[EN] With this research it is pretended to deepen the knowledge of a specific typology of colonial sculpture, created in New Spain since the sixteenth century and that was the miscegenation product after the arrival of the Spaniards to America. It is about the lightweight sculpture made from materials derived from corn stalk: the stem, whole pith, and the finely ground pith and agglutinated, to form therewith a paste to model its parts. Corn, main nourishment of the original inhabitants of America, was used by pre-Hispanic cultures for many purposes, and with it, they also performed sculptures for represent and worship their deities. Not many copies that remain from this sculptural typology, which is included in the group known as "lightweight sculpture" as this is a main feature of most of the pieces made with corn stalk. The denomination is completed with the name of the specific material that predominates in the artwork. Thus, the images that will be studied throughout this research be referred to as "cornstalk lightweight sculptures". To increase knowledge of the works, research will address to assess the behavior of the constituent materials through exposure to the agents of deterioration of atmospheric origin that usually affect the images and are responsible for their physical, chemical, structural changes, etc. The research approach for evaluating material components will be by conducting samples that mimic the materials and the manufacturing processes of a real sculpture. These samples later will be subjected to weathering elements (light, humidity and temperature) on isolated aging chambers, designed and created for this laboratory experimentation. The final purpose of the research aimed at preservation of the sculptures, is the knowledge of the degradation mechanisms of materials, leading the researcher to understand the behavior of the artworks wherever maintenance conditions are not optimal, in order to establish appropriate parameters and formulate proposals for intervention to ensure proper conservation of the artworks. / [ES] Esta investigación se enfoca en profundizar sobre el conocimiento de una tipología específica de escultura virreinal, creada en la Nueva España a partir del siglo XVI y producto del mestizaje tras la llegada de los españoles a tierras americanas. Se trata de la escultura ligera elaborada con materiales derivados de la caña de maíz: el tallo, la médula entera y la médula molida y aglutinada, para formar con ella una pasta con la que modelar las piezas. El maíz, sustento principal de los pobladores originarios de América, era utilizado por las culturas prehispánicas para multitud de fines, y con él realizaban también obras escultóricas con las que representar y venerar a sus deidades. Esta técnica fue aprovechada durante el proceso de evangelización para la representación de imágenes católicas, principalmente cristos, que por su ligereza podían ser utilizadas para múltiples necesidades de representación de la nueva religión. No son muchos los ejemplares que se conservan de esta tipología escultórica, que se engloba en el grupo conocido como "escultura ligera". La denominación se completa con el nombre del material específico que predomina en la obra. Así, se mencionarán las imágenes que se van a estudiar a lo largo de este trabajo como "esculturas ligeras de caña de maíz". Para ampliar el conocimiento sobre las obras, la investigación se dirigirá a evaluar el comportamiento de los materiales constitutivos mediante su exposición a los agentes de deterioro de origen atmosférico que les suelen afectar y son responsables de sus variaciones físicas, químicas o estructurales. La manera de abordar la investigación para la evaluación material de los componentes será mediante la realización de probetas que imiten los materiales y procesos de elaboración de una escultura real. Estas muestras posteriormente serán sometidas a los agentes climáticos (luz, humedad y temperatura) aislados en cámaras de envejecimiento, diseñadas y creadas para esta experimentación en laboratorio. La finalidad de la investigación, dirigida a la conservación de las esculturas, es el conocimiento de los mecanismos de degradación de los materiales, que lleve al investigador a entender el comportamiento de las obras cuando las condiciones de mantenimiento no son las más apropiadas, con tal de establecer parámetros adecuados y formular propuestas de intervención que garanticen una correcta conservación de las mismas. / [CAT] Amb aquesta recerca es pretén aprofundir en el coneixement d'una tipologia específica d'escultura virreinal, creada en la Nova Espanya a partir del segle XVI i producte del mestissatge després de l'arribada dels espanyols a terres americanes. Es tracta de l'escultura lleugera elaborada amb materials derivats de la canya de dacsa: la tija, la medul·la sencera i la medul·la mòlta i aglutinada, per a formar amb ella una pasta amb la qual modelar les peces. La dacsa, aliment principal dels pobladors originaris d'Amèrica, era utilitzada per les cultures prehispàniques per a multitud de finalitats, i amb ella realitzaven també obres escultòriques amb les quals representar i venerar a les seues deïtats. No són molts els exemplars que es conserven d'aquesta tipologia escultòrica, que s'engloba en el grup conegut com a "escultura lleugera" doncs és aquesta una característica principal de la majoria de les peces elaborades amb canya de dacsa. La denominació es completa amb el nom del material específic que predomina en l'obra. Així, les imatges que es van a estudiar al llarg d'aquest treball s'esmentaran com a "Escultures lleugeres de canya de dacsa". Per a ampliar el coneixement al voltant de les obres, la recerca es dirigirà a avaluar el comportament dels materials constitutius mitjançant la seua exposició als agents de deterioració d'origen atmosfèric que solen afectar a les imatges i són responsables de les seues variacions físiques, químiques, estructurals, etc. La manera d'abordar la recerca per a l'avaluació material dels components serà mitjançant la realització de provetes que imiten els materials i processos d'elaboració d'una escultura real. Aquestes mostres posteriorment seran sotmeses als agents climàtics (llum, humitat i temperatura) aïllats en càmeres d'envelliment, dissenyades i creades per a aquesta experimentació en laboratori. La finalitat de la recerca, dirigida a la conservació de les escultures, és el coneixement dels mecanismes de degradació dels materials, que porte a l'investigador a entendre el comportament de les obres quan les condicions de manteniment no són les més apropiades, amb tal d'establir paràmetres adequats i formular propostes d'intervenció que garantisquen una correcta conservació de les mateixes. / Blasco Pérez, MDV. (2015). Nace, crece y envejece. La imaginería novohispana de caña de maíz. Una aproximación al comportamiento del material [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59418 / TESIS

[EN] In the current Spanish university context we can find some examples of audiovisual initiatives such as TV channel, web TV or producer, all of them of great quality. Most of them, as it happens abroad, they have become a space where to exchange and divulge knowledge. To that contributes the technological developing which opens new possibilities as from the point of view of the production as from the distribution. Equally, thanks to the new ways of communication the university television audience is more and more wide and heterogeneous. In this new television, closer to the educative level, cultural and social; University can play a crucial role, producing and exchanching audiovisual contents of university nature. The current investigation "Television and University, university televisions in Spain (2003-2010). A path finder project: UPV Television" it has its target in studying the university television as a tool to spread the knowledge acquired at the university; elaborating a report which gather and analyses the different television experiences and audiovisual platforms that have been done in the Spanish University frame work- during the period between 2003-2010 starting from the initial list of superior educational institutions working during the academical year 2013-2014 according to the report Facts and Figures from Spanish University System of the Educational, Culture and Sport Ministry- and setting to UPV television as a channel of reference. Therefore, the emergence and posterior evolution of the Spanish University channels it constitutes the foundation of this thesis. The research covers the period between 2003- concurring with the official presentation of the UPV Television - and April of 2010- date when the analogical age in Spain disappears with the consequent disappearance and appearance of TV channels; from the top, channel 45 of UHF in the Valencian metropolitan area, UPV TV-. The methodology used for this research it has been supported by gathering information, sighting and studying the existing university televisions in Spain. Also, it has been essential to know the background of the university television in an international level and some of the surveys done in this area. The individual analysis of the Spanish university webs it has allowed us to conclude that in most cases prevails the institutional nature on the online television, web TV or university audiovisual platforms; they have become the tool to spread the knowledge generated in the university among the university community in particular and the society where it belongs, in general and in a mean of communication to transmit the activities and doings sets on the academic field. / [ES] En el actual contexto universitario español encontramos ejemplos de iniciativas audiovisuales - canal de televisión, Web TV o productora - de gran calidad. La mayoría, al igual que sucede fuera de España, se convierte en espacio de