Made available in DSpace on 2017-05-12T14:47:29Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Wagner _Menechini.pdf: 1892546 bytes, checksum: 3fa7daf5ea61fd34d884cb81b29a33f7 (MD5) Previous issue date: 2015-05-26 / The fungicide application (aerial and terrestrial) was carried out to control fungal diseases in the second season maize crop in 2013 and 2014 agricultural years in order to evaluate the its application quality. The study was conducted at São Bento Farm, municipality of Goioerê, Northwestern Paraná, according to the following geographical coordinates: latitude 24°13'04.14" South and longitude 52°56'08.36" West and altitude of 521 meters. The hybrid PIONEER 30K75 BT HERCULEX was used to evaluate the diseases severity before and after fungicide application (strobilurin + triazole), liquid mixture deposition and productivity. The aerial application was carried out with an Ipanema aircraft model in spray volumes of 7.5; 13.5; 20 and 30.3 L h‾1 with rotary atomizing nozzles. In the terrestrial application, it used the self-propelled spray of Stara brand, Gladiator model, with the following volumes: 90; 110; 130 and 150 L ha‾1, and even flat spray ends with air induction. One treatment without fungicide application was used as a control. The experimental design was carried out in groups and the study of liquid mixture deposition was carried out with the use of hydro sensitive papers that were set in the third upper, middle and lower part of maize plants. The aerial and terrestrial treatments showed a satisfactory control on maize disease for two consecutive years of research. The greatest drops coverings were obtained in 30.3 L ha-1 for aerial application and 150 L ha-1 volumes on terrestrial application. Average maize yields on terrestrial application were 3,400 and 3,976 kg ha-1, respectively, in 2013 and 2014. However, for aerial application, 3,392 and 4,293 kg ha-1 were recorded in 2013 and 2014, respectively. Maize yield of controls were 3,100 and 2,800 kg ha-1 for 2013 and 2014, respectively, in the terrestrial application. In aerial application, the control yield was 2,200 kg ha-1 in 2013 and 3,100 kg ha-1 in 2014. There was no significant difference in maize productivity according to the different volumes tested for both techniques of application, when compared among themselves, however, all treatments were superior to the control. / A aplicação de fungicida (aérea e terrestre) para o controle de doenças fúngicas na cultura do milho de segunda safra foi realizada nos anos agrícolas 2013 e 2014, com o objetivo de avaliar a qualidade de aplicação. O trabalho foi realizado na fazenda São Bento, município de Goioerê, Noroeste do Paraná, de acordo com as seguintes coordenadas geográficas: latitude 24°13'04.14" Sul e longitude 52°56'08.36" Oeste e altitude de 521 metros. O híbrido utilizado foi PIONEER 30K75 BT HERCULEX, para que fossem avaliadas a severidade de doenças antes e depois da aplicação do fungicida (estrobilurina + triazol), a deposição de calda e a produtividade. A aplicação aérea foi realizada com uma aeronave modelo Ipanema, nos volumes de calda de 7,5; 13,5; 20 e 30,3 L h‾1, com bicos atomizadores rotativos. Na aplicação terrestre, foi utilizado o pulverizador o autopropelido da marca Stara, modelo Gladiador com os volumes 90; 110; 130 e 150 L ha‾1, e pontas de jato plano uniforme com indução de ar. Um tratamento sem aplicação de fungicida foi utilizado como testemunha. O delineamento foi conduzido em faixas e o estudo de deposição da calda foi realizado com o uso de papéis hidrossensíveis, fixados nos terços superior, médio e inferior das plantas de milho. Os tratamentos aéreo e terrestre apresentaram controle satisfatório de doenças no milho, para os dois anos consecutivos da pesquisa. As maiores coberturas de gotas foram obtidas nos volumes de 30,3 L ha-1 para aplicação aérea e 150 L ha-1 na aplicação terrestre. Os rendimentos médios do milho na aplicação terrestre foram de 3.400 e 3.976 Kg ha-1, respectivamente, para os anos de 2013 e 2014. Todavia, para a aplicação aérea obtiveram-se 3.392 e 4.293 Kg ha-1, para os anos 2013 e 2014, respectivamente. Os rendimentos do milho nas testemunhas foram 3.100 e 2.800 Kg ha-1 para 2013 e 2014, respectivamente, na aplicação terrestre. Na aplicação aérea o rendimento da testemunha foi de 2.200 Kg ha-1 no ano de 2013 e 3.100 Kg ha-1 para o ano de 2014. Não houve diferença significativa na produtividade da cultura do milho, nos diferentes volumes testados para as duas técnicas de aplicação, quando comparados entre si, entretanto, todos os tratamentos foram superiores à testemunha.

