Submitted by Cássio da Cruz Nogueira (cassionogueirakk@gmail.com) on 2017-06-16T16:01:21Z No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_SustentabilidadeCaraterFundamental.pdf: 10694338 bytes, checksum: 947e34d3e1bdfe2c8d686e17ef42add6 (MD5) / Approved for entry into archive by Irvana Coutinho (irvana@ufpa.br) on 2017-06-20T12:57:51Z (GMT) No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_SustentabilidadeCaraterFundamental.pdf: 10694338 bytes, checksum: 947e34d3e1bdfe2c8d686e17ef42add6 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-06-20T12:57:51Z (GMT). No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_SustentabilidadeCaraterFundamental.pdf: 10694338 bytes, checksum: 947e34d3e1bdfe2c8d686e17ef42add6 (MD5) Previous issue date: 2016-09-02 / A pesquisa tem por objeto a análise da sustentabilidade e o seu caráter fundamental no direito brasileiro, à luz do pensamento marxista, com enfoque nos paradigmas do antropocentrismo, ecocentrismo e sustentabilidade-centrismo. Para tanto, utilizamos a pesquisa bibliográfica e o método da análise do conteúdo, adotando como referencial do pensamento marxista John Bellamy Foster. Verificamos os elementos essenciais para uma concepção constitucional de sustentabilidade, bem como seu caráter fundamental, utilizando de documentos internacionais, bem como da Constituição Federal e de leis infraconstitucionais. Analisamos a correlação da sustentabilidade como o princípio da dignidade da pessoa humana, como o princípio constitucional da função social e com o direito ao meio ambiente ecologicamente equilibrado. Abordamos os paradigmas do antropocentrismo, do egocentrismo e da sustentabilidade-centrismo, seguida a análise do relatório de sustentabilidade da Natura. Por fim, direcionando a pesquisa sob a ótica marxista, que demonstra os efeitos do modo de produção capitalista na relação homem-capitalista atual, tendo em vista que, o avançar em sua direção é possível na medida em que minimizar-se a alienação do homem da natureza. / The research aims at the analysis of sustainability and is fundamental character in Brazilian law in the light of Marxixt thought, focusing on anthopocentrism paradigms, ecocentrism and sustainnability-centrism. To this end, we use the bibliographical research and the method of content analysis, takin as reference the Marxixt thought jOHN bELLAMY Foster Constitution and infra-constitutional laws. We analyzed the correlation of sustentainability with the principle of human dignity, with the constitucional principle of the anthropocentrism, ecocentrism and sustaincentrism paradigms, the the analysis of perpective, that demonstrates the effects of the capitalist mode of production inthe relationship man-nature, we suggest the need to reflect about sustainability inthe current minimize the alienation of man from nature.

No description available.

<p>Natura 2000 is part of the European Union: s framework to protect and preserve biological diversity. Natura 2000- areas are by the goverment appointed to areas of national interest for preserving nature. Also wind power stations are appointed as of national interest and the reason for this is the goverments goal to get energy from reneweble energysources. This essay describes when both these intrests conflict eachother when it comes to building wind power stations <em>within</em> Natura 2000- areas. The main focus of this essay is a casestudy of two cases from two different counties, Dalarna- and Norrbotten county, where applications have been made to build wind power stations within existing Natura 2000- ares, both cases have reached the court dealing with enviromental issues. In Dalarna county the court dealing with enviromental issues said no to the application and in Norrbotten the court said yes but in both cases simular factors seem to have been determining the outcome. For instance seem the Natura 2000 protection to be of minor consideration and rather <em>what kind</em> of habitats and biotopes that could be damaged in case of putting up a wind power station park and <em>how</em> these habitats and biotopes would be affected seems to have been the main focus. In Dalarna county the area is consisting to onehundered percent of the priority biotope western taiga and in Norrbotten the area holds different types of biotopes of which some are counted as prioritied biotopes. The amount of energy produced have also been in focus when judgement have been made in the two cases. The fact that both wind power stations and Natura 2000 are of national interest seem to have been of no consideration and the conflict between these two interests does not seem to have been in focus in the two cases.</p>

