El síndrome de Cushing (SC) endógeno es una entidad muy rara ocasionada por un incremento en las concentraciones sanguíneas de cortisol. Es bien conocido que en la fase activa de la enfermedad existe una composición corporal anómala, con un aumento de la grasa principalmente de distribución central y disminución de la masa ósea, y componentes del llamado síndrome metabólico, como hipertensión arterial, dislipemia, diabetes o intolerancia a la glucosa, componentes todos ellos que se asocian con un incremento del riesgo cardiovascular. En un estudio relativamente reciente se muestra que, a pesar de la curación del hipercorticismo, puede persistir un aumento del riesgo cardiovascular hasta 5 años después de la curación. Pero poco se conoce sobre la composición corporal y el riesgo cardiovascular en pacientes con SC tras curación a largo plazo. Los estudios que conforman esta tesis demuestran que, a pesar de una media de 11 años de curación hormonal, los pacientes con SC persisten con una serie de alteraciones similares a las de la fase activa de la enfermedad: a) Persistencia de una composición corporal anómala, con aumento de la masa grasa principalmente abdominal y disminución de la masa y densidad mineral óseas; b) Persistencia de un patrón anómalo en la secreción de adipoquinas, con un aumento de moléculas con actividad inflamatoria como la IL-6 y el TNFα, y una disminución de la adiponectina, molécula de actividad antiinflamatoria; este perfil desfavorable condicionaría una situación de inflamación crónica de bajo grado, que provocaría daño vascular, aterosclerosis y enfermedad cardiovascular; c) Persistencia de alteraciones metabólicas, como la hipertensión arterial, insulinoresistencia y aumento de los niveles de aproproteína B; d) No sólo el hipercortisolismo endógeno tiene efectos negativos sobre la composición corporal, sino también el tratamiento sustitutivo con glucocorticoides exógenos (en concreto, efectos negativos sobre el hueso), tratamiento que en muchas ocasiones se debe administrar a estos pacientes cuando la cirugía ha sido un éxito. Todos estos hallazgos hacen que tengamos que considerar al SC, aunque curado, como una situación de elevado riesgo cardiovascular. / Endogenous Cushing´s síndrome (CS) is a rare endocrine disease due to cortisol hypersecretion. Abnormal body composition (increased total and trunk fat mass and reduced bone mass) is characteristic of active CS, as well as hypertension, dyslipidemia, diabetes and impaired glucose tolerance. All are criteria of the metabolic syndrome which is associated with an increased cardiovascular risk. Persistence of increased cardiovascular risk has been reported in patients with CS after 5 years of cure. However, little is known about body composition and cardiovascular risk after long-term recovery of CS. The studies of this thesis have shown that, despite 11 years of hormonal cure, patients with CS persisted with morbidity, as in the active phase of the disease: a) Persistence of abnormal body composition, favoring central fat accumulation and reducing bone mass and bone mineral density; b) Persistence of an unfavorable adipokine profile, including elevated plasma IL-6 and TNFα and low adiponectin, leading to a state of low-grade inflammation; this "inflammatory state" may determine vascular damage which may contribute to atherosclerosis and cardiovascular disease in patients with long-term cured CS; c) Persistence of hypertension, insulin resistance and elevation of apoprotein B; d) Duration of both endogenous hypercortisolism and exogenous glucocorticoid replacement therapy after successful surgery have been shown to negatively affect bone. In conclusion, having suffered CS, even if hypercortisolism is controlled confers an increase in cardiovascular risk.

