La ley de contrabando por evasion de capitales, el Juzgado que dirimió los confiltos de la incautacion que sirvió no solo para la financiación de los partidos en los distintos gobiernos, sino también para financiar el exilio del Gobierno Republicano,como el de la Generalidad y el del Pais Vasco...durante la Guerra Civil .

Comercio y Mediterráneo son dos puntos clave dentro de la historia de la Baja Edad Media, por lo que esta tesis doctoral titulada “Exportación e importación en y desde el Mediterráneo en la Baja Edad Media. Mercaderes, mercancías y rutas comerciales (1349-1450)”, es un estudio sobre el comercio internacional en la Baja Edad Media desde el punto de vista que nos ofrece una importante e inagotable fuente documental como es la comanda marítima o comercial. A través de un significativo número de documentos, descubrimos que la comanda marítima nos ofrece el ideal de conocimiento en torno a una operación comercial: fechas, mercaderes, inversores, armadores, naves, destinos, puertos, productos, cantidades, valores, es decir, hemos obtenido importante información sobre los protagonistas de estos intercambios (mercaderes, inversores y patrones), las mercancías de exportación e importación, así como las naves y rutas comerciales que protagonizaron el comercio exterior de la ciudad Condal. El comercio fue uno de los motores más dinámicos e innovadores de la sociedad medieval. No sólo supuso la circulación de productos, conocimientos e ideas, sino que también permitió la comunicación y transmisión de técnicas y vivencias. El Mediterráneo, punto de unión de culturas e intercambios desde épocas ancestrales, no podía dejar de ser el escenario donde los mercaderes medievales practicaran estos intercambios culturales, mercantiles y técnicos. Fue el eje en torno al cual la sociedad medieval se desarrolló y se extendió en toda su complejidad iniciando el camino de entrada a la modernidad. Esta tesis doctoral es un estudio sobre las comandas marítimas y comerciales de los siglos XIV-XV, y a través de ellas pretendemos ser un argumento más que permita alcanzar un correcto conocimiento de las relaciones económicas en los últimos siglos de la Edad Media. La globalidad del mundo mercantil medieval se alcanzará cuando se realice un indispensable trabajo conjunto de recopilación, confrontación, comparación y síntesis de todas las fuentes de carácter mercantil, y nuestro estudio pretende ser un escalón más que permita alcanzar dicho conocimiento. La cronología de nuestro estudio ha sido deliberadamente escogida, se inicia en 1349, un año después de la peste negra, una peste cuya cronología 1347-1351 se considera históricamente como el punto final de la gran expansión comercial del siglo XIII, y para algunos autores momento en que el comercio de Europa Occidental languidecía en un estado de grave depresión, y finalizamos en el año 1450, un siglo después, de forma que nos permita estudiar la documentación de los años 1380-1420 que suponen para la historiografía la expansión de una decadencia económica que comportará la cancelación de las actividades comerciales, previa a la década de los años 1430-1450 momento en que se detectó una nueva etapa expansiva que finalizaría con la Guerra Civil. Una cronología que abraza un siglo completo para poder establecer un estudio pormenorizado de las actividades comerciales, observando los cambios en las rutas, en los productos, en el número de comandas realizadas, comparando y aportando datos al comercio mediterráneo bajomedieval. Dado que las fuentes utilizadas son documentos notariales redactados en Barcelona, es lógico que sea el puerto de Barcelona el centro del comercio de nuestros productos, pero, por otra parte, también nos muestran la conexión existente en esta época entre el puerto de Barcelona y otros centros portuarios del Mediterráneo. / Commerce and the Mediterranean are two key points within the history of the Middle Age, reason why this doctoral thesis titled “Export and import in and from the Mediterranean in the Low Average Age. Commercial merchants, merchandise and routes (1349-1450)”, are a study on the international trade in s.XIV-XV from the point of view that offers an important one to us and inexhaustible documentary source as it is commands it marine or commercial. Through a significant document number, we discovered that it commands offers the ideal to us of knowledge around a commercial operation. We have obtained important data on the protagonists of these interchanges (merchants, investors and patrons), the commercial merchandise of export and import, as well as ships and routes that carried out the foreign trade of the Condal city. The commerce was one of the most dynamic and innovating motors of the medieval society. Not only it supposed the product circulation, knowledge and ideas, but that also is allowed to the communication and transmission of techniques and experiences. The Mediterranean, tie point of cultures and interchanges from ancestral times, could not stop being the scene where the medieval merchants practiced these cultural interchanges, mercantile and technical. This doctoral thesis is a study on you command them marine and commercial of centuries XIV-XV, and through them we try to be an argument more than it allows to in the last reach a correct knowledge of the economic relations centuries of the Middle Age.

