprobación del Plan de Estabilización de 1959. Diferentes formas de entender el planeamiento urbanístico caracterizan este periodo de transición marcado por la coexistencia de una normativa administrativa de carácter dual. Por un lado, la proveniente de la tradición municipalista heredera del Estatuto Municipal de 1924 y, por otro, la emanada de la creciente intervención en materia de planeamiento que el Estado llevó a cabo tras la Guerra de España (1936-39) y que culmina el 12 de mayo de 1956, con la aprobación del primer código urbanístico español. El análisis de las diferentes prácticas urbanísticas nos llevará a proponer una clasificación de municipios "autónomos", "asistidos", "tutelados" y "silentes" que nos ayudará a explicar cuál fue el proceso de generalización del planeamiento en cada una de las tres provincias de la actual Comunidad Valenciana. Especial atención se ha prestado al estudio comparado de los diferentes instrumentos de planeamiento del momento, antecesores de los actuales Planes Generales de Ordenación Urbana (principal figura reglamentada en la citada Ley del Suelo de 1956), previa su clasificación según tipología, modelo de ciudad planteado, y contenidos disciplinares y propositivos. La tesis se complementa con una recopilación de parte del material utilizado, en algún caso inédito, que se estructura en tres anexos de carácter legislativo, normativo y urbanístico / Merlo Fuertes, JL. (2014). Municipios y planes. La práctica urbanística valenciana en 1956 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/38614

[EN] The main objective of this study has been to determine the presence or absence of anisakid nematodes in aquaculture fish from the Spanish coast. For the study, it has been used different detection techniques: direct visualization, acid digestion and UV visualization. It has been studied a total of 4,080 samples from fish farms on the Spanish coast in a study divided into two phases. In addition, it has been also performed an study to determine the presence of anisakid nematodes in fish from fisheries of Valencia Region. In this work 217 samples were studied by the technique of direct visualization. The obtained results by the diagnostic techniques used indicate no anisakid larvae in aquaculture fish bred in Spain, independently of the production system, geographic location and season. From aquaculture samples, it has been analyzed the following species: gilthead seabream (1.741), european sea bass (907), european eel (601), rainbow trout (441), meagre (246) and turbot (144). Similar results has been obtained from other authors previously (Kapota, 2012; Peñalver et al., 2010). The processing methods for raw materials utilized to the manufature of extruded aquaculture feed, mainly those used to the production of fish meal and oils, prevent the transfer of viable anisakid through the extruded feed. However, in fish from fisheries, comparable to synanthropic species of fish farms, the prevalence was 5.53 %. The hypothesis that the breeding and food techniques used in Spain minimizes the possibility of the presence of anisakid nematodes on this fishes is confirmed, so the risk of human transmission of these parasites through fish aquaculture consumption is negligible. The conditions that would be necessary for the presence of anisakid nematodes in fish occur in fish farms on the Spanish coast: presence of definitive hosts of anisakid nematodes; presence of anisakid nematode paratenic hosts; presence of intermediate hosts, because the life cycle of the parasite is closed; breeding of susceptible species in aquaculture facilities of the Spanish coast. However, it has not been found anisakid larvae, so it can be concluded that the absence of anisakid larvae nematodes is not due to species kept are not affected, or the absence of nematodes in waters where they are raised, as there are definitive, intermediate and paratenic hosts, but growing and feed conditions feed used in Spanish fish farms. Although the presence of anisakid larvae can not completely be discarded, in the fish farming conditions that currently are used in Spain, the probability of finding anisakid larvae in these fish is negligible. Therefore, consumption of fish from spanish aquaculture does not represent a significant risk to consumer of infection by anisakid larvae and reduces the risk of sensitization to the parasite. / [ES] El principal objetivo de este trabajo ha sido la determinación de la presencia o ausencia de nematodos anisákidos en pescado proveniente de la acuicultura del litoral español. Para el estudio se han utilizado diferentes técnicas de detección: visualización directa, digestión ácida y visualización con UV. Se han estudiado un total de 4.080 muestras de pescados procedentes de granjas del litoral español en un estudio dividido en dos fases. Además, se ha realizado un estudio para la determinación de la presencia de nematodos anisákidos en pescado procedente de la pesca extractiva de la Comunitat Valenciana. En este trabajo se han estudiado 217 individuos mediante la técnica de la visualización directa. Los resultados obtenidos, mediante las técnicas diagnósticas utilizadas, indican la ausencia de larvas de anisákidos en los pescados de acuicultura criados en España, independientemente del sistema de producción, de la localización geográfica y la estación del año. De las muestras provenientes de la acuicultura se han analizado las siguientes especies: dorada (1.741), lubina (907), anguila (601), trucha arco iris (441), corvina (246) y rodaballo (144). Similares resultados han sido