• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 5
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 10
  • 10
  • 7
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Lineage bonds in fifteenth century Florence : the Giovanni, Parenti, and Petrucci

Rosenthal, Elaine G. January 1988 (has links)
No description available.
2

LO STURZO "AMERICANO" (1940 - 1946): STRATEGIE POLITICHE E CULTURALI

BORGO, GIANNI 19 March 2015 (has links)
L'indagine ha per oggetto il periodo americano di Luigi Sturzo (1940-1946), finora proco esplorato, soprattutto dal punto di vista delle fonti americane. E' stata messa in luce una serie di attività politiche e culturali, inquadrabili in precise strategie, volte alla diffusione dei valori della democrazia cristiana, a livello internazionale; alla formazione della classe politica; al più ampio sostegno alla patria lontana. / The essay focuses the American period of Luigi Sturzo (1940-1946), which has not been sufficiently explored until now, expecially from the point of view of the American archives data. It has been highlighted a series of political and cultural activitie set up by Sturzo, and which can be contestualized in the sense of precise strategies, directed to the diffusion of the values Christian Democracy, in the international background; to the formation of the ruling classes; to the wide support to the constitution of the democratic system in Italy.
3

A cidade ferve e o bicho espreita: os dominantes e a pol?tica em Feira de Santana (1945-1964)

Lins, Rafael Quintela Alves 27 August 2014 (has links)
Submitted by Verena Bastos (verena@uefs.br) on 2015-07-27T21:23:02Z No. of bitstreams: 1 Disserta??oRafaelQuintela.pdf: 1211081 bytes, checksum: 6389dd93a3a87af9763b40ffd3dcdc97 (MD5) / Made available in DSpace on 2015-07-27T21:23:02Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Disserta??oRafaelQuintela.pdf: 1211081 bytes, checksum: 6389dd93a3a87af9763b40ffd3dcdc97 (MD5) Previous issue date: 2014-08-27 / Funda??o de Amparo ? Pesquisa do Estado de S?o Paulo - FAPESP / Is found here a study of Feira de Santana's political situation between the coups-de-?tat of october 1945 (end of Estado Novo's dictadorship) and april 1964 (beginning of civilian-military dictadorship). About this historical experience, we analyze: 1) the transformations in Feira de Santana's living, shown in the growth of the city and electoral emergence; 2) the power practices of dominant individuals and groups, noticed in their organization and political project; 3) the rearrangements of power, observed in the disputes around the city's administration. For that, we use as empirical material: the newspapers Folha do Norte, Gazeta do Povo e O Coruja; the IBGE'S census; the law projects and records of the counselor's chamber and the novels Setembro na Feira and O bicho que chegou a Feira. The teoric-methodologic basis was constructed around Antonio Gramsci's notion of political theory and Michel de Certeau's reflections around power relations. Finally, we treat the local politics in a wide, integrating manner, inseparable of social relation's picture happening in Brazil in those years. / Acha-se aqui um estudo da situa??o pol?tica de Feira de Santana/BA entre os golpes de outubro de 1945 (fim da ditadura do Estado Novo) e abril de 1964 (in?cio da ditadura civil-militar). Dessa experi?ncia hist?rica analisamos: 1) as transforma??es da vida feirense, figuradas no crescimento da cidade e na emerg?ncia eleitoral; 2) as pr?ticas de poder de sujeitos e grupos dominantes, percebidas a partir das suas organiza??es e projetos pol?ticos; 3) os rearranjos do poder, observados nas disputas em torno da dire??o municipal. Para tanto, utilizamos como material emp?rico: os jornais Folha do Norte, Gazeta do Povo e O Coruja; os Sensos do IBGE; os Projetos de Lei e Atas da C?mara dos Vereadores; os romances, Setembro na Feira e O bicho que chegou a Feira. A base te?rico-metodol?gicas foi constru?da a partir das no??es de teoria pol?tica de Antonio Gramsci e das reflex?es de Michel de Certeau sobre as rela??es de poder. Por fim, miramos a pol?tica local de forma ampla, integrante e indissoci?vel do conjunto das rela??es sociais em curso no Brasil daqueles anos.
4