El cor marró i la descomposició interna o llocat són dues importants alteracions fisiològiques que apareixen en la pera Blanquilla durant el període de frigoconservació. Aquests dos desordres es caracteritzen primer per l'enfosquiment del cor i després de la polpa. En el llocat aquest enfosquiment és de tipus humit i s'estén de forma ràpida a la totalitat de la polpa. En el cas del cor marró, la polpa presenta un aspecte sec i en aquesta hi ha grans i abundants cavitats.Encara es desconeixen els factors causants de l'aparició d'aquests dos desordres i els principals mecanismes bioquímics implicats en el seu desenvolupament. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat conèixer aquests factors i caracteritzar la via o vies bioquímiques implicades en el desenvolupament del cor marró i del llocat en peres Blanquilla. Concretament, s'ha estudiat com incideixen en la seva aparició una alta concentració de CO2 i el grau de maduresa a la collita. Per a cadascuna d'aquestes condicions es va mesurar la incidència i la severitat del cor marró i del llocat, els productes i els enzims associats amb els metabolismes fermentatiu i antioxidatiu, així com el grau de peroxidació de les membranes. Finalment, es va utilitzar l'anàlisi multivariant per a caracteritzar i diferenciar aquestes dues alteracions en funció dels paràmetres esmentats. A més, amb les tècniques multivariants es pretenia complementar i confirmar els resultats interpretats bioquímicament.Les dues alteracions van aparèixer en l'atmosfera controlada (AC) d'alt contingut de CO2 però ambdues es van diferenciar en el temps d'aparició. El llocat va aparèixer aproximadament als tres mesos de conservació mentre que el cor marró es va manifestar després d'aquesta data. A més, el llocat també es va presentar en l'atmosfera de fred normal però al final del període de conservació. Els fruits conservats en AC d'alt nivell de CO2, al principi es van caracteritzar per una important disminució de l'àcid ascòrbic (AA) i, posteriorment, per un major estat de peroxidació de les membranes respecte a les altres dues atmosferes. El cor marró és conseqüència dels danys oxidatius que es donen en condicions d'alt CO2 (baix contingut d'AA i insuficient activitat dels enzims antioxidants, ascorbata peroxidasa i catalasa). En canvi, el llocat implica majoritàriament el metabolisme fermentatiu i està altament relacionat amb l'activitat de l'enzim alcohol deshidrogenasa i el contingut d'acetaldehid. També hi intervenen altres metabolismes com l'oxidatiu però en menor grau d'implicació que en el cor marró. L'anàlisi multivariant va confirmar els resultats obtinguts en l'anàlisi bioquímica: el cor marró i el llocat són dos desordres diferents que impliquen vies metabòliques similars però amb diferent grau d'implicació. Els models de predicció construïts a partir dels paràmetres de qualitat indiquen que cap d'aquests paràmetres no pot ser utilitzat com a marcador per a predir o detectar el cor marró i/o el llocat. En canvi, el contingut d'AA pot utilitzar-se com a marcador del cor marró. Aquest desordre es dóna quan s'arriba al contingut llindar d'AA que determina l'inici del desenvolupament però, aquest valor està encara per determinar en peres Blanquilla. Un avançat estat de maduresa a la collita i una atmosfera amb un alt contingut de CO2, determinen l'aparició del cor marró i incrementen les pèrdues d'AA, probablement degudes a la reducció de la seva capacitat antioxidant. / El corazón pardo y la descomposición interna son dos importantes alteraciones fisiológicas que aparecen en la pera Blanquilla durante su período de conservación. Estos dos desórdenes fisiológicos se caracterizan, primero, por un empardecimiento del corazón y, posteriormente, por el de la pulpa. En la descomposición interna este empardecimiento es de tipo húmedo y se extiende rápidamente a toda la pulpa. En cambio, en el corazón pardo los tejidos presentan un aspecto seco con grandes y abundantes cavidades en la pulpa. Se desconocen aún los factores causantes de la aparición de los dos desórdenes y los principales mecanismos bioquímicos implicados en su desarrollo. El objetivo de esta tesis ha sido conocer estos factores, así como caracterizar la vía o vías bioquímicas implicadas en el desarrollo del corazón pardo y de la descomposición interna en peras Blanquilla. Concretamente, se ha estudiado cómo inciden en su aparición una alta concentración de CO2 y el grado de madurez a la cosecha. Para cada una de estas condiciones se determinó la incidencia y la severidad de cada alteración, los productos y las enzimas asociadas con el metabolismo fermentativo y antioxidativo, así como el grado de peroxidación de las membranas. Finalmente, se utilizó el análisis multivariante para caracterizar y diferenciar las dos alteraciones en función de los parámetros citados. Además, con las técnicas multivariantes se pretendía complementar y caracterizar los resultados interpretados bioquímicamente. Las dos alteraciones aparecieron en la atmósfera controlada (AC) de alto nivel de CO2, pero se diferenciaron en el tiempo de aparición. La descomposición interna apareció aproximadamente a los tres meses de conservación, mientras que el corazón pardo se manifestó con posterioridad a esta fecha. Además, la descomposición interna también se presentó en la atmósfera de frío normal, pero al final del período de conservación. Losfrutos conservadoss en la AC de alto nivel de CO2, al principio se caracterizaron por una importante disminución del ácido ascórbico (AA) y, posteriormente, por un mayor estado de peroxidación de las membranas respecto a las otras dos atmósferas. El corazón pardo es consecuencia de los daños oxidativos que se dan en condiciones de alto CO2 (bajo contenido de AA e insuficiente actividad de las enzimas antioxidantes, ascorbata peroxidasa y catalasa). En cambio, la descomposición