En aquesta tesi es tracta un cas concret i significatiu d'interacció entre anàlisi conceptual i investigació científica en psicologia cognitiva: l'aspecte demostratiu de la percepció, un tret central que ha estat estudiat recentment per filòsofs com ara Peter Strawson, Gareth Evans, Christopher Peacocke, John McDowell, John Campbell i Bill Brewer (encara que ja fou objecte d'atenció per part de Hegel a les primeres seccions de la Fenomenologia de l'espirit). La gran majoria dels filòsofs esmentats postulen un mode de presentació demostratiu perceptual distintiu, i tracten d'explicar en què consisteix. Per aquest propòsit, i en consonància amb una utilització heurística de desenvolupaments recents en l'anàlisi dels modes de presentació de les expresions indèxiques, es proposa que el mode de presentació demostratiu en els judicis de percepció és reflexiu del exemplar (token-reflexive). Aquest enfocament està d'acord amb el de Searle d'una manera general, però en el seu desenvolupament concret s'incorpora l'aspecte atencional enfasitzat per John Campbell i Naomi Eilan. La proposta es modela inicialment mitjançant una descripció ('l'objecte atès en aquest acte d'atenció) que s'interpreta referencialment per explicar el tret de particularitat de la percepció.A la segona part de la tesi s'analitza l'accés conscient a (adonar-se de) aquest mode de presentació (assenyalat per l'expressió demostratiu a la descripció anterior). El problema s'enfoca partint de l'examen d'algunes motivacions per postular que la percepció es dóna normalment en virtut de l'exemplificació de qualitats sensorials o qualia en el subjecte. S'adopta en aquest punt la hipòtesi auxiliar que una concepció dels qualia parcialment funcional i externista defensada en escrits recents per autors com ara Shoemaker i García-Carpintero permet superar amb èxit els coneguts problemes de les teories representacionistes de la percepció si se li afegeix la idea que els qualia dels subjectes de percepció formen part com defensen els autors esmentats de coneixement implícit o "no-tematitzat". Sobre aquesta base, s'argumenta que l'atenció perceptual a l'objecte s'ha d'entendre com "unió" de qualia, dels quals el subjecte de percepció s'adona com a pertanyents a objectes materials.Després d'examinar les principals aproximacions a una teoria empírica general de l'atenció (com ara les de Broadbent, Kahneman, Allport i Posner) en relació, per una banda, als nivells d'explicació en ciència cognitiva (nivells de Marr) i, per l'altra, les anàlisi conceptuals i basades en la psicologia de sentit comú (William James), la investigació es centra especialment en la teoria de l'atenció selectiva deguda a Anne Treisman. S'argumenta que els trets (features) que com a entitats teòriques es postulen en aquesta teoria són qualitats sensorials semblants als qualia, amb la diferència important que els criteris d'individuació dels trets en qüestió responen a les exigències específiques dels mecanismes funcionals postulats a la teoria empírica en qüestió. Aquest parentiu implica que, encara que la proposta formulada en la investigació sobre el mode de presentació perceptual és sostinguda principalment per arguments a priori, es podria veure afectada pel desenvolupament de la investigació empírica, si bé només en el cas que aquesta resultés ser incompatible amb la postulació de qualia. La posició defensada a la tesi es situa així en una perspectiva defensada d'una manera general per Martin Davies segons la qual les anàlisi conceptuals sobre allò mental tenen conseqüències en els nivells dels mecanismes subpersonals, de manera que són revisables si no s'acompleixen les expectatives corresponents en aquests nivells. Tanmateix, aquesta relació de dependència és menys directa que la postulada a la teoria de Campbell, la qual tracta de caracteritzar directament el mode demostratiu perceptual en termes de mecanismes subpersonals. En les pàgines finals de la tesi s'argumenta que aquest enfocament no és capaç d'explicar els aspectes racionals de la utilització de modes de presentació demostratius. / This dissertation is