A m?o que afaga ? a mesma que apedreja: preservando a natureza que ? poss?vel! Propriedade da terra, classes dominantes e representa??o pol?tica no Brasil contempor?neo ? a reforma do C?digo Florestal Brasileiro de 1965 / The hand stroking is the same as stones: preserving nature that is possible! Land ownership, ruling classes and political representation in contemporary Brazil - the reform of the Brazilian Forest Code, 1965

Sev?, Jana?na Tude 10 June 2016 (has links)
Submitted by Sandra Pereira (srpereira@ufrrj.br) on 2016-10-14T11:18:23Z No. of bitstreams: 1 2016 - Janaina Tude Sev?.pdf: 5629678 bytes, checksum: bfe4b951f0e6e08d13264d60c5f6cf64 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-10-14T11:18:23Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2016 - Janaina Tude Sev?.pdf: 5629678 bytes, checksum: bfe4b951f0e6e08d13264d60c5f6cf64 (MD5) Previous issue date: 2016-06-10 / Conselho Nacional de Desenvolvimento Cient?fico e Tecnol?gico - CNPq / This doctoral thesis deals with the ruling classes, private ownership of land and the nature and political representation in Brazil Republican. Situated in the field of study of the agrarian question, focuses on the role of agrarian elites in the drafting and revision of legal texts on environmental preservation and ownership of natural resources, pointing to the processes and relationships that permeates and dialectically structured the State . It assumes that private property is one of the structural elements of inequality between classes and, consequently, is instituted and instituting policies representations that make up the state in general, and especially Brazil. Addressing the process of formation of laws, while playing field, aims to understand the power relations between classes as has been legitimized in the Brazilian agrarian reality. For such analyzes the action of Agriculture of the Parliamentary Front (APF), also known as caucus, in the face of environmental and land legislation. More specifically rescues the Brazilian Forest Code (Decree n. 23,793 / 34 /, Law no. 4,771 / 65 and Law no. 12,651 / 12), with an emphasis on recent process 1965 Code reform, to identify as political representation ruralistas of interests is organized, clear and positions in political institutional process. This study identifies that, despite the economic dominance and privileged status in the social hierarchy represented by the power of large farmers in our society, rural employers classes and agroindustrial not give up take and act on institutional policy, be present in the democratic and interfere with its rules. Acting in state spheres and with civil society producing consensus and weaving alliances are complementary actions and integrate the building strategies of its hegemony. Thus the research has focused on the narratives and discourses of legislative documents relating to the Forest Code, the parliamentary speeches in the course of the Brazilian Forest Code reform bill of 1965 in the House of Representatives, as well as in street mobilizations - hearts and minds - promoted by the caucus in partnership with trade unions and non-unions of rural employer representation. It was possible that, through legal reform, the ruling classes in the field is expanding and diversifying its spaces, forms and political action strategies to legitimize their structural interests as the owner class that is the absolute right of private property and the monopoly on their instruments of economic, environmental and social regulation. / Esta tese de doutorado versa sobre as classes dominantes, a propriedade privada sobre a terra e a natureza e a representa??o pol?tica no Brasil republicano. Situada no campo de estudos da quest?o agr?ria, foca a atua??o das elites agr?rias no processo de elabora??o e revis?o dos textos legais sobre a preserva??o ambiental e a apropria??o dos recursos naturais, apontando para os processos e rela??es que permeia e, dialeticamente, estruturam o Estado. Parte do pressuposto que a propriedade privada ? um dos elementos estruturantes da desigualdade entre as classes e que, consequentemente, ? institu?da e instituinte das representa??es pol?ticas que comp?em o Estado em geral, e o brasileiro especialmente. Ao abordar o processo de forma??o das leis, enquanto campo de disputa, visa compreender as rela??es de poder entre as classes tal como vem sendo legitimadas na realidade agr?ria brasileira. Para tal analisa a a??o da Frente Parlamentar da Agropecu?ria (FPA), tamb?m conhecida como bancada ruralista, frente ?s legisla??es ambiental e agr?ria. Mais especificamente resgata os C?digos Florestais brasileiros (Dec. n. 23.793/34/, Lei n. 4.771/65 e Lei n. 12.651/12), com ?nfase no processo recente de reforma do C?digo de 1965, visando identificar como a representa??o pol?tica dos interesses ruralistas se organiza, manifesta e posiciona no processo pol?tico institucional. O presente estudo identifica que, a despeito da domina??o econ?mica e do status privilegiado na hierarquia social representadas pelo poder dos ruralistas em nossa sociedade, as classes patronais rurais e agroindustriais n?o abrem m?o de ocupar e atuar na pol?tica institucional, se fazer presente no jogo democr?tico e interferir em suas regras. Atuar nas esferas estatais e junto ? sociedade civil produzindo consensos e tecendo alian?as s?o a??es complementares e integram as estrat?gias de constru??o de sua hegemonia. Deste modo a pesquisa se debru?ou sobre as narrativas e discursos dos documentos legislativos relativos aos C?digos Florestais, dos discursos parlamentares durante a tramita??o do projeto de reforma do C?digo Florestal Brasileiro de 1965 na C?mara dos Deputados, bem como nas mobiliza??es de rua ? cora??es e mentes ? promovidas pela bancada ruralista em parceria com organiza??es sindicais e n?o sindicais de representa??o patronal rural. Foi poss?vel identificar que, atrav?s da reforma legal, as classes dominantes no campo vem ampliando e diversificando seus espa?os, formas e estrat?gias de a??o pol?tica, para legitimar um de seus interesses estruturantes enquanto classe propriet?ria que ? o direito absoluto da propriedade privada e o monop?lio sobre seus instrumentos de regula??o econ?mica, ambiental e social.
5

