Aquesta tesi pretén radiografiar objectivament i amb voluntat exhaustiva l’edició de traduccions literàries a Catalunya durant els anys de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. A partir d’una base de dades que aplega vora 2.000 traduccions, més de 600 autors, aproximadament 450 traductors i un centenar d’editorials, s’incideix en l’estudi dels autors traduïts, les editorials responsables de publicar aquestes traduccions, els traductors més actius i la consideració que mereix la seva tasca en la premsa coetània. / Esta tesis pretende radiografiar objetivamente y desde un enfoque exhaustivo la edición de traducciones literarias en Cataluña durante la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Partiendo de una base de datos que reúne cerca de 2.000 traducciones, más de 600 autores, unos 450 traductores y un centenar de editoriales, se incide en el estudio de los autores traducidos, las editoriales responsables de publicar estas traducciones, los traductores más activos y la consideración que merece su trabajo en la prensa del momento. / The main objective of this PhD. Thesis is to objectively analyse literary translation and edition in Catalonia during the Primo de Rivera dictatorship. On the basis of a comprehensive database that includes about 2.000 translations, more than 600 writers, around 450 translators and almost 100 imprints, the focus is set on studying those writers translated back then, the houses publishing translations, the most active translators and their presence in printed press.

La obra de Giorgio de Chirico (1888-1978) abarca todo el siglo XX, su pintura retrata el periodo artístico que inician las vanguardias en París, continua el surrealismo, y cierra el pop-art de Andy Warhol. Esta investigación propone un recorrido arquitectónico por su imaginario metafísico, un lugar donde se reúnen enigmas modernos con mitos clásicos, chimeneas y fábricas con pórticos y ágoras, para poner de manifiesto la naturaleza de un futuro igual al pasado. Sus maniquís y autómatas escenifican el eterno retorno de Nietzsche en medio de plazas urbanas o inmersos en profundas habitaciones, desde donde alertan al espectador sobre el carácter permanente de la arquitectura y la ciudad, descifrando sus símbolos descubriremos el espíritu del mañana y la clase de vida que proyectamos para nuestros hijos y descendientes.

Archivo y memoria femenina es un proyecto que quiere aportar al ecléctico espacio del arte, la voz escrita de las mujeres artistas, desde el interés y la fascinación que siempre han suscitado en nosotros estos testimonios que certifican, por un lado, la existencia y el prestigio que obtuvieron algunas de ellas en distintas épocas y por otro lado, y gracias a ellos, obtener información de primera mano sobre las reflexiones que genera la práctica artística desde la voz protagonista de los productores y productoras. La estructura del trabajo en tres partes nos ha permitido presentar en primer lugar, una aproximación al contexto de la ausencia de las mujeres en lo público, analizar el estereotipo femenino y detenernos en las precursoras que iniciaron la tarea de explicarse a través del lenguaje escrito y del lenguaje visual. La segunda parte titulada: Los textos de la mujeres artistas durante las primeras vanguardias, es una antología todavía inédita en castellano de los escritos de las mujeres artistas, y para finalizar hemos creado un apartado de fuentes bibliográficas incorporando una amplia relación de los textos traducidos al castellano. Esta recopilación nos ha permitido realizar un recorrido a través de las tipologías de los textos y conocer las ideas y conceptos de 21 mujeres artistas de las primeras vanguardias del siglo XX: Maria Blanchard, Sonia Delaunay, Gabrièle Münter, Marianne von Werefkin, Käthe Kollwitz, Natalia Goncharova, Varvara Stepanova, Olga Rozanova, Nadezda Udaltsova, Alexandra Exter, Liubov Popova, Hannah Höch, Unica Zurn, Meret Oppenheim, Claude Cahun, Frida Kalho, Leonora Carrington, Remedios Varo, Maruja Mallo, Georgia O'Keefe y Anni Albers. / Rodríguez Calatayud, MN. (2007). Archivo y memoria femenina. Los textos de la mujer artista durante las primeras vanguardias (1900-1945) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1954

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances. / The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.

