Submitted by Ana Sant'Ana (ana.mattos@ufscar.br) on 2016-09-14T15:59:11Z No. of bitstreams: 1 DissCCO.pdf: 1385152 bytes, checksum: 15f0dc57e43879fc0b861a279a40e1c0 (MD5) / Approved for entry into archive by Marina Freitas (marinapf@ufscar.br) on 2016-10-04T18:46:38Z (GMT) No. of bitstreams: 1 DissCCO.pdf: 1385152 bytes, checksum: 15f0dc57e43879fc0b861a279a40e1c0 (MD5) / Approved for entry into archive by Marina Freitas (marinapf@ufscar.br) on 2016-10-04T18:46:43Z (GMT) No. of bitstreams: 1 DissCCO.pdf: 1385152 bytes, checksum: 15f0dc57e43879fc0b861a279a40e1c0 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-10-04T18:46:50Z (GMT). No. of bitstreams: 1 DissCCO.pdf: 1385152 bytes, checksum: 15f0dc57e43879fc0b861a279a40e1c0 (MD5) Previous issue date: 2016-05-05 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES) / Research in Terminology is extremely important for the dissemination of knowledge. This way, more studies with the objective of improving the terminological work are necessary and for this purpose, computer science has become an ally, helping the terminologist in his tasks. A computational tool that improves research in Terminology is the automatic extractor of candidate terms. The more refined and detailed the linguistic information present in these systems is, the more precise the list of candidates provided to the terminologist will be. Focusing on offering information to enrich the database used in these tools, this research carries out a morphological description of the terms of the domain of Plagues and sugarcane diseases and a verification of the most productive processes of word formation. The terms considered in this research were obtained in an end of course project, entitled The terminology of sugarcane plagues, developed in 2013. There are 135 terms which were analyzed according to the classification proposed by Correia and Almeida (2012). From this total: 135 are importation of words, 16 are syntagmatic lexicalizations, 10 are formed by suffixal derivation, only 2 cases of semantic extension, 1 of non-affixal derivation and 1 of morphosyntatic composition. With the proposed morphological description, we expect to enhance the morphological database being elaborated by GETerm, offering, this way, resources for the future implementation of semiautomatic extractors of terms that make use of linguistic knowledge, improving its performance. We also hope to contribute with the advance in morphological studies in Portuguese terminologies. / As pesquisas em Terminologia são de extrema importância para a disseminação do conhecimento. Nesse sentido, é necessário que se façam cada vez mais estudos com o objetivo de aprimorar o trabalho terminológico e, para isso, a informática se tornou uma aliada, auxiliando o terminológo na realização de suas tarefas. Uma ferramenta computacional que aperfeiçoa o trabalho em Terminologia são os extratores automáticos de candidatos a termos. Quanto mais finas e detalhadas forem as informações linguísticas presentes nesses sistemas, maior a precisão da lista de candidatos que eles irão fornecer ao terminológo. Com o objetivo de oferecer informações para enriquecer as bases de dados utilizadas nessas ferramentas, propomos nesta dissertação descrever morfologicamente os termos do domínio das Pragas e doenças da cana-de-açúcar e verificar os processos de formação de palavras mais produtivos. Os termos aqui considerados foram obtidos no Trabalho de Conclusão de Curso (TCC), intitulado A terminologia das pragas da cana-de-açúcar, desenvolvido em 2013. São 135 termos que foram analisados segundo a classificação proposta por Correia & Almeida (2012). Desse total: 135 são importação de palavras, 16 são lexicalizações sintagmáticas, 10 são formados por derivação sufixal, apenas dois casos de extensão semântica, um de derivação não afixal e um de composição morfossintática. Com a descrição morfológica aqui realizada, espera-se enriquecer a base de dados morfológicas em elaboração pelo GETerm, oferecendo, assim, subsídios para a futura implementação em extratores semiautomáticos de termos que se utilizam de conhecimento linguístico, de maneira a melhorar o seu desempenho. Também esperamos contribuir para o avanço de estudos morfológicos de terminologias do português.