LA SELEZIONE DEI MIGLIORI. ANALISI SULLA QUALITA' NELLA RAPPRESENTANZA POLITICA

CAMPATI, ANTONIO 06 March 2014 (has links)
Le recenti trasformazioni dei sistemi politici suggeriscono la necessità di ripensare il rapporto fra l’ideale democratico e il concetto di qualità. I mutamenti e le pretese della rappresentanza politica, infatti, appaiono sempre più inconciliabili con le teorie che, fino a pochi decenni fa, apparivano granitiche e (quasi) immodificabili. L’obiettivo di questa tesi è quello di argomentare tali assunti, non senza prima soffermarsi su alcune questioni preliminari: a livello teorico, cosa si deve intendere per qualità? Quale rapporto può realisticamente intrattenere con il sistema democratico? E, quindi, la qualità può essere selezionata? Le risposte a simili quesiti passano attraverso un approfondimento del rapporto (inevitabile) fra i governanti e i governati, considerato il canale più affidabile per osservare la ‘qualità’ come idea-concetto e per percepire gli effettivi cambiamenti che proietta sulla rappresentanza politica. / The recent transformations of political systems suggest the need to rethink the relationship between the democratic ideal and the concept of quality. Indeed, changes and demands in political representation look increasingly incompatible with the theories that seemed lasting and (almost) immutable until a few decades ago. The aim of this dissertation is to discuss these assumptions, after dwelling on some preliminary questions. At the theoretical level, what is quality? Which relationship can it realistically have with the democratic system? And, therefore, can quality be selected? To answers such questions, the dissertation goes through an in-depth analysis of the (inevitable) relationship between rulers and the ruled. This relationship is considered the most reliable channel both to observe ‘quality’ as an idea-concept and to perceive the actual changes that it projects on political representation.
6

Por corações e mentes: a configuração do projeto da classe dominante na educação profissional da juventude do campo: um estudo acerca da iniciativa Pronatec Campo/ Senar/ Cna

