Es va caracteritzar la interacció genètica del sistema Erysiphe graminis / Hordeum vulgare subsp. vulgare a Catalunya, a través dels caràcters de virulència/avirulència i resistència/susceptibilitat, amb l'objecte d'una millor utilització de la resistència raça-específica pel control d'aquesta malaltia.S'obtingueren 11 mostres aleatòries de la població aèria d'espores mitjançant una 'Schwarzbach jet spore sampler'. En un total de 948 colònies individuals s'analitzà al laboratori la virulència sobre un conjunt de genotipus amb els al.lels de resistència Mla1, Mla3, Mla6, Mla7, Mla9, Mla12, Mla13, Mlk, Mlg, mlo, Ml(La) i Mlh. Part d'aquestes colònies s'analitzaren també amb la resta de les resistències incloses en les línies quasi-isogèniques de Pallas i el cv. Triumph. La distribució de la resistència s'estimà a partir de la producció d'ordi precintat a Catalunya i dels al.lels de resistència que porten aquestes varietats. Addicionalment, es van identificar per primera vegada els al.lels de resistència raça-específics presents en 12 varietats comercials, mitjançant la interacció amb 10 aïllaments d' E. graminis f.sp. hordei.La virulència de la població del patogen està adaptada a l'estructura de resistència/susceptibilitat de la població de l'hoste. En més del 73% de la superfície d'ordi hi ha present alguna resistència, si bé les resistències predominants Weihenstephan, Ragusa, Laevigatum i Hauters són inefectives pel control de la malaltia, degut a les altes freqüències de les virulències complementàries.En canvi, en relació a les resistències Kwan, Lyallpur, Arabische i Monte Cristo, que només ocupen cadascuna una superfície al voltant del 10-15%, les freqüències de virulència complementàries són intermèdies.No es va detectar cap colònia virulenta a les resistències Abessinian, Ruppe i Mlo. Aquestes, juntament amb les resistències Algerian i Ricardo són les més efectives pel control de la cendrosa.Atenent a l'alta diversitat observada de la virulència i l'elevada complexitat dels aïllaments, juntament amb la localització i el clima de Catalunya, es suggereix que l'inòcul primari està format bàsicament per ascospores. I que és la recombinació sexual obligatòria juntament amb el desenvolupament poc sever de la malaltia en termes mitjans, el fet que origina que al final del cicle no predomini cap raça.Pel control de la cendrosa de l'ordi en una agricultura sostenible es proposa augmentar la durabilitat d'aquestes resistències mitjançant una major diversificació, i incrementar el nivell de resistència raça-no específica. / Se caracterizó la interacción genética del sistema Erysiphe graminis / Hordeum vulgare subsp. vulgare/ a Catalunya, a través de los caracteres de virulencia/avirulencia y resistencia/susceptibilidad, con el objeto de una mejor utilización de la resistencia raza-específica por el control de esta enfermedad.Se obtuvieron 11 muestras aleatorias de la población aérea de espora mediante una 'Schwarzbach jet spore sampler'. En un total de 948 colonias individuales se analizó al laboratorio la virulencia sobre un conjunto de genotipos con los alelo de resistencia Mla1, Mla3, Mla6, Mla7, Mla9, Mla12, Mla13, Mlk, Mlg, mlo, Ml(La) y Mlh. Parte de estas colonias se analizaron también con el resto de las resistencias inclusas en las líneas casi-isogénicas de Pallas y el cv. Triumph. La distribución de la resistencia se estimó a partir de la producción de cebada precintada a Catalunya y de los alelo de resistencia que traen estas variedades. Adicionalmente, se identificaron por primera vez los alelo de resistencia raza-específicos presentes en 12 variedades comerciales, mediante la interacción con 10 aislamientosaslamientos d'E. graminis f.sp. hordei.La virulencia de la población del patógeno está adaptada a la estructura de resistencia/susceptibilidad de la población del huésped. En más del 73% de la superficie de cebada hay presente alguna resistencia, si bien las resistencias predominantes Weihenstephan, Ragusa, Laevigatum y Hauters son inefectivas por el control de la enfermedad, adeudado a las altas frecuencias de las virulencias complementarias.A cambio, en relación a las resistencias Kwan, Lyallpur, Arabische y Monte Cristo, que sólo ocupan cada una una superficie alrededor del 10-15%, las frecuencias de virulencia complementarias son intermedias.No se detectó ninguno colonia virulenta a las resistencias Abessinian, Ruppe y Mlo. Estas, junto con las resistencias Algerian y Ricardo son las más efectivas por el control de la cenicilla.Atendiendo a la alta diversidad observada de la virulencia y la elevada complejidad de los aislamientosaslamientos, junto con la localización y el clima de Catalunya, se sugiere que el inoculo primario está formado básicamente por ascosporas. Y que es la recombinación sexual obligatoria junto con el desarrollo poco severo de la enfermedad en promedios, el hecho que origina que al final del ciclo no predomine ninguna raza.Por el control de la cenicilla de la cebada en una agricultura sostenible se propone aumentar la durabilidad de estas resistencias mediante una mayor diversificación, y incrementar el nivel de resistencia raza-no específica.