El tomàquet és una de les hortalisses més importants a escala mundial i el sud-estespanyol n'és una de les majors zones productores. Part de la producció fora detemporada s'obté en hivernacles en els quals el control de plagues i malalties del cultiues basa en aplicacions freqüents de pesticides. L'objectiu d'aquesta tesi és el d'establirles bases biològiques per al disseny d'un programa de control integrat de plagues encultiu de tomàquet de tardor-hivern sota plàstic.El seguiment de les plagues i de la seva fauna útil associada, en 10 hivernacles detomàquet de Múrcia i Alacant durant les campanyes de tardor-hivern del 1991-1992 i del1992-1993, va posar de manifest que les plagues principals d'aquest conreu són elsaleuròdids Trialeurodes vaporariorum i Bemisia tabaci. L'abundància relativa d'aquestesespècies va anar canviant en el decurs del cultiu. B. tabaci va ser l'espècie majoritàriadesprés del trasplantament mentre que T. vaporariorum ho va ser a finals del cultiu. Enaquestes condicions les alliberacions inoculatives d'Encarsia formosa no varen controlarles poblacions de mosca blanca. D'altra banda, la fauna útil autòctona associada a lesmosques blanques va ser escassa, tant pel petit nombre d'espècies identificades(Eretmocerus mundus i Nesidiocoris tenuis) com per la seva abundància. Les plaguessecundàries més importants van ser els minadors de fulla Liriomyza bryoniae i L trifolii(en alguns casos controlats per poblacions autòctones de Diglyphus sp.), l'àcarAculops lycopersici i el noctúid Helicoverpa armígera.Amb l'objectiu de definir una unitat de mostratge que permeti avaluar poblacionsbarrejades de T. vaporariorum i B. tabaci, es va estudiar la distribució vertical d'aquestesdues espècies en tomaquera. En un assaig de semicamp fet a la primavera, els adults iels ous de T. vaporariorum van presentar una estratificació molt acusada i se situarenprincipalment en les fulles més joves, mentre que els adults i els ous de B. tabaci es vansituar en fulles més madures. A les densitats enregistrades en aquest experiment, cap deles dues espècies va modificar la seva distribució vertical a dins de la planta pel fetd'estar barrejada amb l'altra. En el seguiment fet en tomaqueres de tardor-hiverncultivades en hivernacles sense calefacció, els ous de T. vaporariorum es van trobarprincipalment en el terç superior de la planta i els de B. tabaci en el terç central. Les larves deis darrers estadis i les pupes de les dues espècies es van localitzar majormenten el terç baix de la tomaquera. A l'hora de definir la millor unitat de mostratge es vaestudiar la possibilitat de comptar els ous i les larves de 7*. vaporariorum i de B. tabaci enun o dos cercles (0=1,15 cm) tallats a l'atzar de cada folíol, en lloc de fer-ho en el folíolsencer. Els resultats indiquen que aquesta simplificació pot usar-se per estimar lapoblació d'ous però no la de larves. Tenint en compte el cost d'agafar i processar lesmostres, per densitats inferiors a 25 ous per folíol, el menys laboriós és fer el recompted'ous de mosca blanca en un cercle per folíol agafat de folíols del terç alt de la planta.Per densitats majors a 25 ous per folíol i, segons la proporció relativa de T. vaporariorumi B. tabaci, és menys treballós fer el recompte en un cercle per folíol de folíols del terçmig. En canvi, l'estimació de la densitat de larves s'ha de fer en folíols sencers de l'estratde baix de la planta, i es redueix el temps de mostreig comptant les larves a ull nu.Per avaluar la possibilitat d'utilitzar el mírid depredador Dicyphus tamaninii per al controlbiològic de T. vaporariorum i B. tabaci en tomaqueres de tardor-hivern, es van estudiaralguns paràmetres de la seva biologia en condicions hivernals, així com la sevapreferència enfront d'aquests aleuròdids. A termofotoperíode 16:11°C i 9,5L:14,5F, tantles femelles de D. tamaninii criades a 25°C i fotoperíode 16L:8F, com les criades encondicions d'hivern van pondre ous. Aquests ous van trigar 3,4 vegades més endescloure que a 25°C. En condicions hivernals, el mírid va completar el desenvolupamentpostembrionari en 62 dies alimentant-se només de larves de B. tabaci però amb unabaixa supervivència postembrionària (53%), la supervivència de les femelles als 60 diesva ser elevada i la seva fecunditat diària baixa. A 25 °C, D. tamaninii va matar més larvesde mosca blanca que adults. Els mascles i les nimfes del mírid van depredar menyslarves d'aleuròdid que les femelles. D. tamaninii no va mostrar preferència entre elsadults de T. vaporariorum i els de B. tabaci. En oferir-li larves de les dues mosquesblanques i, quan només es va considerar el nombre total de larves depredades, ni lesfemelles ni les nimfes del mírid van tenir preferència per cap de les dues espècies,mentre que els mascles van preferir les larves de T. vaporariorum. En canvi, quan es vaconsiderar l'ordre en què es van depredar les preses (índex de Rodgers) tant les nimfescom els mascles i les femelles del mírid van preferir les larves de T. vaporariorum a lesde B. tabaci. Els resultats obtinguts indiquen que D. tamaninii pot sobreviure i reproduirsea termofotoperíode 16:11°C i 9,5L:14,5F i, per tant, es pot descartar l'existència dediapausa de les femelles o dels ous en aquestes condicions ambientals. Aquestdepredador accepta bé alimentar-se de larves de T. vaporariorum i B. tabaci, fins i totquan estan barrejades, tot i tenir una certa preferència per les larves de T. vaporariorum. / El