La presencia física es un concepto que parte del desarrollo de un entrenamiento corporal, investigado por Eugenio Barba y otros autores que definen este concepto con otros términos. Sin embargo, desde la perspectiva de Barba, la presencia física parte del estudio específico del cuerpo. En ese sentido, la presente investigación establece el uso de la técnica de manipulación de la vara como punto de inicio alternativo para el desarrollo de la presencia física e investiga el potencial de la vara como herramienta de creación en los actores y actrices en formación. La relevancia del estudio de la presencia física radica en el auto descubrimiento de las posibilidades del artista en formación, mejorando su técnica, ampliando su bagaje de herramientas y descubriendo estrategias diferentes para abordar una creación por medio del uso de la vara. Partiendo del diseño y ejecución de un laboratorio, la investigación se enfoca en el análisis del aprendizaje de manejo de la vara, el proceso creativo de los participantes y las estrategias para incorporar los recursos de la imaginación e instinto lúdico. Como resultado, el uso de vara brinda posibilidades concretas que ayudan a afianzar la presencia física, convirtiéndose en un estímulo que propicia la creación de una secuencia física.

[ES] La siguiente investigación busca, desde la teoría y la propia práctica pictórica, profundizar en la problemática de re-presentación del cuerpo que se distancia de cierta normalización del mismo. Se centrará, por un lado, en identificar a pintores contemporáneos que logren exponer corporalidades y subjetividades que se distancien de la producción e imagen mediática, es decir, del canon y normalización de los cuerpos. Buscando visualizar aquellas manifestaciones pictóricas contemporáneas donde el cuerpo cobra importancia como imagen representada y también como un cuerpo que surge dentro del propio quehacer pictórico, vale decir, la existencia de una corporalidad en el propio acto de pintar. Desde esta perspectiva, proponemos que se posibilitan vías para visualizar y conocer el cuerpo, desde la figuración y la abstracción, desde lo visible e invisible. Hablaremos del acto pictórico, de lo que con él acontece y los significados y sentidos que este mismo levanta hoy en día. La pintura metaforiza al cuerpo a la vez que este aparece representando. Es decir, la imagen manual representa una subjetividad, involucra un cuerpo y la pintura hace y deja un registro de ese proceso, que se hace visible desde su temporalidad, sus movimientos y actos en forma y color, haciendo presente otras posibilidades corporales, que nos posicionan como sujetos sensibles dentro de un espacio determinado o delimitado. Esto da pie a reflexiones sobre la pintura, el cuerpo, la identidad y la visualidad hoy en día. / [CA] La següent investigació busca, des de la teoria i la pròpia pràctica pictòrica, aprofundir en la problemàtica de re-presentació del cos que es distancia d'una certa normalització d'aquest. Se centrarà, d'una banda, a identificar a pintors contemporanis que aconseguisquen exposar corporalitats i subjectivitats que es distancien de la producció i imatge mediàtica, és a dir, del cànon i normalització dels cossos. Buscant visualitzar aquelles manifestacions pictòriques contemporànies on el cos cobra importància com a imatge representada que s'allunya d'un cànon i també com un cos que sorgeix dins del propi quefer pictòric, val dir, l'existència d'una corporalitat en el propi acte de pintar. Des d'aquesta perspectiva, proposem que es possibiliten vies per a visualitzar i conéixer el cos, des de la figuració i l'abstracció, des del visible i invisible. Val dir que, parlarem de l'acte pictòric, del que amb ell esdevé i els significats i sentits que aquest mateix alça hui dia. La pintura *metaforiza al cos alhora que aquest apareix representant. És a dir, la imatge manual representa una subjectivitat, involucra un cos i la pintura fa i deixa un registre d'aqueix procés, que es fa visible des de la seua temporalitat, els seus moviments i actes en forma i color, fent present altres possibilitats corporals, que ens posicionen com a subjectes sensibles dins d'un espai determinat o delimitat. Això dona peu a reflexions sobre la pintura, el cos, la identitat i la visualitat hui dia. / [EN] The following research seeks, from the theory and the pictorial practice itself, to deepen in the problematic of re-presentation of the body that distances itself from certain normalization of the same. It will focus, on the one hand, on identifying contemporary painters who manage to expose corporealities and subjectivities that distance themselves from the media production and image, that is, from the canon and normalization of bodies. We seek to visualize those contemporary