intercambio y divulgación de conocimientos. A ello contribuye el desarrollo tecnológico, que abre nuevas posibilidades tanto desde el punto de vista de la producción como desde la distribución. Igualmente, gracias a las nuevas vías de comunicación; el público de la televisión universitaria es cada vez más amplio y heterogéneo. En esta nueva televisión, más cercana al plano educativo, cultural y social; la Universidad puede desempeñar un papel crucial produciendo, coproduciendo, distribuyendo e intercambiando contenidos audiovisuales de carácter universitario. La presente investigación "Televisión y Universidad, televisiones universitarias en España (2003-2010). Un proyecto pionero: UPV Televisión" tiene como objetivo estudiar la televisión universitaria como herramienta para la difusión del conocimiento generado en la Universidad; elaborar un informe que recoja y analice las diferentes experiencias televisivas y plataformas audiovisuales que se han llevado a cabo en el marco universitario español - durante el período comprendido entre 2003-2010 partiendo del listado inicial de Instituciones de Educación Superior en funcionamiento durante el curso académico 2013-2014 según el informe Datos y cifras del Sistema Universitario Español del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte - y fijar a UPV Televisión como canal de referencia. Por tanto, la aparición y posterior evolución de los canales universitarios españoles constituye la base de esta tesis. El estudio abarca el período comprendido entre el año 2003 - coincidiendo con la presentación oficial de UPV Televisión - y abril de 2010 - fecha del adiós a la era analógica en España con la consiguiente desaparición y aparición de canales de televisión; entre los primeros, el canal 45 de UHF en el área metropolitana valenciana, UPV TV -. La metodología aplicada para esta investigación se ha apoyado en la recopilación de información, la observación y el estudio de las televisiones universitarias existentes en España. Asimismo, ha resultado esencial conocer los antecedentes de la televisión universitaria a nivel internacional y algunos de los trabajos realizados en este campo. El análisis individual de las webs de las universidades españolas nos ha permitido concluir que en la mayoría de los casos prevalece el carácter institucional en la televisión online, Web TV o plataforma audiovisual universitaria; convertidas en instrumento para la difusión del conocimiento generado en la Universidad entre la comunidad universitaria, en particular y la sociedad de la que forma parte, en general y en vehículo de comunicación desde el que transmitir las actividades y los actos desarrollados en el ámbito académico. Por último, la recopilación de la documentación del proyecto UPV Radiotelevisión y el análisis de la información obtenida sobre los primeros años de existencia de la televisión de la Universitat Politècnica de València confirman el propósito de determinar a UPV TV como canal de referencia dentro del contexto televisivo universitario español. / [CAT] En l'actual context universitari espanyol trobem exemples d'iniciatives audiovisuals -canal de televisió, web TV o productora de continguts audiovisuals- de gran qualitat. La majoria, com ocorre també fora d'Espanya, es converteix en espai d'intercanvi i divulgació de coneixements. A fer-ho possible hi contribueix el desenvolupament tecnològic, que obri noves possibilitats tant des del punt de vista de la producció com de la distribució. Tanmateix, gràcies a les noves vies de comunicació, el públic de la televisió universitària és cada vegada més ampli i heterogeni. En aquesta nova televisió, més propera al món educatiu, cultural i social, la universitat pot exercir un paper crucial, produint, distribuint i intercanviant continguts audiovisuals de caràcter universitari. El present treball de recerca, "Televisió i universitat, televisions universitàries a Espanya (2003-2010). Un projecte pioner: UPV Televisió" té com a objectiu estudiar la televisió universitària com a eina per a la difusió del coneixement generat a la universitat; elaborar un informe que recull a les diferents experiències televisives i plataformes audiovisuals que s'han dut a terme en el marc universitari espanyol durant el període comprès entre els anys 2003 i 2010 -partint del llistat inicial d'institucions d'educació superior en funcionament durant el curs acadèmic 2013-2014, segons l'informe Datos y cifras del sistema universitario espanyol del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport-; i fixar UPV Televisió com a canal de referència. És per això que l'aparició i l'evolució posterior dels canals universitaris espanyols constitueix la base d'aquesta tesi. L'estudi abasta el període comprès entre l'any 2003 -coincidint amb la presentació oficial d'UPV Televisió ¿- i l'abril del 2010 -data de l'adéu a l'era analògica a Espanya amb la consegüent desaparició i aparició de canals de televisió; entre els desapareguts, el canal 45 d'UHF a l'àrea metropolitana valenciana, UPV TV. La recopilació d'informació sobre les televisions universitàries que hi ha a Espanya, i l'observació i l'estudi d'aquestes, han tingut un paper clau en la metodologia aplicada. Així mateix, ha resultat essencial conèixer els antecedents de la televisió universitària a nivell internacional i alguns dels treballs realitzats en aquest camp. L'anàlisi individual de les webs de les universitats espanyoles ens ha permès concloure que el caràcter institucional té prioritat en la televisió en línia, web TV o plataforma audiovisual universitària, convertides en instrument per a la difusió del coneixement generat a la universitat entre la comunitat universitària, en particular, i al si de la societat de què la universitat forma part, en general, i en vehicle de comunicació des del qual es transmeten les activitats i els actes desenvolupats en l'àmbit acadèmic. En darrer terme, la recopilació de la documentació del projecte UPV Radiotelevisió i l'anàlisi de la informació obtinguda sobre els primers anys d'existència de la televisió de la Universitat Politècnica de València ens permeten determinar UPV TV com a canal de referència dins del context televisiu universitari espanyol / Frasquet Pascual, MA. (2015). Televisión y Universidad, televisiones universitarias en España 2003-2010. Un proyecto pionero: UPV televisión [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59423 / TESIS

[EN] The city improvement through the intervention of the urban elements and the public art. A study on Kaohsiung City. Summary The urban element has the task of responding to the needs of the user in public space: information, relaxation, communication, trade, hygiene & health, vegetation and ornaments, etc. Equipment and components that demand, to the same extent, sensitivity and rigor; aesthetics and functionality; and a logical location to develop and equip a full sense of radiating capacity value to the environment. Its importance lies in which the quality is the same as that largely gives character and uniqueness to our daily living and thereby reinforce the image and the style of the city. It is desirable to investigate the circumstances in which the urban style has been created by the urban elements and the public art. By means of documentation collected in field work on the subject we have discovered the fundamental principles regarding urban elements placed in the urban space, the visual elements of the urban landscape, the characteristics and implications of public art as well as urban image. This is to investigate the urban elements and the public art intervening in the style of the urban construction, which we have to observe and analyze the differences. We put Kaohsiung City (Taiwan) as a concrete example, where we have developed our research work in recent years, to verify the reality of public space if the results bring the benefits that we offer by urban elements and public art. Finally, I will make conclusion and relevant recommendations resulting from working method and the results of the study. Through the study's conclusion, I hope to have a new consensus on the development of urban space to lead our city to the new challenges of the century. / [ES] La mejora de la ciudad a través de la intervención de los elementos urbanos y el arte público. Un estudio sobre la ciudad de Kaohsiung. Resumen Al elemento urbano le corresponde la tarea de dar respuesta a las necesidades del usuario en el espacio público: información, descanso, comunicación, comercio, higiene y salubridad, vegetación y adorno, etc. Equipamiento y componentes que demandan, en la misma medida, sensibilidad y rigor; estética y funcionalidad; y una localización lógica para desarrolle y dote de sentido pleno la capacidad de irradiar valor al entorno. Su importancia radica en que es la cualidad de los mismos lo que, en buena medida, otorga carácter y singularidad a nuestro habitar cotidiano y refuerzan con ello la imagen y el estilo propio de la ciudad. Se desea Investigar las circunstancias en que el estilo urbano ha sido creado por los elementos urbanos y el arte público. Mediante la documentación recopilada en el trabajo de campo sobre el tema hemos descubierto los principios fundamentales con respecto a los elementos urbanos colocados en el espacio urbano, los elementos visuales del paisaje urbano, las características y las connotaciones del arte público así como la imagen urbana. Se trata de investigar los elementos urbanos y el arte público interviniendo en el estilo de la construcción urbana, por lo cual tenemos que observar y analizan las diferencias. Ponemos la ciudad de Kaohsiung (Taiwán) como un ejemplo concreto, en donde hemos desarrollado nuestro trabajo investigador en los últimos años, para verificar en la realidad del espacio público si los resultados traen los beneficios que proponemos a través de los elementos urbanos y el arte