Health education and preventive chemotherapy are main strategies to control or eliminate neglected tropical diseases (NTDs) such as lymphatic filariasis (LF), trachoma, onchocerciasis, schistosomiasis (SCH), and soil-transmitted helminthiasis (STH). Integrated MDA for LF, onchocerciasis, SCH, STH, and trachoma were organized in the Koza district of Cameroon from July to August 2011. Ivermectin (IVM) and albendazole (ALB) were distributed for LF to the entire population except pregnant or lactating women, children <90 cm in height, and the severely ill. Azithromycin was distributed at least one week after the LF MDA to all persons older than 6 months of age. Praziquantel (PZQ), targeting school age children (SAC), was only distributed in schools. In order to validate reported coverage and assess the knowledge and attitude of the population towards NTDs and MDAs, an independent coverage and Knowledge, Attitudes, and Practice (KAP) survey was administered. The WHO recommended population based 30-cluster coverage survey was implemented. Clusters were selected by Probability Proportional to Estimated Size and in each cluster, 10 houses were selected using the improved expanded program on immunization random walk. Coverage questions were administered by trained interviewers to each person living in selected houses and KAP questions were asked to a randomly selected adult in the house. A total of 1301 persons participated in the coverage survey and 149 adults answered the KAP questions. The survey coverage estimates for IVM /ALB and azithromycin are 76.9% (95% CI 72.0-81.9), 86.8% (95% CI 80.9-92.7), respectively, while the reported coverage is 80.3% and 93%, respectively. The survey coverage estimated for PZQ among SAC is 39.9% (95% CI 30.7-49.1), reported coverage is unknown. There was no significant association between participation in the MDA and age, gender, or knowing the disease. SAC who attended school were 269 times as likely to have taken PZQ and 3 times as likely to have taken LF drugs as SAC not attending school. Less than 50% of respondents had heard of LF and only 31.8% could mention at least one LF symptom. More than 70% of respondents had heard of STH, SCH, and trachoma, but only 52.3%, 40%, 30%, respectively, knew at least one way to prevent or treat STH, SCH, and trachoma. Despite low or incorrect knowledge of LF, SCH, STH, and trachoma, overall, MDA coverage was good except for the PZQ which was only distributed in school.

No description available.

