Este estudio trata de determinar si se dan relaciones de covariación entre la aptitud de reestructuración (una de las manifestaciones del constructo «Dependencia-Independencia de campo» (DIC) y el proceso lector.La DIC es uno de los Estilos Cognitivos surgidos a raíz de las investigaciones que sobre la percepción de la verticalidad realizaban Witkin y Asch a finales de los años 40, y que derivó finalmente en un modelo explicativo de las diferencias individuales, basado en el grado de diferenciación organísmica. La DIC se constituye en una dimensión, en uno de cuyos polos se situarían los sujetos «Independientes de campo» (lC), caracterizados por su mayor aptitud reestructuradora, analítica, su autonomía frente a los referentes externos y su tendencia a adoptar un rol constructivo e inferencial frente al campo estimular. En el polo opuesto de esta dimensión se encuentra el sujeto «Dependiente de campo» (DC), con una forma preferencial de procesamiento de información de tipo holística, con baja capacidad reestructuradora y con tendencia a acceder a los conceptos por acumulación pasiva de datos. No obstante, su menor autonomía frente a los referentes externos, parecen incidir en unas relaciones interpersonales más competentes.La actividad lectora, desde las perspectivas cognitivas ejemplificadas por los paradigmas «ascendentes» (Bottom-up) «descendentes» (Top-Down) e «interactivos», suponen que la lectura implica una buena capacidad analítica, un buen sistema mnemónico, habilidad reestructuradora, de aislar un elemento clave con respecto al contexto desenmascarador en el que se ubica: también un perfil activo, inferencial, con capacidad constructiva y de emisión y verificación de hipótesis favorece la adquisición de una buena lectura.El paralelismo que se vislumbraba entre el perfil del sujeto IC y las exigencias cognitivas implícitas en el acto lector nos llevaron a formalizar nuestra hipótesis conceptual.Presupuesto conceptualLa aptitud de reestructuración que es uno de los componentes de la DIC covariará con el proceso lector. Concretamente asumimos que los sujetos IC, por su peculiar perfil cognitivo, serán más aptos para asimilar las exigencias que implica el acto lector.Proceso empíricoLos tres ejes centrales que constituyen el proceso empírico del estudio son: a) elección de la muestra, b) Introducción de las variables de estudio y control de variables perturbadoras; c) procesamiento estadístico de los datos.a) La muestra se compone de 100 niños de 8 años de edad y que cursan 3er curso de EGB en escuelas públicas de Barcelona. Su idioma materno y de aprendizaje lector es el castellano. Su nivel socioeconómico es medio. De estos 100 niños 50 son mujeres y 50 varones. Se dividió la muestra en 25 varones y 25 niñas buenas lectoras y 25 varones y 25 niñas malas lectoras. (Como criterio de buen lector se tomó el obtener promedios superiores a los obtenidos por el grupo normativo; el criterio de mal lector corresponde en realidad a un perfil medio-bajo con respecto al rango medio obtenido por la población de las mismas características).b) Las variables introducidas en el estudio la DIC (en su habilidad de reestructuración) y la Lectura. La DIC fue estimada mediante el «Children's Embedded Figures Test» (CEFT), versión infantil del conocido test «EFT». A su vez, la lectura fue evaluada mediante la prueba de T.A.L.E. (de Toro y Cervera) y se estimaron diferentes subpruebas lectoras: lectura de letras, de sílabas, de palabras, de Textos y Comprensión lectora. A ellas se añadió una de elaboración propia a la que se denominó «prueba de palabras complejas». Se estima la lectura a dos niveles: rapidez y precisión.La inteligencia se controló inicialmente mediante la tríada categorial de la escala EDEI y se desestimaron todos aquellos niños que no alcanzaban un CI medio. No se desestimaron, no obstante, los el superiores y su posible efecto interventor en el proceso de lectura se controló mediante la técnica estadística de regresión lineal múltiple.Las variables que se controlaron fueron la edad (8 años), el nivel socioeconómico (medio), el nivel de escolarización (3º de EGB), la personalidad (mediante la técnica del dibujo de la Figura Humana de Machover) el idioma (el castellano) y el método de aprendizaje lector (el fonético).ResultadosLos resultados indican que el CEFT cavaría con la lectura, pero sólo entre la población de varones. Entre las niñas el hecho de ser IC ó OC no es determinante para tener éxito en la actividad lectora. Entre ellas es la prueba de conceptualización verbal (una medida de la inteligencia lógico-categorial) la que mantiene correlaciones más altas con la lectura y el CEFT no alcanza en casi ninguna de las subpruebas lectoras estimadas, significación estadística.Por el contrario, los varones buenos lectores son mayoritariamente IC y el CEFT alcanza en casi todas las subpruebas lectoras significación estadística, compartiendo en algunas ocasiones la varianza con la prueba de conceptualización verbal y, en otras, constituyéndose en el único coeficiente de regresión "standard" con significación estadística. La habilidad reestructuradora, pues, parece covariar con la lectura eficaz, especialmente en lo que se refiere a la rapidez de lectura. Este hecho lo relacionamos positivamente con factores de índole motivacional.El hecho de que en la prueba de comprensión lectora, en la parte referida a precisión comprensiva, no se den diferencias tan pronunciadas entre sujetos IC y DC como en otras pruebas, nos hace presuponer que el rol activo, inferencial, emisor y verificador de hipótesis que sustentan los niños IC incide en una mayor rapidez en alcanzar el significado del texto ya que, presumiblemente, la lectura se convierte para estos niños en una tarea de «reconocimiento» en contraste con la tarea de «conocimiento» que bien pudiera ser para los niños DC con una actitud más pasiva frente al campo estimular.Otro grupo de resultados parecen indicar que la alta habilidad resolutoria del CEFT covaría tanto con la prueba de palabras de alto nivel de complejidad como con las de alta frecuencia. Dado que, como sustenta numerosa bibliografía empírica, las palabras de alta frecuencia pueden ser captadas de forma holística, cabía presuponer que en ellas la intervención del CEFT sería menor; pero no es así: la DIC covaría tanto con las palabras que requieren la puesta en juego del proceso analítico e inferencial, como la captación holítica. De ello se podría derivar la presuposición de que el niño IC es aquel con una mayor plasticidad estratégica, plasticidad que tendría su correlato neurofisiológico en la mayor lateralización cerebral sustentada por los sujetos IC.También las diferencias observadas entre niñas y niños en cuanto a la intervención del CEFT en el proceso lector versus capacidad de conceptualización verbal se podrían explicar desde la perspectiva neurofisiológica, ya que numerosos estudios apoyan una más temprana maduración del hemisferio izquierdo cerebral en la mujer que en el varón, hemisferio en el que se asientan las funciones verbales y lingüísticas. Al coincidir el desarrollo de esta área cerebral con el momento de iniciación lectora (5-6 años) podría incidir en una mayor apoyatura verbal entre las niñas que e1ntre sus compañeros masculinos.Implicaciones educativasDado que la actividad analítica-reestructuradora inherente a la DIC parece covariar significativamente con la lectura eficaz, se propone entrenar a los niños DC en aquellas actividades, estrategias y actitudes propias de sus compañeros IC; ejercicios que requieren reestructuración, descentración, reorganización y, sobre todo, la adopción de un rol activo, inferencial, emisor y verificador de hipótesis puede beneficiar su calidad lectora y ayudarles a obtener el máximo beneficio de su potencial.