El objetivo de esta tesis doctoral es analizar y evaluar, desde una perspectiva demográfica, económica y social, el impacto de un nuevo modelo de esclavitud, el de la primera trata negrera, en un mercado tradicional de esclavos enraizado en la experiencia medieval, pero adaptado al contexto atlántico. Como muchas otras ciudades ibéricas, Barcelona vivió la llegada de un nuevo grupo de población hasta entonces desconocido, el esclavo negro procedente de las costas mauritanas, senegambianas y guineanas, y la abrupta desaparición de quienes habían sido cautivos en las comunidades del Mediterráneo occidental cristiano desde mediados del siglo XIV, mujeres y hombres orientales, eslavos y balcánicos. Y todo ello en un período, el reinado de Fernando II (1479-1516), en el que la llegada intermitente de cautivos musulmanes se mantuvo constante, únicamente estimulada tras las conquistas de Granada, Bugía, Orán y Trípoli, haciendo de los sarracenos el segundo colectivo en importancia numérica entre las poblaciones esclavas de las principales ciudades ibéricas. La investigación se divide en dos volúmenes. El segundo recoge buena parte de la documentación utilizada para la elaboración de este trabajo, tanto en forma de regento como incluyendo las transcripciones de los textos más significativos. Por su parte, el primer volumen se estructura en dos mitades. La primera aborda el desarrollo de la esclavitud en Europa occidental desde la antigüedad clásica hasta la irrupción de la trata negrera, analizando diversos aspectos que ayudan a comprender la evolución de la esclavitud desde una perspectiva diacrónica en la que no hubo rupturas pero sí modificaciones sustanciales. La segunda parte se dedica al análisis del fenómeno de la esclavitud en la Barcelona del renacimiento. Partiendo de una visión de conjunto sobre el desarrollo de la esclavitud durante los siglos XIV y XV, y después de abordar las consecuencias económicas, sociales y políticas de la guerra civil catalana (1462-1472), así como los efectos de la política fernandina que conduciría hacia la recuperación económica, esta segunda parte disecciona el modelo de esclavitud desarrollado en la Barcelona de fines de la Edad Media desde diversas perspectivas. En primer lugar, las características demográficas de la población esclava y liberta son analizadas atendiendo al ritmo de la llegada de los cautivos para abordar, después, cada una de las variables que definieron a los hombres y las mujeres esclavizados. A continuación, se proponen una serie de explicaciones sobre la dinámica del abastecimiento tratando de profundizar en los medios de los que se sirvió la ciudad catalana para acceder a las redes de distribución de la primera trata atlántica. Asimismo, se disecciona el funcionamiento del mercado de la Barcelona del renacimiento atendiendo a la variedad de las operaciones de tipo económico en las que podía intervenir un cautivo y a los perfiles socioprofesionales de los dueños de los esclavos. Finalmente, el último apartado sitúa en el centro del análisis al cautivo. Desde esta perspectiva, son abordadas las distintas formas con las que la comunidad libre aprovechó su capacidad para el trabajo y se analizan los distintos caminos que tomó el proceso de la socialización, muchas veces condicionado por el tipo de relación establecido entre amo y esclavo. Por último, las páginas finales de la tesis doctoral examinan la cofradía de esclavos y libertos negros de Sant Jaume, una de las primeras asociaciones de este tipo que se conocen, y la proliferación de hermandades negras en el sur de Europa occidental, claro síntoma de la importancia que la trata atlántica llegó a alcanzar en el Viejo Continente. / SLAVERY IN LATE-MEDIEVAL BARCELONA (1479-1516). THE IMPACT OF THE FIRST ATLANTIC SLAVE TRADE IN A TRADITIONAL SLAVE MARKET The aim of this thesis is to analyze and evaluate, from a demographic, economic and social perspective, the impact of a new model of slavery; that of the Atlantic slave trade in a traditional market rooted in the medieval experience, but adapted to the Atlantic context. The study consists of two volumes. The second includes most of the documentation used for the research, while the former is further divided into two parts. The first one deals with the development of slavery in Western Europe from Antiquity to the emergence of the Atlantic slave trade (mid 15th century), analyzing various aspects that help us understand the evolution of slavery from a diachronic perspective. The second part is devoted to the analysis of the phenomenon of slavery in Renaissance Barcelona from different perspectives. First, the demographic characteristics of the slave and freed population are analyzed, taking into account the rate of the captives brought to the city and the variables that defined men and women enslaved, such as colour, age and origin. Then, we examine the dynamics of supply, stressing the role played by Catalan merchants and their interrelation in the first Atlantic slave trade networks. The running of the market of Renaissance Barcelona is analyzed as well, paying attention to the variety of economic operations in which a slaved person could be involved, and the socio-professional profiles of the owners. Finally, the last chapter places the slave in the center of the analysis. From this perspective, the ways that the free community exploited work capacities of enslaved people, and the different paths that the socialization process took, are examined. The last pages of the thesis are devoted to the study of the black brotherhood of "Sant Jaume", one of the first black associations of the Iberian Peninsula, founded in 1455, and the proliferation of black brotherhoods in South Western Europe.