Batista, Maiara 08 August 2016 (has links)
Submitted by Renata Lopes (renatasil82@gmail.com) on 2016-09-28T13:31:09Z No. of bitstreams: 1 maiarabatista.pdf: 893458 bytes, checksum: c85cc4896f4cef4c19c8a9d21ab80d3a (MD5) / Approved for entry into archive by Diamantino Mayra (mayra.diamantino@ufjf.edu.br) on 2016-09-28T15:47:00Z (GMT) No. of bitstreams: 1 maiarabatista.pdf: 893458 bytes, checksum: c85cc4896f4cef4c19c8a9d21ab80d3a (MD5) / Made available in DSpace on 2016-09-28T15:47:00Z (GMT). No. of bitstreams: 1 maiarabatista.pdf: 893458 bytes, checksum: c85cc4896f4cef4c19c8a9d21ab80d3a (MD5) Previous issue date: 2016-08-08 / CNPq - Conselho Nacional de Desenvolvimento Científico e Tecnológico / As classes dominantes atuantes no campo tem priorizado a educação, enquanto elemento de sociabilidade, para camuflar a lógica de espoliação do agronegócio e criar legitimidade acerca da sociabilidade burguesa. Nesta realidade, o Sistema Nacional de Aprendizagem Rural, vinculado a entidade patronal Confederação Nacional de Agricultura e Pecuária, busca, desde sua fundação em 1991, ser uma referência na aprendizagem rural, de modo a constituir-se como a genuína “Escola da Terra”. Sob esta perspectiva, em 2012, o Senar passa a oferecer a modalidade destinada aos povos do campo do Programa Nacional de Acesso ao Ensino Técnico e Emprego. Tal oferta foi possível devido às parcerias público-privadas que, no Brasil, consolidaram-se nos anos 1990, com a adoção das políticas neoliberais. A partir das especificidades do campo, cabe questionar como se organiza a Educação Profissional e quais os estudos existentes sobre essa modalidade de educação? Quais os objetivos de entidades ligadas a aparelhos “privados” de hegemonia da classe dominante ao ofertar ações voltadas a Educação Profissional no campo? Baseados nestes questionamentos, esse estudo pretende compreender, mediante pesquisa bibliográfica e documental, a intencionalidade da burguesia em fomentar projetos educativos no campo, utilizando-se como exemplo as iniciativas educacionais do Senar. / The ruling classes engaged in the Brazilian countryside have prioritized the use of education as sociability element to camouflage the logic of plundering agribusiness and to legitimate the bourgeois sociability. In this reality, the Brazil’s National Rural Learning Service (SENAR), which operates under the guidelines of the Brazilian Confederation of Agriculture and Livestock (CNA), has sought since its foundation in 1991 to be a reference in the rural training to establish itself as the genuine Escola da Terra or “School of the Land”. From this perspective, in 2012, SENAR started to offer a new educational component of its National Program for Access to Technical Training and Employment (PRONATEC) aimed at rural people. Such offer was only made possible through partnerships between the private and public sector which have been consolidating in Brazil since the adoption of neoliberal policies in the 1990s. Considering the distinct characteristics of the rural sector, one should investigate how Professional Education is structured in Brazil and which are the past studies and research developed around this this educational modality. What are the objectives of entities connected to private apparatuses of hegemony of the ruling class in proposing Rural educational initiatives? Based on these questionings, this study intends to comprehend the intentions behind the bourgeois’ investments in the rural educational projects by using SENAR educational initiatives as an example through the document and bibliographical review of previous studies in the field.
7

Assis, Andrade e Gomes destruidores associados / Assis, Andrade and Gomes associates destroyers

Mariutti, Francisco Roberto Papaterra Limongi 22 May 2009 (has links)
O trabalho procura fazer conexões, não uma comparação, entre Machado de Assis, Oswald de Andrade e Paulo Emilio Salles Gomes, a partir de um foco temático específico, que diz respeito às intervenções dos três ficcionistas no processo histórico e literário de construção e destruição de uma imagem da classe dirigente brasileira. A tese contém análises de Dona Fernanda e do narrador de Quincas Borba enquanto seres de linguagem nos quais Machado cristalizou uma Weltanschauung dessa classe e do literato aderente a ela; João Miramar e o protagonista de Três mulheres de três pppês são tomados como duplos explícitos e inversos de Oswald e de Paulo Emilio; as expectativas públicas que os dois ficcionistas carregam enquanto rebentos da alta burguesia são purgadas e com os restos são construídas as personagens. Em Um homem sem profissão e em Cemitério, o intelectual de consciência cindida se torna portador da esperança de um mundo diverso do relatado. O trabalho crítico se pauta pela procura do ponto nevrálgico em que se encontram desmistificação ideológica e criação literária. / This thesis seeks to make conections, not a comparison, between Machado de Assis, Oswald de Andrade and Paulo Emilio Salles Gomes, through a specific thematic focus, that refers to the three writers interventions in the historical and literary process of the construction and destruction of an image of the Brazilian ruling class. The thesis contains analyses of Dona Fernanda and of the narrator of Quincas Borba as fictional beings in which Machado crystallized a Weltanschauung of this class and its literary adherents; João Miramar and the protagonist of Três mulheres de três pppês are taken as explicit and opposite doubles of Oswald and Paulo Emilio; the public expectations that the two fictionists carry as the rebellious offspring of the haute bourgeoisie are purged and from the remains the characters are constructed. In Um homem sem profissão and in Cemitério, the intellectual of divided conscience becomes a carrier of hope in a world different from the one narrated. The critical work is guided by the search for the nervous point in which ideological demystification and literary creation meet.
8

