• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 74
  • 36
  • 14
  • 6
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 155
  • 68
  • 33
  • 33
  • 29
  • 28
  • 19
  • 13
  • 13
  • 12
  • 12
  • 12
  • 11
  • 11
  • 10
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
61

Elêusis no Império Romano: monumentalização do santuário e o culto dos mistérios eleusinos no Período Antonino / Eleusis in the Roman Empire: Monumentalization of the sanctuary and the cult of Eleusinian Mysteries in Antonine Period

Perissato, Felipe 02 May 2018 (has links)
Os mistérios de Elêusis foram um dos mais prestigiosos cultos pan-helênicos do Mundo Antigo. Com a conquista romana da Grécia, os benefícios e privilégios às iniciações do culto se estenderam também aos cidadãos de todo o Mediterrâneo romano. Assim, sendo inspiração para as elites intelectuais e até mesmo para imperadores como Adriano e Marco Aurélio, o culto em Elêusis se tornou um dos pilares da reorganização da sociedade e da identidade gregas durante o período romano imperial. Dessa forma, a presente pesquisa teve como objetivo uma análise do espaço construído dos santuários eleusinos integrados, de Elêusis ao Eleusinion na ágora de Atenas, durante o período romano (séc. II d.C.), buscando compreender o impacto social e cultural da presença romana para os mistérios eleusinos e para a sociedade que se reorganiza em torno do santuário. Nesse sentido, esse estudo procurou não só esboçar um quadro interpretativo para a transformação dos espaços relacionados ao culto eleusino, como também procurou compreender as dinâmicas e particularidades das interações na paisagem eleusina / The Eleusinian Mysteries are one of the most prestigious panhellenic cults in the Ancient World. After the roman conquest of Greece, the benefits and privileges to the cult initiations were also spread to the citizens of all Roman Mediterranean. So, being inspiration to the intellectual elite and even to emperors like Hadrian and Marcus Aurelius, the cult at Eleusis became fundamental to the reorganization of the greek society and identity of the greeks during the Roman Imperial Period. Therefore, this research aims to analyze the built space of the Eleusinian Sanctuaries in integrated way, from Eleusis to the City Eleusinion in the Athenian Agora, during the Roman Period (Second Century A.D.), seeking to understand the socio-cultural impact of the roman presence to the Eleusinian Mysteries and to the society reorganized around its sanctuary. Moreover, this dissertation seeks to prepare an interpretative schema to the transformation of the sacred spaces related to the Eleusinian cult as well to comprehend the dynamics and particularities of interactions within the Eleusinian landscape
62

As contribuições de Maquiavel ao pensamento político e a sua crítica à igreja de Roma / The Machiavelli´s contributions to the political thought and his critic to the church of Rome

Machado, Marco Aurélio Gomes 13 January 2006 (has links)
Made available in DSpace on 2015-03-04T21:02:34Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 13 / Fundo Loyola de Apoio Acadêmico / Este trabalho de dissertação tem a pretensão de investigar e apresentar uma construção dos principais aspectos da teoria política de Nicolau Maquiavel a partir das censuras que este pensador florentino efetuou sob forma de críticas à Igreja Romana. Maquiavel condena o comportamento ético e político da Igreja. Num primeiro momento consideramos estas censuras para apresentar e desenvolver a crítica, em especial aquela que acusa a Igreja de ser a principal responsável pelo estado de ruína que se encontrava a Itália. A Antipolítica da Igreja representa, para Maquiavel, um impedimento para a península seguir seu curso na mesma velocidade da evolução dos demais Estados europeus daquele final do século XV. Para o florentino a antipolítica do cristianismo apresenta raízes bem mais profundas que tanto a análise e comparação dos acontecimentos pretéritos sobre seu tempo, que resultaram no diagnóstico político da enfermidade que assolava estado de enfraquecimento da sua Itália, quanto a sua contribuição para a formaçã / This master thesis aims to investigate and to present a construction of the main aspects of Niccolo Machiavelli political theory begining from the censorships that this Florentine thinker made to the Roman Church. Machiavelli condemns the ethical and political behavior of the Church. In a first moment we considered these censorships to present and to develop the critic, especially that that accuses the Church of being the main responsible for the ruin state in wich Italy was in. The antipolitic of the Church represents an impediment for the courtry to follow his course in the same speed of the evolution of other European States of that final XV century. The antipolitic of Christianity presents much deeper roots than those he analysis and compairs with the past events on his time, that they resulted in the political diagnosis of the illness that devastated state of weakness of Italy, as well as its contribution in forming the political notion of the State, it passes, for a critic to the Roman Church and also
63