L'objectiu principal d'aquest treball experimental ha estat l'estudi dels biofilms fototròfics d'ambients hipogeus, el que ens ha permès d'aprofundir sobre les tècniques d'observació, els organismes i el monitoratge de les comunitats fotosintètiques que s'hi desenvolupen. S'han posat a punt i/o s'han millorat tècniques per examinar l'estructura tridimensional dels biofilms i per identificar els microorganismes i llurs pigments fotosintètics. Amb la informació obtinguda, s'han assajat mètodes per al control i la prevenció del seu desenvolupament.La microscòpia confocal ens ha permès l'observació dels nuclis o nucleoides i els plans de divisió cel·lular en l'espai; la forma, l'organització i el gruix de les beines mucilaginoses que envolten els microorganismes fotosintètics, així com les substàncies polimèriques extracel·lulars presents al biofilm. Gràcies a l'autofluorescència dels pigments fotosintètics s'ha pogut reconèixer diferents caràcters com plans de divisió, distribució dels til·lacoids i/o de cloroplasts, localització de cèl·lules especialitzades o tipus de ramificació, per a la identificació i la caracterització dels cianobacteris i altres microorganismes fotosintètics. El processament de les seccions per obtenir els diferents tipus d'imatges tridimensionals va permetre caracteritzar l'estructura dels biofilms, mostrant la distribució espacial dels microorganismes, els EPS i el substrat, així com la disposició i la morfologia dels microorganismes en profunditat i la porositat d'aquestes comunitats.També es va elaborar un programa informàtic on es van implementar les diferents funcions de quantificació útils per a l'estudi d'aquestes comunitats: biovolum, distribució de biomassa, gruix mitjà, distribució del gruix, rugositat, porositat i distribució de la porositat, i cobertura de la superfície. Pel que fa a l'anàlisi dels pigments fotosintètics presents en cadascun dels microorganismes fototròfics, s'ha posat a punt un mètode per obtenir els espectres de fluorescència d'una àrea seleccionada de la mostra mitjançant el microscopi confocal espectral. Espècies pertanyents a diferents grups filogenètics, com Cyanobacteria, Bacillariophyta o Chlorophyta, van presentar unes característiques i unes propietats de fluorescència dels seus pigments característiques que en permetien la discriminació respecte d'altres grups filogenètics. Així mateix, amb aquesta tècnica es va poder determinar quines eren les espècies de cianobacteris amb ficoeritrina i sense.Posteriorment, s'han determinat els microorganismes fotosintètics més representatius de diferents tipus de cavitats naturals i catacumbes, així com la seva distribució i els factors ambientals a què estan sotmesos, en la natura i en cultiu. En els ambients hipogeus prospectats, la temperatura i la humitat eren relativament elevades i constants, mentre que la llum, tant la solar que entrava en coves i avencs, com l'artificial, per il·luminar coves turístiques o catacumbes, semblava el factor determinant de la presencia i la distribució dels microorganismes i dels biofilms que formaven. En les tres cavitats naturals estudiades al massís càrstic del Garraf (Barcelona, NE Espanya), la temperatura, la humitat relativa i la llum, presentaven clars gradients, des de l'entrada fins a una certa profunditat, on les condicions romanien constants. Els biofilms formats per cianobacteris cocals mucilaginosos i de color fosc es van tornar més prims amb la disminució de la llum i gradualment van ser substituïts per biofilms formats per cianobacteris filamentosos amb beines transparents calcificades, com Geitleria calcarea i Loriella osteophila, que produïen taques blanques a les parets. En general, a l'entrada de les cavitats es va observar la majoria d'espècies trobades pertanyents als grups Chlorophyta i Bacillariophyta. Els líquens crustacis de l'entrada de les cavitats van ser substituïts per altres de tal·lus leprós, com Botryolepraria lesdainii i Macentina stigonemoides. L'autofluorescència i el marcatge selectiu dels EPS han permès seguir la formació de les substàncies mucilaginoses que intervenen en els primers passos dels processos d'adhesió dels hormogonis. En alguns taxons de cianobacteris filamentosos, com Leptolyngbya spp. i Scytonema spp., els extrems polisacarídics dels hormogonis semblen actuar com a mecanismes d'adhesió, com una mena de goma d'enganxar al començament de l'adhesió al substrat. A les Catacumbes Romanes, els principals organismes formadors de biofilms van ser les molses i els cianobacteris filamentosos amb beina. L'estructura dels biofilms era heterogènia, especialment en gruix, densitat i composició d'organismes. De manera semblant al cas de les coves i els avencs, es va observar una diversitat decreixent en els biofilms fototròfics en disminuir la irradiància. Atès que la llum fou el factor més important que influïa en aquests biofilms i que el rang de longituds d'ona menys absorbit corresponia a la zona del verd (500-560 nm), es va avaluar el potencial de la llum verda per prevenir el creixement del biofilms fototròfics. Es va examinar el seu efecte en biofilms formats pel cianobacteri Gloeothece membranacea (Cyanobacteria) i l'alga verda Chlorella sorokiniana (Chlorophyta). La resposta dels biofilms a la llum verda va comprendre diferències en la fluorescència dels pigments, el gruix dels biofilms, així com la simplificació de la seva estructura tridimensional, si es compara amb els biofilms sota llum blanca. També es va estudiar l'efecte que produeix la llum verda en la morfologia i la ultraestructura de l'espècie aerofítica Gloeocapsopsis magma, aïllada de la cova turística de Collbató (Barcelona, NE Espanya). Les beines de les cèl·lules sota llum verda no eren estratificades i les cèl·lules van ser significativament més llargues que les cèl·lules sota llum blanca de la mateixa edat. Respecte de la ultraestructura, les cèl·lules en llum verda contenien només alguns tilacoides distribuïts a l'atzar, grànuls de cianoficina i polifosfats dispersos en el citoplasma. Per altra banda, es va estudiar in situ l'efecte que produïa la suma de factors: la presència de llum verda i l'aplicació dels biocides convencionals - dues formulacions de clorur de benzoalconi - utilitzats en les neteges de les obres d'art. Es va seleccionar com a zona d'estudi model la cova de Collbató (Barcelona, NE Espanya). Els resultats d'aquest estudi van demostrar que els biocides redueixen la biomasa, registrada d'acord amb els nivells de fluorescència comparats amb els dels controls. A més, sota llum verda i biocides, l'abundància de Scytonema julianum i altres espècies predominants va disminuir, excepte en els casos de Nostoc punctiforme i Gloeocapsopsis magma, ambdues cobertes amb beines de polisacaràrids molt gruixudes i amb un ampli ventall de pigments accessoris. Atès que la llum verda contribueix a alentir el creixement dels microorganismes fotosintètics i fa que penetrin menys a l'interior dels substrats; pot esdevenir una estratègia eficient per evitar el