L'agudització de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és important en termes de salut i econòmics. Malgrat això, no es coneix quins són els factors de risc o protectors de l'agudització de la MPOC, ni fins a quin punt els pacients amb MPOC són tractats de forma satisfactòria en referència a aquests factors. L'Estudi dels Factors de Risc d'Agudització de la MPOC, anomenat EFRAM, va sorgir amb els objectius de respondre aquestes qüestions. Es va reclutar una mostra sistemàtica d'1 de cada 2 pacients ingressats per agudització de la seva MPOC en quatre hospitals terciaris de l'àrea de Barcelona entre maig del 1997 i abril del 1998, i un grup de pacients amb MPOC clínicament estable que havien patit algun ingrés previ. Es van obtenir dades sobre els potencials factors de risc (variables sociodemogràfiques i clíniques, atenció mèdica, adequació terapèutica, compliment, estil de vida, i altres) a partir de: qüestionari extens, mostra d'esput i mesures antropomètriques a l'ingrés; i espirometria forçada i gasometria arterial basal en estabilitat clínica. A partir del Conjunt Mínim Bàsic de Dades d'Altes Hospitalàries (CMBDAH), es van obtenir dades sobre els ingressos hospitalaris fins maig del 1999. Es van creuar les bases de dades amb el Registre de Mortalitat de la Generalitat de Catalunya per obtenir l'estat vital dels individus seguits i les causes de mort.Es van reclutar 346 individus (29 dones) amb un total de 404 ingressos; edat (mitjana±de) 69±9, mediana FEV1 31% del valor de referència i mitjana PO2 63±13 mmHg; i 86 controls estables, de mitjana d'edat 69 anys i mitjana FEV1 43% del valor de referència. Vam trobar prevalences de factors de risc d'agudització de la MPOC potencialment modificables de moderades a altes, entre les quals cal remarcar l'elevada proporció d'individus (86%) que no assistia a programes de rehabilitació respiratòria i el 43% del total que fallava en alguna de les maniobres essencials de l'inhalador. L'estudi de l'associació entre un ampli ventall de potencials factors de risc d'agudització i l'ingrés per aquesta causa, tant en un disseny cas-control com en el seguiment durant 1.1 anys, va mostrar com a principals troballes que el major nivell d'activitat física habitual s'associa amb una reducció del risc d'ingrés per agudització de la MPOC, que la infraprescripció d'oxigenoteràpia crònica domiciliària s'associa a un augment d'aquest risc i que existeix un grup de factors clínics que es relacionen amb un augment del risc d'ingrés (els ingressos previs, el baix nivell de FEV1 i el baix nivell de PO2). D'altra banda, no vam trobar associació entre l'ingrés per agudització de la MPOC i la majoria de factors relacionats amb l'atenció mèdica (vacuna contra la grip i el neumococ, rehabilitació respiratòria, la majoria de fàrmacs, i compliment amb la medicació). El percentatge de FEV1 predit es va mostrar relacionat amb el risc d'infecció bacteriana, i el baix nivell socioeconòmic amb un major risc d'infecció per pseudomones.Durant la realització de l'estudi, s'ha posat de manifest l'escassa recerca existent sobre l'agudització de la MPOC. Aquesta manca d'evidència científica dificulta el fer recomanacions i fa palesa la necessitat d'investigar més sobre aquest tema. La informació proporcionada per aquest estudi pot ser útil pels plans de salut i guies específiques de la MPOC. / Exacerbation of chronic obstructive pulmonary disease (COPD) is important in terms of health and costs. However, there is little information about which are the risk or protective factors of COPD exacerbation and to which extent COPD patients are satisfactorily managed regarding to such factors. The Study of Risk Factors of COPD Exacerbation (EFRAM Study) has the aim of answer these questions. A systematic sampling of 1 out of 2 patients admitted for a COPD exacerbation in four tertiary hospitals in the Barcelona area, Spain, between May 1997 and April 1998, and a control group of COPD patients with a history of previous admissions, was recruited. All patients completed a questionnaire and performed spirometry, sputum sample, blood gases and physical examination. Information about potential risk factors was collected, including variables related to clinical status, characteristics of medical care, medical prescriptions, adherence to medication, lifestyle, quality of life, and other. Information on re-hospitalizations until May 1999 was obtained from the Minimum Basic Dataset (CMBD). Vital status and causes of death were ascertained through a record linkage with the Catalonia Mortality Registry.Three hundred and forty-six patients (29 women) with a total of 404 admissions were recruited; age (mean±sd) 69±9, median FEV1 31% and mean PO2 63±13 mmHg; and 86 stable controls, of mean age 69 years and mean FEV1 43%. We found a moderate to high prevalence of potentially modifiable risk factors of COPD exacerbation, among which it is important to note the high proportion of subjects (86%) who did not attend respiratory rehabilitation programmes and the 43% that failed in some of the essential inhaler maneuvers. The study of the association between a wide range of potential risk factors and admission for a COPD exacerbation, both in the case-control design and in the 1.1 years of follow-up, showed as the main results that: higher levels of usual physical activity were associated with a reduction of the risk of admission for a COPD exacerbation, underprescription of long term oxygen therapy was related to an increase of this risk and that a group of clinical factors (previous admissions, lower FEV1 and lower PO2) was associated with a higher risk of admission for a COPD exacerbation. Moreover, there was no association between admission for a COPD exacerbation and most medical care factors (influenza and pneumococcal vaccination, respiratory rehabilitation, most drugs, and adherence to medication). FEV1 was also related to a higher risk of bacterial infection, and low socioeconomic status with a higher risk of pseudomonas infection.During the study, we have found that little research exists regarding COPD exacerbation. The lack of scientific evidence makes difficult to make recommendations and reveals that more research is needed about this issue. Information provided by the EFRAM study can be useful for health planning and COPD guidelines.