Esta investigació estudia l'acció de les dones en l'època moderna valenciana des del punt de vista de les relacions de gènere: tant pel que fa a l'anàlisi de situacions dins de l'àmbit familiar com de les relacions de les dones amb el seu cercle social no relacionat directament amb la família. La utilització d'un punt de vista teòric i metodològic multidisciplinar amb aportacions de la historia demogràfica o econòmica, de l'antropologia social o de la història social, junt amb el posicionament teòric del gènere ha fet que ens acostàrem a l'estudi des de quatre punts. L'acostament legal analitza la situació de les dones i de la família en el relatiu, sobretot, al patrimoni familiar i als elements que formen el que denominem mercat matrimonial. L'acostament social situa les dones dins de les xarxes socioeconòmiques de l'època, incidint més en la part patrimonial i en el paper de les dones dins de la família entesa com a cèl·lula de producció, reproducció i consum. L'acostament sentimental ens mostra la visió que la societat castellonenca moderna tenia de les dones, com es veien elles mateixes i com actuava l'entramat social, però des d'un punt de vista no exlcusivament patrimonial. Situacions de violència i de relacions dins de la vida quotidiana a través dels testimonis dels processos judicials. Finalment, l'acostament espacial ens configura la situació física de les dones i del món familiar en la ciutat de Castelló de la Plana, a través de documentació notarial i de les aportacions de l'antropologia.

Aquesta tesi aborda la vida musical de la ciutat de Castelló entre els anys 1856 i el 1894, moment clau en el desenvolupament de Castelló com a capital de província i just abans de la construcció del Teatre Principal. El treball està dividit en dos grans blocs temàtics: Els espais de difusió musical i La vida musical castellonenca a través de la premsa.

Els canvis evolutius en l’espècie humana, i en concret en el cervell, han permès que els humans hagin desenvolupat una capacitat d’aprenentatge i memòria sense precedents. En un marc multidisciplinari de l’evolució humana, l’arqueologia, la genètica i la medicina són disciplines que convergeixen en la recerca científica de l’evolució cerebral. Per entendre els canvis que s’han produït en el cervell humà, aquesta Tesi dóna un enfocament partint de l’evolució del cervell fins a la vulnerabilitat a patir malalties neurodegeneratives que afecten, principalment, la capacitat de memòria. L’objectiu d’aquest treball ha estat aportar coneixements en la capacitat cognitiva humana, concretament en la cerca de factors de risc genètics implicats en processos de deteriorament cognitiu i pèrdua de memòria. Els dos gens d’estudi en aquest treball són el gen de microtúbols associats a proteïna TAU (MAPT) i el gen de la β-glucocerebrosidasa (GBA). Existeixen nombrosos estudis publicats que associen aquests gens amb el deteriorament cognitiu. Per dur a terme el treball, inicialment es van recollir mostres de pacients acuradament diagnosticats en malalties neurodegeneratives (malaltia d’Alzheimer i malaltia de Parkinson) i també es van recollir mostres d’individus sans per realitzar l’estudi. Per enriquir evolutivament aquest treball, s’ha completat l’anàlisi de les variants del gen MAPT en homínids ancestrals (Homo neanderthalensis i homínid de Denisova) i grans simis mitjançant bases de dades disponibles a Internet. Les anàlisis dels gens MAPT i GBA donen com a resultat que existeixen variacions genètiques significatives entre pacients amb malalties neurodegeneratives amb demència respecte a individus sans. Els resultats també mostren que les mutacions i variants en aquests dos gens impliquen un augment del risc de demència en pacients respecte controls. En l’àmbit evolutiu, la comparació de la seqüència d’ADN del gen MAPT entre humans anatòmicament moderns, neandertals, homínid de Denisova i grans simis ha aportat diferències en la seqüència genòmica úniques entre els tres homínids. Els avenços tecnològics, com la seqüenciació nuclear d’ADN en diferents espècies d’homínids, podran esclarir en un futur qüestions cognitives referents als nostres avantpassat. / Los cambios evolutivos en la especie humana, y en concreto en el cerebro, han permitido a los humanos desarrollar una capacidad de aprendizaje y memoria sin precedentes. En un marco multidisciplinar de la evolución humana, la arqueología, la genética y la medicina son disciplinas que convergen en el estudio científico de la evolución cerebral. Para entender los cambios que se han producido en el cerebro humano esta Tesis aporta un enfoque partiendo de la evolución cerebral