No description available.

S'ha fet un estudi faunístic i ecològic dels heteròpters de quatre comunitats vegetals (prat sec, brolla, garriga i alzinar) del Parc Natural del Garraf.Per a cada comunitat vegetal s'han triat tres parcel·les. La presa de mostres s'ha fet mensualment durant els anys 1999, 2000 i 2001, de forma sistematitzada i estratificada sobre la vegetació, en relació al recobriment de cada espècie vegetal. De les 77 espècies trobades, 38 són noves citacions de l'àrea d'estudi, entre les quals destaquen una espècie nova per la ciència, el mírid Orthotylus (Pinocapsus) gemmae Gessé & Goula 2003, el microfísid Loricula ruficeps (Reuter, 1884) que constitueix la segona citació ibèrica, i el pentatòmid Sciocoris maculatus Fieber1851, que és la segona citació de Catalunya. De cada espècie s'indica la seva fenologia i les plantes hoste on s'han trobat. També s'analitzen biogeogràficament les biocenosi d'heteròpters.Es descriu l'estructura i dinàmica de les comunitats d'heteròpters en base a una sèrie d'índexs (densitat, riquesa específica, diversitat, abundància relativa, freqüència, índex de similitud). Excepte a la garriga, les comunitats vegetals presenten una espècie d'heteròpter que domina molt sobre les altres, es tracta de Tingis trichonota (Puton, 1874) al prat sec, Compsidolon crotchi (Scott, 1870) a la brolla i Closterotomus trivialis (Costa, 1852) a l'alzinar. S'estudien també diferents aspectes sobre la relació dels heteròpters amb les seves plantes hoste i sobre el seu règim alimentari. Es constata que cada comunitat d'heteròpters és específica de cada comunitat vegetal de procedència i presenta unes espècies característiques pròpies.Finalment es proposa un protocol de gestió ambiental basat en la prospecció de les plantes i en els mesos on s'han recol·lectat les espècies d'heteròpters característiques de cada comunitat vegetal, que podrien comportar-se com a possibles indicadores de les alteracions del medi.

La tesi és un estudi florístic, fitogeogràfic i fitosociològic d'un territori de 1.300 km2, a cavall del País Valencià i del Principat de Catalunya. En el primer dels apartats, relatiu al medi físic, es fa una repassada a l'espai físic on s'ubica el territori estudiat, els aspectes geològics, hidromorfològics i edafològics, així com els climatològics. També s'hi analitza la intervenció humana, tant des del punt de vista de l'ocupació històrica del territori com del que això ha representat per al paisatge i la vegetació dominant. Finalment, s'incidix en aquelles figures de protecció que gaudixen els espais o determinades espècies que s'hi troben.El segon dels apartats correspon a l'estudi florístic i fitogeogràfic que inclou un catàleg. De cadascun dels tàxons, dels quals se n'ha pogut constatar directament o indirecta la seua presència al territori, s'indica les àrees i els ambients on creix i s'acompanya d'un mapa de distribució. Este mapa fa servir, com a unitats modulars, els quadrats UTM de 10 km de costat, en els que s'ha indicat la presència dels distints tàxons, així com el seu estatus de naturalitat. S'hi recullen 1.665 tàxons considerats com a plenament naturalitzats, dels que 1.549 han estat observats per l'autor; a banda, cal afegir 32 híbrids. Hi ha 191 tàxons més que no disposarien d'un estatus de plena naturalitat, però que si tenen entrada pròpia al catàleg. A més, hem considerat que les referències prèvies detectades de 120 tàxons serien insegures o errònies. Per a l'elaboració del catàleg florístic es va disposar d'una aïna del tot fonamental, una base de dades amb uns 82.000 registres. S'ha dut a terme una recopilació de noms populars (1.235) sobre els tàxons que s'inclouen al catàleg.L'element corològic més representat és, de llarg, el mediterrani, que si es considera en sentit estricte inclou el 51,83% de la flora, i un 60,18% si es fa en sentit ampli. Pel que fa a l'espectre taxonòmic, el fet més remarcable és l'elevada presència de monocotiledònies (20,84%) i la menor rellevància de pteridòfits (1,20%) i gimnospermes (0,48%). En darrer terme, en l'estudi de les formes vitals el grup més representat són els teròfits (36,64%), seguit dels hemicriptòfits (29,43%). En l'estudi de la vegetació hem reconegut comunitats pertanyents a 28 classes fitosociològiques i presentem inventaris de 189 associacions, de 178 de les quals s'han pogut confegir taules. Per un altre costat, s'esmenten 15 associacions més, la major part provinents de referències d'altri i, si són pròpies, no se'n va poder aixecar cap inventari. Per davall del nivell d'associació, a banda de les subassociacions típiques, se'n recullen 74 subassociacions més. El nombre d'inventaris recollits dins les taules és de 1.357, dels quals 335 han estat incorporats d'altres autors. Resten encara 42 inventaris propis d'associacions que no disposen de taula d'inventari, uns inventaris que apareixen en el