À la mémoire de Serge Prokofieff står högst upp på första sidan av Oboesonaten, FP 185 av Francis Poulenc. Stycket komponerades år 1962 och är Poulencs sista komposition, som han aldrig har fått möjligheten att höra innan han dog samma år. Under åren har Poulenc tillägnat sina verk till många vänner och bekanta. Sitt sista verk tillägnar han sin vän som han beundrar väldigt mycket, dvs. Prokofjev. Detta är en vinkel som jag länge har velat fördjupa mig i. Under studieåren har många lärare dragit kopplingar mellan oboesonaten och vissa verk av Prokofjev, som t.ex. baletten Romeo och Julia. Så jag har valt undersöka ämnet och se om det finns tydliga influenser av Prokofjevs musik i oboesonaten samt också att klargöra om huruvida stycket är karaktäristiskt för Poulencs stil som kommer från en fransk musiktradition. För att utöka mina kunskaper och för att bilda en större kontext om båda kompositörerna, har jag börjat med att läsa biografier om dessa. Även en utförlig analys av oboesonaten har genomförts. Genom att lyssna på verk av båda tonsättarna samt genom att titta i partitur har jag kunnat ta ut vissa ställen som kunde jämföras för att hjälpa mig vidare i min undersökning. Dessa ställen har jag lagt sida vid sida för en mer detaljerad analys och jämförelse. Jag upptäckte att det fanns en del likheter mellan oboesonaten och Prokofjevs musik, däremot mycket fler likheter mellan oboesonaten och andra verk av Poulenc. Det finns många närvarande kompositionsdrag som berättar att stycket är mycket karaktäristiskt för Poulencs sätt att skriva musik. Dock kan man också se en del kompositionsegenskaper som föredras av Prokofjev. Min slutsats är att det finns influenser av Prokofjev, men också att oboesonaten är Poulencs egen tillbakablick till ett rikt och händelsefullt liv samt en medryckande karriär. Att kunna känna igen dessa referenser till Prokofjev och till Poulencs tidigare musik bidrar till att man som musiker kan skapa en mer utförlig interpretation av stycket. Att förmedla kompositörens tankar är en stor del av en musikers jobb. Därför anser jag att det är viktigt att tolkningen av ett stycke stämmer överens i så stor utsträckning som möjligt med tonsättarens idéer. / <p>F Poulenc: Oboesonat, FP 185</p><p></p><p>Medverkande:</p><p>Gabriela Dogaru - oboe</p><p>Katarina Ström-Harg - piano</p>

In a brief survey of this history of the oboe, it is necessary to return to primitive instruments. It is impossible to give a definite date at which the oboe may have originated, but Schwartz, in this Story of Musical Instruments, accepts the periond of the Fourth Dynasty in Egypt, or about 3700 B.C., as the date of the oldest specimens of the early forms.1 We also know of their existence in the Mesopotamian culture of 2800 B.C. A shrill, double-reed instructment with some finger-holes is known to have exited in Greece about 1500 B.C., when that civilization was undergoing many changes, but frequently we omit the example of the oboe (called flute) (see footnote4), in the orchestra of King Nebuchadnezzar, in the early part of the sixth century. This Biblical reference is found in the third chapter of the Book of Daniel.2

No description available.

No description available.

John Mayer (1929-2004) was a British Indian composer and violinist. Despite his contributions to bringing Indian music to the West and his large output of works, the majority of his compositions remain largely unknown. This document focuses on Mayer's only oboe concerto, Shanai Awaz, which translates to "Sound of the Shanai" in Hindi. It is representative of his fusion of Indian and Western techniques. The performance guide helps the oboist navigate the fusion elements of the piece. Because no piano reduction of the score was made by the composer, the piece has likely not been performed since 1983. A piano reduction of the score was created as part of this dissertation to make it more accessible to oboists.

