• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Metodología comunicativa crítica e interacción persona ordenador. Diseño dialógico de la interacción

Pulido Rodríguez, Miguel Ángel 15 July 2011 (has links)
Aquesta tesis doctoral ofereix un estudi en profunditat sobre les possibilitats que ofereix el fet d’incorporar la Metodologia Comunicativa Crítica al Disseny de la Interacció Persona- Ordinador. Des de finals dels setanta, amb l’aparició del “Disseny escandinau” de sistemes interactius -posteriorment identificat com “Disseny Participatiu de la Interacció Persona Ordinador”- s’ha indagat en metodologies que facilitessin el treball conjunt de persones usuàries, desenvolupadores i professionals en el procés de disseny de la interacció. El dilema que ha aparegut recurrentment al llarg de quasi 40 anys ha girat entorn la confiança o incredulitat sobre la possibilitat d’establir relacions igualitàries entres els diferents perfils de persones sense que generin “lluites de poder” que acabin coartant la participació i, en definitiva, els processos de creació i organització de la informació en sistemes interactius. Amb aquesta tesi oferim una resposta científica a aquest dilema mitjançant la incorporació de la Metodologia Comunicativa Crítica al procés del disseny de la Interacció- Persona Ordinador, desenvolupant un marc de relació entre persones usuàries, professionals del disseny i investigadores de les Ciències Socials i la Interacció Persona-Ordinador que possibilita les relacions igualitàries fonamentades en interaccions dialògiques i no de poder. Aquesta incorporació dona lloc al Disseny Dialògic de la Interacció Persona Ordinador, capacitat tant per optimitzar la usabilitat i accessibilitat de sistemes interactius com per a potenciar la inclusió social de totes les persones en la Societat de la Informació. / Esta tesis doctoral ofrece un estudio en profundidad sobre las posibilidades que ofrece el hecho de incorporar la Metodología Comunicativa Crítica al Diseño de la Interacción Persona-Ordenador. Desde finales de los setenta, con la aparición del ‘Diseño escandinavo’ de sistemas interactivos -posteriormente identificado como ‘Diseño Participativo de la Interacción Persona-Ordenador’- se ha indagado en metodologías que facilitaran el trabajo conjunto de personas usuarias, desarrolladoras y profesionales en el proceso del diseño de la interacción. El dilema que ha aparecido recurrentemente a lo largo de casi 40 años ha girado entorno de la confianza o incredulidad sobre la posibilidad de establecer relaciones igualitarias entre los diferentes perfiles de personas sin que se generen ‘luchas de poder’ que acabaran coartando la participación y, en definitiva, los procesos de creación y organización de la información en sistemas interactivos. Con esta tesis ofrecemos una respuesta científica a ese dilema mediante la incorporación de la Metodología Comunicativa Crítica al proceso del diseño de la Interacción-Persona Ordenador, desarrollando un marco de relación entre personas usuarias, profesionales del diseño e investigadoras de las Ciencias Sociales y la Interacción Persona-Ordenador que posibilita las relaciones igualitarias fundamentadas en interacciones dialógicas y no de poder. Esta incorporación da lugar al Diseño Dialógico de la Interacción Persona-Ordenador, capacitado tanto para optimizar la usabilidad y accesibilidad de sistemas interactivos como para potenciar la inclusión social de todas las personas en la Sociedad de la Información. / This dissertation provides a thorough study to the possibilities of incorporating the Critical Communicative Methodology for the Design of Human-Computer Interaction. Since the late 70s, with the emergence of 'Scandinavian design' of interactive systems, later identified as 'Participatory Design of Human-Computer Interaction', methodologies have been investigated to facilitate the joint work of users, developers and professionals into the process of interaction design. The dilemma that has arisen repeatedly over nearly 40 years has revolved around the trust or disbelief about the possibility of equal relationships between the different profiles of people without generating 'power struggles' that ended up restricting the participation and in short, the processes of creation and organization of information in interactive systems. This dissertation offers a scientific answer to this dilemma by incorporating Critical Communicative Methodology in the process of designing Human Computer Interaction, developing a framework for the relationship between users, design professionals and researchers of the Social Sciences and the Interaction Human-Computer which enables egalitarian relationships based on dialogic interactions rather than power relationships. This incorporation gives rise to the Dialogic Design of HCI, trained to both enhance the usability and accessibility of interactive systems and to strengthen the social inclusion of all people in the Information Society.
2

