Avui dia, el món publicitari està vivint una sèrie de canvis trascendentals. Aquests vénen donats, principalment, per dos motius: l’auge de les noves tecnologies i la greu crisi econòmica que estem patint a nivell mundial. Aquesta recerca té com a objectiu conèixer els Joves Adults (JA) com a target publicitari, de la planificació de mitjans i com a consumidors de béns i serveis. Hem volgut centrar la tesi en els JA en general i veure quines diferències i similituds hi ha entre els JA urbans i aquells que viuen en ciutats de menys de 50.000 habitants (JAR). Trobem necessària fer aquesta distinció, ja que hem pogut constatar que la majoria d’estudis recents sobre publicitat i/o mitjans es centren massa en les grans ciutats o capitals. Creiem que estudiar com són aquest JA de ciutats més petites, individus que representen gairebé la meitat (47%) dels JA espanyols, és indispensable per tal de comprendre el col•lectiu de la manera més completa possible. Per fer l’estudi del cas, contraposem les dades quantitatives extretes d’AIMC Marcas per ambdós targets, els JAU i els JAR de i les complementem amb un estudi qualitatiu. Aquest es basa en entrevistes en profunditat entre els JA, així com un panell Delphi per tal d'aprofundir en les opinions de diferents professionals de la planificació de mitjans de les principals agències de l'estat. / Hoy en día, el mundo publicitario está viviendo una serie de cambios trascendentales. Estos vienen dados, principalmente, por dos motivos: el auge de las nuevas tecnologías y la grave crisis económica que estamos sufriendo a nivel mundial. Esta investigación tiene como objetivo conocer los Jóvenes Adultos (JA) como target publicitario, de la planificación de medios y como consumidores de bienes y servicios. Hemos querido centrar la tesis en los JA en general y ver qué diferencias y similitudes hay entre los JA urbanos y aquellos que viven en ciudades de menos de 50.000 habitantes (JAR). Encontramos necesaria hacer esta distinción, ya que hemos podido constatar que la mayoría de estudios recientes sobre publicidad y/o medios se centran demasiado en las grandes ciudades o capitales. Creemos que estudiar cómo son estos JA de ciudades más pequeñas, individuos que representan casi la mitad (47%) de los JA españoles, es indispensable para comprender el colectivo de la manera más completa posible. Para hacer el estudio del caso, contraponemos los datos cuantitativos extraídos de AIMC Marcas para ambos targets, los JAU y los JAR y los complementamos con un estudio cualitativo. Este se basa en entrevistas en profundidad entre los JA, así como un panel Delphi para profundizar en las opiniones de diferentes profesionales de la planificación de medios de las principales agencias del estado.

Estudi emmarcat en el projecte de recerca europeu: Young Adults in Germany, Italy, Sweden, Spain and Portugal (YAGISSP) que estudia l'estil de vida dels joves que tenen entre 20 i 30 anys a Europa, els objectius a aconseguir són:-Cercar els trets comuns i les diferències entre els joves-adults de Barcelona, Munic i Milà, en relació a 4 escales que són: prendre conductes de risc, depressió, explosivitat i tendència a l'ira i autoestima negativa.-Analitzar les diferències entre els joves de les tres ciutats pel que fa referència a aspectes sociodemogràfics i mesurar-ne la influència en les quatre escales esmentades.És un estudi transcultural de diferències psicològiques, no experimental i transversal. Realitzat a partir d'una mostra de 1.653 joves, entre 20 i 30 anys, de Barcelona, Munic i Milà als que se'ls va administrar el qüestionari YAGISSP que recull informació com: dades sociodemogràfiques, ajustament psicològic, relacions de parella, relacions amb la família d'origen, etc. L'explotació de les dades s'ha fet en tres fases: 1- Estudi descriptiu en el que es comparen les característiques sociodemogràfiques dels joves-adults a les tres ciutats. 