Esta investigación estudia la influencia de la lengüeta del oboe (estilo de rebajado, molde, grosor) en la acústica y percepción del sonido obtenido y en la propiocepción instrumental de los oboístas al interpretar. Para ello se fabrican 18 lengüetas con un diseño factorial de 3 estilos de rebajado (fr=francés, ge=alemán, us=americano), 3 moldes y 2 grosores. Diez oboístas profesionales, con el mismo oboe, graban cinco ejercicios con un micrófono de cercanía y evalúan propioceptivamente 19 criterios (escala de 1 a 7) para cada lengüeta tras cada ejercicio. Las mediciones acústicas sobre las 1900 muestras obtenidas muestran una influencia del estilo de rebajado en la afinación (p<,001; 2=,72; ge más aguda), la estabilidad de afinación (p<,001; 2=,04; fr más inestable), la intensidad (p<,001; 2=,09; fr menor intensidad), el centro de gravedad espectral (p<,001; 2=,14; fr menor riqueza espectral) y la armonicidad (p<,001; 2=,02; fr menor armonicidad). El molde y grosor dan resultados significativos pero marginales. Para estudiar las diferencias de timbre, diecinueve músicos realizaron una clasificación holística sobre un conjunto de 19 notas do5 (1 oboísta, 3 rebajados, 3 moldes y 2 grosores) y otro de 20 notas do5 (5 oboístas, 3 rebajados, 2 grosores). No aparecen diferencias significativas por estilo de rebajado, molde ni grosor. Sólo existen diferencias por intérpretes para el segundo conjunto (p<,01), corroborando un estudio previo que no destacaba diferencias de timbre por estilo de rebajado. Las respuestas propioceptivas obtienen diferencias significativas para: la evaluación de flexibilidad (p<,001; 2=,45; fr mayor), timbre (p<,001; 2=,23; ge mejor), rigidez (p<,001; 2=,18; fr menor), equilibrio (p<,01; 2=,15; us peor) y evaluación global sin el molde 168 (p<,01; 2=,15; us peor). El rebajado francés genera más facilidad para el arpegio (p<,001; 2=,36), diminuendo (p<,001; 2=30,) y legato (p<,001; 2=,54). El americano obtiene peor calidad de sonido p / Blasco Yepes, C. (2013). Influencias en la percepción sonora y en la interpretación del rebajado de la lengüeta del oboe [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/31120

