• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 226
  • 31
  • 28
  • 13
  • 4
  • 3
  • 2
  • 2
  • Tagged with
  • 312
  • 116
  • 95
  • 94
  • 94
  • 94
  • 94
  • 78
  • 66
  • 51
  • 50
  • 50
  • 46
  • 45
  • 41
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
61

Compêndio Normativo da Actividade de Design

DE MELO GOMES, JORGE MANUEL 07 March 2016 (has links)
[EN] Design is, by nature, a useful activity to society, and its practice should have, as major objective, to improve the quality of life of that society. All other professional activities that have a direct influence on improving the quality of life, well-being, physical or psychological safety and life of human beings, in general, are considered "professions of high social risk" and, precisely for this reason, are currently subject to regulations governing access and exercise. For the same reasons, design also has the right of access to that status of regulated profession to allow practice in any European Union Member State without the need for other recognitions. Design is still in a process of formation and maturation and on the way of establishing connections with other areas of knowledge including, of course, the universe of ethics. It discusses principles, values and responsibilities that complement knowledge and practices of technical nature. Ethics is always implicit in any action of man and mankind doesn't survives neither evolves without it. We are all carriers of a native dignity that is consubstantial with the fundamental principle of equal rights of all men. Therefore, it also seems essential to acquire an ethic base for the concepts and practice of design, that will print the transcendent value of this activity. The adoption of recognizable and common standards allows a fair and consistent performance and professional conduct models ensures rights and duties of the parties, establishing without doubt, the commitment to quality and long lasting relationships building. In this context, it seems necessary to investigate the possible deficiency in design activity, of a philosophy of its own for professionals to exercise. If so, it will be necessary to formulate it and propose the theoretical framework on which to base the conduct of design activity. In our view, it is also important to clarify whether design, in its current process of concepts adaptation and useful methodologies creation for society, can contribute to the recovery of the leading role of humanistic thought, principally through a praxis supported by observable values of elevation and respect for the human condition, the environment that supports life and the sustainable exploitation of natural resources. Given this objective, we have considered to be relevant to pursue the path covering the following aspects: comparative study of correlated professions normatives; to research and analyse the possible need for an activity normative; to structure the applicability of a normative; to define a legislative proposition; to analyse the possible implications for designers in result of implementing a normative; considering the existence of a normative, to identify the most relevant aspects for the beneficiaries of design services and assess the implications in the relations of design with society. With this research work, it was intended primarily: - To set a philosophical basis to lay the foundation for professional activity; - To identify the ethical and deontological concerns that must be observed by designers in their relations with customers, with the beneficiaries of design services, with their peers, with the environment and the sustainable use of natural resources; - To contribute to the prestige of the profession and to recognize the importance of design and designers in the process to build a better world and a future with a future. / [ES] El Diseño es, por naturaleza, una actividad útil a la sociedad y su práctica debería tener como objetivo indisociable la mejora de la calidad de vida de esa misma sociedad. Todas las otras actividades profesionales que influyen directamente en esa mejora de la calidad de vida, el bienestar, la seguridad física o psíquica y la vida de los seres humanos en general, se consideran "profesiones de elevado riesgo social" y, por esa razón, se encuentran en la actualidad sujetas a normativas que regulan el acceso y su ejercicio. Por las mismas razones, el diseño también debe acceder a ese estatuto de profesión reglamentada para posibilitar ejercer la actividad en cualquiera de los países de la Unión Europea sin necesidad de otros reconocimientos. El diseño se encuentra todavía en un proceso de formación y maduración. También se encuentra en vías de establecer conexiones con otras áreas de conocimiento entre las cuales, obviamente, se incluye el universo de la ética. En él se discuten principios, valores y responsabilidades que complementan los conocimientos y prácticas de naturaleza técnica. La ética se encuentra siempre implícita en cualquier acción del ser humano y la humanidad no sobrevive ni evoluciona sin ella. Todos nosotros somos portadores de una dignidad originaria que es consubstancial al principio de igualdad fundamental de derecho de todos los hombres.Por lo tanto, también parece indispensable adquirir una base ética en las concepciones y actuaciones del diseño, que sea la que imprima el valor trascendente de esta actividad. La adopción de patrones reconocibles y comunes permiten una actuación justa y consistente y los modelos de conducta profesional aseguran derechos y deberes de las partes, estableciendo, sin lugar a dudas, los compromisos con la calidad y la construcción de relaciones duraderas. En este contexto, parece necesario investigar la posible carencia, en la actividad del Diseño, de una filosofía propia para que sus profesionales puedan ejercer. En caso afirmativo, será necesario formular y proponer el marco teórico en que basar el ejercicio de la actividad. En nuestra opinión, también parece necesario aclarar si el Diseño, en su proceso actual de adaptación de conceptos y de creación de metodologías útiles a la sociedad, puede contribuir a la recuperación del protagonismo del pensamiento humanístico, principalmente a través de una praxis respaldada por valores perceptibles en el enaltecimiento y respeto por la condición humana, por el medio ambiente que soporta la vida y por la explotación sostenible de los recursos naturales. Teniendo en cuenta este objetivo, hemos considerado pertinente seguir el camino que cubre los siguientes aspectos: se han estudiado comparativamente las normativas de profesiones afines; se ha investigado y analizado la posible necesidad de una normativa para la actividad de diseño; se estructuró la aplicabilidad de una normativa; se ha definido una propuesta legislativa; se analizaron las posibles implicaciones para los diseñadores de la implementación de una normativa y, delante la existencia de una normativa, se han identificado los aspectos más relevantes para los beneficiarios de los servicios de diseño y se han evaluado las implicaciones en las relaciones del diseño con la sociedad. Con este trabajo de investigación, se ha pretendido, principalmente: - Definir una base filosófica que fundamente el ejercicio de la actividad; - Identificar las preocupaciones éticas y deontológicas que deben ser observadas por los diseñadores, en sus relaciones con los clientes, con los beneficiarios de los servicios de diseño, con sus compañeros, con el medio ambiente y con el uso sostenible de los recursos naturales; - Contribuir al prestigio de la profesión y al reconocimiento de la importancia del diseño y de los diseñadores para la construcción de un mundo mejor y de un futuro con futuro. / [CA] El Disseny és, per naturalesa, una activitat útil a la societat i la seua pràctica hauria de tenir com a objectiu indissociable la millora de la qualitat de vida d'aqueixa mateixa societat. Totes les altres activitats professionals que influeixen directament en aqueixa millora de la qualitat de vida, el benestar, la seguretat física o psíquica i la vida dels éssers humans en general, es consideren "professions d'elevat risc social" i, per aqueixa raó, es troben en l'actualitat subjectes a normatives que regulen l'accés i el seu exercici. Per les mateixes raons, el disseny també ha d'accedir a aqueix estatut de professió reglamentada per a possibilitar exercir l'activitat en qualsevol dels països de la Unió Europea sense necessitat d'altres reconeixements. El disseny es troba encara en un procés de formació i maduració. També es troba en vies d'establir connexions amb altres àrees de coneixement entre les quals, òbviament, s'inclou l'univers de l'ètica. En ell es discuteixen principis, valors i responsabilitats que complementen els coneixements i pràctiques de naturalesa tècnica. L'ètica es troba sempre implícita en qualsevol acció de l'ésser humà i la humanitat no sobreviu ni evoluciona sense ella. Tots nosaltres som portadors d'una dignitat originària que és consubstancial al principi d'igualtat fonamental de dret de tots els homes. Per tant, també sembla indispensable adquirir una base ètica en les concepcions i actuacions del disseny, que siga la que imprimisca el valor transcendent d'aquesta activitat. L'adopció de patrons recognoscibles i comuns permeten una actuació justa i consistent i els models de conducta professional asseguren drets i deures de les parts, establint, sense cap dubte, els compromisos amb la qualitat i la construcció de relacions duradores. En aquest context, sembla necessari investigar la possible manca, en l'activitat del Disseny, d'una filosofia pròpia perquè els seus professionals puguen exercir. En cas afirmatiu, serà necessari formular i proposar el marc teòric en què basar l'exercici de l'activitat. En la nostra opinió, també sembla necessari aclarir si el Disseny, en el seu procés actual d'adaptació de conceptes i de creació de metodologies útils a la societat, pot contribuir a la recuperació del protagonisme del pensament humanístic, principalment a través d'una praxi recolzada per valors perceptibles en l'enaltiment i respecte per la condició humana, pel medi ambient que suporta la vida i per l'explotació sostenible dels recursos naturals. Tenint en compte aquest objectiu, hem considerat pertinent seguir el camí que cobreix els següents aspectes: s'han estudiat comparativament les normatives de professions afins; s'ha investigat i analitzat la possible necessitat d'una normativa per a l'activitat de disseny; es va estructurar l'aplicabilitat d'una normativa; s'ha definit una proposta legislativa; es van analitzar les possibles implicacions per als dissenyadors de la implementació d'una normativa i, davant l'existència d'una normativa, s'han identificat els aspectes més rellevants per als beneficiaris dels serveis de disseny i s'han avaluat les implicacions en les relacions del disseny amb la societat. Amb aquest treball de recerca, s'ha pretès, principalment: - Definir una base filosòfica que fonamente l'exercici de l'activitat; - Identificar les preocupacions ètiques i deontològiques que han de ser observades pels dissenyadors, en les seues relacions amb els clients, amb els beneficiaris dels serveis de disseny, amb els seus companys, amb el medi ambient i amb l'ús sostenible dels recursos naturals; - Contribuir al prestigi de la professió i al reconeixement de la importància del disseny i dels dissenyadors per a la construcció d'un món millor i d'un futur amb futur. / De Melo Gomes, JM. (2016). Compêndio Normativo da Actividade de Design [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61457
62