2- Estudi inferencial en el que es cerquen trets comuns i diferències de l'ajustament psicològic entre els joves-adults de Barcelona, Munic i Milà. 3- Creació de models jeràrquics lineals per cercar i mesurar quines característiques sociodemogràfiques influencien en l'ajustament psicològic del jove-adult.Un cop analitzats els resultats, podem concloure que els joves de Barcelona, Munic i Milà, presenten més trets comuns que diferències tant pel que fa a característiques sociodemogràfiques com pel que fa al risc, la depressió, l'explosivitat i l'autoestima negativa. També podem concloure que la ciutat d'origen és un factor que té influència en els aspectes estudiats i que també tenen influencia altres variables, en diferent mesura depenent de l'escala estudiada, com ara: el sexe, l'edat, el nivell educatiu, tenir parella i, en menor mesura no viure amb els pares o estar treballant. / Estudio enmarcado en el proyecto de investigación europeo: Young Adults in Germany, Italy, Sweden, Spain and Portugal (YAGISSP) que estudia el estilo de vida de los jóvenes que tienen entre 20 y 30 años en Europa, los objetivos a conseguir son:· Encontrar los rasgos comunes y las diferencias entre los jóvenes-adultos de Barcelona, Múnich y Milán, en relación a 4 escalas que son: tomar conductas de riesgo, depresión, explosividad y tendencia a la ira y autoestima negativa.· Analizar las diferencias entre los jóvenes de las tres ciudades en relación a aspectos sociodemográficos y medir su influencia en las cuatro escalas mencionadas.Es un estudio transcultural de diferencias psicológicas, no experimental y transversal. Realizado a partir de una muestra de 1.653 jóvenes de entre 20 y 30 años de Barcelona, Múnich y Milán a los que se les administró el cuestionario YAGISSP que recoge información como: datos sociodemográficos, ajuste psicológico, relaciones de pareja, relaciones con la familia de origen, etc. La explotación de los datos se ha realizado en tres fases: 1-Estudio descriptivo en el que se comparan las características sociodemográficas de los jóvenes-adultos en las tres ciudades. 2-Estudio inferencial donde se buscan rasgos comunes y diferencias en el ajuste psicológico entre los jóvenes-adultos de Barcelona, Múnich y Milán. 3-Creación de modelos jerárquicos lineales para buscar y medir qué características sociodemográficas tienen influencia en el ajuste psicológico del joven-adulto.Una vez analizados los resultados, podemos concluir que los jóvenes de Barcelona, Múnich y Milán, presentan más rasgos comunes que diferencias tanto en características sociodemográficas como por lo que se refiere a: el riesgo, la depresión, la explosividad y la autoestima negativa. También podemos concluir que la ciudad de origen es un factor que tiene influencia en los aspectos estudiados y que también tienen influencia otras variables, en diferente medida dependiente de la escala estudiada, cómo son: el sexo, la edad, el nivel educativo, el tener pareja y, en menor medida, el no vivir con los padres o estar trabajando. / The study is framed in the research European project "Young Adults in Germany, Italy, Sweden, Spain and Portugal" (YAGISSP) that studies the lifestyle of young-adults that are between 20 and 30 years old in Europe. The goals are:· Finding the common traits and the differences between young-adults in Barcelona, Munich and Milan relating to four scales that are: Risk Taking Behavior, Depression, Explosiveness and Anger tendency, Negative Self-Esteem.· Analyzing the differences among young-adults from the three cities relating to socio-demographic aspects and measuring their influences in the four scales mentioned before.It is a cross-cultural, non-experimental and transversal study about psychological differences. The sample is made up of 1653 young-adults that are between 20 and 30 years old from Barcelona, Munich and Milan that completed the YAGISSP questionnaire containing information about: socio-demographic data, psychological adjustment, couple relationships, relation with the family of origin, etc. The data exploration has been made in three different phases: 1- Descriptive study in which the socio-demographic characteristics of the young-adults from the three cities are compared. 2- Inferential study in which common traits and differences of the psychological adjustment of the young-adults of the three cities are searched. 3- Creation of lineal hierarchical models in order to find and measure which are the socio-demographic characteristics that influence the psychological adjustment of young-adults.After having analyzed the results we can conclude that young-adults from Barcelona, Munich and Milan present more common traits than differences in regard to socio-demographic characteristics as well as in risk, depression explosiveness and negative self-esteem. It can also be concluded that the city of origin is a factor that can influence the aspects that have been studied and also other variables in a different way depending on the studied scale, like: gender, age, cultural.

