Made available in DSpace on 2016-04-28T19:59:00Z (GMT). No. of bitstreams: 1 LCL - Debora Betania de Santana.pdf: 193181 bytes, checksum: 4c1406b1dbff36954314754bbe4f3191 (MD5) Previous issue date: 2006-10-03 / The purpose of this research was to study the use of the chronicle in the history of Brazilian literature and also the different facets of irony in the chronicles of Luís Fernando Verissimo. The origin of chronicle and the theory about it as a literary genre is also studied. Besides, we discuss the opinion of some literature critics - Portella, Antonio Candido and Arrigucci - on this genre, showing how adpated it is to Brazil. We remark the hybrid form and irony in the chronicle as its main features. We referred to Socrates and some theorists such as Mucke and Hutcheon to understand the origins and the evolution of the use of irony in literature. Luís Fernando Veríssimo s chronicles were used in this study because he is a contemporary chronicist who makes use of ironic language to portray modern society with its ambiguity and indetermination / O objetivo deste trabalho foi estudar a função da crônica na história da literatura brasileira e também as diferentes faces da ironia presentes nos textos cronísticos de Luís Fernando Verissimo. Estudamos a origem e a teorização do gênero crônica. Exploramos, ainda, a opinião de alguns críticos literários Portella, Antonio Candido, Arrigucci sobre este gênero, mostrando como ele está bem adaptado ao Brasil. Ressaltamos a hibridização e a ironia como suas principais características. Recorremos a Sócrates e alguns teóricos, como Mucke, Hutcheon, para entender as origens e a evolução do uso da ironia na literatura. O escritor Luís Fernando Verissimo serviu de corpus para a pesquisa por ser um cronista contemporâneo, que utiliza uma linguagem irônica para retratar a sociedade moderna com suas ambigüidades e indeterminações

S'estudia l'obra filològica d' Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737), des d'una perspectiva de conjunt, per tal de concretar I'activitat d'aquest estudiós en els camps de la lingüística, la filologia o la crítica literària, i fer-ne una valoració adequada als coneixements actuals sobre I'exercici d'aquestes disciplines durant la primera meitat del segle XVIII. La tesi inclou un estudi biogràfic, absolutament necessari per establir moltes de les circumstancies vitals del canonge Bastero, que ens resultaven obscures i que són decisives per explicar el propi interès per la filologia, les relacions amb determinats cercles acadèmics, la datació aproximada dels diversos projectes iniciats, la interpretació correcta de la seva activitat. S'inclou, així mateix, un catàleg exhaustiu de tots els manuscrits conservats d'Antoni de Bastero i que tenen alguna relació amb el seu treball filològic. En total es tenen en compte 69 volums manuscrits, actualment escampats per diversos arxius i biblioteques de Barcelona i Girona, alguns dels quals eren fins ara desconeguts. D'aquests 69 volums, 48 contenen pròpiament obres de Bastero o altres materials publicables, i la resta són materials de treball. En conseqüència, l' obra filològica del canonge es pot concretar en: la producció d'una gramàtica italiana i d'una gramàtica francesa, en català, que va deixar inacabades; la realització de La Crusca provenzale, un magne diccionari etimològic i d'autoritats que recull una gran quantitat d'hipotètics provençalismes italians -només es va publicar el primer volum d'aquesta obra a Roma, l'any 1724, però n'he localitzat pràcticament tot el contingut; l'elaboració d'una extensa antologia de poesies trobadoresques, copiades amb gran rigor d'alguns còdexs de la Biblioteca Vaticana; el plantejament d'una Història de llengua catalana, que havia de ser una gran compilació dels mèrits i les excel·lències d'aquesta llengua -que l'autor identifica amb la provençal- i la seva literatura, i que es va poder desenvolupar nomes de forma parcial. Precisament, la part central de la tesi l'ocupa l'estudi particular i l'edició crítica de les parts redactades d'aquesta obra, que suposa la concreció de la particular percepció lingüística i literària que Bastero havia anat perfilant al llarg dels seus anys d'estudi. Es tracta d'una edició molt complexa, perquè l'obra ens ha arribat només en un esborrany, que presenta múltiples correccions i esmenes i evidencia diferents estadis redaccionals; els manuscrits inclouen, així mateix, nombrosos papers amb anotacions o fragments que, o no pertanyen al cos de l'obra, o bé s'han hagut de resituar en el lloc que els correspon. EI resultat és, tanmateix, un text prou coherent que comprèn quasi la totalitat del Llibre primer -sobre l'origen, el