Measuring the Success of New Business Models with an Environmental Perspective: from the Circular Economy to Servitisation

Sánchez Planelles, Joaquín 21 March 2022 (has links)
Tesis por compendio / [ES] La sostenibilidad es un concepto que se está haciendo extensible a cada vez más ámbitos de nuestra sociedad, estando muy presente en la esfera empresarial a través de la denominada sostenibilidad corporativa. Sin embargo, la capacidad de determinar qué prácticas sostenibles aplicar para poder generar el mayor rendimiento para las compañías todavía se antoja complicado. Esto es debido a que intervienen diferentes variables, como, por ejemplo, el tipo de sector en el que operen las organizaciones y el nivel de desarrollo de prácticas sostenibles aplicadas por los competidores. Es por ello, que, el propósito de esta tesis consiste en el desarrollo de las primeras fases de una teoría que permita a los responsables de las compañías conocer qué tipo de prácticas sostenibles aplicar en función de su organización interna y su posición competitiva. Para ello, inicialmente de desarrolló un análisis de la literatura para identificar las metodologías creadas para ayudar a las organizaciones a integrar la sostenibilidad en su modelo de negocio. Además, se valoró el nivel de aceptación y de uso de dichas metodologías por parte de consultores y directivos de compañías. Posteriormente, se llevó a cabo un detallado estudio del estado del arte sobre la sostenibilidad corporativa que identificó cinco líneas de investigación que se están produciendo actualmente. Estas cinco líneas fueron clasificadas en cinco conceptos que han permitido conocer diferentes tipos de prácticas sostenibles aplicadas por las empresas y, además, contribuyó al desarrollo del protocolo de estudio de casos. El primer concepto es la 'sostenibilidad holística', el cual engloba toda la literatura relativa a cómo la sostenibilidad se debe gestionar desde un punto de vista global incorporándola en la estrategia de la organización. El segundo concepto se denomina 'metodologías sostenibles', concepto que trata de las diferentes metodologías o modelos desarrollados por académicos para ayudar a los responsables de las compañías a determinar qué prácticas ambientales aplicar. El tercer concepto trata de los 'modelos de negocio sostenibles', es decir, las características de aquellas compañías que deciden situar la sostenibilidad en el centro de su negocio y de su propuesta de valor. El cuarto concepto, denominado 'operaciones sostenibles' recoge todas las actividades que se circunscriben a un área concreta de la compañía para reducir el impacto ambiental (p.e. aplicación de tecnología que permita el consumo de energía renovable). Y, finalmente, el quinto concepto, titulado 'innovación orientada a la sostenibilidad', este último concepto abarca el campo de análisis sobre cómo la interacción entre diferentes prácticas en una misma empresa mejoran su rendimiento. El protocolo de estudio de casos se empleó para analizar a una serie de empresas conocidas por la aplicación de prácticas sostenibles, de manera que, usando dicho protocolo se pudo determinar qué tipo de prácticas sostenibles implantadas por estas empresas han sido capaces de generarles un incremento de su rendimiento. Los resultados obtenidos permiten clasificar a las compañías en cinco fases en función de nivel de integración de la sostenibilidad que han desarrollado. Estas fases pasan por el aprovechamiento del cumplimiento legal como una oportunidad, pasando por el desarrollo de una cadena de valor eco-innovadora hasta convertirse en modelos de negocio sostenibles. Para facilitar que la sostenibilidad se convierta en un factor transversal a toda la compañía se requiere de un sistema de gestión ambiental (SGA). De manera que, este tipo de sistemas protocoliza la sostenibilidad incorporándola en los diferentes procesos de toma de decisiones. Finalmente, esta tesis ofrece una serie de prácticas sostenibles que pueden ser desarrolladas por las compañías en función de la fase de integración de la sostenibilidad en la que se encuentren y en la estrategia que siga la compañía. / [CA] La sostenibilitat és un concepte que s'està estenent cada vegada a més àmbits de la nostra societat, estant molt present en l'esfera empresarial mitjançant de la denominada sostenibilitat corporativa. No obstant, la capacitat de determinar quines pràctiques sostenibles s'han d'aplicar per poder generar el major rendiment per a les companyies encara és una qüestió complicada. Això es degut a que intervenen diferents variables, com, per exemple, el tipus de sector en el que operen les organitzacions i el nivell de desenvolupament de pràctiques sostenibles aplicades pels competidors. Per tant, el propòsit d'esta tesi consisteix en el desenvolupament de les primeres fases d'una teoria que puga permetre als responsables de les companyies conèixer quin tipus de pràctiques sostenibles aplicar en funció de la seua organització interna i la seua posició competitiva. Per aconseguir-ho, inicialment es va desenvolupar un anàlisi de la literatura per identificar les metodologies creades per ajudar a les organitzacions a integrar la sostenibilitat en el seu model de negoci. A més, es va valorar el nivell d'acceptació i d'ús d'estes metodologies per part de consultors i directius de companyies. Posteriorment, es va portar a terme un detallat estudi de l'art sobre la sostenibilitat corporativa que va identificar zinc línies de recerca que s'estan produint en l'actualitat. Estes zinc línies van ser classificades en zinc conceptes que han permès conèixer diferents tipus de pràctiques sostenibles aplicades per les empreses i, a més, van contribuir al desenvolupament del protocol d'estudi de casos. El primer concepte és la 'sostenibilitat holística', el qual engloba tota la literatura relativa a com la sostenibilitat s'ha de gestionar des d'un punt de vista global incorporant-la en la estratègia de la organització. El segon concepte es denomina 'metodologies sostenibles', concepte que tracta de les diferents metodologies o models desenvolupats per acadèmics per ajudar als responsables de les companyies a determinar quines pràctiques ambientals aplicar. El tercer concepte tracta dels 'models de negoci sostenibles', és a dir, les característiques d'aquelles companyies que decideixen situar la sostenibilitat en el centre del seu negoci i de la seua proposta de valor. El quart concepte, denominat, 'operacions sostenibles' recull totes les activitats que es circumscriuen a un àrea concreta de la companyia per reduir l'impacte ambiental (p.e. l'aplicació de tecnologia que permet el consum d'energia renovable). I, finalment, el quint concepte, titulat 'innovació orientada a la sostenibilitat', este últim concepte abasta el camp d'anàlisi sobre com la interacció entre diferents pràctiques en una mateixa empresa milloren el seu rendiment. El protocol d'estudi de casos es va emprar per analitzar una sèrie d'empreses conegudes per l'aplicació de pràctiques sostenibles, de manera que, usant el protocol es va determinar quin tipus de pràctiques sostenibles implantades per estes empreses han sigut capaces de fer que generen un increment del seu rendiment. El resultats obtinguts permeten classificar a les companyies en zinc fases en funció del nivell d'integració de la sostenibilitat que han desenvolupat. Estes fases passen per l'aprofitament del compliment legal com una oportunitat, passant pel desenvolupament d'una cadena de valor eco-innovadora fins convertir-se en models de negoci sostenibles. Per facilitar que la sostenibilitat es converteixi en un factor transversal a tota la companyia, es requereix d'un sistema de gestió ambiental (SGA). De manera que, este tipus de sistemes protocol·litzen la sostenibilitat incorporant-la en els diferents processos de presa de decisions. Finalment, esta tesi ofereix una sèries de pràctiques sostenibles que poden ser desenvolupades per les companyies en funció de la fase d'integració de la sostenibilitat en la que es troben i en la estratègia que segueix la companyia. / [EN] Sustainability is a concept that is being extended to more and more areas of our society, being very present in the business sphere through the so-called corporate sustainability. However, the ability to determine which sustainable practices to apply in order to generate the best returns for companies is still challenging. This is due to the fact that different variables intervene, such as, for example, the type of sector in which organizations operate and the level of development of sustainable practices applied by competitors. That is why, the purpose of this thesis consists in the development of the first phases of a theory that allows company managers to know what type of sustainable practices to apply based on their internal organization and their competitive position. To do this, an analysis of the literature was initially developed to identify the methodologies that have been created to help organizations to integrate sustainability into their business model. In addition, the level of acceptance and use of said methodologies by consultants and company executives was analysed. Subsequently, a detailed study of the state of the art on corporate sustainability was carried out, which identified five lines of research that are currently being deployed. These five lines were classified into five concepts that have allowed us to know different types of sustainable practices applied by companies. In addition, these concepts has contributed to the development of the case study protocol. The first concept is 'holistic sustainability', which encompasses all the literature on how sustainability should be managed from a global point of view, incorporating it into the organization's strategy. The second concept is called 'sustainable methodologies', a concept that deals with the different methodologies or models developed by academics to help company managers determine which environmental practices to apply. The third concept deals with 'sustainable business models', that is, the characteristics of those companies that decide to place sustainability at the center of their business and their value proposition. The fourth concept, called 'sustainable operations', includes all the activities that are limited to a specific area of the company to reduce the environmental impact (e.g. application of technology that allows the consumption of renewable energy). And, finally, the fifth concept, entitled 'innovation oriented to sustainability', covers the field of analysis on how the interaction between different practices in the same company improves its performance. The case study protocol was used to analyze a series of companies known for the application of sustainable practices. Using this protocol, it was possible to determine what type of sustainable practices implemented by these companies have been able to generate an increase in their performance. The results obtained allow companies to be classified into five phases according to the level of integration of sustainability they have developed. These phases go through the use of legal compliance as an opportunity, through the development of an eco-innovative value chain to become sustainable business models. In order to make sustainability a cross-cutting factor throughout the company, an environmental management system (EMS) is required. Thus, this type of system protocolizes sustainability by incorporating it into the different decision-making processes, from the hiring of suppliers to the recruitment processes. Finally, this thesis offers a series of sustainable practices that can be developed by companies depending on the phase of integration of sustainability in which they are, and on the strategy followed by the company. / The authors would like to thank the Ministry of Science and Innovation for its financial support through the research Project (PID2019-105497GB-100) / Sánchez Planelles, J. (2022). Measuring the Success of New Business Models with an Environmental Perspective: from the Circular Economy to Servitisation [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/181474 / Compendio
63