hasta la vulnerabilidad al desarrollo de enfermedades neurodegenerativas, que afectan principalmente, la capacidad de memoria. El objetivo de este trabajo ha sido aportar conocimientos en la capacidad cognitiva humana, concretamente en la búsqueda de factores de riesgo genéticos implicados en los procesos de deterioro cognitivo y pérdida de memoria. Los dos genes de estudio en este trabajo son, el gen de los microtúbulos asociados a proteína TAU (MAPT) i el gen de la β-glucocerebrosidasa (GBA). Existen muchos estudios de asocian con estos genes al deterioro cognitivo. Para desarrollar este trabajo, inicialmente se recogieron muestras de pacientes cuidadosamente diagnosticados en enfermedades neurodegenerativas (enfermedad de Alzheimer y enfermedad de Parkinson) y también se recogieron muestras de individuos sanos para realizar el estudio. Para enriquecer evolutivamente el trabajo, se completó el análisis de las variantes del gen MAPT en homínidos ancestrales (Homo neanderthalensis y el homínido de Denisova) y grandes simios, mediante bases de datos disponibles en internet. Los análisis de los genes de MAPT y GBA dan como resultado que existen variaciones genéticas significativas entre pacientes con enfermedades neurodegenerativas con demencia respecto a individuos sanos. El resultado también muestra que las mutaciones y variantes de estos genes implican un aumento de riesgo de demencia en pacientes respecto controles. En relación a la evolución, la comparación de la secuencia de ADN del gen MAPT entre humanos anatómicamente modernos, neandertales y el homínido de Denisova y grandes simios aporta diferencias en la secuencia genómica únicas entre los tres homínidos. Los avances tecnológicos, como la secuenciación nuclear del ADN en diferentes especies de homínidos podrá esclarecer en un futuro cuestiones cognitivas de nuestro pasado.

Las Hijas de la Caridad de San Vicente de Paúl forman parte de la historia de la enfermería. A Lleida llegaron en 1792 para hacerse cargo de la asistencia del Hospital de Santa María. La metodología se basa en un enfoque paradigmático hermenéutico y sociocrítica defendida por la Escuela de los Annales; enmarcándose el estudio en Lleida ciudad entre los años 1792 y 1936. Se han identificado un total de 243 Hijas de la Caridad que han trabajado en Lleida en los tres establecimientos benéfico-asistenciales, acompañadas de otro personal de enfermería que complementaba dicha atención sanitaria. Se ha logrado dar visibilidad a lo que han supuesto las hermanas para la enfermería leridana como mujeres consagradas y al personal de enfermería que las acompaño desde su llegada hasta los inicios de la Guerra Civil española. Demostraron un gran desarrollo competencial como enfermeras en conocimientos, habilidades, actitudes de asistencia y docencia. / Les Filles de la Caritat de San Vicent de Paül formen part de la història de la infermeria. A Lleida van arriba a 1792 per fer-se càrrec de l´assistència de l´Hospital de Santa Maria. La metodologia es basa en un enfoc paradigmàtic hermenèutic i sociocrític defensat per l´Escola dels Annals; emmarcant-se l´estudi a Lleida ciutat entre els anys 1792 i 1936. S´han identificat un total de 243 Filles de la Caritat que han treballat a Lleida als tres establiments benèfic-assistencials, acompanyades d´altre personal d´infermeria que complementava l´atenció sanitària. S´ha aconseguit donar visibilitat al que han suposat les germanes per la infermeria lleidatana com a dones consagrades i al personal d´infermeria que les va acompanyar des de la seva arribada fins als inicis de la Guerra Civil espanyola. Demostrar un gran desenvolupament competencial com infermeres en coneixements, habilitats i actituds d´assistència i docència. / The Daughters of Charity the Saint Vincent of Paúl are part of the history of nursing. In Lleida arrived in 1792 to take over the health care of the Hospital of Santa Maria. The methodology used part of a hermeneutics and sociocritic paradigmatic approach based on the vision of the School of the Annales defended; being framed the study in Lleida city between 1792 and 1936. They have identified a total of 243 Daughters of Charity who have worked in Lleida in the three charitable care establishments, accompanied by other nurses supplementing this care. Though the study it has succeeded in giving visibility to what the sisters have meant for nursing of Lleida as consecrated women and nursing staff that accompany from their arrival until the beginning of the Spanish Civil War. Showed great skills development as nurses in knowledge, skills, attitudes, attendance and teaching caring.