El nostre laboratori s'ha centrat des de fa anys en l'estudi del gen que codifica per a la Kidney Androgen-regulated Protein (KAP) al ronyó murí, utilitzant-lo com a model d'estudi dels mecanismes moleculars que controlen la regulació de l'expressió gènica mitjançant andrògens al ronyó. Aquest gen, expressat de manera exclussiva per les cèl·lules epitelials del túbul proximal renal, exhibeix un control multihormonal específic en els diferents segments del mateix, amb participació d'andrògens, estrògens i hormona tiroidal. La comparació de seqüències gèniques i de la proteïna deduïda de KAP amb les dipositades en les bases de dades, no revela cap homologia amb altres gens o proteïnes conegudes. Les anàlisis de predicció de dominis funcionals tampoc suggereixen una possible localització o funció per a la KAP. Malgrat això, la relativa abundància del mRNA de la KAP, la seva localització exclussiva a l'epiteli del túbul proximal renal i l'estricte control multihormonal de la seva expressió, suggereixen que es podria tractar d'una proteïna de rellevància en fisiologia renal, i per això l'objectiu d'aquesta tesi ha estat la identificació i caracterització funcional de la proteïna KAP. La producció d'anticossos monoclonals contra dos pèptids sintètics de la KAP ens ha permès identificar la proteïna endògena per immunohistoquímica i Western blot en ronyó murí. La distribució cel·lular i control androgènic es correspon amb la del mRNA i la seva mida aparent és de 20 KDa. La proteïna també ha estat expressada i caracteritzada en sistèmes heteròlegs tals com bacteris i llevat. Assaigs de dobles híbrids en llevat ens han permès observar que la KAP interacciona de manera específica amb el receptor de CsA, la CyPB, havent-se confirmat aquesta interacció mitjançant GST-Pulldown, co-immunoprecipitació i co-localització per microscopia confocal. Malgrat els beneficis de la CsA com a immunosupressor, evitant el rebuig en pacients trasplantats, el seu ús es veu limitat pels greus efectes tòxics que produeix al ronyó, especialment a les cèl·lules del túbul proximal renal. La interacció de KAP amb CyPB ens ha portat a analitzar els efectes de la CsA sobre la interacció KAP-CyPB i sobre la expressió de la KAP. Observem que la CsA no desplaça la interacció entre KAP i CyPB. Hem demostrat que la administració de CsA a ratolins de la soca C57BL/6, disminueix de manera significativa els nivells de proteïna KAP en extractes crus de ronyó. En línies cel·lulars de túbul proximal murí, la presència de CsA augmenta la secreció de la KAP al medi de cultiu. Tanmateix, la transfecció estable de KAP i la seva sobre-expressió controlada per tetraciclina en un sistema cel·lular de túbul proximal, disminueix de forma significativa la toxicitat per CsA. / For years our laboratory has been focused on the gene that codes for the Kidney Androgen-regulated Protein (KAP) as a model to study the molecular mechanisms involved in the hormonal regulation of gene expression, mediated by androgens in mouse kidney. The KAP gene, expressed exclusively in the epithelial cells of proximal convoluted tubules, exhibits a multihormonal control of its expression in the different segments of proximal tubules, mediated by androgens, estrogens and thyroid hormone. Comparison of KAP nucleotide and amino acid sequences with sequences deposited in public databases has revealed that there is no homology with any known sequences that might indicate a possible function of the KAP protein. The relative abundance of the KAP mRNA and its exclusive localization in the epithelial cells of proximal convoluted tubules have suggested that the KAP protein might have a relevant function in kidney physiology. In this scenario, the main objective of this Thesis is the identification and functional characterization of the KAP protein. Production of monoclonal antibodies against two synthetic peptides of the KAP protein has allowed to identify the protein by Western blot and immunohistochemistry analysis in mouse kidney. The cellular distribution and androgenic control of its expression corresponds with that observed for the KAP mRNA and the protein has an apparent molecular weight of 20 kDa in SDS-PAGE gels. The protein has been also expressed and characterized in heterologous systems such as E. coli and Sacharomycces cerevisiae. By using the two-hybrid system in yeast we have been able to demonstrate that KAP interacts in a specific fashion with the Cyclosporin A (CsA) receptor, CypB. This interaction has been also proven by pulldown assays, co-immunoprecipitation and co-location using confocal microscopy. Although CsA is a potent immunosupressor, preventing the graft versus host disease in organ transplantation, its use has been limited by its deleterious side in the kidney, specially in the proximal tubule cells. The interaction between KAP and CypB pointed us to the study of the effects of CsA treatment on KAP-CyPB interaction, and on KAP expression. In our hands, CsA does not compete with KAP for CyPB interaction. We have shown that administration of CsA to C57BL/6 mice significantly diminishes the KAP protein levels in crude kidney extracts. In a cellular model, CsA treatment increases KAP secretion to the culture media. Also, stable transfection of KAP cDNA in a cellular system of proximal tubule cells has shown that overexpression of the KAP protein diminishes significantly the toxic effects of CsA in these cells.