interna está altamente relacionada con la enzima alcohol deshidrogenasa y el contenido de acetaldehido y, por tanto, implica mayoritariamente el metabolismo fermentativo. Además, en su desarrollo intervienen otros metabolismos, como el oxidativo, pero en menor grado que en el corazón pardo. El análisis multivariante confirmó los resultados obtenidos en el análisis bioquímico: que el corazón pardo y la descomposición interna son dos desórdenes fisiológicos distintos que implican vías metabólicas similares, pero con diferente grado de implicación. Los modelos de predicción construídos a partir de los parámetros de calidad indican que ninguno de estos parámetros puede utilitzarse como marcador para predecir y/o detectar ni el corazón pardo ni la descomposición interna. En cambio, el contenido de AA sí puede utilizarse como marcador del corazón pardo. Esta alteración se manifiesta cuando el contenido de AA disminuye por debajo de un determinado nivel, valor que en peras Blanquilla aún está por determinar. Un avanzado estado de madurez a la cosecha y una AC de alto contenido de CO2 determinan la aparición del corazón pardo e incrementan las pérdidas de AA, probablemente debidas a la reducción de su capacidad antioxidante. / Brown heart and core browning are two important post harvest disorders that occur in Blanquilla pear during storage. These two disorders are characterised by browning first the core and later the flesh. Core browning appears as brown areas in the mid-cortex of the flesh and the lesions subsequently tend to extend and may affect the entire pulp. In the case of brown heart, the tissue is dry and large and/or numerous cavities are formed in the pulp. The factors and the underlying biochemical mechanisms involved in the development of these disorders remain unclear. The aim of this thesis was to determine and characterise the biochemical pathways involved in the development of brown heart and core browning in Blanquilla pears. More exactly, we studied the effects of high CO2 concentration and harvest date on the disorders incidence. For each condition, the incidence and the damage percentage for each kind of disorder was correlated with the products and the enzymes involved in fermentative and oxidative metabolism. Multivariate analysis was used to characterise and differentiate the two disorders and was used to complement and confirm the biochemical results. Core browning and brown heart were observed when the fruits were stored at high CO2 concentration but appeared at different time. Core browning appeared first, after 3 months of storage and brown heart later. Fruits kept in air developed core browning but at the final of storage. Fruits stored at high CO2 concentration, exhibited first an important decrease in ascorbate level (AA), and later lipid peroxidation. Brown heart is the consequence of oxidative damage which appeared at high CO2 (low level of ascorbate and insuficient activity of antioxidants enzymes, ascorbate peroxidase and catalase). In contrast, core browning correlated with alcohol deshidrogenase activity and acetaldehyde content, a result that showed that fermentation is probably an underlying metabolism in the core browning incidence. Oxidative process could also be involved in core browning, but to a lesser extent than in brown heart. Multivariate analysis confirm these biochemical results and indicate that core browning and brown heart are two different disorders involving similar metabolic pathways but at a different level. According to the prediction model obtained using quality parameters, we conclude that none of these parameters may predict brown heart and core browning disorders. However, the AA level can be a marker of brown heart. This disorder is initiated when an AA dropped below a certain threshold, which remain to be determined in Blanquilla pears. Advanced maturity of fruits at harvest and storage in high CO2 determine the appearance of brown heart and increase the loss of AA, perhaps through a reduction in antioxidant capacity.

L'activitat hortícola al litoral mediterrani peninsular es desenvolupa seguint cicles de cultiu on alternen conreus a l'aire lliure i conreus protegits, en els quals es combinen una gran diversitat d'espècies vegetals. En aquesta zona es dóna un clima de transició entre el clima temperat i el tropical sec, amb estius calorosos i hiverns suaus. Amb aquestes condicions climatològiques i contràriament al que passa al centre i nord d'Europa, a la regió mediterrània molts organismes vius no aturen la seva activitat durant l'hivern o només l'aturen durant un període molt curt o en certs moments de l'estiu. En aquesta situació de presència continua de conreus i condicions ambientals òptimes, les plagues troben la possibilitat de desenvoluparse al llarg de tot l'any i assolir poblacions molt elevades. A això hi contribueix també la gran polifàgia que caracteritza a la majoria de les plagues, perquè els hi facilita l'adaptació a aquestes condicions heterogènies i canviants al llarg de l'any.Les estratègies de control biològic depenen del tipus de conreu al qual van dirigides, segons siguin protegits o d'aire lliure. En els conreus protegits les condicions ambientals més controlables faciliten la utilització de mètodes de control de tipus inoculatiu, amb alliberacions d'enemics naturals que s'han criat prèviament en una unitat de cria massiva. Aquest seria el cas de l'afelínid Encarsia formosa Gahan, parasitoid utilitzat en hivernacles de tomaqueres pel control de la mosca blanca dels hivernacles Trialeurodes vaporariorum (Westwood) (Castañé et al. 1988). Això no obstant, en els conreus protegits típics del litoral mediterrani peninsular també es poden desenvolupar estratègies de tipus augmentatiu o conservatiu. En aquesta zona els hivernacles són estructures semiobertes on les plagues i els seus enemics naturals tenen la