No description available.

Sweden has a great potential for offshore wind energy production. As technology develops and policies change, construction of offshore wind farms in the country is likely to increase. The presented methodology is to apply MCDM and AHP methods in a GIS to produce an evaluation map of potential sites for offshore wind energy production.  The aim of this thesis was to determine what data is relevant and needed to translate Swedish and international standards and regulations regarding offshore wind farm siting into one or more layers of GIS data within the exclusive economic zone of Sweden. Furthermore the locations of the existing Areas of National Interests for offshore wind energy production have been evaluated using the evaluation map. The evaluation map has been obtained using several exclusionary criteria and buffer distances as well as four evaluation criteria. In addition, the results of this study have been used to calculate a potential net annual energy production for offshore wind energy in Sweden. The analysis considers some of the social, technical and environmental constraints present in offshore wind farm siting. The exclusion, buffer and evaluation criteria were determined in the initial literature review of previous studies on the topic. Datasets were collected from several different open online resources and Swedish government agencies, the analysis was performed using the QGIS software. To assess the results, the resulting evaluation map has been classified into four different categories: poor, average, good and excellent. The analysis shows that it is possible to translate Swedish and international standards into one layer of GIS data. Furthermore the results of this study show that 52% of the defined Areas of National Interest for offshore wind energy production should not be considered for wind farm siting according to the exclusion constraints, additionally only 19% of the Areas of National Interest for offshore wind energy production are classified as good or excellent. In contrast, 20.3% of the entire study area is deemed to be suitable for offshore wind farm siting, out of which 62.7% is classified as good or excellent. The potential net annual energy production has been estimated to be 56.1 TWh annually within the Areas of National Interest for offshore wind energy production and 915.3 TWh annually within the entire study area. / Sverige har en stor potential för produktion av havsbaserad vindkraft. När teknologin utvecklas och de politiska förutsättningar förändras, kommer konstruktionen av havsbaserad vindkraft i landet troligtvis öka. Den presenterade metodologin går ut på att använda MCDM och AHP metoder i ett GIS för att producera en utvärderingskarta för potentiella platser att producera havsbaserad vindenergi.  Målet med den här studien har varit att ta reda på vilken data som krävs och är relevant för att överföra svensk samt internationell standard och regler kring placeringen av havsbaserad vindkraft till ett eller flera lager av GIS data inom Sveriges exklusiva ekonomiska zon. Vidare har de existerande riksintressena för havsbaserad vindkraft utvärderats med hjälp av utvärderingskartan. Denna karta har blivit framtagen med hjälp av flertalet buffertzoner samt exkluderings- och fyra stycken utvärderingskriterier. Slutligen har studiens resultat används för att beräkna en potentiell årlig energiproduktion för offshore vindkraft i Sverige. Studien beaktar några av de sociala, tekniska och miljömässiga begränsningar som finns för havsbaserad vindenergi. Buffertzonerna samt exkluderings- och utvärderingskriterierna har bestämts med hjälp av en inledande litteraturstudie av tidigare forskning på ämnet. Den datan som använts i analysen har inhämtats från flera olika öppna onlineresurser samt från svenska myndigheter. Den efterföljande analysen har genomförts med hjälp av programmet QGIS. För att möjliggöra en kvantifiering av resultaten har utvärderings kartan omklassificerats till fyra olika kategorier: “poor”, “average”, “good” samt “excellent”. Studien visar att det är möjligt att överföra svensk samt internationell standard och regler till ett lager av GIS data. Resultatet visar att att enbart 48% av arean inom de definierade riksintressena för havsbaserad vindkraft bör beaktas vid allokering av havsbaserad vindenergi, enligt de begränsningar som definierats i denna studie. Vidare påvisar resultatet att enbart 19% av arean inom de utpekade riksintressena för vindkraft kan klassificeras som “good” eller “excellent”. Samtidigt påvisar studien att 20.3% av studieområdet bedöms som lämpligt för allokering av havsbaserad vindkraft, av dessa lämpliga områden klassificeras 62.7% som “good” och “excellent”. Den potentiella årliga energiproduktionen uppskattas till 56.1 TWh inom riksintressena för havsbaserad vindkraft samt till 915.3 TWh inom hela studieområdet.