La quinta etapa de regeneración del frente marítimo post-industrial: los casos de Valencia y Estocolmo

Veses Jiménez, María del Carmen 07 June 2016 (has links)
[EN] The dissertation focuses on urban projects in soils and obsolete industrial constructions. The aim is to determine some measurable urban factors, thus providing tools in order to assess ongoing projects and to carry out sustainable urban proposals. Another objective is to define the fifth stage of regeneration in the post-industrial waterfront. The methodology used was to carry out three consecutive analyses with feedback: one analysis of best practices in rehabilitation of obsolete industrial constructions (organized the study was organized on three levels: territorial, city and urban space); one state of the art of the stages of regeneration in the waterfront and the analysis of the study cases: Hammarby Sjöstad and Royal Seaport in Stockholm; Special Plan of the "Marina Juan Carlos I" and the Grau Masterplan in Valencia. From these analyses the urban design parameters were deduced in order to obtain in new sustainable developments, which respond to the current urban necessities in post-industrial waterfronts. Conclusions of the dissertation are that the ongoing project Royal Seaport is one of the paradigmatic examples of the fifth stage of regeneration in the waterfront. This project follows the best practices in the regeneration of obsolete industrial areas and the best practices in the projects over the waterfront. The fifth stage of regeneration in the waterfront is defined as a project committed to its age and the identity and culture of the site, with climate change, with urban compactness, the creation of new developments in the axis of the public transport and the design of high quality public spaces which favour human relationships and which include a sustainable layer. Limits to urban factors in order to achieve sustainable projects are: compactness of 75 apartment/hectare, to avoid typologies that do not promote urban life, to limit the power consumption to 55 kWh/sqm, to foster the investment in renewable energy sources, the establishment of a minimum achievable environmental coefficient which takes into account the eco-efficient areas, to integrate rainwater channels in urban design in order to collect water (not using materials in the urbanization which cause contamination in the water), to control the waste separation into fractions, to promote public transport (metro, tram o shared bicycle) with a maximum of 300 m between stops and less than 30 between services, and to promote functional variety (minimum of 42,1 sqm/dwelling , of non-residential surfaces areas). / [ES] La tesis tiene por objeto el estudio de proyectos sobre suelos y construcciones obsoletas industriales. El objetivo es determinar unos parámetros de diseño urbano mensurables proporcionando así herramientas para evaluar los proyectos en curso y realizar propuestas sostenibles. Otro objetivo principal es definir el quinto modelo de regeneración del frente marítimo post-industrial. Como método se realizan tres análisis consecutivos y que se retroalimentan: un análisis sobre buenas prácticas de recuperación y rehabilitación de obsoletas construcciones industriales (organizado el estudio a través de tres escalas: territorial, ciudad y espacio urbano); un estado del arte de las etapas de regeneración del frente marítimo; y el análisis de los casos de estudio: Hammarby Sjöstad y Royal Seaport en Estocolmo; el Plan Especial de la Marina Juan Carlos I y el Masterplan del Grau en Valencia. A partir de estos análisis se deducen los parámetros de diseño urbano para obtener nuevos desarrollos sostenibles que responden a las necesidades urbanas actuales en frentes marítimos post-industriales. Como conclusiones del estudio se puede afirmar que el proyecto en ejecución Royal Seaport es uno de los ejemplos paradigmáticos de la quinta etapa de regeneración del frente marítimo. Este proyecto cumple casi en su totalidad las buenas prácticas en la regeneración de antiguas áreas industriales y las buenas prácticas para la actuación sobre los frentes marítimos. La quinta etapa de regeneración del frente marítimo se define como un proyecto comprometido con su tiempo y con la identidad del lugar, con la sostenibilidad y el cambio climático, la compacidad urbana, la construcción de nuevos desarrollos en los ejes de transporte público, que posee espacios públicos de calidad y que favorecen las interrelaciones humanas y al que además se le añade una capa sostenible. Como herramientas para alcanzar proyectos sostenibles podemos marcar límites con respecto a la compacidad (75 viv/ha), evitar tipologías que no fomenten la vida urbana en los espacio públicos, establecer un límite al consumo energético (55 kWh/ m2), fomentar la inversión en sistemas de energía renovable, la determinación de un coeficiente verde mínimo a alcanzar que contabilice la superficie ecoeficiente, la integración de canales para la recogida de agua en el medio urbano (no utilizar materiales en la urbanización que puedan contaminar el agua de lluvia recogida), garantizar la separación de residuos en fracciones, el fomento del uso del transporte público (metro, tranvía o bicicleta compartida) con distancia a las paradas menor de 300 m y con una frecuencia de paso menor de 30 minutos, además de ofrecer variedad funcional (42, 1 m2c/ vivienda de suelo diferente al residencial). / [CA] La tesi té per objectiu l'estudi de projectes sobre sòls i construccions obsoletes industrials. L'objectiu és determinar uns paràmetres de disseny urbà quantificables proporcionant així ferramentes per avaluar els projectes en curs i realitzar propostes sostenibles. Altre objectiu principal és definir el quint model de regeneració del front marítim post-industrial. Com a metodologia es varen realitzar tres anàlisis consecutius i que es retroalimenten: un anàlisis sobre bones practiques de recuperació i rehabilitació d'obsoletes construccions industrials (organitzat l'estudi en tres escales: territori, ciutat i espai urbà); un estat de l'art de les etapes de regeneració del front marítim; i l'anàlisi del casos d'estudi: Hammarby Sjöstad i Royal Seaport en Estocolmo; el Pla Especial de la Marina Juan Carlos I i el Masterplan del Grau en València. Partint d'estos anàlisis es dedueixen uns paràmetres de disseny urbà per aconseguir nous desenvolupaments sostenibles que responen a les necessitats urbanes actuals en fronts marítims post-industrials. Com a conclusions de l'estudi es pot afirmar que el projecte en execució Royal Seaport és un dels exemples paradigmàtics de la quinta etapa de regeneració del front marítim. Aquest projecte acompleix quasi la totalitat de les bones practiques en la regeneració d'antigues àrees industrials i les bones practiques per a l'actuació sobre els fronts marítims. La quinta etapa de regeneració del front marítim es defineix com un projecte compromès en el seu temps i amb la identitat del lloc, amb la sostenibilitat i el canvi climàtic, la compacitat urbana, la construcció en els eixos del transport públic i la creació d'espais de qualitat i que afavoreixen les interrelacions humanes i al que a més a més se li afegeix una capa sostenible. Com ferramentes per aconseguir projectes sostenibles podem marcar uns límits respecte a la compacitat (75 hab./he), evitar tipologies que no fomenten la vida urbana en els espais públics, establir un límit al consum energètic (55 kWh/m2), fomentar la inversió en sistemes de energia renovable, la determinació d'un coeficient verd mínim a aconseguir que comptabilitze la superfície ecoeficient, la integració de canals per replegar aigua en el medi urbà (no emprar materials en la urbanització que puguin contaminar l'aigua de pluja arreplegada), garantir la separació de residus en fraccions, el foment de l'ús del transport públic (metro, tramvia, bicicleta compartida) amb distàncies a les parades menor de 300 m i amb una freqüència de pas menor de 30 minuts, a més a més d'oferir varietat funcional (42, 1 m2c/habitatge, de sòl diferent del residencial). / Veses Jiménez, MDC. (2016). La quinta etapa de regeneración del frente marítimo post-industrial: los casos de Valencia y Estocolmo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/65352
64

