Tesis (magíster de derecho de familia, infancia y adolescencia) / Actividad Formativa Equivalente a Tesis (AFET) / El presente trabajo tiene como objetivo investigar acerca del trastorno de Alienación Parental, determinando que el fenómeno estudiado vulnera los derechos de los niños, niñas y adolescentes (en adelante NNA). Para lo anterior, se estudian los antecedentes históricos y la evolución del fenómeno, tanto desde el punto de vista psicológico como del derecho. A continuación se analiza y delimita el concepto, la controversia que existe a nivel terminológico respecto de este y los conceptos relacionados con la alienación parental. Además, se analizan las etapas y niveles que manifiesta la alienación y quienes son los actores involucrados en este trastorno Se examina el procedimiento especial de protección de derechos de los NNA en la ley de Tribunales de Familia, qué implican los conceptos de vulneración y amenaza de los derechos, los principios que protegen los derechos de los NNA y los derechos afectados que conllevan a que se considere a la Alienación Parental como maltrato o violencia psicológica infantil y como tal susceptible de una medida de protección. Por último, se proponen medios para acreditar su existencia y se sugieren las medidas de protección más idóneas para estos casos.

En esta tesis se indaga sobre el uso que hacen estudiantes para maestro del conocimiento matemático para enseñar, cuando interpretan respuestas de estudiantes de Educación Primaria en el contexto de las estructuras multiplicativas, y en particular, en problemas de división-medida. Ello permitirá obtener información para potenciar en los programas de formación inicial de profesores el desarrollo de la competencia mirar de una manera profesional el pensamiento matemático de los estudiantes cuando éstos resuelven problemas de estructura multiplicativa.

[pt] A presente pesquisa tem por objetivo analisar as consequências do contexto de pandemia da COVID-19 para o acompanhamento realizado no Serviço de Proteção Social a Adolescentes em cumprimento de medida socioeducativa em meio aberto no SUAS do município de Niterói/RJ. O estudo contextualiza o percurso histórico das ações voltadas à crianças e adolescentes para compreensão das tendências presentes na atualidade tendo como foco o contexto em se encontram adolescentes autores de ato infracional, problematizando as violações de direitos que aflige este grupo e as contradições diante dos direitos assegurados desde a promulgação do ECA. A análise se centra sobretudo no trabalho desenvolvido nas medidas socioeducativas considerando os desafios para a execução da socioeducação em tempos de pandemia e a consequente intensificação da precarização do trabalho no âmbito do SUAS. A análise conta com a entrevista estruturada com os profissionais que estiveram na linha de frente no acompanhamento de Liberdade Assistida (LA) e Prestação de Serviço à Comunidade (PSC) apontando importantes reflexões acerca da execução da socioeducação, da violência na sociedade capitalista e das limitações impostas pela conjuntura pandêmica, considerando também a dinâmica estrutural das violações de direitos de adolescentes autores de ato infracional. / [en] This research aims to analyze the consequences of the context of the COVID-19 pandemic for the follow-up carried out at the Social Protection Service for Adolescents in compliance with a socio-educational measure in an open environment at SUAS in the municipality of Niterói/RJ. The study contextualizes the historical course of actions aimed at children and adolescents in order to understand current trends, focusing on the context in which adolescents who commit offenses are found, problematizing the violations of rights that afflict this group and the contradictions in the face of rights guaranteed since the enactment of the ECA. The analysis focuses mainly on the work carried out in socio-educational measures, considering the challenges for implementing socio-education in times of a pandemic and the consequent intensification of precarious work within the scope of SUAS. The analysis relies on a structured interview with professionals who were at the forefront of monitoring Assisted Freedom (LA) and Community Service Provision (PSC), pointing out important reflections on the implementation of socio-education, violence in capitalist society and the limitations imposed by the pandemic situation, also considering the structural dynamics of violations of rights of adolescent perpetrators of infractions.

La Tesis doctoral presentada pretende aportar diversas experiencias y técnicas que permitan optimizar y profundizar en el conocimiento que se tiene del funcionamiento de los sistemas de medición utilizados en los abastecimientos de agua, tanto urbana como agrícola. El motivo no es otro que mostrar que una correcta medición del caudal y de los consumos de los usuarios puede mejorar significativamente la gestión técnica de los abastecimientos de agua y reducir las pérdidas en la red. Inicialmente, en la Tesis, se realiza una breve revisión de los principios de funcionamiento de los principales instrumentos de medida de caudal y contadores de agua utilizados en los sistemas de distribución y de las diferentes fuentes de error que pueden influir en la medición del caudal o de los consumos de agua, con el objetivo de saber de qué forma se puede reducir la magnitud de los errores cometidos. Tras la descripción de cada uno de los aparatos y de los conceptos previos relativos a la medida de caudal, se presenta un detallado estudio en laboratorio del comportamiento de diversos tipos de contadores de agua frente a diversas variables. Otro punto clave es la determinación de la evolución de la curva de error en el tiempo de los contadores de pequeño calibre en abastecimientos urbanos. Para ello, se han llevado a cabo multitud de ensayos de contadores de diferentes edades. Respecto al estudio de los contadores de mediano y gran calibre, los parámetros que pueden afectar a las características de su curva de error son, fundamentalmente, la distorsión en el perfil de velocidades a la entrada del instrumento, el dimensionado inadecuado y la calidad del agua cuando pueda afectar, en el tiempo, a las características dimensionales de los aparatos. La segunda parte de la Tesis doctoral aborda aspectos que ayudan a mejorar la gestión global de estos sistemas. Entre las principales estrategias de mejora de los sistemas de medición, particularmente en abastecimientos urbanos, se encuent / Palau Estevan, CV. (2005). Aportaciones a la gestión de los sistemas de medición de caudal en redes de distribución de agua a presión [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1949