naixement i els diversos noms de la llengua, i sobre el nom de Catalunya- i un capítol del Llibre tercer -sobre la primitiva extensió del català per tot Espanya. EI més rellevant d'aquesta obra és el fet que s'hi basteix una original teoria sobre la formació de les diverses llengües romàniques que té el català com a eix central -proposa la identificació del català provençal amb la lingua romana dels documents alt medievals, en una operació que s'avança quasi cent anys a François Raynouard, que propugnava això mateix, referint-se nomes al provençal, amb un àmplia aprovació de la comunitat científica del seu temps. Destaquen també un excepcional rigor històric i documental, i una notable sensibilitat vers l'oralitat lingüística, que és objecte d'algunes anotacions ben interessants. Tanquen la tesi un seguit d'annexos documentals on es transcriuen diversos documents relacionats amb els aspectes tractats anteriorment. / The philological works of Antoni de Bastero i Lledó (1675-1737) are studied from the perspective of the whole, in order to specify this scholar's studies in the fields of linguistics, philology and literary criticism, and to make an evaluation based on the knowledge of the day in regards to the exercise of these disciplines during the first half of 17th century. The thesis includes a biographical study, absolutely necessary in order to establish the many vital circumstances surrounding Bastero, which were unclear yet decisive in the explanation of his own interest in philology, in his relationships with specific academic circles, in the approximate dating of his varied initial projects and in the correct interpretation of his activities. Included, also, is an exhaustive catalogue of all of Antoni de Bastero's conserved manuscripts which bear any relevance to his philological work. In total there are sixty-nine series of manuscripts scattered in different archives and libraries in Barcelona and Girona, some of which were unknown until now. Of these sixty-nine volumes, forty-eight contain works attributed to Bastero or other publishable material. The rest are working drafts. Consequently, the Canon's philological works can be specified as: the production of both an Italian and French grammar, in Catalan, which were left unfinished; the completion of La Crusca provenzale, a grand etymological and authoritative dictionary which brings together a large number of hypothetical Italian Provençalisms -only the first volume of this work was published in Rome in I724 although we have located almost the entire contents; the elaboration of an extended anthology of troubadour poetry, copied with great rigor from codices found in the Vatican library; the consideration of a Historia de la llengua catana, which was to be a great compilation of the merits and excellencies of this language -which the author identifies with Provençal- and its literature, and which was only partially completed. It is precisely the specific study and critical edition of these completed parts, which presumes the concretization of the particular linguistic and literary perceptions that Bastero was outlining throughout the many years of his studies, witch occupy the central theme of this thesis. The edition in question is quite complex, keeping in mind that this particular work was available only in its draft form, complete with multiple corrections, rectifications and evidence of differing sages of writing; the manuscripts include, in this manner, numerous annotated or fragmented papers which, either do not belong to the body of the text, or have been restored to their corresponding places in the text. The result is, nevertheless, a quite coherent text which comprises almost the entire First Book -regarding the origin, the birth and various names of the language, and regarding the name Catatonia- and a chapter of Book Three -regarding the early diffusion of Catalan throughout Spain. The most noteworthy aspect of this work is that it offers an original theory of the formation of the various Romance languages with Catalan as the centre axis - proposing the identification of Catalan-Provençal with the Iingua romana of late medieval documents, in an operation that precedes, by almost a hundred years, Francoise Raynouard, who proposes the same idea, but with reference only to Provençal, and was highly supported by the scientific community of his day. His exceptional documentational and historical rigor and a notable sensitivity to linguistic orality are also noteworthy and make for some very interesting annotations. The thesis ends with a series of annexed documentation with the transcriptions of various documents related to previously discussed aspects.

