Previous studies that utilized sodium lactate infusion did not use resistance exercise protocol or analyzed muscle biopsies, or performed sex specific analysis. Aim: We initiated a project where resistance exercise was performed with low and high levels of lactate, acquired by venous lactate infusion where the specific aim of this study was to investigate and chart the physiological characteristics of sodium lactate infusion during a bout of resistance exercise on whole group level and sexes separated Method: A randomized, placebo controlled, cross-over design was implemented where male (n = 8) and female (n = 8) subjects accustomed to resistance exercise visited the laboratory three times for preliminary testing and training familiarization. In the following two experimental trials subjects arrived in an overnight fasted state. A resting state muscle biopsy was extracted from m. vastus lateralis and repeated blood samples were initiated which followed by 20 minute of baseline infusion of either infusate in resting state at 0.05 mmol/kg/min infusion rate with additional bolus doses during subsequent exercise. Following a brief warm up, unilateral knee-extensions (6 x 8-10 reps at 75% of 1-RM) were performered with or without venous infusion of sodium lactate, with volume matched saline as control. Exercise load and volume were matched between trials. Four additional biopsies were extracted at post-exercise, recovery period, and 24-hour post-exercise. Results: Sodium lactate infusion vs saline infusion respectively during resistance exercise yielded significantly higher blood lactate with sodium lactate (6.78 ± 0.33 mmol/l vs 2.99 ± 0.17 mmol/l), plasma lactate (8.86 ± 0.39 mmol/l vs 4.39 ± 0.22 mmol/l), blood sodium (143 ± 0.4 mmol/l vs 142 ± 0.3 mmol/l), blood pH (7.42 ± 0.01 vs 7.34 ± 0.01), but lower blood potassium (3.9 ± 0.1 mmol/l vs 4.2 ±  0.1 mmol/l), all  immediately following exercise. Sodium lactate infusion elicited main effect of trials and muscle lactate increased from baseline (8.5 ± 0.9 mmol·kg-1 dw vs 7.0 ± 0.6 mmol·kg-1 dw) to post-exercise (31.5 ± 2.8 mmol·kg-1 dw vs 26.9 ± 3.2 mmol·kg-1 dw) with sodium lactate and saline infusion respectively. Blood glucose, hemoglobin and muscle pH was not affected by sodium lactate infusion. Conclusions: Utilization of the sodium lactate infusion method during a bout of resistance exercise may be used as tool to effectively increase blood/plasma lactate and, to lesser extent, muscle content of lactate. However, a concomitant slightly alkalizing effect of blood likely will occur. / Tidigare studier som använt natriumlaktat infusion använde inte styrketräningsprotokoll, eller analyserade muskelbiopsier eller utförde könsspecifika analyser. Syfte och frågeställningar: Vi initierade ett projekt där styrketräning utfördes med låga eller höga nivåer av laktat som erhölls genom venös natriumlaktat infusion med det specifika syftet att undersöka och kartlägga fysiologisk karakteristiska av naturiumlaktat infusion under styrketräningsövning på helgrupps- och könsseparerad nivå. Följande frågeställningar inrättades; hur påverkar natriumlaktat infusion under styrketräning helblod- och plasma laktat, glukos, natrium, kalium, plasma volym genom hemoglobin och hematokrit, blod pH, muskellaktat- och muskel pH samt om skillnader i respons finns efter att könsspecifika analyser utförts på dessa variabler. Metod: En randomiserad, placebokontrollerad cross-over design implementerades där styrketräningsvana män (n = 8) och kvinnor (n = 8) besökte laboratoriet tre gånger för preliminäraför tester och träningsfamiliarisering. I efterföljande två experimentella försök anlände försökspersonerna i ett över nattligt fastande tillstånd. En baslinje biopsi extraherades från m. vastus lateralis och repeterade blodprover initierades med efterföljande 20 minuter av baslinje infusion av endera infusat i vilotillstånd med 0.05 mmol/kg/min infusionshastighet med ytterligare bolusdoser under efterföljande träning. Efter en kort uppvärmning utfördes unilaterala