about a specific and significant case of interaction between conceptual analysis and scientific research in cognitive psychology, namely, the demonstrative aspect of perception, a central feature which has been recently discussed by philosophers such as Peter Strawson, Gareth Evans, Christopher Peacocke, John McDowell, John Campbell and Bill Brewer (although it was already treated by Hegel in the first sections of The Phenomenology of Mind). A great majority among the philosophers mentioned postulate a distinctive perceptual mode of presentation, and try to give an account of it. Making an heuristic use of recent developments in the anaylsis of modes of presentation of indexical expressions to this purpose, the contention is made that the mode of presentation in perceptual judgements is token-reflexive. This approach is in agreement with Searle's in a general way, but the present development integrates into it the key attentional aspect emphasized by John Campbell and Naomi Eilan. The proposal is initially modeled by means of a description ('The object attended in this act of attention) referentially conceived on account of the particularity of perception.In the second part of the dissertation the notion of conscious access (awareness) to this mode of presentation is analyzed. (The need for an account of this is obvious from the use of the linguistic demonstrative in the above description.) This problem is approached from the discussion of motivations to postulate that perception occurs normally in virtue of the instantiation of sensorial qualities or qualia in a subject. At this point an appeal is made to the auxiliary hypothesis that a partially functional and externalist view of qualia advocated in recent writtings due to Shoemaker and García-Carpintero allows to overcome successfully the well-known problems that plague representative theories of perception in conjuntion with the view that awareness of qualia is to be understood as implicit or unthematized, also defended by the mentioned authors. On this basis, it is argued that perceptual attention to the object is to be understood by a "binding" of qualia of which the subject is aware as belonging to material objects.After examining the main approaches to a general empirical theory of attention (such as those of Broadbent, Kahneman, Allport i Posner) in connection, on the one hand, to levels of explanation in cognitive science (Marr's levels) and, on the other, to conceptual and folk-psychology analysis (William James), inquiry focuses specially in the theory of selective attention due to Anne Treisman. It is argued that the features postulated as theoretical entities in such a theory are sensorial qualities similar to qualia, the only significant difference between the two being the fact that the individuation criteria of features are responsive to the specific requirements of the functional mechanisms postulate in the empirical theory at issue. This kinship implies that developments in empirical research have a bearing on the proposal on the perceptual mode of presentation advanced in the dissertation, which might be affected by them even if it is supported mainly by a priori arguments. This, however, could happen only if such developments are incompatible with the postulation of qualia. Thus, the position argued for in the dissertation belongs in a perspective (advocated in a general way by Martin Davies) according to which conceptual analysis in the field of the mental have implications for the subpersonal levels of the mechanisms, so that those analysis are to be revised if the expectatives at those levels which such analysis imply turn out not to be fulfiled. Nevertheless, this dependency relation is less direct than the one involved by Campbell's theory, according to which perceptual modes of presentation are to be characterized directly by appeal to subpersonal mechanisms. In the concluding pages of the dissertation it is argued that this approach is not able to account for the rational aspects of the occurence of perceptual modes of presentation.

No description available.