público. Finalmente, plantearé la conclusión y las recomendaciones pertinentes consecuencia del método de trabajo y de los resultados obtenidos del estudio. A través de la conclusión del estudio, espero que puedan tener un nuevo consenso sobre el desarrollo del espacio urbano para dirigir nuestra ciudad a los nuevos retos del siglo. / [CAT] La millora de la ciutat a través de la intervenció dels elements urbans i l'art públic. Un estudi sobre la ciutat de Kaohsiung. Resum Es vol investigar les circumstàncies en que l'estil urbà ha estat creat pels elements urbans i l'art públic. Mitjançant la documentació recopilada en el treball de camp sobre el tema, hem descobert els principis fonamentals pel que fa als elements urbans col¿locats en l'espai urbà, els elements visuals del paisatge urbà, les característiques i les connotacions de l'art públic així com la imatge urbana. Es tracta d'investigar els elements urbans i l'art públic intervenint en l'estil de la construcció urbana, per la qual cosa hem d'observar i analitzen els diferents contexts. Posem la ciutat de Kaohsiung (Taiwan) com un exemple concret, on hem desenvolupat el nostre treball investigador en els darrers anys, per verificar en la realitat de l'espai públic, si els resultats porten els beneficis que proposem a través dels elements urbans i l'art públic. Finalment, plantejaré la conclusió i les recomanacions pertinents conseqüència del mètode de treball i dels resultats obtinguts de l'estudi. A través de l' conclusió de l'estudi, espero que puguin tenir un nou consens sobre el desenvolupament de l'espai urbà per dirigir la nostra ciutat als nous reptes del futur. / Li, I. (2015). La mejora de la ciudad a través de la intervención de los elementos urbanos y el arte público. Un estudio sobre la ciudad de Kaohsiung [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59475 / TESIS

[EN] This Doctoral Thesis analyzed from a gender and iconographic perspective still images accompanying the music recorded between 1900 and 1940, particularly in the album sleeves localized by intensive fieldwork in the Bibliothèque nationale de France. The sample size, 512 individuals, is supported with specific material of particular relevance, wax cylinders package, pianola rolls and albums disc, located on the funds from the Museu de la Música de Barcelona, the Biblioteca de Catalunya, Biblioteca Nacional de España, the Hochschule für Musik und Tanz Köln and Musikaren Euskal Artxiboa, Archivo Vasco de la Música. The study builds on previous research on the relationship between still image and recorded music, developed by the author in the DEA. The PhD thesis extends these theoretical positions and is based on the localization, selection and cataloging of a representative sample of cases prior to 1940 remaining devalued and discontinued. At the core of the study iconographic variables are determined and visual analysis model based on gender studies, new musicology and image studies are proposed. Finally, the PhD thesis values the graphic discursive relevance in the period between 1900 and 1940, usually not considered and, however, essential for a global understanding of the phenomenon of sound recording and its implementation as new cultural practice. This is a documentary investigation based on unpublished primary sources of exploratory nature and inductive character, performed by quantitative analysis tools, qualitative and visual. / [ES] La presente Tesis Doctoral analiza desde una perspectiva iconográfica y de género las imágenes fijas que acompañan a la música grabada entre 1900 y 1940, en concreto en las fundas de disco localizadas mediante trabajo de campo intensivo en la Bibliothèque nationale de France. La amplitud de la muestra, 512 ejemplares, se apoya con materiales puntuales de especial relevancia, envases de cilindros de cera, rollos de pianola y álbumes de disco, localizados en los fondos del Museu de la Música de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Nacional de España, el Hochschule für Musik und Tanz Köln y el Musikaren Euskal Artxiboa, Archivo Vasco de la Música. El estudio toma como base la investigación precedente sobre la relación entre imagen fija y música grabada, desarrollada por la autora en el DEA. La Tesis Doctoral amplía estas posiciones teóricas y se concreta en la localización, selección y catalogación de una muestra representativa de las fundas de disco previas a 1940 que permanecían devaluadas y descatalogadas. En el núcleo del estudio se determinan las variables iconográficas y se propone un modelo de análisis visual basado en los estudios de género, la nueva musicología y los estudios de la imagen. Finalmente, la Tesis Doctoral pone en valor la relevancia gráfico discursiva del período comprendido entre 1900 y 1940, habitualmente no considerado y, sin embargo, fundamental para la comprensión global del fenómeno de la grabación sonora y su implantación como nueva práctica cultural. Se trata de una investigación documental basada en fuentes primarias inéditas, de naturaleza exploratoria y carácter inductivo, llevada a cabo mediante herramientas de análisis cuantitativo, cualitativo y visual. / [CAT] La present Tesi Doctoral analitza des d'una perspectiva iconogràfica i de gènere les imatges fixes que acompanyen a la música gravada entre 1900 i 1940, en concret en les fongues de disc localitzades mitjançant treball de camp intensiu en la Bibliothèque nationale de France. L'amplitud de la mostra, 512 exemplars, es recolza amb materials puntuals d'especial rellevància, envasos de cilindres de cera, rotllos de pianola i àlbums de disc, localitzats en els fons del Museu de la Música de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Nacional de España, el Hochschule für Musik und Tanz Köln i el Musikaren Euskal Artxiboa, Archivo Vasco de la Música. L'estudi pren com a base la recerca precedent sobre la relació entre imatge fixa i música gravada, desenvolupada per l'autora en el DEA. La Tesi Doctoral amplia aquestes posicions teòriques i es concreta en la localització, selecció i catalogació d'una mostra representativa de les fongues de disc prèvies a 1940 que romanien devaluades i descatalogades. En el nucli de l'estudi es determinen les variables iconogràfiques i es proposa un model d'anàlisi visual basada en els estudis de gènere, la nova musicologia i els estudis de la imatge. Finalment, la Tesi Doctoral posa en valor la rellevància gràfic discursiva del període comprès entre 1900 i 1940, habitualment no considerat i, no obstant açò, fonamental per a la comprensió global del fenomen de l'enregistrament sonor i la seua implantació com a nova pràctica cultural. Es tracta d'una recerca documental basada en fonts primàries inèdites, de naturalesa exploratòria i caràcter inductiu, duta a terme mitjançant eines d'anàlisi quantitativa, qualitatiu i visual. / Navarro Coll, J. (2016). Análisis iconográfico desde una perspectiva de género de las fundas de disco de la Bibliothèque nationale de France desde 1900 hasta 1940 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/60157 / TESIS

[EN] In the middle of the 20th century, the emergence of jewellery authors who assumed the avant-garde art and design trends, called into question the very definition of <jewel>, conventionally limited to precious materials and to a mainly ornamental function. This encouraged a progressive trend towards integration of new materials that break convention, although many of them are new compared to traditional jewellery, and were already used in ancient times and cultures outside the Western tradition. Our own experience in the field of jewellery is part of this research for new-old materials. Regarding the material object of the practical experimentation, dehydrated skin has been well studied by historians in the form of parchment, but their traditional applications are more diverse. Craftsmen and contemporary artists have also included in their production, including some jewellers, although the examples are scarce compared to other materials. This reinforces the motivation for a personal experimentation which we describe in detail from its test phase to the final application in a series of thirteen jewels entitled Skin job (2014-2015). The overall objective of this research is to contribute to the provision of a new old material inventory of contemporary jewellery. To achieve this goal, four specific objectives must be met: identify and analyze the specific context of contemporary jewellery which includes this thesis; determine the way in which our past production is related to that context; study aspects that characterize dehydrated skin, dominating the technical and expressive possibilities; creatively integrate it in the preparation of the final objects. The theoretical and practical methodological procedures are divided according to these objectives. First, the development of an analytical taxonomy of new-old materials in contemporary jewellery, gathering information from accredited bibliographic sources and direct information, and through interviews with representative contemporary jewellers. Second, reviewing our history as a methodological strategy to distinguish similarities and differences regarding the specific context. Third, applying the methodology of design from a material, which entails an examination of its physical properties, cataloging its various applications and direct contact with the processing industry, as well as experimental practice reflecting their behaviours in a lab book. Fourth, verify the applicability of the experiments by producing final objects, as a synthesis of the experience and knowledge. As a result, we believe they have identified the framework in which the value system of contemporary jewellery is inverted in relation to traditional jewellery, overlapping the expressive values to the value of the materials. Looking at our own history, we