knäextensioner (6 x 8-10 reps vid 75% av 1-RM) med eller utan venös infusion av natrium laktat, med volymmatchande saltlösning som kontroll. Träningsbelastning och volym matchades mellan försök. Ytterligare fyra biopsier extraherades vid efter-träning, återhämtningsperiod, och efter 24 timmar. Resultat: Natriumlaktat respektive saltlösnings infusion under styrketräning gav signifikant högre blodlaktat med natriumlaktat infusion (6.78 ± 0.33 mmol/l mot 2.99 ± 0.17 mmol/l), plasmalaktat (8.86 ± 0.39 mmol/l mot 4.39 ± 0.22 mmol/l), blodnatrium (143 ± 0.4 mmol/l mot 142 ± 0.3 mmol/l), blod pH (7.42 ± 0.01 mot 7.34 ± 0.01), men lägre blod kalium (3.9 ± 0.1 mmol/l mot 4.2 ± 0.1 mmol/l), alla direkt efter träning. Natriumlaktat infusion framkallade huvudeffekt av försök och muskellaktat ökade från baslinje (8.5 ± 0.9 mmol·kg-1 dw mot 7.0 ± 0.6 mmol·kg-1 dw) till efter-träning (31.5 ± 2.8 mmol·kg-1 dw mot 26.9 ± 3.2 mmol·kg-1 dw) med natriumlaktat respektive saltlösnings infusion. Blodglukos, hemoglobin och muskel pH påverkades inte av natriumlaktat infusion. Slutsats: Användande av natriumlaktat infusion som metod under styrketräning kan effektivt användas som verktyg för att höja blod/plasma laktat, och i mindre utsträckning, muskellaktat. Emellertid är samtidig alkalisering av blod en sannolik följd. / Potential sex differences in the molecular response to resistance exercise with lactate infusion

Moçambic registra una alta prevalença de malària amb un elevat índex de parasitèmia assintomàtica, però no hi ha estudis coneguts sobre la seva relació amb els diferents components del desenvolupament humà. L’objectiu va ser estudiar les característiques de creixement i desenvolupament dels nens, nenes i adolescents amb malària assintomàtica de les zones rurals de Calanga. L’estudi, de caràcter retrospectiu, es va portar a terme en una mostra de 351 subjectes d’ambdós, dividits en grups de 5-11 anys i 12-20 anys. Es varen obtenir mesures Antropomètriques (alçada, pes, perímetre bicipital, plecs cutanis), estat de maduració (escala de Tanner per caràcters sexuals secundaris), Aptitud física (flexibilitat, resistència muscular, agilitat, força i resistència cardiorespiratòria) i Activitat física realitzada (qüestionari i accelerometria). Per a la determinació del nivell de parasitèmia i altres indicadors hematològics, es varen obtenir mostres sanguínies. L’estat nutricional va ser estimat en funció dels criteris antropomètrics de la OMS/CDC. Per l’ anàlisis dels resultats, la mostra va ser dividida en dos grups d’ edat (G1 fins els 11 anys; G2 >11 anys) per a cada sexe. Els subjectes varen ser sotmesos a una exploració clínica minuciosa. Tots els subjectes sense síntomes clínics de malària participaren en l’estudi, sent-hi dividits en dos grups: Amb presència de Plasmodiun (CP) i Sense presència del paràsit (SP). L’Anàlisi estadístic es va centrar en la comparació dels diferents fenotips entre els grups CP i SP en funció del gènere i dels grups utilitzant un ANOVA factorial amb una significança del 5%. Els resultats indicaren una prevalença de malària assintomàtica del 53,9% amb una major incidència en G1. Foren observades diferències significatives en G2 en els nens, en l’alçada (p=0.01) i perímetre bicipital (p=0.001). No es va trobar cap diferència en l’estat nutricional. En l’Aptitud física es varen trobar diferències significatives en els grups de Handgrip p=0.001) i Flex Arm Hang (p=0.04). Respecte a l’activitat física no es varen registrar diferències significatives. Aquest estudi va mostrar que l’índex de malària assintomàtica reflexa l’alt nivell de parasistèmia en la població de Calanga, però l’alta supervivència condueix a un estat adaptatiu que pot causar la no observança d’efectes generalitzats en el creixement i desenvolupament motor com expressen els alts nivells d’activitat física en ambdós grups, ì que poden significar una adaptació d’aquests individus a les exigències del medi ambient. / Mozambique registra una alta prevalencia de malaria con alto índice de parasitemia asintomática, pero