biodeteriorament de monuments hipogeus il·luminats artificialment, fins i tot en els dominats per cianobacteris rics en pigments accessoris, com la ficoeritrina. / Caves with dim natural light, and lighted hypogean environments, have been found to host phototrophic microorganisms from various taxonomic groups. These microorganisms group themselves into assemblies known as communities or biofilms, which are associated with rock surfaces. In this work, the phototrophic biofilms that colonise speleothems, walls and floors in three tourist caves (Spain) and Roman hypogean monuments (the St. Callistus and St. Domitilla catacombs, Rome, Italy) were studied. Confocal laser scanning microscopy (CLSM) and scanning (SEM) and transmission electron microscopy (TEM) were used to study these organisms and acquire three-dimensional data on their biofilm structure. CLSM was used in a multi-channel mode whereby the different channels map individual biofilm components. Photosynthetic organisms were visualized by their in vivo pigment fluorescence, whereas extracellular polymeric substances (EPS) and the DNA structures of photo- and heterotrophic microorganisms were determined by staining with Concanavalin-A (Con-A) conjugated to the fluorophore label Alexa Fluor 488 and with the fluorophore label Hoechst 33258, respectively. The reflection mode revealed calcified sheaths and inorganic substrata. The distribution of microorganisms and EPS in the biofilms, and the relationship between the biofilms and their substrata, were studied by image analysis. Cyanobacteria, green microalgae, diatoms, mosses and lichens were found to be grouped as biofilms that differed according to the sampling sites. A confocal technique for the analysis of fluorescent pigments from a single cell, based on spectrofluorometric methods is also reported. Analysis of fluorescent pigments allows the establishment of a simultaneous relationship among in vivo pigment identification, organism morphology and 3D localization of cells that have particular fluorescence signatures within the biofilms. Finally, an evaluation of the use of monochromatic green light (GL) illumination as a method for preventing biofilm growth was performed. The CSLM permitted a comparison of the effects of illuminating photosynthetic biofilms with GL and with white light (WL). The results show retarded biofilm growth in the case of the former, suggesting the utility of GL for the illumination of cultural patrimony sites that are threatened by photosynthetic biofilms.

El trans-resveratrol (trans-3,5,4’-trihidroxiestilbè) és un polifenol que es troba a diferents components de la dieta amb propietats beneficioses per a la salut. Per aquesta raó, ha estat considerat com un compost bioactiu i, recentment, com un nutracèutic. En el present treball s’ha aprofundit en l’estudi d’aquest compost per tal de conèixer nous aspectes metabòlics i terapèutics del trans-resveratrol. En primer lloc, s’han estudiat els canvis que pateix durant el seu trànsit intestinal així com el seu metabolisme a l’enteròcit al ser administrat per via oral a la rata. S’ha demostrat que el trans-resveratrol és metabolitzat a l’enteròcit formant els seus conjugats glucurònid i sulfat. Aquests compostos retornen majoritàriament a la llum intestinal mitjançant les proteïnes transportadores ABC. El trans-resveratrol no absorbit i que arriba a l’intestí gruixut és convertit en dihidroresveratrol per acció de la microbiota que redueix el doble enllaç del trans-resveratrol. També el dihidroresveratrol és conjugat i convertit en els seus respectius glucurònid i sulfat. Per determinar aquests compostos, s’ha posat a punt una tècnica per a la determinació del dihidroresveratrol a plasma per extracció en fase sòlida i el resveratrol a contingut intestinal mitjançant una extracció líquid-líquid seguides de l’anàlisi per HPLC. Els mètodes que s’han descrit són exactes, precisos i tenen recuperacions superiors al 95%. En una segona part, s’ha posat a punt un model d’inducció de càncer de còlon en rata per tal d’avaluar l’efecte del trans-resveratrol sobre les lesions preneoplàstiques induïdes per 1,2-dimetilhidrazina. L’administració de 60 mg/kg durant 49 dies, ha demostrat que el trans-resveratrol, el sulfat, el glucurònid i el dihidroresveratrol es troben en el contingut intestinal i que es produeix una reducció del 52% dels focus de criptes aberrants i del 45% dels focus amb depleció de mucines. S’observa una correlació directa entre la disponibilitat del trans-resveratrol a còlon i la reducció de les lesions preneoplàstiques. A continuació s’ha fet un estudi de la biodisponibilitat en ratolins modificats genèticament que no expressen la glicoproteïna P (Mdr1a-/-) i, per últim, en ratolins sense la breast cancer resistance protein (Bcrp1-/-), comparant-la amb la dels ratolins control. Els resultats indiquen similar biodisponibilitat en els controls i Mdr1a-/- mentre que es modifica en els ratolins Bcrp1-/- indicant que aquesta proteïna participa en l’absorció i la distribució del trans-resveratrol i els seus derivats. Finalment, s’ha desenvolupat un model farmacocinètic per al trans-resveratrol i els seus conjugats glucurònid i sulfat seguint una aproximació poblacional. El model que millor descriu les concentracions plasmàtiques en rata vincula els models bicompartimentals del trans-resveratrol, del glucurònid i del sulfat. Aquest model és robust i capaç de predir adequadament les concentracions plasmàtiques, possibilitant així la planificació de futurs estudis PK-PD per tal d’establir la contribució relativa dels conjugats en l'eficàcia del trans-resveratrol. / trans-Resveratrol (trans-3,5,4'-trihydroxystilbene) is a polyphenol found in several components of the diet with beneficial health properties. Therefore, it has been considered a bioactive compound, and most recently as a nutraceutical. This work has studied this compound in-depth to meet new therapeutic and metabolic aspects. Firstly, we evaluated the changes that occur during intestinal transit and metabolism in the enterocyte when it is orally administered in the rat. trans-Resveratrol is metabolized in the enterocyte forming its glucuronide and sulfate conjugates that mostly return back into the intestinal lumen by ABC transporters. Unabsorbed trans-resveratrol reaches the colon where microbiota converts this polyphenol in dihydroresveratrol by its double bond reduction which is also conjugated in its glucuronide and sulfate in the intestine. Two techniques have been developed to determine dihydroresveratrol in plasma by a solid-phase extraction and trans-resveratrol in the intestinal content by a liquid-liquid extraction followed by HPLC analysis. The methods are accurate, precise with recoveries exceeding 95%. Secondly, a colon cancer model in rats has been developed to evaluate the effect of trans-resveratrol on preneoplastic lesions induced by 1,2-dimethylhydrazine. After 49 days of administration, trans-resveratrol, its sulfate and glucuronide, and