La medida de parámetros dinámicos de objetos en movimiento es importante en diversas actividades tales como el entrenamiento de deportes, la balística o la aeronáutica. Los parámetros básicos requeridos en estas aplicaciones son la velocidad, la trayectoria y la velocidad de rotación. Esta última es importante puesto que algunos de los principales efectos aerodinámicos que se producen dependen de su existencia. Para la medida de estos parámetros se usan técnicas muy diferentes. Los coeficientes aerodinámicos suelen obtenerse con la ayuda de túneles de viento para medir las fuerzas que aparecen sobre el objeto mientras que la velocidad y la rotación son obtenidos principalmente mediante técnicas basadas en el procesado de la imagen. El uso de túneles de viento suele ser complicado y costoso mientras que las técnicas de procesado de imagen, si bien proporcionan buenos resultados en las medidas, presentan una serie de inconvenientes y condiciones de uso que limitan su aplicación. Además, si bien la medida de la velocidad de rotación es interesante debido a que este parámetro es el causante de una serie de efectos aerodinámicos que modifican la trayectoria, son los coeficientes aerodinámicos los que realmente permiten reconstruir toda la trayectoria del objeto. El objetivo del presente trabajo es el desarrollo y la construcción de un dispositivo que permita la determinación de los coeficientes aerodinámicos de objetos esféricos en movimiento mediante un procedimiento alternativo al tratamiento de imagen o uso de túneles de viento. Este procedimiento se basa en la medida de las variaciones de velocidad que sufre el objeto debido a la presencia de las fuerzas que intervienen en el movimiento. La medida de la velocidad se realiza mediante el uso de barreras ópticas de gran área de medida, para lo cual también se ha desarrollado un procedimiento para medir las tres componentes de la velocidad instantánea usando estos dispositivos. Una vez conocidos los coeficientes los demás parámetros pueden derivarse de estos. Se han realizado pruebas usando balones deportivos, puesto que es una de las áreas de aplicación más directa y facilita el desarrollo de un prototipo. / Lluna Gil, E. (2011). Sistema electro-óptico para la medida de los coeficientes aerodinámicos de objetos esféricos en movimiento [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/11236

Las estrictas normativas aplicadas a los motores Diesel y los cambios en la medida de partículas a través de métodos no gravimétricos, han supuesto una mayor exigencia al diseño y optimización de estos motores en cuanto a su emisión de contaminantes. De igual manera existen requerimientos más estrictos para las técnicas y metodologías de medida que se deben emplear para evaluar dichas emisiones. Desde el año 2003 un grupo de expertos sobre contaminación y energía auspiciados por la Comisión Económica de las Naciones Unidas para Europa (UNECE-GRPE), inicio el programa para la medida de partículas ¿Particle Measurement Programme (PMP)¿, con el ¿n de desarrollar nuevas técnicas que permitan sustituir o complementar al método gravimétrico de medida de partículas el cual, se viene aplicando en Europa desde 1993 cuando se implementó la normativa EURO 1. El método propuesto por el PMP especi¿ca la medida de concentración numérica de partículas cuyo diámetro sea mayor que 23 nm. En este caso las partículas sólidas se de¿nen como las partículas que pueden permanecer en el aerosol de escape después de ser diluido y sometido a un proceso de calentamiento en un tubo de evaporación, cuya temperatura está controlada entre 300°C y 400°C. Con el objetivo de desarrollar una metodología alternativa a la propuesta por el PMP, la tesis doctoral que se presenta se ha basado en el estudio teórico - experimental de distintos parámetros que afectan a la medida de partículas cuando el motor está trabajando en condiciones de operación transitorias. En el trabajo se aborda el desarrollo de una metodología de medida de¿nida a partir de la estimación teórica del efecto de distintos factores del sistema de muestreo, así como la validación experimental de los efectos de estos factores sobre la medida. Aplicando de forma estricta la metodología desarrollada, se han realizado estudios con el ¿n de caracterizar la emisión de partículas del motor Diesel, bajo distintas condiciones de operación dinámicas, así como la evaluación de diferentes formulaciones de combustibles. En estos estudios el análisis de resultados se ha centrado en determinar la in¿uencia de las condiciones de operación sobre la emisión total de partículas, la distribución de tamaños y concentración de partículas de la moda núcleos, a la cual pertenecen la mayor parte de las partículas con diámetros inferiores a 23 nm. / Linares Rodríguez, W. (2013). METODOLOGÍA PARA LA MEDIDA DE PARTÍCULAS EN CONDICIONES DINÁMICAS DE OPERACIÓN DEL MOTOR DIÉSEL [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/27665