no hay estudios conocidos sobre su relación con los distintos componentes del desarrollo humano. El objetivo fue estudiar las características de crecimiento y desarrollo de los niños y jóvenes con malaria asintomática de las zonas rurales de Calanga. El estudio, de carácter retrospectivo, se llevó a cabo en una muestra de 351 sujetos de ambos sexos, divididos en grupos de 5-11 años y 12-20 años. Se obtuvieron medidas Antropométricas (altura, peso, perímetro bicipital, pliegues cutáneos), estado de maduración (escala de Tanner para caracteres sexuales secundarios), Aptitud física (flexibilidad, resistencia muscular, agilidad, fuerza y resistencia cardiorespiratoria) y Actividad física realizada (cuestionario y acelerometría). Para la determinación del nivel de parasitemia y otros indicadores hematológicos, se obtuvieron muestras sanguíneas. El estado nutricional fue estimado en función de los criterios antropométricos de la OMS/CDC. Para el análisis de los resultados, la muestra fue dividida en dos grupos de edad (G1 hasta los 11 años; G2 >11 años) para cada sexo. Los sujetos fueron sometidos a una exploración clínica minuciosa. Todos los sujetos sin síntomas clínicos de malaria participaron en el estudio, siendo divididos en dos grupos: con presencia de Plasmodiun (CP) y sin presencia del parásito (SP). El análisis estadístico se centró en la comparación de los diferentes fenotipos entre los grupos CP y SP en función del género y de los grupos utilizando un ANOVA factorial con una significancia del 5%. Los resultados indicaron una prevalencia de malaria asintomática del 53,9% con una mayor incidencia en G!. Fueron observadas diferencias significativas en G” en los niños, en la altura (p=0.01) y perímetro bicipital (p=0.001). No se encontró ninguna diferencia en el estado nutricional. En la Aptitud física se encontraron diferencias significativas en los grupos de Handgrip p=0.001) y Flex Arm Hang (p=0.04). Con respecto a la actividad física no se registraron diferencias significativas. Este estudio mostró que el índice de malaria asintomática refleja el alto nivel de parasistema en la población de Calanga, pero la alta sobrevivencia conduce a un estado adaptativo que puede causar la no observancia de efectos generalizados en el crecimiento y desarrollo motor como expresan los altos niveles de actividad física en ambos grupos, y que pueden significar una adaptación de estos individuos a las exigencias del medio ambiente. / While in Mozambique there is a high prevalence of malaria with high rate of asymptomatic parasitaemia, there are not known studies on the implications of this last condition, particularly on growth and development of school-age population. The purpose of this study was to understand the impact of the presence of asymptomatic malaria in growth and motor development in children and adolescents in rural areas. The study was conducted on a sample of 351 subjects of both sexes aged between 5 and 20 years living in a rural area of Mozambique. All participants underwent a protocol that included measures of Anthropometry (height, weight, biceps circumference, skinfolds of adiposity), Maturatioal Status (Tanner scale for secondary sexual characteristics), Physical Fitness (flexibility, muscular endurance, agility, strength and cardio-respiratory endurance.) and Physical Activity (Survey and Accelerometry). To determine the parasite and other hematologic indicators blood samples were extracted. Nutritional status was estimated on the basis of anthropometric criteria established by WHO / CDC. For data analysis the sample was divided into two age groups (G1 < 11 years, G2 > 11 years) for each sex. The subjects underwent a detailed clinical observation. All subjects without clinical symptoms of malaria remained in the study and were divided into two groups: with the presence of Plasmodium (CP) and without the presence of this parasite (SP). The statistical analysis focused on comparison of the different phenotypes between the groups CP and SP on gender and age using the ANOVA