Yacimientos arqueológicos altoimperiales en el medio rural. Estudios físico-mecánicos de morteros hidráulicos para la conservación in situ en intervenciones sostenibles

Santos Sánchez, Katia 30 May 2018 (has links)
La puesta en valor de yacimientos arqueológicos de época altoimperial en España, a menudo ha sido realizada mediante el empleo de materiales modernos procedentes del área de la construcción (como el cemento, el hormigón armado, el acoplamiento de estructuras metálicas, etc.), sin que su efecto haya sido estudiado previamente. Con el tiempo, ello ha originado no solo consecuencias negativas en su integridad, especialmente a partir de las incompatibilidades físico-químicas y mecánicas entre los materiales originales y los añadidos; sino que, además, el uso de materiales actuales también ha facilitado la descontextualización de los yacimientos, y una consecuente y progresiva desvinculación de la sociedad. Por ello, ante la variedad de formas de intervención documentadas y con el fin de evitar el deterioro de las estructuras arqueológicas, surge la necesidad de definir un tipo de intervención sostenible con fines sociales, que permita la conservación a largo plazo de este patrimonio en las mejores condiciones posibles. Para el desarrollo de la presente tesis doctoral se ha escogido como objeto de estudio el yacimiento arqueológico de La Calerilla de Hortunas (Requena, Valencia). Se trata de una villa rústica de época altoimperial (siglos I-IV d.C.), localizada en el medio rural, cuyo deterioro se debe fundamentalmente a los agentes atmosféricos y biológicos que inciden directamente sobre las estructuras sin protección, desde que en el año 2000 concluyeran los trabajos arqueológicos. La situación que padece el inmueble, hace que sea necesaria una intervención sostenible mediante materiales respetuosos que garanticen la salvaguarda de este bien patrimonial. La metodología empleada se centra en la experimentación y elaboración de diferentes tipos de morteros de restitución, basados en tres líneas de actuación y con sus respectivas variantes: morteros experimentales de obra (fabricados mediante cal hidráulica y áridos procedentes del sector de la construcción); morteros experimentales afines (elaborados a partir de materiales comúnmente utilizados en intervenciones de puesta en valor, conservación y/o restauración de yacimientos arqueológicos en la Comunidad Valenciana); y morteros experimentales tradicionales (elaborados mediante materiales basados en la caracterización previa de los morteros originales del yacimiento arqueológico de La Calerilla y en el estudio del tipo de arquitectura del periodo altoimperial). Así, mediante la producción de probetas, cada variante ha sido sometida a los distintos tipos de ensayos físico-mecánicos seleccionados, lo que ha permitido determinar las propiedades de cada mortero y seleccionar el más idóneo para la futura puesta en valor del enclave de La Calerilla. Con los resultados obtenidos, se muestra cómo a través de técnicas de intervención sostenibles es posible garantizar la salvaguarda a largo plazo de yacimientos arqueológicos expuestos a la intemperie en mejores condiciones y, favorecer además, la contextualización de los restos y su interpretación. / The enhancement of archaeological sites from the high imperial period in Spain, has often been carried out by using modern materials from the construction sector (such as cement, reinforced concrete, the assembly of metal structures, etc.) without its effect having been previously studied. Over time, this has caused not only negative consequences in its integrity, especially from the physical-chemical and mechanical incompatibilities between the original materials and the posterior additions; but also the use of current materials has facilitated the decontextualization of the archaeological site, and a consequent and progressive disengagement from society. Therefore, given the variety of documented forms of intervention and in order to avoid the deterioration of archaeological structures, there is a need to define a type of sustainable intervention under a social purpose, which allows the long-term conservation of this heritage in the best possible conditions. For the development of the present PhD thesis, the archaeological site of La Calerilla de Hortunas (Requena, Valencia) has been chosen as an object of study. It is a rustic village of the high imperial period (centuries I-IV AD) located in a rural area, whose deterioration is mainly due to the atmospheric and biological agents that directly affect the unprotected structures, since the archaeological works were ended in the year 2000. The current state of the site makes it imperative to develop a sustainable intervention through respectful materials that ensure the safeguarding of this heritage. The methodology used focuses on the experimentation and development of different types of restitution mortars, based on three lines of action and their respective variables: construction experimental mortars (manufactured with hydraulic lime and sand aggregates from the construction sector); related experimental mortars (made from materials commonly used in interventions of conservation and/or restoration actions of archaeological sites in the Valencian Community); and traditional experimental mortars (made by using materials based on the previous characterization of the original mortars from the archaeological site of La Calerilla and on the study of the type of architecture of the high imperial period). Thus, through the production of samples, each variable has been subjected to the different types of physical-mechanical tests selected, which has allowed to determine the properties of each mortar and to select the most suitable one for the future enhancement of the enclave of La Calerilla. With the results obtained, this PhD thesis shows how through sustainable intervention techniques it is possible to guarantee the long-term safeguarding of archaeological sites in the open sky in better conditions and, in addition, to favor the contextualization of the remains and their interpretation. / La posada en valor de jaciments arqueològics d'època altimperial a Espanya, sovint ha sigut realitzada per mitjà de l'ocupació de materials moderns procedents de l'àrea de la construcció (com el ciment, el formigó armat, l'acoblament d'estructures metàl¿liques, etc.) , sense que el seu efecte haja sigut estudiat prèviament. Amb el temps, això ha originat no sols conseqüències negatives en la seua integritat, especialment a partir de les incompatibilitats fisicoquímiques i mecàniques entre els materials originals i els afegits; sinó que, a més, l'ús de materials actuals també ha facilitat la descontextualització dels jaciments, i una conseqüent i progressiva desvinculació de la societat. Per això, davant de la varietat de formes d'intervenció documentades i a fi d'evitar el deteriorament de les estructures arqueològiques, sorgeix la necessitat de definir un tipus d'intervenció sostenible amb fins socials, que permeta la conservació a llarg termini d'aquest patrimoni en les millors condicions possibles. Per al desenvolupament de la present tesi doctoral s'ha triat com a objecte d'estudi el jaciment arqueològic de La Calerilla d'Hortunas (Requena, València) . Es tracta d'una vila rústica d'època altimperial (segles I-IV d.C.) , localitzada en el medi rural, el deteriorament del qual es deu fonamentalment als agents atmosfèrics i biològics que incideixen directament sobre les estructures sense protecció, des que l'any 2000 conclogueren els treballs arqueològics. La situació que pateix l'immoble, fa que siga necessària una intervenció sostenible per mitjà de materials respectuosos que garantisquen la salvaguarda d'aquest bé patrimonial. La metodologia emprada se centra en l'experimentació i elaboració de diferents tipus de morters de restitució, basats en tres línies d'actuació i amb les seues respectives variants: morters experimentals d'obra (fabricats per mitjà de calç hidràulica i àrids procedents del sector de la construcció); morters experimentals afins (elaborats a partir de materials comunament utilitzats en intervencions de posada en valor, conservació i/o restauració de jaciments arqueològics a la Comunitat Valenciana); i morters experimentals tradicionals (elaborats per mitjà de materials basats en la caracterització prèvia dels morters originals del jaciment arqueològic de La Calerilla i en l'estudi del tipus d'arquitectura del període altimperial) . Així, per mitjà de la producció de provetes, cada variant ha sigut sotmesa als distints tipus d'assajos fisicomecànics seleccionats, la qual cosa ha permès determinar les propietats de cada morter i seleccionar el més idoni per a la futura posada en valor de l'enclavament de La Calerilla. Amb els resultats obtinguts, es mostra com a través de tècniques d'intervenció sostenibles és possible garantir la salvaguarda a llarg termini de jaciments arqueològics exposats a la intempèrie en millors condicions i, afavorir a més, la contextualització de les restes i la seua interpretació. / Santos Sánchez, K. (2018). Yacimientos arqueológicos altoimperiales en el medio rural. Estudios físico-mecánicos de morteros hidráulicos para la conservación in situ en intervenciones sostenibles [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/102870
65