Pendent

En el ámbito de la Pintura Realista, es prácticamente imposible hallar documentos que, habiendo sido escritos por pintores, hagan referencia a su metodología.Por ello presentamos esta Tesis a modo de testimonio personal metodológico, dentro del campo del realismo pictórico.Iniciamos nuestra exposición con una aplicación estricta del concepto de color como sensación, y, ateniéndonos a ello, presentamos la sensación de color como un estado de conciencia, es decir, como sensación de color.En consecuencia, resulta imposible establecer valores objetivos de las nociones de luminosidad, pureza, valor cromático, equivalencia entre colores, etc., por lo que rechazamos tales propiedades referidas al color.En el marco de lo estrictamente pictórico, exponemos distintas opciones visuales que emanan de la superficie de trabajo o del modelo, la opción dependerá de las distintas pretensiones formales o de las condiciones personales del pintor. De ello se desprenden diversos resultados que justifican algunas de las diferencias pictóricas que se han producido en el Realismo.La noción de color como estado de conciencia supone, en un momento u otro del proceso, la creación de esta sensación, por lo que el color no es propiedad de los objetos, sino que es patrimonio exclusivo del sujeto que lo genera. Esta situación aplicada al resto de los sentidos nos conduce a un estado que podemos considerar como «autista» y que hemos denominado en un lenguaje algo rimbombante la soledad cósmica. Es decir, el individuo es creador del universo que le rodea, ya que éste surge a partir de las respuestas de los mecanismos. Estas son lo único que el individuo es capaz de concienciar y por tanto de conocer. De lo que se deduce que las categorías de las cosas vienen determinadas por tales mecanismos y no por la cosa en sí tomada como algo ajeno a nosotros.Por ello, el hecho de pintar, sujeto a tales mecanismos, tanto visuales como conceptuales, es una consecuencia de los mismos. Así pues, cuanto más nos ajustemos a las premisas de tales mecanismos, más correcto será nuestro trabajo como pintores.Pretendemos además, con nuestra Tesis, iniciar una línea de investigación abierta a nuevos comunicados de otros pintores y de esta forma conseguir un banco de datos, con suficiente fundamento teórico, que permita la elaboración de conclusiones definitivas sobre los procesos de la pintura realista.

La tesis doctoral presentada es un trabajo de investigación sobre el problema de la conciencia del tiempo en la fenomenología de Husserl defendida en la Universidad de Barcelona en abril del 2007. Tras justificar la importancia que el tema tiene para el pensamiento de Husserl son presentados los diferentes acercamientos a esta cuestión en cada una de las épocas de su pensamiento, distinguiendo fundamentalmente tres periodos: las lecciones sobre la conciencia interna del tiempo (1904/05), los manuscritos de Bernau (1917/18) y los manuscritos C (1929/34).El tratamiento de la cuestión de la temporalidad no es algo accidental en el pensamiento de Husserl. Lejos de tratarse de un tema cuyo estudio fuese motivado por una mera curiosidad o por la necesidad de mostrar su potencial explicativo, la aclaración de qué sea el tiempo y la relación entre el tiempo y la conciencia para la que este se da puede ser considerada uno de las claves de todo el entramado fenomenológico. La fenomenología de Husserl no se acerca al problema de la temporalidad en abstracto para formular una teoría acerca de si el tiempo es cíclico o no, o acerca de en qué consista la eternidad, el sentido de la historia, etc. Tampoco se trata de una teoría psicológica en torno a la percepción subjeti¬va del tiempo: es decir, no se trata de un intento por explicar por qué en oca¬siones el tiempo pasa más o menos deprisa, nuestras sensaciones subjetivas de tiempo. Algo que quedaría del lado de la psicología. La fenomenología del tiempo de Husserl tampoco es un intento de explicación de la finitud o infinitud temporal de mi existencia (al estilo de Heidegger).El tema del tiempo permita seguir la evolución del pensamiento de Husserl desde sus inicios hasta los desarrollos más avanzados de los manuscritos de los años 30, la temporalidad goza del interés intrínseco de ser uno de los aspectos esenciales de la constitución de cualquier objeto. Todo objeto es una unidad dotada de una determinada duración que debe ser constituida por la conciencia a través de algún proceso. Toda dación hace referencia a una serie de aspectos temporales que intervienen en su constitución, así como toda dación se sitúa en un determinado tiempo. Más allá de la estricta constitución de la unidad de un objeto temporal