pictorial manifestations where the body becomes important as a represented image that distances itself from a canon and also as a body that emerges within the pictorial work itself, that is, the existence of a corporeality in the act of painting itself. From this perspective, we propose the possibility of visualizing and knowing the body, from figuration and abstraction, from the visible and the invisible. That is to say, we will talk about the pictorial act, what happens with it and the meanings and senses that it raises today. Painting metaphorizes the body at the same time that it appears to represent. That is to say, the manual image represents a subjectivity, it involves a body and the painting makes and leaves a record of that process, which becomes visible from its temporality, its movements and acts in form and color, making present other bodily possibilities, which position us as sensitive subjects within a determined or delimited space. This gives rise to reflections on painting, the body, identity and visuality today. / Alarcón Pino, NR. (2023). Práctica pictórica: un estudio sobre la presencia visible e invisible del cuerpo en la pintura contemporánea [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202311

Orientador: Claudia Valladão de Mattos / Dissertação (mestrado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Filosofia e Ciências Humanas / Made available in DSpace on 2018-08-22T10:23:25Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Costa_RichardSantiago_M.pdf: 19493104 bytes, checksum: 5f25f91acbf60eab43f89b48112b2700 (MD5) Previous issue date: 2013 / Resumo: O presente projeto de pesquisa pretende estudar duas obras específicas do pintor brasileiro Rodolfo Amoedo intituladas O último Tamoio (1883) e Marabá (1882). Tais obras serão analisadas dentro do contexto de sua produção na segunda metade do século XIX buscando identificar aspectos formais e programáticos que as aproximam e ao mesmo tempo afastam da política de criação de uma identidade nacional implementada pela Academia Imperial de Belas Artes no decorrer do século XIX. Buscaremos associar essas pinturas, tão importantes no conjunto da obra de Amoedo, ao ambiente sócio-político e cultural do Brasil oitocentista, investigando suas intenções políticas e culturais no contexto artístico do período. Além disso, interrogaremos tais pinturas na tentativa de reconhecer traços do estilo de Amoedo que as ligassem à sua formação artística tanto no Brasil quanto na Europa, trazendo referências diversas nas áreas da literatura e pintura que contribuíram para sua feitura. Será fundamental investigar como Amoedo desmonta o aparato de exaltação do mito do "índio herói nacional", identificando os traços de um indianismo tardio sem fôlego, esgotado às vésperas da proclamação da República. Para tanto, será importante confrontar literatura e artes plásticas dentro das premissas do ut pictura poesis, visto que naquela floresceu primeiro o que se convencionou chamar de "indianismo". Propomos uma reflexão sobre a figura do índio melancólico e trágico das pinturas supracitadas de Amoedo em detrimento do índio heróico e guerreiro da produção literária do período anterior e seu papel na constituição de um imaginário nacional que tinha o índio como símbolo pátrio: através das diversas ressiginificações por que passou o corpo indígena, seja no campo da pintura e da escultura, seja no campo da ilustração e da literatura, analisaremos como Amoedo se insere como renovador do indianismo acadêmico, rearranjando os elementos próprios da retórica nacionalista no final do Segundo Império / Abstract: This research project aims to study two specific works of the Brazilian painter Rodolfo Amoedo titled The Last Tamoio (1883) and Maraba (1882). Such works will be examined within the context of his production in the second half of the nineteenth century trying to identify formal and programmatic aspects which approach and at the same time move back them from the creation policy of a national identity implemented by the Imperial Academy of Fine Arts during the nineteenth century. Trying to associate these paintings, very important in Amoedo's whole works, to the social, political and cultural environment of nineteenth century on Brazil, looking for his political and cultural intentions in the artistic context of that period. Furthermore we will study such paintings trying to recognize aspects of Amoedo's style that link them to his artistic development both in Brazil and in Europe, bringing different references in literature and painting areas which was a contribution to its conception. It will be essential to investigate how Amoedo disjoints the apparatus of exaltation of the "national Indian hero" myth, identifying aspects of a late breathless "indianism", exhausted on the eve of the Republic's proclamation. Therefore, it will be important to confront literature and fine arts within the premise of ut pictura poesis, since that first grew what is conventionally called "indianism". We propose a reflection about the image of the melancholic and tragic indian of the Amoedo's paintings above in detriment of the heroic and warrior indian of the literary production of the previous period and their role in the constitution of a national imaginary that used to have indian as a native symbol: through the different reinventions of its meaning which passed the indigenous body, whether in painting and sculpture, or in the field of illustration and literature, we are going to analyze how Amoedo introduces himself as a re-newer of the academic indianism, rearranging the specific elements of the nationalist rhetoric at the end of the Second Empire / Mestrado / Historia da Arte / Mestre em História da Arte

La nostra investigació s'inscriu en la concepció dinàmica de la intel·ligència, i concretament en el processos que configuren el processament cerebral en el Model d'integració de la informació descrit per Das, Kirby i Jarman (1979). Els dos processos cerebrals que constitueixen la base de la conducta intel·ligent són el processament simultani i el processament seqüencial; són les dues estratègies principals del processament de la informació. Tota classe d'estímul és susceptible d'ésser processat o bé seqüencialment (seriació, verbal, anàlisi), o be simultàniament (global, visual, síntesi).Basant-nos en el recull bibliogràfic i amb la convicció de que apropant-nos al coneixement de les peculiaritats del processament de la informació, ens endinsem en la comprensió del procés que mena a la conducta intel·ligent, i per tant, a l'aprenentatge, formulem la següent hipòtesi de treball: en els nens de preescolar (d'entre els 3 i els sis anys) es donaran aquest dos tipus de processament i variaran en funció de l'edat, el sexe, l'atenció, les dificultats d'aprenentatge, els problemes de llenguatge, el bilingüisme, el nivell sociocultural, la dominància manual, el nivell mental i de la presència de patologia. Les diferències que s'esdevinguin ens permetran de formular criteris i pautes per a la intervenció educativa.Els nostres objectius es refonen en mesurar el processament en nens de preescolar de les comarques gironines, verificar la relació de cada tipus de processament amb les variables esmentades, comprovar si s'estableix un paral·lelisme entre el processament i les aportacions de concepció localitzacionista de les funcions cerebrals en base als nostres resultats, i pautes per a la intervenció pedagògica.Quant al mètode, hem seleccionat una mostra representativa dels nens i nenes matriculats a les escoles publiques de les comarques gironines durant el curs 92/93, mitjançant un mostreig aleatori estratificat i per conglomerats. El tamany real de la mostra és de dos-cents seixanta un subjectes.Els instruments emprats han estat els següents: el Test K-ABC de Kaufman & Kaufman (1983) per a la avaluació del processament; un formulari dirigit als pares per a la recollida de la informació pertinent; entrevistes amb les mestres, i el Test de la Figura Humana de Goodenough.Pel que fa referència als resultats de la nostra recerca i en funció dels objectius proposats, constatem els fets següents. En els nens de preescolar, amb edats d'entre els tres i els sis anys, es constata l'existència dels dos tipus de processament cerebral, sense que es doni un predomini d'un sobre de l'altre; ambdós processaments actuen interrelacionadament.Ambdós tipus de processament milloren a mesura que augmenta l'edat, però es constaten diferències derivades del nivell mental: amb un nivell mental normal s'hi associa una millora d'ambdós processaments, mentre que amb un nivell mental deficient només millora fonamentalment el processament seqüencial.Tanmateix, el processament simultani està més relacionat amb les funcions cognitives complexes i és més nivell mental dependent que el processament seqüencial.Tant les dificultats d'aprenentatge com els problemes de llenguatge predominen en els nens i nenes amb un desequilibri significatiu entre ambdós tipus de processament; les dificultats d'aprenentatge estan més relacionades amb una deficiència del processament simultani, mentre que els problemes de llenguatge es relacionen més amb una deficiència en el processament seqüencial.Els nivells socioculturals baixos es relacionen amb resultats inferiors en ambdós tipus de processament.Per altra part, entre els nens bilingües és més freqüent el processament seqüencial significatiu.El test de la Figura Humana es comporta com un marcador de processament simultani i el nivell atencional com un marcador de