O efetivo acesso à água potável como direito fundamental no ordenamento jurídico brasileiro: demonstração dessa possibilidade a partir de análises de normas de direito brasileiro e espanhol

Jenichen Filho, Artur 23 February 2024 (has links)
La presente Tesis está insertada en el área de concentración Constitucionalismo, Transnacionalidad y Producción del Derecho, vinculándose a las líneas de investigación Estado, Transnacionalidad y Sostenibilidad y Derecho Ambiental y Sostenibilidad, bien como al Proyecto Internacional de Investigación de Derecho Ambiental, Transnacionalidad y Sostenibilidad. Se utiliza el método científico inductivo, en la fase de investigación y resultados, y para el tratamiento de datos el método cartesiano. En cuanto a los propósitos, el presente estudio asume un abordaje exploratorio. Se trata de una investigación bibliográfica que desempeña un papel fundamental en la comprensión y en la mejora del tema en cuestión, en consecuencia su fundamentación en fuentes bibliográficas nacionales y españolas y algunas referencias internacionales. La investigación busca investigar la importancia vital del agua para la sobrevivencia y reproducción de los seres vivos en el planeta, reconociéndola como un elemento fundamental que enfrenta amenazas decurrentes de las actividades humanas, comprometiéndola con prácticamente todas las regiones del mundo. En este sentido, se destaca la necesidad de un esfuerzo global en pro de la preservación de la cantidad y calidad del agua, visando atender las necesidades de las generaciones presentes y futuras. Durante el desarrollo de la investigación, hay una alerta sobre la situación de los recursos hídricos en el país. A pesar de la aparente abundancia del agua el nivel nacional en comparación con otros países, enfrentamos una escasez regional significativa. Además, es evidente la falta de un adecuado sistema de saneamiento básico, especialmente en relación al tratamiento de la cloaca para que haya reducción de carga de sustancias contaminantes que perjudican a la salud pública y al medio ambiente. Es preocupante la cantidad expresiva de personas que todavía no poseen acceso al agua potable en sus residencias, diversamente de España, en que el suministro de agua potable es tratado como una obligatoriedad, una responsabilidad administrativa del poder público en la atención a todas las personas. Delante de este escenario, la investigación tiene la intención de demostrar la posibilidad de que el acceso al agua potable, apoyado en nuestro orden jurídico, debe ser tomado como un derecho fundamental, beneficiando, de inmediato, a la población que se encuentra privada de su fruición. Es imprescindible destacar la importancia de asegurar el acceso universal al agua potable, con el objetivo de mejorar la calidad de vida de aquellas personas que sufren por no tener acceso a este servicio, responsabilidad del poder público. Se resalta que el PPCJ, a partir de 2023 pasó a adoptar análisis fundamentados en las ODS, entre los cuales, el número 6 – agua limpia y sanidad – permea y está presente en todos los capítulos de la Tesis. Garantizar el acceso al agua potable para aquellas personas marginalizadas, vía de regla a los más pobres, significa promover la salud, el bienestar, la dignidad de la persona humana y el desarrollo nacional, que aliados a la sostenibilidad, aseguran el mantenimiento y la reproducción de la vida de todos los seres vivos y de la Naturaleza en la Tierra.
66

Desarrollo de una metodología para la evaluación del desempeño y la sostenibilidad ambiental en la gestión del agua potable. Caso de Estudio: Aguas de Mérida C.A. (Venezuela)