Aquest estudi examina les relacions entre la dinàmica familiar, ajustament diàdic conjugal i vincle parental dels joves-adults drogoadictes i no drogoaddictes des del model sistèmic. Per aquesta raó, l’objectiu principal d’aquest estudi és per una banda, determinar si existeix diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control quant a les variables a estudiar. I per l’altra, valorar la importància del paper de la família tant el camp de la prevenció com en el tractament de les drogodependències. Per fer-ho, s’ha utilitzat tres instruments: la FACES III d’Olson i col•l (1985) per mesurar la dinàmica familiar, la DAS de Spanier i col•l (1976) per avaluar l’ajustament diàdic conjugal i el PBI de Parker i col•l (1979) per avaluar el vincle parental. Els resultats indiquen existeix diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control quant a dinàmica familiar. Concretament, la majoria dels joves-adults drogoaddictes perceben una dinàmica familiar estructuralment desvinculada, seguida per la rígidament desvinculada, que dins el model Circumplex d’Olson correspon al tipus de família extrema o moderada, respectivament. Quant al grup control, la majoria de joves-adults no drogoaddictes perceben una dinàmica familiar estructuralment separada, flexiblement separada o connectada; i dins del model Circumplex, correspon al tipus de família equilibrada. Quant a la percepció de l’ajustament diàdic conjugal, destacar que no s’han trobat diferències estadísticament significatives entre els pares i les mares del grup experimental com els pares i les mares del grup control. Finalment, quant al vincle parental, assenyalar que la majoria de joves-adults drogoaddictes perceben un vincle de control sense afecte contràriament als joves del grup control, dels quals la majoria perceben un vincle òptim tant al grup de mares com de pares. La conclusió final ha estat que aquest estudi demostra la importància del paper de la família tant en el camp de la prevenció com en el camp de la intervenció. / Este estudio examina las relaciones entre la dinámica familiar, ajustamiento diádico conyugal y vínculo parental de los jóvenes-adultos drogadictos y no drogadictos desde el modelo sistémico. Por esta razón, el objetivo principal de este estudio es por un lado, determinar si existe diferencias estadísticamente significativas entre el grupo experimental y el grupo control con relación a las variables a estudiar. Y por otro lado, valorar a importancia del papel de la familia tanto en el campo de la prevención como en el tratamiento de las drogodependencias. Para llevarlo a cabo, se ha utilizado tres instrumentos: la FACES III de Olson y al. (1985) para medir la dinámica familiar, la DAS de Spanier y al. (1976) para medir el ajustamiento diádico conyugal y el PBI y at. (1979) para medir el vínculo parental. Los resultados indican que existe diferencias estadísticamente significativas entre el grupo experimental y el grupo control en cuanto a dinámica familiar. Concretamente, la mayoría de los jóvenes-adultos drogadictos perciben una dinámica familiar estructuralmente desvinculada, seguida por la rígidamente desvinculada, que dentro del modelo Circumplejo de Olson corresponde al tipo de familia extrema o moderada, respectivamente. En cuanto al grupo control, la mayoría de jóvenes-adultos no drogadictos perciben una dinámica familiar estructuralmente separada, flexiblemente separada o conectada; y dentro del modelo Circumplejo, corresponde al tipo de familia equilibrada. Con relación al ajustamiento diádico conyugal, destacar que no se ha hallado diferencias estadísticamente significativas entre los padres y las madres del grupo experimental como los padres y las madres del grupo control. Finalmente, en cuanto al vínculo parental, destacar que la mayoría de jóvenes-adultos drogadictos perciben un vínculo de control sin afecto contrariamente a los jóvenes-adultos del grupo control, que la mayoría perciben un vínculo óptimo tanto en el grupo de madres como de padres. La conclusión final que se ha llegado ha estado que este estudio demuestra la importancia del papel de la familia tanto en el campo de la prevención como en el campo de la intervención. / This study examines the relationship between family dynamics, dyadic marital adjustment, and parental bonding in young-adult drug addicts and non-drug addicts from a systemic model. In this sense, the main aim of this study is, on the one hand, to determine whether there are significant differences between the experimental group and the control group with regards to the variables to be studied; and, on the other hand, to assess the importance of the family role both in the field of prevention and in drug addiction treatments. Three measures have been used: FACES III by Olson et al. (1985) to assess family dynamics; DAS by Spanier et al. (1976) to assess dyadic marital adjustment; and PBI by Parker et al. (1979) to assess parental bonding. Results show that there are statistically significant differences between the experimental group and the control group as regards family dynamics. Particularly, most young-adult drug addicts perceive their family dynamics as structurally detached, followed by strictly detached, which in Olson's Circumplex model corresponds to the extreme or moderate family type, respectively. As for the control group, most young-adult non-drug addicts perceive their family dynamics as structurally separated, flexibly separated or connected; which, according to Olson's Circumplex model corresponds to the balanced family type. With regards to the perception of dyadic marital adjustment, there are no statistically significant differences between fathers and mothers in the experimental group, as in the case of fathers and mothers in the control group. Finally, concerning parental bonding, most young-adult drug addicts perceive their parental bonds as affectionless control, whereas the young subjects in the control group perceive theirs as optimum both in the group of mothers and in the group of fathers. The final conclusion is that this study shows the importance of the family role both in the field of prevention and in the field of intervention.