Les manifestacions lúdiques, tant aquelles que són de caràcter tradicional com aquelles que no ho són, han estat estudiades a partir de diferents elements com els gravats, la pintura, l'escultura, els catàlegs de jocs, etc., però són escassos els estudis que s'han realitzat a partir de les mostres iconogràfiques filatèliques. Els segells de correus esdevenen un element utilitari perquè van nàixer com una forma de pagament dels enviaments postals però han anat evolucionant i han acabat sent unes mostres que proporcionen gran quantitat d'informació sobre els diferents països o emissors postals que els desenvolupen. En aquesta tesi s'analitzen les manifestacions lúdiques, representades per les formes lúdiques, els jocs i els esports tradicionals, que apareixen en les mostres iconogràfiques de caràcter filatèlic de tot el món des del començament de la filatèlia, a mitjans del segle XIX, fins l'any 2004, amb l'objectiu de conèixer, interpretar i valorar la informació que ens ofereixen tant en relació amb la lògica interna, regles i funcionament intern de les situacions lúdiques, com de la lògica externa, aspectes socioculturals que envolten les manifestacions. L'anàlisi de la informació dels segells de correus ens permet conèixer millor els fonaments lúdics de les societats, comprendre millor les relacions socials que s'estableixen dins d'aquestes, reconèixer la importància de les manifestacions lúdiques de caràcter tradicional representatives de cadascun dels pobles o països i, finalment, valorar les mostres iconogràfiques filatèliques com un element d'estudi i coneixement de les diferents cultures.L'estudi de les mostres també ens ha permès conèixer les manifestacions lúdiques, tant de caràcter intracultural com aquelles de caràcter multicultural i, a partir d'aquestes establir diferents relacions ludomotrius de les diferents cultures. La tesi doctoral es distribueix en set capítols, a més a més d'un apartat introductori, la bibliografia i l'annex. En l'apartat introductori fem una aproximació a la tesi de forma que definim i justifiquem el tema d'estudi, concretem els objectius, establim el supòsits previs i l'estat de la qüestió, introduïm la metodologia que orienta tota la recerca i, finalment, estructurem la tesi d'una forma global. El capítol primer està dedicat per complet al món filatèlic. Així, estudiem i analitzem l'origen i l'evolució de la filatèlia, el col·leccionisme filatèlic, els diferents catàlegs filatèlics que existeixen en l'actualitat i que són referents dintre del món del col·leccionisme, les temàtiques filatèliques vinculades a l'educació física i l'esport, les institucions filatèliques més importants d'arreu del món i, finalment, els estudis i recerques existents sobre la filatèlia. En el segon capítol, estudiem amb profunditat el món del joc. L'etimologia del concepte, les característiques, les diferents teories que aborden el concepte i que justifiquen el per què i per a què juga l'ésser humà, les tipologies i classificacions dels jocs i la diferenciació dels conceptes play, game i sport. El joc i l'esport popular/tradicional també conformen un capítol de forma específica ja que constitueixen l'element fonamental de la recerca. Així, després de fer una aproximació conceptual, ens acostem a les taxonomies dels jocs tradicionals i a la consideració del joc tradicional com un element que conforma la cultura del territori. El capítol quart ens aproxima i aprofundeix en la praxiologia motriu. Aquesta és entesa com la ciència de l'acció motriu i ha estat fonamental el seu estudi perquè des d'aquesta interpretació de l'acció motriu s'han desenvolupat molts estudis i recerques relacionats amb el joc i esport tradicional. L'estudi dels conceptes relacionats amb la praxiologia motriu ens han ajudat, entre d'altres, a poder entendre aquests i fonamentar el nostre estudi. El disseny de la recerca i l'estudi empíric configura el capítol cinquè on tractem la mostra, els criteris d'inclusió i exclusió, el disseny de les eines de recollida de la informació, etc.El capítol sisè està dedicat als resultats de l'estudi i la seva anàlisi. Així, hem distribuït les mostres en funció de criteris estructurals, de la lògica interna, de la lògica externa i combinant les variables de la lògica interna i externa. També fem una síntesi conclusiva de tots els resultats.El capítol setè el dediquem a les conclusions on també reflectim les principals limitacions de la tesi i els diferents camps de recerca que s'obren a partir d'aquesta. Els últims apartats de la tesi estan dedicats a la bibliografia i a l'annex. / The playful demonstrations of traditional character as those that they are not, they have been studied taking into account different elements like the engravings, the painting, the sculpture, the catalogues of games and so on., but the studies that have been carried out from the philatelic iconographic samples are scarce.The philatelic iconographic samples are a useful element because they were born as a form of payment of the postal sending but they have been evolving and they finish being some samples which provide a big quantity of information about the different countries o postal transmitters that develop them. In this thesis we have analyzed the playful demonstrations which are represented by the playful forms, the play and the traditional sport, that appear in the iconographic samples from around the world since the start of the philately, in the middle of the s. XIX, to the year 2004, with the objective to know, to interpret and to value the information that offer us so much in relation to the internal logic, rules and internal operation of the playful situations, as of the external logic, sociocultural aspects that surround the demonstrations. The analysis of the information of the postage stamps allow us to know better the playful bases of the society, to understand better the social relations that are established inside these, to recognize the importance of the playful demonstrations of representative traditional character of each ones of the towns or countries and, finally to value the philatelic iconographic samples as an element of study and knowledge of the different cultures.Finally, the study of the samples has also allow us to know the playful demonstrations of character intracultural as those of multicultural character and, taking into account this fact, to establish different ludomotrices relations among the different cultures.