have identified the influence of this concept of jewellery as the main motivator of our production, which is demonstrated through an experimental activity continued with new-old materials. Regarding research on dehydrated skin, we found its historical importance, both in the parchment modality most studied, and the diversity of localized, past and present applications. It is found that, despite its use declined, this type of skin continues to attract the interest of artists, designers and craftsmen. The tests to which the material has undergone in the practice phase allowed us to develop various techniques to integrate the material into jewellery. We have thus been able to confirm what others authors with their own experimentation with different results: the suitability and the wealth of possibilities for this type of skin, as a distinct expressive vehicle among the materials to create jewellery. / [ES] A mediados del s. XX irrumpe una generación de joyeros que asumen las corrientes vanguardistas del arte y del diseño, lo que hizo cuestionarse la definición del concepto <joya>, tradicionalmente limitado a materiales preciosos y una función sobre todo ornamental. Esto alentó una tendencia rupturista a la integración de nuevos materiales, aunque muchos de ellos, si bien son nuevos para la joyería tradicional, ya fueron empleados en la antigüedad y en otras culturas. Nuestra propia trayectoria dentro de la joyería se enmarca en el empleo de estos materiales. Respecto al material objeto de la experimentación práctica, la piel deshidratada ha sido bien estudiada por los historiadores en su modalidad de pergamino, pero sus aplicaciones tradicionales son más diversas. Artesanos y artistas actuales lo han incorporado en su producción, incluidos joyeros, pero los ejemplos son escasos en comparación con otros materiales. Esto refuerza la motivación para realizar una experimentación personal que describimos detalladamente desde su fase de ensayos a la de aplicación definitiva en una serie de trece joyas, titulada Skin job (2014-2015). El objetivo general de esta tesis es contribuir en la aportación de un nuevo-viejo material al inventario de la joyería contemporánea. Para ello deben cumplirse cuatro objetivos específicos: delimitar y analizar el marco concreto de la joyería contemporánea en que se incluye esta tesis; determinar el modo en que nuestra producción anterior se relaciona con ese contexto; estudiar los aspectos que caracterizan a la piel deshidratada, dominando sus posibilidades técnico-expresivas; incluirlo creativamente en la confección de los objetos definitivos. Los procedimientos metodológicos teórico prácticos se dividen en función de estos objetivos. Primero, la elaboración de una taxonomía analítica de los nuevos-viejos materiales en joyería contemporánea, reuniendo información de fuentes bibliográficas acreditadas e información directa, y a través de entrevistas a joyeros contemporáneos representativos. Segundo, la revisión de nuestra trayectoria como estrategia metodológica para distinguir coincidencias y divergencias con respecto al marco concreto. Tercero, aplicar la metodología de diseño a partir de un material, lo que conlleva el examen de sus propiedades físicas, la catalogación de sus diversas aplicaciones y el contacto directo con la industria transformadora, así como, la práctica experimental, reflejando sus comportamientos en un cuaderno de taller. En cuarto lugar, verificar la aplicabilidad de los experimentos mediante la producción de objetos definitivos, como una síntesis de la experiencia y conocimientos adquiridos. Como resultados, consideramos haber identificado el marco de referencia en el que el sistema de valores de la joyería contemporánea se invierte respecto al de la joyería tradicional, superponiendo los valores expresivos al valor de los materiales. Al revisar la trayectoria personal hemos identificado la influencia de este concepto como principal motivador de nuestra producción, lo que se demuestra a través de una actividad experimental continuada con nuevos-viejos materiales. Respecto a la investigación sobre la piel deshidratada, hemos comprobado su importancia histórica, tanto en su modalidad más estudiada del pergamino, como en la diversidad de aplicaciones localizadas, antiguas y actuales. Queda constatado que, a pesar de haber decaído su empleo, este tipo de piel sigue atrayendo el interés de artistas, diseñadores y artesanos. Los ensayos a los que se ha sometido el material en la fase práctica nos han permitido desarrollar técnicas variadas para integrar el material en las joyas. Con ello hemos podido confirmar lo que otros autores plantean con su propia experimentación y con resultados distintos: la adecuación y la riqueza de posibilidades de este tipo de piel, como vehículo expresivo diferenciado entre los mat / [CAT] A mitjan s. XX, irromp una generació de joiers que assumeixen els corrents avantguardistes de l'art i del disseny, el que va fer qüestionar-se la definició del concepte <joia>, tradicionalment limitat a materials preciosos i una funció sobretot ornamental. Això va encoratjar una tendència rupturista progressiva a la integració de nous materials, encara que molts d'ells, si bé són nous a la joieria tradicional, ja van ser emprats en l'antiguitat i en altres cultures. La nostra pròpia trajectòria dins de la joieria s'emmarca en l'ús d'aquests materials. Pel que fa al material objecte de l'experimentació pràctica, la pell deshidratada ha estat ben estudiada pels historiadors en la modalitat de pergamí, però les seues aplicacions tradicionals són més diverses. Artesans i artistes actuals ho han incorporat en la seua producció, inclosos joiers, però els exemples són escassos en comparació amb altres materials. Açò reforça la motivació per realitzar una experimentació personal que descrivim detalladament des de la fase d'assajos a la d'aplicació definitiva en una sèrie de tretze joies, titulada Skin job (2014-2015). L'objectiu general d'aquesta tesi és contribuir a l'aportació d'un nou-vell material a l'inventari de la joieria contemporània. Per a això s'han de complir quatre objectius específics: delimitar i analitzar el marc concret de la joieria contemporània en què s'inclou aquesta tesi; determinar la manera en que la nostra producció anterior es relaciona amb aquest context; estudiar els aspectes que caracteritzen la pell deshidratada, dominant les seues possibilitats tècnic-expressives; incloure-ho creativament en la confecció dels objectes definitius. Els procediments metodològics teòrics i pràctics es divideixen en funció d'aquests objectius. Primer, l'elaboració d'una taxonomia analítica dels nous-vells materials en joieria contemporània, reunint informació de fonts bibliogràfiques acreditades i informació directa, i a través d'entrevistes a joiers contemporanis representatius. Segon, la revisió de la nostra trajectòria com a estratègia metodològica per distingir coincidències i divergències pel que fa al marc concret. Tercer, aplicar la metodologia de disseny a partir d'un material, el que comporta l'examen de les seues propietats físiques, la catalogació de les seues diverses aplicacions i el contacte directe amb la indústria transformadora, així com, la pràctica experimental, reflectint els seus comportaments en un quadern de taller. En quart lloc, verificar l'aplicabilitat dels experiments mitjançant la producció d'objectes definitius, com una síntesi de l'experiència i coneixements adquirits. Com a resultats, considerem haver identificat el marc de referència en què el sistema de valors de la joieria contemporània s'inverteix respecte al de la joieria tradicional, superposant els valors expressius al valor dels materials. En revisar la trajectòria personal hem identificat la influència d'aquest concepte com a principal motivador de la nostra producció, la qual cosa es demostra a través d'una activitat experimental continuada amb nous-vells materials. Pel que fa a la recerca sobre la pell deshidratada, hem comprovat la seua importància històrica, tant en la seua modalitat més estudiada del pergamí, com en la diversitat d'aplicacions localitzades, antigues i actuals. Queda constatat que, malgrat haver decaigut el seu ús, aquest tipus de pell segueix atraient l'interès d'artistes, dissenyadors i artesans. Els assajos als quals s'ha sotmès el material en la fase pràctica ens han permès desenvolupar tècniques variades per integrar el material en les joies. Amb això hem pogut confirmar el que altres autors plantegen amb la seua pròpia experimentació i amb resultats diferents: l'adequació i la riquesa de possibilitats d'aquest tipus de pell, com a vehicle expressiu diferenciat entre els materials de joieria. / Pastor Climent, JC. (2016). NUEVOS-VIEJOS MATERIALES EN EL CONTEXTO DE LA JOYERÍA CONTEMPORÁNEA: SERIE SKINJOB, PROPUESTA EXPERIMENTAL DE JOYERÍA CON PIEL DESHIDRATADA [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62359 / TESIS

