La idea que per entendre alguna cosa hem d'entendre el procés pel qual s'ha produït va ser assumida des de l'origen de l'estudi "La construcció de la identitat nacional com a procés de desenvolupament des de la infància a l'adolescència a Catalunya". Per tal d'estudiar el procés de desenvolupament relacionat amb la construcció de la identitat nacional, no és suficient considerar-lo en el seu context social, sinó que és necessari considerar la seva construcció social.Tres objectius principals van orientar el nostre estudi . Primer, indagar si els processos de categorització, identificació, coneixement, imatge, avaluació i afecte són també elements implicats en la construcció de la identitat nacional des de la infància a l'adolescència. Segon investigar el procés de desenvolupament d'aquests elements des dels 6 anys fins als 15 anys per contribuir amb dades a I'explicació sobre com es desenvolupa del coneixement social. Tres són les explicacions principals; la primera que es basa en processos cognitius d'inclusió-decentració; la segona, si aquest desenvolupament es dóna en cercles concèntrics des de I'interior (contextos quotidians) fins a l'exterior (amb intercanvis més amples i una educació formal envers la vida social); i la tercera, si el desenvolupament del coneixement social d'allò més immediat i directe es reorganitzat i adquireix nous significats per la integració dels elements més generals i abstractes. Tercer, donat el fet que el 50% de les famílies tenen el català com a llengua materna, hem estudiat la influència de la llengua o llengües utilitzades en el context familiar en el procés de construcció de la identitat nacional.Es va dissenyar una entrevista individual seguint una estructura amb les parts següents: identificació subjectiva i identificació nacional; coneixement dels països; estereotips, avaluació i sentiments, i entorn social. La mostra del present estudi va estar formada per 495 nens i adolescents de 6, 9, 12 i 15 anys d'edat. Es va utilitzar per cada grup un número similar de nens i nenes. La mostra es va dividir en tres grups segons la o les llengües utilitzades pel nen o nena en el seu context familiar.Tres van ser les categones lingüístiques utilitzades: castellà, nens que només utilitzin el castellà a casa; català, nens que només usen el català en el context familiar; i bilingües, nens que utilitzin tots dos idiomes a casa. Aquestes categories lingüístiques s'han utilitzat com a indicador dels contextos familiars.Dues conclusions principals es poden extreure d'aquest estudi. Primer, I'ús de categories nacionals no és una conseqüència del procés cognitiu d'inclusió-decentració ni en cercles concentrics (concret/abstracte). La idea d'un procés del món en paral·lel, d'un coneixement que integra simultàniament creences i sentiments de l'ambient concret o proper i de l'abstracte o llunyà pot explicar millor els nostres resultats. Els nens aprenen i pensen sobre la vida quotidara, les característiques de l'ambient, la informació circulant en el seu entom social i la importància o els diferents nivells de coneixement depenent del context. Els nens integren la informació que està circulant en el seu ambient i construeixen un món que necessàriament no ha de coincidir amb el món deis adults, però que els ajuda a comunicar-se i a entendre les situacions en les quals estan immersos. Els nens més joves són capaços d'utilitzar categories nacionals de manera similar als adolescents.Segon, la identitat nacional a Catalunya es construeix al voltant del nucli de la llengua parlada a casa. A través de tot I'estudi es pot veure un resultat consistent i reiterat. Els infants d'un entom familiar en què s'usa només el castellà s'identifiquen com a pertanyents a tots dos grups nacionals, Espanyol i Català. Els infants d'un entom familiar que utilitzen només el català s'identifiquen com a pertanyents només al grup Català. Aquestes identificacions guien com aquests nens avaluen i senten envers el propi grup nacional i els altres. A més, sembla que el context sòcio-polític és un vehicle important en la transmissió de les estructures de semblances i que I'estructura d'afecte es transmet principalment a través de I'entom familiar. / The study "The construction of national identity as a developmental process from childhood to adolescence in Catalonia" has been carried out within a European study entitled "Children's beliefs and feelings about their own and other national groups in Europe". The idea that to understand something we have to understand the process through which it has been produced it was assumed in the origin of the study. That is, we have to grasp its developmental construction. To study the developmental processes related to the construction of identity, it is not enough to consider them in their social social context, but it is necessary consider their social constructionThree main objectives have oriented our study. First, to ascertain