En aquesta tesi es tracten diversos aspectes referents a les feromones sexuals dels barrinadors del blat de moro Ostrinia nubilalis i Sesamia nonagrioides. El treball s'ha dividit en quatre capítols.1) Estudi de la feromona sexual d'O. nubilalis. Aquest piràlid es caracteritza per l'existència de diferents races feromonals que difereixen en la composició relativa dels acetats de (Z)- i (E)-tetradecenil en la seva feromona. Donat que la distribució geogràfica d'aquestes races no és uniforme, s'han estudiat les poblacions existents en el nordest de la península Ibèrica. Mitjançant estudis d'anàlisi d'extractes de glàndules de femelles, de bioassajos en electroantenografia (EAG) i de proves de captures de mascles en trampes en camp, s'ha trobat que la raça predominant en la zona estudiada és la que es coneix com a raça Z, que es caracteritza per posseir una proporció majoritària d'isòmer Z en la seva feromona sexual.2) Estudi de la feromona sexual de S. nonagrioides. Aquesta feromona havia estat descrita per una barreja d'acetat de (Z)-11-hexadecenil, (Z)-11-hexadecen-1-ol, (Z)-11-hexadecenal i acetat de dodecil, en relació 69:8:8:15. No obstant, en experiències preliminars s'havia trobat que la barreja descrita era molt poc específica, de manera que atreïa un gran nombre d'individus d'altres espècies de noctúids. Mitjançant el seu estudi per EAG s'ha aconseguit una barreja dels quatre components anteriors (en relació 77:8:10:5) més activa sobre els mascles que la prèviament descrita. Aquesta major activitat també ha estat demostrada per estudis en túnel de vent i de captures en camp. L'efecte de cada component de la feromona s'ha avaluat en túnel de vent, trobant que els quatre actuen com a una unitat, tant a llarga com a curta distància, de manera que la manca de qualsevol component dóna una disminució notable de l'activitat. El component majoritari, l'acetat de (Z)-11-hexadecenil, és el més important alhora de mostrar activitat sobre els mascles. L'especificitat de la feromona s'ha millorat respecte a algunes espècies de noctúids, però no sobre Mythimna unipuncta, amb el que es fa difícil l'explicar l'aïllament reproductor entre ambdues espècies.3) Assajos de confusió sexual per al control de S. nonagrioides. S'ha avaluat la tècnica de confusió sexual com a mètode de control de S. nonagrioides. Mitjançant diferents experiències efectuades en diferents anys i en diferents parcel·les, no s'ha pogut concloure de moment que aquest sigui un mètode de control eficaç. Per una banda l'avaluació del mètode mitjançant la inhibició de captures en trampes de feromona ha estat molt bona, de manera que s'han inhibit pràcticament totes les captures de S. nonagrioides i altres noctúids en les parcel·les tractades amb confusió sexual. Però malgrat això, la reducció de l'atac per part de la plaga avaluada per mostrejos de larves no ha estat sempre clara. Sembla ser que en l'atac en un camp hi intervenen tota una sèrie de factors com podrien ser la varietat, data de sembra, situació del camp, etc... Un fet curiós trobat en aquests assajos és que en els camps tractats amb confusió s'ha observat una reducció de l'atac de l'altre barrinador, O. nubilalis.4) Estudi d'anàlegs estructurals. S'ha estudiat l'activitat de diversos anàlegs estructurals de les feromones d'ambdós barrinadors sobre la inhibició de la percepció de la feromona per part dels mascles. Des d'aquest punt de vista, un inhibidor és un producte d'estructura similar a la feromona, que és capaç d'interaccionar amb els receptors olfactius de l'insecte, però aquest no disposa de mecanismes específics de degradació, amb el que els receptors queden bloquejats, i per tant no pot percebre la feromona. Aquests estudis s'han realitzat (1) per inhibició de la resposta EAG a la feromona per part de mascles que havien estat exposats al possible inhibidor, (2) per avaluació de la inhibició de les captures de mascles en trampes esquerades amb barreges d'anàleg i feromona, i (3) per estudi de la resposta en túnel de vent de mascles a barreges d'anàleg i feromona. Mitjançant estudis de tipus (1) i tipus (2) amb O. nubilalis s'ha trobat que dels anàlegs estudiats en aquesta espècie els més interessants com a inh ibidors de la feromona són el monofluoro-, difluoro- i trifluoroacetats de (Z)-11-tetradecenil, l'acetat d'11-dodecenil i l'acetat de (Z)-9-tetradecenil. Per a S. nonagrioides, mitjançant els tres tipus de proves els millors inhibidors han resultat ser el monofluoro- i trifluoroacetats de (Z)-11-hexadecenil. S'ha de destacar l'efecte sinèrgic en camp mostrat per la trifluorometil cetona anàloga de la feromona en les captures de S. nonagrioides, al mateix temps d'inhibir les captures d'altres espècies de noctúids. Igualment, el monofluoroacetat ha resultat ser un bon additiu de la feromona per capturar selectivament mascles de Discestra trifolii, i el trifluoroacetat un bon additiu per capturar selectivament mascles de M. unipuncta. / En esta tesis se tratan varios aspectos referentes a las feromonas sexuales de los barrenadores del maíz Ostrinia nubilalis y Sesamia nonagrioides. El trabajo se ha dividido en cuatro capítulos.1) Estudio de la feromona sexual de O. nubilalis. Este piralido se caracteriza por la existencia de diferentes razas feromonales que difieren en la composición relativa de los acetatos de (Z)- y (E)-tetradecenil en su feromona. Dado que la distribución geográfica de estas razas no es uniforme, se han estudiado las poblaciones existentes en el nordeste de la península Ibérica. Mediante estudios de análisis de extractos de glándulas de hembras, de bioensayos en electroantenografia (EAG) y de pruebas de capturas de machos en trampas en campo, se ha encontrado que la raza predominante en la zona rebuscada es la que se conoce como raza Z, que se caracteriza por poseer una proporción mayoritaria de isómero Z en su feromona sexual.2) Estudio de la feromona sexual de S. nonagrioides. Esta feromona había sido descrita por una mezcla de acetato de (Z)-11-hexadecenil, (Z)-11-hexadecen-1-ol, (Z)-11-hexadecenal y acetato de dodecil, en relación 69:8:8:15. No obstante, en experiencias preliminares se había encontrado que la mezcla descrita era muy poco específica, de forma que atraía un grande número de individuos de otros especies de noctuidos. Mediante su estudio por EAG se ha conseguido una mezcla de los cuatro componentes anteriores (en relación 77:8:10:5) más activa sobre los machos que la previamente descrita. Esta mayor actividad también ha sido demostrada por estudios en túnel de viento y de capturas en campo. El efecto de cada componente de la feromona se ha evaluado