[EN] This thesis, entitled "The Femininity and the Construction of Subjectivity in the Contemporary Feminine Art of Taiwan Since the 1990s," aims to study the art made by women in Taiwan from the last decade of the 20th century to the present. The hypothesis which has been put forward is to verify if there is feminine/feminist art in Taiwan, and if femininity and subjectivity are concepts developed in contemporary visual arts of this culture. Therefore, among the fundamental objectives, the more important one is to carry out a historical review, from the perspectives of critique and art history. In order to achieve that goal, we will study the development of the historical context to arrive at the contemporary feminine art of Taiwan, analyzing the works of Taiwanese women artists who have worked in the same field of the construction of subjectivity. We will then end with the analysis of four collective exhibitions of Taiwanese women artists in the 1990s, and through them, explore the progress of the development of the concept of feminine/feminist art and elaborate upon how women artists use different strategies of collective exhibitions to build and represent feminine subjectivity. Finally, within this context, we will try to reflect on the possible existence of a feminine aesthetics, in other words, a different aesthetics, which is able to create new artistic discourses. In conclusion, the research clearly shows that we have been able to confirm the hypothesis and the objectives proposed through the methodology used. / [ES] La tesis que se presenta, titulada "La feminidad y la construcción de la subjetividad en el arte femenino contemporáneo de Taiwán a partir de los años 90", pretende ser un estudio del arte realizado por mujeres desde la última década del siglo XX hasta la actualidad, en Taiwan. La hipótesis que se ha barajado trata de constatar si hay un arte femenino/feminista en Taiwán, y si la feminidad y la subjetividad son conceptos desarrollados en la plástica contemporánea de esta cultura. Por ello, entre los objetivos fundamentales destaca el realizar una revisión histórica, desde los ejes de la crítica y la historia artística. Para ello estudiaremos el desarrollo del contexto histórico para llegar a la contemporaneidad del arte femenino de Taiwan, analizando las obras de las mujeres artistas taiwanesas que han trabajado en el mismo campo de la construcción de la subjetividad y terminaremos con el análisis de cuatro exposiciones colectivas de mujeres artistas taiwanesas en los años 90, en las que se explora el progreso del desarrollo del concepto de arte femenino/feminista y se profundiza sobre cómo las mujeres artistas emplean diferentes estrategias de exposición colectiva con el fin de construir y representar la subjetividad femenina. Por último, dentro de este contexto, se reflexionará sobre la posible existencia de una estética femenina, en otras palabras, de una estética de la diferencia, capaz de crear nuevos discursos artísticos. Como conclusión a esta investigación corroborar que hemos podido confirmar la hipótesis planteada y los objetivos señalados a través de la metodología utilizada. / [CAT] La tesi que es presenta, titulada "La feminitat i la construcció de la subjectivitat en l'art femení contemporani de Taiwan a partir dels anys 90", pretén ser un estudi de l'art realitzat per dones des de l'última dècada del segle XX fins a l'actualitat a Taiwan. La hipòtesi que s'ha estudiat tracta de comprovar si hi ha un art femení/feminista a Taiwan, i si la feminitat i la subjectivitat són conceptes desenvolupats en la plàstica contemporània d'aquesta cultura. Per això, entre els objectius fonamentals destaca realitzar una revisió històrica, des dels eixos de la crítica i la història artística. Per a açò estudiarem el desenvolupament del context històric per arribar a la contemporaneïtat de l'art femení de Taiwan, analitzant les obres de les dones artistes taiwaneses que han treballat en el mateix camp de la construcció de la subjectivitat i acabarem amb l'anàlisi de quatre exposicions col¿lectives de dones artistes taiwaneses als anys 90 en què s'explora el progrés del desenvolupament del concepte d'art femení/feminista i s'aprofundeix sobre com les dones artistes empren diferents estratègies d'exposició col¿lectiva amb la finalitat de construir i representar la subjectivitat femenina. Finalment, dins d'aquest context, es reflexionarà sobre la possible existència d'una estètica femenina, en altres paraules, d'una estètica de la diferència, capaç de crear nous discursos artístics. Com a conclusió a aquesta investigación, corroborar que hem pogut confirmar la hipòtesi plantejada i els objectius assenyalats a través de la metodologia utilitzada. / Lu, I. (2016). LA FEMINIDAD Y LA CONSTRUCCIÓN DE LA SUBJETIVIDAD EN EL ARTE FEMENINO CONTEMPORÁNEO DE TAIWAN, A PARTIR DE LOS AÑOS 90 [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62361 / TESIS

[EN] L'IDENTITAT DEL TEMPS AL MOVIMENT CINEMATOGRÀFIC El cinema és la suma d'una successió temporal d'axiomes que escruten el fet estètic; no obstant això, aquests axiomes per assegurar la seva veritable existencia, primer han de ser percebuts a través de l'experiència suportant tot tipus de proves a què sotmetem la seva entelèquia, bé des del punt de vista teòric o mitjançant l'experimentació; i segon, i per tan, poder ordenar i classificar-se d'una manera lògica dins i fora de les estructures a les que pertanyen per poder ser entenses millor. El propòsit d'aquest treball és revisar algunes obres del panorama cinematogràfic actual per concretar les postures dels moviments de camps en la planificació del film; ens enfrontarem a les diverses possibilitats d'interpretar un film, per després d'emmarcar-ho sociològica i psicològicament poder comprendre-ho i explicar-ho millor. Així doncs, analitzarem els fenòmens físics i psicològics per concretar la procedència i l'estructura de les construccions cinematogràfiques, i tot seguit intentarem reconèixer la intenció dels directors a l'hora d'elaborar ambients ficticis. L'Anàlisi de la descongestió i la deconstrucció de moments clau en el recorregut, pausa o declivi de la càmera per seccionar la semiòtica del seu emplaçament. METODOLOGIA La metodologia serà en tot moment pràctica. No obstant, serà necessari abordar una sèrie de continguts teòrics relatius al procés de comunicació i als rudiments teòrics i tècnics dels diferents mitjans de comunicació i els seus llenguatges respectius. Per als continguts teòrics s'utilitzarà, la major part de les vegades, el mètode maièutic: mitjançant preguntes dirigides (aprenentatge significatiu). Les anàlisis pràctics del material audiovisual aniran component el carcassa teòrica de cada capítol i la metodologia a utilitzar será la de projecte. El mètode empíric permetrà l'obtenció i elaboració de dades i el coneixement de fets fonamentals que caracteritzen els fenòmens. OBJECTIUS A- Relacionar observacions de fets estètics, buscar les estructures que els provoquen, i explicar les maneres d'emfatitzar aquests fenòmens en els dispositius fílmics; i d'aquesta manera satisfer la necessitat de l'ésser humà de comprendre el funcionament i l'estructura dels projectes cinematogràfics, a través del coneixement científic. B- Comprendre els principis que fonamenten el conjunt de l'activitat perceptiva i comunicativa audiovisual. C- Capacitar la conceptualització i l'anàlisi crítica adequat del desenvolupament històric de les representacions en la cultura audiovisual. D- Identificar i valorar les noves dimensions comunicatives de la revolució digital en la societat contemporània. RESULTATS La idea central d'aquesta anàlisi tecno ètic prova que sota la superfície del pensament i de la conducta humana en les seves representacions, tant els subjectes individuals com la dels grups o les cultures hi ha formes de comportament perceptibles que es poden desmuntar per esbrinar qui és el organitzador del nostre inconscient col¿lectiu per poder reclamar el JO. Per això, hem de considerar que les tecno estructures s'han d'utilitzar com a marcs d'investigació per utilitzar aquesta experiència i desenvolupar teories i elaborar informes que permetin reforçar i complementar les nostres idees. En el cas que ens ocupa, concretament el cinema ha quedat demostrat que l'exercici de la cinematografia ha evolucionat de manera paral¿lela als seus avanços tecnològics, desenvolupant un model semiòtic que ens ajuda a comprendre l'amplitud de les pel¿lícules en tota la seva extensió. S'ha complert el nostre objectiu que no ha estat altre que intentar definir el camí que des del text audiovisual procuri a la nostra naturalesa una transparència en la veritat per estimular les dimensions dels nostres sentits. Que l'ésser i el poder ser es quedin perfectament definits amb la voluntat dels nostr / [ES] LA IDENTIDAD DEL TIEMPO EN EL MOVIMIENTO CINEMATOGRÁFICO El cine es la suma de una sucesión temporal de axiomas que escrutan el hecho estético; no obstante, estos axiomas para asegurar su verdadera existencia han primero de ser percibidos a través de la experiencia soportando todo tipo de pruebas a las que sometemos su entelequia, bien desde el punto de vista teórico o mediante la experimentación; y segundo, y por consiguiente, poder ordenarse y clasificarse de un modo lógico dentro y fuera de las estructuras a las que pertenecen para poder entenderse mejor. El propósito de este trabajo es revisar algunas obras del panorama cinematográfico actual para concretar las posturas de los movimientos de campos en la planificación del film; nos enfrentaremos a las diversas posibilidades de interpretar un film, para después de enmarcarlo sociológica y psicológicamente poder comprenderlo y explicarlo mejor. Así pues, analizaremos los fenómenos físicos y psicológicos para concretar la procedencia y la estructura de las construcciones cinematográficas, y seguidamente intentaremos reconocer la intención de los directores a la hora de elaborar ambientes ficticios. Análisis de la descongestión y la deconstrucción de momentos clave en el recorrido, pausa o declive de la cámara para seccionar la semiótica de su emplazamiento. METODOLOGÍA La metodología será en todo momento práctica. No obstante, será necesario abordar una serie de contenidos teóricos relativos al proceso de comunicación y a rudimentos teóricos y técnicos de distintos medios de comunicación y sus lenguajes respectivos. Para los contenidos teóricos se utilizará, las más de las veces, el método mayéutico: mediante preguntas dirigidas (aprendizaje significativo). Los análisis prácticos del material audiovisual irán componiendo el armazón teórico de cada capítulo y la metodología a utilizar la de proyecto. El método empírico permitirá la obtención y elaboración de datos y el conocimiento de hechos fundamentales que caracterizan a los fenómenos. OBJETIVOS