text general de l'apartat de vegetació.La variabilitat fitosociològica descrita fins a la data se'ns ha mostrat insuficient per tal d'abastar la complexitat existent. Això ha fet que haguem necessitat descriure noves unitats sintaxonòmiques, bàsicament associacions i subassociacions. Es proposen fins a 7 associacions, 12 subassociacions i 3 variants noves; a més de 3 combinacions nomenclaturals noves, bona part de les quals (4 associacions, 3 subassociacions, 1 variant i 1 combinació nomenclatural) fan part de l'ordre Thero-Brachypodietalia.El paisatge vegetal, tot i que la presència de les àrees montanes interiors i del riu Ebro permeten l'establiment d'un bon grapat de comunitats eurosiberianes, apareix dominat per un conjunt de comunitats de clara vocació mediterrània o submediterrània. / The thesis is a floristic, phytogeographical and phytosociological study of a 1.300 km2 territory, between the Valencian Country and Principality of Catalonia.The first section, relative to the physical environment, is a review about the physical space. The human intervention is also analyzed, from the point of view of the historical occupation of the territory.The second section corresponds to the floristic and phytogeographical study and includes a taxa catalog, were every taxon is accompanied by a map of distribution. For the elaboration of the floristic catalog was used a data base with aproximately 82.000 records.1.665 taxa are picked up as fully naturalized, of that 1.549 have been observed by the author. There are 191 taxa more that would not have a status of full naturalness. Moreover, we have considered that the previous references detected of 120 taxa would be insecure or erroneous.A compilation of popular names (1.235) are included in the catalog.The more represented chorological element is, of length, the Mediterranean, strictly speaking includes 51,83% of the flora, and 60,18%, if we speak in the broad sense.In the vegetation study we have communities belonging to 28 phytosociologicals classes, have recognized and present inventories of 189 associations, of 178 of which tables have been able to be fixed. By another side, 15 associations more are mentioned. 7 associations, 12 subassociations and 3 new variants; besides 3 new nomenclaturals combinations are described. The number of inventories picked up in the tables is 1.357, of which 335 have been incorporated by us from other authors. The vegetal landscape is dominated by a set of communities with a clear Mediterranean or sub-Mediterranean vocation, in spite of the presence of inner mountains areas and of the Ebro river, allows the establishment of a good bunch of Euro-Siberian community. / La presente tesis es un estudio florístico, fitogeográfico y fitosociológico de un territorio de 1.300 km2, a caballo entre el País Valencià y el Principat de Catalunya. En el primero de los apartados, relativo al medio físico, se describe el espacio físico donde se ubica el territorio estudiado, los aspectos geológicos, hidromorfológicos y edafológicos, así como los climatológicos. También se analiza la intervención humana, tanto desde el punto de vista de la ocupación histórica del territorio como su repercusión para el paisaje y la vegetación dominante. Finalmente, se incide en aquellas figuras de protección de que disponen los espacios o determinadas especies que en él se hallan.El segundo de los apartados se corresponde con el estudio florístico y fitogeográfico e incluye un catálogo. De cada uno de los taxones, de los cuales se ha podido constatar directa o indirectamente la presencia en el territorio, se indican las áreas y los ambientes en que crecen y se acompaña un mapa de distribución. Este mapa utiliza, como unidades modulares, las cuadrículas UTM de 10 km de lado, en las cuales se ha indicado la presencia de los distintos taxones, así como su estado de naturalidad. Se refieren 1.665 taxones considerados como plenamente naturalizados, 1.549 de los cuales han sido observados por el autor; a parte, habría que añadir 32 híbridos. Además 191 taxones más no dispondrían de un grado de plena naturalidad, aunque si tienen entrada propia en el catálogo. Así mismo, se considera que las referencias previas detectadas de 120 taxones serían inseguras o erróneas. Para la elaboración del catálogo florístico se dispuso de un instrumento fundamental, una base de datos con aproximadamente 82.000 registros. Se ha llevado a cabo una recopilación de nombres populares locales (1.235) sobre los taxones incluidos en el catálogo.El elemento corológico mayormente representado es el mediterráneo que, si se considera en sentido estricto, incluye el 51,83% de la flora, mientras que si se contempla en sentido amplio llega al 60,18%. En el espectro taxonómico, el hecho más remarcable es la elevada presencia de monocotiledóneas (20,84%) y la menor relevancia de pteridófitos (1,20%) y