Diverses investigacions del desenvolupament infantil han estudiat la capacitat dels nens i de les nenes de comprendre que l'emoció que algú mostra pot ser diferent de com es sent aquesta persona realment. Aquests estudis han utilitzat bàsicament situacions d'engany, on els seus protagonistes tenien un motiu per a amagar la seva emoció interna a un observador. Els resultats suggereixen que la capacitat infantil de comprendre que algú pugui amagar com es sent realment és molt rudimentària als 4 anys, mentre que als 6 anys ja són capaços d'articular-la en paraules. L'objectiu de la nostra recerca era comparar la comprensió de la distinció entre l'emoció externa i l'emoció interna en situacions d'engany amb situacions de joc de ficció, on aquesta habilitat encara no havia estat estudiada. La nostra hipòtesi era que els infants comprendrien aquesta distinció més fàcilment en situacions de joc de ficció que en situacions d'engany. Un total de 337 infants de 4 a 12 anys participaren en l'estudi. Els resultats mostren que, tal com ocorre en situacions d'engany, els infants de 4 anys tenen dificultats en comprendre que quan algú simula una emoció dins del joc de ficció, la seva emoció interna pot ser diferent de l'emoció que es mostra, fet que posa en dubte que la comprensió del joc de ficció en aquesta edat tingui una naturalesa metarepresentacional. Als 6 anys, els infants comencen a comprendre aquesta distinció en situacions de joc de ficció, no obstant, la realització de la tasca és pitjor quan l'emoció que es simula és positiva que quan aquesta és negativa. Una possible explicació és que els infants comprenen que el joc de ficció pot ser utilitzat com una forma de canviar les emocions negatives. A més, també hem estudiat la comprensió de les conseqüències que té simular una emoció en les creences dels observadors. Els resultats suggereixen que entre els 4 i els 8 anys existeix un canvi fonamental en la comprensió infantil dels efectes que tenen les expressions emocionals fictícies en els observadors de les situacions de joc de ficció / Several investigations have studied children's understanding that external and internal emotion might be different. These studies have basically used deception stories whose protagonists had a reason to hide their internal emotion to an observer. Their results suggest that children's capacity to understand that people can hide the way they feel is very rudimentary at the age of 4, whereas 6 year-olds are already capable of articulate this comprehension in words. The aim of the present research is to compare children's understanding of the distinction between external and internal emotion in deception situations with pretend play situations, where this understanding has not yet been studied. Our main hypothesis was that children would understand better this distinction in pretend play situations rather than in deception situations. A total of 337 children aged from 4 to 12 participated in the study. The results show that, as occurs in deception situations, 4-year-olds have difficulties in understanding that emotions expressed in pretend play may not correspond to internal emotions, which questions that these children understand pretend play in a metarepresentational way. At the age of 6, children start to understand the distinction between external and internal emotions in pretend play situations, however, it is more difficult for them to solve the tasks when the simulated emotion is positive rather than negative. A possible explanation is that children assume that pretend play might be used as a tool to change negative internal emotions. Furthermore, we also studied the effects of simulating an emotion on the observer's beliefs. Results suggest that between the ages of 4 and 8 exists a fundamental change in children's understanding of the effects that simulated emotional expressions have in the observers of pretend play situations.