Cultura e poder na Alexandria romana / Culture and power in the Roman Alexandria

Climaco, Joana Campos 27 April 2007 (has links)
O objetivo da presente dissertação é investigar um conjunto de pequenos fragmentos de papiros alexandrinos nomeado Acta Alexandrinorum. Os escritos narram episódios referentes à Alexandria nos dois primeiros séculos de Império Romano. Foram, no entanto, encontrados em diferentes locais do Egito, fato que sugere uma moderada circulação dos escritos na região. A hipótese é que um estruturado e coeso grupo de cidadãos alexandrinos do Ginásio, de ascendência grega e origem nobre, utilizaram-se dos escritos para manifestar suas insatisfações ao poder imperial. Pretendiam, com os relatos, criar um clima de resistência aos romanos e, ao mesmo tempo, exaltar a importância de Alexandria naquele universo, delimitando também uma identidade alexandrina restrita aos seus elementos de maior distinção. E mais: desejavam marcar a indignação quanto aos vizinhos judeus, que estariam ameaçando alguns direitos antes restritos ao grupo. Através dos textos, pode-se analisar como a romanização foi recebida e entendida pelos alexandrinos. Além disso, a documentação lança luz sobre elementos diversos da vida cívica e social da cidade e nos permite avaliar a sua importância no contexto imperial. / The aim of this dissertation is to investigate a group of small Alexandrian fragments of papyrus named Acta Alexandrinorum. The texts narrate episodes concerning Alexandria in the two first centuries of Roman Empire. But they were found in different places of Egypt, fact that suggests a moderate circulation of the writings in the region. The hypothesis is that a structured and limited group of Alexandrian citizens from the gymnasium, of Greek ascendance and noble birth, would use the writings to express their feelings of dissatisfaction to the Imperial power. They intended, with the accounts, to create an atmosphere of resistance to the Romans, and at the same time, to exalt the importance of Alexandria in that universe and also, to delimit an Alexandrian identity that should be restricted to their elements of higher distinction. Besides that, they also longed to emphasize the indignation to their Jewish neighbors, which were 8 threatening some rights that were before limited to their group. Through the texts, we can analyze how Romanization was received and understood by the Alexandrians. Besides that, the documents illustrate several elements of the civic and social life of the city and help to evaluate its importance in the imperial context.
64

Moderatio tuendae libertatis: moderação, exempla e poder na história de Tito Lívio (livro III) / Moderatio tuendae libertatis: moderação, exempla e poder na história de Tito Lívio (livro III)

Antiqueira, Moisés 28 April 2008 (has links)
Este trabalho almeja identificar a maneira pela qual o historiador romano Tito Lívio estruturou a narrativa do terceiro de seus Ab urbe condita libri, tendo em mente a dicotomia entre a moderação e a imoderação enquanto fio condutor das ações individuais e dos eventos abarcados nesta parte da obra liviana. Analisar-se-ão, portanto, os episódios basilares do livro III considerando-se a intersecção estabelecida pelo autor entre virtudes, personalidade e poder em seu relato, articulando-a às concepções historiográficas e à tradição histórica observada por Tito Lívio no exercício de seu ofício, assim como ao contexto em que floresceu a própria composição. / This work aims to identify by which way the Roman historian Livy has structured the narrative of the third of his Ab urbe condita libri, bearing in mind the dichotomy between moderation and the lack of it as a guiding link of the individual actions and events comprised in this portion of the livian work. It will be analized, then, the basic episodes of book III considering the intersection established by the author amongst virtues, personality and power into his report, articulating it to historiographical conceptions and to historical tradition observed by Livy in the practice of his task, as well as to the context in which the composition itself flowered.
65

