Esta tese procura demonstrar que a Energia é um Recurso de Poder relevante para compreender as relações entre os Estados, especificamente os padrões de hierarquização e distribuição de poder no Sistema Internacional. Neste sentido, Energia é entendida como um sistema que abrange desde a extração de recursos energéticos, os mecanismos de transformação e uso final, a capacidade de decisão e uso da infraestrutura energética e de pesquisa e desenvolvimento tecnológico. Para isso, esta tese está dividida em três capítulos, procurando estabelecer, primeiramente as relações entre Energia e Poder no campo teórico-conceitual, para em seguida analisar o papel do Centro de Decisão Energética na Estratégia de Segurança Energética das Grandes Potências. O segundo capítulo analisa a geopolítica do controle dos recursos energéticos, com foco nas disputas geopolíticas pelo petróleo e da evolução das tecnologias relacionadas ao uso de petróleo e eletricidade nos principais conflitos do século XX. Por fim, o terceiro capítulo é destinado à operacionalização de indicadores quantitativos e qualitativos relacionados à estratégia energética adotada por grandes potências como EUA e também, pelo conjunto dos países emergentes que inclui Brasil, Rússia, Índia e China. Considera-se que a Energia é uma variável decisiva para se analisar as mudanças distribuição de poder entre as grandes potências. Destarte, a capacidade de decisão referente ao uso de recursos energéticos é central para garantir a Soberania de um Estado. / This thesis proposes that Energy is an important variable for explaining power relations among States, specifically hierarchy and distribution of Power in the International System. In this sense, Energy is understood as a system that comprehends the extraction of energy resources, the mechanisms for processing and the end-use energy consumption, and the capability to decide on the use of energy infrastructure, on research and on technological energy development. To accomplish this objective, this thesis is divided into three chapters. The first chapter aims to establish the relationship between Energy and Power in the theoretical-conceptual level, and analyzes the role of the Energy Decision Center on the Energy Security Strategy of the Great Powers. The second chapter analyzes the geopolitical control of energy resources, focusing on geopolitical disputes over oil and the development of technologies related to the use of oil and electricity in the great wars of the twentieth century. Finally, the third chapter is dedicated to operationalize quantitative and qualitative indicators related to energy strategy adopted by great powers like the U.S., as well by the group of emerging powers that includes Brazil, Russia, India and China. This thesis concludes that Energy is a decisive variable to analyze changes in the distribution of power among the Great Powers. Therefore, the decision-making capacity on the subject of the use of energy resources is essential to ensure the sovereignty of any State.

Esta tese procura demonstrar que a Energia é um Recurso de Poder relevante para compreender as relações entre os Estados, especificamente os padrões de hierarquização e distribuição de poder no Sistema Internacional. Neste sentido, Energia é entendida como um sistema que abrange desde a extração de recursos energéticos, os mecanismos de transformação e uso final, a capacidade de decisão e uso da infraestrutura energética e de pesquisa e desenvolvimento tecnológico. Para isso, esta tese está dividida em três capítulos, procurando estabelecer, primeiramente as relações entre Energia e Poder no campo teórico-conceitual, para em seguida analisar o papel do Centro de Decisão Energética na Estratégia de Segurança Energética das Grandes Potências. O segundo capítulo analisa a geopolítica do controle dos recursos energéticos, com foco nas disputas geopolíticas pelo petróleo e da evolução das tecnologias relacionadas ao uso de petróleo e eletricidade nos principais conflitos do século XX. Por fim, o terceiro capítulo é destinado à operacionalização de indicadores quantitativos e qualitativos relacionados à estratégia energética adotada por grandes potências como EUA e também, pelo conjunto dos países emergentes que inclui Brasil, Rússia, Índia e China. Considera-se que a Energia é uma variável decisiva para se analisar as mudanças distribuição de poder entre as grandes potências. Destarte, a capacidade de decisão referente ao uso de recursos energéticos é central para garantir a Soberania de um Estado. / This thesis proposes that Energy is an important variable for explaining power relations among States, specifically hierarchy and distribution of Power in the International System. In this sense, Energy is understood as a system that comprehends the extraction of energy resources, the mechanisms for processing and the end-use energy consumption, and the capability to decide on the use of energy infrastructure, on research and on technological energy development. To accomplish this objective, this thesis is divided into three chapters. The first chapter aims to establish the relationship between Energy and Power in the theoretical-conceptual level, and analyzes the role of the Energy Decision Center on the Energy Security Strategy of the Great Powers. The second chapter analyzes the geopolitical control of energy resources, focusing on geopolitical disputes over oil and the development of technologies related to the use of oil and electricity in the great wars of the twentieth century. Finally, the third chapter is dedicated to operationalize quantitative and qualitative indicators related to energy strategy adopted by great powers like the U.S., as well by the group of emerging powers that includes Brazil, Russia, India and China. This thesis concludes that Energy is a decisive variable to analyze changes in the distribution of power among the Great Powers. Therefore, the decision-making capacity on the subject of the use of energy resources is essential to ensure the sovereignty of any State.