Assis, Andrade e Gomes destruidores associados / Assis, Andrade and Gomes associates destroyers

Francisco Roberto Papaterra Limongi Mariutti 22 May 2009 (has links)
O trabalho procura fazer conexões, não uma comparação, entre Machado de Assis, Oswald de Andrade e Paulo Emilio Salles Gomes, a partir de um foco temático específico, que diz respeito às intervenções dos três ficcionistas no processo histórico e literário de construção e destruição de uma imagem da classe dirigente brasileira. A tese contém análises de Dona Fernanda e do narrador de Quincas Borba enquanto seres de linguagem nos quais Machado cristalizou uma Weltanschauung dessa classe e do literato aderente a ela; João Miramar e o protagonista de Três mulheres de três pppês são tomados como duplos explícitos e inversos de Oswald e de Paulo Emilio; as expectativas públicas que os dois ficcionistas carregam enquanto rebentos da alta burguesia são purgadas e com os restos são construídas as personagens. Em Um homem sem profissão e em Cemitério, o intelectual de consciência cindida se torna portador da esperança de um mundo diverso do relatado. O trabalho crítico se pauta pela procura do ponto nevrálgico em que se encontram desmistificação ideológica e criação literária. / This thesis seeks to make conections, not a comparison, between Machado de Assis, Oswald de Andrade and Paulo Emilio Salles Gomes, through a specific thematic focus, that refers to the three writers interventions in the historical and literary process of the construction and destruction of an image of the Brazilian ruling class. The thesis contains analyses of Dona Fernanda and of the narrator of Quincas Borba as fictional beings in which Machado crystallized a Weltanschauung of this class and its literary adherents; João Miramar and the protagonist of Três mulheres de três pppês are taken as explicit and opposite doubles of Oswald and Paulo Emilio; the public expectations that the two fictionists carry as the rebellious offspring of the haute bourgeoisie are purged and from the remains the characters are constructed. In Um homem sem profissão and in Cemitério, the intellectual of divided conscience becomes a carrier of hope in a world different from the one narrated. The critical work is guided by the search for the nervous point in which ideological demystification and literary creation meet.
9

La Conferència dels Comuns i el braç Militar. Dues Institucions Decisives en el tombant del s.XVII

Martí Fraga, Eduard 25 June 2008 (has links)
Durant el període que va des de la mort de Carles II (1700) fins a la fi de la Guerra de Successió (1714), els tres comuns (Consell de Cent, Diputació del Catalunya i Braç Militar), assoliren un paper fonamental en la defensa de les Constitucions davant les transgressions dels monarques. La seva actuació, però, va estar dirigida per una institució de recent creació: la Conferència dels Comuns. La present tesi doctoral estudia aquesta institució, que va esdevenir decisiva en el tombant del segle XVII i ajuda a entendre per què els catalans es decantaren a favor de Carles III, l'arxiduc, durant el conflicte successori. Però la Conferència dels Tres Comuns va ser rellevant també per la seva significació dins el context de les institucions representatives: va afavorir l'actuació mancomunada dels comuns a la vegada que va facilitar l'accés dels nous sectors mercantils en la presa de decisions polítiques. / Durante el periodo que va desde la muerte de Carlos II (1700) hasta el fin de la Guerra de Sucesión (1714), los tres comunes (Consejo de Ciento, Diputación del General y Brazo Militar), adquirieron un papel fundamental en la defensa de las Constituciones ante las transgresiones de los monarcas. Su actuación, sin embargo, estuvo dirigida por una institución de reciente creación: la Conferencia de los Comunes. La presente tesis doctoral estudia esta institución, que fue decisiva en el cambio del siglo XVII y ayuda a entender por qué los catalanes apoyaron a Carlos III, el archiduque, durante el conflicto sucesorio. Pero la Conferencia también fue relevante por su significación dentro del contexto de las instituciones representativas: favoreció la acción mancomunada de los comunes a la vez que facilitó el acceso de los nuevos sectores mercantiles en la toma de decisiones políticas. / During the period that goes from the death of Charles II (1700) to the end the of Succession War (1714), the three commons (Consell de Cent, Deputation of Catalonia and Military Arm), acquired a very important role in the defense of the Constitutions when kings tried to beak them. However, the actions of three commons were guided by a new institution: the Conference of Commons. This doctoral thesis studies this institution, which was decisive during these years, and helps us to understand why Catalans supported to Charles III, the archduke. Conference of Commons was also important because of its meaning in the context of representative institutions: it did well for the unity of action of the commons, and, at the same time, it permits the access of the new mercantile sectors to the groups with political power.
10