Nesta dissertação, analisamos as experiências de luta e de conflito desenvolvidos por um grupo da Ação Católica, a Juventude Operária Católica (JOC), entre os anos de 1954 a 1964 no município de Santo André, no ABC paulista. Observamos as relações daquele grupo com a hierarquia eclesiástica da diocese em que estavam inseridos e com outras organizações de operários com os quais se relacionavam. Aquele momento apresentava um cenário mundial onde a União Soviética, comunista, e os Estados Unidos da América, capitalista, mostravam-se como grandes potências e procuravam marcar suas influências sobre as demais nações do mundo. No Brasil visualizávamos a participação do capital internacional na indústria e a expansão das tensões sociais na cidade e no campo. A Igreja Católica, no afã de evitar a expansão do comunismo e de reafirmar seu poder de influência na sociedade, pautou-se na Doutrina Social Católica e arregimentou a ação social do laicato através do programa da Ação Católica. / In this search, we analyze the experiences of fight and conflict developed by a group of the Action Catholic, the Juventude Operária Católica (Catholic Laborers Youth, JOC), among the years 1954 to 1964, in the city of Santo Andre, on ABC of São Paulo. We observed the relations of the group with the ecclesiastical hierarchy of the diocese where they were inserted and with others organizations of laborers with which they related. That moment presented a world-wide scene where the Soviet Union, communist, and the United States of America, capitalist, revealed as great powers and looked for to mark its influences on the others nations of the world. In Brazil we visualized the participation of the international capital in the industry and the expansion of the social tensions in the city and the countryside. The Church Catholic, to prevent the expansion of the communism and to reaffirm its power of influence in the society, used the Social Doctrine Catholic and congregated the social action of the secular through the program of the Action Catholic

Nesta dissertação, analisamos as experiências de luta e de conflito desenvolvidos por um grupo da Ação Católica, a Juventude Operária Católica (JOC), entre os anos de 1954 a 1964 no município de Santo André, no ABC paulista. Observamos as relações daquele grupo com a hierarquia eclesiástica da diocese em que estavam inseridos e com outras organizações de operários com os quais se relacionavam. Aquele momento apresentava um cenário mundial onde a União Soviética, comunista, e os Estados Unidos da América, capitalista, mostravam-se como grandes potências e procuravam marcar suas influências sobre as demais nações do mundo. No Brasil visualizávamos a participação do capital internacional na indústria e a expansão das tensões sociais na cidade e no campo. A Igreja Católica, no afã de evitar a expansão do comunismo e de reafirmar seu poder de influência na sociedade, pautou-se na Doutrina Social Católica e arregimentou a ação social do laicato através do programa da Ação Católica. / In this search, we analyze the experiences of fight and conflict developed by a group of the Action Catholic, the Juventude Operária Católica (Catholic Laborers Youth, JOC), among the years 1954 to 1964, in the city of Santo Andre, on ABC of São Paulo. We observed the relations of the group with the ecclesiastical hierarchy of the diocese where they were inserted and with others organizations of laborers with which they related. That moment presented a world-wide scene where the Soviet Union, communist, and the United States of America, capitalist, revealed as great powers and looked for to mark its influences on the others nations of the world. In Brazil we visualized the participation of the international capital in the industry and the expansion of the social tensions in the city and the countryside. The Church Catholic, to prevent the expansion of the communism and to reaffirm its power of influence in the society, used the Social Doctrine Catholic and congregated the social action of the secular through the program of the Action Catholic

Made available in DSpace on 2016-04-27T19:31:31Z (GMT). No. of bitstreams: 1 PAULO SERGIO.pdf: 635527 bytes, checksum: 67542aa293062f3a0687e9434dd6c46c (MD5) Previous issue date: 2007-06-04 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / This essay aims the analysis of the relation between: militants of Juventude Operária Católica - "JOC" (Catholic Workers Youth), Açao Catolica Operaria - "ACO" (Catholic Workers Action), Frente Nacional de Trabalho - "FNT" (National Labor Pool), Pastoral Operária - "PO" (Pastoral of Workers) and the worker class in the city of Osasco, in the 1960's and 70's. Based on the constituition of JOC, ACO and PO in Santo Antonio and Imaculada Conceiçao churches, I tried to bring out the proposals and tendencies according to the military regime and the present workers. So, I noticed the plurality of existing positions and the ambiance of disputes in which are constituted the catholic workers movements, where different interpretations of work relations and catholic doctrine, for example, were debated and improved. The sources analysis showed that it is possible to observe a transformation in the movements throughout this period. We can notice the search for alternatives of solution for workers issues, those movements radicalize their speech