Esta disertación tiene como objetivo realizar el análisis de la crítica literaria en tres autores: el brasilero Mário de Andrade (1893-1945), el colombiano Baldomero Sanín Cano (1861-1957) y el mexicano Alfonso Reyes (1889-1959), dentro de los contextos histórico-culturales del Modernismo Hispanoamericano de entre siglos y el Modernismo Brasilero de los años 20 y 30, así como de la Revolución Cultural mexicana de inicios del siglo XX. El concepto que sustenta tal análisis es el de valor menor que remite, a partir de la idea barthesiana de imagen, a una palabra que, estando dentro del texto crítico mismo, funciona como clave reveladora y potencializadora del sentido de esa lectura crítica. El valor menor, a diferencia del valor mayor que sería la expresión de una época y de una generación, se propone aquí como la expresión subjetiva que mejor se alía a la práctica de la crítica literaria ejercida desde el ensayo como escritura de búsqueda de sentido y no de certezas conclusivas. / The aim of this this thesis is to analyze the practice of literary criticism in Brazilian Mário de Andrade (1893-1945), Colombian Baldomero Sanín Cano (1861-1957), and Mexican Alfonso Reyes (1889-1959), inside the historical and cultural context of Hispano-American Modernism (between centuries) and Brazilian Modernism (20´s and 30´s) as well as the Mexican Cultural Revolution at the beginning of the XX century. \"This analysis relies upon the concept of Minor Values, which departs from Barthes\' proposed image. It refers to a word which, being part of the critical text, works as a revealing key, strengthening the sense of the critical text. Different from the major value -true expression of an epoch and generation-, the minor value is the most subjective expression that best adheres to the practice of literary criticism from the point of view of the literary essay as a quest for sense instead of certainties.

En la tesi doctoral "La recepció de Heinrich Böll a Espanya" s'analitza el procés de divulgació a Espanya de l'obra de l'escriptor alemany contemporani que s'hi ha reeditat més vegades, i se'n proposa una periodització. L'estudi se centra en dos àmbits: la recepció externa de Böll (editorials que se n'ocupen, reaccions de la crítica i el món acadèmic); i l'anàlisi textual d'una selecció de traduccions seves al català i al castellà. En el primer apartat es parteix d'un enfocament sociològic i es compara la recepció espanyola i catalana amb l'alemanya; en el segon es pren com a base el model de la lingüista Juliane House per a l'avaluació de traduccions (que parteix també de la comparació amb els originals), adaptant-lo a l'estudi de textos narratius de ficció. S'ha intentat relacionar aquests dos enfocaments d'anàlisi sempre que les metodologies aplicades ho han permès. El treball no parteix d'un ànim avaluatiu, sinó descriptiu. / En la tesis doctoral "La recepción de Heinrich Böll en España" se analiza el proceso de divulgación de la obra del escritor alemán más veces reeditado en este país y se propone una periodización de ese proceso. El estudio se centra en dos ámbitos: la recepción externa de Böll (editoriales que se ocupan del autor, reacciones de la crítica y del mundo académico); y el análisis textual de una selección de traducciones de obras suyas al catalán y al castellano. En el primer apartado se parte de un enfoque sociológico y se compara la recepción española y la catalana con la alemana; en el segundo se toma como base el modelo de la lingüista Juliane House para la evaluación de traducciones (que parte también de la comparación con los originales), adaptándolo al estudio de textos narrativos de ficción. Se ha intentado relacionar ambos enfoques de análisis siempre que las metodologías aplicadas así lo han permitido. Este trabajo no parte de un ánimo evaluativo, sino descriptivo. / The doctoral thesis "The reception of Heinrich Böll in Spain" analyzes the spreading process of the work of the most published contemporary German writer in this country, and proposes a periodization for it. The work is based on two wide fields of study: on the one side the 'external reception' of the process (role of publishers and reactions of literary criticism, scholars and of the academic world) and on the other side the 'textual analysis' of some in Catalan and Spanish translated works of the author. For the first area a sociological perspective is adopted and the Spanish and Catalan processes are compared with the German one, for the second area the Juliane House model for translation quality assessment is used (which is also based on textual comparison) and adapted for the analysis of fictional narrative texts. I have attempted to relate the two perspectives of analysis as far as the methodological procedures have allowed it. My work does not pursue an evaluative aim, rather a descriptive one.