Esta tese procura demonstrar que a Energia é um Recurso de Poder relevante para compreender as relações entre os Estados, especificamente os padrões de hierarquização e distribuição de poder no Sistema Internacional. Neste sentido, Energia é entendida como um sistema que abrange desde a extração de recursos energéticos, os mecanismos de transformação e uso final, a capacidade de decisão e uso da infraestrutura energética e de pesquisa e desenvolvimento tecnológico. Para isso, esta tese está dividida em três capítulos, procurando estabelecer, primeiramente as relações entre Energia e Poder no campo teórico-conceitual, para em seguida analisar o papel do Centro de Decisão Energética na Estratégia de Segurança Energética das Grandes Potências. O segundo capítulo analisa a geopolítica do controle dos recursos energéticos, com foco nas disputas geopolíticas pelo petróleo e da evolução das tecnologias relacionadas ao uso de petróleo e eletricidade nos principais conflitos do século XX. Por fim, o terceiro capítulo é destinado à operacionalização de indicadores quantitativos e qualitativos relacionados à estratégia energética adotada por grandes potências como EUA e também, pelo conjunto dos países emergentes que inclui Brasil, Rússia, Índia e China. Considera-se que a Energia é uma variável decisiva para se analisar as mudanças distribuição de poder entre as grandes potências. Destarte, a capacidade de decisão referente ao uso de recursos energéticos é central para garantir a Soberania de um Estado. / This thesis proposes that Energy is an important variable for explaining power relations among States, specifically hierarchy and distribution of Power in the International System. In this sense, Energy is understood as a system that comprehends the extraction of energy resources, the mechanisms for processing and the end-use energy consumption, and the capability to decide on the use of energy infrastructure, on research and on technological energy development. To accomplish this objective, this thesis is divided into three chapters. The first chapter aims to establish the relationship between Energy and Power in the theoretical-conceptual level, and analyzes the role of the Energy Decision Center on the Energy Security Strategy of the Great Powers. The second chapter analyzes the geopolitical control of energy resources, focusing on geopolitical disputes over oil and the development of technologies related to the use of oil and electricity in the great wars of the twentieth century. Finally, the third chapter is dedicated to operationalize quantitative and qualitative indicators related to energy strategy adopted by great powers like the U.S., as well by the group of emerging powers that includes Brazil, Russia, India and China. This thesis concludes that Energy is a decisive variable to analyze changes in the distribution of power among the Great Powers. Therefore, the decision-making capacity on the subject of the use of energy resources is essential to ensure the sovereignty of any State.