A presença da antigüidade clássica em Auguste Comte

Heinrichs Júnior, Cláudio January 2001 (has links)
Para Augusto COMTE, a História fornece vínculos explicativos decisivos e sustenta um projeto de futuro relacionado à evolução continuada da humanidade. Este filósofo realizou uma leitura original e abrangente da História da humanidade, com relações causais entre os diferentes estágios, o que significa a atribuição de valores às diferentes etapas e culturas, entre as quais, com grande destaque, as culturas da antigüidade. Neste estudo da vinculação histórica em COMTE, privilegiou-se a percepção do clássico greco-romano, uma referência muito importante no contexto histórico em que COMTE viveu, demonstrando quais as imagens produzidas e funções atribuídas a este momento da História, dentro dos escopos da doutrina positivista. / This paper intends to realize how did Auguste COMTE detached from his tenets the several demands of historical meanings necessary to his explanation of the present to his projects for the humankind. It is clear on the work of this philosopher his major concerning about History, provider of elucidative and ultimate bonds, and sustaining of a future project related to continuous evolution. COMTE fulfilled an original and exhibited interpretation of the Humanity History, with casual relationships among distinct levels, what means attribution of value to different stages and cultures, among which, vividly, to ancient cultures. To make viable this work about historical bounding in COMTE, the Greek-Roman perception of the classic was privileged, establishing which images and functions this historical stage had, in the design of the positivistic doctrine.
66

Elêusis no Império Romano: monumentalização do santuário e o culto dos mistérios eleusinos no Período Antonino / Eleusis in the Roman Empire: Monumentalization of the sanctuary and the cult of Eleusinian Mysteries in Antonine Period

Felipe Perissato 02 May 2018 (has links)
Os mistérios de Elêusis foram um dos mais prestigiosos cultos pan-helênicos do Mundo Antigo. Com a conquista romana da Grécia, os benefícios e privilégios às iniciações do culto se estenderam também aos cidadãos de todo o Mediterrâneo romano. Assim, sendo inspiração para as elites intelectuais e até mesmo para imperadores como Adriano e Marco Aurélio, o culto em Elêusis se tornou um dos pilares da reorganização da sociedade e da identidade gregas durante o período romano imperial. Dessa forma, a presente pesquisa teve como objetivo uma análise do espaço construído dos santuários eleusinos integrados, de Elêusis ao Eleusinion na ágora de Atenas, durante o período romano (séc. II d.C.), buscando compreender o impacto social e cultural da presença romana para os mistérios eleusinos e para a sociedade que se reorganiza em torno do santuário. Nesse sentido, esse estudo procurou não só esboçar um quadro interpretativo para a transformação dos espaços relacionados ao culto eleusino, como também procurou compreender as dinâmicas e particularidades das interações na paisagem eleusina / The Eleusinian Mysteries are one of the most prestigious panhellenic cults in the Ancient World. After the roman conquest of Greece, the benefits and privileges to the cult initiations were also spread to the citizens of all Roman Mediterranean. So, being inspiration to the intellectual elite and even to emperors like Hadrian and Marcus Aurelius, the cult at Eleusis became fundamental to the reorganization of the greek society and identity of the greeks during the Roman Imperial Period. Therefore, this research aims to analyze the built space of the Eleusinian Sanctuaries in integrated way, from Eleusis to the City Eleusinion in the Athenian Agora, during the Roman Period (Second Century A.D.), seeking to understand the socio-cultural impact of the roman presence to the Eleusinian Mysteries and to the society reorganized around its sanctuary. Moreover, this dissertation seeks to prepare an interpretative schema to the transformation of the sacred spaces related to the Eleusinian cult as well to comprehend the dynamics and particularities of interactions within the Eleusinian landscape
67

Moderatio tuendae libertatis: moderação, exempla e poder na história de Tito Lívio (livro III) / Moderatio tuendae libertatis: moderação, exempla e poder na história de Tito Lívio (livro III)