Captura i Anàlisi del Comportament dels Estudiants en Entorns Virtuals d'Aprenentatge: El Campus Virtual de la UOC

Mor Pera, Enric 16 June 2008 (has links)
Aquest treball de tesi doctoral fa una aportació a les àrees de l'e-learning i la interacció persona-ordinador, en relació a l'obtenció d'informació dels usuaris i de l'ús que fan d'un sistema interactiu. Per a assolir aquest objectiu s'ha proposat una metodologia d'anàlisi que es basa en un estudi a tres nivells que permet abastar els objectius i motivacions dels usuaris en diferents períodes de temps. Concretament, s'ha definit una metodologia que permet obtenir informació rellevant de la navegació dels estudiants d'un entorn virtual d'aprenentatge, entenent que ho fan no només pels espais i serveis del campus virtual, sinó també pels continguts, activitats i recursos educatius de les assignatures, així com per les assignatures d'una o més titulacions i ofertes formatives, és a dir, a diferents nivells. Aquest objectiu es basa en la necessitat de conèixer als estudiants i les seves interaccions amb l'entorn virtual, per així poder millorar la usabilitat del sistema i la seva experiència d'ús, i aportar informació a un model d'usuari que permeti introduir elements de personalització en el procés d'aprenentatge. Els resultats obtinguts constitueixen noves evidències sobre la UOC, el seu entorn virtual d'aprenentatge i els seus usuaris, i proporcionen informació rellevant pel nou disseny del campus virtual i per la millora i personalització del procés d'aprenentatge. / This doctoral thesis makes a contribution to the areas of e-learning and human-computer interaction, related to obtaining information about the users and about how they use interactive systems. To achieve this goal a methodology of analysis has been proposed. This methodology is based on a three level approach that allows covering the goals and motivations of the users in different periods of time. More precisely, the proposed methodology of analysis allows obtaining new and relevant information about the students' navigation in a virtual learning environment, understanding that they visit not only the main areas and services of the virtual campus, but the contents, activities and educational resources of the courses, as well as other courses that are included in their program or formative offer. That is, at different levels in different points of time. This goal is based on the need to know the students' interactions with the virtual environment, to be able to improve the usability of the system and their experience of use, and to collect information to build a user model which allows embedding elements of personalization in the learning process. The obtained results constitute new evidence about the UOC, its virtual learning environment and its users, and provide relevant information for the design of the new virtual campus and to improve and personalize the learning process.
3