obtenido por otros autores con anterioridad (Kapota, 2012; Peñalver et al., 2010). Los métodos de procesado de las materias primas utilizadas en la fabricación de los piensos extrusionados para acuicultura, principalmente las utilizadas para la producción de harinas y aceites de pescado, impiden la transferencia de anisákidos viables a través de los piensos extrusionados. Sin embargo, en el pescado proveniente de la pesca extractiva, asimilable a las especies sinantrópicas de las granjas acuícolas, la prevalencia ha sido del 5,53 %. Se confirma la hipótesis que la forma de cría y alimentación de los pescados criados en España minimiza la posibilidad de la presencia de nematodos anisákidos en los mismos, por lo que el riesgo de una transmisión al ser humano de estos parásitos por el consumo de pescado de acuicultura es insignificante. En las granjas de acuicultura del litoral español se dan las condiciones que serían necesarias para la presencia de nematodos anisákidos en el pescado: presencia de hospedadores definitivos de nematodos anisákidos; presencia de hospedadores paraténicos de nematodos anisákidos; presencia de hospedadores intermediarios, dado que se cierra el ciclo biológico del parásito; cría de especies sensibles en las instalaciones de acuicultura del litoral español. Sin embargo, no se han encontrado larvas de anisákidos, por lo que se puede concluir que la ausencia de larvas de nematodos anisákidos no es debida a que las especies de cultivo criadas no sean sensibles, ni a la ausencia de nematodos en las aguas donde se crían, ya que existen hospedadores definitivos, intermediarios y paraténicos, sino a las condiciones de cultivo y de alimentación utilizadas en las granjas marinas del litoral español. Aunque no se puede descartar totalmente su presencia, en las condiciones de cría de pescado actualmente utilizadas en España, la probabilidad de encontrar larvas de anisákidos en estos pescados es prácticamente nula. Por tanto, el consumo de pescado procedente de acuicultura española no representa un riesgo significativo de infección del consumidor por larvas de anisákidos y disminuye el riesgo de sensibilización al parásito. / [CA] El principal objectiu d'aquest treball ha sigut la determinació de la presència o absència de nematodes anisàkids en peix provinent de l'aqüicultura del litoral espanyol. Per a l'estudi s'han utilitzat diferents tècniques de detecció: visualització directa, digestió àcida i visualització amb UV. S'han estudiat un total de 4.080 mostres de peix provinent de granges del litoral espanyol en un estudi dividit en dues fases. A més, s'ha realitzat un estudi per la determinació de la presència de nematodes anisàkids en peix provinent de la pesca extractiva de la Comunitat Valenciana. A aquest treball s'han estudiat 217 individus mitjançant la tècnica de la visualització directa. Els resultats obtinguts, mitjançant les tècniques diagnòstiques utilitzades, indiquen l'absència de larves d'anisàkids als peixos d'aqüicultura criats a Espanya, independentment del sistema de producció, la localització geogràfica i l'estació de l'any. De les mostres provinents de l'aqüicultura s'han analitzat les següents espècies: orada (1.741), llobarro (907), anguila (601), truita arc de Sant Martí (441), corball (246) i rèmol empetxinat (144). Semblants resultats han sigut obtinguts per altres autors amb anterioritat (Kapota, 2012; Peñalver et al., 2010). Els mètodes de processat de les matèries primes utilitzades a la fabricació dels pinsos extrusionats per a l'aqüicultura, principalment les utilitzades per la fabricació de farines i olis de peix, impedeixen la transferència d'anisàkids viables mitjançant els pinsos extrusionats. No obstant això, al peix provinent de la pesca extractiva, assimilable a les espècies sinantròpiques de les granges aqüícoles, la prevalència ha sigut del 5,53 %. Es confirma la hipòtesi que la forma de cria i alimentació dels peixos criats a Espanya minimitza la possibilitat de la presència de nematodes anisàkids en els mateixos, de manera que el risc d'una transmissió a l'ésser humà d'aquests paràsits pel consum de peix d'aqüicultura es insignificant. A les granges d'aqüicultura del litoral espanyol es donen les condicions que serien necessàries per la presència de nematodes anisàkids al peix: presència de hospedadors definitius de nematodes anisàkids; presència de hospedadors paratènics de nematodes anisàkids; presència d'hospedadors intermediaris, ja que es tanca el cicle del paràsit; cria d'espècies sensibles a les instal·lacions del litoral espanyol. Malgrat això, no s'han trobat larves d'anisàkids, pel que es pot concloure que l'absència de larves de nematodes anisàkids no es deguda a que les espècies de cultiu criades no són sensibles, ni a l'absència de nematodes a les aigües on es crien, ja que hi han hospedadors definitius, intermediaris i paratènics, sinó a les condicions de cultiu i d'alimentació utilitzades a les granges marines del litoral espanyol. Tot i que no es pot descartar totalment la seua presència, en les condicions de cria de peix actualment utilitzades a Espanya, la probabilitat de trobar larves d'anisàkids a aquestos peixos es pràcticament nul·la. Per tant, el consum de peix provinent de l'aqüicultura espanyola no representa un risc significatiu d'infecció del consumidor per larves d'anisàkids i disminueix el risc de sensibilització al paràsit. / López Ramon, J. (2015). Estudio de la presencia de nematodos anisákidos en distintas especies acuícolas producidas en el litoral español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59406