Natura 2000 is part of the European Union: s framework to protect and preserve biological diversity. Natura 2000- areas are by the goverment appointed to areas of national interest for preserving nature. Also wind power stations are appointed as of national interest and the reason for this is the goverments goal to get energy from reneweble energysources. This essay describes when both these intrests conflict eachother when it comes to building wind power stations within Natura 2000- areas. The main focus of this essay is a casestudy of two cases from two different counties, Dalarna- and Norrbotten county, where applications have been made to build wind power stations within existing Natura 2000- ares, both cases have reached the court dealing with enviromental issues. In Dalarna county the court dealing with enviromental issues said no to the application and in Norrbotten the court said yes but in both cases simular factors seem to have been determining the outcome. For instance seem the Natura 2000 protection to be of minor consideration and rather what kind of habitats and biotopes that could be damaged in case of putting up a wind power station park and how these habitats and biotopes would be affected seems to have been the main focus. In Dalarna county the area is consisting to onehundered percent of the priority biotope western taiga and in Norrbotten the area holds different types of biotopes of which some are counted as prioritied biotopes. The amount of energy produced have also been in focus when judgement have been made in the two cases. The fact that both wind power stations and Natura 2000 are of national interest seem to have been of no consideration and the conflict between these two interests does not seem to have been in focus in the two cases.

Le taupin violacé - Limoniscus violaceus (Müller, 1821) - est une espèce de coléoptère vivant dans le terreau des cavités d'arbres. Menacé d'extinction en Europe, il est inscrit en Annexe II de la directive " Habitats " dont l'objectif est d'assurer la préservation des habitats et des espèces d'intérêt communautaire au sein du réseau Natura 2000. Les gestionnaires d'espaces naturels où il est présent doivent assurer l'état de conservation de ses populations. Cependant, les difficultés de détection de l'espèce ont limité le développement des connaissances sur sa biologie et son écologie essentielles à la mise en place d'une stratégie de conservation. Cette lacune a motivé la réalisation de ce travail de thèse. Il commence par la compilation des données relatives à sa répartition: 184 localités à travers 17 pays. Plusieurs discordances avec les données énoncées par le réseau Natura 2000 sont mises en évidence. Une méthode de suivi de l'espèce par piégeage à émergence est développée et testée dans 5 sites Natura 2000 français. Les résultats obtenus associés à la description des cavités d'arbres et de leur environnement permettent l'identification d'un modèle prédictif des cavités habitées par Limoniscus violaceus dépendant de deux facteurs simples d'utilisation : l'état d'avancement de la cavité et la circonférence de l'arbre à 30 cm du sol. L'étude de leur valeur seuil et de leurs intervalles de confiance conduit à l'élaboration d'une règle de décision pour l'évaluation des habitats favorables à l'espèce. Parallèlement, l'analyse de la composition des assemblages d'espèces échantillonées se base sur la détermination de 231 coléoptères saproxyliques. La préservation des cavités favorables pour Limoniscus violaceus apparait bénéfique pour la majorité d'entre eux, justifiant le potentiel d'espèce parapluie qui lui est attribué. Dans une perspective de prospection, une liste d'espèces indicatrices est identifiée. Elle permet de prioriser les sites au sein desquels une stratégie de suivi des cavités basses favorables pour la biodiversité et pour Limoniscus violaceus doit être envisagée. L'étude du comportement de dispersion à partir des résultats d'échantillonnage par émergence associé aux connaissances bibliographiques suggère une taille des populations locales d'environ 10 adultes dont 3 dispersent par cavité chaque année. Un regard sur la sex-ratio apporte des éléments complémentaires de réflexion sur le fonctionnement des populations. Enfin, un cas concret de stratégie de conservation pour l'espèce en forêt de Grésigne est présenté. Afin d'assurer le recrutement d'arbres à cavité pour pérenniser les populations de Limoniscus violaceus, des recommandations de gestion fondées sur l'aménagement forestier en cours et l'étude des origines des cavités sont émises.

La tesi analizza se e a quali condizioni le società possano distribuire ai propri azionisti dividendi con mezzi diversi dal denaro. La soluzione proposta è positiva e attribuisce alla società un margine di scelta sul valore dei beni. / The research analyzes if and according with which conditions corporations can distribute to their shareholders not through a sum of money but though different assets. The answer is positive and it grants to company a choose on assets' value.