La present Tesi Doctoral versa sobre l’estudi de la interacció entre hominins i carnívors durant el Pleistocé. L’objectiu principal de la recerca és utilitzar aquesta interacció per a entendre i recuperar arqueològicament el comportament humà modern i complex. En aquest sentit, les diferents formes d’interacció que els humans varen desenvolupar en el passat amb els grans carnívors és analitzada mitjançant diferents enfocs i mètodes. Tot això, presentat com a una Tesi per compendi d’articles científics publicats, proporciona una visió general de la complexa relació entre hominins i carnívors durant el Pleistocé, així com una proposta metodològica per a recuperar arqueològicament el comportament humà. Les formes d’interacció analitzades, ja sigui mitjançant una aproximació experimental, actualita o arqueològica són: a) l’alternança en l’ús de les coves com a hàbitat; b) la cacera de carnívors; c) l’ús dels carnívors coma recurs àmpli; d) els hominins coma víctimes d’atacs de carnívor i e) la domesticació, així com les consequències que cada forma d’interacció implica (p.ex., accès primàri o secundàri a les carcasses animals o els hominins com a pressa dels carnívors). A nivell històric, la Tesi Doctoral aporta una visió original sobre l’evolució de la interacció entre hominins i carnívors del PaleolíticMitjà al Superior, així comla idea de com de complexe i constant és aquesta interacció i el que implica en l’evolució humana. Els diferents materials arqueològics analitzats per a la present investigació provenen de diferents jaciments de l’Europa Occidental (Espanya, França, Bèlgica, Alemanya i Grècia). / La presente Tesis Doctoral versa sobre el estudio de la interacción entre homininos y carnívoros durante el Pleistoceno. El objetivo principal de la investigación es usar dicha interacción para comprender y recuperar arqueológicamente el comportamiento humano moderno y complejo. En este sentido, las diferentes formas de interacción que los humanos desarrollaron en el pasado con los grandes carnívoros es analizada a través de distintos enfoques ymétodos. Todo ello, presentado como una Tesis por compendio de artículos científicos publicados, proporciona una visión general de la compleja relación entre homininos y carnívoros durante el Pleistoceno, así como una propuesta metodológica para recuperar arqueológicamente el comportamiento humano. Las formas de interacción analizadas, ya sea mediante una aproximación experimental, actualista o arqueológica son: a) la alternancia en el uso de las cuevas como hábitat; b) la caza de carnívoros; c) el uso de los carnívoros como recurso amplio; d) los homininos como víctimas de los ataques de carnívoro y e) la domesticación, así como las consecuencias que cada forma de interacción implica (p.ej., acceso primario o secundario a las carcasas animales o los homininos como presa de los carnívoros). A nivel histórico, la presente Tesis Doctoral aporta una visión original sobre la evolución de la interacción entre homininos y carnívoros del Paleolítico Medio al Superior, así como la idea de cuán compleja es esta constante relación y lo que implica en la evolución humana. Los diferentes materiales arqueológicos analizados para esta investigación proceden de diferentes yacimientos de Europa Occidental (España, Francia, Bélgica, Alemania y Grecia). / The aim of this Doctoral Thesis is to study the interaction between hominins and carnivores during the Pleistocene. The main research objective is to use this interaction to understand and recover modern and complex behavior from archaeological data. In this sense, several forms of past hominin-carnivore interaction are approached from different scopes and using different methods. This is presented as a Dissertation consisting of published scientific papers, to provide a general vision of the complex relation developed between hominins and carnivores during the Pleistocene. A further aim is to build a methodological framework for recovering human behavior from the archaeological record. The forms of interaction analyzed, using experimental, actualistic, and archaeological approaches, are: a) alternate use of caves; b) carnivore hunting; c) carnivores as a resource for hominins; d) hominins as victims of carnivore attacks; and e) domestication, and all consequences this form of interaction generates (e.g., primary or secondary access to animal carcasses, or hominins as carnivore prey). From a historical standpoint, this Dissertation provides an original vision of the evolution of the interaction between hominins and carnivores from the Middle to the Upper Paleolithic, and develops the idea of how complex and important this interaction is concerning human evolution. The different archaeological materials analyzed for the present research were discovered at different sites in Western Europe (Spain, France, Belgium, Germany, and Greece).