Building/creating the learning of the oboe: Experimental implementation of improvisation and creation in Chamber Music and Group Music in a conservatory. Strategic Actions (2014-2017) An oboe's class in the music conservatory can be summed up in the practicing of the studies and of the instrument's own repertoire. In order to future oboists are able to perform scores along their life, this is the way required technique and musicality are addressed. However, we have noticed a far too large number of students who cannot find motivation in that way of approaching the class. Low performance, lack of motivation and premature abandonment are very components occurrence especially in adolescence. With this work, we expect to tackle that problem. By including improvisation and composition in the class, we expect to create in the student a need of self-expression through music that will encourage their technical and interpretative learning process. On the basis of the elements provided by Action-Research (Cain, 2008) (Kemmis & McTaggart, 1988), we have implemented two strategic actions which have helped us to understand and transform our practice within the class. Strategic Action I (school year 2014-2015) was applied to a Professional Education four-student group in Ribarroja del Turia Conservatory (Valencia); specifically, to the Music Chamber subject, in which students had to design their own repertoire and to set both technical and specific goals according to regulations for conservatoires. Short-term changes were very encouraging, though not so very a longer period of time. That took us to reflect deeply which led to Strategic Action II (school year 2016- 2017) which consisted of the didactic material design according to IEM Methodology (Instituto de Educación Musical) developed by Dr. Emilio Molina. His methodology is based on the "Improvisation as a Pedagogic System", which we have transferred and applied to the learning of the oboe. The Strategic Action II was implemented in an Elementary Education three-student group in Ribarroja de Turia Conservatory (Valencia) in an attempt to create, from the beginning, a more significant relationship between the instrument and its study. We cannot say that the results are definitive because they need the perspective of time, but they are being very motivating. Students see oboe as an instrument to express their musical ideas, not as a purpose in itself. From this perspective, difficulties are approached as personal challenges that make students feel motivated to solve. We consider this is one of the keys to make progress in any instrument learning in general and particularly in oboe's. / Haciendo/creando el aprendizaje del Oboe: Aplicación experimental de la improvisación y la creación en la clase de Música de Cámara y de Conjunto en el conservatorio. Acciones Estratégicas (2014-2017). Una clase de Oboe en el conservatorio se resume en la práctica de los estudios y el repertorio propio del instrumento. Con ello abordamos la técnica y el desarrollo de la musicalidad necesarias para interpretar las partituras que los futuros oboístas irán encontrándose a lo largo de su vida. Sin embargo, hemos observado que un número demasiado amplio del alumnado no encuentra motivación con esta forma de conducirnos en las clases. Especialmente durante la adolescencia aparecen problemas de bajo rendimiento en el estudio, desmotivación y abandono prematuro. Con este trabajo hemos pretendido dar respuesta a dicho problema incluyendo la improvisación y la composición en las clases, creando en el alumno una necesidad de autoexpresión mediante la música que alentara su aprendizaje técnico e interpretativo. Basándonos en los elementos que nos ofrecía la Investigación-Acción (Cain, 2008) (Kemmis & McTaggart, 1988) hemos puesto en marcha dos acciones estratégicas que nos han ayudado a comprender y trasformar nuestra práctica dentro del aula. La Acción Estratégica I (curso 2014-2015) fue aplicada a un grupo de cuatro alumnos de oboe cursando Enseñanzas Profesionales dentro de la asignatura de Música de Cámara en el Conservatorio de Riba Roja del Turia (Valencia). En ella los alumnos han creado su propio repertorio sobre el cual trabajar, tanto los objetivos técnicos como los objetivos específicos de la asignatura según la normativa para los conservatorios. Los cambios en el corto plazo fueron muy estimulantes, no obstante no se mantuvieron en el tiempo, lo cual nos llevó a una profunda reflexión que desembocó en la Acción Estratégica II (curso 2016-2017), consistente en el diseño de un material didáctico según la Metodología IEM, (Instituto de Educación Musical) impulsada por el Dr. Emilio Molina, basada en la "Improvisación como Sistema Pedagógico", que hemos aplicado y trasladado al aprendizaje del oboe. Se puso en marcha dentro de la asignatura de Conjunto, con un grupo de tres alumnos de oboe, esta vez cursando las Enseñanzas Elementales en el Conservatorio de Riba Roja de Turia (Valencia), con el ánimo de crear una relación con el instrumento, y su estudio, más significativa desde los inicios. Los resultados, sin poder anunciar que sean definitivos puesto que necesitan de la perspectiva del tiempo, están siendo más que alentadores. Los alumnos ven el oboe como un instrumento a través del cual expresar sus ideas musicales y no como un fin en sí mismo. Desde esta perspectiva las dificultades se plantean como retos personales que el estudiante se ve motivado a solucionar. Consideramos que esta es una de las claves para que se produzcan los avances en el aprendizaje de cualquier instrumento en general y del oboe en particular. / Construint/creant l'aprenentatge de l'Oboè: Aplicació experimental de la improvisació i la creació a la classe de Música de Cambra i de Conjunt en el conservatori. Accions estratègiques (2014-2017). Una classe d'Oboè al conservatori es resumeix en la pràctica dels estudis i el repertori propi de l'instrument. Amb açò abordem la tècnica i el desenvolupament de la musicalitat necessàries per a interpretar les partitures que els futurs oboistes es trobaran al llarg de la seua vida. Tanmateix, hem observat que un nombre excessivament ampli de l'alumnat no troba motivació amb eixa forma de conduir-nos a les classes. Especialment durant l'adolescència apareixen problemes de baix rendiment en l'estudi, desmotivació i abandó prematur. Amb aquest treball hem volgut donar resposta al problema incloent la improvisació i la composició dins la classe, amb la intenció de crear en l'alumne una necessitat d'auto expressió mitjançant la música, que encoratge el seu aprenentatge tècnic i interpretatiu. Basant-nos en els elements que ens oferia la Investigació-Acció (Cain, 2008) (Kemmis & McTaggart, 1988), hem posat en marxa dues accions estratègiques que ens han ajudat a comprendre i transformar la nostra pràctica dins l'aula. L'Acció Estratègica I (curs 2014-2015), va ser aplicada a un grup de quatre alumnes d'oboè, cursant els Ensenyaments Professionals dins de l'assignatura de Música de Cambra al Conservatori de Riba Roja de Túria (València). En ella, els alumnes han creat el seu propi repertori amb el qual treballar, tant els objectius tècnics com els específics de l'assignatura segons la normativa per als conservatoris. Els canvis a curt termini van ser molt estimulants, malgrat això cal dir que no es van mantindre en el temps, la qual cosa ens va portar a fer una reflexió profunda que ens abocà a l'Acció Estratègica II (curs 2016-2017), basada en el disseny d'un material didàctic segons la Metodologia IEM ("Instituto de Estudios Musicales"), impulsada pel Dr. Emilio Molina i fonamentada en la improvisació com a sistema pedagògic, que hem aplicat i traslladat a l'aprenentatge de l'oboè. Es va posar en marxa dins l'assignatura de Conjunt, amb un grup de tres alumnes d'oboè, aquesta vegada cursant els Ensenyaments Elementals al Conservatori de Riba Roja de Túria (València), amb la voluntat de construir una relació amb el instrument, i el seu estudi, més significativa des dels inicis. Els resultats, sense poder anunciar que siguen definitius, ja que necessiten de la perspectiva del temps, estan resultant més que encoratjadors. Els alumnes veuen l'oboè com un instrument amb el qual expressar les seues idees musicals, i no com un fi en ell mateix. Des d'aquesta perspectiva les dificultats es plantegen com a reptes personals que l'estudiant es veu motivat a solucionar. Considerem que aquesta és una de les claus per a que es produeixen els avanços en l'aprenentatge de qualsevol instrument en general i de l'oboè en particular. / Cotolí Miguel, MV. (2017). Haciendo/creando el aprendizaje del Oboe: Aplicación experimental de la improvisación y la creación en la clase de Música de Cámara y de Conjunto en el conservatorio. Acciones Estratégicas (2014-2017) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/89089