"L'Anell de pedra" és una aliança amb la natura i una reflexió oberta sobre la comunicació que s'experimenta en contacte amb ella. Presenta un ordre en la complexitat de l'acte creatiu i manifesta la voluntat de fer un pacte estable. Vol ser una gnosi, un fil d'unió entre el pensament estètic, la sensibilitat espiritual i el paradigma emergent. Amb la informació disponible sobre l'existència paradoxal de les coses, la tesi defineix una gràfica virtual amb tres àrees de realitat: · El món exterior construït amb matèria inerta, base comuna de la realitat.· Les coses sensibles encarnades en el cicle de la vida i la mort.· Allò que emergeix de l'activitat mental, les hipòtesis de treball científic i les obres d'art. Aquests universos estan traspassats per un fil invisible unit a les lleis de la física, als processos metabòlics i bioquímics que constitueixen la base de la vida. La visió del paradigma emergent, post cartesià, unifica la matèria, la vida i la ment i ens obliga a definir de bell nou la relació existent entre l'home i la resta d'éssers vius. La raó humana no és una característica diferenciadora de la resta d'animals, sinó que és una qualitat que ens unifica amb ells, ens situa en la mateixa línia d'evolució de la vida. En la roda dels canvis, en la transformació de la matèria, tant sols estem en altre nivell, en una fase de complexitat diferent.L'art pot ser ara una manera que l'home fa servir per connectar amb l'alè invisible del món, amb el llenguatge encriptat que presenta la natura. Des de la perspectiva de la realitat estètica, l'obra d'art és el vehicle que posa en comunió la matèria i les seves produccions, és el nodol de les xarxes de relació entre la matèria, la vida i la cultura. L'Anell de pedra vol mitigar el dolor de la vida i apaivagar els nivells d'incertesa. La seva forma presenta un ordre amb el qual es mira el misteri inefable del món, en ell queda emmirallat un patró de conducta que s'auto replica, que balla sobre un fons caòtic i genera ontologia. Aquesta percepció de la matèria sensible l'he anomenada "la realitat estètica". Tot emergeix d'aquesta premissa; la qualitat creativa de la matèria. El món que veiem, és la seva obra i en ella intentem trobar-nos i acomodar la nostra existència. La ressonància creadora, les "hierofanies" que emanen d'una muntanya, no són la veu del sagrat, són constatacions de la realitat estètica, intuïcions creatives, "revelacions", fruït d'anàlisis de la raó científica. Hem de pensar, però, que tot és físic, incloent les emocions i els pensaments, tot emergeix d'una memòria implicada en la matèria que es desplega als ulls per mitjà de reaccions físiques i químiques. L'univers es revela a la mirada com holografies, creacions instantànies de la ment que queden unides per xarxes de relació física. En el fons caòtic del món i la ment, tot és atzar i necessitat, intercanvi d'energia i informació.El procediment de treball ha portat varies direccions:· Constatar en l'experiència de camp que la ressonància de la matèria es comunica i traspassa els tres àmbits anunciats. · La recerca i documentació d'aspectes sensibles en la natura, com a eina que ajuda a conèixer la condició humana.· Elaborar la idea que l'art és també el llenguatge de la natura, ja que aquesta està sotmesa al cicle creatiu de la vida i de la mort. · La vida també és art i aparença; pregunta obsessiva que cerca el seu significat en una contínua transformació. CONCLUSIONS: Com a escultor he assajat escenaris per fer accions en la cara fosca de la realitat: les ocultacions. Com a resposta a les meves conviccions, allí, on les simetries fonamentals de les partícules presenten el principi d'incertesa, he presentat l'obra, allí he redactat el compromís conceptual de l'aliança. En el món exterior, en el de les coses tangibles he instal·lat la forma de l'anell de pedra. / "El anillo de piedra" es una reflexión abierta desde la escultura que trata sobre la comunicación débil y sobre la comunión que se establece con la naturaleza. Presenta un orden en la complejidad del acto creativo y expresa la voluntad de establecer una alianza dentro de la oscuridad del mundo. Quiere ser una gnosis, un hilo de unión entre el pensamiento estético, la sensibilidad espiritual y el paradigma emergente, la nueva formulación de la realidad. Con la información disponible sobre la existencia paradójica de las cosas, la tesis define una gráfica con tres áreas de realidad: · El mundo exterior construido con materia exánime pero común a todo lo que nos rodea.