DE LA TESI DOCTORAL DE MONTSERRAT CORRETGER SÀEZVIDA I OBRA D'ALFONS MASERAS: ESTUDI ESPECÍFIC DE LA SEVA NARRATIVALa tesi recupera la biografia i l'obra literària d'Alfons Maseras, un escriptor considerat superficialment per la crítica contemporània, que el reduí a formar part de la nòmina d'autors modernistes de segon ordre i n'ignorà dades com la data de la mort o de l'arribada a Barcelona en la infantesa, i no en la joventut com sempre s'havia afirmat.S'hi estudia l'horitzó intel·lectual d'Alfons Maseras, un dels més eficaços introductors de la cultura catalana a Europa i de l'expansió de models estrangers a Catalunya des de la seva tasca de corresponsal literari, indefugible per comprendre el món intel·lectual de Catalunya entre 1906 i 1939. S'estableix el credo polític de l'escriptor i la seva participació en els esdeveniments històrics de la primera meitat del segle XX: prop del CNR (a El Poble Català) i en els anys vint a París, com a director de Le Courrier Catalan en la lluita contra la Dictadura. Durant els anys trenta continuà exercint el seu ideal catalanista amb una dedicació plena a la creació literària i a la traducció. Els darrers anys de la vida, durant la guerra civil i el breu exili, actuà com a veu de la consciència pública, arran de múltiples activitats en defensa de la cultura i les institucions republicanes.Alfons Maseras havia conreat la poesia i el teatre, en el qual fou menys afortunat malgrat haver publicat i estrenat algunes obres. Paral·lelament al corpus narratiu -dotze novel·les, nou reculls de contes, onze novel·les curtes, quatre llibres de prosa vària, quatre biografies i un recull d'assaigs-, es dedicà al periodisme, amb una quantitat important de col·laboracions en publicacions catalanes i estrangeres, valorades en la tesi atès que forneixen algunes claus per entendre la seva narrativa. Es localitzen noranta publicacions, de les quals es fitxen i comenten uns 1.400 articles periodístics i col·laboracions literàries en els apèndixs de premsa i en els apartats dels capítols que n'estudien els aspectes més rellevants. La tesi sistematitza i comenta totes les obres de poesia, teatre, assaig i prosa, i dedica un estudi monogràfic a la narrativa, a partir d'un mètode analític que harmonitza els aspectes biogràfics i els creatius, que s'interfereixen.L'estudi es divideix en dues parts: la primera, que comprèn els cinc primers capítols, tracta la vida i l'activitat com a periodista, traductor, poeta i dramaturg de l'escriptor, i la segona, que abasta els quatre darrers capítols, n'analitza l'obra narrativa. Els capítols I, II, III, IV i V glossen els aspectes biogràfics de l'autor, en dibuixen les grans etapes productives i n'estudien l'obra no narrativa, especialment la periodística. El primer capítol descriu i interpreta els fonaments de la vida i de la producció de Maseras i aprofundeix en les seves arrels familiars i en les primeres manifestacions literàries. El segon analitza els àmbits intel·lectuals de formació, els primers viatges i la producció poètica inicial. El tercer i el quart constitueixen el nucli bàsic del treball ja que estudien la segona i tercera dècades del segle amb la intervenció directa de l'autor en els esdeveniments culturals i polítics més importants per al país. S'hi analitzen les múltiples i compromeses activitats pràctiques i teòriques que dugué a terme relacionades amb la Gran Guerra (Comitè d'Amics de la Unitat Moral d'Europa, Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans, Conferències de les Nacionalitats de París i Lausanne, opuscle Pancatalanisme, manifestos Pro-Sèrbia i pro-Lituània, campanya pro-Autonomia de Catalunya, "Plebiscit del poble català per l'Autonomia" dins Tribune Libre des Nationalités, etc.) així com les successives estades a París i els consegüents contactes amb escriptors estrangers. El capítol cinquè analitza la instal·lació de Maseras a Barcelona en plena maduresa, els condicionants intel·lectuals, socials i familiars definitius de la seva obra i el seu tràgic final. Els capítols VI, VII, VIII i IX apleguen l'estudi del corpus narratiu de l'autor, dividit en quatre etapes fixades a partir de la seva evolució ideològica i estètica, establertes a partir de la biografia i del context historicocultural. Es descriuen les línies de pensament i les pautes formals de cada període. Cada capítol s'inicia amb una introducció que estudia de manera genèrica el pensament, les fonts literàries i els elements estètics i temàtics d'aquella part de la producció. Seguidament s'analitza cada una de les obres incloses al període, insistint en els aspectes ideològics, estructurals, estètics, i en el tractament