Dada la creciente demanda de servicios multimedia en movilidad, las operadoras de telefonía móvil necesitan aumentar constantemente la capacidad de sus sistemas. En ocasiones la única solución posible para mejorar las prestaciones del sistema es incrementar el número de transmisores, siendo ésta una solución costosa. Además, en UMTS utilizar más emplazamientos macro-celulares no siempre garantiza una mayor capacidad del sistema, por los grandes problemas de interferencia mutua que sufren dos macro-celdas si se encuentran demasiado próximas. La única solución que se puede adoptar en estos casos es hacer uso de redes jerárquicas celulares, añadiendo micro-celdas que utilicen una frecuencia de portadora distinta. Esta Tesis Doctoral aporta una visión complementaria al despliegue de las redes jerárquicas y propone aprovechar dicho despliegue para modificar las redes de acceso radio UMTS con nueva arquitectura de nodos B múltiples o Multinodo B. El sistema a desarrollar utiliza la tecnología de nodos B UMTS a los que se conectan un número de antenas distribuidas en diferentes puntos del área de servicio, conformando el equivalente a un array distribuido espacialmente. La incorporación de técnicas de procesado en array junto con mecanismos de gestión dinámica de recursos y la tecnología de enlaces ópticos proporcionarán a este sistema una estructura de acceso radio óptima en entornos micro-celulares y en interiores, con gran flexibilidad y adaptabilidad. Las ventajas de utilizar esta configuración, que se detallan a lo largo de la Tesis Doctoral, son fundamentalmente la mejora de la capacidad de la red de acceso, minimización del impacto radioeléctrico y óptima gestión de recursos. En primer lugar, en esta Tesis Doctoral se demuestra que la nueva arquitectura radio es capaz de dotar al sistema UMTS de una diversidad espacial adicional, diversidad que mejorará los requerimientos de potencia recibida en los terminales, sobre todo en los escenarios micro-celulares. Respecto / Monserrat Del Río, JF. (2007). Mejora de la Arquitectura de Acceso Radio UMTS mediante Multinodos B [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1937

[EN] Several efforts have been made in experimental and theoretical research about shear to understand all the variables that influence the phenomenon. Nowadays, however, due to its complexity, the shear performance of structural concrete elements, especially those without any traditional transversal reinforcement, continue with no clear explanation of the problem. Uncertainty about the problem grows when new variables like fibres are incorporated into the shear study. Research works have demonstrated the effectiveness of steel fibre in improving the mechanical properties of concrete elements. Experimental results reveal that steel fibres have proven effective in improving shear resistance, and they confer some concrete elements more ductility. In adequate amounts, steel fibres can completely or partially substitute traditional shear reinforcements. This is why international codes have included some requirements to take into account the action of fibres on the shear response of concrete elements. However, most recommendations and requirements for steel fibre-reinforced concrete (SFRC) were originally created. New fibres with different materials properties and shapes, such as macrosynthetic fibres, are now available on the market. These fibres, some of which are made of polypropylene, are an alternative in the construction industry given their properties and final cost. Initially, polypropylene fibres were used to control shrinkage cracking. Nevertheless, in the last decade the chemical industry has created larger fibres with better surface shapes, which allows polypropylene fibres to meet the requirements of international codes so they can be used in structural elements. Within this framework, the present PhD thesis aims to contribute to knowledge about fibre reinforced concrete (FRC), especially to study the effectiveness of polypropylene fibres when used as shear reinforcement. For this purpose, a literature review of the material, polypropylene fibre-reinforced concrete (PFRC) and its structural applications is first carried out. This study also discusses the parameters that affect the shear behaviour of