en túnel de viento, encontrando que los cuatro actúan como una unidad, tanto a larga como corta distancia, de suerte que la carece de cualquiera componente da una disminución notable de la actividad. El componente mayoritario, el acetato de (Z)-11-hexadecenil, es el más importante a la vez de mostrar actividad sobre los machos. La especificidad de la feromona se ha mejorado respeto a algunas especies de noctuidos, pero no sobre Mythimna unipuncta, con el que se hace difícil el explicar el aislamientoaslamiento reproductor entre ambas especies.3) Ensayos de confusión sexual para el control de S. nonagrioides. Se ha evaluado la técnica de confusión sexual como método de control de S. nonagrioides. Mediante diferentes experiencias efectuadas en diferentes años y en diferentes parcel·las, no se ha podido concluir por el momento que este sea uno método de control eficaz. De una parte la evaluación del método mediante la inhibición de capturas en trampas de feromona ha sido muy buena, de suerte que se han inhibido prácticamente todas las capturas de S. nonagrioides y otros noctuidos en las parcelas tratadas con confusión sexual. Pero pese a esto, la reducción del ataque por parte de la plaga evaluada por muestreos de larvas no ha sido siempre clara. Parece ser que en el ataque en un campo intervienen toda una serie de factores como podrían ser la variedad, data de siembra, situación del campo, etc... Un hecho curioso encontrado en estos ensayos es que en los campos tratados con confusión se ha observado una reducción del ataque del otro barrinador, O. nubilalis.4) Estudio de análogos estructurales. Se ha estudiado la actividad de varios análogos estructurales de las feromonas de ambos barrenadores sobre la inhibición de la percepción de la feromona por parte de los machos. Desde este punto de vista, un inhibidor es uno producto de estructura similar a la feromona, que es capaz de interaccionar con los receptores olfativos del insecto, pero este no dispone de mecanismos específicos de degradación, con el que los receptores quedan bloqueados, y por lo tanto no puede percibir la feromona. Estos estudios se han realizado (1) por inhibición de la respuesta EAG a la feromona por parte de machos que habían sido expuestos al posible inhibidor, (2) por evaluación de la inhibición de las capturas de machos en trampas con mezclas de análogo y feromona como cebo, y (3) por estudio de la respuesta en túnel de viento de machos a mezclas de análogo y feromona. Mediante estudios de tipo (1) y tipo (2) con O. nubilalis se ha encontrado que de los análogos estudiados en esta especie los más interesantes como inhibidores de la feromona son el monofluoro-,difluoro- y trifluoroacetatos de (Z)-11-tetradecenil, el acetato de 11-dodecenil y el acetato de (Z)-9-tetradecenil. Para S. nonagrioides, mediante los tres tipo de pruebas los mejores inhibidores han resultado ser el monofluoro- y trifluoroacetats de (Z)-11-hexadecenil. Se tiene que destacar el efecto sinérgico en campo mostrado por la trifluorometil cetona análoga de la feromona en las capturas de S. nonagrioides, al mismo tiempo de inhibir las capturas de otros especies de noctuidos. Igualmente, el monofluoroacetato ha resultado ser uno buen aditivo de la feromona por capturar selectivamente machos de Discestra trifolii, y lo trifluoroacetato uno buen aditivo por capturar selectivamente machos de M. unipuncta.

Utilització de feromones en la predicció fenològica de Helicoverpa armigera (Hübner) (Lepidoptera: Noctuidae) Helicoverpa (=Heliothis) armigera (Hübner) (Lepidoptera: Noctuidae) és un insecte plaga clau en conreus de tomàquet i clavell a l'aire lliure al Delta del Llobregat i Maresme. La millora dels sistemes de control d'aquest lepidòpter plaga passa per l'obtenció de mètodes senzills per a definir les densitats presents a fi de racionalitzar la presa de decisions d'intervenció. Els mostreigs d'estats inmadurs -ous i larves- sobre planta són una possible via, però el seu cost econòmic és molt elevat. Les trampes de feromones podrien ser una eina útil per aquest propòsit. Per això és necessari conèixer el comportament de posta de H. armigera a la zona, la seva relació amb les captures en trampes de feromones i la fiabilitat d'aquest sistema de seguiment. La resposta a aquestes qüestions permetrà determinar el paper que puguin jugar les trampes de feromones en els futurs sistemes de control integrat de H. armigera.Al llarg de les campanyes 1990-92 es van efectuar el seguiment de 26 camps de tomàquet a l'aire lliure destinat al consum en fresc. Aproximadament, els camps es localitzaren un 50% a la zona del Delta del Llobregat, i l'altre 50% al Maresme. En aquesta darrera comarca també es va dur a terme el seguiment de 3 camps de clavell. En els camps es van realitzar recomptes setmanals d'ous sobre el conreu. A cada zona es van disposar trampes de feromones per a capturar adults de H. armigera. Paral.lelament, es van realitzar experiències per caracteritzar diferents aspectes de les trampes de feromones comercials de H. armigera que poden condicionar les captures. Durant les primaveres de 1991-93 es va estudiar l'emergència d'adults provinents de pupes en diapausa i es va comparar amb l'evolució de les captures en trampes de feromones a la zona.Es va constatar la presència d'ous d'H. armigera ininterrompidament des de la segona quinzena de maig fins a inicis d'octubre sobre cultius de tomàquet. En clavell, la seva presència pot perllongar-se fins a inicis de novembre. Només es detectava posta si alhora es capturaven adults en les trampes de feromones. Al llarg de les campanyes, la magnitud de les captures va seguir una evolució creixent de forma discontinua fins assolir els màxims absoluts a finals de setembre o a inicis d'octubre. Aquesta evolució es va relacionar més amb la dinàmica de la posta en clavell que amb la de tomàquet, conreu en el que les densitats màximes d'ous es van detectar al juliol.L'estat fenològic de la planta hoste té una gran importància en el procés de selecció del substracte de posta per part de H. armigera. A les tomaqueres joves, s'enregistren densitats d'ous significativament superiors a les que presentaven cultius coetanis en plena producció. Al llarg de la temporada es va observar una evolució dels hostes preferencials de posta de H. armigera. Aquests resultats indiquen que si es desitgen utilitzar els valors de captura en trampes de feromones com a indicadors de risc d'atac sobre un conreu concret caldrà interpretar-los en funció de la situació fenològica d'aquest i de l'entorn agrícola existent.En els cultius de tomàquet es van obtenir coeficients de