L'expressió de la Kidney Androgen-regulated Protein (KAP) està regulada específicament y diferencialment per andrògens i hormona tiroïdal (T3) en el túbul proximal renal. Hem analitzat la transactivació del promotor del gen del KAP en cèl.lules PCT (pars convoluta) i PR (recta) derivades de ratolins transgènics L-PK/Tag1. Transfeccions transitòries amb diferents contruccions del promotor del KAP indicaven que el fragment de 224 bp era suficient per a mediar l'expressió cèl.lula específica de dit promotor. Assaigs de retardament en gel també mostraven que un putatiu element de resposta a andrògens (ARE), local.litzat a -39 bp de l'inici de transcripció, unia el receptor d'andrògens. La dihidrotestosterona (DHT) estimulava de manera androgen dependent la transactivació del KAP en cèl.lules PCT però en PR i la mutació de la putativa seqüència ARE eliminava dita activació. A més a més, l'IGF-1 però no la T3 augmentava la transactivació androgen dependent de KAP en PCT. Per tant, es suggeria que l'efecte cooperatiu de T3 en l'expressió del KAP existia in vivo podent efectar a l'activació produïda per T3 de l'hormona de creixement (GH) i al seu torn d'IGF-1. Aquests resultats demostraven l'expressió específica del curt fragment de 224 bp del promotor del KAP y suggerien interaccions sinèrgiques entre IGF-1 i andrògens en la regulació del gen del KAP en PCT.L'expressió cortical androgen dependent del KAP està afectada en hipotiroïdisme postnatal. La síntesi puntual de T3 a partir del dia 11 postnatal, comença una resposta cortical feble de KAP que va augmentant cap als dies 15-16, que és quan es produeix un pic fisiològic de T4 i el desenvolupament puberal dels ratolins. Donat que les CCAAT/Enhancer-Binding Proteins (C/EBPs) participen en respostes mitjançades per T3 i que en el promotor del KAP existeixen quatre elements de resposta consens per a C/EBPs, hem analitzat la seva participació en la resposta androgènica de KAP mitjançada per T3. La detecció de p42C/EBPa y p35C/EBPb es troba correlacionada amb l'expressió del KAP, apareixent en extractes renal nuclears de ratolins masles control i hipotiroïdals induïts amb T3 durant els dies 7-21 postnatals, però no en els hipotiroïdals no tractats. Mitjançant transfeccions transitòries es mostrava com C/EBPa i C/EBPb eren capaces d'induir respostes màximes del promotor del KAP i que la deleció de les putatives caixes d'unió a C/EBPs local.litzades a -429/-420 i -457/-448 produïa una gran disminució de l'activitat basal del promotor, irrecuperable amb la sobreexpressió de C/EBPs. Tant la depleció androgènica com al mutació de l'ARE conjuntament amb la deleció de les caixes esmentades augmentava la disminució de l'activitat basal del promotor produïda per la deleció de dites caixes. Per tant, postulem que els andrògens i la T3 mitjançant el control de C/EBPs sinergitzen en la transactivació del gen del KAP. / The kidney androgen-regulated protein (KAP) is specifically expressed and differentially regulated by androgens and triiodothyronine (T3) in proximal tubule. We have analyzed the hormonal dependent transactivation of the KAP gene promoter in PCT (pars convoluta) and PR (recta) cells derived from L-PK/Tag1 transgenic mice. Results from transient transfection studies with different KAP promoter constructs indicated that a 224 bp-truncated fragment was sufficient to mediate cell-specific expression of the KAP promoter. Gel shift assays also showed that a putative androgen-response element (ARE) located at -39 bp from the transcription initiation site was able to bind androgen receptor (AR). Dehydrotestosterone (DHT) stimulated in an androgen-dependent manner the transactivation of KAP in PCT cells but not in PR and mutation of the putative ARE sequence abolished that activation. Moreover, the IGF-1 but not T3 enhanced the androgen-dependent transactivation of KAP in PCT cells. It suggested that the cooperative effect of T3 on KAP expression existing in vivo might be effected by T3 activation of growth hormone (GH) and, in turn, of IGF-1. These results demonstrated the specific expression of a short 224 bp fragment of the KAP promoter and suggested synergistic interactions between IGF-1 and androgens for KAP gene regulation in PCT cells.The cortical androgen-dependent expression of KAP was influenced in postnatal hipothyroidism. The punctual effect of T3 in postnatal day 11 produced cortical expression of KAP gene and it was increased until days 15-16, when there is an fisiological pick of T4 and the puberal development of mice. In this point, we have analyzed the function of CCAAT/Enhancer-Binding Proteins (C/EBPs) on the enhanced androgen-dependent KAP expression by T3 because they participate in T3 responses and there are four consensous C/EBP sequences in KAP promoter. p42C/EBPa and p35C/EBPb were detected when KAP expression existed, that was in nuclear kidney extracts of euthyroid male mice and hipothyroid male mice treated with T3 from day 7 to 21 posnatal, but not in hipothyroid male mice. Transient transfections demostrated that C/EBPa and C/EBPb were able to induce the maximal KAP promoter activity achieved and the delection of putative C/EBP sequences at positions -429/-420 and -457/-448 produced an increment of the decrease observed for KAP promoter activity, that it wasn't recovered by C/EBP overexpression. Androgen deplection or ARE mutation with the deletion of mentioned C/EBP boxes decreased the basal promotor activity more than the mutation of these boxes alone. Because of these results we have postulated that the effect of androgens and T3 on KAP expression were mediated for C/EBPs.

No description available.

No description available.