gimnospermas (0,48%). En el estudio de las formas vitales el grupo más representado son los terófitos (36,64%), seguido de los hemicriptófitos (29,43%). En el estudio de la vegetación se han reconocido comunidades pertenecientes a 28 clases fitosociológicas y se presentan inventarios de 189 asociaciones, de las cuales se han elaborado tablas de 178. Por otro lado, se mentan 15 asociaciones más, la mayor parte proceden de referencias ajenas y, si son propias, de éstas no se pudo levantar ningún inventario. Por debajo del nivel de asociación, a parte de las subasociaciones típicas, se indican 74 subasociaciones más. El número de inventarios incluidos en las tablas es de 1.357, de los cuales 335 han sido incorporados de otros autores. Quedan todavía 42 inventarios propios de asociaciones que no disponen de tabla de inventario y que aparecen en el texto general del apartado de vegetación.La variabilidad fitosociológica descrita hasta la fecha se nos mostró insuficiente para reflejar la complejidad existente. Esto hizo necesario describir nuevas unidades sintaxonómicas, básicamente asociaciones y subasociaciones. Se proponen 7 asociaciones, 12 subasociaciones y 3 variantes nuevas; además de 3 combinaciones nomenclaturales nuevas, buena parte de las cuales (4 asociaciones, 3 subasociaciones, 1 variante y 1 combinación nomenclatural) pertenecen al orden Thero-Brachypodietalia.El paisaje vegetal, a pesar que la presencia de las áreas montanas interiores y del río Ebro que permiten el desarrollo de un buen número de comunidades eurosiberianas, se encuentra dominado por un conjunto de comunidades de clara vocación mediterránea o submediterránea.

The discipline of ecology is habitually divided up into a whole range of different specialities, and this thesis forms part of what is commonly known as "community ecology" (Diamond and Case 1986). To be more precise, my work has centred on the degree to which the trophic relationships that exist between the organisms constituting a food web govern the structure and dynamics of the communities they form. I approached the subject from an experimental point of view and all the work was carried out in the field by means of what are referred to as "natural experiments", with all the advantages and disadvantages that this supposes. The chosen ecosystem was the coastal marine benthos or, to be more specific, rocky infralittoral communities, a propitious place in which to work since this setting has seen the production of some highly important contributions to community ecology, above all in the development of experimental techniques (review by Castilla 2000).Owing to the existence of previous investigations, my work, strictly speaking, does not break any new ground, since the subject matter has already been well studied in other oceans (see Castilla 2000 for a revision). Paradoxically, the Mediterranean, them cradle of the natural sciences (Aristotle, 350 BC) and home to the invention of scuba diving by Gagnan and Cousteau in 1944, has generally not been witness to any of the most important advances in experimental benthic science. Whilst not wanting to question the universality of discoveries regarding benthic communities made in other waters, it can surely not be an excessive precaution to attempt to understand the way regional peculiarities - the Mediterranean is a very singular sea in many ways (Margalef 1985) - affect general principals.One highly significant way in which benthic experiments in the Mediterranean are playing a part in current debate is the role that marine reserves or protected marine areas (PMAs) can be expected to play as management tools in ecosystems adversely affected by human action. In this sense, my work shares a characteristic with many others: the use of marine reserves as experimental sites that can be compared with nearby unprotected zones in order to try and judge their worth.As a final reflection on the main object of study in my thesis it is worth remarking that the system under study relates on a trophic level macroscopic algae - the main primary producers in the phyto-benthos - to their herbivores, which in the coastal Mediterranean benthos are essentially a sea urchin (Paracentrotus lividus), a fish, the salema (Sarpa salpa), and a guild of omnivorous fish that include optional grazers of algae and predators on sea urchins. My study investigated the interactions taking place between all the actors in this complex community and not just the interactions occurring between a certain group of species, although inevitably, given its central position, the sea urchin Paracentrotus lividus has been the focal point of our efforts. As a means of simplifying, throughout this paper I often refer to the "triangle" 'algae-sea urchins-fish', which is described in more detail in Annex 1.I feel that my work has two main applications. Aside from any knowledge