[EN] The main objective of this Thesis is the development, design and implementation of an experimental test rig to obtain the acoustic characterization of mufflers and other elements of the exhaust line of internal combustion engines in the presence of mean flow. It has also been carried out a review of the models typically found in the literature for characterizing absorbent materials and perforated surfaces. Next, it has been studied the different indices representing the acoustic response of mufflers, and has been selected as most suitable index the transmission loss. First, a theoretical study of the governing equations of the acoustic phenomenon in ducts in the presence of mean flow has been carried out. Also, a review of the typical models found in the literature for characterizing absorbent materials and perforated surfaces has been achieved. Next, several indexes that represent the acoustic behavior of exhausts mufflers has been studied and the transmission loss has been selected as the most suitable. The matrix representation has been introduced through the plane wave model. It provides the acoustic characterization of the devices on the exhaust line. This representation allows obtaining the acoustic characterization of the complete exhaust line by multiplying the matrices that represent each element. Due to the limitation on frequency range of the one-dimensional theory, the numerical solution of the classical convective wave equation, that governs the acoustic phenomenon, has been obtained by means of the finite element method. The method has been particularized for axisymmetric geometries as the prototypes used. It has also been studied how to apply different boundary conditions to force acoustic velocity, the modeling of a perforated surface or an anechoic termination. The numerical solution obtained by the finite element method has been used to compare with experimental measurements. Furthermore, a detailed study of experimental techniques frequently used in the measurement of acoustic parameters has been carried out and an assessment of each indicating its suitability has been done for its use in the presence of mean flow analyzing advantages and disadvantages. As conclusion of the analysis it has been determined that the most interesting technique is the two microphones method. The original procedure contains some aspects associated which imply difficulties in the implementation in the presence of mean flow, such as the installation of an anechoic termination for the direct determination of the transmission loss and the excess time requirement for obtaining the same parameter using the alternative procedure which involves performing two separate tests. The experimental technique developed, based on the two microphones method, allows to carry out the two independent tests required simultaneously removing the need of an anechoic termination and reducing test time significantly. This aspect is especially critical in the presence mean flow because the environmental variables can change quickly. Finally, it has been implemented the experimental set-up designed and equipped it of the required instrumentation to measure environmental parameters and the acoustical signals. The validation of the developed technique has been carried out by obtaining the poles of the transfer matrix of a straight duct with uniform cross section that are available in the bibliography, with different values of mean flow. It has obtained the transmission loss for different types of exhaust mufflers, achieving in all cases satisfactory results. / [ES] El objetivo principal de esta Tesis es el desarrollo, diseño e implementación de un sistema experimental que permita obtener la caracterización acústica de silenciadores y otros elementos de la línea escape de motores de combustión en presencia de flujo medio. Para ello, en primer lugar, se ha hecho un estudio teórico de las ecuaciones que gobiernan el fenómeno acústico en conductos en presencia de flujo medio. También se ha llevado a cabo una revisión de los modelos que habitualmente se encuentran en la literatura para la caracterización de superficies perforadas y materiales absorbentes. A continuación, se han estudiado los diferentes índices que representan la respuesta acústica de silenciadores de escape, y se ha seleccionado como más conveniente el índice de pérdidas de transmisión. A través del modelo de onda plana se ha introducido la representación matricial que proporciona la caracterización acústica de los dispositivos presentes en la línea de escape. Dicha representación permite obtener la caracterización acústica de la línea de escape completa por multiplicación de las matrices que representan cada elemento. Debido a la limitación en frecuencia de la teoría unidimensional, se presenta el método de elementos finitos para la resolución numérica de la ecuación de ondas convectiva clásica que gobierna el fenómeno acústico. Se ha particularizado para geometrías con simetría de revolución como son los prototipos ensayados. También se ha abordado la aplicación de distintas condiciones de contorno para forzar una condición de velocidad acústica determinada, la modelización de una superficie perforada o de un extremo final anecoico. La solución numérica obtenida mediante el método de elementos finitos se ha empleado para comparar las medidas experimentales. Además, se ha llevado a cabo un estudio pormenorizado de las técnicas experimentales habitualmente empleadas en la medida de parámetros acústicos y se ha hecho una valoración de cada una de ellas indicando su idoneidad para la aplicación en presencia de flujo medio, analizando ventajas e inconvenientes. Del análisis llevado a cabo se ha determinado que la técnica más interesante es el método de los dos micrófonos. Dicha técnica lleva asociados aspectos que suponen una dificultad para su implementación en presencia de flujo medio, en concreto, la necesidad de disponer de un final anecoico para la obtención directa del índice de pérdidas de transmisión y el exceso de tiempo necesario para obtener el mismo parámetro mediante dos ensayos independientes. La técnica experimental desarrollada, basada en el método de los dos micrófonos, permite llevar a cabo los dos ensayos independientes necesarios de forma simultánea eliminando la necesidad de disponer de un final anecoico y reduciendo considerablemente el tiempo de ensayo. Esta ventaja está especialmente indicada en presencia de flujo medio debido a que las variables ambientales pueden cambiar con rapidez. Finalmente, se