possibilitat de colonitzarlos de forma espontània. Aquest seria el cas dels dípters minadors de fulla del gènere Liriomyza i dels seus enemics naturals. En el conreu de tomaquets a, els parasitoids autòctons estalvien, en molts casos, qualsevol intervenció per controlar aquesta plaga (Albajes et al. 1994). També colonitzen els hivernacles de tomaqueres de forma espontània certs heteròpters depredadors de règim alimentari polífag, els quals ajuden a reduir els nivells de mosca blanca i d'altres plagues. En els conreus d'aire lliure, l'estratègia majoritària va dirigida a la utilització dels enemics naturals autòctons, amb estratègies de tipus augmentatiu o conservatiu (Rabb et al 1976). La fauna d'enemics naturals és molt variada i abundant. Aquest seria el cas del programa de control integrat desenvolupat per l'IRTA de Cabrils destinat al control de la mosca blanca en camps de tomaquera d'exterior (Alomar et al. 1991). Aquest programa es basa en el maneig dels heteròpters de la família Miridae, que colonitzen espontàniament els camps de tomaquera i mantenen les poblacions de mosca blanca per sota del llindar de dany econòmic. / La actividad hortícola al litoral mediterráneo peninsular se desarrolla siguiendo ciclos de cultivo dónde alternan cultivos al aire libre y cultivos protegidos, en los cuales se combinan una grande diversidad de especies vegetales. En esta zona se da uno clima de transición entre el clima templado y el tropical seco, con veranos calurosos y inviernos suaves. Con estas condiciones climatológicas y contrariamente al que pasa al centro y norte de Europa, a la región mediterránea muchos organismos vivos no paran su actividad durante el invierno o sólo el paran durante uno periodoperíodo muy corto o en ciertos momentos del verano. En esta situación de presencia continúa de cultivos y condiciones ambientales óptimas, las plagas encuentran la posibilidad de desarrollarse a lo largo de todo el año y lograr poblaciones muy elevadas. A esto contribuye también la grande polifagia que caracteriza a la mayoría de las plagas, porque se los facilita la adaptación a estas condiciones heterogéneas y cambieantes a lo largo del año.Las estrategias de control biológico dependen del tipo de cultivo al cual van dirigidas, segundos sean protegidos o de aire libre. En los cultivos protegidos las condiciones ambientales más controlables facilitan la utilización de métodos de control de tipo inoculativo, con la liberación de enemigos naturales que se han criado previamente en una unidad de cría masiva. Este sería el caso del afelínid Encarsia formosa Gahan, parasitoide utilizado en invernaderos de tomateras por el control de la mosca blanca de los invernadero Trialeurodes vaporariorum (Westwood) (Castañé et al. 1988). Esto no obstante, en los cultivos protegidos típicos del litoral mediterráneo peninsular también se pueden desarrollar estrategias de tipo aumentativo o conservativo. En esta zona los invernadero son estructuras semiabiertas dónde las plagas y sus enemigos naturales tienen la posibilidad de colonizarlos de forma espontánea. Este sería el caso de los dípteros minadores de hoja el género Liriomyza y de sus enemigos naturales. En el cultivo de tomates a, los parasitoides autóctonos ahorran, en muchos casos, cualquiera intervención por controlar esta plaga (Albajes et al. 1994). También colonizan los invernaderos de tomateras de forma espontánea ciertos heterópteros depredadores de régimen alimentario polífago, los cuales ayudan a reducir los niveles de mosca blanca y de otros plagas. En los cultivos de aire libre, la estrategia mayoritaria va dirigida a la utilización de los enemigos naturales autóctonos, con estrategias de tipo aumentativo o conservativo (Rabb et al 1976). La fauna de enemigos naturales es muy variada y abundante. Este sería el caso del programa de control integrado desarrollado por el IRTA de Cabrils destinado al control de la mosca blanca en campos de tomaquera de exterior (Alomar te al. 1991). Este programa se basa en el manejo de los heterópteros de la familia Miridae, que colonizan espontáneamente los campos de tomatera y mantienen las poblaciones de mosca blanca por debajo del umbral de daño económico.

Es va caracteritzar la interacció genètica del sistema Erysiphe graminis / Hordeum vulgare subsp. vulgare a Catalunya, a través dels caràcters de virulència/avirulència i resistència/susceptibilitat, amb l'objecte d'una millor utilització de la resistència raça-específica pel control d'aquesta malaltia.S'obtingueren 11 mostres aleatòries de la població aèria d'espores mitjançant una 'Schwarzbach jet spore sampler'. En un total de 948 colònies individuals s'analitzà al laboratori la virulència sobre un conjunt de genotipus amb els al.lels de resistència Mla1, Mla3, Mla6, Mla7, Mla9, Mla12, Mla13, Mlk, Mlg, mlo, Ml(La) i Mlh. Part d'aquestes colònies s'analitzaren també amb la resta de les resistències incloses en les línies quasi-isogèniques de Pallas i el cv. Triumph. La distribució de la resistència s'estimà a partir de la producció d'ordi precintat a Catalunya i dels al.lels de resistència que porten aquestes varietats. Addicionalment, es van identificar per primera vegada els al.lels de resistència raça-específics presents en 12 varietats comercials, mitjançant la interacció amb 10 aïllaments d' E. graminis f.sp. hordei.La virulència de la població del patogen està adaptada a l'estructura de resistència/susceptibilitat de la població de l'hoste. En més del 73% de la superfície d'ordi hi ha present alguna resistència, si bé les resistències predominants Weihenstephan, Ragusa, Laevigatum i Hauters són inefectives pel control de la malaltia, degut a les altes freqüències de les virulències complementàries.En canvi, en relació a les resistències Kwan, Lyallpur, Arabische i Monte Cristo, que només ocupen cadascuna una superfície al voltant del 10-15%, les