correlació altament significatius entre densitats d'ous i captures en trampes de feromones quan es va fraccionar el període de conreu en plantacions primerenques i tardanes, i en grups fenològics. Es van generar models de regressió que van permetre una predicció de les densitats d'ous a partir de les variables de captura i gru p fenològic del cultiu. Es discuteix la seva utilització com eina predictiva. En el cultiu de clavell els valors del coeficient de correlació (r = 0.70-0.75) van ser significativament més alts que els observats en tomàquet. L'homogeneitat fenològica del cultiu i l'estabilitat de la unitat mostral van afavorir la manifestació més estreta de la relació posta/captura.Les captures de mascles de H. armigera en trampes de feromones estan molt lligades a les seves característiques constitutives. Es va observar que la procedència i la antiguitat de la càpsula, així com el disseny de la trampa són factors crucials pel que fa al seu potencial de captura. Les variacions en els elements constitutius de les trampes o en el seu maneig poden condicionar la utilitat de les relacions quantitatives entre densitat d'ous i captures.L'emergència dels adults en els assaigs de diapausa es va produir en el període comprés entre la segona quinzena de maig i el mes de juny. Les captures en trampes de feromones van ser prèvies a les emergències, observant-se un desplaçament de 2-3 setmanes entre l'inici de les captures i les mitjanes d'emergències de mascles.Paraules clau: Helicoverpa armigera, feromones, posta, predicció, fenologia, tomàquet, clavell, Catalunya. / Helicoverpa (=Heliothis) armigera (Hübner) (Lepidoptera: Noctuidae) es un insecto plaga clave en cultivos de tomate y de clavel al aire libre en el Delta del Llobregat y en el Maresme. La mejora de los sistemas de control de este lepidóptero plaga pasa por la obtención de métodos sencillos para definir su densidades presentes a fin de racionalizar la toma de decisiones de intervención. Los muestreos de estados inmaduros -huevos y larvas- sobre planta son una posible vía, pero su coste económico es muy elevado. Las trampas de feromonas podrían ser una herramienta útil para este propósito. Para ello es necesario conocer el comportamiento de puesta de H. armigera en la zona, determinar su relación con las capturas en trampa de feromonas y establecer la fiabilidad de este sistema de seguimiento. La respuesta a estas cuestiones permitirá determinar el papel que pueden desempeñar las trampas de feromonas en los futuros sistemas de control integrado de H. armigera.Se siguieron 26 campos de tomate al aire libre destinado al consumo en fresco a lo largo de las campañas 1990-92. Los campos se localizaron aproximadamente en un 50% en la zona del Delta del Llobregat y en un 50% en el Maresme. En esta última comarca también se llevó a cabo el seguimiento de 3 campos de clavel. En los campos se realizaron recuentos semanales de huevos sobre el cultivo. En cada zona se dispusieron de trampas de feromonas para la captura de adultos de H. armigera. Paralelamente, se realizaron 10 experiencias para valorar distintos aspectos de las trampas de feromonas comerciales de H. armigera que pueden condicionar las capturas. Durante las primaveras de 1991-93 se estudió la emergencia de adultos provenientes de pupas en diapausa y se comparó con la evolución de las capturas en trampas de feromonas en la zona.Se observaron huevos de H. armigera sobre cultivos de tomate ininterrumpidamente desde la segunda quincena de mayo hasta inicios de octubre. En el cultivo de clavel, su presencia puede prolongarse hasta inicios de noviembre. Sólo se detectaba puesta si paralelamente se capturaban adultos en las trampas de feromonas. A lo largo de las campañas, la magnitud de las capturas siguió una evolución creciente de forma discontinua hasta alcanzar los máximos absolutos a finales de septiembre o a inicios de octubre. Esta evolución se relacionó más con la dinámica de la puesta en clavel que con la puesta en tomate, donde las densidades máximas de huevos se detectaron en julio.El estado fenológico de la planta huésped tuvo una gran importancia en la selección del sustrato de puesta por parte de H. armigera. En tomateras juveniles se registraron densidades de huevos significativamente superiores a las observadas en cultivos coetáneos en plena producción. A lo largo de la temporada se detectó una evolución de los huéspedes preferenciales de puesta de H. armigera. Estos resultados indican que si se desean utilizar los valores de captura en trampas de feromonas como indicadores de riesgo de ataque sobre un cultivo concreto, éstos tendrán que interpretarse en función de su situación fenológica y del entorno agrícola existente.En los cultivos de tomate, cuando se fraccionó el período de cultivo según plantación y según grupo fenológico, se obtuvieron coeficientes de correlación altamente significativos entre densidades de huevos y capturas en trampas de feromonas. Se generaron modelos de regresión que permiten predecir las densidades de huevos a partir de las variables de captura y grupo fenológico del cultivo. En el presente estudio se discute su utilización como herramienta predictiva.En el cultivo de clavel los valores de coeficiente de correlación (r = 0.70-0.75) fueron significativamente más altos que los observados en tomate. La homogeneidad fenológica de este cultivo y la estabilidad de la unidad muestral favorecieron una relación puesta/captura más estrecha.El número de machos de H. armigera capturados en trampas de feromonas está estrechamente vinculado a sus características constitutivas. Se observó que la procedencia y la antigüedad de la cápsula, así como el diseño de la trampa son factores cruciales que influyeron en su potencial de captura. Variaciones en los elementos constitutivos de las trampas o en su manejo pueden condicionar la utilidad de las relaciones cuantitativas entre densidad de huevos y capturas.La emergencia de los adultos en los ensayos de diapausa tuvo lugar entre la segunda quincena de mayo y junio. Las capturas en trampas de feromonas se produjeron previamente a la emergencia, transcurriendo de 2 a 3 semanas entre el inicio de las capturas y la emergencia de machos.Palabras clave: Helicoverpa armigera, feromonas, puesta, fenología, tomate, clavel, Cataluña. / Pheromone use in the phenologic prediction of Helicoverpa armigera (Hübner) (Lepidoptera: Noctuidae). Helicoverpa (=Heliothis) armigera (Hübner) (Lepidoptera: Noctuidae) is a key pest in outdoor tomato and carnation crops in the Llobregat Delta and Maresme (Spain). Improvements of control systems for this lepidopter