· Las cosas sensibles encarnadas en el ciclo de la vida y de la muerte.· Las acciones que emergen de la actividad mental, las ideas, ilusiones, fascinaciones, hipótesis de trabajo científico y las obras de arte. Presenta estos universos traspasados por un hilo invisible, unidos siempre a las leyes de la física, a los procesos metabólicos y bioquímicos que constituyen la base de la vida. La visión del paradigma emergente, post cartesiano, unifica la materia, la vida y la mente y nos obliga a definir de nuevo la relación existente entre el hombre y el resto de seres vivos. Las propuestas de la tesis nos invitan a formar parte del fluir creativo de la naturaleza. Se reflexiona sobre la razón estética y apunta que no es una característica que nos diferencie del resto de los animales, sino que es una cualidad que nos unifica con ellos; nos sitúa en la misma línea de evolución, así, podemos de pensar que tan sólo nos encontramos en una fase diferente.Las aportaciones del procedimiento creativo son:· Constatar en la experiencia de campo que la resonancia de la materia se comunica y traspasa los tres ámbitos anunciados. · La búsqueda y documentación de aspectos sensibles en la naturaleza ha proporcionado una respuesta estética que mitiga los niveles de incertidumbre y nos reconcilia con el mundo.· La vida es arte y apariencia en proceso permanente, cuestión que nos obliga a elaborar una idea firme más allá del escenario de los objetos. El arte es también el lenguaje de la naturaleza, ya que ésta está sometida al ciclo de la vida y de la muerte. Conclusiones: como escultor he ensayado espacios para hacer acciones en la cara oculta de la realidad: las ocultaciones. Como respuesta a mis convicciones, allí, donde les simetrías fundamentales de las partículas presentan el principio de incertidumbre, he presentado la obra, allí he redactado el compromiso conceptual de la alianza. En el mundo exterior, en el de las cosas tangibles y contingentes, he instalado la forma, el Anillo de piedra. / ENGLISH SUMMARY:"Stone ring" is an open reflection and experiment of poor communication, which introduces order into the complexity of the creative act and reveals the will to create an alliance with Nature.It is a work of gnosis, a connection between the aesthetic thought, the spiritual sensitivity and the emergent paradigm; a new world order. By means of information on the paradoxical existence of things, the thesis defines a virtual graphic displaying three areas of reality:· The external world built with spiritless material, common to everything. · Sensible things involved in the cycle of life and death.· Everything that arises from mental activity; ideas, illusions, fantasies, hypotheses of scientific and art works.These universes are connected by an invisible thread which is united to the laws of physics, metabolic and biochemical processes that constitute the basis for life.The post Cartesian vision of the emergent paradigm unifies matter, life and soul, and forces us to redefine the relationship between man and other beings; nature.Reason does not make us different from other animals. In fact, it is a quality that unifies us, that places us in the same evolution chain, despite representing different phases of evolution. The procedure for the project has focused on three main areas:· Prove through field experience that resonance of matter can communicate and move through the three above-mentioned areas· Use research as a tool to document sensitive aspects of nature and reduce levels of uncertainty· Develop the ideas that art is the language of nature, subjected to the cycle of life and death and that life is art and appearance.CONCLUSIONS:As a sculptor, I have conducted research in different settings in order to perform actions on the dark side of reality: concealments. To prove my convictions, I have presented my work where the main symmetries of particles display the uncertainty principle. The display is found in the external world of tangible objects and is where I have placed the Stone ring and ultimately written the conceptual compromise of alliance.