tomate es, a nivel mundial, una de las hortalizas más importantes, siendo el sudesteespañol una de las mayores zonas productoras. Parte de la producción fuera detemporada se obtiene en invernaderos en los que el control de plagas y enfermedadesdel cultivo se basa en frecuentes aplicaciones de pesticidas. El objetivo de esta tesis esestablecer las bases biológicas para el diseño de un programa de control integrado deplagas en cultivos de tomate de otoño-invierno bajo plástico.El seguimiento de las plagas y de su fauna útil asociada en 10 invernaderos de tomate deMurcia y Alicante en las campañas de otoño-invierno de 1991-1992 y 1992-1993, puso demanifiesto que las principales plagas del cultivo son los aleuródidos Trialeurodesvaporariorum y Bemisia tabaci. La abundancia relativa de estas especies fue variable enel curso del cultivo. B. tabaci fue la especie mayoritaria después del trasplante mientrasque T. vaporariorum lo fue al final del cultivo. En estas condiciones las introduccionesinoculativas de Encarsia formosa no controlaron las poblaciones de mosca blanca. Porotra parte, la fauna útil asociada a estas moscas blancas fue escasa tanto en el númerode especies identificadas (Eretmocerus mundus y Nesidiocoris tenuis) como en suabundancia. Las plagas secundarias más importantes fueron los minadores de hojaLiriomyza bryoniae y L trifolii (en algunos casos controlados por poblaciones autóctonasde Diglyphus sp.), el acaro Aculops lycopersici y el noctuido Helicoverpa armígera.Con objeto de definir una unidad de muestreo que permita evaluar poblacionesmezcladas de T. vaporariorum y B. tabaci se estudió la distribución vertical de estas dosespecies en tomatera. En un ensayo de semicampo realizado en primavera, los adultos ylos huevos de T. vaporariorum presentaron una estratificación muy acusada situándoseprincipalmente en las hojas más jóvenes, mientras que los adultos y los huevos deB. tabaci se situaron en hojas más maduras. A las densidades registradas durante elexperimento ninguna de las dos especies modificó su distribución vertical en la plantacomo consecuencia de hallarse mezclada con la otra especie. En el seguimientorealizado en tomate de otoño-invierno cultivado en dos invernaderos sin calefacción, loshuevos de T. vaporariorum se hallaron principalmente en el tercio superior de la planta ylos de B. tabaci en el tercio central. Las larvas de los últimos estadios y las pupas deambas especies se localizaron mayoritariamente en el tercio inferior de la tomatera. Paradefinir la mejor unidad de muestreo se ha estudiado, también, la posibilidad de contar loshuevos y las larvas de T. vaporariorum y de B. tabaçi en uno o dos círculos (0=1,15 cm) cortados al azar de cada foliólo, en vez de contarlos en el foliólo entero. Los resultadosindican que esta simplificación puede usarse en el caso de los huevos pero no en el delas larvas. Teniendo en cuenta el coste de recoger y procesar las muestras, paradensidades inferiores a 25 huevos por foliólo, lo menos trabajoso es realizar el recuentoen un círculo por foliólo de foliólos del tercio superior de la planta. Para densidadesmayores de 25 huevos por foliólo, y según de la proporción relativa de T. vaporariorum yB. tabaci, resulta menos laborioso hacer el conteo en un circulo por foliólo de foliólos deltercio central de la planta. La estimación de la densidad de larvas debe realizarse enfoliólos enteros tomados del tercio inferior de la tomatera y se reduce el tiempo demuestreo contando las larvas sin la ayuda del binocular.Para evaluar la posibilidad de utilizar el mírido depredador Dicyphus tamaninii para elcontrol biológico de T. vaporariorum y B. tabaci en tomate de otoño-invierno, se estudióalgunos parámetros de su biología en condiciones invernales, así como su preferenciafrente a estos aleuródidos. A termofotoperíodo 16:11°C y 9,5L: 14,50, las hembras deD. tamaninii criadas a 25°C y fotoperíodo 16L:80 y las criadas en condiciones de inviernopusieron huevos. Estos huevos tardan 3,4 veces más en eclosionar que a 25°C. Encondiciones invernales, el mírido completó su desarrollo postembrionario en 62 díasalimentándose únicamente de larvas de B. tabaci, aunque con una supervivenciapostembrionaria baja (53%), la supervivencia de las hembras a los 60 días fue elevada ysu fecundidad diaria baja. A 25 °C, D. tamaninii mató más larvas de mosca blanca queadultos. Los machos y las ninfas depredaron menos larvas de aleuródido que lashembras. El mírido no mostró preferencia entre los adultos de T. vaporariorum y los deB. tabaci. Al ofrecerle larvas de las dos moscas blancas y, cuando únicamente se tuvo encuenta el número total de larvas depredadas, ni las hembras ni las ninfas del míridotuvieron preferencia por ninguna de las dos especies mientras que los machos prefirieronlas larvas de T. vaporariorum. En cambio cuando se tuvo en cuenta el orden en que sedepredaron las presas (índice de Rodgers), las ninfas, los machos y las hembras delmírido prefirieron las larvas de T. vaporariorum a las de B. tabaci. Los resultadosobtenidos indican que D. tamaninii puede sobrevivir y reproducirse a termofotoperíodo16:11°C y 9,5L:14,50, por lo que puede descartarse la existencia de diapausa de lashembras o de los huevos en estas condiciones ambientales. Este depredador aceptabien alimentarse de larvas de T. vaporariorum y B. tabaci, incluso cuando se encuentranmezcladas, aunque tiene cierta preferencia por las larvas de T. vaporariorum.