Die fortgeschrittene Phase der Energiewende ist, neben einer zunehmenden Notwendigkeit zur Systemintegration, vor allem geprägt durch das Zutage treten grundsätzlicher Richtungsentscheidungen – der Schwerpunkt verschiebt sich also vom ‚Ob‘ zum ‚Wie‘. Heutige Infrastrukturentscheidungen begründen dabei ganz unterschiedliche Energiezukünfte, welche wiederum über sozio-technische Pfadabhängigkeiten auf Dauer gestellt werden. Die Arbeit rückt zunächst die hierfür maßgeblichen Stellschrauben in den Vordergrund und beleuchtet deren wirtschaftliche und technische Grundlagen sowie die Bandbreite konkurrierender politischer Steuerungsoptionen. Auf dieser Datengrundlage wird im Rahmen einer Clusteranalyse die Aktualisierung des politikfeldspezifischen Akteurskoalitionsmodells vorgeschlagen. Im Mittelpunkt steht dabei die strukturbildende Unterscheidung zwischen einer eher zentralen und einer eher dezentralen Energiezukunft. Die so skizzierte ‚Landkarte der Energiewende‘ ist weiterhin eingebettet in eine Untersuchung des Energiediskurses auf Akteurs- und Medienebene sowie durch eine Politikfeldanalyse, in der aktuelle steuerungspolitische Problemstellungen und Handlungsmuster auf Basis technologischer Fallbeispiele beleuchtet werden. Die Arbeit ist ein Ergebnis der Forschung im interdisziplinären Boysen-TU Dresden Graduiertenkolleg „Nachhaltige Energiesysteme – Interdependenz von technischer Gestaltung und gesellschaftlicher Akzeptanz.“

La thèse porte sur les processus de transition énergétique urbaine et leur caractère multi-niveaux. Sachant que les processus de transition ne peuvent être pensés indépendamment du contexte local dans lequel ils évoluent et qu’ils se construisent en interaction avec les autres niveaux d’action, leur compréhension appelle une analyse multi-niveaux, mettant en lumière les articulations en jeu entre les échelles de décision et d'action. La première partie montre que le caractère systémique et transversal des enjeux climat-énergie complexifie les processus de gouvernance et participe à leur reconfiguration à toutes les échelles d’action, remettant en question les cadres conceptuels et les champs disciplinaires conventionnels. Les deuxième et troisième parties mobilisent des études de cas contrastées, Munich et Bristol. Cette analyse révèle un choc des modèles de transition, entre Bristol, privilégiant une stratégie de décentralisation et de résilience énergétique, portée par la municipalité, les communautés énergétiques et les acteurs industriels, et Munich, adoptant une stratégie de délocalisation de la production d’électricité et d’internationalisation des activités de la régie municipale d’énergie (SWM) – 7ème géant allemand. On observe à l’échelle locale et non sans paradoxe une inversion des dynamiques et des modèles énergétiques nationaux. Le centralisme britannique agit comme une contrainte structurante sur la stratégie décentralisée de Bristol ; tandis qu'à Munich, l’Energiewende est un catalyseur pour la stratégie industrielle délocalisée de la SWM, qui devient en retour un acteur majeur de la transition fédérale au vu de son envergure. / The PhD addresses the processes of urban energy transition and their multi-level dimension. Given that these processes cannot be considered independently from the local context in which they apply and that they are built in interaction with the other levels of action, understanding them calls for a multi-level analysis to shed light the articulations between the different scales of decision and action. The first part shows that the systemic and cross-cutting nature of the climate-energy issues makes governance processes more complex and contributes to their reorganization at all scales of action by questioning the standard conceptual frameworks and disciplinary fields. The second and third parts develop mixed case studies, Munich and Bristol. This analysis reveals a contrast in the transition models, between Bristol, which favors a strategy of decentralization and energy resilience supported by the municipality, the energy communities and the industrial actors, and Munich, which adopts a strategy organized around the relocation of electricity generation and the internationalization of activities of the municipal energy company (SWM) – 7th largest German producer. A reversal of the dynamics and national models of energy is paradoxically observed between the national and the local scales. The UK centralism acts as a structural constraint for the decentralized strategy of Bristol, in Munich, the EnergieWende is a driver for the industrial and delocalized strategy of the SWM, which becomes a major player in the federal transition given its scale.