Globalisation, communication et champ du pouvoir. Une socio-économie comparée des structures actionnariales et dirigeantes des groupes de médias et des entreprises dans le domaine des Nouvelles Technologies de l'Information et de la Communication en Europe et aux États-Unis

Geuens, Geoffrey 22 May 2007 (has links)
Les « Nouvelles Technologies de lInformation et de la Communication » (NTIC) font aujourdhui lobjet dune abondante littérature, tant francophone quanglo-saxonne. Lobjectif de la thèse était précisément de soumettre à lanalyse critique cette prolifération de discours le plus souvent clichés associés, pour les uns, à la « société de linformation », pour les autres, à la « mondialisation » de léconomie qui forment presque un discours social à part entière, et dont lun des traits communs est notamment de révoquer en doute, à lexemple des phénomènes examinés sous le point de vue quils adoptent, les principaux référents théoriques dantan. Les « idéologèmes » véhiculés par ce discours social, on la montré, relèvent pour lessentiel de trois grandes catégories particulièrement saillantes, organisées en loccurrence sous la forme de trois binômes largement reçus, qui tendent à fonctionner comme des structures de pensée communes : a)Privatisation/désétatisation. La croyance en lomnipotence des communications de masse a généralement son corollaire dans la mise à mort symbolique de lÉtat. Nés de lautorité publique mais arrivés à maturité, les « nouveaux médias » et les NTIC libéralisés auraient enfin acquis leur autonomie et placeraient nos sociétés à lenseigne du réticulaire marchand. La « nouvelle économie » en réseaux se serait définitivement libérée de la tutelle politique, pour le meilleur (dynamisme, efficacité, compétitivité) comme pour le pire (marchandisation, affaiblissement de lÉtat, soumission du politique), selon le point de vue adopté à légard de ces évolutions données pour inévitables ; b)Mondialisation/déterritorialisation. Linternationalisation des structures de pouvoir des groupes de communication entretient une relation organique avec la dépolitisation du secteur. Cest que lexplication majeure de la disjonction État/médias réside, justement, dans la logique de dissociation croissante entre lespace démocratique national et les réseaux technologiques mondiaux. Les nouveaux conglomérats de linformation sidentifieraient alors à des géants transnationaux apatrides et déterritorialisés. Quant à la « financiarisation » des industries culturelles, elle annoncerait la fin des actionnaires de références nationaux et lavènement parallèle dune nouvelle économie sappuyant sur une multitude de petits porteurs disséminés aux quatre coins de la planète dont les investisseurs institutionnels constituent, en quelque sorte, le modèle le plus abouti ; c)Libéralisation/dérégulation. La « dépolitisation » et la « globalisation » des industries technologiques auraient instauré un marché débarrassé des entraves et des privilèges associés aux anciens opérateurs publics. Décidées au nom du libéralisme économique, les réformes de dérégulation adoptées dès le début des années 80 auraient ainsi abouti à la décomposition des antiques monopoles et à la mise en concurrence dentités industrielles isolées les unes des autres. Quant aux conquérants de la Silicon Valley, Media Moguls et autres Tycoons, ils seraient en quelque sorte les effigies suprêmement individuelles de cette métamorphose du « capitalisme numérique » : autant de managers déracinés, dépeints comme dinfatigables compétiteurs apolitiques, engagés dans une course féroce au gigantisme, nayant pas la moindre solidarité de classe et nayant pour seul moteur que la quête du profit à court terme. Les discours convenus touchant à la « société de linformation » et aux phénomènes de « globalisation », il nous faut en réalité les relativiser, sinon même les infirmer, à la lumière de nos observations et analyses. Cest que la « mondialisation » de léconomie doit en effet compter non seulement avec la permanence de particularismes nationaux dont témoignent les structures