gained from the experimental study of the interactions within a complex community under natural conditions, our results have, firstly, a clear role to play in the management of coastal areas and biological conservation in general. It is known that high densities of sea urchins can cause a regression and a loss of diversity in algal communities (that can be compared to the effects of desertification on the biodiversity of forest ecosystems).Studying experimentally the mechanisms that regulate these interactions is a way of searching for valid management criteria. Secondly, we looked at the relevance of the role played by changes of anthropic origin such as eutrophication or overfishing in the proliferation of sea urchins and the regression of algal communities. / Dins el ventall d'especialitats en que s'acostuma a dividir l'ecologia, aquesta tesi s'enquadra en l'anomenada "ecologia de comunitats" (Diamond i Case 1986). Amb més precisió, el meu treball ha estat dedicat a investigar el grau en que les relacions tròfiques entre els organismes que formen una xarxa tròfica arriben a governar l'estructura i dinàmica de la comunitat que formen. L'aproximació es experimental i tot el treball s'ha realitzat al camp, basat en el que hom anomena "experiments naturals" amb les seves virtuts i inconvenients. L'ecosistema triat ha estat el bentos marí litoral, i en concret les comunitats de l'infralitoral rocós. Es tracta d'un marc de treball favorable, ja que aquest escenari ha produït algunes de les contribucions més importants a l'ecologia de comunitats, sobretot en el que fa al desenvolupament de la seva vessant experimental (revisat per Castilla 2000).A causa d'aquests treballs precedents, una part dels objectius del meu treball no és estrictament novedosa, ja que han estat molt estudiats en altres mars (veure Castilla 2000 per a una revisió). Paradoxalment tractant-se del mar que ha estat el bressol de les ciències naturals (Aristòtil, cap el 350 a.C.) i de la invenció de l'escafandre autònom per Gagnan i Cousteau el 1944, la Mediterrània ha quedat en gran mesura fora de l'àrea on han tingut lloc els avenços de l'ecologia bentònica experimental. Tot i que confíem en l'universalitat de les descobertes més sòlides de l'ecologia de comunitats bentòniques, mai serà una precaució excessiva per als ecòlegs copsar la forma en que les particularitats regionals (la Mediterrània es un mar en molts sentits singular; Margalef 1985) modelen aquests principis generals.A més, almenys en una part sí que les experiències d'ecologia bentònica mediterrànies participen de la més disputada actualitat, i és en el paper que hom pot esperar que realitzin les Reserves Marines o Àrees Marines Protegides (MPA's) com eines de gestió racional d'uns ecosistemes massa castigats per l'acció humana. En aquest sentit el meu treball comparteix amb molts altres que es realitzen actualment el tret d'utilitzar les Reserves Marines com un dels tractaments experimentals estudiats i, per comparació amb el que succeeix a les zones properes no protegides, tracta d'esbrinar els seus efectes.Per acabar de focalitzar el tema objecte de la meva tesi només cal afegir que el sistema estudiat és el que relaciona tròficament les algues macroscòpiques, com principals productors primaris del fito-bentos, amb els seus herbívors, que al bentos litoral mediterràni es poden simbolitzar en una espècie de garota de mar ("Paracentrotus lividus") i un peix ("Sarpa salpa"), i amb el gremi de peixos omnívors entre els que es compten opcionals pasturadors d'algues i depredadors de les garotes herbívores. L'estudi aborda les interaccions entre tots els elements d'una comunitat complexa, i no només d'algunes espècies selectes, encara que, pel seu paper central, la garota "Paracentrotus lividus" ha concentrat més esforços que la resta. Al llarg de la memòria i per simplificar, parlarem sovint d'aquest "triangle" algues-garotes-peixos, que es descriu amb més detalls en l'Annex 1.Crec que l'interès d'aquest treball pot ser doble. Més enllà del coneixement que pot aportar a l'Ecologia de comunitats l'estudi experimental de les interaccions d'una comunitat complexa en condicions naturals, els resultats tenen un clar interès aplicat per a la gestió dels litorals i per a la biologia de la conservació. És sabut que altes densitats de garotes poden provocar la regressió de les comunitats algals i una forta pèrdua de diversitat (que pot ser comparada als efectes de la desertització sobre la biodiversitat dels ecosistemes forestals). Estudiant experimentalment els mecanismes que regulen aquestes interaccions busquem aportar criteris vàlids per a la gestió. Un tema d'especial interès ha estat esbrinar quin paper han pogut jugar canvis d'origen antròpic, com els derivats de l'eutrofització o de la sobre-pesca, en la proliferació de les garotes i la regressió de les comunitats algals.