Die Bundesregierung plant im Rahmen der Energiewende den Anteil von erneuerbaren Energien an der Stromerzeugung in Deutschland von heute rund 25% auf 80% bis zum Jahr 2050 auszubauen. Damit stehen auch dem Stromsektor in Sachsen grundlegende Veränderungen bevor. Derzeit leistet im Freistaat Sachsen die Braunkohle den größten Beitrag zur Elektrizitätsbereitstellung. Mit dem zunehmenden Ausbau an erneuerbaren Energien steigt der Anteil dargebotsabhängiger Energieträger. Daraus resultieren technische und wirtschaftliche Herausforderungen für das bestehende Energiesystem, wie z.B. die künftige Bereitstellung von Systemdienstleistungen. Mit diesen und weiteren Fragestellungen zur Transformation des Elektrizitätssystems haben sich Nachwuchswissenschaftler der TU Dresden in den vergangenen zwei Jahren im Rahmen des vom Europäischen Sozialfonds – ESF geförderten Projekts EnerSAX auseinander gesetzt. Neben der Erstellung einer Potenzialanalyse für Sachsen wurden sowohl technische Fragestellungen,wie z.B. die Auswirkungen der Integration erneuerbarer Energien auf die Übertragungs-, Verteilungs-und Niederspannungsnetze, als auch ökonomische Fragestellung, wie z.B. die künftige Ausgestaltung der Regelenergiemärkte, untersucht. Durch die Zusammenarbeit der Nachwuchsforscher aus den Bereichen der Elektrotechnik und Energiewirtschaft konnten so integrierte Lösungsansätze zur Ausgestaltung einer weitgehend auf erneuerbaren Energien beruhenden Energieversorgung mit dem Fokus auf Sachsen im transnationalen Kontext erarbeitet werden. Die wesentlichen Ergebnisse aus dem Projekt werden in diesem Buch vorgestellt.

Die Bundesregierung plant im Rahmen der Energiewende den Anteil von erneuerbaren Energien an der Stromerzeugung in Deutschland von heute rund 25% auf 80% bis zum Jahr 2050 auszubauen. Damit stehen auch dem Stromsektor in Sachsen grundlegende Veränderungen bevor. Derzeit leistet im Freistaat Sachsen die Braunkohle den größten Beitrag zur Elektrizitätsbereitstellung. Mit dem zunehmenden Ausbau an erneuerbaren Energien steigt der Anteil dargebotsabhängiger Energieträger. Daraus resultieren technische und wirtschaftliche Herausforderungen für das bestehende Energiesystem, wie z.B. die künftige Bereitstellung von Systemdienstleistungen. Mit diesen und weiteren Fragestellungen zur Transformation des Elektrizitätssystems haben sich Nachwuchswissenschaftler der TU Dresden in den vergangenen zwei Jahren im Rahmen des vom Europäischen Sozialfonds – ESF geförderten Projekts EnerSAX auseinander gesetzt. Neben der Erstellung einer Potenzialanalyse für Sachsen wurden sowohl technische Fragestellungen,wie z.B. die Auswirkungen der Integration erneuerbarer Energien auf die Übertragungs-, Verteilungs-und Niederspannungsnetze, als auch ökonomische Fragestellung, wie z.B. die künftige Ausgestaltung der Regelenergiemärkte, untersucht. Durch die Zusammenarbeit der Nachwuchsforscher aus den Bereichen der Elektrotechnik und Energiewirtschaft konnten so integrierte Lösungsansätze zur Ausgestaltung einer weitgehend auf erneuerbaren Energien beruhenden Energieversorgung mit dem Fokus auf Sachsen im transnationalen Kontext erarbeitet werden. Die wesentlichen Ergebnisse aus dem Projekt werden in diesem Buch vorgestellt.