if categorisation process, identification, knowledge, image evaluation and affect are also elements implied in the construction of nacional identity from childhood to adolescence.Second, to assess the developmental process of these elements from 6 to 15 years old in order to contribute to explain if development of social knowledge is related to inclusion and decentration cognitive processes, or in concentric circles from the inner, where the experience with the social object is in the majority at home and in everyday contexts, to the outer, where compromise, wide exchanges and a formal education about social life exist, or children's knowledge of the most immediate and direct is reorganised and acquires new meanings from the integration of more general and abstract elements.Third, knowing that Catalan language has been assumed from several sociological discourse as one of principal characteristics, maybe the most important, that configures the Catalan identity, the influence of the language or languages spoken in the family context in the process of the construction of national identity has been studied, due to the fact that 50% of families have Catalan as a mother tongue.An individual interview was designed with the following structure, eight parts that were grouped into four sections: subjective identification and national identification; knowledge of the countries; stereotypes, evaluation and feelings; and social background.The sample of the present study consisted of 495 children aged 6, 9, 12 and 15 years old. Similar numbers of boys and girls were present in each age group, The sample was broken down by the languages that the children spoke in their family environment. Three linguistic home situation categories were used: Castilian, children who speak only Castilian (Spanish) at home; Catalan, children who speak only Catalan at home; and bilingual, children who speak both languages at home.As first conclusion of this study it can been suggested that children belong to several social groups, and their participation in all them develops their social identity. This social identity is not just singular, on the contrary, it is multiple in nature and the salience of a particular identity depends on context. This idea can explain results showed in chapter six, where 6 years old children used national categories to describe themselves. The context of the subjective identification task created by the rest of the cards presented to the child was clearly national (the majority of the cards had a national category). Children younger than 10-11 years old can use national categories to describe themselves if the national dimension is salient in the context of the interview. So, it can be said that the use of national categories is neither a consequence of the cognitive processes of inclusion-decentration nor concentric circles (concrete/abstract).Also, results reported in chapter show how even youger children, choose the card to describe themselves depending on the social family context where they are growing up. And how they are able to choose a card in the coomparative national identificaton task (i.e. Catalan vs. Spanish), with all the complexity implied.So, the idea of a process of a parallel construction of the world, of simultaneously integrated knowledge, beliefs and feelings of the concrete or closer environment, and of the abstract or far away world, can better explain our data. Children learn and think about everyday life, about the characteristics of our environment, the information circulating in our social context, and the importance or otherwise of the different levels of knowledge, depending on the context. Children integrate the information that is circulating in their environment and they construct a world that does not necessarily coincide with the adult world, but which helps the children to communicate and to understand the situations in which they are immersed. Children of younger ages are able to use nacional categories in the same way adolescents.As second main point it can be concluded that national identity in Catalonia is constructed around the nucleus of the language that children speak at home. Through all the study a consistent result can be seen, Castilian speaking children identify themselves as belonging to both national groups, that is Spanish and Catalan, and Catalan speakers identify themselves as only belonging to the Catalan group and how evatuate and feel about the own group and the other. Results reported in chapter 8 show that the language spoken at home seems not to be an impotant vehicle of transmission of the structure of similarities as the socio-political context, on the contrary the affect structure is transmited by the family environment.To know the contents and meanings of these national categories used by the children and how these rneanings and contents change with age needs more research m the future.