Justificació: encara que la pneumònia adquirida a la comunitat (PAC) és una malaltia clàssica i àmpliament estudiada, avui dia continua essent una important causa de morbimortalitat i es continua tenint un coneixement limitat dels factors que l'afavoreixen. La PAC es pot considerar una malaltia d'alta incidència, té un maneig clínic controvertit, una mortalitat important (especialment en els vells) i un cost elevat. Si a això s'hi afegeix l'aparició de resistències bacterianes als antibiòtics sembla lògic que en l'abordatge d'aquesta malaltia cada cop prengui més força la perspectiva de la prevenció.Objectius: conèixer els factors de risc d'adquirir una PAC, a la població major de 14 anys, relacionats amb els hàbits tòxics o estils de vida modificables, les condicions ambientals, laborals i de l'ahitatge, així com conèixer l'efecte de la vacuna antipneumocòccica en la prevenció de la PAC en la població major de 14 anys.Metodologia: per donar resposta a aquests objectius es va dissenyar un estudi observacional de tipus cas-control, de base poblacional, multicèntric i coordinat amb una base poblacional de 860.000 persones majors de 14 anys. Aquesta era la població necessària per, en un any, detectar 1.500 casos de PAC. Van participar 64 centres d'atenció primària de Catalunya, Andorra, València i les Illes Balears. Tots els casos de PAC diagnosticats a la població d'estudi durant el període novembre 1999 - novembre 2000 segons uns estrictes criteris clínics, radiològics i evolutius van ser inclosos. Per cada cas es va seleccionar un control aparellat per edat, sexe i centre d'atenció primària segons un procés de mostreig aleatori a partir del padró municipal. A tots ells, se'ls va administrar un extens qüestionari de factors de risc de PAC que feia referència al consum de tabac, alcohol, exposicions laborals, condicions de vida i de l'habitatge, vacunes, així com antecedents mèdics i comorbiditats.Resultats: Durant el període d'estudi es van identificar i reclutar 1.336 casos de PAC (participació 97 %) i 1.326 controls (participació 63 %), amb una edat mitjana de 57 anys i un lleuger predomini del sexe masculí (53 %). La incidència acumulada observada va ser de 1,6 casos/1.000 habitants any amb una clara relació estacional, de manera que la incidència el mes de gener era casi sis vegades superior a la dels mesos de juliol i agost. Pel que fa a la comorbiditat es va observar una associació estadísticament significativa entre la PAC i la infecció respiratòria de vies altes durant l'últim mes, la insuficiència cardíaca, la bronquitis crònica i el càncer, però no amb la diabetis, l'accident vascular cerebral ni la insuficiència renal crònica. Es va observar una associació estadísticament significativa entre el consum de tabac i la PAC independent de les esmentades comorbiditats, així com una relació dosi resposta entre la PAC i la intensitat de l'hàbit, la seva durada i la quantitat total de paquets fumats. Pel que fa al consum passiu de tabac es va observar una important interacció entre aquesta exposició i l'edat, de manera que en les persones de menys de 60 anys el consum passiu de tabac no tenia cap efecte (OR=1,0), mentre que en les de 60 anys o més s'observa un efecte significatiu (OR=1,52) amb una fracció atribuïble poblacional del 10%. En relació al consum d'alcohol es va observar un efecte significatiu només en els homes i quan el consum era superior als 80 g/dia (OR=2,34) sense que s'observi un increment del risc en consums inferiors encara que es facin diàriament. Altres variables associades a la PAC van ser l'exposició laboral a pols (OR=1,65), animals, vísceres o excrements (OR=1,78) i canvis sobtats de temperatura (OR=3,27), conviure més de 10 persones a la llar (OR=2,20), conviure o treballar amb nens de menys de 15 anys (OR=1,48) o tenir animals domèstics (OR=1,37). Les anàlisis multivariades en les que s'ajusta l'efecte de les vacunes per la comorbiditat mostren un efecte protector i estadísticament significatiu tant de la vacuna de la grip (OR=0,76) com de la vacuna antipneumocòccica (OR=0,55).Conclusions: Aquest estudi identifica diversos factors de risc modificables de PAC, el que ha de permetre dissenyar mesures preventives encaminades a disminuir la seva incidència. A més, aporta nova evidència científica sobre l'efectivitat de la vacuna de la grip i la antipneumocòccica en la prevenció de la PAC. / Context: Although community-acquired pneumonia (CAP) is a well-known and widely studied disease, morbimortality is high and knowledge of the factors that favor CAP limited. CAP is a disease with high incidence, cost and mortality (especially among the elderly) and disputed clinical management. If to all this one adds