El trabajo presentado como tesis doctoral está subdividido en tres grandes apartados. En el primero de ellos se realiza un análisis de los antecedentes, terminología y características básicas de la modelización regional y en especial de la econométrica. En la segunda se estudian las distintas etapas de las que consta el trabajo econométrico (especificación, estimación, validación y utilización) para los modelos econométricos más importantes existentes (principalmente estadounidenses) destacando aquellos aspectos que puedan incidir en lo que ha sido el gran objetivo del trabajo: la construcción de un modelo econométrico regional para Cataluña. En la tercera parte se elabora el citado modelo estudiándose variables referidas a la producción y mercado de trabajo: índice de producción industrial catalán: empleo de los sectores industrial-construcción y terciario; empleo no agricola; población activa, desempleo, tasa de paro, empleo total y tasa de actividad. / The principal aim of this thesis was to construct the first version of a uniregional econometric model for Catalonia. This work must be considered within the Hispalink Project for regional modelling for the different Autonomic Communities in Spain. Previous to the construction of this model, it was necessary to know the real state of the regional econometric modelling. That's the reason why the exposition was divided into three parts.In the first part, we studied the most important characteristics of regional modelling, setting a comparative analysis among the three types of models: Economic Base, Input-Output and econometrics. Afterwards, the antecedents and general characteristics of the latest, were analyzed because it's the type used on this piece of work. In the last chapter of this first part, we studied the terminology of macroeconometric models used all through the thesis and the opposing concepts like regional-multiregional, the regional size and the type of the analysis (predictive, descriptive,...). The different approach to multiregional modelling has a special importance: Top-Down, Bottom-Up, interregional and Regional-National.The second part is devoted to the comparative study of the uni- or multiregional econometric models published, mainly localized in the USA. The analysis was completed from both the temporal point of view and the analysis of the different phases of the econometric work: model specification, estimation, validation and utilisation. The variables were grouped into blocks, the most usual being production, labor market-employment, personal income, investment and public sector.From all this information, in the third part we constructed a first version for a regional econometric model for Catalonia. It consists of 18 variables (9 endogenous and 9 predeterministic), and 5 equations and 4 identities. To all these expressions, the equations and variables necessary to make an Industrial Production Index (IPICAT) must be added. Other basic characteristics of the model are the unidirectional causality and the periodicity adopted (quarterly). Endogenous variables. IPICAT, employment sectors (Industrial-construction and services), unemployment, labor force, rates of unemployment and activity, non-agricultural employment, total employment.

El propósito de esta investigación es determinar como se produce y se puede mejorar el aprendizaje organizativo de una universidad. Se estudiará el caso concreto de la Facultad de Educación de la Universitat Internacional de Catalunya (FEUIC). Se analiza la evolución de los estudios sobre aprendizaje organizativo a nivel empresarial y más concretamente en el campo de los establecimientos educativos. Se estudian los factores que favorecen y que dificultan el aprendizaje organizativo en las universidades. Se elabora un cuestionario para analizar el estadio de aprendizaje organizativo de la Facultad de educación de la UIC, y se relacionan propuestas de mejora del aprendizaje organizativo en la FEUIC.