La recerca que es presenta aborda la capacitat discursiva de la fotografia, delimitant uns usos concrets del mitjà fotogràfic i analitzant algunes exposicions que es qüestionen la fotografia que parla de l’home en relació amb el seu context social. És per aquest motiu que la investigació pren com a centre d’interès "The Family of Man", exposició fotogràfica de gran rellevància quant a la idea de projecte, quant al procés de gestió de les imatges, i quant a la recepció pública. Comissariada per Edward Steichen, es va inaugurar al Museu d'Art Modern de Nova York l’any 1955. Del seu estudi se’n conclou que es tracta d’un cas paradigmàtic de model expositiu fotogràfic que aglutinava molts dels aspectes que s’han debatut i es debaten encara al voltant de la fotografia, de l’art, i de llurs implicacions socials. En la recerca es circumscriuen els temes de reflexió més rellevants i s’observa com es presenten aquests en algunes exposicions o actituds artístiques de finals del segle XX, principis del XXI, les actituds reflexives i crítiques dels autors de les quals semblen revelar directament o indirecta, l’herència dels propòsits del fotògraf E. Steichen, artífex representatiu d’un corrent en la producció fotogràfica que procura conciliar l’art i la vida comuna. La revisió i l’anàlisi d’exhibicions perfilen el què ha canviat en la fotografia pel que fa a la percepció i representació de l’home i les seves relacions socials, i com aquests canvis s’han emmirallat en les diverses manifestacions artístiques contemporànies sobre l’home. Així mateix, el recorregut per les obres i el temps deixen paleses algunes de les modificacions que des dels anys cinquanta han esdevingut respecte a la concepció i comprensió de la imatge fotogràfica en el context de l’art. / This research address the discursive capacity of photography, delimiting specific uses of the photographic medium and analyzing some exhibitions that question the photography that speaks about mankind in relation to its social context. It is for this reason that research takes as its focus of interest The Family of Man photographic exhibition of great relevance attending to the idea of the project, the management of the pictures, and in terms of public reception. Curated by Edward Steichen, was opened at the Museum of Modern Art in New York in 1955. Its study concludes that it is a paradigmatic case of model photography exhibition that brings together many of the issues being and discussed even now around the photography, art, and their social implications. The research reflects the highlights that are shown in some exhibitions and in several artistic attitudes of the late twentieth and twenty-first centuries, and also the critical and reflective attitudes of the authors which seem to reveal directly or indirectly, the inheritance of the purposes of the photographer E. Steichen, the most representative artifex of a photographic movement that tries to reconcile art and common daily life. The review and the analysis of exhibitions outline what has changed in the photography attending to the perception and representation of men and their social relationships, and how these changes have been mirrored in several contemporary art demonstrations about mankind. Likewise studying the works through the time reveals some of the changes that have occurred since the fifties about the conception and understanding of the photographic image in the context of art.