Peña Rodríguez, Karina del Valle 17 June 2019 (has links)
[ES] El agua es un recurso indispensable para la vida y de gran importancia, para el desarrollo de la humanidad a lo largo de su historia y visión actual y futura, sin embargo, el uso de tan vital recurso natural cada día se hace de forma insostenible, que pudiese llegar a comprometer su disponibilidad para el abastecimiento de las poblaciones, como se evidencia en la actualidad en algunas regiones del mundo, cuyo aprovechamiento prevalece como derecho humano universal. De ahí, que este uso ineficiente del agua y la degradación de su calidad, constituyen uno de los principales frenos para avanzar por senderos de la sostenibilidad global, regional y local, lo que incrementa la vulnerabilidad de las comunidades, de la infraestructura y los servicios básicos. Es por ello, que el agua se convierte en el centro y motor del Desarrollo Sostenible y resulta fundamental para la supervivencia de la vida humana, y es hora, que los gobiernos, industrias, empresas y sociedad en general, trabajen mancomunadamente en busca de encontrar la manera de gestionarla de forma sostenible adoptando un enfoque holístico e integrado, que permita la seguridad hídrica y alcanzar el equilibrio y conservación de los ecosistemas, ya que es un recurso limitado e insustituible y sólo funciona como recurso renovable, si está bien gestionado. En atención a ello, y en procura de contribuir a la gestión sostenible del recurso hídrico por las empresas prestadoras de este servicio, la presente tesis doctoral, desarrolla una propuesta metodológica para la evaluación del desempeño y la sostenibilidad ambiental en la gestión del agua potable, con aplicación a la empresa Aguas de Mérida C.A. del estado Mérida, Venezuela. Dicha propuesta, se origina a partir de la selección y combinación de cuatro metodologías existentes, que permitieron, de manera innovadora, incorporar el parámetro ambiental como un pilar de la prestación del servicio de agua potable y romper paradigmas de los sistemas de indicadores tradicionales aplicados al sector, especialmente, en los aspectos de cobertura, calidad, cantidad y continuidad; así, se logró interrelacionar las dimensiones de la sostenibilidad y construir un Sistema de Indicadores para la Evaluación del Desempeño y Sostenibilidad Ambiental (SIEDSA), conformado por 21 Indicadores Estratégicos (cuali-cuantitativos) y el Índice del Desempeño y Sostenibilidad Ambiental de la Prestación del Servicio de Agua Potable (IDSAAP), resultando, en su conjunto, un modelo innovador para la gestión ecoeficiente del agua, el cual pretende ser una herramienta útil y flexible para el uso de las empresas prestadoras del servicio de agua potable, dando pie a la toma de decisiones oportunas con visión prospectiva y propositiva para alcanzar la ecoeficiencia del sistema. La presente tesis doctoral, es fundamento para generación de nuevas líneas de investigación, que incluyan el ciclo urbano del agua en su integralidad, articulando investigadores, grupos de investigación e instituciones públicas y privadas involucradas en el sector agua potable y saneamiento. Consolidar la presente tesis doctoral, ratifica el compromiso ciudadano y del sector universitario, en torno a los acuerdos y declaraciones internacionales para garantizar el acceso al agua potable como derecho humano fundamental, en consonancia a los Objetivos del Desarrollo Sostenible (ODS-2030), en especial, el objetivo siete de la Declaración del Milenio referido a la sostenibilidad ambiental y el Objetivo Global para el Agua Post- 2015 "Asegurando agua sostenible para todos". / [CA] L'aigua és un recurs indispensable per a la vida i de gran importància, per al desenvolupament de la humanitat al llarg de la seua història i visió actual i futura, no obstant això, l'ús de tan vital recurs natural cada dia es fa de forma insostenible, que poguera arribar a comprometre la seua disponibilitat per al proveïment de les poblacions, com s'evidencia en l'actualitat en algunes regions del món, l'aprofitament del qual preval com a dret humà universal. D'ací, que aquest ús ineficient de l'aigua i la degradació de la seua qualitat, constitueixen un dels principals frens per a avançar per senderes de la sostenibilitat global, regional i local, la qual cosa incrementa la vulnerabilitat de les comunitats, de la infraestructura i els serveis bàsics. És per això, que l'aigua es converteix en el centre i motor del Desenvolupament Sostenible i resulta fonamental per a la supervivència de la vida humana, i és hora, que els governs, indústries, empreses i societat en general, treballen mancomunadament a la recerca de trobar la manera de gestionar-la de forma sostenible adoptant un enfocament holístic i integrat, que permeta la seguretat hídrica i aconseguir l'equilibri i conservació dels ecosistemes, ja que és un recurs limitat i insubstituïble i només funciona com a recurs renovable, si està ben gestionat. En atenció a això, i en procura de contribuir a la gestió sostenible del recurs hídric per les empreses prestadores d'aquest servei, la present tesi doctoral, desenvolupa una proposta metodològica per a l'avaluació de l'acompliment i la sostenibilitat ambiental en la gestió de l'aigua potable, amb aplicació a l'empresa Aigües de Mèrida C.A. de l'estat Mèrida, Veneçuela. Aquesta proposta, s'origina a partir de la selecció i combinació de quatre metodologies existents, que van permetre, de manera innovadora, incorporar el paràmetre ambiental com un pilar de la prestació del servei d'aigua potable i trencar paradigmes dels sistemes d'indicadors tradicionals aplicats al sector, especialment, en els aspectes de cobertura, qualitat, quantitat i continuïtat; així, es va aconseguir interrelacionar les dimensions de la sostenibilitat i construir un Sistema d'Indicadors per a l'Avaluació de l'Acompliment i Sostenibilitat Ambiental (*SIEDSA), conformat per 21 Indicadors Estratègics (*cuali-quantitatius) i l'Índex de l'Acompliment i Sostenibilitat Ambiental de la Prestació del Servei d'Aigua Potable (*IDSAAP), resultant, en el seu conjunt, un model innovador per a la gestió ecoeficient de l'aigua, el qual pretén ser una eina útil i flexible per a l'ús de les empreses prestadores del servei d'aigua potable, donant motiu a la presa de decisions oportunes amb visió prospectiva i *propositiva per a aconseguir l'ecoeficiència del sistema. La present tesi doctoral, és fonament per a generació de noves línies d'investigació, que incloguen el cicle urbà de l'aigua en la seua *integralidad, articulant investigadors, grups d'investigació i institucions públiques i privades involucrades en el sector aigua potable i sanejament. Consolidar la present tesi doctoral, ratifica el compromís ciutadà i del sector universitari, entorn dels acords i declaracions internacionals per a garantir l'accés a l'aigua potable com a dret humà fonamental, d'acord als Objectius del Desenvolupament Sostenible (*ODS-2030), especialment, l'objectiu set de la Declaració del Mil·lenni referit a la sostenibilitat ambiental i l'Objectiu Global per a l'Aigua Post- 2015 "Assegurant aigua sostenible per a tots". / [EN] Water is an indispensable resource for life and of great importance for the development of humanity throughout its history and current and future vision, however, the use of such a vital natural resource every day is done in an unsustainable way, that could compromise its availability for the supply of the populations, as is currently evident in some regions of the world, whose exploitation prevails as a universal human right. Hence, this inefficient use of water and the degradation of its quality, constitute one of the main obstacles to advance on paths of global, regional and local sustainability, which increases the vulnerability of communities, infrastructure and services. basic That is why water becomes the center and engine of Sustainable Development and is essential for the survival of human life, and it is time that governments, industries, companies and society in general, work together to find the way to manage it in a sustainable way adopting a holistic and integrated approach, which allows water security and achieve balance and conservation of ecosystems, since it is a limited and irreplaceable resource and only works as a renewable resource, if well managed. In response to this, and in order to contribute to the sustainable management of water resources by the companies providing this service, this doctoral thesis develops a methodological proposal for the evaluation of performance and environmental sustainability in the management of drinking water, with application to the company Aguas de Mérida CA of the state Merida, Venezuela. This proposal originates from the selection and combination of four existing methodologies, which allowed, in an innovative way, to incorporate the environmental parameter as a pillar of the drinking water service provision and to break paradigms of the traditional indicator systems applied to the sector, especially in the aspects of coverage, quality, quantity and continuity; Thus, it was possible to interrelate the dimensions of sustainability and build a System of Indicators for the Evaluation of Performance and Environmental Sustainability (SIEDSA), made up of 21 Strategic Indicators (qualitative-quantitative) and the Environmental Performance and Sustainability Index of the Performance of the Drinking Water Service (IDSAAP), resulting, as a whole, an innovative model for the ecoefficient management of water, which aims to be a useful and flexible tool for the use of companies providing drinking water service, giving rise to the making timely decisions with prospective and proactive vision to achieve eco-efficiency of the system. The present doctoral thesis is the basis for the generation of new lines of research that include the urban water cycle in its integrality, articulating researchers, research groups and public and private institutions involved in the drinking water and sanitation sector. To consolidate this doctoral thesis, ratifies the commitment of citizens and the university sector, regarding international agreements and declarations to guarantee access to drinking water as a fundamental human right, in accordance with the Sustainable Development Goals (ODS-2030), in special, objective seven of the Millennium Declaration referring to environmental sustainability and the Global Goal for Post-2015 Water "Ensuring sustainable water for all". / Peña Rodríguez, KDV. (2019). Desarrollo de una metodología para la evaluación del desempeño y la sostenibilidad ambiental en la gestión del agua potable. Caso de Estudio: Aguas de Mérida C.A. (Venezuela) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/122313
67

Aplicación de acciones sostenibles para el eje social y ambiental en la gestión de operadores turísticos internacionales / Implementation of sustainable actions for the environmental and social thrust in the management of tour operators