and point to a construction of new strategies of fight and worker resistance. Declining an accidental view of the History, the construction of a new syndicalism and base syndicalism did not happen by chance, since the strikes of 1978, neither essentially starting from the Steelworkers Union of SA Bernardo. In the history reconstruction of the work class in Osasco, it is necessary to consider, beside other forces, the acting of catholic militants in the worker and syndical movement and to realize its influence on the authentic syndicalism, mainly in ABC paulista region / Esta dissertação visa à análise das relações entre militantes da Juventude Operária Católica (JOC), Ação Católica Operária (ACO), Frente Nacional do Trabalho (FNT) e Pastoral Operária (PO) e a classe operária, na cidade de Osasco, nas décadas de 1960-1970. Tendo como referência a constituição da JOC, ACO e PO nas igrejas Santo Antônio e Imaculada Conceição, procurei resgatar as propostas e tendências com relação ao regime militar e aos trabalhadores presentes. Notei, então, a pluralidade de posições existentes e o ambiente de disputas em que se constituíam os movimentos católicos operários, onde diferentes interpretações das relações de trabalho e da doutrina católica, por exemplo, debatiam-se e implementavam-se. A análise das fontes permitiu demonstrar que é possível observar uma transformação nos movimentos ao longo deste período. Observa-se que na busca de alternativas de soluções às questões operárias, estes movimentos radicalizaram o seu discurso e apontaram para a construção de novas estratégias de luta e resistência operária. Recusando uma visão acidental da História, a construção de um novo sindicalismo e de base não se deu por acaso, desde as greves de 1978, nem essencialmente partindo do Sindicato dos Metalúrgicos de São Bernardo. Na reconstrução da história da classe operária de Osasco, é preciso considerar, ao lado de outras forças, a atuação dos militantes católicos no movimento operário e sindical e perceber sua influência nos rumos do sindicalismo autêntico, especialmente no ABC paulista

Ce travail cherche à interroger les évolutions portées par les jeunes (14-25 ans) de deux mouvements de jeunesse d'Action catholique spécialisée en parallèle durant les années 1968 et au-delà. Si l'historiographie associe classiquement le changement social des enjeux du genre et de l'intime de cette période aux acteurs sociaux que furent les étudiants ainsi qu'au phénomène de la sécularisation, cette étude veut renouveler le champ en se penchant sur les jeunes de mouvements confessionnels, qui se pense de surcroît à destination des milieux populaires. Nées dans l'entre-deux-guerres sur une ligne intransigeante de reconquête morale et chrétienne des ouvriers, JOCF et JOC deviennent des acteurs paradoxaux mais réels des évolutions de genre dans la société française des Trente Glorieuses. Ils représentent une voie moyenne du changement social en cherchant un positionnement ecclésial et social original en accord à la double injonction chrétienne et militante de l'identité de leur mouvement. La mise en mixité en mouvement, les débats sur l'égalité entre les sexes à l'école, dans le travail ou dans la société de même que les questions d'émancipation sexuelle constituent un bon observatoire historique de l'évolution d'un genre militant ouvrier chrétien. Alors que le catholicisme abandonne progressivement comme forme prioritaire d'insertion dans la société un laïcat d'Action catholique spécialisée à partir des années 1970, cette histoire est aussi celle des conséquences de la sécularisation sur un mouvement confessionnel. L'éclatement du sens, l'aménagement d'un pluralisme pratique, la recherche d'une autonomie témoignent des tensions qui traversent le catholicisme français contemporain depuis les années 1980 sur les questions du genre et de l'intime dans le très contemporain. / This works aims to question the evolutions brought by young people aged 14 to 25 in two mouvements of Specialized Catholic Action in 1960s France. Historiography makes a link between social changements in gender or intimacy issues during this time and students as social actors and the phenomenon of secularization, however, this study would like to renew the field by focusing on the young people in a religious mouvements aimed at the working class. Born in the interwar period on a line of uncompromising moral and Christian reconquest of the workers, YWCs became unexpected but real actors of gender evolutions in French society of the postwar boom. The mouvements represent a middle way of social change by seeking an original ecclesial and social position in accordance with the double injunction of a Christian and social activist movement. The beginning of the coeducation, debates on gender equality in schools, at work or in society, as well as matters of sexual emancipation are a good historic observatory of the evolution on gender. While Catholicism gradually abandoned as a primary form insertion into society as a lay specialized Catholic Action from the 1970s, this history is also that of the consequences of secularization on a denominational movement. The bursting of meaning, the development of a practical pluralism, the search for autonomy reflect the tensions in contemporary French Catholicism since the 1980s on issues of gender and intimacy in the very contemporary.