We studied the characteristics and effects of the Argentine ant invasion on the native ants and other arthropods. Moreover, we assessed the effects of L. humile winter nest aggregations extirpation on its population dynamics. We measured the spread of its invasion and evaluated its nest-site preferences. Artificial nests used as a control tool were also assessed. Results indicate that the invasion causes important changes in the native ant community structure. The invasion spread is influenced by air temperature, and habitat perturbations could be favouring a faster expansion. The extirpation diminished the abundance of this ant and disturbed its population dynamics. In order to make this method more efficient, extirpation should be made in the edge of the invasion, and should focus on nests under larger rocks where mature nests are more likely to be found. Finally, this method is proposed mainly for controlling its invasion in closed or isolated areas. / Es van comparar les característiques i els efectes de la invasió de la formiga argentina sobre la comunitat de formigues natives, i altres artròpodes. Es va avaluar l'efecte de l'extirpació d’agregacions de nius d’hivern, la selecció de llocs de nidificació i l'ús de nius artificials com a eina de control, i es va mesurar la seva taxa d'expansió. Es va trobar que la invasió provoca canvis importants en la comunitat de formigues natives. La temperatura ambiental influeix en l'expansió, i les pertorbacions de l'hàbitat podrien afavorir una propagació més ràpida. L'extirpació disminueix la seva abundància i pertorba la seva dinàmica poblacional. L'extirpació s'ha de fer al marge de la invasió, i s'ha de centrar en nius situats sota les pedres més grans que és on hi ha més probabilitat de trobar nius madurs. Finalment, aquest mètode es proposa principalment per al control de la invasió en àrees tancades o aïllades.

La soca EPS125 ha mostrat ser un efectiu agent de control biològic de diferents patògens fúngics de postcollita en diferents fruits. Degut a la seva elevada eficàcia, es va plantejar desenvolupar aquesta soca comercialment i per aquest motiu en el present treball es plantejà complementar la informació necessària pel seu registre. D'acord amb els resultats obtinguts mitjançant proves fenotípiques i genotípiques, la soca EPS125 queda inclosa dins l'espècie Pantoea agglomerans (Enterobacter agglomerans-Erwinia herbicola). En relació a la utilització de fonts de carboni, en el perfil i contingut d'àcids grassos cel·lulars i en el polimorfisme en la longitud dels fragments de macrorestricció genòmica (MRFLP), la soca EPS125 mostrà trets característics que la diferencien d'altres soques. Els dos marcadors moleculars (125.2 i 125.3) específics per la soca EPS125 dissenyats en el present treball mostraren ser semiespecífics per la seva detecció mitjançant la tècnica PCR i Real Time PCR. Quedant pendent l'anàlisi d'especificitat de l'ús combinat dels dos marcadors moleculars en una reacció PCR multiplex. P. agglomerans EPS125 ha mostrat ser molt efectiva en el control de Penicillium expansum en poma amb una dosi efectiva mitjana de 2.7x105 a 7x105 ufc/ml, i una ratio de 25-101 cèl·lules de la soca EPS125 per inactivar una espora del patogen segons el model de saturació hiperbòlica. Segons les aproximacions fenotípiques i estudis genotípics realitzats, sembla que els mecanismes de biocontrol utilitzats per la soca EPS125 contra P. expansum en poma estan directament relacionats amb la capacitat de formació de biofilm per aquesta soca. / Strain EPS125 has shown effectiveness against a wide range of fungal pathogens in a large variety of fruit. However, to develop this strain as commercial biopesticide an extensive characterization is essential. For this reason, the objective of this PhD thesis was to complete the necessary information for its future registration.According to morphological and biochemical tests, strain EPS125 pertain to Pantoea agglomerans (Enterobacter agglomerans-Erwinia herbicola) species. This strain showed typical traits different from other bacteria in relation to the ability to use several carbon sources, the fatty acid profiles and the macrorestriction fragment length polymorphism (MRFLP) pattern. The two DNA molecular markers of P. agglomerans EPS125 (125.2 and 125.3) obtained in the present work were semispecific in the detection of strain EPS125 by means of PCR and Real Time PCR. However, the combined use of the two primer sets in a multiplex PCR reaction would be specific. P. agglomerans EPS125 was highly effective against P. expansum in apple fruit having a median effective dose from 2.7x105 to 7x105 cfu/ml and a ratio of 101 and 25 EPS125 cells to inactivate one pathogen spore according to the hyperbolic saturation model. Biocontrol mechanisms used by P. agglomerans EPS125 against P. expansum in apple fruit may be related with the ability of biofilm formation by this strain as show phenotypic approaches and genotypic studies.