Liñer Elias, Diana Carolina 21 July 2020 (has links)
La finalidad de esta investigación es exponer las tendencias mundiales de gestión sostenible que mediante las acciones en los ejes social y ambiental han sido implementadas por los operadores turísticos. La metodología empleada fue la investigación bibliográfica iniciando con una revisión descriptiva de fuentes académicas que culmina con un análisis descriptivo y evaluativo para los fines de la investigación. La investigación se basó en estudios académicos sobre la aplicación de la sostenibilidad social y ambiental en la gestión de los operadores turísticos internacionales. A partir de ello, se observa que en el eje ambiental existe un mayor número de acciones implementadas por los operadores turísticos. Estas están orientados a la gestión del consumo de agua y energía, manejo de residuos sólidos, reducción de materiales desechables, compras ecológicas, capacitaciones en conciencia ambiental, entre otras. Mientras que para el eje social se identificó que los operadores turísticos aplicaron un menor número de acciones, debido a que estas acciones resultan más complejas. Las acciones se enfocan en beneficios económicos para ambas partes (comunidad-operador turístico) y preservación de la cultura local. Pese a ello, se estableció que aún existen limitaciones para que los operadores turísticos apliquen acciones sostenibles tanto para el eje ambiental, como para el social. Una de las limitaciones es encontrar aliados entre sus proveedores que sigan las mismas prácticas, debido a que deben ofrecer un servicio que incluya estándares de sostenibilidad. Se concluye que las prácticas sociales y ambientales están siendo usadas por operadores turísticos a nivel internacional, y se encuentran principalmente motivadas por los beneficios que traen, tales como, menores costos en operaciones, mayores ingresos por la atención de clientes que demandan experiencias social y ambientalmente sostenibles y lograr una mayor captación de mercado. / The purpose of this research is to expose the global trends of sustainable management that through actions on the environmental and social trust have been implemented by tour operators. The methodology used was bibliographic research initiating with a descriptive review of academic sources that culminates with a descriptive and evaluative analysis for research purposes. The research was based on academic studies on the application of environmental and social sustainability in the management of international tour operators. From this, it is observed that there is a greater number of actions implemented by tour operators in the environmental axis. These actions are oriented to the management of water and energy consumption, solid waste management, reduction of disposable materials, ecological purchases, training in environmental awareness, among others. While for the social axis, it was identified that tour operators applied fewer but more complex actions. Those actions focus on economic benefits for both parties (community-tourist operator) and preservation of local culture. Despite this, it was established that there still are limitations for tour operators to implement sustainable actions for the environmental and social axes. One of the limitations is the difficulty to find allies among their suppliers who follow these same practices, because they must offer a service that includes sustainability standards. It is concluded that social and environmental practices are being used by tour operators internationally and are mainly motivated by the benefits it brings such as, lower costs in operations, higher revenue from the attention of customers who demand social and environmentally sustainable experiences and achieving greater market acquisition. / Trabajo de investigación
68

Sostenibilidad social en la marca peruana Artemisa Grellaud / Social sustainability in the Peruvian brand Artemisa Grellaud

Daneri Grellaud, Valeria Elena 01 December 2020 (has links)
La industria de la moda es una de las más contaminantes del mundo, responsable de la contaminación ambiental, consumismo masivo y esclavitud moderna. Debido a esto, se desarrolló un nuevo concepto dentro de la moda, conocido como moda sostenible, la cual busca reducir el impacto que la industria está creando en el mundo y en la sociedad. Actualmente, son escasas las marcas peruanas de moda, que practican alguna de las ramas sostenibles, siendo estas: la ecológica, económica o social. En la presente investigación, se explorará específicamente la rama social, analizando cómo es que una marca peruana aplica este concepto dentro de sus métodos de trabajo. La empresa a estudiar, es Artemisa Grellaud, una marca de joyería artesanal. Es por ello, que la presente investigación tiene como objetivo general entender cómo se ha trabajado la sostenibilidad social en la marca Artemisa Grellaud. Para ello, se realizará un estudio de caso descriptivo, con el fin de analizar la marca desde diversas perspectivas, para lograr un mayor entendimiento sobre sus prácticas. Se realizarán diferentes técnicas de recolección de información, tanto como: observación, entrevistas y grupos focales, para crear un mayor acercamiento en el caso a realizar. / The fashion industry is one of the most polluting in the world, responsable for environmental pollution, mass consumerism and modern slavery. Due to this, a new concept was developed within fashion, known as sustainable fashion, which seeks to reduce the impact that the industry is creating in the world and in the society. Currently, there are few Peruvian fashion brands that practice any of the sustainable branches, these being: ecological, economic or social. In this research, the social branch will be specifically explored, analyzing how a Peruvian brand applies this concept within its working methods. The company to study is Artemisa Grellaud, a brand of artisan jewelry. That is why the general objective of this research is to understand how social sustainability has been worked on, in the brand Artemisa Grellaud. To do this, a descriptive case study will be carried out, in order to analyze the brand from different perspectives, to achieve a better understanding of its practices. Different information gathering techniques will be carried out, such as: observation, interviews and focus groups, to create a greater approach in the case to be carried out. / Trabajo de investigación
69

Developing Indicators to Assess Agricultural Sustainability. Application to the Spanish Context