pest implies the achievement of simple methods to define its present densities for the purpose of rationalizing decision-taking for intervention. Samplings of immature stages - eggs and larvas - on plant are a possible way, but their economic costs are very high. Pheromone traps could be a useful tool for this purpose. For this several requirements are necessary: knowlege of H. armigera ovoposition behaviour in the zone, determination of its relationship to the catches in pheromone traps and the reliability of this monitoring system. Answers to these questions will allow to determine the role that pheromone traps may play in future integrated control systems for H. armigera.From 1990 to 1992, 26 outdoor fields with tomatoes for fresh market were studied. About 50% of the fields were located in the Llobregat Delta and another 50% in Maresme. In this last region the monitoring of 3 carnation fields was also carried out. In the fields weekly samplings of eggs on the crop were accomplished. In each zone pheromone traps were placed to catch adults of H. armigera. At the same time, 10 experiments were carried out to value different aspects of commercial pheromone traps for H. armigera which may condition the catches. During the springs of 1991-93 adult eclosion from diapaused pupes was studied and it was compared with the evolution of catches in pheromone traps in the zone.Eggs from H. armigera were continuously observed on tomato crop from the second half of May to the beginning of October. On carnation crop, their presence may be extended until the beginning of November. Ovoposition was only detected if adults were captured in the pheromone traps. Throughout the campaigns, the number of the catches kept a growing behaviour in a discontinuous way until reaching the absolute maxima at the end of September or the beginning of October. This evolution was more closely related to ovoposition on carnation than to ovoposition on tomato, where the maximum egg densities were detected in July. The phenologic stage of the host plant had a great importance in ovoposition preference of H. armigera. In young tomato plants significantly superior desities were observed in full- production crops. Throughout the season an evolution of the preferential ovoposition hosts for H. armigera was detected. These results indicate that if you wish to use the figures of catches in pheromone traps as indicators of risk of attack on a specific crop, these will have to be interpreted according to their phenologic situation and to the existing agricultural environment.In tomato crops, when cultivation period was fractioned according to planting periode and to phenologic group, highly meaningful correlation coefficients between egg densities and catches in pheromone traps were obtained. Regression models were generated which permit to predict the egg densities from catch variables and phenologic crop group. In the present study its use as a predictive tool is discussed. In carnation crop correlation coefficient values (r = 0.70-0.75) were significantly higher than those observed in tomato. Phenologic homogeneity of this crop and the stability of the sampling unit favored a closer relationship between ovoposition and catch.The number of male H. armigera caught in pheromone traps is closely related to their constitutive characteristics. The origin of the lure, its age and the design of the trap were observed to be crucial factors which influenced the potential catches in the pheromone traps. Alterations in the constitutive elements of the traps or in their handling may condition the usefulness of the quantitative relationships between egg densities and catches. Adult eclosion in diapause experiments took place in the second half of May and June. Catches in pheromone traps were produced previously to the eclosion, elapsing of 2 to 3 weeks between the beginning of catches and male eclosion.Key words: Helicoverpa armigera, pheromones, ovoposition, phenology, prediction, tomato, carnation, Catalonia.

A partir dels anys 60 el desenvolupament de la fruticultura a Espanya va experimentar una gran expansió fins el punt d'adquirir una importància significativa respecte a altres sectors agraris. Segons dades de l'Anuari d'Estadística Agrària 1992 (MAPA, 1994), l'any 1989 Espanya tenia una superfície agrària útil (SAU) de 24.740.500 ha., de la qual es dedicava als conreus llenyosos un total de 3.875.500 ha. A Catalunya, d'una superfície agrària útil de 1.106.000 ha, es van dedicar un 33% a conreus llenyosos, els quals van suposar el 40% del valor de la producció final agrícola (DARP, 1993). Referent al conreu del préssec, a nivell estatal, s'observa com la superfície dedicada a aquest conreu ha experimentat un ràpid creixement en els últims anys, passant de les 48.000 ha conreades en 1980 a les 77.700 ha en 1992, és a dir, en els últims dotze anys s'ha produït un augment en la superfície conreada de préssec del 62%. Aquest augment en la superfície de conreu, unit a la utilització de noves varietats més productives i a tècniques de conreu més modernes ha provocat que l'evolució en la producció de préssec hagi estat molt notable, passant de les 387.000 tones (T) al 1980 a les 1.024.000 tones produïdes en 1992, és a dir un increment en la producció del 165% (MAPA, 1994). / A partir de los años 60 el desarrollo de la fruticultura en España experimentó una gran expansión hasta el punto de adquirir una importancia significativa respecto a otros sectores agrarios.Según datos del Anuario de Estadística Agraria 1992 (MAPA, 1994), en el año 1989 España tenía una superficie agraria útil (SAU) de 24.740.500 ha, de la cual se dedicaba a los cultivos leñosos un total de 3.875.500 ha. En Cataluña, de una superficie agraria útil de 1.106.000 ha, se dedicaron un 33% a cultivos leñosos, los cuales supusieron el 40% del valor de la producción final agrícola (DARP, 1993).En lo referente al cultivo del melocotón, a nivel estatal, se observa cómo la superficie dedicada a este cultivo ha experimentado un rápido crecimiento en los últimos años, pasando de las 48.000 ha cultivadas en 1980 a las 77.700 ha en 1992, es decir, en los últimos doce años se ha producido un aumento en la superficie cultivada de melocotón del 62%. Este aumento en la superficie de cultivo, unido a la utilización de nuevas variedades más productivas y a técnicas de cultivo más modernas ha provocado que la evolución en la producción de melocotón haya sido muy notable, pasando de las 387.000 toneladas (t) en 1980 a las 1.024.000 toneladas producidas en 1992, es decir un incremento en la producción del 165% (MAPA, 1994).