antibiotic-resistant bacteria it is hardly surprising that the prevention perspective of the disease is gaining importance.Objectives: to determine the risk factors of acquiring CAP that are related to toxic habits or modifiable lifestyles, environmental, working and living conditions, as well as the effect of the antipneumococcal vaccine in preventing CAP, in a population of over 14 years of age.Methods: A population-based, multicenter, coordinated, observational, case-control study was designed with a population base of 860,000 people of over 14 years of age. This was the population needed to detect 1,500 cases of CAP in one year. Sixty-four primary health care clinics in Catalonia, Andorra, Valencia and the Balearic Islands participated in the study. All cases of CAP, diagnosed according to strict clinical, radiological and evolutional criteria between November 1999 and November 2000, were included in the study. A control matched by age, sex and primary health care clinic was selected for each case, following a random sampling process from the town census. All participants were given a detailed questionnaire on the risk factors of CAP which covered tobacco and alcohol use, occupational exposures, living and housing conditions, vaccines, and medical history and comorbidities. Results: During the study period, 1,336 cases of CAP were identified and enrolled (97% participation) and 1,326 controls were selected (63% participation) with an average age of 57 years and a slight predominance of men (53%). The accumulated incidence observed was of 1.6 cases/1,000 inhabitants/year with a marked seasonal relation reflected by the incidence in January being nearly 6 times greater than the incidence in July or August. With regard to comorbidity, a significant association was found between CAP and upper respiratory infections within the previous month, cardiac insufficiency, chronic bronchitis, and cancer, but not with diabetes, stroke, or chronic renal insufficiency. A significant association was found between smoking and CAP, independent of the above-mentioned comorbidities, and a dose-response relation between CAP and the intensity and duration of the smoking habit and the total number of packets smoked. With regard to passive smoking, a clear interaction between exposure and age was observed, there being no effect on people under 60 years of age (OR=1.0) but a significant effect was observed in people over 60 years (OR=1.52) with a population attributable fraction of 10%. Regarding alcohol consumption, a significant effect was observed for men only and when consumption was greater than 80 g/day (OR=2.34), no increased risk being observed for lower consumption even when daily. Other variables associated with CAP were occupational exposure to dust (OR=1.65), animals, offal, or excrements (OR=3.27) and sharp changes in temperature (OR=3.27), living with more than 10 people in the home (OR=2.20), living or working with children under 15 years of age (OR=1.48), or having pets (OR=1.37). Multivariate analysis where the effect of vaccines was adjusted for comorbidities showed a significant protector effect for both the influenza vaccine (OR=.76) and the antipneumococcal vaccine (OR=.55).Conclusions: This study identified several modifiable risk factors of CAP which should allow preventative measures to be designed to reduce incidence. New scientific evidence on the effectiveness of the influenza and antipneumococcal vaccines in the prevention of CAP has also been presented.

No description available.

La gestión de los riesgos se ha convertido en uno de los mayores y más destacados desafíos de nuestras sociedades modernas. Los riesgos tecnológicos y sociales asociados a sistemas tecnológicos complejos pone de manifiesto la necesidad de elaborar y aplicar prácticas y modalidades de gestión de riesgos acordes con las consecuencias naturales y sociales, globales e individuales de aquellos sistemas. La atención analítica de la gestión de riesgos en sistemas tecnológicos complejos se engarza pues, en esta tesis, en dos ejes principales. En primer lugar, y de raíz más clásica, un primer capítulo donde se desarrolla y se propone una reflexión teórica que, en términos generales, contemple los cambios histórico-sociales y tecnológicos bajo los cuales el riesgo ha ido mutando tanto su forma como su contenido y dando lugar (por ello) a distintas prácticas discursivas (teóricas) y estrategias de acción (prácticas). En segundo lugar, y desde una perspectiva más actual, un segundo eje que da cuenta de lo que denominamos modalidades y prácticas de gestión social de los riesgos en sistemas tecnológicos complejos.Así es, las configuraciones sociales contemporáneas despliegan