Adaptación de pilotos al glass-cockpit

Sorin, Jacques 26 September 2003 (has links)
Se presenta una propuesta de diseño de cabina de pilotaje de aviones cuyo objetivo es ayudar la adaptación de los pilotos al pilotaje de los aviones de pasajeros de tipo glass-cockpit. Se acompaña esta propuesta de una descripción de conjunto de la relación piloto-avión tal como evoluciona desde que el piloto aprende a pilotar la primera avioneta de escuela hasta que aborda los aviones de transporte de pasajeros. Esta descripción abarca elementos cognitivos y afectivo-emocionales de la relación persona-máquina.Para realizar esta propuesta se efectúa en primer lugar una búsqueda de información que incluye a la vez fuentes escritas y fuentes orales. Las fuentes de información escritas son estudios del glass-cockpit realizados desde la ergonomía, la psicología cognitiva y la socio-antropología, y textos escritos por un constructor de glass-cockpit y por pilotos. Las fuentes orales son entrevistas a ergónomos que estudian el glass-cockpit, pilotos de glass-cockpit y médicos de pilotos de glass-cockpit.En segundo lugar, se realizan: - entrevistas cualitativas en profundidad a pilotos- acompañamiento y observación de estos pilotos a bordo, durante vuelos- ejercicios de dibujo: se solicita a los pilotos que indiquen, en una reconstitución gráfica de la cabina, en qué partes de la cabina (en qué instrumentos, mandos, zonas...) sienten ruido, vibración, sensación de movimiento, sensación de control, sensación de placer y de tensión.Se realizan estas indagaciones en pilotos situados en distintos momentos de su recorrido profesional (desde el aprendizaje inicial en escuela de pilotaje hasta el trabajo cotidiano en glass-cockpit de compañías aéreas) ya que el glass-cockpit no es el primer avión del piloto: este aparato será pilotado respecto a un 'pasado' hecho de otros aviones, pasado que influirá tanto a nivel cognitivo como emocional. Importa por tanto conocer este pasado para tener una visión más completa de la relación global piloto-avión. Las indagaciones efectuadas permiten saber en qué consiste aprender a pilotar un avión, y la importancia de su control; se obtiene también una visión preliminar del conjunto de las exigencias cognitivas y emocionales relacionadas con el pilotaje. En base a los datos recogidos, se elabora una propuesta de diseño de cabina de pilotaje con propuestas alternativas para todos aquellos elementos del glass-cockpit que han recibido comentarios negativos en las entrevistas y en la literatura. Se presenta esta propuesta a pilotos de glass-cockpit para su evaluación. Es percibida como una herramienta de formación para hacer que el paso entre las avionetas bimotor (de escuela, o de las primeras experiencias profesionales) y los glass-cockpit resulte menos difícil para los pilotos. El diseño propuesto se podría instalar en las avionetas bimotor, o reproducir en simuladores de formación. / A cockpit layout aimed at helping pilots' adaptation to glass-cockpit airliners is presented, as well as a description of the pilot-aircraft relationship as it evolves since the first single-propeller aircraft used at the beginning of flight training, up to glass-cockpits flown in airlines. The description shows cognitive and affective elements of the person-machine relationship.To realize the layout and the description an information search was fulfilled. Its first step involved the gathering of written and oral data. Written data consulted were the ergonomic, psychologic and socio-anthropologic existing analysis of glass-cockpits, as well as texts made by a glass-cockpit builder and by pilots. Oral data was derived from interviews made to ergonomists studying glass-cockpits, glass-cockpit pilots, and physicians of glass-cockpit pilots.The second step of information gathering involved:- qualitative interviews to pilots- accompanying the interviewed pilots on board aircraft- the realization of specific drawings: the pilots were asked to show, in a graphic representation of the cockpit, where (in which instruments, controls, zones...) they felt noise, vibration, the feeling of movement, the feeling of control, pleasure, and stress.These inquiries were made with pilots placed at different moments of a professional career (students flying single-propeller training aircraft, intermediates flying twin propellers, and full professional pilots flying classic jetliners and glass-cockpits). As glass-cockpits are not the first airplanes flown in a career, they will be used under the cognitive and affective influence of a 'past' made of several airplanes. It was thus important to know this past in order to derive a fuller vision of the pilot-aircraft relationship.The information gathered enabled to better describe what implies learning to fly and the importance of controlling an aircraft, both from a cognitive and an affective point of view. A cockpit layout was designed, featuring alternative designs for all those glass-cockpit elements that received negative feedback in the interviews and in the literature. The proposed layout was assessed by glass-cockpit pilots. They saw it as a training tool to lessen the complexity gap that the pilots have to overcome when transitioning, in their careers, from twin propeller aircraft to glass-cockpits. This layout could in the future be fitted to propeller aircraft used for training or could be reproduced in flight training simulators.
4

Advanced and natural interaction system for motion-impaired users

Manresa Yee, Cristina Suemay 30 September 2009 (has links)
Human-computer interaction is an important area that searches for better and more comfortable systems to promote communication between humans and machines. Vision-based interfaces can offer a more natural and appealing way of communication. Moreover, it can help in the e-accessibility component of the e-inclusion. The aim is to develop a usable system, that is, the end-user must consider the use of this device effective, efficient and satisfactory. The research's main contribution is SINA, a hands-free interface based on computer vision techniques for motion impaired users. This interface does not require the user to use his upper body limbs, as only nose motion is considered. Besides the technical aspect, user's satisfaction when using an interface is a critical issue. The approach that we have adopted is to integrate usability evaluation at relevant points of the software development.

Page generated in 0.1096 seconds