Die fortgeschrittene Phase der Energiewende ist, neben einer zunehmenden Notwendigkeit zur Systemintegration, vor allem geprägt durch das Zutage treten grundsätzlicher Richtungsentscheidungen – der Schwerpunkt verschiebt sich also vom ‚Ob‘ zum ‚Wie‘. Heutige Infrastrukturentscheidungen begründen dabei ganz unterschiedliche Energiezukünfte, welche wiederum über sozio-technische Pfadabhängigkeiten auf Dauer gestellt werden. Die Arbeit rückt zunächst die hierfür maßgeblichen Stellschrauben in den Vordergrund und beleuchtet deren wirtschaftliche und technische Grundlagen sowie die Bandbreite konkurrierender politischer Steuerungsoptionen. Auf dieser Datengrundlage wird im Rahmen einer Clusteranalyse die Aktualisierung des politikfeldspezifischen Akteurskoalitionsmodells vorgeschlagen. Im Mittelpunkt steht dabei die strukturbildende Unterscheidung zwischen einer eher zentralen und einer eher dezentralen Energiezukunft. Die so skizzierte ‚Landkarte der Energiewende‘ ist weiterhin eingebettet in eine Untersuchung des Energiediskurses auf Akteurs- und Medienebene sowie durch eine Politikfeldanalyse, in der aktuelle steuerungspolitische Problemstellungen und Handlungsmuster auf Basis technologischer Fallbeispiele beleuchtet werden. Die Arbeit ist ein Ergebnis der Forschung im interdisziplinären Boysen-TU Dresden Graduiertenkolleg „Nachhaltige Energiesysteme – Interdependenz von technischer Gestaltung und gesellschaftlicher Akzeptanz.“

Tesis por compendio / [ES] La crisis climática hace necesaria una transición energética para reducir el consumo de energía primaria y sustituir los combustibles fósiles por el uso de energías renovables mientras se electrificacan consumos energéticos. Esta transición energética está cambiando el paradigma del sector eléctrico, que pasa de ser un sistema con generación centralizada, demanda pasiva y casi nula capacidad de almacenamiento, a un sistema que tendrá que adaptarse a la variabilidad en el aprovechamiento de los flujos energéticos renovables. El desarrollo de nuevas tecnologías y las mayores necesidades de flexibilidad que aparecen implican un nuevo contexto de generación descentralizada, demanda activa y el desarrollo del almacenamiento como herramienta imprescindible de sistema. Y en esta nueva situación, los agentes consumidores adquiere un rol central en los sistemas eléctricos presentes y futuros. Esta tesis doctoral tiene como objetivo analizar las políticas públicas y la regulación que fomentarán la transición energética dentro del sistema eléctrico donde el consumidor jugará un papel imprescindible y se situará en el centro de mismo. La tesis emplea una serie de metodologías y herramientas transversales para abordar y analizar las tres etapas del proceso de las políticas públicas: formulación, diseño y evaluación. El cuerpo principal de la tesis contiene cuatro aportaciones recogidas en tres bloques. El primer bloque, formulación, responde a los dos primeros objetivos específicos que se centran en analizar programas de respuesta de la demanda a nivel internacional de forma estandarizada y cuantificar el potencial de flexibilidad en el sector residencial. El segundo, diseño, responde al tercer objetivo específico que se centra analizar los impactos que la regulación de fomento del autoconsumo tendría sobre el sistema eléctrico. Y el tercero, evaluación, responde al cuarto objetivo específico de extraer buenas prácticas y mejoras sobre una política pública ya implementada que utiliza la demanda industrial para proporcionar servicios complementarios al sistema. Cada una de las aportaciones contiene casos de estudio y políticas reales que han sido aplicadas o están siendo estudiadas. De esta forma la tesis aborda la problemática regulatoria actual centrada en fomentar un nuevo marco normativo para una transición energética donde la demanda eléctrica incrementa su papel en el sistema. Las cuatro aportaciones presentadas en esta tesis demuestran la necesidad de continuar avanzando en la formulación, diseño y evaluación de políticas con el objetivo de situar a los consumidores en el centro del sistema eléctrico. Mediante una combinación de técnicas y metodologías se muestran diversas formas de abordar la problemática y así mejorar las políticas públicas encaminadas a fomentar la transición energética del sistema energético actual a un sistema renovable y con una mayor participación de la ciudadanía y los agentes consumidores de electricidad. / [CA] La crisi climàtica fa necessària una transició energètica per a reduir el consum d'energia primària i substituir els combustibles fòssils per l'ús d'energies renovables mentre s-electrifiquen els consums energètics. Aquesta transició energètica està canviant el paradigma del sector elèctric, que passa de ser un sistema amb generació centralitzada, demanda passiva i quasi nul·la capacitat d'emmagatzematge, a un sistema que haurà d'adaptar-se a la variabilitat en l'aprofitament dels fluxos energètics renovables. El desenvolupament de noves tecnologies i les majors necessitats de flexibilitat que sorgeixen impliquen un nou context de generació descentralitzada, demanda activa i el desenvolupament de l'emmagatzematge com a eina imprescindible del sistema. I en aquesta nova situació, els agents consumidors adquireix un rol central en els sistemes elèctrics presents i futurs. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar les polítiques públiques i la regulació que fomentaran la transició energètica dins del sistema elèctric on el consumidor jugarà un paper imprescindible i se situarà en el centre del mateix. La tesi empra una sèrie de metodologies i eines transversals per a abordar i analitzar les tres etapes del procés de les polítiques públiques: formulació, disseny i avaluació. El cos principal de la tesi conté quatre aportacions recollides en tres blocs. El primer bloc, formulació, respon als dos primers objectius específics que se centren a analitzar programes de resposta de la demanda elèctrica en l'àmbit internacional de forma estandarditzada i quantificar el potencial de flexibilitat en el sector residencial. El segon, disseny, respon al tercer objectiu específic que se centra analitzar els impactes que la regulació de foment de l'autoconsum tindria sobre el sistema elèctric. I el tercer, avaluació, respon al quart objectiu específic d'extraure bones pràctiques i millores sobre una política pública ja implementada que utilitza la demanda industrial per a proporcionar serveis complementaris al sistema. Cadascuna de les aportacions conté casos d'estudi i polítiques reals que han sigut aplicades o estan sent estudiades actualment. D'aquesta manera la tesi aborda la problemàtica reguladora actual centrada a fomentar un nou marc normatiu per a una transició energètica on la demanda elèctrica incrementa el seu paper en el sistema. Les quatre aportacions presentades en aquesta tesi demostren la necessitat de continuar avançant en la formulació, disseny i avaluació de polítiques amb l'objectiu de situar als consumidors en el centre del sistema elèctric. Mitjançant una combinació de tècniques i metodologies es mostren diverses maneres d'abordar la problemàtica i així millorar les polítiques públiques encaminades a fomentar la transició energètica del sistema energètic actual a un sistema renovable i amb una major participació de la ciutadania i els agents consumidors d'electricitat. / [EN] The climate crisis requires an energy transition to reduce primary energy consumption and replace fossil fuels with renewable energies while electrifying energy consumption. This energy transition is changing the paradigm of the electricity sector from a system with centralised generation, passive demand, and almost no storage capacity, to a system that will have to adapt to the variability in the use of renewable energy flows. The development of new technologies and the greater flexibility needs that arise from this change imply a new context of decentralized generation, active demand, and the development of storage as an essential system tool. And in this new situation, consumers acquire a central role in the present and future electricity systems. This doctoral thesis aims to analyse the public policies and regulations that will promote the energy transition within the electricity system where the consumer will play an essential role being at the center of it. The thesis employs a series of transdisciplinary methodologies and tools to address and analyse the three stages of the public policy process: formulation, design, and evaluation. The main body of the thesis contains four contributions organised in three blocks. The first block, formulation, responds to the first two specific objectives that focus on analysing demand response programs at the international level in a standardised way and quantifying the potential for flexibility in the residential sector. The second, design, responds to the third specific objective, which focuses on analysing the impacts that the regulation to promote self-consumption would have on the electricity system. And the third, evaluation, responds to the fourth specific objective of extracting good practices and improvements on an already implemented public policy that uses industrial demand to provide complementary services to the system. Each of the contributions contains case studies and real policies that have been implemented or are under study. In this way, the thesis addresses the current regulatory issues focused on promoting a new regulatory framework for an energy transition where electricity demand increases its role in the system. The four contributions presented in this thesis demonstrate the need to continue advancing in the formulation, design, and evaluation. Through a combination of techniques and methodologies, the document shows different ways of approaching the problem to improve public policies aimed at promoting the energy transition from the current energy system to a renewable system with greater participation of citizens and electricity consumers. / Ribó Pérez, DG. (2021). Study and Assessment of Energy Policies to Achieve Consumer Centered Power Systems [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/179514 / TESIS / Compendio