y proyectan un conjunto de estrategias para la gestión de riesgos que en esta investigación han sido desarrolladas y analizadas como tres aproximaciones a la gestión de riesgos. Una aproximación precautoria, una aproximación reguladora y una aproximación participativa. En cada una de estas tres aproximaciones se analizan también estrategias prácticas que activan la gestión de aquellos riesgos y que aquí toman la forma de herramientas precautorias (principio de precaución), procedimientos reguladores (sistemas de regulación y autorregulación) y sistemas de participación social.Y es precisamente en el desarrollo teórico-práctico de cada una de estas propuestas, y, en especial, en su complementariedad, donde se apuntala el supuesto que guía esta investigación: la gestión de riesgos ya no es sólo una función de control estatal a través de herramientas preventivas o precautorias ni sólo una actividad de regulación administrativa o una forma para incentivar el autocontrol asociado a la autorregulación sino que es preciso que dicha gestión de riesgos sea complementada con mecanismos previos de participación social. La gestión de riesgos puede resolverse a través de una negociación "apriorística" de los mismos; esto es, una negociación del riesgo configurada por una pluralidad de actores que en calidad de implicados formen parte de los procesos de elaboración y toma de decisiones en materia de gestión de riesgos. La necesidad de analizar los elementos que componen esta dimensión participativa se hace claramente perceptible en algunas iniciativas y proyectos promovidos por organismos internacionales dentro del área nuclear. Un somero ejemplo de participación social en la gestión de riesgos en sistemas tecnológicos complejos que en esta investigación se analizan son tres proyectos sobre aspectos sociales en la gestión de residuos radiactivos realizados bajo el Programa Marco EURATOM de la Comunidad Europea (COWAM -Gestión de Residuos Comunitarios-; RISCOM -Comunicación del Riesgo-; FSC -Foro sobre la confianza de los Stakeholders). / Risk management has become an important challenge in contemporary society. Social and technological risks, associated with complex technologic systems, reveal the necessity to develop and apply appropriate practices and models of risk management which take into account social, natural, global and individual consequences. For the purpose of this thesis, the analysis of risk management in complex technologic systems has two main axes. Firstly, in a classic way, one chapter develops and proposes a theoretical reflection that takes it into account the historical, social and technological changes under which the concept of risk has changed both regarding its form as its content. This concept of risk results in the development of different discursive practices (theoretical) and strategies of action (practical). Secondly, from modern perspective, the other axis explains and defines the so-called models and practices of social risk management in complex technologic systems. That is, the contemporary social configurations show and project a group of strategies for risk management that has been developed in this research as three approaches to risk management: the precautionary approach, the regulator approach and the participative approach. In all of these perspectives, the strategies of action that activate risk management are analysed. These strategies are: precautionary tools (precautionary principle), regulators proceedings (regulation systems and self-regulation) and social participation systems. In the theorical and practical development of these perspectives and especially, in its complementarity, we see the hypothesis that guides this research: risk management is not a state control function through preventives and precautionary tools nor an administrative regulation activity or a way to encourage self-control associated with self-regulation. It is necessary for risk management to be complemented with former mechanisms of social participation. Risk management can be resolved through aprioristic negotiation; that is, a negotiation of risk consisting of many affected actors or actors directly interested in decision-making processes on risk management.The need to analyse the elements that build up this participative dimension is made clear in many projects that are promoted by international institutions in the nuclear area. To give an example, this research describes three projects related to social aspects in radioactive waste management. These projects are part of Euratom Work Programme of the European Union: COWAM (Community Waste Management), RISCOM (RISk COMmunication) and FSC (Forum on Stakeholder Confidence).