traditional concrete and FRC. In order to evaluate the effectiveness of polypropylene fibres in shear, three experimental campaigns are presented. Each campaign represents a different level of study. The first corresponds to the material level, where the shear behaviour of PFRC is evaluated by push-off specimens. The second level involves studying shear in real scale elements. For this purpose, shear critical slender beams were manufactured and tested. The last level corresponds to real application of polypropylene fibres to act as shear reinforcement. In this campaign, deep hollow core slabs, with real sections and supports conditions, were tested. At each level, the shear behaviour of PFRC was evaluated against control reinforced concrete specimens, which were also tested during each campaign. / [ES] Varias investigaciones experimentales y teóricas han sido realizadas para entender el comportamiento a cortante de elementos de hormigón y sus variables. Sin embargo, hoy en día debido a la complejidad del tema, el comportamiento a cortante de elementos de hormigón armado y en especial aquellos que no tienen refuerzo transversal, continúan sin tener una explicación clara. Por otro lado, esta complejidad del cortante aumenta cuando nuevas variables, como las fibras, se incorporan al estudio. Investigaciones han demostrado la efectividad de las fibras de acero para mejorar las propiedades mecánicas de hormigón. Según resultados experimentales, la fibra de acero mejora la resistencia cortante y ductilidad de ciertos elementos. Y en cantidades adecuadas, la fibra puede sustituir total o parcialmente los refuerzos tradicionales de cortante. Es así que varios códigos internacionales han incluido requisitos para tener a las fibras en la respuesta estructural de elementos de hormigón. Sin embargo, estos requerimientos se han creado originalmente para el hormigón reforzado con fibra de acero (Steel fibre-reinforced concrete -SFRC). Nuevas fibras con diferentes materiales y formas, como las fibras macro-sintéticas, han sido introducidas en el mercado. Estas fibras, también llamadas fibras de polipropileno o poliolefina, son una alternativa en la construcción debido a su propiedades y costo final. Inicialmente, las fibras de polipropileno eran usadas únicamente en el hormigón para controlar la fisuración por retracción. Sin embargo, en la última década la industria química ha desarrollado fibras más grandes y con mejores prestaciones de adherencia, que permiten a estas fibras cumplir con requisitos para ser utilizadas estructuralmente. En este contexto, la presente tesis pretende ser una contribución al conocimiento sobre el hormigón reforzado con fibras (Fibre-reinforced concrete - FRC), especialmente en la efectividad de las fibras de polipropileno como refuerzo a cortante. Para esto, primero se realiza un estudio bibliográfico del hormigón reforzado con fibra de polipropileno (PFRC) como material y sus aplicaciones estructurales. Este estudio también tratará sobre los parámetros que afectan el comportamiento a cortante del hormigón tradicional y hormigón reforzado con fibras. Para evaluar la efectividad de las fibras de polipropileno en el cortante, se realizarán tres campañas experimentales. Cada campaña representa un nivel de estudio diferente. El primero es a nivel material en donde se evalúa el comportamiento a cortante a través de especímenes tipo Push-off. El segundo nivel, corresponde al estudio del cortante en elementos a escala real. Para esto se fabrican y ensayan vigas esbeltas críticas a cortante. El último nivel corresponde a una aplicación real de fibras de polipropileno actuando como refuerzo cortante. En esta campaña, se fabrican y ensayan placas alveolares de gran canto con secciones y condiciones de apoyos reales. / [CA] Diverses investigacions experimentals i teòriques han estat realitzades per entendre el comportament a tallant d'elements de formigó i les seues variables. No obstant això, hui en dia a causa de la complexitat del tema, el comportament a tallant d'elements de formigó armat i especialment aquells que no tenen reforç transversal, continuen sense tindre una explicació clara. D'altra banda, aquesta complexitat del tallant augmenta quan noves variables, com les fibres, s'incorporen a l'estudi. Investigacions