<p>I skollagen 4 kap. 4§ anges att grundskolan skall vara avgiftsfri för eleven. Tolkning och</p><p>praktisk tillämpning av skrivningen i ovanstående paragraf kompliceras dock något av att</p><p>tolkningsutrymme lämnas för vad som kan anses utgöra en "obetydlig kostnad".</p><p>Detta arbete syftar till att i en jämförande studie mellan Skolverket, den kommunala</p><p>grundskolans huvudman samt skolledare, studera diskrepanser i tolkningen av begreppet</p><p>"obetydlig kostnad". Arbetet syftar vidare till att studera i vilken utsträckning de olika</p><p>tolkningarna samt den praktiska tillämpningen förhåller sig till varandra. Detta görs genom en</p><p>studie av beslut och ställningstaganden gjorda av Skolverket och kommunal förvaltning, samt</p><p>genom intervjuer med skolledare. Arbetet har avgränsats till att innefatta kommunala</p><p>grundskolor, år 6-9, inom en kommun.</p><p>Resultatet av undersökningen visar att viss variation förekommer skolledare emellan</p><p>beträffande kännedom och tolkning av den muntliga överenskommelse som anges föreligga</p><p>med skolans huvudman. Lokalt utarbetade direktiv för hantering av avgifter medför dock</p><p>samtidigt att skillnaderna i den praktiska tillämpningen över lag är relativt små. De lokala</p><p>tolkningarna av vad som anses utgöra en "obetydlig kostnad" innebär i teorin ett spann mellan</p><p>noll och 100 kronor per elev och termin. Huvudmannens tolkning får samtidigt anses vara</p><p>något mer strikt än vad de riktlinjer som Skolverket utfårdat medger. Resultatet visar likaså att</p><p>en uttalat strikt policy inte behöver innebära att avgifter ej förekommer. Vid ett flertal skolor</p><p>förekommer även aktiviteter av frivillig karaktär där eleverna får stå för en viss kostnad.</p><p>Kostnaderna kan i några av dessa fall eventuellt anses gå utanför de ramar som fastställts av</p><p>Skolverket, detta då Skolverket i de beslut man fattat inte fäst någon vikt vid om aktiviteterna</p><p>varit av frivillig karaktär.</p><p>Ett fastställande av direktiv för tolkning av vad som kan anses utgöra en "obetydlig</p><p>kostnad" kan, under förutsättning att de förankras väl i organisationen, antas minska risken för</p><p>att det på lokal nivå sker en godtycklig eller subjektiv tolkning av begreppets innebörd. Detta</p><p>kan även antas innebära en minskad risk för uppkomst av diskriminering på ekonomisk grund.</p><p>Samtidigt kan det dock inte bortses från den möjliga konsekvensen att skolans möjlighet att</p><p>kunna erbjuda elever vissa former av aktiviteter kan komma att inskränkas, i vissa fall i strid</p><p>med elevers och vårdnadshavares vilja.</p>

I skollagen 4 kap. 4§ anges att grundskolan skall vara avgiftsfri för eleven. Tolkning och praktisk tillämpning av skrivningen i ovanstående paragraf kompliceras dock något av att tolkningsutrymme lämnas för vad som kan anses utgöra en "obetydlig kostnad". Detta arbete syftar till att i en jämförande studie mellan Skolverket, den kommunala grundskolans huvudman samt skolledare, studera diskrepanser i tolkningen av begreppet "obetydlig kostnad". Arbetet syftar vidare till att studera i vilken utsträckning de olika tolkningarna samt den praktiska tillämpningen förhåller sig till varandra. Detta görs genom en studie av beslut och ställningstaganden gjorda av Skolverket och kommunal förvaltning, samt genom intervjuer med skolledare. Arbetet har avgränsats till att innefatta kommunala grundskolor, år 6-9, inom en kommun. Resultatet av undersökningen visar att viss variation förekommer skolledare emellan beträffande kännedom och tolkning av den muntliga överenskommelse som anges föreligga med skolans huvudman. Lokalt utarbetade direktiv för hantering av avgifter medför dock samtidigt att skillnaderna i den praktiska tillämpningen över lag är relativt små. De lokala tolkningarna av vad som anses utgöra en "obetydlig kostnad" innebär i teorin ett spann mellan noll och 100 kronor per elev och termin. Huvudmannens tolkning får samtidigt anses vara något mer strikt än vad de riktlinjer som Skolverket utfårdat medger. Resultatet visar likaså att en uttalat strikt policy inte behöver innebära att avgifter ej förekommer. Vid ett flertal skolor förekommer även aktiviteter av frivillig karaktär där eleverna får stå för en viss kostnad. Kostnaderna kan i några av dessa fall eventuellt anses gå utanför de ramar som fastställts av Skolverket, detta då Skolverket i de beslut man fattat inte fäst någon vikt vid om aktiviteterna varit av frivillig karaktär. Ett fastställande av direktiv för tolkning av vad som kan anses utgöra en "obetydlig kostnad" kan, under förutsättning att de förankras väl i organisationen, antas minska risken för att det på lokal nivå sker en godtycklig eller subjektiv tolkning av begreppets innebörd. Detta kan även antas innebära en minskad risk för uppkomst av diskriminering på ekonomisk grund. Samtidigt kan det dock inte bortses från den möjliga konsekvensen att skolans möjlighet att kunna erbjuda elever vissa former av aktiviteter kan komma att inskränkas, i vissa fall i strid med elevers och vårdnadshavares vilja.

No description available.

No description available.