Força contractes d'assegurança de vida han estat venuts (des que l'asseguradora Equitable Society començà les seves activitats en 1762) cobrant primes constants durant tota la vida de l'assegurat. Aquests contractes inclouen implícitament uns guanys prefixats (o un tipus d'interès garantit) per a cada una de les primes percebudes i fins i tot de vegades una participació en els guanys obtinguts per sobre del tipus garantit.El tipus d'interès garantit normalment s'escull en funció de l'actual rendibilitat dels actius de renda fixa en el mercat local que correspongui, però els canvis futurs no acostumen a estar correctament considerats. Normalment no hi ha diferència en el tipus garantit i en el nivell de participació en guanys entre els contractes a primes úniques i els contractes a primes periòdiques, aquesta estratègia oblida el risc de tipus d'interès addicional dels contractes a primes periòdiques.Durant bastants anys, en la dècada dels cinquanta i seixanta, els asseguradors de vida van emprendre estratègies d'inversió conservadores i el tipus d'interès va ser també molt conservador (3,50%) però durant els setanta i vuitanta un tipus d'interès creixents, una inflació de dos dígits i una forta volatilitat en els mercats financers van "obligar" als asseguradors de vida a redissenyar els seus productes: per atraure clients les companyies necessitaven oferir fortes rendibilitats (fins al 6%) i participacions en guanys addicionals.L'any 1988 va començar una forta crisis als Estats Units i l'any 1992 la Comunitat Econòmica Europea va introduir una Directiva que modificava el sistema comptable: els actius ja no es valorarien al preu de compra sinó al preu de mercat i el passiu es valoraria no al tipus d'interès garantit sinó a un altre més conservador (el 3,10% en 2002).He volgut estudiar els efectes del nou sistema de comptabilització alhora que demostrem que el tipus d'interès garantit no és només funció de la rendibilitat interna dels actius, hem considerat que aquest interès una mena de rendibilitat mitjana del conjunt de la cartera d'assegurances de vida.També hem discutit l'adequació de les estratègies immunitzadores tota vegada que en els productes a primes periòdiques la duració dels actius dependrà de la combinació dels actius reals i dels virtuals, representats aquests per les rimes pendents. Durant llargs períodes de temps els actius virtuals "dominen " els reals i per tant la duració total dels actius està condicionada per la duració dels actius virtuals.Com no és possible una immunització acurada oferim diferents estratègies amb la pretensió de reduir el risc de tipus d'interès i com a conseqüència el risc d'inversió que gestionen els asseguradors de vida quan aquests garanteixen un tipus d'interès. / Some life insurance contracts have been sold (since the Equitable Society started in 1762) at the same level of premium as long as the whole life of the policyholder. These contracts include an implicit profit (or a guaranteed interest rate) to each premium paid and sometimes also participate in the profits earned over the rate guaranteed. This guaranteed interest rate usually is chosen according to the actual yield of fixed income securities in the local market but future changes are not well considered. Usually there is no difference in the guaranteed rate and in the level of additional profits between single premium contracts and renewal premiums contracts, this strategy forgets the additional interest risk of renewal premiums.For many years, in the 1950s and the 1960s, the life insurers stuck to a conservative financial investment policy and the guaranteed interest rate was also very conservative (3.50%) but during the 1970s and the 1980s sharply higher interest rates, double-digit inflation and increased volatility on the financial markets forced life insurance companies to redesign their products: in order to attract business companies need to offer high yields (up to 6%) and bonuses. In 1988 started a big crisis in the US and in 1992 the EU enforced a new rule that changed the accounting system: assets were no longer booked at acquisition value but at market value and the liabilities were valued no at guaranteed interest rate but at a more conservative rate (3,10% in 2002). We have studied the effects of this new accounting system and we have showed that the guaranteed interest rate is not only a function of the internal yield of the assets, we consider this interest rate as a Realized Compound Yield of the whole portfolio of insurance contracts.We want to discuss the suitability of immunization strategies because for products with renewal premiums the duration of assets will depend on the mix of the real assets and the "virtual" assets representing future premiums. For a considerable period of time the virtual assets will dominate the real; thus the duration of total assets will be dominated by the duration of virtual assets.As a perfect immunization is no possible we offer different strategies in order to reduce the interest risk and as a consequence the investment risk managed by the life insurers when they guarantee an interest rate.

Title from PDF of title page (University of Missouri--Columbia, viewed on Feb 18, 2010). The entire thesis text is included in the research.pdf file; the official abstract appears in the short.pdf file; a non-technical public abstract appears in the public.pdf file. Thesis advisor: Dr. Harry Tyrer. Includes bibliographical references.