Ecotourism, preservation of nature and local development: the case of Mexico, Central America and the Great AntillesAREA OF STUDY AND METHODOLOGYThe present thesis is a continuity of the dissertation, in which the area of study at the time was limited to Costa Rica, a country that was starting to stand out in 1994 as regards ecotourism. However, in this doctoral thesis the territorial area of analysis has been considered appropriate for extension. The reasons why are exposed below.Throughout recent years, the countries around Costa Rica (not only those forming Central America but also Mexico, the Caribbean islands and even the whole South American continent) have become more and more influential within the world tourist panorama. Some of them have been slowly joining the tourist sector while others, with a longer tradition, have been renewing their image by offering what at first made them different from the rest, and what has been making an increasingly important tourist segment travel thousands of kilometres for: nature. A nature that, in most cases, is under some degree of protection.Focussing this investigation on countries such as Mexico, the area of Central America, Cuba and the Dominican Republic has meant, in the different phases of the investigation, carrying out fieldwork in Mexico, Costa Rica and Nicaragua, which has been essential in order to obtain first-hand information as well as to compile bibliography. The new technologies, such as the Internet, have also been an extremely important resource in writing this thesis.The large amount of information and data obtained in this investigation has been summarised in statistical charts and graphic and cartographic displays in order to analyse and evaluate the results in a better way.JUSTIFICATIONThis thesis, entitled Ecotourism, preservation of nature and local development: the case of Mexico, Central America and the Great Antilles is focussed on the analysis of ecotourism, a very dynamic tourist modality with a greater expansion worldwide.This doctoral thesis reinforces a line of investigation where Geography has a lot to say and where it is starting to get into: tourism.As ecotourism is increasingly interesting for both administrations and businesses, this thesis means to offer useful instruments and management tools that can be applicable to an activity that is just starting back home. It also intends to put forward theoretical models and concrete experiences on the tourist development in protected natural areas from countries such as Costa Rica, which has a great experience in this matter and has become a country to imitate worldwide.Tourism, in the new century and worldwide, has to become a sustained development phenomenon that helps to preserve both the natural and cultural values that set up the bases for tourist attraction and to offer new socioeconomic options to the local population, above all in certain lower rural areas. Unlike traditional tourism, in modern tourism the environment is an essential component within the total quality of the tourist service.This new tourist modality incorporates new ethics on tourism and the tourist, sensitivity towards nature, the culture, and the way of living of the receptive populations. Two essential premises in the conception of this new tourism are: the participation of the local population, and the preservation of nature and the respect towards the environment as the only means to ensure the bases of a sustained tourist development in the long run.All the natural resources progressively become more relevant for the present-day tourist. It can be affirmed, then, that the traditional tourist destinations (large-scale, standardized, centralised and with minimum levels of quality) are losing ground day by day. Nowadays, tourists expect to be treated in a personalised way and not as a number, and they want to discover and to live original experiences. Subsequently, facing this demand, businesses have to offer a new kind of service-product. Finally, the government has started to act as the regulator of all these activities.Protected natural areas, with their wild landscapes, flora and fauna, together with those cultural characteristics that can be found there, set up remarkable attractions for tourists worldwide. That is why it is necessary to have suitable administrative bodies, as well as appropriate lines for the planning, designing and building of the tourist infrastructure so that tourism benefits from the environment instead of degrading it.Nevertheless, it should also be mentioned that an inappropriate tourist development may cause serious damage on ecologically important natural areas and effects that are difficult to foresee. Therefore, a balance between the tourist enjoyment and the requirements of the preservation has to be met. The challenge lies in how to ensure that the local communities obtain a part of the benefits from tourism, but at the same time preserving their heritage. That is why it is interesting to promote the symbiotic relationship between tourism and those areas with a high cultural and natural value.The hypothesis presented in this research sets off from the following question: Is ecotourism a sustained modality and therefore a useful tool for the preservation of nature and local development? At the same time, a series of main objectives have been planned:- To study the natural potential of the countries within the area of study in order to establish ecotourism. To know which characteristics and which is the real situation of the natural tourist resources; that is to say, the protected areas and whether they are suitable to develop tourism.- To prove if the concept of ecotourism and what it implies is a myth or a reality and if it really is a sustained tourist modality that respects the environment.- To check if the protected areas can be used as tourist destinations without altering the purposes for which they were created.- The role and intervention of the corresponding national and local governments in the process of planning and management of ecotourism and the specific policies carried out.- The role of the local population and of both national and overseas businesspeople in this new tourist modality.