ha implementado el dispositivo experimental diseñado y se ha dotado la línea de la instrumentación necesaria para la medida de parámetros ambientales y el registro de señales acústicas. La validación de la técnica desarrollada se ha llevado a cabo en base a la obtención de los polos de la matriz de transferencia de un conducto de sección uniforme, disponibles en la bibliografía, con distintos valores de flujo medio. Con este montaje, se ha obtenido el índice de pérdidas de transmisión para distintas tipologías de silenciadores de escape, logrando en todos los casos resultados satisfactorios. / [CA] L'objectiu principal d'esta Tesi és el desenvolupament, disseny i implementació d'un sistema experimental que permeta obtindre la caracterització acústica de silenciadors i altres elements de la línia d'escapament de motors de combustió en presència de flux mig. Per això, en primer lloc, s'ha fet un estudi teòric de les equacions que governen el fenomen acústic en conductes amb presència de flux mig. També s'ha dut a terme una revisió dels models que habitualment es troben en la literatura per a la caracterització de superfícies perforades i materials absorbents. A continuació, s'han estudiat els diferents índexs que representen la resposta acústica de silenciadors d'escapament i s'ha seleccionat com més convenient l'índex de pèrdues de transmissió. A través del model d'ona plana s'ha introduït la representació matricial que proporciona la caracterització acústica dels dispositius presents en la línia d'escapament. Tal representació permet obtindre la caracterització acústica de la línia d'escapament completa per multiplicació de les matrius que representen cada element. A causa de la limitació en freqüència de la teoria unidimensional, es presenta el mètode d'elements finits per a la resolució numèrica de l'equació d'ones convectiva clàssica que governa el fenomen acústic. S'ha particularitzat per a geometries amb simetria de revolució com són els prototips assajats. També s'ha abordat l'aplicació de distintes condicions de contorn per a forçar una condició de velocitat acústica determinada, la modelització d'una superfície perforada o d'un extrem final anecoic. La solució numèrica obtinguda per mitjà del mètode d'elements finits s'ha empleat per a comparar les mesures experimentals. A més, s'ha dut a terme un estudi detallat de les tècniques experimentals habitualment empleades en la mesura de paràmetres acústics i s'ha fet una valoració de cada una d'elles indicant la seua idoneïtat per a l'aplicació en presència de flux mig, analitzant avantatges i inconvenients. De l'anàlisi dut a terme s'ha determinat que la tècnica més interessant és el mètode dels dos micròfons. Tal tècnica porta associats aspectes que suposen una dificultat per a la seua implementació en presència de flux mig, en concret, la necessitat de disposar d'un final anecoic per a l'obtenció directa de l'índex de pèrdues de transmissió i l'excés de temps necessari per a obtindre el mateix paràmetre per mitjà de dos assajos independents. La tècnica experimental desenvolupada, basada en el mètode dels dos micròfons, permet dur a terme els dos assajos independents necessaris de forma simultània eliminant la necessitat de disposar d'un final anecoic i reduint considerablement el temps d'assaig. Este avantatge està especialment indicat amb presència de flux mig pel fet que les variables ambientals poden canviar amb rapidesa. Finalment, s'ha implementat el dispositiu experimental dissenyat i s'ha dotat la línia de la instrumentació necessària per a la mesura de paràmetres ambientals i el registre de senyals acústics. La validació de la tècnica desenvolupada s'ha dut a terme basant-se en l'obtenció dels pols de la matriu de transferència d'un conducte de secció uniforme, disponibles en la bibliografia, amb distints valors de flux mig. S'ha obtingut l'índex de pèrdues de transmissió per a distintes tipologies de silenciadors d'escapament, aconseguint en tots els casos resultats satisfactoris. / Pedrosa Sanchez, AM. (2015). Desarrollo de herramientas experimentales para la caracterización acústica de silenciadores en presencia de flujo medio [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/52028

[EN] This thesis will focus on the description of the formulation of the unbalance powers steady linear-phase three wire systems, given the imbalanced sinusoidal electric network flows, based on the Unified Theory of the Power (UPM, Unified Power Measurement) and the IEEE Std. 1459-2010. From these theories, a series of imbalanced parameters allow a formulation and analysis of a complex unbalance powers system, as well as the obtaining of these at any point in the network are defined, checking at all times the total apparent power to an unbalanced system (S1) expressed by Buchholz, the UPM and the IEEE Std. 1459-2010. Using the definition of the electrics instantaneous three-phase power, this thesis provides the description of a series of imbalance parameters of the loads due to resistive components (A, B) and reactive (C, D) using the positive sequence voltage and the active and reactive currents determined by characteristics of the loads and electrical networks. These parameters allow the determination of system inefficiencies due to imbalances in permanent regime, giving rise to new complex expressions of unbalance powers in the unbalanced electrical networks, as much totals (Du) due to the asymmetry of the currents (Dui) and/or voltages (Duv). Total apparent power of an unbalanced system (S1) is reformulated in order to correctly see the equivalence of the unbalanced powers of a star-delta transformation done by the Kennelly (Rosen) theorem. Starting from unbalanced load systems and balanced voltages systems, the imbalance parameters are formulated. These parameters check the Unified Theory of the Power (UPM). After, we analyze unbalanced systems in voltages and currents, and the complex unbalance powers are formulated separately when a system undergoes with both imbalance indicators. The analysis of the power flows in