el tema del tiempo afectaría a otros ámbitos vitales de la fenomenología de Husserl. Así, en cuanto que la investigación fenomenológica consiste en la descripción de una serie de daciones, la conciencia de tiempo parece ser uno de los elementos clave en esta investigación: sólo gracias a que una dación es conservada, retenida en la conciencia de alguna manera, puede ser objeto de descripción. Por otra parte, la investigación acerca de la temporalidad de los objetos constituidos permitirá el vital descubrimiento de que en la propia subjetividad no deja en todo instante de operar también algún peculiar "tiempo", o incluso, dicho mucho más rotundamente, de ser ella misma ante todo "tiempo". Habitualmente entendida esta como una sucesión lineal de vivencias, cuando se pone en duda esta premisa de la actitud natural, se descubre que más que un tiempo lo que caracteriza a la conciencia es un movimiento, un temporalizar.PALABRAS CLAVE:Fenomenología, tiempo, conciencia, Edmund Husserl. / This PhD concerns the problem of time- consciousness in Husserl's phenomenology. After justifying the relevance of the subject to Husserl, we present the different approaches to the problem of time-consciousness in every period of his thinking, distinguishing mainly three phases: the lessons about inner time consciousness (1904/05), the Bernauer manuscripts (1917/18) and the C- manuscripts (1929/34).KEYWORDS:Phenomenology, time, consciousness, Edmund Husserl

Esta tesis realiza una serie de vínculos entre las ciencias de la complejidad y la psicología social, específicamente el comportamiento de los grupos pequeños de trabajo. Para eso, utiliza tres teorías de autoorganización: estructuras disipativas, autopoiesis e implícitamente los hiperciclos catalíticos para explicar la dinámica de comportamiento de los grupos. Acerca estos conceptos a los de la psicología cognitiva y de la creatividad, de forma a observar las características necesarias para que un grupo pequeño pueda autoorganizarse, resultando en acciones creativas. A partir de estas ideas, se estructuran dos modelos de síntesis, cuyas variables se observan durante 16 meses mediante la aplicación de ambos modelos al comportamiento de dos grupos pequeños de trabajo. La innovadora metodología de análisis de los datos se basa en la lógica borrosa y posibilita trabajar con todos los aspectos graduales (borrosos) de la psicología social. La principal conclusión es que no sólo es posible utilizar los nuevas paradigmas de la complejidad a las ciencias sociales, sino que estos acercan más los resultados de la observación a la realidad observada, disminuyendo reduccionismos y proporcionando herramientas flexibles más adecuadas a la investigación de aspectos psicológicos de grupos que las herramientas tradicionales.

The aim of this dissertation is to provide a non-reductive account of cognitive phenomenology and the experience of thinking. The nature of conscious thought is an issue that has occupied philosophers since ancient times, and still many questions in this domain remain unanswered. One of them is the relation between thought and experience or phenomenal consciousness, in the particular way explored in this thesis: when we undergo a certain cognitive mental episode, should we recognize an experience like our other sensory, perceptual, or emotional experiences or should we rather recognize a very different sort of experience? Experiences are usually characterized by a phenomenal character or what-it-is-likeness for the subject to undergo them, which is usually taken as the mark of phenomenal consciousness and which, for mainstream contemporary philosophy of mind, has been limited to sensory and perceptual experiences, or even to emotional experiences. My general thesis is that conscious thought should be included in the domain of phenomenal consciousness and that there is an experience of thinking or conscious thought with a specific phenomenal character, namely, a phenomenal character that cannot be reduced to other non-cognitive kinds of phenomenologies. The thesis has three main parts, which are divided in several chapters. In the first part, Introduction, I present the basic elements to be able to start the investigation. I firstly clarify the relevant issues involved in the debate (Chapter 1), I justify the terminology chosen and I present the main views and a brief history of the problem. I then propose a way to approach the experience of thinking from a methodological point of view (Chapter 2), through a study of some methodological problems in philosophy and psychology, mainly related to introspection and introspective evidence. In the second part of the