dihydroresveratrol are found in the intestinal content and produce a reduction of aberrant crypt foci and mucin-depleted foci. There is a direct correlation between the availability of trans-resveratrol in colon and the reduction of preneoplastic lesions. Afterward a study of the bioavailability has been carried out in mice lacking P-glycoprotein (Mdr1a-/-) and in knockout mice for breast cancer resistance protein (Bcrp1-/-) as compared with that in wild-type mice. The results indicate similar bioavailability in controls and Mdr1a-/- mice while it is altered in Bcrp1-/- mice indicating that only BCRP is involved in the absorption and distribution of trans-resveratrol and its metabolites. Finally, we have developed a pharmacokinetic (PK) model for trans-resveratrol and its glucuronide and sulfate conjugates following a population PK approach. A three-linked two-compartment model was built for trans-resveratrol, glucuronide and sulfate which describes the plasmatic concentration profile in rat. This model is robust and able to accurately predict plasmatic concentrations, thus enabling future PK/PD studies to establish the relative contribution of the conjugates in the efficiency of trans-resveratrol.

Plantejament: L’estudi de les pressions plantars i del comportament del centre de pressions (COP), del cos i dels peus, permet valorar a través dels desplaçaments del mateix en els eixos mig-lateral i antero-posterior l’equilibri. La mesura del COP amb un sistema optomètric d’alta resolució hauria d’aportar, amb major precisió, noves informacions que poden ajudar a l’especialista sanitari o esportiu a entendre el comportament de l’equilibri en el corredor de marató. Objectiu: Es vol valorar el comportament de l’equilibri mesurant el rang màxim de desplaçament i la velocitat mitjana del COP del cos i dels peus, en els eixos mig-lateral y antero-posterior, i valorar las pressions plantars, per quadrant de cada peu, valorant la dominància lateral per pressió mitjançant una plataforma optomètrica d’alta resolució. Mostra: Es du a terme un estudi descriptiu, transversal amb una mostra de 663 subjectes sans (587 homes i 76 dones) que participen activament en curses de llarg recorregut (Marató). Mètode: Es mesura el desplaçament del COP del cos i dels peus, amb una lectura de 10 segons, en posició de peu, amb bipedestació, amb els ulls oberts, en estat de repòs aparent i amb els peu descalços mitjançant una plataforma de pressions Optomètrica CbsScanGraf. Resultats: El desplaçament, rang i velocitat, del COP del cos en l’eix antero-posterior és mes gran que en el eix mig-lateral. Es dones presenten més estabilitat que els homes. La majoria de la mostra presenta major pressió amb el peu dret. S’estima amb un I.C. del 95% la mitja poblacional del desplaçament del COP µ mig-lateral = [1,99; 2,41], µ antero-posterior = [2,69; 3,07]. Es troben diferències per gènere i pes en la Velocitat mig-lateral del COP (p<0,05). La dominància suport d’un peu no està relacionada amb la seva dominància funcional. El peu suport dominant influeix en la velocitat del COP en l’eix mig-lateral i antero-posterior (p<0,05). / Planteamiento: El estudio de las presiones plantares y del comportamiento del centro de presiones (COP), del cuerpo y de ambos pies, permite valorar a través de los desplazamientos del mismo en los ejes medio-lateral y antero-posterior el equilibrio. La medida del COP con un sistema optométrico de alta resolución debería aportar, con mayor precisión, nuevas informaciones que ayuden al especialista sanitario o deportivo a comprender el comportamiento del equilibrio en el corredor de maratón. Objetivo: Se pretende valorar el comportamiento del equilibrio midiendo el rango máximo de desplazamiento y la velocidad media del COP del cuerpo y de ambos pies, en el eje medio-lateral y antero-posterior, y valorar las presiones plantares, por cuadrante de cada pie, valorando la dominancia lateral por presión mediante una plataforma optométrica de alta resolución. Muestra: Se realiza un estudio descriptivo, transversal con una muestra de 663 sujetos sanos (587 hombres y 76 mujeres) que participan activamente en carreras de largo recorrido (Maratón). Método: Se mide el desplazamiento del COP del cuerpo y de ambos pies, mediante una lectura de 10 segundos, en posición de pie, en bipedestación, con los ojos abiertos, en estado de reposo aparente y con los pies descalzos mediante una plataforma de presiones Optométrica CbsScanGraf. Resultados: El desplazamiento, rango y velocidad, del COP del cuerpo en el eje antero-posterior es mayor que en el eje medio-lateral. Las mujeres presentan más estabilidad que los hombres. La mayoría de la muestra presenta mayor presión con el pie derecho. Se estima con un I.C. del 95% la media poblacional del desplazamiento del COP µ medio-lateral = [1,99; 2,41], µ antero-posterior = [2,69; 3,07]. Se encuentran diferencias por género y peso en la Velocidad medio-lateral del COP (p<0,05). La dominancia soporte de un pie no está relacionada con su dominancia funcional. El pie soporte dominante influye en la velocidad del COP en el eje medio-lateral y antero-posterior (p<0,05). / Approach: The study of plantar pressures and the behavior of the center of pressure (COP) of the body and both feet, it can assess through the same displacement in the medial-lateral and anterior-posterior axis balance. The measurement of the COP with an optometric system should provide high-resolution, more accurately, new information to help the health or sport specialist to understand the behavior of equilibrium in the marathon runner. Purpose: We evaluate the performance of the balance by measuring the maximum travel range and average speed of the COP of the body and both feet, in the medial-lateral and anterior-posterior axis, and assess plantar pressures, per quadrant of each foot, lateral dominance by appreciating the pressure by a high-resolution platform optometric. Sample: A descriptive, cross-sectional study with a sample of 663 healthy subjects (587 men and 76 women) who are actively involved in long-distance races (Marathon) is performed. Method: COP displacement body and both feet is measured, through a reading of 10 seconds in the standing position, in standing, with eyes open, in a state of apparent rest and barefoot through a CbsScanGraf optometric platform pressures. Results: The displacement and velocity range, the COP of the body in the anterior-posterior axis is greater than in the medial-lateral axis. Women show more stability than men. The majority of the sample has increased pressure on the right foot. It is estimated with I.C. 95% of the population mean displacement COP µ medial-lateral = [1.99; 2.41], µ anterior-posterior = [2.69; 3.07]. Weight and gender differences in the medial-lateral COP velocity (p <0.05) were found. The dominance of a foot support is not related to their functional dominance. The dominant foot support influences the speed of the COP in the anterior-posterior and medial-lateral axis (p <0.05).