Factorial maintaining a significance level of 5%. The results indicated a prevalence of asymptomatic malaria by 53.9% with higher incidence in G1. Significant differences were observed in G2, in boys, height (p = 0.01) and biceps circumference (p = 0.001). No difference was found in relation to nutritional status. Indicators assessed blood were no different significantly except in hematocrit in boys G2. In Physical Fitness significant differences were found in the same group in the Flexed Arm Hang tests (0.04) and hand grip (p = 0.001). With regard to physical activity were not recorded significant differences. Given the small differences between the groups according to the parasite, it was concluded that the prevalence of asymptomatic malaria reflects the high level of parasitaemia among the population of Calanga but that, eventually, a high pressure of survival leads to an adaptive state that can cause non-compliance with widespread effects on growth and motor development, as expressed in high levels of physical activity in both groups and that can mean the adaptation to environmental demands. / Embora em Moçambique se observe uma elevada prevalência de malária com elevada taxa de parasitémia assintomática não são conhecidos estudos sobre as implicações desta ultima condição, em particular no crescimento e desenvolvimento da população em idade escolar. O objectivo deste estudo foi o de conhecer o impacto da presença de malária assintomática no crescimento e desenvolvimento motor em crianças e jovens residentes em zonas rurais. O estudo realizou-se numa amostra de 351 sujeitos de ambos os sexos de idades compreendidas entre os 5 e 20 anos residentes numa região rural de Moçambique. Todos os participantes foram submetidos a um protocolo de medidas que incluiu Antropometria (Altura, Peso, Perímetro Bicipital, Pregas de Adiposidade), Estado Maturacional (escala de Tanner para caracteres sexuais secundários), Aptidão Fisica (flexibilidade, resistência muscular, agilidade, força e resistência cardiorespiratória.) e Actividade Fisica (Questionário e Acelorometria). Para a determinação da parasitémia e outros indicadores hematológicos foram extraídas amostras de sangue. O estado nutricional foi estimado em função dos critérios antropmétricos estabelecidos pela OMS/CDC. Para análise dos resultados a amostra foi dividida em dois grupos etários (G1 até 11 anos; G2>11 anos) para cada sexo. Os sujeitos foram submetidos a uma observação clínica minuciosa. Todos os sujeitos sem sintomas clínicos de malária permaneceram no estudo, tendo sido divididos em dois grupos, nomeadamente: Com a presença do Plasmodium (CP) e sem a presença deste parasita (SP). A análise estatística centrou-se na comparação dos diferentes fenótipos entre os grupos CP e SP em função do género e grupo etário, utilizando a ANOVA Factorial mantendo um nível de significância de 5%. Os resultados indicaram uma prevalência de malária assintomática de 53,9 % com maior incidência no G1. Foram observadas diferenças significativas no G2, nos rapazes, na altura (p=0,01) e perímetro bicipital (p=0,001). Nenhuma diferença foi encontrada no que respeita ao estado nutricional. Dos indicadores hematológicos avaliados foram observadas diferenças significativas no hematócrito nos rapazes do G2. Na Aptidão Física foram encontradas diferenças significativas no mesmo grupo nos testes de Flexed Arm Hang (0.04) e Hand grip (p=0,001). Relativamente à Actividade Física não foram registadas diferenças significativas. Face às reduzidas diferenças entre os grupos em função da parasitémia, foi concluído que a prevalência da malária assintomática reflecte a elevada taxa de parasitémia no seio da população da Calanga mas que, eventualmente, uma elevada pressão de sobrevivência conduz a um estado adaptativo que pode causar a não observância de efeitos generalizados no crescimento e desenvolvimento motor como expressam os níveis elevados de actividade física em ambos os grupos e que podem significar uma adaptação destes indivíduos às exigências do ambiente.