unbalanced networks, to obtain the nodal voltages and currents circulating into lines, is performed using the software RDAP (Radial Distribution Analysis Package) and in certain cases PsPICE, Matpower (MatLab) and PowerWorld. A series of practical cases designed for different network configurations and conditions of the supply voltage loads, which allow contribution findings of this thesis, are consistent with the UPM theory and IEE Std. 1459-2010. / [ES] La presente tesis doctoral se centra en la descripción de la formulación de las potencias de desequilibrio en régimen permanente de los sistemas trifásicos lineales a tres hilos dados los flujos de potencia desequilibrados en las redes eléctricas sinusoidales. Para ello, se basa en la Teoría Unificada de las Potencias (UPM, Unified Power Measurement) y en la IEEE Std. 1459-2010. A partir de dichas teorías, se definen una serie de parámetros de desequilibrio que permiten la formulación y el análisis de las potencias complejas de desequilibrio del sistema, así como la obtención de éstas en cualquier punto de la red, verificando en todo momento la potencia aparente total para un sistema desequilibrado (S1) expresada por Buchholz, la UPM y por la IEEE Std 1459-2010. A partir del uso de la definición de la potencia eléctrica instantánea trifásica, la tesis aporta la descripción de una serie de parámetros de desequilibrio debidos a las componentes resistivas (A, B) y reactivas (C, D) de las cargas, empleando la tensión de secuencia positiva y las intensidades activas y reactivas determinadas por las características de las cargas y de las redes eléctricas. Estos parámetros permiten la determinación de las ineficiencias del sistema debidas a los desequilibrios en régimen permanente, dando lugar a nuevas expresiones fasoriales de las potencias de desequilibrio en las redes eléctricas desequilibradas, tanto totales (Du) como las debidas a la asimetría de las intensidades (Dui), y/o de las tensiones (Duv). La potencia aparente total de un sistema desequilibrado (S1) es reformulada a fin de contemplar de forma correcta la equivalencia de las potencias de desequilibrio de una transformación estrella - triángulo efectuada mediante el teorema de Kennelly (Rosen). Partiendo de sistemas desequilibrados en cargas y equilibrados en tensiones se formulan los parámetros de desequilibrio los cuales verifican la Teoría Unificada de las Potencias (UPM), para posteriormente considerando tensiones y corrientes desbalanceadas, formular de forma separada las potencias de desequilibrio complejas que un sistema experimenta ante un desequilibrio de ambas magnitudes. El análisis de los flujos de potencia en las redes desequilibradas, para la obtención de las tensiones nodales y de las corrientes circulantes por las líneas, se realiza mediante el uso del software RDAP (Radial Distribution Analysis Package), así como en determinados casos PsPICE, Matpower (MatLab) y PowerWorld. Se presentan una serie de supuestos prácticos diseñados para las distintas configuraciones de las redes y condiciones de las tensiones de alimentación de las cargas, los cuales permiten constatar que las aportaciones de la presente tesis son acordes con la Teoría UPM y la IEEE Std. 1459-2010. / [CA] La present tesi doctoral se centra en la descripció de la formulació de les potències de desequilibri en règim permanent dels sistemes trifàsics linials a tres fils donats els fluxos de potència desequilibrats a les xarxes elèctriques sinusoïdals. Per a això, es basa en la Teoria Unificada de les Potències (UPM, Unified Power Measurement) i en la IEEE Std. 1459-2010. A partir d'aquestes teories,es defineixen una sèrie de paràmetres de desequilibri que permeten la formulació i l'anàlisi de les potències complexes de desequilibri del sistema, així com l'obtenció d'aquestes en qualsevol punt de la xarxa, verificant a tot moment la potència aparent total per a un sistema desequilibrat (S1) expressada per Buchholz, la UPM i la IEEE Std. 1459-2010. A partir de l'ús de la definició de la potència eléctrica instània trifásica, la tesi aporta la descripció d'una sèrie de paràmetres de desequilibri deguts a les components resistives (A, B) i reactivez (C, D) de les càrregues, emprant la tensió de seqüència positiva i les intensitats actives i reactives determinades per les característiques de les càrregues i de les xarxes elèctriques. Aquests paràmetres permeten la determinació de les ineficiències del sistema degudes als desequilibris en règim permanent, donant lloc a noves expressions fasorials de les potències de desequilibri a les xarxes elèctriques desequilibrades, tant totals (Du) com les degudes a l'asimetria de les intensitats (Dui) i/o de les tensions (Duv). La potència aparent total d'un sistema desequilibrat (S1) és reformulada a fi de contemplar de forma correcta l'equivalència de les potències de desequilibri d'una transformació estrela - triangle efectuada mitjançant el teorema de Kenelly (Rosen). Partint de sistemes desequilibrats en càrregues i equilibrats en tensions es formulen els paràmetres de desequilibri els quals verifiquen la Teoria Unificada de les Potències (UPM), per posteriorment considerant tensions i corrents desbalancejades, formular de forma separada les potències de desequilibri complexes que un sistema experimenta davant d'un desequilibri de totes dues magnituds. L'anàlisi dels fluxos de potència a les xarxes desequilibrades, per a l'obtenció de les tensions nodals i dels corrents circulants per les línies, es realitza mitjançant l'ús del software RDAP (Radial Distribution Analysis Package), així com en determinats casos PsPICE, Matpower (MatLab) i PowerWorld. Es presenten una sèrie de supòsits pràctics disenyats per a les diferents configuracions de les xarxes i condicions de tensions d'alimentació de les càrregues, els quals permeten constatar que les aportacions de la present tesi són concordes amb la Teoría UPM i la IEEE Std. 1459-2010. / Blasco Espinosa, PA. (2015). FORMULACIÓN DE LA POTENCIA DE DESEQUILIBRIO. APLICACIÓN A REDES ELÉCTRICAS DESEQUILIBRADAS SINUSOIDALES [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/55846