- To examine the types of tourist projects that this modality has involved, to establish typologies according to the origin of the capital and its characteristics.CONCLUSIONSThe research and fieldwork have verified that this modality is not being applied correctly. Even though there are concrete cases which prove that ecotourism can achieve everything that it meant in the beginning as local development and preservation, the negative experiences are on the increase, above all due to lack of planning (understood as a legal void in tourist and environmental matters, lack of human and economic resources, etc.) and improvisation.The results obtained, as a consequence of inappropriate ecotourist development models, are very useful for those countries which are just starting to incorporate this modality in their tourist products to prevent making the same mistakes. / ÀREA D'ESTUDI I METODOLOGIAAquesta tesi és una continuïtat de la tesi de llicenciatura, en la que l'àrea d'estudi d'aleshores es va limitar a Costa Rica, país que començava a sobresortir l'any 1994 en matèria d'ecoturisme, però en aquesta tesi doctoral s'ha cregut oportú ampliar l'àrea territorial d'anàlisi. Els motius s'exposen a continuació. En el transcurs d'aquests anys, es va poder percebre que els països que envoltaven Costa Rica, i no únicament es fa referència als que conformen l'Amèrica Central , sinó també Mèxic, les illes caribenyes i fins i tot el continent sud-americà, estaven prenent un cert protagonisme dins del panorama turístic mundial. Alguns s'incorporaven tímidament al sector turístic i d'altres que ja portaven més temps estaven renovant la seva imatge, oferint allò que en un principi els feia diferents de la resta de països i que estava motivant a un segment turístic, cada cop més important, a desplaçar-se milers de quilometres: la natura. Una natura que en la majoria dels casos es troba sota alguna categoria de protecció. Centrar aquesta investigació en països com Mèxic, la regió d'Amèrica Central i les illes de Cuba i la República Dominicana ha suposat en les diferents fases de la investigació efectuar treball de camp a Mèxic, Costa Rica i Nicaragua, imprescindible per obtenir informació de primera mà així com per recopilar bibliografia. També destacar la gran utilitat de les noves tecnologies com internet, un recurs important en aquesta tesi.L'alt volum d'informació i de dades obtingudes en aquesta investigació han fet necessària la seva sintetització en quadres estadístics, representacions gràfiques i cartogràfiques que han permès analitzar i avaluar millor els resultats.JUSTIFICACIÓAquesta tesi titulada: Ecoturisme, conservació de la natura i desenvolupament local: el cas de Mèxic, Amèrica Central i les Grans Antilles es centra en l'anàlisi de l'ecoturisme, modalitat turística de gran dinamisme i de major expansió actualment a nivell mundial.Amb aquesta tesi doctoral, es reforça una línia d'investigació on la Geografia té molt a dir i on tot just comença a introduir-se: el turisme. L'ecoturisme, és un tema que suscita un interès creixent entre administracions i empresaris i amb aquesta tesi el que es pretén és oferir instruments i eines de gestió útils i aplicables en una activitat que tot just comença a casa nostra i amb la que es pretén oferir models teòrics i experiències concretes sobre el desenvolupament turístic en espais naturals protegits, de països com Costa Rica, de gran experiència i que s'ha convertit en un país a imitar a nivell mundial. El turisme, en aquest nou segle i a nivell mundial, ha de convertir-se en un fenomen de desenvolupament sostenible, que ajudi a preservar justament els valors, tant naturals com culturals, que constitueixen la base de l'atractiu turístic i oferir noves opcions socioeconòmiques a les poblacions locals, sobretot en certes àrees rurals deprimides. A diferència del turisme tradicional, en el turisme modern el medi ambient forma un component essencial dins de la qualitat total del servei turístic.Aquesta nova modalitat turística incorpora una nova ètica del turisme i del turista, la sensibilitat cap a la naturalesa, la cultura i les formes de vida de les poblacions receptores. Dues premisses essencials en la concepció d'aquest nou turisme són: la participació de la població local i la conservació de la naturalesa i el respecte al medi ambient com únic mitja d'assegurar a llarg termini la base d'un desenvolupament turístic sostenible. Tots els recursos naturals es tornen progressivament més rellevants pel turista actual. Podem dir doncs que les destinacions turístiques tradicionals, massives, estandaritzades, centralitzades i amb mínims de qualitat perden cada dia terreny. El turista avui en dia busca ser tractat d'una manera personalitzada i no com un número, busca descobrir i viure experiències originals. Posteriorment davant d'aquesta demanda els empresaris veuen necessari oferir un nou tipus de producte-servei. Finalment el govern ha començat a actuar com a regulador de totes aquestes activitats.Les àrees naturals protegides, amb els seus paisatges, flora i fauna silvestres, junt amb aquells trets culturals que poden estar allí presents, constitueixen atraccions notables pels turistes d'arreu del món. Per això és precís comptar amb estructures administratives apropiades, així com línies adequades de planificació, disseny i construcció d'equipament turístic, amb la finalitat de que el turisme beneficiï i no degradi l'entorn natural. Però també cal dir que un desenvolupament turístic inapropiat pot causar greus deterioraments en les àrees naturals d'importància ecològica i produir efectes difícilment previsibles. S'haurà, per tant, de trobar un equilibri entre el gaudiment del turista i els requeriments de la conservació. El repte està en com assegurar que les comunitats locals obtinguin una part apropiada dels beneficis del turisme, conservant a la vegada el seu patrimoni. És per això que és d'interès impulsar la relació simbiòtica entre turisme i àrees d'alt valor natural i cultural.La hipòtesi d'aquest treball d'investigació parteix de la pregunta següent: Es l'ecoturisme una modalitat sostenible i per tant una eina útil per la conservació de la natura i el desenvolupament local?. Alhora també s'han plantejat una sèrie d'objectius principals com: - Estudiar el potencial natural amb el que compten els països de l'àrea d'estudi per assentar l'ecoturisme. Conèixer quines característiques i quina és la situació real dels recursos turístics naturals, és a dir les àrees protegides i si aquestes són adequades per desenvolupar el turisme. - Demostrar si el concepte d'ecoturisme i el que aquest implica és un mite o una realitat i si realment s'està davant d'una modalitat turística sostenible i respectuosa amb l'entorn.- Comprovar si els espais protegits poden ser utilitzats com a destinacions turístiques sense alterar els fins pels quals van ser creats. - El paper i intervenció dels respectius governs nacionals i locals en el procés de planificació i gestió de l'ecoturisme i les polítiques específiques que es duen a terme.- El paper de la població local i dels empresaris tant nacionals com estrangers en aquesta nova modalitat turística. - Examinar els tipus de projectes turístics que ha comportat aquesta modalitat, establir tipologies segons l'origen del capital i les seves característiques. CONCLUSIONSLa recerca i el treball de camp ens ha permès constatar que aquesta modalitat no està sent aplicada correctament, i tot i que hi ha casos concrets que demostren que l'ecoturisme pot suposar tot allò que pretenia en un principi com desenvolupament local i conservació, les experiències negatives cada cop estan prenent més protagonisme sobre tot per la manca de planificació, (entenent aquesta com un buit legal en matèria turística i mediambiental, manca de recursos humans i econòmics, etc.) i per la improvisació. Els resultats obtinguts, conseqüència d'uns models de desenvolupament ecoturístic inapropiats, són de gran utilitat per a d'altres països, que tot just estan començant a incorporar en els seus productes turístics aquesta modalitat, a no caure en els mateixos errors.