Sinisterra Solis, Nelson Kevin 07 March 2024 (has links)
Tesis por compendio / [ES] Considerando la importancia que tiene en el proceso de toma de decisiones el disponer de datos, en esta tesis doctoral se desarrollan indicadores cuantitativos para monitorizar la sostenibilidad integral y ambiental de las prácticas agrícolas actuales en España. Se pretende proporcionar datos que sirvan como punto de partida para apoyar la transición hacia una agricultura sostenible y al mismo tiempo abordar aspectos metodológicos críticos en la evaluación de la sostenibilidad. Las principales opciones metodológicas que se abordan en esta tesis son la aplicación del análisis de ciclo de vida atribucional para la evaluación ambiental de la sostenibilidad agraria y el uso de técnicas multicriterio para desarrollar un indicador compuesto de sostenibilidad que permita evaluar la sostenibilidad agraria. Además, se usan datos estadísticos promedio para realizar las modelizaciones de los sistemas estudiados. En la sección 2.1 del capítulo de resultados se evalúan los impactos ambientales de viñedos convencionales y ecológicos representativos en una región vitivinícola relevante en España (DOP Utiel-Requena). En este caso de estudio se profundiza en la influencia que tiene la modelización de emisiones en campo en los resultados de impacto medioambiental. En la sección 2.2 se evalúan los impactos ambientales de la producción de tomate y naranja en las principales regiones productoras españolas. Además, en la sección 2.3 se desarrolla una propuesta metodológica para estimar los datos de actividad de las explotaciones agrarias a partir de datos contables. En la sección 2.4, la propuesta metodológica anterior se adapta y se aplica en la estimación de los impactos ambientales de cultivos relevantes en siete de las diecisiete comunidades autónomas españolas. También se explora la presentación de los impactos con base en una unidad funcional que represente adecuadamente el papel económico de la agricultura según el público objetivo. En la sección 2.5 se evalúa la sostenibilidad integral de las mismas explotaciones agrarias mediante el desarrollo de un indicador compuesto, destacando como factores de carácter normativo claves en la evaluación de la sostenibilidad las ponderaciones asignadas a los atributos individuales de sostenibilidad y la compensación entre ellos. En general, los resultados en sostenibilidad muestran comportamientos diferenciales de la agricultura española en función del tipo de cultivo y región, gestión del agua y sistema de cultivo. Estas diferencias deben interpretarse en el contexto de las fuentes de datos utilizadas, los supuestos tenidos en cuenta en las modelizaciones y el alcance de la investigación. En resumen, se puede concluir que la evaluación cuantitativa de la sostenibilidad agrícola es un asunto complejo debido a la ambigüedad del concepto, el uso intensivo de datos y la alta sensibilidad de la agricultura a aspectos agroecológicos y factores de mercado. / [CA] Considerant la importància que té en el procés de presa de decisions disposar de dades, en aquesta tesi doctoral es desenvolupen indicadors quantitatius per monitoritzar la sostenibilitat integral i ambiental de les pràctiques agrícoles actuals a Espanya. Es pretén proporcionar dades que funcionen com a punt de partida per donar suport a la transició cap a una agricultura sostenible i alhora abordar aspectes metodològics crítics en l'avaluació de la sostenibilitat. Les principals opcions metodològiques que aborda aquesta tesi són l'aplicació d'anàlisi de cicle de vida atribucional per a l'avaluació de la sostenibilitat ambiental agrària i l'ús de tècniques multicriteri per desenvolupar un indicador compost de sostenibilitat per avaluar la sostenibilitat agrària. A més, s'utilitzen dades mitjanes estadístiques per a realitzar les modelitzacions. A l'apartat 2.1 del capítol de resultats s'avaluen els impactes ambientals de vinyes convencionals i ecològiques representatives d'una regió vitivinícola rellevant a Espanya (DOP Utiel-Requena). En aquest cas d'estudi s'aprofundeix en la influència que té la modelització d'emissions en camp als resultats d'impacte mediambiental. A l'apartat 2.2 s'avaluen els impactes ambientals de la producció de tomaca i taronja a les principals regions productores espanyoles, on a més es desenvolupa una proposta metodològica per estimar les dades d'activitat de les explotacions agràries a partir de dades comptables (apartat 2.3). A la secció 2.4, la proposta metodològica anterior s'adapta i s'aplica a l'estimació dels impactes ambientals de cultius rellevants en set de les disset comunitats autònomes espanyoles. A més d'això, s'explora la presentació dels impactes sobre la base d'una unitat funcional que represente adequadament el paper econòmic de l'agricultura segons el públic objectiu. A l'apartat 2.5 s'avalua la sostenibilitat integral de les mateixes explotacions agràries mitjançant el desenvolupament d'un indicador compost, destacant com a factors claus de caràcter normatiu en l'avaluació de la sostenibilitat les ponderacions assignades als atributs individuals de sostenibilitat i la compensació entre ells. En general, els resultats de sostenibilitat mostren comportaments diferencials de l'agricultura espanyola en funció del tipus de cultiu i regió, gestió de l'aigua i sistema de cultiu. Aquestes diferències s'han d'interpretar en el context de les fonts de dades utilitzades, les assumpcions realitzades en les modelitzacions i l'abast de la investigació. En resum, es pot concloure que l'avaluació quantitativa de la sostenibilitat agrícola és un assumpte complex a causa de l'ambigüitat del concepte, de l'ús intensiu de dades i de l'elevada sensibilitat de l'agricultura a aspectes agroecològics i factors de mercat. / [EN] Considering the importance of including quantitative measures in the decision-making process, this dissertation aims to develop indicators with which to assess the environmental and overall sustainability of current agricultural practices in Spain at a regional level. What is sought is the provision of data that work as a starting point from which to support the transition to sustainable agriculture while addressing critical methodological aspects in sustainability assessment. The main methodological choices of this thesis are attributional life cycle assessment, multicriteria techniques for developing of a composite sustainability indicator and using sources of average statistics. Besides providing quantitative information, this dissertation also explores key methodological issues regarding the quantitative assessment of agricultural sustainability. In particular, the results, focus on assessing the environmental and the overall sustainability. In section 2.1 of the results chapter, the environmental impacts of conventional and organic vineyards located in a relevant wine region in Spain (Utiel-Requena DOP) are assessed, delving into the influence of the modelling on-field emissions on the impact results. The environmental impacts of tomato and orange production in the main Spanish producing regions are assessed in section 2.2, where also an approach to estimate agricultural inventories from farm accountancy data is developed (section 2.3). The previous approach is adopted in section 2.4, to estimate the environmental impacts of the main crops grown in the Spanish regions. In addition, there is an exploration of a functional unit for a proper representation of the economic role of agriculture according to the target audience. In section 2.5, the overall sustainability of the same crops by developing a composite indicator is assessed, considering the weights assigned to the sustainability attributes and the trade-offs between them as key normative factors in the assessment of sustainability. Overall, the results show differential performances of Spanish agriculture depending on the crop type and region, water management, and farming system. These differences should be interpreted in the context of the primary data sources, modelling assumptions and the scope considered. In brief, it can be concluded that the quantitative evaluation of agricultural sustainability is a complex issue due to the ambiguity of the concept, the intensive use of data required and the highly sensitive nature of agriculture to agroecological aspects and market factors. / I would like to acknowledge the institutions that provided financial support, namely the Universitat Politècnica de València, for funding a four-year research contract through Subprogram 1 (PAID-01-18), the ADSIDEO - COOPERACIÓN 2020 Program (AD2011), and the Erasmus + program that provided the funds for a three months research stay at the Bioeconomy and Biosystems Economics Laboratory of the Technical University of Crete -TUC (Chania, Greece). Finally, I also wish to thank the Colombian Government for its funding through the program “Doctorado en el Exterior-885” of COLCIENCIAS. / Sinisterra Solis, NK. (2024). Developing Indicators to Assess Agricultural Sustainability. Application to the Spanish Context [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203015 / Compendio
70

Focusing on the Bright Sides of Innovation: Three essays on the role of National Knowledge Dynamics, Inclusive Innovation Teams and Policy Monitoring

Moujaes, Ghinwa 27 April 2024 (has links)
[ES] La teoría y las políticas de innovación son más beneficiosas cuando reflejan cambios en las prioridades sociales. Centradas tradicionalmente e inicialmente en el cambio tecnológico, vemos que las políticas de innovación actualmente enfrentan la tarea cada vez más necesaria de abordar las externalidades negativas, especialmente en el contexto de la sostenibilidad social y ambiental. Esto se materializa mejor en el caso de ejemplo de la política de innovación de especialización inteligente en Europa. Como contribución al debate actual en el campo sobre la intersección de la innovación y la sostenibilidad, esta tesis aborda tres preguntas de investigación diferentes centradas en cómo se pueden aprovechar las políticas de innovación para lograr la igualdad, la sostenibilidad y la inclusión. Cada capítulo plantea una pregunta única, se embarca en una revisión de la literatura específica y emplea una metodología personalizada para responder la pregunta en cuestión y, en consecuencia, contribuir a nuestra comprensión del amplio tema de la innovación para la sostenibilidad. La tesis finaliza con la literatura y las contribuciones metodológicas de las preguntas de investigación, además de las recomendaciones de políticas a nivel de empresa, nivel regional y nivel de diseño e implementación de políticas. / [CA] La teoria i la política de la innovació són més beneficioses quan reflecteixen canvis en les prioritats de la societat. Tradicionalment i inicialment centrada en el canvi tecnològic, veiem que la política d'innovació s'enfronta actualment a la tasca cada vegada més necessària d'abordar les externalitats negatives, especialment en el context de la sostenibilitat social i ambiental. Això s'incorpora millor en l'exemple de cas de la política d'innovació d'especialització intel·ligent a Europa. En contribució al debat actual sobre la intersecció de la innovació i la sostenibilitat, aquesta tesi s'adreça a tres qüestions de recerca diferents centrades en com es pot aprofitar la política d'innovació per aconseguir la igualtat, la sostenibilitat i la inclusió. Cada capítol fa una pregunta única, s'embarca en una revisió bibliogràfica específica i utilitza una metodologia personalitzada per respondre a la pregunta en qüestió i, per tant, contribuir a la nostra comprensió de l'ampli tema de la innovació per a la sostenibilitat. La tesi acaba amb la literatura i les contribucions metodològiques de les qüestions de recerca, a més de les recomanacions polítiques a nivell de firma, regional i de disseny i implementació de polítiques. / [EN] Innovation theory and policy are most beneficial when they reflect shifts in societal priorities. Traditionally and initially focused on technological change, we see innovation policy currently grappling with the increasingly necessary task of addressing negative externalities, especially in the context of social and environmental sustainability. This is best embodied in the case-example of the Smart Specialization innovation policy in Europe. In contribution to the current debate in the field on the intersection of innovation and sustainability, this thesis targets three different research questions focused on how innovation policy can be leveraged to achieve equality, sustainability, and inclusivity. Each chapter asks a unique question, embarks on a specific literature review, and employs a tailored methodology to answer the question at hand and accordingly contribute to our understanding of the broad theme of innovation for sustainability. The thesis ends with the literature and methodological contributions of the research questions in addition to the policy recommendations at the firm level, regional level and policy design and implementation level. / Moujaes, G. (2024). Focusing on the Bright Sides of Innovation: Three essays on the role of National Knowledge Dynamics, Inclusive Innovation Teams and Policy Monitoring [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203886

Page generated in 0.0523 seconds