El càncer colorrectal és la tercera causa de mortalitat i morbiditat en els països occidentals. En el passat la informació relacionada amb aquesta alteració s'ha derivat en gran mesura de l'observació clínica. La dificultat de realitzar estudis prospectius dels factors etiopatogènics del càncer de còlon humà, fa necessari la inducció de neoplàsia colòniques experimentals en animals amb carcinogen químics.Aquests estudis han aportat mitjans addicionals per a investigar algunes de les característiques biològiques d'aquests tumors. La 1, 2-Dimetilhidracina és un carcinogen efectiu i selectiu de còlon en injecció subcutània en la rata. Els tumors colònicos induïts amb DMH en rosegadors mostren remarcable semblança histopatològica amb la neoplàsia humana.Diverses evidències experimentals suggereixen que la carcinogénesis inclou una sèrie de canvis seqüencials cel·lulars amb diferents propietats biològiques, bioquímiques i morfològiques respecte a les cèl·lules normals.Estudis bioquímics i histoquímics, han demostrat que la transformació neoplàsica de la mucosa colònica tractada amb DMH està associada amb importants canvis en la composició dels glicoconjugats i activitat de les glicosiltransferases. No obstant això, els mètodes histoquímics clàssics no permeten discriminar els diferents carbohidrats que componen els glicoconjugats ni els canvis associats a la transformació neoplàsica. L'aplicació de les lectines en seccions d'intestí gruixut permet observar diversos patrons de localització cel·lular i subcel·lular dels glicoconjugats del epiteli colònic.En la passada dècada la possibilitat de realitzar estudis citomètrics en mostres parafinades ha facilitat la realització d'estudis prospectius per a conèixer nous factors predictius de l'evolució de pacients amb càncer colorrectal. El coneixement de la cinètica cel·lular dels tumors colònics i de la mucosa exposada a la DMH en rosegadors mitjançant citometría de fluxe, i dels glicoconjugats mitjançant lectines poden proporcionar claus en la patogenia del càncer de còlon i ajudar a una prompta detecció de la transformació neoplàsica. / El cáncer colorrectal es la tercera causa de mortalidad y morbilidad en los países occidentales. En el pasado la información relacionada con esta alteración se ha derivado en gran medida de la observación clínica. La dificultad de realizar estudios prospectivos de los factores etiopatogénicos del cáncer de colon humano, hace necesario la inducción de neoplasias colónicas experimentales en animales con carcinógenos químicos.Estos estudios han aportado medios adicionales para investigar algunas de las características biológicas de estos tumores. La 1, 2-Dimetilhidracina es un carcinógeno efectivo y selectivo de colon en inyección subcutánea en la rata. Los tumores colónicos inducidos con DMH en roedores muestran remarcable semejanza histopatológica con la neoplasia humana.Diversas evidencias experimentales sugieren que la carcinogénesis incluye una serie de cambios secuenciales celulares con diferentes propiedades biológicas, bioquímicas y morfológicas respecto a las células normales.Estudios bioquímicos e histoquímicos, han demostrado que la transformación neoplásica de la mucosa colónica tratada con DMH está asociada con importantes cambios en la composición de los glicoconjugados y actividad de las glicosiltransferasas. Sin embargo, los métodos histoquímicos clásicos no permiten discriminar los diferentes carbohidratos que componen los glicoconjugados ni los cambios asociados a la transformación neoplásica. La aplicación de las lectinas en secciones de intestino grueso permite observar diversos patrones de localización celular y subcelular de los glicoconjugados del epitelio colónico.En la pasada década la posibilidad de realizar estudios citométricos en muestras parafinadas ha facilitado la realización de estudios prospectivos para conocer nuevos factores predictivos de la evolución de pacientes con cáncer colorrectal. El conocimiento de la cinética celular de los tumores colónicos y de la mucosa expuesta a la DMH en roedores mediante citometría de flujo, y de los glicoconjugados mediante lectinas pueden proporcionar claves en la patogenia del cáncer de colon y ayudar a una pronta detección de la transformación neoplásica.

