This essay will attempt to explore esoteric elements and connections in Hermann Hesses' final novel Das Glasperlenspiel and whether the narratives and beliefs held by the fictional realm of Castalia and the protagonist Josef Knecht fit into the tradition of western esotericism as defined by Kocku von Stuckrad and Antoine Faivre respectively. An attempt will also be made to explore why the novel has come to influence modern esoteric movements in what Wouter Hanegraaff defines as "New Age religion".

The theoretical part of this master thesis is based on the literary genre of the initiation novel, as presented by Daniela Hodrová. In an effort to gain a deeper insight into the novel's typical figures and spatial motifs, the theoretical part also contains a summary of archetypes described by C. G. Jung. In the practical part, principles of the initiation genre are demonstrated on the novels Demian and Steppenwolf written by the German author Hermann Hesse. The aim of the thesis is to provide a proof that the two novels can be assigned to the initiation novel genre and also to make use of the means presented in the theoretical part for an analysis of the initiation of the protagonists. The initiation in Demian is presented as a precursor of the initiation described in Steppenwolf. Therefore, the result of this thesis is also an attempt to present the philosophical connection between the analysed novels. KEYWORDS Demian, Steppenwolf, Hermann Hesse, initiation novel, Daniela Hodrová, archetype

The purpose of this thesis is to show the elements of Buddhism, exerted in Siddhartha.These elements are important to the plot, despite the fact that Hesse did not intend to write an authentic Buddhist work, but to express his own belief. The conclusion shows that certain Buddhist teachings have in various ways directly shaped the work.

Zwei bekannte, literarische Werke Hermann Hesses, Siddhartha und Der Steppenwolf, spielen zu verschiedenen Zeiten und in grundlegend unterschiedlichen Kulturen. Diese Analyse stellt Gemeinsamkeiten und Unterschiede der Romane ins Licht und betrachtet dabei deren gattungsspezifische Zuordnung, die Personenkonstruktion der Hauptfiguren sowie deren Entwicklungsstadien im Leben. Die Gattung Bildungsroman stellt sich dabei zunächst in den Vordergrund. Im 19. Jahrhundert wurde der Bildungsroman als eine Großform des deutschen Romans herausgestellt und besitzt im Kern ein eindeutiges Kriterium: das Bildungsmotiv der Aufklärung. Dieses Motiv ist die Antriebskraft beider Hauptfiguren, Siddhartha und Steppenwolf, und lässt individuelle Gemeinsamkeiten ersichtlich werden. Beide Romanfiguren gehen auf eine innere Suche, auf eine psychologische Entwicklungsreise, die sich über Zeit, Raum und kulturelle Begebenheiten hinwegsetzt und deren Botschaft lediglich in ein anderes Licht rückt.