Moisés Antiqueira 28 April 2008 (has links)
Este trabalho almeja identificar a maneira pela qual o historiador romano Tito Lívio estruturou a narrativa do terceiro de seus Ab urbe condita libri, tendo em mente a dicotomia entre a moderação e a imoderação enquanto fio condutor das ações individuais e dos eventos abarcados nesta parte da obra liviana. Analisar-se-ão, portanto, os episódios basilares do livro III considerando-se a intersecção estabelecida pelo autor entre virtudes, personalidade e poder em seu relato, articulando-a às concepções historiográficas e à tradição histórica observada por Tito Lívio no exercício de seu ofício, assim como ao contexto em que floresceu a própria composição. / This work aims to identify by which way the Roman historian Livy has structured the narrative of the third of his Ab urbe condita libri, bearing in mind the dichotomy between moderation and the lack of it as a guiding link of the individual actions and events comprised in this portion of the livian work. It will be analized, then, the basic episodes of book III considering the intersection established by the author amongst virtues, personality and power into his report, articulating it to historiographical conceptions and to historical tradition observed by Livy in the practice of his task, as well as to the context in which the composition itself flowered.
68

Circulación monetaria en Hispania de Vespasiano a Adriano

Arrizabalaga Lafuente, Ignacio 25 October 1994 (has links)
No description available.
69

El poblamiento rural romano en la provincia de Albacete: la villa de Balazote. Un ejemplo de la vida en la campiña

Sarabia-Bautista, Julia 22 October 2010 (has links)
No description available.
70

Diccionari onomàstic de la Vall de Novelda: els noms de lloc i de persona dels termes municipals de Novelda i de la Romana (segles XV-XX)