freqüències de virulència complementàries són intermèdies.No es va detectar cap colònia virulenta a les resistències Abessinian, Ruppe i Mlo. Aquestes, juntament amb les resistències Algerian i Ricardo són les més efectives pel control de la cendrosa.Atenent a l'alta diversitat observada de la virulència i l'elevada complexitat dels aïllaments, juntament amb la localització i el clima de Catalunya, es suggereix que l'inòcul primari està format bàsicament per ascospores. I que és la recombinació sexual obligatòria juntament amb el desenvolupament poc sever de la malaltia en termes mitjans, el fet que origina que al final del cicle no predomini cap raça.Pel control de la cendrosa de l'ordi en una agricultura sostenible es proposa augmentar la durabilitat d'aquestes resistències mitjançant una major diversificació, i incrementar el nivell de resistència raça-no específica. / Se caracterizó la interacción genética del sistema Erysiphe graminis / Hordeum vulgare subsp. vulgare/ a Catalunya, a través de los caracteres de virulencia/avirulencia y resistencia/susceptibilidad, con el objeto de una mejor utilización de la resistencia raza-específica por el control de esta enfermedad.Se obtuvieron 11 muestras aleatorias de la población aérea de espora mediante una 'Schwarzbach jet spore sampler'. En un total de 948 colonias individuales se analizó al laboratorio la virulencia sobre un conjunto de genotipos con los alelo de resistencia Mla1, Mla3, Mla6, Mla7, Mla9, Mla12, Mla13, Mlk, Mlg, mlo, Ml(La) y Mlh. Parte de estas colonias se analizaron también con el resto de las resistencias inclusas en las líneas casi-isogénicas de Pallas y el cv. Triumph. La distribución de la resistencia se estimó a partir de la producción de cebada precintada a Catalunya y de los alelo de resistencia que traen estas variedades. Adicionalmente, se identificaron por primera vez los alelo de resistencia raza-específicos presentes en 12 variedades comerciales, mediante la interacción con 10 aislamientosaslamientos d'E. graminis f.sp. hordei.La virulencia de la población del patógeno está adaptada a la estructura de resistencia/susceptibilidad de la población del huésped. En más del 73% de la superficie de cebada hay presente alguna resistencia, si bien las resistencias predominantes Weihenstephan, Ragusa, Laevigatum y Hauters son inefectivas por el control de la enfermedad, adeudado a las altas frecuencias de las virulencias complementarias.A cambio, en relación a las resistencias Kwan, Lyallpur, Arabische y Monte Cristo, que sólo ocupan cada una una superficie alrededor del 10-15%, las frecuencias de virulencia complementarias son intermedias.No se detectó ninguno colonia virulenta a las resistencias Abessinian, Ruppe y Mlo. Estas, junto con las resistencias Algerian y Ricardo son las más efectivas por el control de la cenicilla.Atendiendo a la alta diversidad observada de la virulencia y la elevada complejidad de los aislamientosaslamientos, junto con la localización y el clima de Catalunya, se sugiere que el inoculo primario está formado básicamente por ascosporas. Y que es la recombinación sexual obligatoria junto con el desarrollo poco severo de la enfermedad en promedios, el hecho que origina que al final del ciclo no predomine ninguna raza.Por el control de la cenicilla de la cebada en una agricultura sostenible se propone aumentar la durabilidad de estas resistencias mediante una mayor diversificación, y incrementar el nivel de resistencia raza-no específica.

No description available.

Desde 1988, año en que se descubrieron las fumonisinas, toxinas de origen füngicoproducidas básicamente por especies del género Fusarium, numerosos estudiostoxicológicos han puesto de manifiesto su implicación en la problemática para la saludanimal que se deriva del consumo de piensos y otros productos agrícolas contaminados porFusarium sección Liseola por parte del ganado. Asimismo, se ha llegado a asociar de algunamanera el consumo directo de maíz contaminado, con el desencadenamiento de cánceresofágico en humanos, sin embargo la relación causa-efecto no ha sido demostrada.Si bien la contaminación masiva de materias primas por fumonisinas por lo general se asociaa países subdesarrollados del continente africano, asiático y Sudamérica, estudios deincidencia llevados a cabo en otros muchos países han demostrado que en mayor o menorcantidad, las fumonisinas se hallan presentes en la mayoría de muestras de maíz paraalimentación animal ensayadas. Este hecho ha dado lugar a la proliferación de estudios detodo tipo, dentro de los cuales se enmarca esta tesis, encaminados a dilucidar en quémomento y bajo qué condiciones se producen estas micotoxinas.Los objetivos de la presente tesis han sido en primer lugar, determinar el impacto que, la aw,la temperatura y los conservantes químicos, como factores abióticos, ejercen sobre lagerminación, crecimiento y producción de FB] por F. monili/orme y F. proliferatum enmaíz. En segundo lugar se ha determinado el efecto de las interacciones rungicas, es decir,cómo influyen cepas füngicas propias del maíz sobre el desarrollo y producción de FB] porlas cepas de Fusarium, y su relación con el resto de factores abióticos. Posteriormente, a lavista de estos resultados, se ha pasado a evaluar el potencial que la manipulación de losfactores abióticos puede tener como sistema de control del grano almacenado. Por último, sehan ensayado la cuantificación de la producción de enzimas hidrolíticos por Fusariumsección Liseola, como método alternativo de detección de su presencia en grano, así como ladeterminación del valor calórico del grano contaminado por estas mismas cepas, comométodo alternativo de cuantificación de la pérdida de calidad del grano.Se ha demostrado que a pesar de que las cepas de Fusarium son capaces de crecer endiferentes substratos, la producción masiva de fumonisinas únicamente se da