A- Relacionar observaciones de hechos estéticos, buscar las estructuras que los provocan, y explicar las maneras de enfatizar estos fenómenos en los dispositivos fílmicos; y de este modo satisfacer la necesidad del ser humano de comprender el funcionamiento y la estructura de los proyectos cinematográficos, a través del conocimiento científico. B- Comprender los principios que fundamentan el conjunto de la actividad perceptiva y comunicativa audiovisual. C- Capacitar la conceptualización y el análisis crítico adecuado del desarrollo histórico de las representaciones en la cultura audiovisual. D- Identificar y valorar las nuevas dimensiones comunicativas de la revolución digital en la sociedad contemporánea. RESULTADOS La idea central de este análisis tecno ético prueba que bajo la superficie del pensamiento y de la conducta humana en sus representaciones, tanto la de sujetos individuales como la de grupos o culturas existen formas de comportamiento perceptibles que se pueden desmontar para averiguar quién es el organizador de nuestro inconsciente colectivo para poder reclamar el YO. Por ello, debemos considerar que las tecno estructuras se deben utilizar como marcos de investigación para utilizar esta experiencia y desarrollar teorías y elaborar informes que permitan reforzar y complementar nuestras ideas. En el caso que nos ocupa, concretamente el cine, ha quedado demostrado que el ejercicio de la cinematografía ha evolucionado de manera paralela a sus avances tecnológicos, desarrollándose un modelo semiótico que nos ayuda a comprender la amplitud de las películas en toda su extensión. Se ha cumplido nuestro objetivo que no ha sido otro que intentar definir el camino que desde el texto audiovisual procure a nuestra naturaleza transparencia en la verdad al estimular las dimensiones de los sentidos. Que el ser y el poder ser se queden perfectamente d / [CAT] IDENTITY OF TIME IN THE FILM MOVEMENT The film is the sum of a temporal succession of axioms that scrutinize the aesthetic fact; however, these axioms to ensure their very existence have first to be perceived through the experience enduring all kinds of tests to submit pipe dreams, either from a theoretical point of view or through experimentation; and second, and therefore, to be able to be sorted and classified logically into and out of the structures they belong to for their best understanding. The purpose of this paper is to review some of the current movie scene works to finalize the positions of the movements of fields in planning the film; we will face the various possibilities of interpreting a film, so after framing it sociologically and psychologically we could understand and explain it better. So, we analyze the physical and psychological phenomena to realize the origin and structure of the film constructions, and then we will try to recognize the intention of the directors when preparing fictitious environments. Decongestion analysis and deconstruction of key moments in the tour, pause or decline of camera movements to demarcate the semiotics of its location. METHODOLOGY The methodology will be mainly practice. However, it will be necessary to address a number of theoretical content related to the communication process and the theoretical and technical of the different media and their respective languages rudiments. For the theoretical contents we will use the maieutic method: using leading questions (meaningful learning). Practical analysis of audiovisual material will compose the theoretical framework of each chapter and the methodology to use along the project. The empirical method will allow the collection and processing of data and will help us with the knowledge of basic facts that characterize phenomena. GOALS A- Connect observations from the aesthetic facts, find the structures that cause them, and explain ways to emphasize these phenomena in film devices; and thus will satisfy the human need to understand the functioning and structure of film projects, through scientific knowledge. B- Understand the principles underlying the whole visual perceptive and communicative activity. C- Train conceptualization and proper critical analysis of the historical development of performances in audiovisual culture. D Identify and evaluate the new communication dimensions of the digital revolution in contemporary society. RESULTS The central idea of this techno ethical analysis proves that under the surface of human thought and behavior, in their performances, both individual subjects as groups or cultures, perceptible forms of behavior are and can be dismantled to find out who is the organizer of our collective unconscious to be able to claim the ME. Therefore, we must consider that the techno structures should be used as research frameworks to use this experience, and so far develop theories, and built reports to strengthen and complement our ideas. In the present case, specifically with the film, has been shown that exercise of filmmaking has evolved in parallel fashion to its technological advances, developing a semiotic model that has helped us to understand the extent of the film totally. Our objective, that was no other that trying to define the path from the audiovisual text to seek the transparency in our truth nature to stimulate the dimensions of our senses, has fulfilled. That being and the desire of being keep clearly defined with the will of our ethical and aesthetic principles. / Martínez Santa, MT. (2016). LA IDENTIDAD DEL TIEMPO EN EL MOVIMIENTO CINEMATOGRÁFICO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62584 / TESIS

[EN] Performance-art is an artistic practice included on a group of very different techniques and styles whose aim is not to intend to create a physical object or their representation, as culmination of the creative act. For these disciplines, covered by a set of shifting boundaries known as action art, the real artistic act is the intentional action taken by the artist during the creation process. In his purest form, performance should dispense with any object to imply the proposed action; however, many times the artist has needed the competition of certain objects to support his speech. We consider that among them, audiovisual elements occupy a special place due to the relationship they have established with the performance. Targets: The study we are proposing looks for identifying the relationships between performance and audiovisual medium, since we consider this relationship summarizes and explains the evolution of art in the last hundred years. As specific objectives we propose: - A comparative analysis to differentiate different types of performance. - To discover the evolution of performance under the development of the audiovisual medium. - To set parameters and elements of analysis of performances that are using the audiovisual medium. - To conduct a study of work lines established in performance since its inception (documentation, still camera as a spectator, altered image and their post-production ...), using as a storyline the relationship between the performer and the audiovisual image. - To analyze internal boundaries inside the action-art, and among this one with other artistic disciplines. Methodology: To achieve these objectives we propose the analysis of a series of performance actions with artistic value related to the audiovisual medium in either one of the following grades: 1. - Documentation: the first use made of audiovisual elements was the documentation of events, first by photo and after with film and video cameras, which allowed recording the temporal dimension of the action. 2 - Interaction: the artistic action developed its message using technological elements (sound, music, robots, slide shows or films, TV monitors, etc.) 3. - Creation: the flexibility provided by the video-graphic medium and its simple techniques, enabled that narrative techniques advanced by cinema were assimilated into a new artistic practice: the video-performance. Our research has been structured at these points analyzing various works in response to the presence of a feature that allows fitting it in either one or another. Results: From this analysis, general conclusions are drawn such as the variables limits of the practice of performance-art, its hybrid character incorporating disparate elements from physical and expressive nature, the need to document the action and the importance of the treatment given to the temporal element and its relationship over time representation. / [ES] La performance es una práctica artística que forma parte de un grupo de técnicas que no pretenden crear un objeto, o su representación, como culminación del acto creador. Englobadas en un conjunto conocido como arte de acción, para éste el verdadero acto artístico se encuentra en la acción intencional del artista durante el proceso de creación. En su forma más pura, la performance debería prescindir de todo objeto para dar a entender su propuesta; sin embargo, el artista precisa determinados objetos en los que apoyar su discurso. Consideramos que entre éstos ocupan un lugar especial los elementos audiovisuales debido a la especial relación que han establecido con la performance. Objetivos: El estudio que proponemos busca identificar las relaciones de la performance con el medio audiovisual, puesto que consideramos que condensan y explican la evolución del Arte en los últimos cien años. Como objetivos particulares proponemos: - Un análisis comparativo que permita diferenciar los distintos tipos de performance. - Descubrir la evolución de la performance a tenor del desarrollo del medio audiovisual. - Establecer parámetros y elementos de análisis sobre las performances que utilizan los medios audiovisuales. - Realizar un estudio de las líneas de trabajo que se han establecido en la performance desde sus inicios (documentación, cámara fija como espectador, imagen alterada y su postproducción...) utilizando como línea argumental la relación entre el intérprete y la imagen audiovisual. - Analizar los límites internos entre los diferentes modos del arte de acción y los que éste mantiene con otras disciplinas artísticas. Metodología: Para lograr estos objetivos proponemos el análisis de una serie de acciones artísticas con valor performativo relacionadas con el medio audiovisual en uno u otro de los siguientes grados: 1. - Documentación: el primer uso que se hizo de los elementos audiovisuales fue el de la documentación, primero mediante la cámara fotográfica y luego con cámaras de cine y vídeo, que permitieron registrar la dimensión temporal de la acción. 