Research on the influence of culture on creativity is in its infancy. Organizations world-wide may benefit from such research by implementing work environments that maximize creativity. In this article, the cross-cultural differences in creativity and the cultural values of cognitive uncertainty and desire for change were investigated. Three hundred eighty three undergraduate students from the University of North Florida and the University of Pretoria in South Africa participated in a study where creativity was measured using the Abbreviated Torrance Test for Adults (ATTA; Goff & Torrance, 2002) and the Creative Achievement Questionnaire (CAQ), particularly the portion of the CAQ identifying domain specific achievements (CAQ; Carson, Peterson, & Higgins, 2005). In addition to measuring creativity levels in both cultures, two cultural values, Cognitive Uncertainty and Desire for Change, were measured. Results indicate a significant positive correlation between Desire for Change and the CAQ in the United States and a significant negative correlation between Cognitive Uncertainty and the CAQ in South Africa. Independent samples t-tests were also conducted, resulting in higher scores from the United States sample on the ATTA and higher scores from the South African sample on Cognitive Uncertainty. It is argued that the results could have implications for developing work environments that foster creativity.

Un nombre croissant de recherches indique que les consommateurs utilisent les produits de marque comme outils pour construire et communiquer leur propre identité. Les produits de marque servent de marqueurs de statut et de symboles d’appartenance à un groupe et permettent aux consommateurs de se différencier des autres et d’exprimer leur individualité. Pour créer des marques qui peuvent servir à construire des identités personnelles et pour renforcer le lien entre la marque et le consommateur, il est important que les consommateurs puissent participer au processus de création (co-création). La personnalisation des produits à grande échelle est un outil particulièrement utile pour impliquer les consommateurs dans ce processus qui contribue à augmenter la satisfaction des clients et leur consentement à payer. Cependant, les théories actuelles sur l’utilisation des marques comme marqueurs d’identités personnelles et les théories sur les stratégies visant à renforcer la relation entre la marque et le consommateur ont été élaborées principalement dans un contexte occidental. Le but de cette recherche est donc d’étudier dans quelle mesure les consommateurs d’Asie de l’Est diffèrent, dans leur utilisation des marques comme marqueurs d’identité personnelle, des consommateurs occidentaux. Elle explore également les implications potentielles des différences interculturelles dans la communication des identités personnelles pour la personnalisation des produits et pour la relation entre les marques et les consommateurs. Suite à des études antérieures indiquant que les vêtements et les accessoires de mode sont fréquemment utilisés par les consommateurs pour communiquer leur identité, la présente recherche se concentre sur les produits de mode de marques de luxe et les produits de marques grand public. Conformément à la tradition de la psychologie culturelle, cette thèse part de l’hypothèse que les variations culturelles dans la conception de soi et dans les relations entre l’individu et les autres permettent d’expliquer des différences dans le comportement des consommateurs. Une approche mixte est utilisée pour étudier les différences interculturelles entre des échantillons représentant une culture collectiviste de l’Asie de l’Est (Corée du Sud) et des échantillons représentant une culture individualiste occidentale (Allemagne). Les données quantitatives recueillies au moyen de questionnaires (études 1A et 1B) sont combinées avec les données qualitatives recueillies au moyen d’entretiens semi-structurés en profondeur (études 2A et 2B). Cette recherche apporte de nouveaux éléments concernant les différences interculturelles et permet d'enrichir les théories sur la relation entre la marque et le consommateur et sur l’utilisation des marques comme marqueurs d’identité personnelle. Elle contribue également au courant de recherche émergent sur la personnalisation des produits. / A growing body of research indicates that consumers use branded products as tools to construct their self-identity and to communicate their self-identities to others. Besides acting as markers of status and symbols of group membership, branded products allow consumers to differentiate themselves from others and to express individuality. Key to generating identity related brand meaning and to strengthening self-brand connections, is the involvement of the consumer in a co-creation process. Product design customization on a large scale has emerged as a particularly useful tool to involve consumers in the creation process of the brand and to increase their satisfaction and willingness to pay. However, existing theories on the use of brands to signal self-identities as well as strategies for strengthening self-brand connections, such as product design customization, are bound to Western individualistic thinking. The aim of this research is to investigate the extent to which East Asian consumers differ in their use of brands to signal self identities from Western individualistic consumers. In addition, it explores potential implications of cross-cultural differences in the signaling of self-identities for product design customization and self-brand connections. Following prior studies indicating that clothing and fashion accessories are particularly likely to be used by consumers to communicate self-identities, the focus of the present research is laid on fashion products of both luxury brands and high street brands. In line with the tradition of cultural psychology, this thesis draws on the assumption that cultural variations in self construal and in self-other relationships lead to differences in consumer behavior. A mixed methods approach is taken to investigate cross-cultural differences between samples representing an East Asian collectivistic culture (South Korea) and samples representing a Western individualistic culture (Germany). Specifically, quantitative data collected through surveys (studies1A and 1B) are combined with qualitative data collected through semi-structured in-depth interviews (studies 2A and 2B). This research provides novel, cross-cultural insights relevant to existing the orizing on consumer-brand relationships and on consumers’ use of brands as signals of self-identities. It also contributes to the emerging stream of research on product design.