Tesis por compendio / [EN] Ants constitute an important component of the citrus agroecosystem fauna acting simultaneously as predators and as hemipteran mutualists. Thus, ants in citrus are in the center of a complex food web affecting the composition and the population dynamics of a wide arthropod community including honeydew and non-honeydew producing herbivores as well as their natural enemies. In eastern Spain the most abundant and widespread ant species are the natives Lasius grandis Forel and Pheidole pallidula (Nylander), whereas the invasive Linepithema humile (Mayr) is also present but not widespread. We have conducted ant-exclusion experiments in three commercial citrus orchards, each one dominated by one ant species (Pheidole pallidula, Lasius grandis or Linepithema humile) with the aim to disentangle the ecological interactions with honeydew and non-honeydew producing pests and with natural enemies at the community-level. We quantified the effect of the ant-exclusion on the infestation levels and parasitism of three of the most important citrus pests in the area, the honeydew producer Aleurothrixus floccosus (Maskell) and the non-honeydew producers Aonidiella aurantii (Maskell) and Phyllocnistis citrella (Stainton). California red scale densities on fruits were significantly lower in the two seasons and in the three orchards in the ant-excluded treatment. Similarly, the percentage of shoots occupied by A. floccosus was significantly lower in the ant-excluded plots in the orchards dominated by P. pallidula and L. humile. Interestingly, no significant differences were found in the percent parasitism between ant-allowed and ant-excluded treatments. These results suggest that factors other than parasitoid disruption might explain the increased pest populations observed in the presence of ants. Thus, in the same orchards we compared the abundance, species richness, diversity and community structure of predators and parasitoids between the ant-allowed and ant excluded treatments. A total of 176,000 arthropods belonging to 81 taxa were captured and identified. Regarding abundance, the response of natural enemies to ant-exclusion was species specific. When examining functional groups, parasitoids showed higher abundances in the ant-allowed treatment whereas most generalist predators were less abundant. Similarly, the species richness and the Shannon diversity index of parasitoids were higher in the ant-allowed treatment, whereas the species richness of predators was significantly lower. The community structure of predators and parasitoids was not significantly different between treatments. Thus, ants were not associated with a dramatic and/or general decrease in natural enemy abundance or biodiversity. On the other hand, the negative impact of ants on generalist predators may have important implications for the regulation of pest populations. Finally we tested a novel hypothesis examining the potential competition between ants and natural enemies for honeydew produced by Hemiptera. Through the use of high performance liquid chromatography (HPLC) we related the level of ant activity with the energy reserves and feeding history of individual specimens collected in the field. A significant negative correlation between ant activity and the total sugar content and honeydew feeding incidence by A. chrysomphali was found in summer, when ant activity peaked. Ant activity was negatively correlated with the sugar feeding incidence by C. carnea in spring. This is a previously undocumented indirect interaction in food webs in which ants interfere with the physiological state of the natural enemies. Given that the absence of sugar feeding is detrimental for the fitness of many species of predators and parasitoids, this interaction may have important consequences for the arthropod community composition and practical implications for biological control. / [ES] Las hormigas constituyen un elemento importante del agroecosistema de los cítricos, en el que actúan simultáneamente como insectos depredadores y como mutualistas de hemípteros. Como consecuencia, las hormigas pueden afectar a la composición y a la dinámica poblacional de un amplio grupo de artrópodos, en los que se incluye herbívoros productores y no productores de melaza, así como a sus enemigos naturales. Se han llevado a cabo estudios de exclusión de hormigas en tres parcelas comerciales de cítricos en las que, en cada una de ellas, predominaba una especie de hormiga (Lasius grandis Forel, Pheidole pallidula (Nylander) y Linepithema humile (Mayr)). El principal objetivo ha sido el de esclarecer las interacciones ecológicas existentes entre las hormigas y los artrópodos productores y no productores de melaza, así como con los enemigos naturales a nivel de comunidad. Se ha cuantificado el efecto de la exclusión de hormigas sobre los niveles de infestación y el parasitismo de tres de las plagas más importantes de los cítricos de la zona, la plaga productora de melaza Aleurothrixus floccosus (Maskell) y las plagas que no producen melaza Aonidiella aurantii (Maskell) y Phyllocnistis citrella (Stainton). Las densidades poblacionales de A. aurantii en frutos i de A. floccosus fueron significativamente menores en el tratamiento de exclusión de hormigas. Curiosamente, no se encontraron diferencias en el porcentaje de parasitismo entre los dos tratamientos. Estos resultados sugieren que otros factores, más allá de la interferencia con los parasitoides, podrían explicar los incrementos poblacionales de plagas observados en presencia de hormigas. Por ello, se comparó la abundancia, riqueza de especies, diversidad y estructura de la comunidad de depredadores y parasitoides entre los tratamientos de exclusión y presencia de hormigas. Se capturaron e identificaron un total de 176,000 artrópodos pertenecientes a 81 taxones distintos. En cuanto a la abundancia, la respuesta de los enemigos naturales a la exclusión de hormigas fue específica para cada especie. Los parasitoides mostraron mayores abundancias en presencia de hormigas, mientras que la mayoría de los depredadores generalistas fueron menos abundantes. De igual modo, la riqueza de especies y el Índice de diversidad de Shannon de los parasitoides fueron mayores en presencia de hormigas, mientras que la riqueza de especies de los depredadores fue menor. La estructura de la comunidad de depredadores y parasitoides no difirió entre tratamientos. El impacto negativo de las hormigas sobre los depredadores generalistas puede tener importantes implicaciones sobre la regulación de las poblaciones de plagas. Finalmente, se estudió una novedosa hipótesis en la que se planteó la existencia de competencia por la melaza que producen los hemípteros, entre las hormigas y los enemigos naturales. Mediante el uso de cromatografía líquida de alta resolución (HPLC) se relacionó la actividad de las hormigas con las reservas energéticas y