El trabajo que presentamos a continuación responde a motivaciones personales surgidas desde la experiencia profesional y docente en la Psicología de los Grupos y en su actividad de conducción y facilitación. El tema de las características propias de los participantes que promueven diferencias de grado, intensidad, saliencia, duración, etc, de fenómenos grupales, es uno de los problemas actuales en la investigación debido a sus consecuencias sobre el grado de conflicto (González, 1997), el aprendizaje (Mugny y Doise, 1983), el rendimiento (Peiró, 1987), etc. ¿Tanto puede afectar una distinta composición al desarrollo grupal? Esta idea hace pensar que atendiendo a las distintas composiciones de un grupo podemos maximizar o minimizar determinados aspectos básicos sobretodo por la trascendencia que el conocimiento de los procesos básicos puede tener en los ámbitos aplicados. Si pensamos en una organización, en un contexto determinado, podemos optimizar el diseño a través de la idiosincrasia grupal concreta con la distribución adecuada de género en la composición grupal. Podemos tener la opción a manipular un grupo si comprobamos o no la relevancia de la variable en el proceso grupal, caracterizando un grupo con vías a propiciar óptimos resultados grupales y organizacionales. El objetivo general de este trabajo consistirá en la comprobación de fenómenos empíricos de género, como proceso básico, en la conformación intra e intergrupal, y también verificar si la estructura de un grupo va a depender sistemáticamente tanto de su conformación intragrupal como intergrupal. Estructura y proceso deben considerarse como coordenadas básicas e inseparables a partir de las cuales se organiza y desarrolla la vida de grupo. Desde el punto de vista sistémico todo sistema vivo posee una estructura más o menos consistente definida por unos elementos y por un conjunto de procesos que poseen un movimiento dinámico, de ahí también el nombre de dinámica grupal como se ha conocido la Psicología de los Grupos, que hace que la estructura sea más o menos estable (MacGrath, 1970). El conjunto de relaciones determina modos diferentes de relación (cooperación, competición) entre las unidades o sistemas (Estrategor, 1995). Sabemos, además, estrategias procesuales de mediación que propicien dinámicas de interacción más satisfactorias intrapersonal e intragrupalmente, es evidente, por tanto, que estructura y proceso interaccionan, e influencian mutuamente. La interacción grupal determinada e influida por las pertenencias categoriales sexo, raza, etc. nos permiten centrarnos en el proceso de interacción de la identidad de los miembros y la mayor o menor cooperación-competición grupal. Por tanto, las temáticas conceptuales de la investigación que desarrollamos vienen dadas por: la identidad, el género y las aportaciones cooperativas y su grado en el contexto grupal, como el título de la tesis indica. Para ello planteamos este trabajo en siete capítulos con la siguiente estructura. - En el primer capítulo ofrecemos, como primera aportación, una visión conceptual general a través de las fichas bibliográficas del Psychological Abstract de los principales descriptores utilizados en esta investigación. El análisis de diferencias y similitudes compartidas entre los descriptores de las fichas ha sido analizado mediante un instrumento que presentamos como novedad denominado "Biblo" realizado por Cornejo (1998). Su particular interés radica en proporcionar el panorama teórico desarrollado hasta el momento actual en torno a los conceptos utilizados y su interrelación o inexistencia de la misma. De esta manera valoramos los contextos de investigación donde se han trabajado específicamente, y analizar las lagunas teóricas por su ausencia. - El segundo capítulo trata de ofrecer la conceptualización de la identidad personal y social desde las perspectivas teóricas relevantes. Las diferencias y semejanzas de las mismas, en relación a sus interrelaciones, sugerimos la influencia del género en su saliencia diferenciada en ambas identidades. - En el capítulo tercero nos centramos en la variable género y su influencia en la identidad personal y social. Revisamos el estudio del género concretándolo en una visión psicosocial con el fin de analizar el papel del género en las investigaciones que se han realizado desde este punto de vista. El objetivo de esta revisión es clarificar la diferencia de identidad social y personal y la relación del género en forma distinta a la propuesta de Lorenzi-Cioldi, hace una década (1988). - En el cuarto capítulo busca dar un nuevo sentido a los conceptos de cooperación y competición, no como antagónicos, sino como elementos pertenecientes a dimensiones distintas. - En el capítulo quinto exponemos el lugar del estudio del género relacionado con los grupos, en temáticas como, el estatus social ocupado por ambos géneros, y la implicación de los grupos de alto y bajo estatus en la dinámica intra e intergrupal, así como la incidencia de mayoría y minoría desde el punto de vista étnico y de género. - El capítulo sexto se refiere al planteamiento y el diseño de la investigación experimental. Realizamos una aportación desde la teoría de los juegos como situación idónea de experimentación de la realidad social, por sus características similares. Analizamos el papel del ordenador estructuralmente en la investigación psicosocial como metodología fundamental, capaz de aprehender la complejidad de dichos fenómenos. - Finalizamos el trabajo con el capítulo de análisis, discusión de resultados y conclusiones.