[ES] La presente tesis aborda el estudio de las características que ha tenido el arte del grabado protegido por las Instituciones valencianas, Diputación, Ayuntamiento y Bellas Artes. El hecho de realizar en un mismo corpus de trabajo el estudio de estas tres instituciones se debe a la interrelación que hubo entre todas ellas durante el periodo que abarca este trabajo, que se inicia en 1934 y finaliza en 1982. El planteamiento y el método de trabajo seguido para la realización de esta tesis, fue en primera instancia llevar a cabo la consulta de los Archivos en los que se guardan los documentos, actas, expedientes, ejercicios de oposición, obras premiadas, etc. correspondientes a cada uno de los temas relativos a este estudio. En un segundo paso, localizar la bibliografía correspondiente al periodo que abarca esta investigación. Una vez encuadrado el tema en su Marco Histórico, pasamos a ponernos en contacto con los artistas galardonados, los Catedráticos de Grabado que trabajaron durante este periodo y algunos políticos que participaron activamente en las convocatorias de dichos premios. El objetivo fue recoger el testimonio personal de los protagonistas y, en el caso de los artistas, recabar también los datos correspondientes a su trayectoria artística y profesional para conocer las obras realizadas por ellos durante los años posteriores a la recepción de dichos galardones. Con todo el material gráfico recopilado, hemos aportado una documentación fotográfica realizada expresamente para su inclusión y estudio en el presente trabajo. Una vez localizado y estudiado todo este material, decidimos la construcción final de esta investigación, ordenándola de la siguiente manera: En un primer capítulo situamos brevemente la materia estudiada en su contexto histórico específico, en relación al grabado defendido por las Academias, en especial por la Real Academia de San Carlos de Valencia. El segundo capítulo corresponde al análisis de las dos Cátedras de Grabado de Valencia comprendidas en el periodo estudiado, en él incluimos una extensa documentación de la trayectoria que llevó la primera cátedra hasta la jubilación del responsable de ella y los primeros momentos del nuevo catedrático. El tercer y cuarto capítulo están dedicados al estudio de los galardones y premios concedidos por las Instituciones valencianas. En el primero de estos se tratan las becas de la Diputación, donde llevamos a cabo el análisis tanto de las obras correspondientes a las oposiciones como a las realizadas durante la Pensión, así como también un acercamiento a la trayectoria posterior del pensionado, para dejar constancia de su situación actual. En el capítulo, correspondiente a los Premios Senyera de Grabado (cuarto) realizamos el análisis de las obras premiadas y la posterior evolución de estos artistas hasta la actualidad. Una vez realizada y redactada esta investigación, se han extraido unas conclusiones de cada apartado considerando las particularidades que cada una de las instituciones tienen y las diferencias entre sí. Por último, se incluye un apartado de conclusiones generales que permite dar una visión de conjunto de lo que ha sido el grabado institucional valenciano, objetivo fundamental de este estudio. Está también incluido en este trabajo un apéndice documental donde figuran las fotocopias de las actas, expedientes, etc. que por su importancia consideramos imprescindible y de interés incluirlos para su consulta por los interesados en el tema. / [EN] This thesis deals with the study of the characteristics of the art of engraving protected by the Valencian Institutions, Provincial Council, City Council and San Fernando Royal Academy of Fine Arts. The fact of carrying out the study of these three institutions in the same body of work is due to the interrelation that existed between all of them during the period covered by this work, 1934-1982. The approach and the method of work followed for this thesis was, in the first instance to carry out the consultation of the Archives in which the documents, minutes, files, competition exercises, awarded works, prizewinning works, etc., corresponding to each one of the subjects related to this study are kept. In a second step, locate bibliography corresponding to the period covered by this research. Once the subject was framed in its historical framework, we contacted the award-winning artists, the professors of engraving who worked during this period and some politicians who actively participated in the calls for such awards. The purpose of contacting them was to gather their personal testimony and, in the case of the artists, we also collected the data corresponding to their artistic and professional trajectory in order to learn about the works they produced during the years following the receipt of these awards. With all the graphic material collected, we have provided a photographic documentation made specifically for inclusion and study in this work. Once all this material had been located and studied, we went on to carry out the final drafting, ordering it in the following chapters: In a first chapter we briefly situate the matter studied in its specific historical context, in relation to the engraving defended by the Academies, especially by the Royal Academy of San Carlos of Valencia. The second chapter corresponds to the analysis of the two Valencia Engraving Chairs in the period studied, in which we include extensive documentation of the trajectory that led the first chair until the retirement of the head of it and the first moments of the new professor. The third and fourth chapters are dedicated to the study of the awards and prizes granted by the Valencian Institutions. The first of these deals with the scholarships of the Diputación, where we carry out the analysis of both the works corresponding to the competitive examinations and those carried out during the Pension, as well as an approach to the subsequent trajectory of the pensioner, in order to record his current situation. In the chapter corresponding to the Senyera Engraving Awards (fourth), we analyze the award-winning works and the subsequent evolution of these artists up to the present day. Once this research has been carried out, we believe it appropriate to draw some conclusions from each section, considering the particularities of each of the institutions and the differences between them. Finally, we included a section of general conclusions that allows us to give an overall view of what has been the Valencian institutional engraving, fundamental objective of our study. It is also included in this work a documentary appendix where the photocopies of the minutes, files, etc. are included, which due to their importance we consider essential and of interest to include them for consultation by those interested in the subject. / Lita Sáez, F. (1989). Método y concepto del grabado valenciano desde 1934 a 1982 en las instituciones Valencianas: Diputación, Ayuntamiento y Bellas Artes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191015