L'eficiència en la producció de carn magra és el principal objectiu de la millora genètica porcina (Brascampi De Vries, 1992). D'entre els caràcters que determinen l'eficiència d'aquesta producció - la velocitat de creixement, el percentatge de magre de la canal, l'eficàcia en la conversió de l'aliment i el nombre de garrins criats per truja i any - fins fa pocs anys sols els tres primers formaven part de l'objectiu de selecció en la majoria de les poblacions europees (Webb i Bampton, 1989). Això no obstant, la situació ha anat canviant; el nombre de garrins criats per truja i any ha anat adquirint major importància en la rendibilitat de les explotacions porcines i, per a determinats productes, s'han anat arribat nivells òptims de magre en les canals (Hill i Webb, 1982). Objectius: 1.- Estimar els components de variança de la prolificitat mitjançant un model amb repetibilidad i sense efectes materns, i discutir l'efecte de la selecció de la població base sobre aquestes estimacions. 2.- Analitzar l'existència d'efectes materns sobre la prolificitat. 3.- Analitzar l'existència d'heterogeneïtat genètica entre la prolificitat de distints parts d'una mateixa truja. 4.- Avaluar les implicacions de l'existència d'heterogeneïtat genètica entre parts en l'avaluació genètica dels animals candidats a ser pares, i decidir, fent referència a un experiment de selecció hiperprolífica, quin model d'avaluació genètica utilitzar. / La eficiencia en la producción de carne magra es el principal objetivo de la mejora genética porcina (Brascamp y De Vries, 1992). De entre los caracteres que determinan la eficiencia de esa producción - la velocidad de crecimiento, el porcentaje de magro de la canal, la eficacia en la conversión del alimento y el número de lechones criados por cerda y año - hasta hace pocos años sólo los tres primeros formaban parte del objetivo de selección en la mayoría de las poblaciones europeas (Webb y Bampton, 1989). No obstante, la situación ha ido cambiando; el número de lechones criados por cerda y año ha ido adquiriendo mayor importancia en la rentabilidad de las explotaciones porcinas y, para determinados productos, se han ido alcanzado niveles óptimos de magro en las canales (Hill y Webb, 1982).Objetivos:1.- Estimar los componentes de varianza de la prolificidad mediante un modelo con repetibilidad y sin efectos maternos, y discutir el efecto de la selección de la población base sobre esas estimaciones.2.- Analizar la existencia de efectos maternos sobre la prolificidad.3.- Analizar la existencia de heterogeneidad genética entre la prolificidad de distintos partos de una misma cerda.4.- Evaluar las implicaciones de la existencia de heterogeneidad genética entre partos en la evaluación genética de los animales candidatos a ser padres, y decidir, haciendo referencia a un experimento de selección hiperprolífica, qué modelo de evaluación genética utilizar.

L'activitat hortícola al litoral mediterrani peninsular es desenvolupa seguint cicles de cultiu on alternen conreus a l'aire lliure i conreus protegits, en els quals es combinen una gran diversitat d'espècies vegetals. En aquesta zona es dóna un clima de transició entre el clima temperat i el tropical sec, amb estius calorosos i hiverns suaus. Amb aquestes condicions climatològiques i contràriament al que passa al centre i nord d'Europa, a la regió mediterrània molts organismes vius no aturen la seva activitat durant l'hivern o només l'aturen durant un període molt curt o en certs moments de l'estiu. En aquesta situació de presència continua de conreus i condicions ambientals òptimes, les plagues troben la possibilitat de desenvoluparse al llarg de tot l'any i assolir poblacions molt elevades. A això hi contribueix també la gran polifàgia que caracteritza a la majoria de les plagues, perquè els hi facilita l'adaptació a aquestes condicions heterogènies i canviants al llarg de l'any.Les estratègies de control biològic depenen del tipus de conreu al qual van dirigides, segons siguin protegits o d'aire lliure. En els conreus protegits les condicions ambientals més controlables faciliten la utilització de mètodes de control de tipus inoculatiu, amb alliberacions d'enemics naturals que s'han criat prèviament en una unitat de cria massiva. Aquest seria el cas de l'afelínid Encarsia formosa Gahan, parasitoid utilitzat en hivernacles de tomaqueres pel control de la mosca blanca dels hivernacles Trialeurodes vaporariorum (Westwood) (Castañé et al. 1988). Això