que la crítica de l'època li atorgà. La tesi estableix la posició estètica i el pensament de Maseras en cada obra i en cada etapa de la seva producció narrativa, tenint en compte el context literari català i europeu en cada cas. ROVIRA I VIRGILI UNIVERSITYDEPARTMENT CATALAN PHILOLOGY / OF DOCTORAL THESIS BY MONTSERRAT CORRETGER SÀEZTHE LIFE AND WORKS OF ALFONS MASERAS: A SPECIFIC STUDY OF HIS NARRATIVEThe thesis studies the biography and literary work of Alfons Maseras, a writer considered only superficially by contemporary criticism which has relegated him to the list of second rate modernist authors and which ignores information such as the date when he died or the fact that he arrived in Barcelona during his infancy and not as a young man, as has always been stated.The thesis studies the intellectual horizons of Alfons Maseras, who was one of the most effective disseminators of Catalan culture in Europe and who introduced and expanded foreign models in Catalonia in his role of literary correspondent, something which is essential for understanding Catalan intellectual circles between 1906 and 1939. It also establishes the writer's political creed and his role in the historic events of the first half of the 20th century. He was allied to the CNR (Catalan Republican Nationalist Centre) and its organ El Poble Català (The Catalan People) and in Paris in the 1920s he was editor of Le Courrier Catalan in the struggle against the dictatorship. During the 1930s he continued to live out his Catalan ideals and dedicated himself fully to literary creation and translation. During the final years of his life, during the Civil War and his brief exile, he acted as the voice of the public conscience, resulting from his many activities in defence of Catalan culture and republican institutions.Alfons Maseras had cultivated an interest in poetry and theatre in which he was less successful despite having published and staged some plays. In addition to his narrative corpus, which includes twelve novels, nine collections of short stories, eleven novellas, four books of various writings, four biographies and a collection of essays, he was a journalist who made an important number of collaborations in Catalan and foreign publications, which are evaluated in the thesis on the grounds that they provide clues to understanding his narrative. Ninety publications have been tracked down, from which the thesis looks at and discusses some 1.400 journalistic articles and literary collaborations. These articles and collaborations are taken from the literary supplements and sections of chapters which investigate their most important aspects. The thesis systemizes and comments on the entire body of Maseras' poetry, theatre, essays and prose, and makes a monographic study of his narrative, using an analytic method which harmonizes both the biographical and creative aspects which interlaced with each other.The study is divided into two parts: the first, which consists of the first five chapters, deals with Maseras' life and activities as a journalist, translator, poet and playwright, and the second, which makes up the remaining four chapters, analyzes his narrative work. Chapters I, II, III, IV and V comment on the author's biography, depicting the main productive stages of his life and studying his non-narrative work, particularly his journalism. The first chapter describes and interprets the foundations of life and work and studies in depth his family roots and his first literary attempts. The second analyzes his formative intellectual circles, his first journeys and his initial poetic output. The third and fourth chapters form the nucleus of the study because they look at the second and third decades of the century where Maseras intervened directly in the most important political and cultural events in Catalonia. They analyze the numerous practical and theoretical activities which he carried out in relation to the Great War. He was involved in the Comitè d'Amics de la Unitat Moral d'Europa (the Committee of Friends for the Moral Unity of Europe), Comitè de Germanor amb els Voluntaris Catalans (the Committee of Brotherhood with the Catalan Volunteers), Conferències de les Nacionalitats de París i Lausanne (the Conferences of the Nationalities in Paris and Lausanne), the treatise Pancatalanisme (Pan-Catalanism), the Pro-Serbia and Pro-Lithuania manifestos, the campaign Pro-Autonomia de Catalunya (campaign in favour of Catalan autonomy), the "Plebiscit del poble català per l'Autonomia" (Plebiscite of the Catalan People regarding Autonomy) in the Tribune Libre des Nationalités, etc. The chapters also analyze his stays in