la gravetat del problema que afecta al processament i en el següent ordre: nivell mental deficient, dificultats, d'aprenentatge i problemes de llenguatge . Les deficiències atencionals van lligades a deficiències en el processament simultani i a la presencia de patologia.Quant a la dominància manual no es constaten diferències en el processament.Finalment, respecte del sexe només podem aportar que quan un dels dos tipus de processament és deficitari,i es dóna per tant, un desequilibri en el processament, predomina significativament el nombre de nens afectats per sobre del de nenes. / This issue was designed to study cerebral processing as an application of the successive-simultaneous processing model (Das, Kirby and Jarman 1979) in children of our country.The relationship between K-ABC simultaneous and successive scores and several conditions as well as the relationship between these conditions and qualitative variables was investigated. Also, Goodenough test was added to the study as a complement. Age, sex, attention, learning difficulties, speech problems, bilingualism, sociocultural level, hand dominance, IQ, are conditions considered in the research. The objectives of the study were to provide conclusions for applicability to learning disabled children and, this way, to assist school teachers in an attempt to ameliorate educational system.Subject SampleRandom sampling of preschool children living in Girona, region of Catalonia (Spain) was selected for the study. The children ranged in age from 36 to 72 months with a mean age of 61 months (SD-8.07). Students (preschool children) participating in the present study were members of two classrooms, grade 1 (P4) and grade 2 (P5). Two strata were done based on the mode of classroom so sample was representative. Given that children population in Girona region is 7095 we were able to calculate sampling in terms of 262 subjects with proportion factor of 3.702 for each stratum. A peculiarity must be mentioned. Catalonia in Spain has two languages, Catalan and Spanish languages but Catalan immersion is carried out in every school in Catalonia.InstrumentsTen subtests of the Kaufman Assessment Battery for Children (Kaufnan & Kaufman,1983) were selected for the present study. Seven simultaneous tests were applied: Gestalt Clousure, Triangles, Matrix Analogies, spatial Memory, Photo Series, Magic Window, Face Recognition. According to age, each child took different number of subtests. Three successive tests were administrated: Number Recall, Word Order, Hand Movements. For complete descriptions of tasks refer to Kaufman & Kaufman manual (1983). Also, the analysis reported by Das (1984) hasbeen considered. In addition to these, the Goodenough test (Harris,1982) was applied as instrument for assessing intellectual stage of development . On the other hand, a questionnaire was done.ProcedureParents' permission was sought prior to assessing the children, and in no case were we denied permission. Subjects were tested individually. Testing was carried out in a quiet room at the school. The average time per assessment was 35 minutes. All the testing was conducted in the school by the same author.Data AnalysisThe SPSS program was used to analyze the data. The Pearson Product-Moment Correlation Coefficient was used to describe a relationship between two variables. The t-Student was used to test the significance of differences between means. Chi-Square (x2) test was used to test the significance of differences between proportions. Mantel-Haenszel test was also applied where indicated for determining whether two variables were dependent or independent.Results and conclusionsThe following statements were concluded: (1) Both cognitive processes, successive and simultaneous, were present in the range of 3-6-year-old. No one of the two modes of processing was significantly superior. Both of them work interrelated. (2) Scores are higher with increasing age in successive and simultaneous processing but in the case of the retarded subjects that is true for the successive but not for the simultaneous. (3) Simultaneous processing is more related to complex cognitive functions than successive processing. (4) Learning difficulties and speech problems are more frequent in the case of imbalanced processing. Learning disability is more frequently related to simultaneous processing but speech problems to successive processing. (5) Lower sociocultural children score worse in both cognitive processing. (6) Bilingual children are more frequently successive in the cognitive processing. (7) No differences with respect to hand dominance were found. (8) When one of the two cognitive processing is deficient (imbalanced processing) the number of boys is significantly superior to the number of girls.