[ES] El interés de conjugar dos lenguajes -la palabra y la imagen- en un libro xilográfico nos ha conducido a emprender la presente tesis doctoral, en la que abordamos diversos caminos de interpretación y relectura de la novela Der Steppenwolf (El lobo estepario) de Hermann Hesse a partir de un libro de artista. Una narración xilográfica en la que nos hemos servido del método de plancha perdida, y que recibe el título de El libro no leído. Nuestra investigación doctoral se dirige, en primer lugar, a establecer una panorámica de más de dos milenios de historia del libro, desde sus orígenes hasta la aparición del fenómeno del libro de artista, del que participa nuestro El libro no leído. Del mismo modo, hemos abordado una contextualización histórica, social y literaria del género Bildugsroman (la novela de formación) dentro de la tradición literaria alemana, así como del particular universo creador de Hermann Hesse, autor de El lobo estepario (1927), y máximo epígono del género de la novela de formación por su abismal reflexión en torno a la crisis del yo como respuesta a los calamitosos tiempos que tocó vivir al escritor. Si bien la novela de Hermann Hesse puede ser interpretada desde otras disciplinas artísticas, hemos elegido el libro xilográfico porque, en primer lugar, al constituirse la propia novela de Hesse en una suerte de cuaderno de anotaciones, nuestro procedimiento técnico se configura de modo explícito como una evolución del códex. Esta circunstancia no solo comprende el devenir histórico del libro como objeto, sino que, asimismo, explicita su evolución, que enlaza con la cultura, la lectura, el aprendizaje y la formación (Bildung), así como con el devenir lógico de una lengua y de una literatura: la alemana. En segundo lugar, la relación que cabe establecer entre El lobo estepario y El libro no leído estriba en el hecho de que la madera, la materia-matriz sobre la que se realizan las xilografías, se identifica, asimismo, como -convertida en papel- en el recurso ancestral del objeto libro, tan intrínsecamente relacionado con la historia de la cultura y de la ciencia. La madera, transformada en papel y, por ende, en libro, ha acompañado la evolución de la humanidad a lo largo de los siglos. La madera es un espacio y un tiempo detenido en una imagen, y es vínculo con la palabra y con la tradición oral, con las palabras que han hecho posible decir y decirnos. En síntesis, nuestro El libro no leído, a cuya intelección artística y estética se encamina la presente tesis doctoral, en tanto evolución del códex, pretende conjurar la historia, la palabra y la imagen, constituyéndose en nuestra más ambiciosa, personal y abisal creación hasta la fecha. / [CA] L'interés de conjugar dos llenguatges -la paraula i la imatge- en un llibre xilogràfic ens ha conduït a emprendre la present tesi doctoral, en la qual abordem diversos camins d'interpretació i relectura de la novel·la Der Steppenwolf (El llop estepari) d'Hermann Hesse, a partir d'un llibre d'artista. Una narració xilogràfica en la qual ens hem servit del mètode de planxa perduda, i que rep el títol de El llibre no llegit. La nostra investigació doctoral es dirigeix, en primer lloc, a establir una panoràmica de més de dos mil·lennis d'història del llibre, des dels seus orígens fins a l'aparició del fenomen del llibre d'artista, del qual participa nostre El llibre no llegit. De la mateixa manera, hem abordat una contextualització històrica, social i literària del gènere Bildugsroman (la novel·la de formació) dins de la tradició literària alemanya, així com del particular univers creador d'Hermann Hesse, autor de El llop estepari (1927), i màxim epígon del gènere de la novel·la de formació per la seua abismal reflexió entorn de la crisi del jo com a resposta als calamitosos temps que li va tocar viure a l'escriptor. Si bé la novel·la d'Hermann Hesse pot ser interpretada des d'altres disciplines artístiques, hem triat el llibre xilogràfic perquè, en primer lloc, en constituir-se la pròpia novel·la de Hesse en una sort de quadern d'anotacions, el nostre procediment tècnic es configura de manera explícita com una evolució del códex. Aquesta circumstància no sols comprén l'esdevenir històric del llibre com a objecte, sinó que, així mateix, explicita la seua evolució, que enllaça amb la cultura, la lectura, l'aprenentatge i la formació (Bildung), així com amb l'esdevenir lògic d'una llengua i d'una literatura: l'alemanya. En segon lloc, la relació que cal establir entre El llop estepari i El llibre no llegit consisteix en el fet de que la fusta, la matèria-matriu sobre la qual es realitzen les xilografies, s'identifica, així mateix, com -convertida en paper- el recurs ancestral de l'objecte lliure, tan intrínsecament relacionat amb la història de la cultura i de la ciència. La fusta, transformada en paper i, per tant, en llibre, ha acompanyat l'evolució de la humanitat al llarg dels segles. La fusta és un espai i un temps detingut en una imatge, i és vincle amb la paraula i amb la tradició oral, amb les paraules que han fet possible dir i dir-nos. En síntesi, nostre El llibre no llegit, a la intel·lecció artística i estètica a la qual s'encamina la present tesi doctoral, en tant evolució del códex, pretén conjurar la història, la paraula i la imatge, constituint-se en nostra més ambiciosa, personal i abissal creació fins hui. / [EN] The interest in combining two languages - the word and the image - in a woodblock book has led us to undertake this doctoral thesis, in which we address various ways of interpretating and re-reading the novel Der Steppenwolf (The Steppenwolf) by Hermann Hesse, starting with an artist's book. It is a woodblock narrative in which we have applied the «lost iron method», and which we called The Unread Book. Our doctoral research, in the first place, aims at establishing an overview of more than two millennia of book history, from its origins to the appearance of the phenomenon of the artist's book, which our Unread Book is an example of. In the same way, we have addressed a historical, social and literary contextualization of the genre Bildungsroman (Novel of Formation) within the German literary tradition, as well as the particular creative universe of Hermann Hesse, author of The Steppenwolf (1927) and maximum epigone of the Novel of Formation genre, for his abysmal reflection on the crisis of the self as a response to the calamitous times that the writer had to live in. Although Hermann Hesse's novel can be interpreted starting from different artistic disciplines, we have chosen the woodblock book; firstly because, being Hesse's novel itself a kind of notebook, our technical procedure is explicitly configured as an evolution of the codex. This circumstance not only includes the historical evolution of the book as an object, but also explains its evolution, which is linked to culture, to reading, to learning and to training (Bildung), as well as with the logical evolution of a language and a literature: the German ones. Secondly, the relationship which can be established between The Steppenwolf and The Unread Book lies in the fact that wood, the matrix material on which woodcuts are made, is also identified as - converted into paper - the ancestral resource of the book object, so intrinsically related to the history of culture and science. Wood, transformed into paper, and then into a book, has accompanied the evolution of humanity over the centuries. Wood is a space and a time stopped in an image, and it is a link with the word and with oral tradition, with the words that we have been able to say and to say to each other. In short, our The Unread Book, to whose artistic and aesthetic understanding is directed this doctoral thesis, is an evolution of the codex and it aims at combining history, word and image, constituting our most ambitious, personal and abysmal creation to date. / Bastidas Castillo, RV. (2023). El libro no leído. Proceso de interpretación y relectura del Bildungsroman El lobo estepario de Hermann Hesse a partir de un libro xilográfico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/200174

<p>I uppsatsen analyseras de två karaktärerna Harry Haller och Hermine, från Hermann Hesses Der Steppenwolf, med hjälp av Judith Butlers queerteori. Karaktärernas förhållande till varandra, köns- och genusroller samt heteronormativiteten undersöks och sätts i samband med bokens maskerad- och teatermotiv. Förutom att maskerad- och teatermotivet undersöks i relation till karaktärerna, analyseras det också i sig självt med utgångspunkt i Judith Butlers teorier om det konstruerade könet och dragshowens subversiva funktion.</p>

No description available.