las fuentes alimenticias utilizadas por especímenes de enemigos naturales colectados en el campo. Se encontró una correlación significativamente negativa entre la actividad de las hormigas y el contenido total de azúcares y la alimentación a base de melaza del parasitoide Aphytis chrysomphali (Mercet) en verano. La actividad de las hormigas se correlacionó negativamente con la alimentación a base de azúcares del depredador Chrysoperla carnea s.l en primavera. Esta interacción indirecta en la que las hormigas interfieren con el estado fisiológico de los enemigos naturales no ha sido documentada previamente. Dado que la ausencia de azúcares en la alimentación de muchas especies de depredadores y parasitoides es perjudicial para su estado físico, esta interacción puede tener importantes consecuencias para la composición de la comunidad de artrópodos e implicaciones prácticas sobre el control biológico de plagas. / [CA] Les formigues són un element important de l'agroecosistema dels cítrics, en el que poden actuar simultàniament com a insectes depredadors i com a mutualistes d'hemípters. Com a conseqüència, poden afectar a la composició i la dinàmica poblacional d'un ampli grup d'artròpodes, incloent herbívors productors i no productors de melassa així com els seus enemics naturals. Les espècies de formigues més abundants i esteses als cítrics de l'est de la Península Ibèrica són les espècies natives Lasius grandis Forel i Pheidole pallidula (Nylander) mentre que l'espècie invasora Linepithema humile (Mayr) es troba també present però no de forma estesa. S'han dut a terme estudis d'exclusió de formigues en tres parcel·les comercials de cítrics en les que, en cada una d'elles, predominava una de les tres espècies de formigues. El principal objectiu ha estat el d'esclarir les interaccions ecològiques existents entre les formigues i els artròpodes productors i no productors de melassa així com els enemics naturals a nivell de comunitat. S'ha quantificat l'efecte de l'exclusió de formigues sobre els nivells d'infestació i el parasitisme de tres de les plagues més importants dels cítrics de la zona, la plaga productora de melassa Aleurothrixus floccosus (Maskell) i les plagues no productores de melassa Aonidiella aurantii (Maskell) i Phyllocnistis citrella (Stainton). Les densitats poblacionals d' A. aurantii en fruits i d'A. floccosus foren significativament menors en el tractament d'exclusió de formigues. Curiosament, no es trobaren diferències en el percentatge de parasitisme entre els dos tractaments per a ninguna de les plagues estudiades. Aquests resultats suggereixen que altres factors, més enllà de la interferència amb els parasitoides, podrien explicar els increments poblacionals de plagues observats en presència de formigues. Davant aquests resultats, es va comparar l'abundància, riquesa d'espècies, diversitat i estructura de la comunitat de depredadors i parasitoides entre els tractaments d'exclusió i presència de formigues. Es capturaren i identificaren un total de 176,000 artròpodes pertanyents a 81 taxons distints. En quant a l'abundància, la resposta dels enemics naturals a l'exclusió de formigues fou específica per a cada espècie. Els parasitoides mostraren majors abundàncies en presència de formigues mentre que la majoria de depredadors generalistes foren menys abundants. La riquesa d'espècies i l'Índex de diversitat de Shannon dels parasitoides foren majors en presència de formigues mentre que la riquesa d'espècies dels depredadors fou menor. L'estructura de la comunitat de depredadors i parasitoides fou similar entre tractaments. L'impacte negatiu de les formigues sobre els depredadors generalistes pot tenir importants implicacions per a la regulació de les poblacions de plagues. Finalment s'estudià una novedosa hipòtesi en la que es va plantejar l'existència de competència per la melassa que produeixen els hemípters entre les formigues i els enemics naturals. Mitjançant l'ús de cromatografia líquida d'alta resolució (HPLC) es va relacionar l'activitat de les formigues amb les reserves energètiques i les fonts alimentàries utilitzades per espècimens d'enemics naturals recol·lectats al camp. Es va trobar una correlació significativament negativa entre l'activitat de les formigues i el contingut total de sucres i l'alimentació a base de melassa del parasitoide Aphytis chrysomphali (Mercet) en estiu. L'activitat de les formigues es va correlacionar negativament amb l'alimentació a base de sucres del depredador Chrysoperla carnea s.l. en primavera. Aquesta interacció indirecta en la que les formigues interfereixen en l'estat fisiològic dels enemics naturals no ha sigut documentada prèviament. Donat que l'absència de sucres en l'alimentació de moltes espècies de depredadors i parasitoides és perjudicial per al seu estat físic, aquesta interacció pot ten / Calabuig Gomar, A. (2015). Ants, pests and natural enemies in Mediterranean citrus. Ecological interactions and practical implications for biological control [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/54122 / Compendio

La present tesi intenta obtenir noves dades referents a la biologia i ecologia de la formiga argentina que poden arribar a ser cabdals per al disseny o millora de noves metodologies de control de l'expansió de la plaga en ecosistemes naturals. Així doncs, l'estudi de l'activitat de cerca d'aliment i del seu espectre dietari en ecosistemes naturals, juntament amb el de les fluctuacions estacionals de la densitat de reines en nius naturals, obre les portes a la millora de mètodes de control de la plaga mitjançant esquers tòxics d'efecte retardat i a l'aplicació de noves metodologies de control sense l'ús d'agents químics basats en l'eliminació massiva de reines. La tesi també aporta noves dades sobre la fisiologia reproductiva de l'espècie en relació a la temperatura, la qual cosa permet la integració de l'aspecte fisiològic en models de predicció del rang potencial d'establiment de la plaga en ecosistemes naturals, aspecte fins ara pràcticament oblidat en aquest tipus de models predictius. / The present work attempts to obtain new information about the biology and ecology of this species in order to improve or design new control methods to stop the expansion of the plague in natural ecosystems. In that sense, the study of its foraging activity and dietary spectrum in natural environments, as well as the report of its annual fluctuations in the queen's densities of natural nests, open the door to the improvement of control methodologies based on the use of toxic baits, as well as to the design of new control methods based on the mechanical elimination of queens without the use of chemical procedures. This work also provides new data about the species' reproductive physiology according to temperature, which allow the application in predictive models of the physiological needs of the species to establish in a certain natural area.