Introducció. La lactància materna és beneficiosa per als nadons, les mares i la societat. Malgrat això, al nostre àmbit no s'assoleixen les taxes de lactància recomanades per l’Organització Mundial de la Salut. Segons el model ecològichumà, hi ha diversos factors que actuen als nivells individual, de relacions i comunitaris, i social i cultural que influeixen en l’abandó prematur de la lactància, abans del que les mares desitgen. L’adequada instauració de la lactància durant els primers dies de vida del nadó, que pot avaluar-se amb mesures de l’eficàcia de la lactància, és un factor determinant per a l’abandó de la lactància. La lactància materna eficaç requerix una agafada correcta del nadó al pit, una succió-deglució adequada i la transferència de llet efectiva. A més, el suport professional a la mare en els primers dies és fonamental. L’avaluació de l'alletament abans de sortir de l'hospital és un aspecte comunament referit en les guies de pràctica clínica, en l’àmbit nacional i internacional. Les escales LATCH i Infant Breastfeeding Assessment Tool (IBFAT) són utilitzades per avaluar l'alletament, però requereixen una adequada adaptació cultural i validació en espanyol. L'objectiu de la tesi és adaptar culturalment aquestes escale avaluar-ne les propietats psicomètriques i la utilitat predictiva. Material i mètode. Es va dur a terme un estudi instrumental de seguiment per validar dues escales d'avaluació de la lactància materna: l'escala LATCH-e i l'escala IBFAT-e. Aquest estudi constava de dues fases: adaptació cultural i validació psicomètrica. Per a l'escala LATCH-e, es va utilitzar una mostra de conveniència de 495 mares, i per a l'escala IBFAT-e, la mostra va ser de 481 mares. El període de recopilació de dades i els criteris d'inclusió/exclusió va ser d’octubre de 2013 a juny de 2014. Addicionalment, es va portar a terme un estudi pilot amb professionals de la salut per a avaluar la fiabilitat entre observadors de l’escala LATCH. Fase 1: adaptació cultural. L’escala LATCH és una escala observacional formativa, dissenyada per ser complimentada pels professionals, que consta de 5 ítems amb valors de 0 a 2, amb una puntuació total de 0 a 10 punts. L'escala IBFAT, és una escala autocomplimentada per les mares i que consta de sis ítems, dels quals els ítems 2 a 5 s'utilitzen per a la puntuació total, amb un rang de 0 a 3 per a cada ítem, i una puntuació total màxima de 12 punts. Per validar lingüísticament les escales, es va seguir un procés estàndard d’adaptació cultural, traduint-les de l'original a l'anglés i després a l'espanyol per un grup de traductors bilingües. Posteriorment, les versions consensuades, van ser adaptades per una millor comprensió al castellà per l’equip investigador amb l’ajuda d’una lingüista. Estes versions es van enviar per a la valoració d’un grup de 7 professionals amb experiència en atenció perinatal i lactància materna. Fase 2: validació psicomètrica. Es van recollir dades sobre variables sociodemogràfiques i relacionades amb l'alletament matern, així com puntuacions de les observacions en les escales LATCH-e i IBFAT-e. Les variables sociodemogràfiques van incloure l'edat de la mare, el país d'origen, l'estat educatiu, els ingressos familiars, la situació laboral i l'estat civil. També es van recopilar dades sobre variables obstètriques com l'edat gestacional, la paritat i el tipus de part. A més, es van recollir dades relacionades amb l'alletament, com la lactància materna exclusiva durant l'hospitalització postpart i aspectes relacionats amb l'eficàcia i la durada de la lactància materna. Finalment, es va obtenir informació sobre els problemes de lactància materna en el postpart, la seva intensitat i la satisfacció materna amb l'alletament. En l’estudi pilot, es van observar 48 sessions de lactància recollides per sis parelles d’infermeres.Les dades de l’estudi de validació es van obtenir en dues etapes postpart. En primer lloc, durant l'hospitalització postpart, es van avaluar les preses de pit amb les escales LATCH-e i IBFAT-e, Per a l’escala LATCHes van fer observacions agrupades en tres moments, fins a les 24 hores, entre 25 i 48 hores i 49 hores o més postpart. Per a l’escala IBFAT, es van recollir, de cada mare, tres autoinformes durant les primeres 24 hores postpart i 3 més entre les 25 i les 48 hores postpart. Desviacions estàndard per a les variables quantitatives i freqüències i percentatges per a les variables qualitatives. Es van calcular les puntuacions totals de les mesures LATCH-e als diferents moments postpart (TL1, TL2, TL3) i un valor total mitjà de totes les puntuacions per a cada participant. Pel que fa a les mesures de l'escala IBFAT-e, es van calcular les puntuacions totals del diferents autoinformes(TI1, TI2, TI3, TI4, TI5, TI6) i es va calcular el valor mitjà de les puntuacions totals als moments consecutius amb un CCI major. Per a l’estudi de fiabilitat, es va utilitzar la Kappa ponderada de Cohen per determinar la fiabilitat entre observadors de l'escala LATCH-e. A més, es va utilitzar el CCI per avaluar l'acord absolut entre les mesures consecutives de LATCH-e d’una banda, i l’escala IBFAT-e de l’altra, considerant un model d'efectes aleatoris d’un i dos factors, respectivament. Per a l’estudi de validesa, es va utilitzat la tècnica dels grups coneguts per comprovar les diferències entre grups de la mostra amb característiques per a les que, segons l’evidència prèvia, s’esperaven diferències en les puntuacions de les escales LATCH-e i IBFAT-e. També es van explorar la validesa convergent i predictiva de les escales, determinant les correlacions amb altres variables relacionades. Respecte als contrasts d’hipòtesi, es van utilitzar el test de la t de Student i les correlacions de Pearson, per analitzar les dades i explorar les hipòtesis. Es van examinar els supostos de normalitat i es van utilitzar la U de Manh Whitney i les correlacions de Spearman quan va ser necessari.. La comparació de les puntuacions de l'escala LATCH-e i IBFAT-e en diferents