INTRODUCCIÓN: La lesión más incipiente que ha sido descrita en la patogénesis de la arteriosclerosis es la estría grasa. En este proceso los monocitos y los macrófagos juegan un papel muy importante. Los macrófagos no poseen receptores para las LDL negativas, sin embargo son capaces de reconocer las LDL modificadas a través del receptor scraveger. Ello provocará la entrada masiva de ésteres de colesterol en el interior de la célula, al no estar sujeta a ningún sistema de control, originando la formación de las células espumosas.De entre las diversas modificaciones que puede sufrir la partícula LDL, la oxidación es de todas ellas la más importante. Se ha podido comprobar un incremento en la susceptibilidad a oxidarse las LDL en pacientes con factor de riesgo coronario.OBJETIVOS: 1- Estudiar los niveles de peroxidación lipídica en plasma y en la fracción LDL en un grupo de población general y en sujetos con factores de riesgo coronario. 2- Estudiar los niveles de peroxidación lipídica en plasma y en la fracción LDL en pacientes hipercolesterolémicos. 3- Valorar las modificaciones de la peroxidación lipídica en plasma y en la fracción LDL en los pacientes hipercolesterolémicos tratados con probucol. 4- Estudiar los niveles de peroxidación lipídica en plasma y en la fracción LDL en pacientes diabéticos. 5- Estudiar los niveles de peroxidación lipídica en plasma en pacientes con obesidad mórbida. 6- Valorar los cambios en los niveles de peroxidación lipídica en plasma inducidos por una dieta muy baja e calorías. 7- Valorar los niveles de peroxidación lipídica en plasma y en la fracción LDL en relación a la edad y por último valorar los niveles de peroxidación lipídica en plasma y en la fracción LDL en relación al consumo de tabaco.MATERIAL Y MÉTODOS : Se seleccionaron un total de ochenta y tres pacientes (37&#9794; y 46&#9792;) con edades comprendidas entre los veintitrés y los sesenta y cuatro años, que acudían a control a la Unidad de Lípidos y de Enfermedades Metabólicas del Hospital de "Sant Joan de Reus". Estos pacientes estaban afectos de hipercolesterolemia aislada (n=33), diabetes tipo II (n=25) y obesidad mórbida (n=25).Asimismo, se reclutaron un total de noventa y tres individuos de la población sana (58&#9794; y 35&#9792;) con edades comprendidas entre los diecisiete y los ochenta y ocho años. Para su posterior estudio fueron divididos en relación a la edad (menores de 30, entre 30 y 64 y mayores de 65), ellos a su vez fueron estudiados en relación a su hábito tabáquico.Se incluyeron hipercolesterolémicos con niveles de colesterol en plasma > 6.5 mmol/L y niveles de triglicéridos < 4 mmol/L. Fueron excluidos todos aquellos con procesos concomitantes con capacidad de alterar el perfil lipídico. Todos ellos fueron sometidos a tratamiento farmacológico con probucol 1g/día durante veinticuatro semanas. Se obtuvieron muestras sanguíneas en el periodo basal, a las doce y veinticuatro semanas del inicio del tratamiento.Las pacientes con obesidad mórbida fueron hospitalizadas durante un periodo de veintiún días, durante los cuales fueron sometidas a una dieta muy baja en calorías e hiperproteica (VLCD) (MODIFAST). Se obtuvieron muestras sanguíneas al inicio y al finalizar dicho periodo.Se elaboró una historia clínica y exploración física completa, se determinaron los valores lipídicos y las fracciones lipoproteicas así como los valores de peroxidación lipídica en plasma y en a fracción LDL a todos los individuos incluidos en el estudio.RESULTADOS: En los pacientes hipercolesterolémicos observamos un descenso significativo en los niveles de colesterol total y colesterol LDL (15 y 13%) y (14 y 10%) respectivamente tras las 12 y 24 semanas de haber iniciado el tratamiento (p<0.05 en comparación con los valores de la semana 0). El colesterol HDL también descendió (24 y 20%) de la semana 12 a la 24 semana de forma significativa (p<0.05 en relación a la semana 0). Se observó un descenso significativo de las sustancias que reaccionaban con el ácido tiobarbitúrico en plasma (26 y 40%) y en la fracción LDL (27 y 44%) respectivamente de la semana 12 a la 24 del tratamiento con probucol (p<0.05 en comparación a los valores obtenidos en la semana 0).En el grupo de pacientes diabéticos el nivel de colesterol en plasma fue de 5.28±0.82 y de triglicéridos 1.62±2.03, no apreciándose diferencias significativas en relación al grupo control de población sana. Sin embargo, los niveles de oxidación en plasma en diabéticos fue 6.89±1.53 y en el grupo control fue 5.14±1.74 (p<0.01), en la fracción LDL fue de 2.69±0.64 y 2.19±0.70 respectivamente (p<0.05).En el grupo de pacientes con obesidad mórbida normolipémicos observamos, al comparar el periodo de pre-dieta con el post-dieta, un descenso (p<0.01) en los niveles de colesterol, colesterol LDL y colesterol HDL. Los niveles de triglicéridos también descendieron (p<0.05). al comparar los niveles de oxidación en plasma en ambos periodos, vimos un descenso significativo (p<0.01).El grupo de