O carrapato Rhipicephalus (Boophilus) microplus é um ectoparasita que causa prejuízos econômicos à pecuária brasileira. Neste trabalho foi avaliada a potencialidade de extratos de Palicourea marcgravii e Derris negrensis e de extratos e óleo essencial de Piper aducum para o controle de R. microplus. Extratos de folhas de P. aduncum e P. marcgravii e caules de D. negrensis foram preparados com os solventes hexano, acetato de etila e etanol. Avaliou-se a atividade dos extratos sobre carrapatos adultos nas concentrações de 5, 25, 50, 75 e 100mg/ml, a fim de verificar a mortalidade e reprodução dos ácaros, observando-se que entre os extratos das três espécies avaliadas, o que apresentou maior potencial acaricida foi o extrato acetato de etila de P. marcgravii, o qual ocasionou taxas de mortalidade de fêmeas ingurgitadas entre 24 e 78%, estimando CL50 = 30,08 mg/ml; inibiu 100% da oviposição, estimando CI50 = 5,79 mg/ml. Avaliou-se, também, o efeito dos extratos das três plantas nas concentrações de 1,5, 10, 15 e 20mg/ml sobre larvas de R. microplus, verificando-se que o extrato acetato de etila de P. marcgravii foi o mais eficiente induzindo taxas de mortalidade que variaram de 30,32 a 95,11%, estimando CL50 = 2,46 mg/ml. A ação do óleo essencial de P. aduncum foi avaliada também em larvas, induzindo a mortalidade total das mesmas em todas as concentrações avaliadas. O óleo essencial foi analisado por Cromatografia Gasosa (CG) e Cromatografia Gasosa acoplada a Espectro de Massas (CG/EM) apresentando o dilapiol como composto majoritário(94,84%). Os extratos de D. negrensis não estimaram CL50 para fêmeas ingurgitadas e larvas de R. microplus. Estes resultados indicam a potencialidade acaricida dos extratos de P. marcgravii e do óleo essencial de P. aduncum, podendo ser uma alternativa de controle contra essa espécie de carrapato. / Submitted by Marcelo Teixeira (mvteixeira@ucs.br) on 2014-06-05T18:18:15Z No. of bitstreams: 1 Tese Wilson Castro Silva.pdf: 702565 bytes, checksum: 8418efdb56c5683626111a8bb8e61cd6 (MD5) / Made available in DSpace on 2014-06-05T18:18:15Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Tese Wilson Castro Silva.pdf: 702565 bytes, checksum: 8418efdb56c5683626111a8bb8e61cd6 (MD5) / The tick Rhipicephalus (Boophilus) microplus is an ectoparasite that cause economic losses to brazilian livestock. In this work, it was evaluated the toxicity of Palicourea marcgravii and Derris negrensis extracts and Piper aduncum extracts and essential oil for R. microplus. Extract of leaves of P. aduncum and P. marcgravii and stems of D. negrensis were prepared with hexane, ethyl acetate and ethanol solvents. The extracts activity was evaluated on adult ticks at concentrations of 5, 25, 50, 75 and 100 mg/ml, in order to verify mortality and reproduction of the acarids, being observed that among the extracts of three species evaluated, one that showed higher acaricidal potential was the ethyl acetate extract of P. marcgravii, which caused mortality rates of engorged female between 24 and 78%, estimating CL50 = 30,08 mg/ml; it have inhibited 100% of the oviposition, estimating CI50 = 5,79 mg/ml. It was evaluated too the extracts effect of the three plants at concentrations of 1, 5, 10, 15 and 20 mg/ml on R. microplus larvae, verifying that the P. marcgravii ethyl extract was more efficient inducing mortality rates that ranged from 30,32 to 95,11%, estimating CL50 = 2,46 mg/ml. The action of P. aduncum essential oil was evaluated on larvae too, inducing the total mortality of the same ones in all concentrations evaluated. The essential oil was analyzed by Gas Chromatography (GC) and Gas Chromatography coupled Mass Spectrum (GC/MS) showing dilapiol as the major compound (94,84%). The D. negrensis extracts didn t estimate CL50 for engorged female and larvae of R. microplus. These results indicate the acaricidal potential of the P. marcgravii extracts and P. aduncum essential oil, and could be an alternative of control against that tick species.