thesis, Main Arguments in Cognitive Phenomenology, I defend my non-reductive view with several arguments. I present the obvious argument (Chapter 3) for the conclusion that conscious thoughts have phenomenal properties and I resist some putative cases against the argument. I then present my version of the phenomenal argument (Chapter 4), which shows that there is a phenomenal change between two cognitive experiences contrasted and that this change cannot be explained by appealing to the sensory/emotional elements that by hypothesis remain constant. My presentation of this argument is complemented by a defense against some restrictivist views (Chapter 5). I then present the epistemic argument, which claims that we have introspective immediate knowledge of the kind of mental episode we are in (and of different cognitive atittudes), and that this would not be possible unless cognitive episodes have a specific cognitive phenomenology (Chapter 6). I finally consider another argument, the ontological argument, that might support the reductionist view , but I argue that it does not succeed (Chapter 7). In the third part of the thesis, The Specification of Cognitive Phenomenology, and as a further step in the discussion, I propose a specification of cognitive phenomenology in relation to intentionality and its two main components in conscious thought, cognitive content (Chapter 8) and cognitive attitude (Chapter 9). This proposal provides us with a way of determining similarities and differences in cognitive phenomenology that result in different experiential kinds and different types of conscious thought in virtue of their phenomenology. Moreover, it offers an answer to the question of the relation of determination between both components and their phenomenal character. This dissertation questions well some well-established assumptions in philosophy of mind and consciousness studies: (i) it implies a comprehension of phenomenal consciousness as including cognition, (ii) it rejects the assymetry between sensory/perceptual experience and cognitive one (regarding temporal structure and specification attempts) and (iii) it questions separatist positions between intentionality and phenomenal consciousness. It also opens new research in relation to other philosophical topics and empirical studies and it contributes to the examination of two research fields (consciousness and cognition) that have normally been investigated separately. / L’objectiu d’aquesta tesi és presentar una teoria no reductivista de la fenomenologia cognitiva i de l’experiència del pensament. La naturalesa del pensament conscient és una qüestió que ha preocupat als filòsofs des de l’antiguitat i un àmbit on encara trobem moltes qüestions que no tenen resposta. Una d’elles és la relació entre el pensament i l’experiència o la consciencia fenomènica, en el sentit particular que exploro en aquesta tesi: quan tenim una experiència d’un cert episodi mental cognitiu, es tracta d’una experiència com les altres experiències sensorials, perceptives o emocionals, o bé es tracta d’un tipus molt diferent d’experiència? Les experiències normalment es caracteritzen per tenir un caràcter fenomènic o un “com a què és” (what it is like) pel subjecte tenir aquestes experiències, que es prèn com la marca de la consciència fenomènica i que, en filosofia contemporània de la ment, generalment es restringeix a les experiències sensorials, perceptives o, fins i tot, emocionals. La tesi general que defenso és que el pensament conscient ha de ser inclòs en l’extensió de la consciència fenomènica i que existeix una experiència de pensament conscient amb un caràcter fenomènic específic, és a dir, un caràcter fenomènic que no es pot reduir a altres tipus de fenomenologies. Aquesta conclusió general qüestiona alguns supòsits ben establerts en filosofia de la ment i estudis sobre consciència, i així obre la porta a noves investigacions en aquesta direcció. Per tal de defensar aquesta teoria no reductivista, primerament clarifico les qüestions rellevants en el debat i examino com hem d’aproximar-nos a l’experiència del pensament (Capítols 1 i 2). En segon lloc, presento una sèrie d’arguments a favor de la meva tesi (Capítols 3, 4 i 6) i argumento en contra d’estratègies restrictivistes (Capítols 5 i 7). Finalment, com a un pas més en la discussió, proposo una especificació de la fenomenologia cognitiva en relació a la intencionalitat i els seus dos components principals en el pensament conscient, el contingut cognitiu (Capítol 8) i l’actitud cognitiva (Capítol 9), oferint respostes a la qüestió de la relació de determinació entre ambdós components i el seu caràcter fenomènic.