En primer lugar se presenta un estudio bibliométrico con el objetivo de evaluar la frecuencia de uso de las variables de recuento en diferentes ámbitos de investigación en Psicología, así como los modelos de análisis que se aplican habitualmente a los datos de recuentosPara ello se selecciona una muestra de 168 artículos procedentes de dos de las diez revistas con mayor índice de impacto asignado por el ISI (índice JCR-SCI) para cada ámbito de aplicación en Psicología.Los resultados muestran que las variables de recuento son de uso habitual en Psicología, puesto que aparecen en un 38.1% de los artículo revisados, y que existe una aplicación masiva del modelo lineal general mientras que no se aplican modelos específicos para datos de recuento.Una vez establecida la importante presencia de las variables de recuento en Psicología y constatado el notable problema de la aplicación de modelos estadísticos no adecuados para datos de recuentos, se expone la propuesta, ya conocida aunque poco aplicada en Psicología, de analizar los datos a través del modelado. De esta forma, y después de discutir las características del modelado desde un punto de vista epistemológico, se repasan las características básicas del modelado estadístico así como del modelo lineal generalizado (MLG) puesto que forman parte de las bases teóricas de este trabajo.A continuación se expone las características distribucionales de las variables de recuento que permiten justificar la aplicación de modelos lineales generalizados adecuados para este tipo de variables. Así, en primer lugar se describe la distribución de Poisson así como el modelo de regresión de referencia en el ámbito de los recuentos: el modelo de regresión de Poisson (MRP).La restrictividad impuesta por los supuestos en los que se basa el MRP provocan que su ámbito de aplicación sea restringido a un conjunto de situaciones que resultan poco habituales en la práctica. La más importante de tales situaciones es la de equidispersión. En ausencia de equidispersión la situación más habitual es la sobredispersión. En presencia de sobredispersión deben aplicarse modelos o procedimientos que permitan modelar la causa de sobredispersión, que sean menos restrictivos en cuanto a la igualdad media-variancia condicionales o bien que corrijan el error estándar de las estimaciones del modelo de regresión de Poisson. Sin embargo, existe un paso previo que resulta de vital importancia: la detección de la sobredispersión. Para ello se exponen un conjunto de métodos de diagnóstico de sobredispersión.En la parte empírica, se estudian diversos aspectos relacionados con el diagnóstico y el tratamiento de la sobredispersión, que se concretan el estudio de la tasa nominal de error y de potencia de las pruebas diagnósticas de sobredispersión; la comparación de procedimientos para la corrección del error estándar de las estimaciones del MRP en presencia de sobredispersión y, adicionalmente se comprueba la incidencia de la sobredispersión sobre las estimaciones de los coeficientes y de sus errores estándar.Para cubrir estos objetivos se han implementado 5 experimentos de simulación Monte Carlo en el entorno R, y han sido organizados en 3 estudios.En cuanto a los resultados, destaca la eficiencia, consistencia y potencia de las pruebas LR y c2 así como superioridad de las estimaciones bootstrap y jackknife para la corrección del error estándar. / A bibliometric study is presented which main aims are to evaluate the frequency of use of the count variables in different research areas in Psychology, as well as the statistical models that are habitually applied to count data variables.A random sample of 168 articles from two of the ten magazines with greater impact index (JCR-SCI index) for each area of Psychology is selected. The results show that count variables are habitual in Psychology, since they appear in 38,1% of the articles reviewed, and that there is a massive application of the general linear model whereas specific models for count data are not applied. Once established the important presence of count variables in Psychology and stated the remarkable problem of the application of suitable statistical models for count data, the proposal we make, already well-known although little applied in Psychology, is to analyze data through a modelling strategy. On this basis, and after discussing the aspects of modelling from an epistemologic point of view, statistical modelling as well as the generalized linear model (GLM) main features are reviewed since they are the theoretical bases of this work. Next, distributional characteristics of count variables that justify the application of suitable generalized linear models for this kind of variables are introduced. Thus, for a start it is described the Poisson distribution as well as the benchmark regression model for count variables: the Poisson regression model (PRM). The set of assumptions on which the PRM is based causes its application scope to be restricted to a set of situations that are not actually habitual. Maybe the most important of such situations is equidispersion. When there is no equidispersion the most habitual situation is overdispersion. In presence of overdispersion some models or procedures must be applied that allow, at least, on of the following: to model the overdispersion source, to relax the conditional mean-variance assumption or to correct the standard error of the PRM estimations. Nevertheless, there is a previous step exists that is of vital importance: the diagnostic of the overdispersion. In the empirical part, diverse issues related to the diagnosis and the treatment of overdispersion are treated: the study of the error nominal rate and power of overdispersion diagnostic; the comparison of standard error correction procedures of the PRM estimations in presence of overdispersion and, additionally, the verification of the incidence of overdispersion on the coefficients estimations and their standard errors. In order to cover these objectives 5 Monte Carlo experiments of simulation have been implemented in the R framework, and have been organized in 3 studies. The results show the efficiency, consistency and power of tests LR and c2 as well as the superiority of bootstrap and jackknife estimations for the correction of the standard error.

No description available.