no obstant, en els conreus protegits típics del litoral mediterrani peninsular també es poden desenvolupar estratègies de tipus augmentatiu o conservatiu. En aquesta zona els hivernacles són estructures semiobertes on les plagues i els seus enemics naturals tenen la possibilitat de colonitzarlos de forma espontània. Aquest seria el cas dels dípters minadors de fulla del gènere Liriomyza i dels seus enemics naturals. En el conreu de tomaquets a, els parasitoids autòctons estalvien, en molts casos, qualsevol intervenció per controlar aquesta plaga (Albajes et al. 1994). També colonitzen els hivernacles de tomaqueres de forma espontània certs heteròpters depredadors de règim alimentari polífag, els quals ajuden a reduir els nivells de mosca blanca i d'altres plagues. En els conreus d'aire lliure, l'estratègia majoritària va dirigida a la utilització dels enemics naturals autòctons, amb estratègies de tipus augmentatiu o conservatiu (Rabb et al 1976). La fauna d'enemics naturals és molt variada i abundant. Aquest seria el cas del programa de control integrat desenvolupat per l'IRTA de Cabrils destinat al control de la mosca blanca en camps de tomaquera d'exterior (Alomar et al. 1991). Aquest programa es basa en el maneig dels heteròpters de la família Miridae, que colonitzen espontàniament els camps de tomaquera i mantenen les poblacions de mosca blanca per sota del llindar de dany econòmic. / La actividad hortícola al litoral mediterráneo peninsular se desarrolla siguiendo ciclos de cultivo dónde alternan cultivos al aire libre y cultivos protegidos, en los cuales se combinan una grande diversidad de especies vegetales. En esta zona se da uno clima de transición entre el clima templado y el tropical seco, con veranos calurosos y inviernos suaves. Con estas condiciones climatológicas y contrariamente al que pasa al centro y norte de Europa, a la región mediterránea muchos organismos vivos no paran su actividad durante el invierno o sólo el paran durante uno periodoperíodo muy corto o en ciertos momentos del verano. En esta situación de presencia continúa de cultivos y condiciones ambientales óptimas, las plagas encuentran la posibilidad de desarrollarse a lo largo de todo el año y lograr poblaciones muy elevadas. A esto contribuye también la grande polifagia que caracteriza a la mayoría de las plagas, porque se los facilita la adaptación a estas condiciones heterogéneas y cambieantes a lo largo del año.Las estrategias de control biológico dependen del tipo de cultivo al cual van dirigidas, segundos sean protegidos o de aire libre. En los cultivos protegidos las condiciones ambientales más controlables facilitan la utilización de métodos de control de tipo inoculativo, con la liberación de enemigos naturales que se han criado previamente en una unidad de cría masiva. Este sería el caso del afelínid Encarsia formosa Gahan, parasitoide utilizado en invernaderos de tomateras por el control de la mosca blanca de los invernadero Trialeurodes vaporariorum (Westwood) (Castañé et al. 1988). Esto no obstante, en los cultivos protegidos típicos del litoral mediterráneo peninsular también se pueden desarrollar estrategias de tipo aumentativo o conservativo. En esta zona los invernadero son estructuras semiabiertas dónde las plagas y sus enemigos naturales tienen la posibilidad de colonizarlos de forma espontánea. Este sería el caso de los dípteros minadores de hoja el género Liriomyza y de sus enemigos naturales. En el cultivo de tomates a, los parasitoides autóctonos ahorran, en muchos casos, cualquiera intervención por controlar esta plaga (Albajes et al. 1994). También colonizan los invernaderos de tomateras de forma espontánea ciertos heterópteros depredadores de régimen alimentario polífago, los cuales ayudan a reducir los niveles de mosca blanca y de otros plagas. En los cultivos de aire libre, la estrategia mayoritaria va dirigida a la utilización de los enemigos naturales autóctonos, con estrategias de tipo aumentativo o conservativo (Rabb et al 1976). La fauna de enemigos naturales es muy variada y abundante. Este sería el caso del programa de control integrado desarrollado por el IRTA de Cabrils destinado al control de la mosca blanca en campos de tomaquera de exterior (Alomar te al. 1991). Este programa se basa en el manejo de los heterópteros de la familia Miridae, que colonizan espontáneamente los campos de tomatera y mantienen las poblaciones de mosca blanca por debajo del umbral de daño económico.