[ES] Esta tesis se centra en la variación interlingüística del uso metafórico del lenguaje en sitios web turísticos promocionales en inglés británico, alemán de Alemania y castellano peninsular. A pesar de la importancia económica del turismo y la gran demanda de traducciones en este sector, el número de estudios sobre el uso de las metáforas en la promoción turística todavía es reducido. El volumen de publicaciones sobre la traducción de las metáforas en este campo es aún menor. Por ello, el presente estudio pretende colmar estos vacíos mediante la descripción del uso metafórico del lenguaje en este género para cada lengua, la comparación de los resultados y la exploración de las implicaciones que puede tener la variación observada para la traducibilidad y el proceso de traducción de las metáforas lingüísticas. Con este motivo se compilaron tres corpus comparables de páginas web turísticas promocionales de los países Inglaterra, Alemania y España, así como tres corpus léxicos más pequeños de 20.000 palabras cada uno. En un proceso de dos fases, los corpus léxicos se sometieron primero a un análisis manual exhaustivo que facilitó la identificación de grupos de metáforas con una combinación de dominios fuente y meta problemáticos desde el punto de vista traductológico. Estos grupos se estudiaron en la segunda fase en los corpus grandes mediante la búsqueda de vocabulario de los dominios fuente. El estudio adopta un marco teórico propio de la Lingüística Cognitiva, basándose principalmente en la Teoría de la Metáfora Conceptual. Una de las principales contribuciones de esta tesis doctoral consiste en la adaptación del probado procedimiento para la identificación de metáforas MIP (Pragglejaz, 2007) para su uso en un estudio comparativo de tres idiomas morfológicamente distintos. Además, se elaboró una tipología de esquemas de proyección (mapping schemes) y una descripción de los dominios fuente y meta más adecuados para los estudios y la práctica de la traducción que los ya existentes. Finalmente fue desarrollado una metodología para la determinación de la traducibilidad literal de las metáforas lingüísticas. Los resultados indican que el uso de la metáfora en los sitios web turísticos promocionales en los tres idiomas muestra grandes similitudes respecto a la existencia de diferentes tipos de metáfora y su distribución. Sin embargo, se observan diferencias en sus frecuencias, su realización lingüística preferida y sus principales funciones discursivas. A menudo, la variación interlingüística detectada en el uso de la metáfora se puede relacionar con los estilos claramente distintos de los sitios web promocionales en los tres idiomas. Los datos recopilados en este estudio proporcionan a los traductores datos acerca de qué tipo de metáfora puede o incluso debería ser aumentado o disminuido en un texto para lograr que una traducción suene natural, y como las supresiones debidas a las diferencias morfológicas pueden ser compensadas de la mejor manera, dependiendo de la combinación de idiomas y el sentido de la traducción. / [CA] Aquesta tesi se centra en la variació interlingüística de l'ús metafòric del llenguatge en llocs web turístics promocionals en anglés britànic, alemany d'Alemanya i castellà peninsular. Malgrat la importància econòmica del turisme i la gran demanda de traduccions en aquest sector, el nombre d'estudis sobre l'ús de les metàfores en la promoció turística encara és reduït. El volum de publicacions sobre la traducció de les metàfores en aquest camp és encara menor. Per això, el present estudi pretén satisfer aquests buits mitjançant la descripció de l'ús metafòric del llenguatge en aquest gènere per a cada llengua, la comparació dels resultats i l'exploració de les implicacions que pot tindre la variació observada per a la traduïbilitat i el procés de traducció de les metàfores lingüístiques. Amb aquest motiu es van compilar tres corpus comparables de pàgines web turístiques promocionals dels països d' Anglaterra, Alemanya i Espanya, així com tres corpus lèxics més xicotets de 20.000 paraules cadascun. En un procés de dues fases, els corpus lèxics es van sotmetre primer a una anàlisi manual exhaustiva que va facilitar la identificació de grups de metàfores amb una combinació de dominis font i meta problemàtics des del punt de vista traductològic. Aquests grups es van estudiar en la segona fase en els corpus grans mitjançant la cerca de vocabulari dels dominis font. L'estudi adopta un marc teòric propi de la Lingüística Cognitiva, basant-se principalment