2. - Interacción: la acción artística consiguió desarrolla su mensaje mediante el uso de elementos tecnológicos (sonido, música, autómatas, proyecciones de diapositivas o filmaciones, monitores de TV, etc.) 3. - Creación: la flexibilidad que otorga el medio videográfico y la sencillez de sus técnicas, posibilitaron que las técnicas narrativas adelantadas por el cine fueran asimiladas en una nueva práctica artística, la vídeoperformance. La investigación se ha estructurada en estos puntos, analizando distintas obras atendiendo a la presencia de alguna característica que permita encuadrarla en uno u otro. Resultados: De este análisis se han extraído conclusiones generales como son los límites variables de la práctica de la performance, su carácter híbrido al incorporar elementos físicos y expresivos dispares, la necesidad de documentar la acción y la importancia del tratamiento del elemento temporal y su relación con el tiempo de representación. / [CAT] La performance és una pràctica artística que forma part d'un grup de tècniques que no pretenen crear un objecte, o la seua representació, com a culminació de l'acte creador. Englobades en un conjunt conegut com a art d'acció, per a aquest el vertader acte artístic es troba en l'acció intencional de l'artista durant el procés de creació. En la seua forma més pura, la performance hauria de prescindir de tot objecte per a donar a entendre la seua proposta; no obstant això, l'artista precisa de determinats objectes en els què recolzar el seu discurs. Considerem que entre aquests ocupen un lloc especial els elements audiovisuals a causa de la particular relació que han establit amb la performance. Objectius: L'estudi que proposem busca identificar les relacions de la performance amb el mitjà audiovisual, ja que considerem que condensen i expliquen l'evolució de l'Art en els últims cent anys. Com a objectius particulars proposem: - Una anàlisi comparativa que permeta diferenciar els distints tipus de performance. - Descobrir l'evolució de la performance a tenor del desenvolupament del mitjà audiovisual. - Establir paràmetres i elements d'anàlisi sobre les performances que utilitzen els mitjans audiovisuals. - Realitzar un estudi de les línies de treball que s'han establit en la performance des dels seus inicis (documentació, càmera fixa com a espectador, imatge alterada i la seua postproducció...) utilitzant com a línia argumental la relació entre l'intèrpret i la imatge audiovisual. - Analitzar els límits interns entre les diferents maneres de l'art d'acció i els que aquest manté amb altres disciplines artístiques. Metodologia: Per a aconseguir aquests objectius proposem l'anàlisi d'una sèrie d'accions artístiques amb valor performatiu relacionades amb el mitjà audiovisual en un o un altre dels següents graus: 1. - Documentació: el primer ús que es va fer dels elements audiovisuals va ser el de la documentació, primer mitjançant la càmera fotogràfica i després amb càmeres de cinema i vídeo, que van permetre registrar la dimensió temporal de l'acció. 2. - Interacció: l'acció artística va aconseguir desenvolupar el seu missatge mitjançant l'ús d'elements tecnològics (so, música, autòmats, projeccions de diapositives o filmacions, monitors de TV, etc.) 3. - Creació: la flexibilitat que atorga el mitjà videogràfic i la senzillesa de les seues tècniques, van possibilitar que les tècniques narratives ja avançades pel cinema foren assimilades en una nova pràctica artística, la vídeoperformance. La investigació s'ha estructurada en aquests punts, analitzant distintes obres atenent a la presència d'alguna característica que permeta enquadrar-la en un o un altre. Resultats: D'aquesta anàlisi s'han extret conclusions generals com són els límits variables de la pràctica de la performance, el seu caràcter híbrid en incorporar elements físics i expressius dispars, la necessitat de documentar l'acció i la importància del tractament de l'element temporal i la seua relació amb el temps de representació. / Cumplido Muñoz, JR. (2016). El vídeo como espejo de la performance: un análisis a través de los medios audiovisuales [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62686 / TESIS

[EN] ABSTRACT (ENGLISH) VIDEOART AND APPROPRIATION: A CRITICAL TOOL TO DENOUNCE GENDER VIOLENCE IN THE IMAGES. This doctoral thesis has as main objective to analyze and report gender-based violence that exists in the visual culture and the media narratives that we consume, showing specifically how videoart made by women is a form of empowerment and social criticism. This objective will be reached through Videoart and appropriation of images taken from other media such as Television or Cinema. This research is divided into two parts: the first develops the Video in the art practice as a critical vehicle. In this segment the different techniques employed by several videoartists are also addressed and it shows how the language of this language of the arts constitutes a rebellious response against the system and the media, especially television. The second part of the thesis is focused on the analysis of gender discourse in the field of Videoart. There have been selected several examples of representative artistic works, indicative of the power that Video production has as a critique of patriarchal society and gender violence as established roles, fixed stereotypes, imposed identities, etc. Methodologically the work has been performed collecting, studying and analyzing a wide range of Video productions, evaluating not only those associated with the arts but also those that largely determine social behaviors, such as Television images. Subsequently, and after handling simultaneously assays, studies, and research carried out by other authors about the Videographic practice in the fields of audiovisual communication, theory and criticism of the arts, it is diagnostically ascertained how the use of Video enables the analysis and criticism regarding gender by means of the PhD student own artistic practice, which has taken place between two territories: Spain and Mexico. The artistic language of Video has got a transformative, critical and pedagogical function. If through Television or Cinema we can get to learn and accept violence, sexist behavior, machismo¿ then, we could assume that through the practice and exhibition of Videographic proposals with non discriminatory feminist content, we would be able to "unlearn" patterns, behaviors and habits that have been tacitly imposed. With the results obtained in this theoretical-practical research, this issue is explicitly proposed, presenting as an alternative an educational, reflexive and constructive use and exercise of the Videographic practice. KEYWORDS: Videoart, appropriation, gender violence, culture, media. / [ES] RESUMEN (CASTELLANO) VIDEOARTE Y APROPIACIÓN: UNA HERRAMIENTA CRÍTICA DE DENUNCIA SOBRE LA VIOLENCIA DE GÉNERO EN LAS IMÁGENES. La presente tesis doctoral tiene como objetivo principal, a través del videoarte y la apropiación de imágenes extraídas de otros medios ¿como la televisión o el cine¿, analizar y denunciar la violencia de género que existe en la cultura visual y en las narrativas mediáticas que consumimos mostrando específicamente cómo el videoarte hecho por mujeres supone una forma de empoderamiento y crítica social. Para ello, esta investigación se estructura en dos partes: la primera desarrolla el medio del vídeo en la práctica artística como vehículo crítico. En este segmento también se abordan las diferentes técnicas empleadas en la práctica de varios/as videoartistas y con ello se muestra cómo este lenguaje propio de las artes constituye una respuesta contestataria ante el sistema y los medios, especialmente la televisión. La segunda parte de la tesis está centrada en el análisis del discurso de género en el ámbito del videoarte. Se han seleccionado varios ejemplos de obras artísticas representativas e indicativas del poder que demuestra tener la producción videográfica como crítica a la sociedad patriarcal y a la violencia de género según roles establecidos, estereotipos fijados, identidades impuestas, etc. Metodológicamente, se opera recopilando, estudiando y analizando un amplio rango de producciones videográficas, valorando no solo las asociadas a las artes sino también aquellas que condicionan en gran medida los comportamientos sociales, como por ejemplo las imágenes de la televisión. Con posterioridad, y después de manejar simultáneamente estudios, ensayos e investigaciones elaboradas por otros autores/as de las prácticas videográficas en los ámbitos de la comunicación audiovisual, la teoría y la crítica de las artes, se trata de constatar mediante diagnóstico cómo el uso del vídeo posibilita el análisis y la crítica en cuanto a cuestiones de género mediante la práctica artística propia: que se lleva a cabo entre dos territorios, España y México. El lenguaje artístico del vídeo tiene una función transformadora, crítica y pedagógica. Si a través de la televisión o el cine se pueden llegar a aprender y aceptar la violencia, las conductas sexistas, los comportamientos machistas¿ con la práctica y la exhibición de propuestas videográficas de contenido feminista no discriminatorio, se