han demostrat l'efectivitat de les fibres d'acer per a millorar les propietats mecàniques del formigó. Segons resultats experimentals, les fibres d'acer milloren la resistència a tallant i la ductilitat de certs elements. A més, en quantitats adequades, les fibres poden substituir total o parcialment els reforços tradicionals de tallant. És així que diversos codis internacionals han inclòs requisits per a tindre amb compte la resposta estructural de les fibres en els elements de formigó. No obstant això, aquests requeriments s'han creat originalment per al formigó reforçat amb fibres d'acer (Steel fibre-reinforced concrete -SFRC). Noves fibres amb diferents materials i formes, com les fibres macro-sintètiques, han estat introduïdes al mercat. Aquestes fibres, també anomenades fibres de polipropilè o poliolefina, són una alternativa a la construcció a causa de les seues propietats i cost final. Inicialment, les fibres de polipropilè eren usades únicament en el formigó per controlar la fissuració per retracció. No obstant això, en l'última dècada, la industria química ha desenvolupat fibres més grans i amb millors prestacions d'adherència, que permeten a aquestes fibres complir amb requisits per a ser utilitzades estructuralment. En aquest context, la present tesi pretén ser una contribució al coneixement sobre el formigó reforçat amb fibres (Fibre-reinforced concrete - FRC), especialment en l'efectivitat de les fibres de polipropilè com a reforç a tallant. Per això, primer es realitza un estudi bibliogràfic del formigó reforçat amb fibres de polipropilè (PFRC) com a material i les seues plicacions estructurals. Aquest estudi també tractarà sobre els paràmetres que afecten el comportament a tallant del formigó tradicional i del formigó reforçat amb fibres. Per avaluar l'efectivitat de les fibres de polipropilè en el tallant, es realitzaran tres campanyes experimentals. Cada campanya representa un nivell d'estudi diferent. El primer és a nivell material on s'avalua el comportament a tallant a través d'espècimens tipus Push-off. El segon nivell, correspon a l'estudi del tallant en elements a escala real. Per això es fabriquen i assagen bigues esveltes crítiques a tallant. L'últim nivell correspon a una aplicació real de fibres de polipropilè actuant com a reforç a tallant. En aquesta campanya, es fabriquen i assagen plaques alveolars de gran cantell amb seccions i condicions de suports reals. / Ortiz Navas, FR. (2020). Effectiveness of polypropylene fibres as shear reinforcement in structural elements [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/153147

While previous mathematics education research has shown that norms can change in mathematics classrooms, little research has closely documented the struggles, concessions, and compromises involved in the negotiation process. Negotiating norms is a complex process entailing deliberate teacher moves intended to promote norms, often met with misunderstandings or resistance from students. This thesis documented the negotiation process that occurred when a teacher attempted to require conceptual explanations from students who had not previously been accustomed to doing so. I recorded six days of instruction in a 9th grade algebra unit, transcribed the class discussions, and inferred norms "at play" for each line of speech in the transcripts. Inspection of these norms revealed a hierarchy of norms, with groups of smaller micro norms constituting larger macro norms. The data showed that meeting a macro norm was done by meeting a sufficient number of its micro norms. In addition to describing a hierarchy of norms, I identified 7 norm negotiation moves (NNMs) used by the teacher, one of which was also used by students. I looked beyond individual lines of speech to analyze whole discussions to see how the teacher used NNMs to accomplish goals concerning norms. My analysis revealed that the teacher used a combination of multiple NNMs to achieve the purposes of introducing, refining, and reinforcing norms. These results offer researchers a new theoretical framework for the structure of norms and can give teachers additional insights into the process of norm negotiation, better preparing them to successfully negotiate norms as they create effective and supportive learning environments.