The aim of this project is to provide all the necessary information for an oboist who wishes to learn multiphonics, microtones or double tonguing. I will describe each technique and how it is produced. I will discuss my experience learning each technique and compare the different exercises and approaches I used. I collaborated with a composer to write a solo piece for oboe including the techniques above. I will talk about this experience alongside the comparison between playing the techniques in an isolated manner and in the context of a piece. / <p>Martinu Oboe Concerto</p><p>Sancan Sonatine for oboe and piano</p><p>SINK by Ciarán Hayes </p><p>Ravel Le Tombeau de Couperin arranged for wind quintet </p><p>Piano: Maria Rostotsky</p><p>Flute: Emma Eskeby </p><p>Oboe: Holly Chilton</p><p>Clarinet: Max Becker</p><p>Bassoon: Ciarán Hayes</p><p>Horn: Ludwig Hjortenhammar</p>

Quintet for winds and piano -- Preludes and fugues for piano solo -- Variation for string quartet. / Wong Kong Yu. / Thesis submitted in: December 2002. / Thesis (M.Mus.)--Chinese University of Hong Kong, 2003. / Includes bibliographical references (leaves ). / Abstracts in English and Chinese. / Abstract --- p.1 Page / Scores with Notes: / Chapter 1. --- Quintet for Winds and Piano / Note --- p.2 Pages / Score --- p.30 Pages / Chapter 2. --- Preludes and Fugues for Piano Solo / Note --- p.2 Pages / Score --- p.31 Pages / Chapter 3. --- Variations for String Quartet / Note --- p.2 Pages / Score --- p.9 Pages / Total Duration: 38 minutes

This is a study where I examine and compare the perceived emotional expression of brass instruments and reed instruments to investigate whether one group have an inherent tendency to better express a certain emotion than the other group. Based on scientifically proven methods, I have composed two musical pieces, where one of them represents the emotion of happiness and the other one represents the emotion of sadness. I have then written 5 arrangements per musical piece, where one of them consists of piano, two consists of solo instruments from each instrument group accompanied by piano, and two consists of a trio from each instrument group. This makes a total of 10 arrangements. These arrangements serve as audio examples in a web survey where I compare the two instrument groups based on how the audience perceive their emotional expression. A total of 36 people participated in the survey. Regarding the emotion of happiness, 71 % of the participants felt that trumpet and piano was the solo instrument version that best expressed happiness while 18 % chose oboe and piano. 44 % chose the brass trio as the happiest version while 36 % felt that the reed trio best expressed happiness. When it came to the emotion of sadness, 19 % of the participants chose trumpet and piano as the saddest solo instrument version, while 72 % felt that oboe and piano sounded the saddest. 25 % chose the brass trio as the saddest version while 67 % chose the reed trio.