en el maíz. Seha visto que sobre este cereal la germinación de estas cepas es posible entre 5 y 37°C y a awà 0,88, el intervalo se estrecha ligeramente para el crecimiento (7-37°C, arw ä 0,90), y porúltimo, y lo que es más importante, la producción de FBt solo es posible entre 10 y 37°C y aaw > 0,93, con las consecuencias que este dato reporta desde el punto de vista del control enmaíz y productos derivados. Se ha demostrado que los conservantes a base de propionatosexistentes en el mercado son útiles para el control del crecimiento de Fusaríum spp. in situ,pero para el control de la producción de FBi sólo es eficaz a concentraciones > 0,07%.La presencia de otras cepas füngicas en cultivos mixtos, en general, inhibió el desarrollo deFusarium, siendo A. flaws y A. niger las especies que causaron mayor impacto. Su efecto,sin embargo, dependió de los factores abióticos involucrados. En general, las especies deFusarium compitieron con éxito a aw altas, y mejor a temperaturas cercanas a los 15°C. Sinembargo, se observó que a a^ altas, la producción de FBi podía verse potenciada pordeterminadas especies, principalmente A. niger.Finalmente, además de la determinación de fumonisinas en materias primas, se ha visto quela monitorización de la actividad enzimàtica en el grano, y de la pérdida de valor calórico delmismo pueden ser buenos índices de la infección del grano por Fusarium. +En conclusión, de la presente tesis se deriva que, en condiciones normales, el control de lacontaminación por fumonisinas del grano en post-cosecha puede llevarse a cabo con éxitopor el simple control de la ÜTW; en esta etapa la flora acompañante puede incluso actuar comofactor adicional de control. Sin embargo, cabe resaltar que a partir de estos mismosresultados se puede deducir que la presencia de fumonisinas en maíz puede ser ya muy altaen el campo, y que años lluviosos puedan provocar niveles altos de las mismas antes delsecado.

No description available.

Es fiimonisines, produïdes principalment per Fusariumverticillioides i F. proliferatum, i la zearalenona (ZEA) i el deoxinivalenol(DON), produïdes per F. graminearum entre altres espècies de Fusarium,són micotoxines que es troben freqüentment al panís. Donat que laproducció de micotoxines es veu influenciada per diferents factors biòtics iabiòtics, el grau de contaminació amb aquestes toxines varia any rera any,depenent tant de las condicions climàtiques com de les pràctiques agràries.Les espècies del gènere Fusarium os consideren com a fongs de camp, ja quecolonitzen els conreus abans de la collita; la prevenció mitjançant el controlprecollita és el primer pas per a minimitzar la contaminació amb lesmicotoxines produïdes per aquestes espècies. L'ús de fungicides sintèticss'està controlant cada cop més i la pressió per a trobar alternatives méssegures augmenta. Diversos estudis s'han centrat en trobar fungicides quesiguin segurs tant per a la salut com per al medi ambient. Els extractesnaturals de plantes poden proveir una alternativa als fungicides sintètics.Diferents investigadors han realitzat estudis observant l'efecte dels olisessencials en el creixement fúngic i han constatat que alguns d'ells podrienservir com fungicides naturals.Els objectius d'aquesta tesi han estat a) avaluar la contaminació perfumonisines Bi (FBO en panís i productes derivats del panís. destinats alconsum humà i animal a Espanya. En segon lloc, b) s'ha determinat l'efectede les interaccions fúngiques, entre soques de F. verticillioides i F.proliferatum productores de fumonisines, amb soques de F. graminearum,productores de zearalenona i deoxinivalenol, en el creixement i la produccióde micotoxines y la relació amb els factors abiòtics. Posteriorment, c) s'harealitzat una avaluació in vitro d'una sèrie d'olis essencials per a determinarel seu efecte inhibitor! del creixement de F. verticillioides, F. proliferatum iF. graminearum. Finalment, d) s'han seleccionat cinc olis essencials amb elsquals s'han continuat els estudis, a fi d'avaluar el seu efecte com inhibidorsdel creixement de F. verticillioides, F. proliferatum i F. graminearum i de laproducció de fumonisines, zearalenona i deoxinivalenol en funció delsfactors abiòticos (aw i temperatura) en grans de panís irradiats.Es va veure que el 86 % de les mostres recollides durant els anys1998-2000, destinades al consum animal contenien FBi en un interval de 89-8760 ng g"1. Quatre d'aquestes mostres presentaren nivells de FBi superiorsa 5000 ng g"1, que és el límit recomanat pel Comité de Micotoxines de 1'Associació Americana de Veterinaris de Laboratoris de Diagnosi per cavallsi altres equins. El 23 % de las mostres destinades al consum humà estavencontaminades amb FBl5 tot i que els valors trobats van ser generalmentbaixos. Es va veure que els productes de panís que han estat processatsindustrialment, principalment per via tèrmica, presenten concentracionsmenors de FBi.En general, la producció de les micotoxines estudiades no semblatenir un paper lligat a l'obtenció d'un avantatge competitiu davant d'altresespècies. Tampoc s'observà una inhibició de la producció de micotoxinesdeguda a la presència d'altres espècies competidores. La producció va estarmés condicionada pels factors abiòtics, com la temperatura i la aw que per lapossible interacció entre diferents espècies de floridures.Els olis essencials que mostraren major activitat antifúngica forenels de canyella, clau, lemongrass, orenga i palmarosa. L'acció antimicòtica iantimicotoxigènica d'aquests cinc olis essencials fou més accentuada quan elgra tenia la màxima aw estudiada (0,995). Els olis essencials de orenga, clau ilemongrass inhibiren significativament el creixement de totes les soques deles tres espècies de Fusarium estudiades quan el gra de panís tenia una a^inicial de 0,995 i s'incubava a 20 o a 30 °C. La producció de FI?! per F.verticillioides i F. proliferatum, i