I en tid där teknologin tagit en enorm framfart och integrerats djupt i både privatlivetoch arbetslivet, har levnadssättet underlättats avsevärt. Dessa förbättringar haremellertid inte genomförts felfritt, och lett till de tusentals säkerhetsbrister som kanäventyra funktionsdugligheten av digitala enheter. Bristerna har sedan exploaterats avaktörer i syfte att uppnå social eller ekonomisk vinning. Syftet med denna uppsats är att undersöka malwares storskaliga utveckling och vilkadrivkrafter som ligger bakom denna. Vidare utforskas förebyggande metoder motskadlig kod samt möjligheten att tillämpa artificiell intelligens som ett verktyg i dessasammanhang. Studien tillämpar en blandad metodansats genom en systematisklitteratursökning i kombination med ett kvantitativt experiment för att adresserabristerna i problemområdet. Resultatet tyder på att malwareutvecklingen och drivkrafterna varierar mellan olikaaktörer. Det förekommer attacker mot stater med politiska mål för att påverka samhälletnegativt, medan majoriteten av cyberangripare drivs av kapitalet och informationen somfinns att införskaffa och sälja på den svarta marknaden. För att effektivt motverkapotentiella attacker framhävs vikten av att ständigt hålla systemet och applikationernapå enheten uppdaterade. Det konstateras även att artificiell intelligens kan identifieraoch analysera den skadliga koden vilket påvisar dess kapacitet att fungera som enkomponent i antivirusprogram. / In an era where technology has made enormous progress and has become deeplyintegrated into private and professional lives, lifestyles have been considerablyfacilitated. However, these improvements have yet to be implemented flawlessly,leading to thousands of security vulnerabilities that can compromise digital devices.Actors have exploited these vulnerabilities to achieve social or economic gains. This thesis aims to explore the large-scale development of malware and the drivingforces behind it. Furthermore, it investigates preventive methods against malicioussoftware and the possibility of applying artificial intelligence as a tool in these contexts.The study applies a mixed method approach through a systematic literature searchcombined with a quantitative experiment to address the deficiencies in the problem area. The results indicate that the development of malware and driving forces vary amongdifferent actors. There are attacks against states and political targets to negativelyimpact society, while the majority of cyber attackers are driven by the capital andinformation that can be acquired and sold on the black market. To effectively counterpotential attacks, the importance of continuously keeping the system and applicationson the device updated is highlighted. It is also noted that artificial intelligence canidentify and analyze malicious code, demonstrating its capacity to function as acomponent in antivirus programs.

Die zyklische Anordnung von György Kurtágs Kafka-Fragmenten op. 24, wie sie in der gedruckten Partitur erscheint, ist kein direktes Ergebnis des Kompositionsprozesses, sondern basiert auf einer vom Musikwissenschaftler András Wilheim vorgeschlagenen Reihenfolge. Dieser Umstand erlaubt es, das Werk sowohl als Fragmentsammlung, die keinerlei Verkettungskonzept folgt, als auch als Zyklus, der durch genau kalkulierte Gegenüberstellung seiner Einzelstücke entsteht, zu betrachten. Mithilfe einer Detailanalyse zur architektonischen Form der unterschiedlichen Fragmente wird untersucht, inwieweit verschiedene aus der Analyse abgeleitete Formkategorien auf diese beiden formalen Konzepte jeweils einheitsstiftend wirken können. Des Weiteren geht dieser Beitrag der Frage nach, auf welche Weise die Anordnung und Verbindung der einzelnen Fragmente innerhalb des Zyklus durch ihre architektonische Form und ihre Rahmentöne begründbar sind. / The cyclic arrangement of György Kurtág’s Kafka-Fragmente op. 24 as it appears in the printed score is not a direct product of the compositional process but based on a layout suggested by musicologist András Wilheim. This circumstance makes possible an analysis of the work both as a collection of fragments, disregarding any concept of concatenation, as well as a cycle featuring a strictly calculated juxtaposition of its individual parts. Following the results of a previous detailed study of each fragment’s architectonic form, this paper investigates how different formal categories derived from analysis can act as a unifying factor for both concepts. Furthermore, this essay aims to examine how the positioning and interconnection of the individual fragments within the cycle can possibly be explained by their architectonic form as well as their framing tones.