moments després del naixement es va realitzar mitjançant la prova de Friedman i el test de Wilcoxon per a comparar per parelles les puntuacions de les escales. Les corbes ROC es van utilitzar per a la determinar la utilitat predictiva de les escales per a predir les taxes de lactància materna en diversos moment del seguiment. Es van calcular les àrees sota la corba (AUC) i es van determinar els punts de tall òptims quan l'AUC ≥ 0,7. Es van utilitzar programes com IBM SPSS Statistics 23.0 i MedCalc per a fer les anàlisis estadístiques. Resultats. Traducció Es va realitzar una traducció detallada i contextual de l'escala LATCH, amb ampliació de descripcions per a cada puntuació dels ítems. Es van incloure instruccions de complimentació detallades al revers de l'escala, i es va afegir una recomanació per un enfocament "hands off" durant l'avaluació. Cap ítem va ser considerat inadequat per al context espanyol. . Es van afegir canvis de contingut en els criteris d’avaluació de l’ítem “A”, en relació als signes de transferència de llet. També es va adoptar una gradació en els criteris d’avaluació per als ítems "C" i "H". El canvi més important és la d’afegir instruccions, la qual cosa no s’ha fet en altres traduccions. En la traducció de l'escala IBFAT-e, es van fer canvis sintàctics i semàntics, que incloïen la utilització de termes més familiars al nostre àmbit cultural i expressions de gènere neutre. Es va uniformitzar el temps verbal a present. Es van eliminar termes tècnics dels títols dels ítems i es va modificar l'ordre de les respostes per indicar un rang de conducta normal a pitjor. Descripció de la mostra En l'estudi de l'escala LATCH, es va analitzar una mostra de 495 dones amb edat mitjana de 32 anys. El 86,3% eren espanyoles, el 62% no tenien estudis universitaris i el 58,6% tenien ingressos inferiors a 18.000€. Es va observar que el 95% tenien parella estable, el 62,9% no tenien experiència prèvia en lactància, el 53,1% eren primerenques i un 83,64% van tenir un part vaginal. En quant a la lactància materna, la durada mitjana va ser de 10,67 mesos, amb una taxa d'exclusivitat del 70%. Un 83,4% van experimentar problemes de lactància, amb una intensitat mitjana de 129,84 punts en una escala de 0 a 400. Un total de 476 participants (96,2%) van participar en el seguiment després de l'alta. La puntuació mitjana total de l’escala LATCH-e va ser de 8,19 (SD: 1,57), de 8,07 (1,73) per a TL1, de 8,04 (1,67) per a TL2 i de 8,55 (1,53) per a TL3. Per ítems, la puntuació total va oscil·lar entre l’1,31 (0,74) de l’ítem “A” com a més baixa i de 1,86 (0,35) per a la “T” com a més alta. S’observa un augment progressiu de la puntuació en tots els ítems excepte en el “C”, en el que la puntuació disminueix. En l'estudi de l'escala IBFAT, es va analitzar una mostra de 481 dones amb edat mitjana de 32,5 anys. El 86,3% eren espanyoles, el 62,2% no tenien estudis universitaris i el 58,6% tenien ingressos inferiors a 18.000€. Es va observar que el 95% tenien parella estable, el 62,9% no tenien experiència prèvia en lactància, el 52,4% eren primerenques i un 84% van tenir un part vaginal. En quant a la lactància materna, la durada mitjana va ser de 10,18 mesos, amb una taxa d'exclusivitat del 72,4%. Un 81,6% van experimentar problemes de lactància, amb una intensitat mitjana de 128,49 punts en una escala de 0 a 400. Un total de 463 participants (96,3%) van participar en el seguiment després de l'alta. Les puntuacions totals van oscil·lar entre 9.78 en TI1 i 10.41 en TI6 (SD: 2.38 i 2.87), mostrant un augment progressiu durant el temps d’ingrés. Resultats de fiabilitat Els resultats de l'estudi pilot de l'escala LATCH-e suggerien un acord substancial entre observadors, amb valors de Kp=0,81, (IC95%=0,71 – 0,90) per a les puntuacions totals. D’altra banda, amb les dades de la mostra de validació, els valors del CCI entre els diferents moments d’avaluació a (Coeficient de Correlació Intra-classe d’acord absolut) mostren que, segons l’escala de Fleiss, la fiabilitat és regularbona. El CCIa entre les puntuacions del primer i segon dia fou de 0,60 (IC 95%: 0,47–0,71) com a mesura única i de 0,75 (IC: 0,64–0,83) considerant la mitjana de dos mesures consecutives. Per a l’escala IBFAT, els valors del CCI, calculat considerant la puntuació com a mesura única, estigueren entre 0,63 (IC95%= 0,54- 0,71) i 0,72 (IC95%=0,65-0,78, ). Les majors correlacions es van trobar entre TI1-TI2 (0,72; considerar la mitjana de les mesures correlatives IBFAT, els valors de CCI, estigueren situats entre 0,78 (IC: 0,70-0,83) i 0,84 (IC: 0,78-0,88). Resultats de validesa En l'estudi de validesa de l'escala LATCH-e, es van verificar totes les hipòtesis plantejades. Es va observar una correlació significativa entre les puntuacions de LATCH-e i el percentatge de pèrdua de pes del nadó en els moments TL1 i TL3, però no en TL2. Es va confirmar que les mares amb experiència prèvia en lactància materna van obtenir puntuacions més altes. A més, les mares amb expectatives de duració més llarga de la lactància també van obtenir puntuacions més altes. Es va corroborar que les mares que oferien lactància materna exclusiva durant l'hospitalització van obtenir puntuacions més altes. Es va complir la hipòtesi que les mares amb nadons amb menys pèrdua de pes durant l'ingrés postpart van obtenir puntuacions majors. Les puntuacions de LATCH-e van correlacionar positivament amb l'autoeficàcia en la lactància materna i amb l'eficàcia de la lactància mesurada amb l'escala BBSC-e. Es va observar una correlació negativa entre les puntuacions de LATCH-e i el grau de dificultat de la lactància materna durant l'hospitalització postpart. A més, es va confirmar que les puntuacions de LATCH-e augmenten durant l'hospitalització gràcies a l'aprenentatge de la mare. gràcies a l'aprenentatge de la mare. També es va observar que les puntuacions de la LATCH-e augmentaven amb el temps, indicant una millora en l'alletament a mesura que passava el temps. Les puntuacions de la LATCH-e van demostrar una bona capacitat per predir la taxa de lactància materna exclusiva