O carrapato Rhipicephalus (Boophilus) microplus é um ectoparasita que causa prejuízos econômicos à pecuária brasileira. Neste trabalho foi avaliada a potencialidade de extratos de Palicourea marcgravii e Derris negrensis e de extratos e óleo essencial de Piper aducum para o controle de R. microplus. Extratos de folhas de P. aduncum e P. marcgravii e caules de D. negrensis foram preparados com os solventes hexano, acetato de etila e etanol. Avaliou-se a atividade dos extratos sobre carrapatos adultos nas concentrações de 5, 25, 50, 75 e 100mg/ml, a fim de verificar a mortalidade e reprodução dos ácaros, observando-se que entre os extratos das três espécies avaliadas, o que apresentou maior potencial acaricida foi o extrato acetato de etila de P. marcgravii, o qual ocasionou taxas de mortalidade de fêmeas ingurgitadas entre 24 e 78%, estimando CL50 = 30,08 mg/ml; inibiu 100% da oviposição, estimando CI50 = 5,79 mg/ml. Avaliou-se, também, o efeito dos extratos das três plantas nas concentrações de 1,5, 10, 15 e 20mg/ml sobre larvas de R. microplus, verificando-se que o extrato acetato de etila de P. marcgravii foi o mais eficiente induzindo taxas de mortalidade que variaram de 30,32 a 95,11%, estimando CL50 = 2,46 mg/ml. A ação do óleo essencial de P. aduncum foi avaliada também em larvas, induzindo a mortalidade total das mesmas em todas as concentrações avaliadas. O óleo essencial foi analisado por Cromatografia Gasosa (CG) e Cromatografia Gasosa acoplada a Espectro de Massas (CG/EM) apresentando o dilapiol como composto majoritário(94,84%). Os extratos de D. negrensis não estimaram CL50 para fêmeas ingurgitadas e larvas de R. microplus. Estes resultados indicam a potencialidade acaricida dos extratos de P. marcgravii e do óleo essencial de P. aduncum, podendo ser uma alternativa de controle contra essa espécie de carrapato. / The tick Rhipicephalus (Boophilus) microplus is an ectoparasite that cause economic losses to brazilian livestock. In this work, it was evaluated the toxicity of Palicourea marcgravii and Derris negrensis extracts and Piper aduncum extracts and essential oil for R. microplus. Extract of leaves of P. aduncum and P. marcgravii and stems of D. negrensis were prepared with hexane, ethyl acetate and ethanol solvents. The extracts activity was evaluated on adult ticks at concentrations of 5, 25, 50, 75 and 100 mg/ml, in order to verify mortality and reproduction of the acarids, being observed that among the extracts of three species evaluated, one that showed higher acaricidal potential was the ethyl acetate extract of P. marcgravii, which caused mortality rates of engorged female between 24 and 78%, estimating CL50 = 30,08 mg/ml; it have inhibited 100% of the oviposition, estimating CI50 = 5,79 mg/ml. It was evaluated too the extracts effect of the three plants at concentrations of 1, 5, 10, 15 and 20 mg/ml on R. microplus larvae, verifying that the P. marcgravii ethyl extract was more efficient inducing mortality rates that ranged from 30,32 to 95,11%, estimating CL50 = 2,46 mg/ml. The action of P. aduncum essential oil was evaluated on larvae too, inducing the total mortality of the same ones in all concentrations evaluated. The essential oil was analyzed by Gas Chromatography (GC) and Gas Chromatography coupled Mass Spectrum (GC/MS) showing dilapiol as the major compound (94,84%). The D. negrensis extracts didn t estimate CL50 for engorged female and larvae of R. microplus. These results indicate the acaricidal potential of the P. marcgravii extracts and P. aduncum essential oil, and could be an alternative of control against that tick species.

Both historiographical and literary practices have undergone revision in recent years in attempting to address the inheritance of nineteenth-century realism. Since the object of realist stylistics, employed in both the writing of fiction and history, is to render authorship authoritative or even invisible, the ideological import of these narratives is often such that the constructedness of the historical record and its absences are veiled. In developments beginning in the 1980s with the advent of ‘New Historicism’ and with the emergence of postmodern literary techniques, the interface of literature and history became of seminal importance, since both were now credited as being products of narrative and discourse, and hence, to varying degrees, of the literary imagination. This movement intersects interestingly with developments in postcolonial studies, since it is the voices of the marginalized and disempowered colonized peoples that are routinely co-opted and excised from nineteenth-century realist histories. These concerns are now being fully explored in the literature of the contemporary post-transitional South African moment, since authors in this country seemingly now feel freed up to look back to histories that precede the immediate traumas of apartheid. The concern, in relation to apartheid developments but also on a broader universal scale, is this: if history is viewed as perpetual emergences of modernities, then one of the great absences in the record is the historical determinants of any given epistemology. The attempt to recreate such an epistemological genealogy is thus simultaneously postcolonial, historiographical, and literary. Russel Brownlee’s Garden of the Plagues (2005), Ingrid Winterbach’s To Hell with Cronjé (2010), and Etienne van Heerden’s The Long Silence of Mario Salviati (2002) attempt to bridge this gap in the recorded sensibilities of any historical moment by representing a ‘lived experience’ of the past, and in the process imaginatively recreating the cultural, historical and psychological locations of the proponents of an emerging modernity. This study concerns itself with the ways in which these authors address the influence of realist historiography through the use of literary innovations that allow for the departure from realist stylistics. Most commonly, all three authors draw on forms of magic realism, but multiple refigurings and recombinations of notions of temporality, narrative, and characterization likewise work to defamiliarize the once stable discourse of history.