György Kurtágs Kafka-Fragmente für Sopran und Violine op. 24 (1985–87) zeichnen sich durch 40 individuelle musikalische Fragmente aus, die in einer komplexen vierteiligen Anlage angeordnet sind (19–1–12–18 Stücke). Eine eingehende quantitative und qualitative Analyse von acht Gesamteinspielungen der Kafka-Fragmente aus dem Zeitraum von 1990 bis 2017 bietet eine aussichtsreiche Fallstudie, um Strategien ausführender Musiker*innen in Hinblick auf Aspekte der Formgestaltung zu untersuchen und zu kategorisieren. Ausgehend von einer aufführungsbezogenen Formanalyse ist dieser Beitrag von der Annahme geleitet, dass unterschiedliche Aufführungskonzepte in Bezug auf die musikalische Großform sowohl die Wahrnehmung als auch die (musiktheoretische) Analyse dieser Form prägen können. / György Kurtág’s Kafka-Fragmente for soprano and violin op. 24 (1985–87) feature 40 individual musical fragments arranged in a complex quadripartite order (19–1–12–8 pieces). A thorough quantitative and qualitative analysis of eight complete recordings of the Kafka-Fragmente dating from 1990 to 2017 offers a promising opportunity to study and categorise performers’ strategies in regard to the articulation of form. Starting out from a performance-related formal analysis, this article is guided by the hypothesis that varying performative concepts with respect to the large-scale musical form can shape both its perception and (music-theoretical) analysis.

No description available.

La présente étude constitue une analyse comparative de discours qui articulent la problématique de l’héritage coloniale et des réclamations autochtones au Chili et au Canada : des livres de texte de sciences sociales, des discours d’opinion et des discours autochtones. Nous proposons que les similitudes surprenantes qui ont été révélées par les contextes nationaux canadiens et chiliens peuvent être expliquées, en partie, par leur articulation avec le discours globalisé de la modernité/colonialité. D’une part, les textes scolaires et les discours d’opinion font circuler des éléments discursifs de la modernité, tout en reproduisant des formes de savoir et de dire coloniaux. D’autre part, les discours autochtones se ressemblent entre eux dans la mesure où ils interpolent la modernité/colonialité transformant ainsi les termes d’engagement interculturel. Bien que les états canadiens et chiliens renforcent leur engagement à l’égard de la réconciliation avec les Autochtones durant les dernières décennies, les conflits interculturels continuent à se produire en impliquant toujours les mêmes acteurs : l’état, différents peuples autochtones, des entreprises privées, ainsi que des membres de l’élite intellectuelle, politique et patronale. En prenant en compte cette situation, l’objectif de cette thèse vise à mieux comprendre pourquoi ces conflits, loin d’être résolus, continuent à se reproduire. Dans ces deux pays, la problématique des conflits interculturels est fondamentalement mise en rapport avec la question des droits territoriaux et, par conséquent, sont inséparables de la question de l’héritage coloniale des états nationaux canadien et chilien. Pourtant cette dimension coloniale des conflits a tendance à être cachée autant par la rhétorique multiculturelle du discours national que par les polarisations produites par l’opinion publique, lesquelles ont l’habitude d’encadrer la problématique par des notions binaires, telles que « civilisation/barbarie » ou « authenticité/illégitimité ». De plus, on peut considérer l’ouest du Canada et le sud du Chili comme étant des contextes comparables, puisque ceux-ci ont été colonisés avec la base du discours moderne du progrès et de la civilisation, qui a servi à légitimer l’expansion de l’état national au dix-neuvième siècle. Cependant, il n’existe que très peu d’études qui comparent les productions discursives relatives aux relations interculturelles entre Autochtones et non Autochtones dans les contextes canadiens et chiliens, possiblement à cause des différences linguistiques, sociohistoriques et politiques qui paraissent insurmontables. / The present study constitutes a comparative analysis of discourses that articulate issues related to both Indigenous land claims and the colonial legacy of Chile and Canada. Specifically, we analyze social science textbooks, opinion discourses and Indigenous discourses. Our analysis shows that there are striking similarities between the Canadian and Chilean national contexts. We propose