Navarro Belmonte, Carmel 25 September 2012 (has links)
Els noms propis contribueixen a definir la personalitat d'una comunitat humana, tant pel caràcter identificatiu que tenen per la informació geogràfica, lingüística i històrica que poden aportar (especialment els topònims). L'Onomàstica, que és la ciència que els estudia, té dues branques fonamentals. La Toponímia s'ocupa dels noms de lloc o noms propis geogràfics, amb els quals designem i identifiquem els llocs concrets que ens envoltem. L'Antroponímia tracta dels noms propis de persona, mots o grups de mots l'unica finalitat dels quals és diferenciar el referent (una persona) de la resta (prenom, que representa al subjecte en particular; cognom, nom de família o de llinatge; i sobrenom, renom o motiu, malnom o àlies). Novelda i la Romana són localitats situades en el centre geogràfic de la regió d'Alacant, dins la comarca de les Valls del Vinalopó o Vinalopó Mitjà. En el passat van formar part d'un mateix municipi (Novelda), del qual la Romana va ser separada en 1929. Aquest conjunt territorial representava una superfície de 119,8 km2 i compartia amb Asp i Monòver el flanc occidental de la comarca i, per tant, la frontera amb Múrcia i la corona castellana. Novelda, segona ciutat en població de la comarca (26.873 habitants l'any 2011), compa actualment amb una superfície de 75,7 km2 (densitat de població, 355,23 hab/km2). El municipi de la Romana, més menut territorialment (43,3 km2), ocupa terrenys més elevats i muntanyosos. En 2011 tenia 2.554 habitants (densitat de 59 hab/km2). Novelda va constituir durant la baixa edad mitjana una zona de refugi per a la població andalusí. Els seus descendents van conservar fins a 1609 l'àrab com a llengua habitual de relació. La convivència durant dècades amb un contingent menut d'inmigrants cristians vells, va facilitat que aquests assimilaren una part significativa dels topònims usats fins llavors per la població autòctona. Més de la meitat dels topònims documentats abans de 1625-1628 presentaven traces lingüístiques atribüibles a l'àrab. Ara no passen del 9%, però els que resten tenen un innegable pes qualitatiu. Després d'una repoblació inicial parcial i no planificada, la població va créixer de manera continuada al llarg de la segona meitat del segle XVII, durant tot el segle XVIII i bona part del XIX, gràcies a un model d'agricultura que tenia com a fonaments la cerealicultura i la contínua expansió de la superfície cultivada. Aquest procés de colonització interior tindrà importants conseqüències, amb una extraordinària multiplicació dels topònims al Camp i a l'àrea més exterior del terme. El pas a una agricultura més oberta, amb el raïm i el vi com a productes significatius, no es produirà abans de finals del segle XIX. Encara és més tardana la conversió definitiva a una agricultura explícitament comercial, amb l'expansió de la tomata i les hortalisses, i finalment del raïm de taula (en ambdós casos, amb acompanyament del regadiu); primer, en terme de Novelda, i amb un cert retard, també en el de la Romana. A les dues localitats subsisteix una agricultura especialitzada i moderna, però desvinculada de les formes tradicionals d'entendre el territori. Les pedreres en extensió, els abocadors a gran escala de residus de les fàbriques de pedra, l'abandonament progressivament generalitzat dels cultius, la proliferació de les segones residències, l'escampament d'una població d'hàbits i costums urbans fora dels nuclis i, finalment, l'establiment (al terme de la Romana) d'una nodrida colònia de jubilats estrangers, són altres fenòmens que estan tenint ara mateix un considerable impacte sobre el paisatge (i sobre el patrimoni onomàstic). Per altra banda, després de segles de pràctic monolingüisme, hui el valencià és parlat per només la meitat dels novelders (però encara, pel 80% dels romaners). El treball, començat poc després de 1976, combina les dues vies d'investigació habituals: l'enquesta oral i la recerca en fonts documentals (impreses i manuscrites). Les entrevistes es van realitzar bàsicament entre novembre de 1987 i 1994, i han afectat 43 informadors per al conjunt del terme de la Romana i 51 per al de Novelda (sense comptar col·laboracions més esporàdiques). Sempre que va ser possible es van fer in situ (per a major seguretat en les localitzacions). Pel que fa a les fonts documentals impreses, s'ha buidat quasi tota la producció bibliogràfica local, incloses les revistes de festes d'ambdues poblacions. De l'Arxiu Municipal de Novelda s'ha revisat bona part de la documentació anterior al segle XIX (censals del segle XV, Mans Comunes, Consells, Contestadors, Judiciaris i Contestadors, Clams Civils...), però especialment la relacionada amb la xarxa s'assagadors i la de tipus cadastral (Giradora de Població 1727-1748, Giradora de Natural c. 1730, Capbreus 1727-1729, restes de giradores de finals del segle XVIII i principis del XIX, Estadística de Tierras de 1836 i 1854, Croquis de Rústica 1935). A l'Arxiu de Protocols es van treballar sobretot les Escribanías de Rentas locals del segle XVIII. De l´arxiu senyorial, conservat per la Fundació Cultural Medina Sidonia, hem pogut estudiar en profunditat una giradora de finals del segle XVI i començaments del següent (l'anomenada Giradora de Sarrià, fonamental per a conéixer l'antroponímia morisca u la toponímia de l'horta vella) i el libre dels Capbreus de 1625-1628. Més recentment, hem tingut accés a l'Arxiu de la Parròquia de Sant Pere de Novelda, on s´han revisat llibres de baptismes, matrimonis i enterraments fins a la primera meitat del segle XVII, així com els de Visites Pastorals i Fàbrica. L'estudi introductori consta d'unes breus consideracions generals sobre l'Onomàstica i els estudis onomàstics en terres valencianes, seguides per un apartat ("La terra") destinat a esbrinar els condicionants geogràfics i el procés d'ocupació del territori. Un segon apartat ("Els Pobles") dóna compte del recorregut històric de les comunitats humanes que han habitat ls dos termes municipals, amb especial atenció al nombr d'habitants i al desenvolupament urbà dels dos nuclis. Finalment, a "La llengua (les llegues)" s'analitza la influència del substrat aràbic sobre la nostra toponímia i les catacterístiques peculiars que presenta el suport lingüístic dels noms propis (sobretot, en el cas dels malnoms i topònims actuals). L'últim apartat és només un recull d'informadors i de fonts documentals (manuscrites i impreses), bibliografia i cartografia utilitzada. El cos del treball ("Els noms de lloc i de persona de Novelda i de la Romana") adopta la disposició que ja és general a la nostra àrea idiomàtica, proposada i seguida per les publicacions de l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC. Recull fitxes d'uns 130 genèrics toponímics habituals en el nostre àmbit d'estudi (una part menuda però significativa dels quals no està contemplada als diccionaris i fonts lexicogràfiques més habituals de la nostra llengua), d'uns 4.650 topònims (almenys 4.250 dels quals d'origen popular, la resta noms de carrers i altres vies urbanes imposats per les autoritats municipals d'època contemporània) i de més de 4.300 elements antroponímics (vora 2.700 cognoms i llinatges, inclosos els utilitzats per la població musulmana i morisca dels segles XV, XVI,i XVII; i no arriba a 1.600 malnoms, renoms àlias).

Page generated in 0.0431 seconds