La pectina va ser descoberta en 1790 quan Vauquelin va trobar primerament una substància soluble dels sucs de fruita. El científic francès Braconnot va continuar el treball de Vauquelin qui va trobar que "una substància àmpliament disponible de plantes vives i ja observada en el passat, tenia propietats gelificants quan se li afegia àcid a la seva solució". La va anomenar "pectina àcida" del grec "pectos" que significa sòlid, coagulat. (The Apple. The Pectin, Herbstreith). La pectina va ser definida per Kertesz (1951) com els àcids pectínics solubles en aigua de grau de metilació variat que són capaços de formar gels amb sucre i àcid sota condicions determinades. Aquesta definició abasta la gelificació amb calci dels àcids pectínics, definits per Kertesz (1951) o com els àcids poligalacturònicos coloidals aïllats de plantes contenint una certa proporció de grups metilèster. Per aquest motiu també el terme pectina s'usa col·lectivament per a incloure àcid pèctic, la forma de pectina completament desestirificada. Les formes de pectina són generalment reconegudes com segures per l'O.S. Food and Drug Administration (Food and Nutrition Encyclopedia, 1983). Les especificacions legals per a pectines estan enunciades internacionalment (Copenhagen Pectin) / La pectina fué descubierta en 1790 cuando Vauquelin encontró primeramente una sustancia soluble de los zumos de fruta. El científico francés Braconnot continuó el trabajo de Vauquelin y encontró que "una sustancia ampliamente disponible de plantas vivas y ya observada en el pasado, tenía propiedades gelificantes cuando se le añadía ácido a su solución". La llamó "pectina ácida" del griego "pectos" que significa sólido, coagulado. (The Apple. The Pectin, Herbstreith).La pectina fué definida por Kertesz (1951) como los ácidos pectínicos solubles en agua de grado de metilación variado que son capaces de formar geles con azúcar y ácido bajo condiciones determinadas. Esta definición abarca la gelificación con calcio de los ácidos pectínicos, definidos por Kertesz (1951) o como los ácidos poligalacturónicos coloidales aislados de plantas conteniendo una cierta proporción de grupos metiléster. De ahí que también el término pectina se usa colectivamente para incluir ácido péctico, la forma de pectina completamente desesterificada.Las formas de pectina son generalmente reconocidas como seguras por la U.S. Food and Drug Administration (Food and Nutrition Encyclopedia, 1983). Las especificaciones legales para pectinas están enunciadas internacionalmente (Copenhagen Pectin)

Lucretius’ De Rerum Natura has as one of its main goals the extermination of traditional conceptions of the gods, but gods pervade the poem in a variety of roles, beginning with the very first line, invoking Venus. This report seeks to analyze the ways in which Lucretius exploits popular notions of the divine while remaining true to both his Epicurean beliefs and his anti-theistic agenda, as well as the reasons behind these decisions. We begin with an exploration of the role of the poetic medium in this situation, followed by a close examination of the entire proem. Lucretius’ negative views about religio are brought to light and are contrasted with his supportive views regarding religious metaphor, partly through an investigation into Lucretius’ representation of Epicurus as divine. The final section of this report identifies some of the same dynamics at play in Lucretius in modern atheistic discourse and draws more general conclusions about the nature of anti-theistic discourse in a world dominated by theistic assumptions. / text

Οι περιοχές που ανήκουν στο Ευρωπαϊκό οικολογικό δίκτυο «Φύση 2000» γνωστές και ως προστατευόμενες περιοχές είναι κατάλληλες για την ανάπτυξη πολλαπλών και ήπιων τουριστικών δραστηριοτήτων που σκοπό έχουν εκτός από την αι-σθητική απόλαυση του τοπίου, τη γνωριμία με το φυσικό περιβάλλον. Η αναγκαιότητα προστασίας και ανάδειξης του φυσικού πλούτου των συγκε-κριμένων περιοχών απαιτούν την εφαρμογή μιας στρατηγικής, η οποία θα αποτελεί-ται από εξειδικευμένα μέτρα, ενέργειες και δράσεις με σκοπό τη συστηματικότερη διαφύλαξη και διαχείριση των εν λόγω περιοχών και κατ’ επέκταση την εξασφάλιση της βιώσιμης τουριστικής ανάπτυξης για την ευρύτερη περιοχή. Αντικείμενο της παρούσης εργασίας είναι η μελέτη της προστατευόμενης πε-ριοχής Εθνικού Πάρκου Χελμού- Βουραϊκού με στόχο την ανάδειξη των ιδιαίτερων στοιχείων του φυσικού και ανθρωπογενούς περιβάλλοντος που θα χρησιμοποιηθούν για την οικοτουριστική ανάπτυξη της περιοχής. Από τη μελέτη των βιοτικών και αβιοτικών στοιχειών της περιοχής και με τη χρήση της ανάλυσης SWOT, εξάγονται χρήσιμα συμπεράσματα για την εκτίμηση της παρούσας κατάστασης με απώτερο σκοπό την ορθολογικότερη αναβάθμιση και την επίτευξη μιας αποτελεσματικής διαχείρισης έτσι ώστε να είναι ανταγωνιστική και πιο ελκυστική για όσους επιλέγουν τέτοιου είδους προορισμούς. / The areas of the European ecological network "Natura 2000" also known as protected areas are suitable for the development of multiple and mild tourist activities designed not only for aesthetic enjoyment of the landscape, the acquaintance with the natural environment.The need for protection and enhancement of the natural wealth of the harvest - area concerned require the implementation of a strategy which will consist of specific measures , actions and actions to support the systematic preservation and management of these areas and thus ensure sustainable tourism growth for the region.The subject of this work is the study of protected area National Park Chelmou- Vouraikos to highlight the specific elements of the natural and human environment to be used for ecotourism development.The study of biotic and abiotic elements of the region and by using analysis SWOT, useful conclusions are to assess the current situation with a view to rational upgrade and achieve efficient management in order to be competitive and more attractive for those who choose such destinations .

This thesis argues that in the De Rerum Natura of Lucretius Shelley found an insight into the role of contingency in physical and historical process which allowed him to go beyond the limitations of an intellectual inheritance divided between post-Kantian Romanticism and the sceptical revolutionary Enlightenment. This insight entails radical implications for our understanding of the political role of the literary text. Shelley conceives society in evolutionary terms, making poetry a revolutionary clinamen (or mutation) in the iterative cycles of social reproduction. Models drawn from contemporary chaos theory help us to understand how this entropic tendency to disorder can work simultaneously as a negentropic motor of social innovation. Building on the work of Michel Serres, who demonstrates that Lucretius anticipates the recent scientific interest in "determinate indeterminacy," this thesis shows that Shelley's understanding of historical process and the role of the poet in social reproduction has anticipated some of the implications of contemporary "chaos science" in ways that suggest models for the general application of this new paradigm of contemporary scientific thought to literary and political issues.

The Influence of Lucretius' De Rertun Natura and of its English translations by Thomas Creech and John Dryden on Alexander Pope's Essay on Man has not previously been adequately explored. As this thesis demonstrates, comparative analysis shows (1) that the Lucretiun poem is a model for Pope's manner of addressing the audience, for the pose of his speaker, and for his satiric and didactic style; (2) that the English translations of Creech and Dryden are sources of many verbal echoes and allusions and of a few rhymes; (3) that De Rerum Natura is the source of several controlling metaphors for the Essay on Man; (4) that similarities exist between the Lucretiun concept of order arising from disorder and Pope's concept of "discordia concors" and between the recognition of the cycle as the outer aspect of Nature in both poems; (5) that one of Pope's purposes is to refute the Epicurean religious beliefs professed by Lucretius; and (6) that a remarkable similarity exists between the ethical beliefs of Lucretius and those of Pope. The evidence suggests that De Reruzn Natura, and its translations by Creech and Dryden, should be considered major influences on Pope's An Essay on Man.