en els primers 15 dies després del part, amb AUC de 0,87 (IC 95%: 0,76-0,96), amb un punt de tall de 7 punts que proporcionava una sensibilitat del 86,1% i una especificitat del 83,3%. En aquesta tesi doctoral, s'han confirmat les hipòtesis plantejades per a la validesa concurrent de l'escala IBFAT-e. Les mares amb experiència prèvia en lactància materna van obtenir millors puntuacions a l'escala IBFAT-e que les mares sense experiència prèvia. Es va observar una correlació positiva entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i l'autoeficàcia en la lactància, així com amb l'eficàcia de la lactància. A més, es va trobar una correlació negativa entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i el grau de dificultat amb la lactància materna. En aquest estudi, es va observar que les puntuacions de l'escala IBFAT-e són més altes en les mares que ofereixen lactància materna exclusiva a l'alta, en les mares amb una durada esperada de lactància més llarga i en les mares els nadons dels quals tenen menys pèrdua de pes durant l'ingrés postpart. També es va observar una millora de les puntuacions de l'escala IBFAT-e durant l'hospitalització. En aquesta tesi, es van confirmar totes les hipòtesis proposades per a la construcció i la validesa predictiva de les puntuacions mitjanes de l'escala IBFAT-e. Pel que fa als moments de mesura, es van complir la majoria de les hipòtesis proposades amb les puntuacions mitjanes de T1-T2 i T4-T5. A més, es va observar una correlació positiva entre les puntuacions de l'escala IBFAT-e i la lactància materna exclusiva durant l'hospitalització i als 5 mesos de seguiment. Les puntuacions de l'escala IBFATe van mostrar una correlació negativa amb els problemes de lactància. Les puntuacions mitjanes de l'IBFAT-e obtingudes entre els moments TI4 i TI5 van obtenir resultats més alts en l'anàlisi de les corbes ROC, predient millor la taxa de lactància materna en els primers 15 dies després del part, amb una AUC de 0,71 (IC95%: 0,54-0,88). Es va identificar el valor de 6,75 com a punt de tall per a aquesta predicció, amb una sensibilitat del 90,3% i una especificitat del 50,0%. Conclusions. En esta tesi s’han desenvolupat i validat dues escales en espanyol (LATCH-e i IBFAT-e) per a avaluar l'efectivitat de la lactància materna. El procés de traducció i adaptació de les escales va ser adequat i ha permés aportar proves suficients sobre la fiabilitat i validesa de les versions espanyoles desenvolupades. Les escales s'han mostrat útils per identificar mares amb risc d'abandonar la lactància precoçment i les seues puntuacions permeten predir adequadament l’alletament 15 dies després de del part. Per tant, estes escales poden ser una eina útil per a la pràctica clínica en el context espanyol.

Em modelos de regressão em que uma covariável é medida com erro, é comum o uso de estruturas que relacionam a covariável observada com a verdadeira covariável não observada. Essas estruturas são usualmente aditivas ou multiplicativas. Na literatura existem diversos trabalhos interessantes que tratam de modelos de regressão com erro de medida aditivo, muitos dos quais são modelos lineares com covariáveis e erro de medida normalmente distribuídos. Para modelos em que o erro de medida é multipicativo, não se encontra na literatura o mesmo desenvolvimento teórico encontrado para modelos em que o erro de medida é aditivo. O mesmo vale para situações em que as suposições de normalidade para as covariáveis e erro de medida não se aplicam. Este trabalho propõe a construção, definição, métodos de estimação e análise de diagnóstico para modelos de regressão com erro de medida multiplicativo em uma das covariáveis. Para esses modelos, consideramos que a variável resposta possa pertencer ou à classe de modelos de regressão série de potências modificadas ou à família exponencial. O rol de distribuições pertencentes à família série de potências modificada é bem abrangente, portanto, neste trabalho, desenvolvemos a teoria de estimação e validação do modelo primeiramente de forma geral e, para exemplificar, apresentamos o modelo de regressão binomial negativa com erro de medida. para o caso em que a variável resposta pertença à família exponencial. apresentamos o modelo de regressão beta com erro de medida multiplicativo. Todos os modelos propostos foram analisados através de estados de simulação e aplicados a conjuntos de dados reais. / In regression models in which a covariate is measured with erros, it is common to use structures that correlate the observed covariate with the true non-observed covariate. Such structures are usually additive or multiplicative. In the literatue there are several interesting works that deal with regression models having an additive measuremsnt error, many of which are linear models with covariate and measurement error normally distributed. For models having a multiplicative measurement error, one does not find in the literature the same theoretical amount of works as one finds for models in which the measurement error is additive. The same happens in situations where the supositions of normality for the covariates and the measurement errors do not apply. The presente work proposes the construction,definition, estimation methods, and diagnostic analysis for the regression models with a multiplicative measurement error in one of the covariates. For these models it is considered that the response variable may belong either to the class of modified power series regression models or to the exponential family. The list of distributions belonging to the family modified power series is rather comprehensive; for this reason this work develops, firstly and in a general way, the models estimation and validation theory, and, as an example, presents the model of negative binomial regression with measurement error. In the case where response variable belongs to the exponential family, the model of beta regression with multiplicative measurement error is presented. All proposed models were analysed through simulationb studies and applied to real data sets.