Paris and the resulting contacts he established with foreign writers. The fifth chapter analyzes his later life in Barcelona, the defining intellectual, social and familial conditions of his work and his tragic death. Chapters VI, VII, VIII and IX study Maseras' narrative corpus which is divided into four stages based on his ideological and aesthetic evolution and the biographical and historical-cultural context. Also described are the lines of thought and the formal criteria of each period. Each chapter begins with an introduction which generically studies the thought, the literary sources and the aesthetic and thematic elements from each stage of his production. After this each chapter analyzes each one of the author's works from that period, focussing on their ideological, structural and aesthetic aspects and on the treatment they received at the hands of contemporary criticism. The thesis establishes Maseras' thought and aesthetic position in each work and in each stage of his narrative production, taking into account the Catalan and European literary context in each case.

La investigació presenta un triple vessant de les biennals d’art en tres àmbits diferenciats, que, alhora, s’interrelacionen: el vessant historicoartístic, el sociològic i el didàctic. En el vessant historicista de les arts visuals es realitza, per primera vegada, una anàlisi global de les manifestacions artístiques, es revisen les edicions de les biennals, les obres d’art i l’evolució dels artistes que hi han participat i la seva projecció, i es fa menció especial als guanyadors dels certàmens biennals. En el vessant sociològic, s’analitza la participació de la convocatòria al concurs, la repercussió que ha tingut en l’àmbit cultural de les respectives ciutats i si ha propiciat la creació de contextos favorables, així com la Incidència social de l’impacte mediàtic a la premsa. En el vessant didàctic, s’analitza la relació entre educació i art al llarg de la història de l’educació artística, en els diferents nivells educatius, amb el centre d’atenció a la demarcació de Tarragona, i emfatitza en l’estudi del cas de les biennals del Museu d’Art Modern de Tarragona. Paraules clau: biennal, ciències socials, educació artística, demarcació Tarragona, museu, art contemporani. / La investigación analiza un triple componente de las Bienales de Arte en tres ámbitos diferenciados, que, a su vez, se interrelacionan: la vertiente histórico-artística, la sociológica y la didáctica. En el componente historicista de las artes visuales se realiza, por primera vez, un análisis global de las manifestaciones artísticas, revisando las ediciones de las bienales, las obras y la evolución de los artistas que han participado, su proyección, haciendo mención especial de los ganadores de los certámenes bienales. En el componente sociológico se analiza la participación de la convocatoria al concurso, la repercusión que ha tenido en el ámbito cultural de las respectivas ciudades y se ha propiciado la creación contextos favorables, así como la incidencia social del impacto mediático en la prensa. En el componente didáctico, se analiza la relación entre educación y arte a lo largo de la historia de la educación artística, en los diferentes niveles educativos, con el centro de atención a la demarcación de Tarragona, enfatizando en el estudio del caso de las bienales del Museu d’Art Modern de Tarragona. Palabras clave: bienal, ciencias sociales, educación artística, demarcación Tarragona, museo, arte contemporáneo. / The research analyzes a triple component of the Art Biennials focusing on three distinct, but interrelated, areas: The art-historical, the sociological and the educational aspects. In the historicist component of the visual arts, for the first time a comprehensive analysis of the artistic production is performed, reviewing the biennial editions, the work and evolution of the participating artists and the impact of their work, with specific attention to the winners of these biennial competitions. The sociological component analyzes the participation in the call of the competition, the impact it has had on the cultural environment of the respective cities, whether it has contributed to the creation of favourable contexts and, finally, the social impact of media coverage in the press. The didactic component analyzes the relationship between education and art throughout the history of art education, at different educational levels and focused on the province of Tarragona, centred on the case study biennal of the Museu d'Art Modern de Tarragona. Keywords: biennial, social sciences, art education, Tarragona, museum, contemporary art.