Un total de 141 granjas porcinas de Cataluña se analizaron con el fin de averiguar la prevalencia de portadores de Salmonella spp, caracterizar las cepas aisladas y determinar que factores pueden influir en la aparición y mantenimiento de este microorganismo en las granjas. Para ello se realizó una encuesta epidemiológica y se recogieron muestras individuales de heces de reproductoras y de los corrales de los animales de engorde. Las muestras se sembraron en caldo Rapapport-Vassiliadis y se realizaron subcultivos a las 24 y 48 horas en agar XLT4. De las colonias identificadas como Salmonella spp. se realizó el serotipado, fagotipado y el estudio de sensibilidad frente a 18 antimicrobianos. Por otra parte, se evaluaron serológicamente 141 unidades de engorde en la comarca de Osona y se realizó una comparación de dos ELISAs disponible comercialmente para el diagnóstico de la salmonelosis porcina. Las muestras de sangre recogidas se evaluaron mediante ELISA (Svanova Biotech, Uppsala, Suecia). Para la prueba de comparación se seleccionaron 361 (reproductoras y engordes) sueros porcinos de estatus bacteriológico conocido y se analizaron mediante el ELISA Svanova y otro ELISA comercial (Salmotype, Labor Diagnostik, Leipzig, Alemania). Los resultados de ambas pruebas se compararon mediante el valor kappa. Los resultados bacteriológicos permitieron clasificar 39 granjas (28,06%) con una o más muestras positivas a Salmonella, identificándose 17 serotipos diferentes en el total de explotaciones. De ellos, el más frecuente fue Salmonella Anatum en las reproductoras y Salmonella Typhimurium en los engordes. El 68,8% de las cepas aisladas fue resistente a las tetraciclinas, un 67,7% a la sulfamida y un 53,1% a la combinación sulfamida + trimetoprim. El 62,50% de las cepas presentó resistencia a tres o más antimicrobianos simultáneamente. Todas las cepas analizadas fueron sensibles a la ceftriaxona y a la colistina. En el análisis serológico se determinó una seroprevalencia del 77,3% de granjas positivas. Los factores epidemiológicos que se relacionaron con la presencia de portadores de Salmonella en las granjas de reproductoras (p<0,05) fueron tener censo de hembras adultas superior a 250 cabezas, la presencia de drenajes de purines abiertos y la ausencia de métodos de control de roedores. En las granjas de engorde la presencia de otras especies de animales de abasto y el número de plazas de engorde (>1600) fueron factores de riesgo significativos. Con respecto a la serología, dos factores se asociaron significativamente con la infección: la falta de medidas para evitar la entrada de pájaros y el uso de aguas de bebida provenientes de pozos artesanos. En la comparación de pruebas serológicas se vió una pobre concordancia (kappa= 0,191) entre ambos ELISAs. De estos resultados se concluye que un porcentaje considerable de granjas porcinas de Cataluña presentan animales con excreción activa de Salmonella, presentándose una gran variedades de serotipos con unos perfiles de multirresistencia a los antimicrobianos muy amplios. El estudio epidemiológico realizado muestra que, en los cerdos, la infección por Salmonella está estrechamente relacionada con factores de bioseguridad elementales. / A total of 141 pig farms of Catalonia were analysed to determine the prevalence of carriers of Salmonella spp. and the factors can influence the entrance and maintenance of this microorganism in the farms. To achieve these goals, an epidemiological survey was carried out. Sampling was done by collection of faecal samples of sows and pooled faecal samples in finishing pens. Faeces were inoculated in Rapapport-Vassiliadis broth and subcultures were performed onto XLT4 agar at 24 and 48 hours of incubation. Bacterial colonies suspected to be Salmonella were further confirmed by serotyping and phagetyping and were also tested for its susceptibility against a panel of 18 antimicrobial agents. On the other hand, 141 fattening units of Osona county were examined serologically by means of an ELISA. Three hundred and sixty-one of these serum samples were further used to compare two ELISAs commercially available for the diagnosis of swine salmonellosis by using the kappa value. The bacteriological analysis yielded 39 farms (28%) with one or more positives samples to Salmonella. The isolated strains belonged to 17 different serotypes. The most frequent was Salmonella Anatum in the sows and Salmonella Typhimurium in the fattening pigs. Antimicrobial susceptibility tests showed that the highest level of resistance was against tetracicline (68.8%), sulphonamides (67.7%) and their combination with trimethoprim (53.1%). Sixty-two percent of the strains showed resistance to three or more antimicrobial agents. None of the strains was resistant to colistin or ceftriaxone. With regards to the serological analysis, we found a seroprevalence of 77.3% of positives farms. The epidemiological factors that were related to the presence of carriers of Salmonella in sows (p<0,05) were to have census of adult females >250 heads, the presence of open drainages of sewage and the absence of rodent control programmes. In fattening pigs, risk factors were: the number of present pigs (> 1600) and presence of other species of livestock in the farm were significant factors of risk. In the serological study, two factors were significantly associated with the infection status: the lack of measures to avoid the entrance of birds and the use of water obtained from wells. Comparison of serological tests, showed a poor agreement (kappa = 0.191) between both ELISA. Of these results we can conclude that a considerable percentage of farms pig of Catalonia have animals with active excretion of Salmonella and that there is a great diversity of serotypes all of which can have multidrug resistance profiles. The epidemiological study showed that, in the pigs, infection by Salmonella is closely related to elementary factors of biosafety.

No description available.