población sana de mayor edad presentó niveles de colesterol en plasma y colesterol HDL superiores a los otros grupos de forma significativa (p<0.01) y (p<0.05) respectivamente. Los niveles de triglicéridos y colesterol LDL fueron superiores en el grupo de ancianos con una p<0.01 en relación a los otros dos grupos. Sin embargo, a nivel de la fracción LDL la oxidación fue mayor en el grupo de jóvenes con una p<0.01 en relación a los otros dos grupos. En el grupo de población sana no fumadora, los valores lipídicos fueron superiores a los fumadores aunque sin diferencias a excepción de los triglicéridos con una p<0.05. Al medir el nivel de oxidación en plasma vimos que este fue superior en el grupo de fumadores sin diferencias significativas, en cambio en LDL fue superior en este grupo con una p<0.01. De las diferentes correlaciones estudiadas solamente vimos una correlación positiva entre el colesterol plasmático y la oxidación en plasma en el grupo de varones fumadores y entre la edad y los niveles de oxidación en plasma y en la fracción LDL en el grupo de población sana. CONCLUSIONES: 1- Los sujetos con factores de riesgo vascular estudiados por nosotros, presentaron niveles de oxidación lipídica superiores al grupo control. 2- Los pacientes hipercolesterolémicos presentaron niveles de oxidación lipídica en plasma y en la fracción LDL superiores en un 33% y un 32% (p<0.01) al grupo control. 3- El tratamiento con probucol redujo los niveles de oxidación en plasma en un 42% y en un 36%, a nivel de las LDL (p<0.01), independientemente de su acción hipolipemiante. 4- Los pacientes diabéticos presentaron niveles de oxidación en plasma y LDL superiores en un 26% y un 19% (p<0.01) al grupo control. No se observó correlación entre los niveles de oxidación y la Hb A¹C. 5- En las pacientes obesas los niveles de oxidación lipídica descendieron tras la dieta de forma significativa (p<0.01). 6- Los individuos >65 años presentaron niveles de oxidación lipídica en plasma y en LDL superiores en un 35% y un 30% respectivamente a los sujetos de edad entre los 30-64 años. Los varones < 30 años, los valores de oxidación en plasma también fueron inferiores al grupo >65 años, aunque en LDL la oxidación fue superior. 7- Los varones fumadores presentaron niveles de oxidación lipídica en LDL, significativamente superiores al grupo de no fumadores en un 31%. En plasma estas diferencias no fueron significativas. / We have analysed the plasma and LDL oxidation susceptibility in individuals with and without the presence od cardiovascular risk factors. OBJECTIVES: To study the lipid peroxidation levels in plasma and LDL fraction in subjects with and without DHD risk factors: Hipercholesterolemia, Obesity, Diabetis, Odl age and Tabacco. To study the modification induced in the lipid peroxidation levels in plasma and LDL in hypercholesterolemia subjects after Probucol treatment and in obese subjects after a very low calory diet. SUBJECTES AND METHODS: Were recruited 83 patients attending to the metabolic Unit of Sant Joan Hospital (33 hypercholesterolemia, 25 diabetic, 25 obese). As control group were recruited 93 apparenty healthy individuals. A complete lipoprotein profile was determined by ultracentrifugation in them all. Thiobarbituric acid reacting substances were measured inn plasma and LDL fraction. In the hypercholesterolemia patients similar measurement were also carried out after 3 and 6 month if Probucol treatment. In the morbide obesity patients TBARS were analysed after 4 weeks on a very calory diet. RESULTS: Hipercholesterolemia patients had a higher concentration of TBARS both in plasma and LDL that the normalcholesterolemia subjects (7.69±2.19 vs 5.14±1.74 p<0.01, 3.19±1.07 vs 2.19±0.70 p<0.01). The TBARS values were normalized after Probucol treatment reaching the control group values (p<0.01 compared to basal values). Diabetic patients also had higher plasma and LDL oxidation values tham the control group (6.89±1.52 vs 5.14±1.74 p<0.01, 2.60±0.64 vs 2.19±0.70 p<0.05). In the morbid obesity woman group TBARS were higher tham in decreased after the diet period although remained higher tham in controls. The TBARS values were higher in the elderly subjects >65 years respect to the 30-64 years group (8.09±1.30 vs 5.14±1.74), 30-64 years group (8.09±1.30 vs 5.14±1.74 p<0.01, 3.07±0.54 vs 2.19±0.54 p<0.01). TBARS and age were lineally correlated r:0.6543 p<0.01, r:0.5923 p<0.01, when smokers were excluded. Smokers had higher TBARS in plasma and LDL oxidation concentration tham non smokers (6.72±1.73 vs 6.03±1.96, 4.0±1.15 vs 2.74±0.86 p<0.01). CONCLUSIONS: Hypercholesteolemia, diabetis, morbide obesity, smoking and ageing are associated to increased plasma and LDL oxidability. This could be a mechanism to explain the increased CHD risk associated the this conditions. Probucol and weight lose tend to correct the susceptibility to oxidation.

Stuttgart, Univ., Fakultät Informatik, Diplomarb., 1998.

Zugl.: Clausthal, Techn. Univ., Diss., 2008