pueden llegar a desaprender ese tipo de pautas, conductas y hábitos que se nos imponen de modo tácito. Con los resultados que se obtienen en esta investigación teórico práctica se presenta esta cuestión de modo explícito proponiendo como alternativa un uso y un ejercicio de la práctica videográfica que es reflexivo, constructivo y educativo. PALABRAS CLAVE: videoarte, apropiación, violencia, género, cultura, medios. / [CAT] RESUM (VALENCIÁ) VIDEOART I APROPIACIÓ: UNA FERRAMENTA CRÍTICA DE DENÚNCIA SOBRE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE A LES IMATGES. La present tesi doctoral té com a objectiu principal, a través del Videoart i l'apropiació d'imatges extretes d'altres mitjans -com la Televisió o el Cinema-, analitzar i denunciar la violència de gènere que existeix en la cultura visual i en les narratives mediàtiques que consumim, mostrant específicament com el Videoart fet per dones suposa una forma d'apoderament i crítica social. Per a això, aquesta investigació s'estructura en dues parts: la primera desenvolupa el mitjà del Vídeo a la pràctica artística com a vehicle crític. En aquest segment també s'aborden les diferents tècniques emprades en la pràctica de diversos/es videoartistes i amb això es mostra com aquest llenguatge propi de les arts constitueix una resposta contestatària davant el sistema i els mitjans, especialment la Televisió. La segona part de la tesi està centrada en l'anàlisi del discurs de gènere en l'àmbit del Videoart. S'han seleccionat diversos exemples d'obres artístiques representatives i indicatives del poder que demostra tenir la producció Videogràfica com a crítica a la societat patriarcal i a la violència de gènere segons rols establerts, estereotips fixats, identitats imposades, etc. Metodològicament, s'opera recopilant, estudiant i analitzant un ampli rang de produccions Videogràfiques, valorant no només les associades a les arts sinó també aquelles que condicionen en gran mesura els comportaments socials, com ara les imatges de la Televisió. Amb posterioritat, i després de manejar simultàniament estudis, assaigs i investigacions elaborades per altres autors/es de les pràctiques videogràfiques en els àmbits de la comunicació audiovisual, la teoria i la crítica de les arts, es tracta de constatar mitjançant diagnòstic com l'ús del vídeo possibilita l'anàlisi i la crítica pel que fa a qüestions de gènere, mitjançant la pràctica artística pròpia que es du a terme entre dos territoris: Espanya i Mèxic. El llenguatge artístic del Vídeo té una funció transformadora, crítica i pedagògica. Si a través de la televisió o el cinema es poden arribar a aprendre i acceptar la violència, les conductes sexistes, els comportaments masclistes... amb la pràctica i l'exhibició de propostes videogràfiques de contingut feminista no discriminatori, es poden arribar a "desaprendre" aquest tipus de pautes, conductes i hàbits que se'ns imposen de manera tàcita. Amb els resultats que s'obtenen en aquesta investigació teoricopràctica es presenta aquesta qüestió de manera explícita proposant com a alternativa un ús i un exercici de la pràctica videogràfica que és reflexiu, constructiu i educatiu. PARAULES CLAU: videoart, apropiació, violència de gènere, cultura, mitjans / Herrero Cervera, AM. (2016). Videoarte y Apropiación: Una herramienta crítica de denuncia sobre la violencia de género en las imágenes [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63228 / TESIS

[EN] This research presents a reflection on the diversification of those collective artistic practices from the 90s heavily influenced by political activism and social engagement movements; and how, since the beginning of the new millennium there have been displacements and intersections between artistic and architectural practices and activism blurring its boundaries. The study shows the moments in which collaborative and transdisciplinary work of a rebellious and activist character attains meaning due to the increasing global capitalist order, finding the inescapable memory of the avantgarde by combining art and every day life. By looking at different contexts, we chart an initial route through activism from the 60s to the 80s, showing resistance practices in latitudes away from the hegemonic art centres, such as Latin America, and its importance in contemporary practice. Part of the research has been focused on observing these new strategies of action and ways of promoting the construction of social space on an anthropometric scale, that is, from participatory and community practices, alternative circuits, social relations, direct interventions and affective experience, with the last section focusing on the experience in Spain. We present the resurgence of cross-disciplinary groups formed from art, architecture, sociology, anthropology, philosophy, pedagogy, mapping, law, among other disciplines that together with all citizens, share a common objective: making and taking part in the city. The work covers the reformulation of artistic activism, institutional critique and a social movement approach in the 'mainstream' city, understood as a space of struggle and resistance against the neoliberalising laboratory in which financial powers have turned cities in XX and XXI centuries. / [ES] Esta investigación presenta una reflexión sobre la diversificación de las prácticas artísticas colectivas que han estado impregnadas por el activismo político y el compromiso social desde la década de los 90, en la llamada era de la globalización y cómo a partir del nuevo milenio se han producido intersecciones y desplazamientos entre práctica artística, práctica arquitectónica y activismo, desdibujando sus límites. El estudio muestra los momentos en el que el trabajo colaborativo, transdisciplinar, de carácter contestatario y activista adquiere sentido debido al creciente orden capitalista mundial, encontrando en estas prácticas el recuerdo ineludible de las vanguardias por anexionar arte y vida cotididana. Observando contextos diferentes, hemos trazado una ruta por el activismo desde la década de los 60 hasta la década de impasse de los 80, en la que se ralentiza el carácter político de las prácticas políticas, mostrando prácticas de resistencia en latitudes alejadas de los centros de arte hegemónicos, como América Latina, que se han extendido a las prácticas contemporáneas. Se ha focalizado parte de la investigación en observar esas nuevas estrategias de acción y formas de promover la construcción del espacio social desde el arte participativo y comunitario, los circuitos alternativos, las relaciones sociales, las intervenciones directas, la experiencia afectiva, actitudes producidas y reproducidas a escala antropométrica, centrando la última parte en lo acontecido en el Estado español. Hemos presentado el resurgimiento de colectivos transdisciplinares formados desde el arte, la arquitectura, la sociología, la antropología, la filosofía, la pedagogía, la cartografía, el derecho -entre otras tantas disciplinas- que junto al conjunto de la ciudadanía, han participado de un objetivo común: hacer ciudad y participar de ella. El trabajo recoge las reformulaciones del activismo artístico y la crítica institucional o la aproximación a los movimientos sociales en la ciudad maisntream, entendida ésta como un espacio de lucha y resistencia frente al laboratorio neoliberalizador en el que losespacio de lucha y resistencia frente al laboratorio neoliberalizador en el que los poderes financieros han convertido a las ciudades de los siglos XX y XXI. / [CAT] Aquesta recerca presenta una reflexió sobre la diversificació de les pràctiques artístiques col·lectives que han estat impregnades per l'activisme polític i el compromís social des de la dècada dels 90, en la trucada era de la globalització i com a partir del nou mil·lenni s'han produït interseccions i desplaçaments entre pràctica artística, pràctica arquitectònica i activisme, desdibuixant els seus límits. L'estudi mostra els moments en el qual el treball col·laboratiu, transdisciplinar, de caràcter contestatari i activista adquireix sentit a causa del creixent ordre capitalista mundial, trobant en aquestes pràctiques el record ineludible de les avantguardes per annexionar art i vida quotidiana. Observant contextos diferents, hem traçat una ruta per l'activisme des de la dècada dels 60 fins a la dècada d'impasse dels 80, en la qual es ralenteix el caràcter polític de les pràctiques polítiques, mostrant pràctiques de resistència en latituds allunyades dels centres d'art hegemònics, com Amèrica Llatina, i que s'han estès a les pràctiques contemporànies. S'ha focalitzat part de la recerca a observar aqueixes noves estratègies d'acció i formes de promoure la construcció de l'espai social des de l'art participatiu i comunitari, els circuits alternatius, les relacions socials, les intervencions directes, l'experiència afectiva, actituds produïdes i reproduïdes a escala antropomètrica, centrant l'última part en l'esdevingut en l'Estat espanyol. Hem presentat el ressorgiment de col·lectius transdisciplinars formats des de l'art, l'arquitectura, la sociologia, l'antropologia, la filosofia, la pedagogia, la cartografia, el dret entre d'altres disciplines, que al costat del conjunt de la ciutadania, han participat d'un objectiu comú: fer ciutat i participar d'ella. Aquest treball recull les re-formulacions de l'activisme artístic, la crítica institucional i l'aproximació als moviments socials en la ciutat maisntream, entesa aquesta com un espai de lluita i resistència enfront del laboratori neoliberal en el qual els poders financers han convertit a les ciutats dels segles XX i XXI / Molina Vázquez, MDC. (2016). Colectividad y construcción del espacio social. Algunas disidencias e intersecciones entre las prácticas artística y arquitectónica en el tardocapitalismo [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63465 / TESIS