This thesis undertakes a thorough exploration of business models for energy communities, specifically tailored to the unique requirements of the Swedish energy sector. Its objective is to identify and evaluate global business models for energy communities, focusing on their applicability within Sweden's regulatory, market, and socio-cultural contexts. Utilizing the Business Model Canvas as an analytical framework, the study initially identifies twelve distinct business model archetypes, ranging from community-based energy generation to models grounded in circular economy principles. Subsequently, it assesses their viability within Sweden's innovative and sustainability-focused energy landscape. The research is based on a qualitative methodology, incorporating a systematic literature review and comparative analysis to understand the complex dynamics of energy communities. By examining the structure of the Swedish energy system, the study pinpoints key factors influencing the success of energy- community models in Sweden, including regulatory frameworks, technological infrastructure, economic and financial viability, community engagement, and environmental sustainability. The findings emphasize six business models that closely align with Swedish values and objectives, highlighting the significance of community involvement, sustainability, and innovation in transforming Sweden's energy sector. These models include community-based energy generation, residential energy self-consumption, shared community energy generation, electric mobility cooperatives, collective financial initiatives, and circular economy-based approaches. In conclusion, the thesis proposes an Integrated Sustainable Energy Community Model (ISECM) as a comprehensive futuristic energy community model to guide Sweden's transition towards a more decentralized, participative, and sustainable energy future. This model integrates sustainable energy production, smart urban mobility, resource recovery, and digital integration. Further recommending strategic initiatives for implementation such as developing community platforms, forging strategic partnerships, and establishing environmental and social metrics. The research contributes to both academic and practical discussions on sustainable energy transitions, offering a strategic framework for leveraging community-based models to achieve Sweden's environmental and energy goals. It calls for active engagement from government, industry, academia, and communities to unlock the potential of innovative business models in advancing Sweden's energy sustainability agenda. / Denna avhandling genomför en omfattande utforskning av affärsmodeller för energigemenskaper, särskilt anpassade till de unika kraven i den svenska energisektorn. Syftet är att identifiera och utvärdera globala affärsmodeller för energigemenskaper med fokus på deras tillämplighet inom Sveriges regelverk, marknadsdynamik och sociokulturella sammanhang. Med hjälp av Business Model Canvas som analytiskt ramverk kartlägger studien tolv distinkta affärsmodellsarketyper, från gemenskapsbaserad energiproduktion till modeller baserade på cirkulär ekonomi, och bedömer deras livskraft i Sveriges innovativa och hållbarhetsinriktade energilandskap. Forskningen är grundad i en kvalitativ metodik, inkluderande en systematisk litteraturgenomgång och jämförande analys för att förstå de mångfacetterade dynamikerna inom energigemenskaper. Genom att utforska strukturen i det svenska energisystemet identifierar studien nyckelfaktorer som påverkar framgången för modeller av energigemenskaper i Sverige, inklusive regelverk, teknologisk infrastruktur, ekonomisk och finansiell livskraft, gemenskapsengagemang och miljömässig hållbarhet. Resultaten belyser sex affärsmodeller som ligger i linje med svenska värderingar och mål, och betonar vikten av gemenskapsinvolvering, hållbarhet och innovation i omvandlingen av Sveriges energisektor. Dessa modeller inkluderar gemenskapsbaserad energiproduktion, självkonsumtion av energi i bostäder, delad gemenskapsenergiproduktion, kooperativ för elektrisk mobilitet, kollektiva finansiella initiativoch modeller baserade på cirkulär ekonomi. Som avslutning föreslår avhandlingen en Integrerad Hållbar Energi Gemenskaps Modell (ISEGM) som ett holistiskt framtida energigemenskap för att vägleda Sveriges övergång mot en mer decentraliserad, deltagande och hållbar energiframtid. Denna modell inkluderar hållbar energiproduktion, smart stadsrörlighet, återvinning av resurser och digital integration. Som vidare rekommenderar strategiska initiativ för implementering, såsom utveckling av gemenskapsplattformar, skapande av strategiska partnerskap och etablering av miljö- och sociala mätvärden. Forskningen bidrar till akademiska och praktiska diskussioner om hållbara energiövergångar, och erbjuder ett strategiskt ramverk för att utnyttja gemenskapsbaserade modeller för att uppnå Sveriges miljö- och energimål. Den uppmanar till aktivt engagemang från regeringen, industrin, akademin och gemenskaper för att förverkliga potentialen i innovativa affärsmodeller för att främja Sveriges hållbarhetsagenda inom energi.