La tesis toma como objeto de estudio los procesos de surgimiento, configuración y desarrollo de los sistemas autonómicos de función pública, a partir de la aparente paradoja sobre su tendencia a converger más allá de las voluntad de diferenciación expresada por sus máximos responsables. En el plano teórico, la tesis desarrolla un modelo analítico a partir de la integración de la perspectiva neoinstitucionalista y la del análisis de políticas públicas, como instrumento para facilitar un nuevo enfoque desde la Ciencia Política y de la Administración. Para su desarrollo se plantea un marco teórico en el que se destacan aquellos conceptos clave para la construcción del modelo analítico. A continuación se plantea una aproximación al objeto de estudio a partir del anàlisis los elementos del sistema estatal de función pública que constituyeron los antecedentes de los sistemas autonómicos, y a partir de una revisión de conjunto de diversos indicadores sobre el surgimiento y evolución de dichos sistemas. En un segundo nivel se abordan con más detalle dos estudios de caso, el de la Comunidad de Madrid y el de la Generalitat de Catalunya, para facilitar el tipo de aproximación que requiere el modelo analítico. La tesis plantea una estratégica metodológica que combina técnicas cuantitativas y cualitativas a través de un protocolo de investigación que permite elaborar "narraciones analíticas" de los estudios de caso seleccionados. A partir de los datos obtenidos, la aplicación del modelo analítico permite caracterizar el objeto de estudio como una institución, esto es, como un conjunto de normas, reglas, valores, estructuras y procesos que a través de su mutuo refuerzo generan una suerte de "reglas del juego" que condicionan las interacciones y el comportamiento de los agentes vinculados a la configuración de la función pública autonómica.

La tecnología de la sociedad red ha favorecido la posibilidad de ampliar y adaptar modelos de comunicación y organización a un nuevo paradigma en que todos pueden comunicarse con todos. Además, ha mejorado el acceso a la información superando barreras geográficas y de disponibilidad temporal. En el proceso recíproco de producción y adopción de la tecnología por la sociedad, se construyen nuevos espacios de interacción. La investigación se centra en uno de estos espacios, los foros de pacientes. Objetivo El objetivo de éste análisis es contrastar la siguiente hipótesis principal: Las comunidades virtuales son útiles en el acompañamiento de los enfermos crónicos como complemento a la atención individualizada. Para comprobar la hipótesis se realizará una investigación cualitativa y cuantitava sobre el portal de pacientes forumclínic del Hospital Clinic de Barcelona. / The aim of this research is to test the hypothesis that ‘Virtual Communities of patients are a useful support for chronically ill patients, complementing personalised clinical care’. To test that hypothesis a qualitative and quantitative research will be carried out on the Hospital Clinic de Barcelona web, forumclinic. / La tecnologia de la societat xarxa ha afavorit la possibilitat d'ampliar i adaptar models de comunicació i organització a un nou paradigma en què tots poden comunicar-se amb tots. A més, ha millorat l'accés a la informació superant barreres geogràfiques i de disponibilitat temporal. En el procés recíproc de producció i adopció de la tecnologia per la societat, es construeixen nous espais d'interacció. La investigació se centra en un d'aquests espais, els fòrums de pacients. L'objectiu d'aquest anàlisi és contrastar la hipòtesi principal: Les comunitats virtuals són útils en l'acompanyament dels malalts crònics com a complement a l'atenció individualitzada. Per comprovar la hipòtesi es realitzarà una investigació qualitativa i cuantitava sobre el portal de pacients forumclínic de l'Hospital Clínic de Barcelona.

Aquesta tesi estudia la situació social de l'excursionisme a la Catalunya dels primers anys del segle XXI des de la perspectiva de l'antropologia de l'esport. Temàticament es divideix en dues parts clarament diferenciades. La primera d'elles fa una anàlisi descriptiva de la situació actual d'aquest fet social des d'aproximacions quantitatives i qualitatives. En la segona part s'estudien les noves comunitats virtuals que estan sorgint i que serveix per vehicular la sociabilitat pròpia d'aquest moviment. L'estudi analitza les principals línies de futur del fet excursionista a Catalunya. / Esta tesis estudia la situación social del excursionismo en la Cataluña de los primeros años del siglo XXI desde la perspectiva de la antropología del deporte. Temáticamente se divide en dos partes claramente diferenciadas. La primera de ellas hace un análisis descriptivo de la situación actual de este hecho social desde aproximaciones cuantitativas y cualitativas. En la segunda parte se estudian las nuevas comunidades virtuales que están surgiendo y que sirven para vehicular la sociabilidad propia de este movimiento.El estudio analiza las principales líneas de futuro del hecho excursionista en Cataluña. / This thesis examines the social situation of mountainneering in Catalonia in the early years of the 21th century from the perspective of anthropology of sport. Thematically is divided into two clearly differentiated parts. The first part is a descriptive analysis of the current situation of this social fact from quantitative and qualitative approaches. The second part focuses on the new virtual communities that are emerging and which serves to convey sociability characteristic of this movement.The study shows the main lines of future hikers made in Catalonia.