en la Teoria de la Metàfora Conceptual. Una de les principals contribucions d'aquesta tesi doctoral consisteix en l'adaptació del provat procediment per a la identificació de metàfores MIP (Pragglejaz, 2007) per al seu ús en un estudi comparatiu de tres idiomes morfològicament diferents. A més a més, es va elaborar una tipologia d'esquemes de projecció (mapping schemes) i una descripció dels dominis font i meta més adequats per als estudis i la pràctica de la traducció que els ja existents. Finalment, va ser desenvolupat una metodologia per a la determinació de la traduïbilitat literal de les metàfores lingüístiques. Els resultats indiquen que l'ús de la metàfora en els llocs web turístics promocionals en els tres idiomes mostra grans similituds respecte a l'existència de diferents tipus de metàfora i la seua distribució. No obstant això, s'observen diferències en les seues freqüències, la seua realització lingüística preferida i les seues principals funcions discursives. Sovint, la variació interlingüística detectada en l'ús de la metàfora es pot relacionar amb els estils clarament diferents dels llocs web promocionals en els tres idiomes. Les dades recopilades en aquest estudi proporcionen als traductors dades sobre quina mena de metàfora pot o fins i tot hauria de ser augmentat o disminuït en un text per a aconseguir que una traducció sone natural, i com les supressions degudes a les diferències morfològiques poden ser compensades de la millor manera, depenent de la combinació d'idiomes i el sentit de la traducció. / [EN] This dissertation focusses on the cross-linguistic variation of metaphorical language use on promotional tourism websites in British English, German of Germany and European Spanish. Despite the economic impact of the tourism industry and the high demand for translations in this branch, only few studies have ventured into metaphor use in tourism promotion so far. Research into metaphor translation in this field is even scarcer. The present study aims to fill these voids by describing metaphorical language use of this register for each language, comparing the results with the other two languages, and by seeking possible implications of the observed variation for the translatability as well as the translation process of metaphor vehicles. For this purpose, three comparable corpora of regional promotional tourism websites from England, Germany and Spain were compiled, as well as three smaller, 20,000-word sample corpora. In a two-step process, the sample corpora first underwent a comprehensive manual metaphor analysis, which helped to identify metaphor groups with a source-target domain combination that is problematic from a translational point of view. These groups were further studied in the large corpora using source-domain vocabulary searches. The study was approached from a Cognitive Linguistics perspective, building mainly on Conceptual Metaphor Theory. One of the main contributions of this dissertation lies in the adaptation of the widely used metaphor identification procedure MIP (Pragglejaz, 2007) for the cross-linguistic comparison of the morphologically different research languages. Furthermore, a typology of mapping schemes and a description of the source and target domains were suggested which suit translation purposes better than existing ones. Finally, a methodology for the determination of the literal translatability of metaphor vehicles was developed. The findings suggest that the metaphor use on promotional tourism websites in the three languages is largely similar with regard to the existence of different metaphor types and their distribution. However, differences can be found in their frequencies, their preferred linguistic realisation and their main discursive functions. The observed cross-linguistic variation in metaphor use can often be related to the markedly distinct styles of the promotional websites in the three languages. The data gathered in this study provide translators with information about which type of metaphor can or even should be reduced or increased in number in order to achieve a natural sounding translation and how morphologically necessary suppressions can best be compensated for, depending on the language pair and translation direction. / Stepins, KV. (2022). A Cross-Linguistic Study of Metaphor Variation in Promotional Discourse of the Tourist Sector in Spanish, English and German: Implications for Translation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182290 / TESIS

No description available.