El diagnòstic genètic preimplantacional (PGD) permet diagnosticar embrions obtinguts mitjançant tècniques de reproducció assistida. L’objectiu principal del PGD és diagnosticar els embrions de parelles portadores de malalties hereditàries greus, per tal d’aconseguir el naixement d’individus sans. S’ha postulat que les aneuploïdies són, en molts casos, responsables de la infertilitat o del fracàs de les metodologies de fecundació in vitro (FIV) per això, s’ha desenvolupat una variant del PGD, el PGS (Preimplantational Genetic Screening). Aquest té com a objectiu estudiar alteracions cromosòmiques, ja siguin numèriques o estructurals. Fins a l’actualitat la tècnica més emprada per al diagnòstic d’aquest tipus d’alteracions ha estat la FISH (Hibridació in situ Fluorescent). Rutinàriament amb aquesta metodologia s’estudien 9 cromosomes dels 24 totals del complement. Una altra metodologia per a l’estudi d’aneuploïdies és la CGH (Hibridació Genòmica Comparada), aquesta permet analitzar citogenèticament tot el complement cromosòmic de la cèl·lula d’estudi. L’anàlisi conjunta de malalties monogèniques familiars i d’aneuploïdies de tot el complement cromosòmic conformen el diagnòstic genètic preimplantacional de doble factor (DF-DGP). El primer objectiu d’aquesta tesi ha estat dur a terme un estudi bàsic que permetés aprofundir en el coneixement de les aneuploïdies pre-meiòtiques existents en l’oòcit utilitzant la tècnica de CGH. Estudiant 157 oòcits immadurs de dones de diferents edats i indicacions, s’ha determinat que el 15,9% dels oòcits estudiats presentaven aquest tipus d’anomalies. Aquestes alteracions cromosòmiques d’origen pre-meiòtic es troben en un nivell basal en totes les dones, sense veure’s afectades per l’edat materna o per problemes de fertilitat, i s’han trobat en un 33,9% de les dones estudiades. El segon objectiu ha estat posar a punt una nova aproximació per al DF-DGP, que permetés diagnosticar monogènicament i citogenèticament els embrions a Dia+3, per tal d’obtenir els resultats de l’anàlisi monogènica i citogenètica poc més de 30h després de la biòpsia i poder transferir els embrions sans i euploides dins del mateix cicle de FIV. S’han posat a punt dues aproximacions diferents de DF-DGP. La primera consisteix en biopsiar dos blastòmers dels embrions evolutius per fer-ne servir un per a l’anàlisi monogènica i l’altre per a la citogenètica. La segona aproximació consisteix en biopsiar un sol blastòmer i realitzar el doble diagnòstic a partir d’una sola cèl·lula. Ambdues aproximacions s’han aplicat clínicament en diferents parelles portadores de malalties monogèniques greus, obtenint embarassos i naixements d’individus sans. Algunes d’aquestes aplicacions per a determinades malalties monogèniques com per exemple la síndrome de Lynch, han estat pioneres a l’estat espanyol aconseguint per primera vegada el naixement d’individus sans per la malaltia. En conclusió, durant aquesta tesi doctoral s’ha demostrat la rellevància dels desequilibris cromosòmics en els oòcits i embrions estudiats, amb orígens molt diversos. És per això que les aproximacions del DF-DGP proposades prenen importància, ja que permeten seleccionar els embrions sans i que alhora són euploides, per tant, tindran més probabilitats d’implantar i de donar lloc al naixement d’individus sans. Cal destacar també, que tots aquests procediments diagnòstics es duen a terme durant el mateix cicle de FIV, i es pot realitzar transferència embrionària a final del dia+4 o dia+5, sense haver de criopreservar els embrions, fet que podria reduir la seva viabilitat. / Preimplantation Genetic Diagnosis (PGD) enables genetic analysis of embryos produced by assisted reproductive technologies. The aim of PGD is to diagnose embryos from couples carrying monogenic hereditary diseases, and to achieve birth of healthy individuals. It has been described that aneuploidies are the main causes of infertility or failure of IVF techniques (in vitro fertilisation), that is the reason why PGS (Preimplantational Genetic Screening) was developed. The most frequent technique to perform PGS is FISH (Fluorescent in situ hybridisation) where usually 9 chromosomes are analysed. Another methodology to screen aneuploidies is CGH (Comparative Genomic Hybridisation), which permits the assessment of the whole chromosome complement of the cell. Double Factor Preimplantation Genetic Diagnosis (DF-PGD) is based on the analysis of single gene diseases together with comprehensive aneuploidy screening of the embryos. The first objective of this work was to perform a basic study to have a better knowledge of the pre-meiotic aneuploidies found in oocytes using CGH. Different female groups were studied according to age and fertility problems. A total of 157 immature oocytes were analysed, and 15,9% of them showed aneuploidies originated before entering meiosis. The differences between the studied groups showed no significant differences. These type of abnormalities have been found in 33,9% of the females. The second aim of the study was to set up a new methodology for DF-PGD, that permits not only monogenic but also cytogenetic diagnosis of cleavage-stage embryos. Two different approaches were applied, the first one consists in biopsying two blastomeres from each evolved embryo at day+3, and use one of them for monogenic analysis, and the other for comprehensive aneuploidy screening by CGH. The other strategy was to biopsy a single blastomere to perform both analyses from the single biopsied cell. These two methodologies have been applied clinically in different diseases and birth of healthy individuals was achieved. Certain monogenic diseases such as Lynch syndrome, had never been analysed before by PGD in our country, but in this work were applied for the first time and birth of healthy offspring was achieved. In conclusion, this work has demonstrated the importance of chromosomal abnormalities originated in different stages either in oocytes or blastomeres. That is the reason why DF-PGD approaches catch importance, because they permit the selection of not only healthy but also euploid embryos for transfer. Therefore, theses embryos would have more implantation potential. All these DF-PGD procedures can be performed within approximately 30h, which permits embryo transfer in the same IVF cycle, avoiding cryopreservation steps that might be detrimental for the embryos.