that these can be explained, in part, by their relationship with the global discourse of modernity/coloniality. On the one hand, textbooks and opinion discourses circulate discursive features of modernity, thus reproducing colonial forms of knowledge and speaking. On the other hand, the Indigenous discourses we exam seem to resemble each other to the extent that they interpolate the discourse of modernity/coloniality, thereby transforming the terms of intercultural engagement. Despite efforts, in recent decades, by the Canadian and Chilean states towards reconciliation with Indigenous peoples, social conflicts persist, involving the same actors as always: the state, different indigenous communities, private companies, and intellectual, political and business elites. In light of this situation, this thesis aims to better understand why these conflicts, far from being resolved, continue to occur. In these two countries, the issue of intercultural conflict primarily invoves the question of land rights. In this sense, the reproduction of conflict is inseparable from the colonial legacy of the Canadian and Chilean national states. This colonial dimension of conflict, however, is usually made obscure by both the multicultural rhetoric of national discourse and the polarizations produced by public opinion discourses, both of which tend to frame the question of land rights in terms of binary notions, such as “civilization/barbarism”, or “authenticity/illegitimacy.” Furthermore, western Canada and southern Chile can be considered comparable contexts, as they were colonized on the basis of the modern discourses of progress and civilization, which served to legitimize the expansion of the nineteenth-century nation state. However, there are few studies comparing the discursive productions related to the intercultural relationship between Indigenous and non-Indigenous Canadians and Chileans. This is perhaps due to a perception of insurmountable linguistic, socio-historical and political differences between the two countries. / El presente estudio constituye un análisis comparado de discursos que articulan la problemática de la herencia colonial y de los reclamos indígenas en Chile y Canadá: libros de texto de ciencias sociales, discursos de opinión y discursos indígenas. Ahí se plantea que las similitudes sorprendentes que se han encontrado entre los contextos nacionales canadienses y chilenos pueden ser explicadas por su articulación con el discurso globalizado de la modernidad/colonialidad. Por un lado, los textos escolares y los discursos de opinión hacen circular rasgos discursivos de la modernidad, reproduciendo formas de saber y de decir coloniales. Por otro lado, los discursos indígenas se parecen entre sí en la medida en que interpolan la modernidad/colonialidad, transformando así los términos del compromiso intercultural. A pesar del esfuerzo de reconciliación de los estados canadiense y chileno con los pueblos indígenas en las últimas décadas, siguen produciéndose conflictos sociales, involucrando a los mismos actores de siempre: el estado, distintos pueblos indígenas, las empresas privadas y la elite intelectual, política y empresarial. Teniendo en cuenta esta situación, el objetivo de esta tesis apunta a entender mejor por qué estos conflictos, lejos de resolverse, continúan reproduciéndose. En estos dos países, la problemática de los conflictos interculturales está relacionada fundamentalmente con la cuestión de los derechos territoriales y, en consecuencia, son indesligables de la herencia colonial de los estados nacionales canadiense y chileno. Esta dimensión colonial de los conflictos, sin embargo, suele ser ocultada tanto por la retórica multicultural del discurso nacional como por las polarizaciones producidas por la opinión pública, las cuales tienden a enmarcar la problemática según nociones binarias, como la de “civilización/barbarie”, o “autenticidad/ilegitimidad”. Además, el oeste de Canadá y el sur de Chile pueden considerarse comparables, ya que fueron colonizados sobre la base del discurso moderno del progreso y la civilización, el cual sirvió para legitimar la expansión del estado nacional decimonónico. A pesar de esto, existen pocos estudios que comparen las producciones discursivas de las relaciones interculturales entre indígenas y no indígenas en los contextos canadienses y chilenos, posiblemente debido a las diferencias lingüísticas, sociohistóricas y políticas que parecieran insuperables.