I uppsatsen analyseras de två karaktärerna Harry Haller och Hermine, från Hermann Hesses Der Steppenwolf, med hjälp av Judith Butlers queerteori. Karaktärernas förhållande till varandra, köns- och genusroller samt heteronormativiteten undersöks och sätts i samband med bokens maskerad- och teatermotiv. Förutom att maskerad- och teatermotivet undersöks i relation till karaktärerna, analyseras det också i sig självt med utgångspunkt i Judith Butlers teorier om det konstruerade könet och dragshowens subversiva funktion.

Au lendemain de la Première Guerre mondiale, un élan de créativité sans précédent métamorphose la conception de l’identité moderne. Les moyens d’expression que sont la philosophie, la psychologie et la littérature participent au développement de questions sur le sens de l’Être et de l’existence. À l’exemple de la position mise de l’avant par l’écrivain Hermann Hesse (1877-1962), ce mémoire tente de définir la question du sens de la vie en tant que problématique existentielle en Allemagne au début du XXe siècle. C’est en suivant le dispositif conceptuel de la conduite de vie et de la voie de délivrance, héritage de Max Weber aux sciences sociales, qu’il étudie le phénomène social de la quête de sens, significatif pour les conceptions modernes de l’identité humaine. Le mémoire aborde dans un premier temps la situation spirituelle occidentale par la notion de désenchantement du monde (Max Weber), le rôle des cadres socialisateurs des sources du moi (Charles Taylor) et l’importance de l’idéal de la transcendance pour l’homme (Marcel Gauchet). À partir d’un corpus de romans (Siddhartha, Le Loup des Steppes, Narcisse et Goldmund, Le Jeu des Perles de Verre), il suit la recherche de sens des personnages de Hesse. À la frontière entre biographie sociologique et sociologie littéraire, ce mémoire prend comme appui les conduites de vie de personnages romancés afin de montrer le phénomène de la quête de sens, moyennant une traversée intérieure pour découvrir leur version propre de la transcendance. Au fil des chapitres, il présente les conceptions de la vérité, de la transcendance, de la délivrance, du sens de la vie dans des allers-retours entre la vie de l’écrivain, son œuvre et la situation spirituelle de son époque. En conclusion, il revient sur l’intérêt de lire Hermann Hesse aujourd’hui et questionne la pertinence de ses personnages comme sources d’inspiration de nos conduites de vie moderne. / In the aftermath of World War One, an unprecedented surge of creativity transformed the conception of modern identity. The fields of philosophy, psychology, and literature challenged and questioned the experience of being and of the existence. Following the ideas put forward by the writer Hermann Hesse (1877-1962), this thesis attempts to define the meaning of life as an existential problem in Germany at the beginning of the 20th century. It is through the concepts of life conduct (Lebensführung) and road to salvation (Erlösung), both legacies of Max Weber to social sciences, that it studies the social phenomenon of the search for meaning, significant for modern conceptions of human identity. The thesis first addresses the Western spiritual condition through the notion of disenchantment with the world (Max Weber), the role of socializing frameworks in the sources of the self (Charles Taylor), and the transcendent and immanent approaches to the self (Marcel Gauchet). Drawing on a corpus of novels (Siddhartha, Steppenwolf, Narcissus and Goldmund, The Glass Bead Game), it trails Hesse’s characters’ search for meaning. At the border between sociological biography and literary sociology, this dissertation is based on the fictionalized characters’ life conduct as they search for meaning, through their discovery of transcendence. The chapters presents conceptions of truth, transcendence, salvation, the meaning of life, and back-and-forth movements between the writer’s life, his work, and the spiritual condition of his time. In conclusion, the thesis discusses the relevance of reading Hermann Hesse today and questions the pertinence of his characters as source of inspiration for our modern life conduct.

L'Autofiction et sa réception jusqu'en 1989. La fictionalisation de soi comme phénomène littéraire universel. Les indices de Fiction. L'Auteur et son personnage fictif. Autofiction et roman autobiographique. L'autofiction est-elle un genre ? Mise en abyme. Métalepse. Intrusions d'auteur. Réception. Genre.Hermann Hesse. Dante. Gombrowicz. Doubrovsky. Balzac. Cervantes. Goethe.Barthes.