La Tesi està realitzada per compendi de cinc articles publicats en revistes científiques nacionals i internacionals. L’objectiu general de la tesi consisteix en aprofundir en el coneixement de l'experiència de sofriment en l'àmbit del pacient amb càncer avançat al final de la seva vida. Per tal d’aconseguir aquest objectiu s’ha dut a terme diferents estudis empírics amb aquest tipus de malalts, s’ha dissenyat una escala per a mesurar el malestar emocional, s’ha reflexionat sobre el tema del sofriment i s’ha proposat un model d’atenció en aquest tipus de malalts. La Tesi aporta una visió clara del sofriment dels malalts amb càncer avançat al final de la vida, així com una forma sistemàtica de la seva avaluació i aporta claredat a les relacions existents entre les diferents dimensions que composen l'ésser humà i la manera de com afronta la seva malaltia. S’han identificant els factors que poden estar implicats en el fet de que la persona al final de la vida atesa en una Unitat de Cures Pal·liatives (UCP) mori en pau, des de la doble perspectiva dels seus familiars i del personal d'infermeria que va assistir durant el procés de morir. Per aconseguir aquest objectiu es van avaluar a malalts amb càncer avançat i al final de la vida atesos en la UCP de l’Institut Català d’Oncologia de l’Hospitalet, junt amb els seus familiars i personal sanitari que els atenia. Donada la complexitat inherent a la situació de malaltia avançada-terminal, són escassos els instruments desenvolupats fins al moment per analitzar les necessitats dels malalts o avaluar el seu patiment, aspecte que dificulta la consecució de l'objectiu principal de les Cures Pal·liatives (CP), l'alleujament o reducció del malestar emocional del malalt en no tenir indicadors fiables de mesura. Per aquest motiu, en una primera fase es va dissenyar un instrument de detecció del malestar emocional (DME) en pacients amb càncer avançat al final de la vida. En una segona fase, es van analitzar les seves propietats psicomètriques duent a terme un estudi empíric en el qual van col·laborar cinc UCP catalanes, donant lloc a un instrument que ha demostrat ser de gran utilitat clínica i de tenir bones propietats psicomètriques; és fiable, presenta una alta sensibilitat i especificitat i el seu ús no genera iatrogènia. En base al treball empíric, teòric i de reflexió realitzat, es va fer una proposta junt amb d’altres professionals experts en CP (equip inter i multidisciplinar) d’un model teòric integrador: el Model d'Atenció al final de la Vida centrat en la relació terapèutica directa professional-pacient que descriu de manera sistemàtica els elements essencials del model, amb l'objectiu fonamental d'atendre les Necessitats Essencials del pacient oncològic amb malaltia avançada, així com garantir la qualitat d'atenció. Els resultats d’aquesta tesi són una aportació important tant a la concepció del sofriment humà com al sofriment que experimenten les persones amb una malaltia greu properes a la mort, i pot ajudar a afavorir l’abordatge terapèutic en l’àmbit dels CP. De fet, és un avanç important en les CP en el nostre país donat que es presenta un model d’atenció integral centrat en les Necessitats Essencials de la persona malalta que està actualment en procés d’implementació en l’Institut Català d’Oncologia, centre col·laborador de la OMS per a programes públics de CP. / La Tesis está realizada por compendio de cinco artículos publicados en revistas científicas nacionales e internacionales. El objetivo general de la tesis consiste en profundizar en el conocimiento de la experiencia de sufrimiento en el ámbito del paciente con cáncer avanzado al final de su vida. Para conseguir este objetivo se han llevado a cabo diferentes estudios empíricos con este tipo de enfermos, se ha diseñado una escala para medir el malestar emocional, se ha reflexionado sobre el tema del sufrimiento y se ha propuesto un modelo de atención en este tipo de enfermos. La Tesis aporta una visión clara del sufrimiento de los enfermos con cáncer avanzado al final de la vida, así como una forma sistemática de su evaluación y aporta claridad a las relaciones existentes entre las diferentes dimensiones que componen el ser humano y la manera de cómo afronta su enfermedad. Se han identificando los factores que pueden estar implicados en el hecho de que la persona al final de la vida atendida en una Unidad de Cuidados Paliativos (UCP) muera en paz, desde la doble perspectiva de sus familiares y del personal de enfermería que asistió durante el proceso de morir. Para conseguir este objetivo se evaluaron a enfermos con cáncer avanzado y al final de la vida atendidos en la UCP del Institut Català d’Oncologia de l’Hospitalet, junto con sus familiares y personal sanitario que los atendió. Dada la complejidad inherente a la situación de enfermedad avanzada-terminal, son escasos los instrumentos desarrollados hasta el momento para analizar las necesidades de los enfermos o evaluar su sufrimiento, aspecto que dificulta la consecución del objetivo principal de los Cuidados Paliativos (CP), el alivio o reducción del sufrimiento y el malestar emocional. Por este motivo, en una primera fase se diseñó un instrumento sencillo de detección del malestar emocional (DME) en pacientes con cáncer avanzado al final de la vida. En una segunda fase, se analizaron sus propiedades psicométricas llevando a cabo un estudio empírico en el cual colaboraron cinco UCP catalanas, dando lugar a un instrumento que ha demostrado ser de gran utilidad clínica y de tener buenas propiedades psicométricas; es fiable, presenta una alta sensibilidad y especificidad y su uso no genera iatrogenia. En base al trabajo empírico, teórico y de reflexión realizado, se hizo una propuesta junto con otros profesionales expertos en CP (equipo inter y multidisciplinario) de un modelo teórico integrador: el Modelo de Atención al final de la Vida centrado en la relación terapéutica directa profesional-paciente que describe de manera sistemática los elementos esenciales del modelo, con el objetivo fundamental de atender las Necesidades Esenciales del paciente oncológico con enfermedad avanzada, así como garantizar la calidad de atención. Los resultados de esta tesis son una aportación importante tanto a la concepción del sufrimiento humano como al sufrimiento que experimentan las personas con una enfermedad grave cercanas a la muerte, y puede ayudar a favorecer el abordaje terapéutico en el ámbito de los CP. De hecho, es un avance importante en los CP en nuestro país dado que se presenta un modelo de atención integral centrado en las necesidades esenciales de la persona enferma que está actualmente en proceso de implementación en el Instituto Catalán de Oncología, centro colaborador de la OMS para programas públicos de CP. / The Thesis is a compendium of five national and international publications. It aims at obtaining deep knowledge on the experience of suffering of advanced cancer patients. Different empirical studies have been carried out; we have designed a scale to measure emotional distress; we have thought on suffering issues, and a model of care for such patients has been suggested. Additionally, the thesis offers systematic evaluation methodology and contributes to explain the different dimensions of the human being, particularly those related to disease management. We have evaluated advanced cancer patients taken care at the Palliative Care Unit (PCU) of the Catalan Institute of Oncology in Hospitalet (Barcelona). Their relatives and the healthcare professionals who took care of the patients were also evaluated. The evaluation meant to go into detail on the understanding of human suffering, by identifying what factors could influence on the patients dying peacefully. Due to the inherent complexity in advanced-terminal disease situations, there are not many developed tools to analyse patients’ needs or to evaluate their suffering. Such lack of reliable measure indicators makes difficult to reach palliative care ultimate goal: relieving or reducing emotional distress. Consequently, a tool of emotional distress detection for advanced cancer end-of-life patients was designed in a first phase. In the second phase, an empirical study was carried out to analyse the tool’s psychometric features. Five Catalan PCUs participated in the study. The tool resulted very useful for clinical purposes. We can conclude that the tool is reliable, presents high sensibility and specificity, and its use does not generate iatrogenic outcomes. Based on the empirical and theoretical work undergone, some expert palliative care healthcare professionals have created a conceptual, integrated and comprehensive, model of care. The model of palliative care focuses on the direct therapeutic relationship between patients and healthcare professionals. The model of care describes the fundamental elements needed to guarantee quality. It aims to cover the essential needs of advanced cancer patients. The results of the thesis represent a relevant contribution to the understanding of human suffering, particularly the suffering experienced by those patients with advanced diseases in end-of-life situation. The results favor the therapeutic approach of palliative care. They become a significant progress for palliative care in our country, because they present a model of comprehensive care focused on the essential needs of the sick person. This model of care is currently being implemented in the Catalan Institute of Oncology, WHO collaborating centre for public health palliative care programmes.