de détention et de contrôle des groupes de médias et des NTIC, mais également avec le fait que la très grande majorité des entreprises étudiées sont caractérisées par un rapport entre investisseurs résidents et non-résidents tournant très nettement à lavantage des premiers. On peut ainsi affirmer que les « multinationales » de la communication nexistent pas. Souhaitée par les uns ou redoutée par les autres, mais proclamée par tous, la « financiarisation » des industries culturelles na pas, en effet, débouché sur la trans-nationalisation du capital dont elle se voulait, pourtant, annonciatrice. Le « marché global » de linformation demeure, à ce jour, une vue de lesprit séduisante, mais scientifiquement non fondée, les réseaux technologiques nayant pu transformer les capitalismes en un marché mondial faisant fi des principaux référentiels dantan tels que ceux de « propriété », de « classes sociales » et de « souveraineté nationale ». Quant au pouvoir des grands actionnaires traditionnels (familles, pouvoirs publics, etc.), il na pas non plus cédé face à la pression des fonds dinvestissements anglo-saxons, mais sest au contraire consolidé à cette haute finance ayant permis le lancement dopérations de fusion et acquisition, sans précédent jusque-là, dans le secteur de la communication. La « globalisation » des réseaux informationnels ne sidentifie pas, enfin, à la régénérescence dun libéralisme pur et parfaitement concurrentiel, mais à la réaffirmation de quelques-unes des caractéristiques les plus fondamentales des industries culturelles en régime capitaliste : concentration de la propriété des firmes, centralisation de léconomie nationale, fusion des intérêts bancaires et industriels, consolidation des principaux holdings et, enfin, imbrication des groupes financiers et de lappareil dEtat. On aurait tort cependant de se limiter à une approche strictement financière de ces phénomènes. La situation quasi monopolistique que connaissent certaines compagnies leaders dans le domaine de la presse ou des NTIC ne séclaire, en effet, véritablement quà la lumière de leur très forte centralité au sein des réseaux de pouvoir. La densité des relations que les firmes en question entretiennent avec lappareil dEtat, les principales entreprises industrielles et financières, et les plus influents groupes de pression et autres think tanks constitue à nos yeux la première des conditions garantissant la reproduction des positions dominantes occupées par ces sociétés privées sur leur marché respectif. Cette approche relationnelle du pouvoir économique est illustrée par la multiplicité des positions institutionnelles détenues par les dirigeants des entreprises médiatiques. Représentant autant de formes incarnées de relations sociales génériques entre Economie, Politique et Communication, les grands administrateurs, issus pour la plupart dentre eux du secteur financier ou de la très haute fonction publique, peuvent être légitimement considérés, pour parler le langage un peu oublié dun Gramsci, comme les intellectuels organiques de la fraction hégémonique du bloc au pouvoir. Ce quil faut, au total, rejeter dans la définition des médias en tant que « quatrième pouvoir » ou dans celle des réseaux numériques en tant que « nouveaux pouvoirs », cest limpensé théorique qui sous-tend cette représentation dune industrie de la communication qui « globalisée », « libéralisée » et « dérégulée », se serait simultanément affranchie des territoires nationaux, des gouvernements et de la grande bourgeoisie daffaires. Il nest pas non plus conforme à la vérité des faits et de leur recoupement de penser que la classe dirigeante ne se servirait de la presse que comme vulgaire relais ou instrument de propagande. Tout semble plutôt se passer comme si le champ du pouvoir était invaginé dans le champ médiatique du fait de la circulation ininterrompue de certains agents sociaux privilégiés entre les divers sous-espaces constitutifs du champ du pouvoir (pouvoir économique, pouvoir dEtat, pouvoir idéologique, etc.).

Page generated in 0.4694 seconds