la producció de DON per F. graminearumforen significativament inhibides pels cinc olis essencials estudiats quan elsgrans de panís tenien una aw inicial de 0,995 y s'incubaven a 30 °C. Noobstant, al realitzar la incubació a 20 °C, la producció de FB] per F.verticillioides fou estimulada pels olis essencials de clau i orenga. D'altrabanda, la producció de ZEA fou inhibida només per l'oli essencial depalmarosa, a les dues temperatures quan la aw inicial del panís era de 0,995Realitzar un seguiment de la temperatura, la precipitació y la humitatrelativa durant el desenvolupament del gra de panís al camp permetriaefectuar una sèrie de recomanacions sobre els tractaments a seguir. Eltractament amb olis essencials com a fungicides podria ser una alternativa,encara que prèviament s'haurien de fer més estudis per a determinar laviabilitat. La implementació d'un sistema integrat, que consistiriabàsicament en un programa de control basat en l'Anàlisi de Perills y PuntsCrítics de Control (APPCC), seria necessari per a assegurar una baixacontaminació en els aliments. / Fumonisins, which are mostly produced by Fusarium verticillioidesand F. proliferatum, and zearalenone (ZEA) and deoxynivalenol (DON),which are produced by F. graminearum among other Fusarium species, arecommon contaminants in maize. These mycotoxins production is influencedby some biotic and abiotic factors, therefore contamination level varies everyyear, and depends on environmental conditions and agricultural practices.Fusarium spp. is usually described as a field fungi, because it colonises thecrop before harvest; the preharvest control is the first step to prevent fromthe invasion of these Fusarium species and mycotoxins production underfield conditions. The use of synthetic fungicides is becoming morecontrolled, and there is an increasing pressure to find safer alternatives.Several researchers have focused in the search for fungicides that are safe tohumans and for the environment. Natural extracts from plants may providean alternative to synthetic fungicides. Researchers have examined the effectof some essential oils on growth rates of some fungi and have shown thatsome of them could be used as natural fungicides.The objectives of the present thesis were to investigate a) thefumonisin Bi (FBO contamination on corn and corn-based food productsfrom Spain, intended for animal and human consumption; b) the effect offungal interactions between producing fumonisin isolates, and isolates of F.graminearum producing zearalenone and deoxynivalenol, on growth rate andmycotoxins production and the relationship with abiotic factors; c) an invitro screening of some essential oils on inhibition of mycelial growth of F.verticillioides, F. proliferatum and F. graminearum; and d) the study wascontinued with five selected essential oils from the screening assess theirefficacy on growth rate of F. verticillioides, F. proliferatum and F.graminearum and inhibition of FBb zearalenone and deoxynivalenolproduction at different aw and temperature conditions in maize grain.

Under the ancient threat of morbidity and mortality from infectious diseases, human societies have responded for thousands of years by imposing social containment measures. Even before theorists and laymen recognized the existence of pathogenic organisms, or fully understood the principles of contagion, many societies and individuals did empirically infer that such diseases were transmissible from human to human (as well as sometimes between animals and humans). Having few effective technological measures to prevent or treat contagions, they did devise a variety of socio-behavioral procedures for separating overtly ill persons or suspected disease-carriers from nominally uninfected people. These methods included various kinds of quarantines and isolations. By the early years of the American republic, all of the states and many other jurisdictions had the legal power to impose them, and they have long remained on the codebooks of much of the country even as secular trends and bio-scientific advances appeared to reduce the dangers of epidemic disease in the Developed World. In recent years, however, there has been a recognized resurgence of infectious diseases in Western countries, and such developments as microbial resistance to antibiotics are threatening present-day control technologies. Under these circumstances, it is hypothesized here that societies must plan for the renewed usage of the ancient socio-legal contagion-controls, including quarantines and isolations, at least as part of a multi-pronged response to the renewed challenge of epidemics. However, the existing quarantine/isolation laws do not universally reflect modern scientific understandings of disease processes, and they have always conflicted with other socioethical and litical "goods" such as individual liberties and commerce. Thus, it is submitted here that it has become crucial to understand the historic character of quarantine-type measures on a "macro" plane, in order to learn from past errors, and to help develop modern quarantine/isolation laws and practices that reflect current bioscientific and legal thinking. The instant Dissertation analyzes the longstanding system of socio-legal controls over contagion, presenting a hypothetical structure that distinguishes them along several "Dimensions." In addition, it presents a functional schema that would help public health policy-makers, legislative drafters, and administrators to address individual contagions in terms of another set of "Dimensions," which would be more responsive to evolving bioscientific and jurisprudential thought. To that end, this Dissertation presents a simple Algorithm that can be utilized when developing contagion-control laws that can be closely fitted to particular contagions, their specific manifestations, and their epidemic phases.