La presente tesis doctoral es un estudio biogeográfico de la vegetación de una zona de la sierra de la Albera (Pirineo Oriental). La investigación se realiza desde una perspectiva espacial, en donde se analizan las dos vertientes: la sur o española y la norte o francesa, a fin de establecer las asimetrías y las disimetrías existentes entre las dos exposiciones, así como los factores que inciden en la distribución de las especies, ya que nos hallamos dentro del mundo mediterráneo subhúmedo y húmedo. El Paisaje vegetal, la riqueza florística y la biodiversidad de taxones es excepcional. La zonación de las distintas formaciones es de especial relevancia y de gran complejidad: desde las vertientes inferiores (alcornocales y encinares) contrasta con el de las vertientes superiores (castañedos, robledales y hayedos).La razón de esta biodiversidad hay que buscarla en la combinación de la multiplicidad de factores o condicionantes físicos y climáticos, de siglos de intervención humana, que han modificado el paisaje, el funcionamiento y estructura de la sierra, y en particular de este espacio, propiciando una profunda alteración en su fisonomía, estratificación, composición florística y en la distribución fitogeográfica de las comunidades vegetales y de los taxones de las mismas.Se ha estudiado la composición florística, estructura, dinámica y se han identificado las comunidades vegetales que recubren la sierra.La clasificación se ha efectuado utilizando la tipología fitosociológica de la escuela Sigmatista, para ello se han localizado áreas homogéneas de cada comunidad, y se han llevado a cabo diferentes inventarios. Para el muestreo se ha utilizado la retícula UTM de 1 km2, de este modo se puede detectar la distribución y abundancia de los taxones por cada km inventariado. La investigación se centra en la corología, en el catálogo florístico de las plantas vasculares, en las tablas de inventarios, así como la interpretación de cada comunidad, con sus perfiles correspondientes de la Albera.Se explican y establecen las características fundamentales de la dinámica y la evolución de la vegetación en relación con los principales factores físicos y humanos. Finalmente, se incluyen unas propuestas de planificación, gestión y ordenación del territorio y las conclusiones.La tesis se ha dividido en 19 secciones o apartados:El apartado primero corresponde al resumen y estructura de la tesis en lengua castellana e inglesa, el titulo, la dedicatoria, agradecimientos y el índice.El apartado segundo engloba los capítulos 1 al 13 y en ella se desarrollan la introducción-presentación, los objetivos, la metodología, el ámbito biogeográfico y los principales factores físicos y humanos que afectaron e inciden en la actualidad en la sierra de la Albera.El apartado tercero corresponde a los capítulos 14 y 15, en donde se describen los principales dominios vegetales y las distintas formaciones vegetales de la zona de estudio de la sierra.Los apartados del cuarto al dieciséis, corresponden a la descripción-explicación de las distintas formaciones vegetales, las tablas de inventarios y los perfiles:Apartado 4 - los hayedos.Apartado 5 - los robledales. Apartado 6 - los encinares. Apartado 7 - los alcornocales y las brollas.Apartado 8 - las formaciones boscosas mixtas.Apartado 9 - las formaciones boscosas de ribera.Apartado 10 - las plantaciones o formaciones secundarias boscosas. Apartado 11 - los zarzales u orlas espinosas y herbazales.Apartado 12 - las landas y prados. Apartado 13 - los prados y landas.Apartado 14 - las comunidades de fuentes y de los humedales.Apartado 15 - la vegetación rupícola. Apartado 16 - la vegetación ruderal y arvense. El apartado diecisiete corresponde a los capítulos del 29 al 31 en los que se incluye un esquema de las comunidades vegetales y se exponen unas propuestas de planificación, ordenación y gestión del territorio. El apartado dieciocho corresponde al capítulo 32, que consiste en un catálogo florístico de las especies halladas en la zona de estudio de la sierra de la Albera. El apartado diecinueve corresponde a la bibliografía.