Submitted by Leonardo Cavalcante (leo.ocavalcante@gmail.com) on 2018-04-25T12:47:24Z No. of bitstreams: 1 Arquivototal.pdf: 3335504 bytes, checksum: e81bc52b72d0af2d95101eed4cee236c (MD5) / Made available in DSpace on 2018-04-25T12:47:24Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Arquivototal.pdf: 3335504 bytes, checksum: e81bc52b72d0af2d95101eed4cee236c (MD5) Previous issue date: 2017-02-20 / Conselho Nacional de Pesquisa e Desenvolvimento Científico e Tecnológico - CNPq / The study of animal behavior is an important tool for understanding ecological interactions. The identification of behavioral patterns serves as a basis for comparison in different climate and environment situations. Environmental changes may result in behavioral changes. Insects are great models for behavioral studies since they have broad distribution in the globe, which results in interactions with different types of environments, faunas and floras in the search for resources. As to the insects we can highlight the social wasps, characterized in Brazil by the subfamily Polistinae, which have been used for the indication of environmental quality. In addition, the group has been analyzed regarding the possibility of use in programs of integrated pest management; this is because they are effective predators of defoliation caterpillars. The objective of the present study was to record the diversity of social wasps in Paraíba; evaluate the action of environmental variables on the dynamics of the group; compare areas of intercropping to areas of dry forest; and to analyze the behavior of Polistes canadensis, expanding the Caatinga diversity studies and supporting programs aimed at the use of Polistinae in agricultural pest management. The methodology used was the meta-analysis of articles that reported the presence of Polistinae in Paraíba in order to generate a checklist for the state, associated to samplings of species in the Cariri of the Paraiba State and in the municipality of João Pessoa. The samples in the Cariri resulted in 10 species distributed in six genera – two of which were new records. The meta-analysis and samples in João Pessoa resulted in eleven species, with five new records, raising from nine to 20 the diversity of Polistinae in the state. The social wasp community in the intercropped plantation presented greater richness and abundance when compared to the Caatinga. Such result highlights the importance of crop diversity in agriculture, such as that which occurs in crop consortia, since it results in greater attraction of animals to their domain. In the Caatinga, it was verified that abundance and richness of social wasps are influenced by the environmental variables, thus, environmental changes can lead to disappearance of the group in the studied biome. P. canadensis presented results that indicate the potential of its application in integrated pest management, presenting conditions for colony translocations and effective predation of lepidopteran caterpillars – the main agent of damage to agriculture. / O estudo do comportamento animal é uma importante ferramenta para o entendimento de interações ecológicas. A identificação de padrões comportamentais serve como base de comparação em diferentes situações de clima e ambiente. Mudanças ambientais podem recorrer em alterações comportamentais. Os insetos são ótimos modelos para estudos de comportamento por terem ampla distribuição no globo o que resulta em interações com diversos tipos de ambientes, faunas e floras na busca por recursos. Nos insetos podemos destacar as vespas sociais, no Brasil representadas pela subfamília Polistinae, que vêm sendo utilizadas na indicação de qualidade ambiental. Além disso, o grupo tem sido analisado quanto à possibilidade de aplicação em programas de manejo integrado de pragas, isso porque são efetivos predadores de lagartas desfolhadoras. O objetivo do presente estudo foi registrar a diversidade de vespas sociais na Paraíba; avaliar a ação de variáveis ambientais sobre a dinâmica do grupo; comparar as comunidades de vespas em áreas de plantio consorciado a áreas de mata seca; e analisar o comportamento de Polistes canadensis através de transferências de colônias e análise do forrageio, ampliando os estudos de diversidade da Caatinga e apoiando programas que visem o uso de Polistinae em manejo de pragas agrícolas. A metodologia utilizada foi a metanálise de artigos que reportavam a presença de Polistinae na Paraíba a fim de se gerar um check-list para o estado, associada a coletas de espécies no Cariri Paraibano e no município de João Pessoa. Além disso, 30 colônias de P. canadensis foram transferidas para abrigos artificiais e os comportamentos exibidos foram analisados e comparados com colônias não manejadas. As coletas no Cariri resultaram em 10 espécies distribuídas em seis gêneros, sendo dois novos registros. A metanálise e as coletas em João Pessoa resultaram em onze espécies, com cinco novos registros, elevando de nove para 20 a diversidade de Polistinae para o estado. A comunidade de vespas sociais no plantio consorciado apresentou maior riqueza e abundância quando comparada a da Caatinga. Esse resultado reforça a importância da diversidade de cultivo na agricultura, como o que ocorre em consórcios de plantações, já que resulta em maior atração de animais para seu domínio. Na Caatinga, foi verificado que abundância e riqueza de vespas sociais são influenciadas pelas variáveis ambientais, sendo assim, mudanças ambientais podem acarretar em desaparecimento do grupo no bioma estudado. P. canadensis apresentou resultados que 10 indicam a possibilidade de sua aplicação em manejos integrados de pragas sendo que 22 colônias se mantiveram no abrigo por mais de sete dias, atingindo um sucesso de 73%. Não houve diferença significativa nos padrões de comportamentos exibidos por indivíduos em colônias transferidas e não transferidas. A espécie estudada na presente pesquisa demonstrou ter a atividade de forrageamento influenciada pela variação da umidade do ar e por comportamentos agressivos apresentados tanto por rainhas como por operárias. A principal fonte de recurso proteico utilizado na alimentação dos imaturos foi oriunda da predação de lagartas. A análise do forrageio revelou a potencialidade do uso de P. canadensis em programas que visem a utilização de processos ecológicos no controle de pragas agrícolas.