No description available.

No description available.

No description available.

No description available.

In the scope of our BACE1 inhibitor project we used an originally designed microtiter plate-based screening to discover 4 triazole-linked reduced amide isosteres that showed modest (single digit micromolar) BACE1 inhibition. Our ligands were designed based on a very potent (single digit nanomolar) isopththalamide ligand from Merck. We supplanted one of the amide linkages in order to incorporate our triazole and saw a 1000-fold decrease in potency. We then enlisted Molsoft, L.L.C. to compare our ligand to Merck's in silico to account for this discrepancy. They found that the triazole linkage gives rise to a significantly different docking pose in the active site of the BACE1 enzyme, therefore diminishing its potency relative to the Merck ligand. The ability to control the regio- and stereochemical outcome of organic reactions is an ongoing interest and challenge to synthetic chemists. The pre-association of reacting partners through hydrogen bonding (H-bonding) can often to yield products with extremely high stereoselectivity. We were able to show that anilines, due to their enhanced acidity relative to amines, can serve as substrate directing moieties in the opening of cyclohexene oxides. We observed that by judicious choice of conditions we could control the regiochemical outcome of the reaction. These studies demonstrate that an intramolecular anilino-NH hydrogen bond donor can direct Fürst-Plattner epoxide opening. A unified mechanism for this phenomenon has been proposed in this work which consists of a novel mechanistic route we call "NH-directed Fürst-Plattner." We further studied the opening of cyclohexene oxides by incorporating amide and amide derivative substituents in both the allylic and homoallylic position relative to the epoxide moiety. Our attempts to control regioselectivity in the allylic systems were unsuccessful; however when the directing substituent was in the homoallylic position, we could demonstrate some degree of regioselectivity. An additional project that the author worked on for approximately one year during his graduate student tenure is not described within this work. In February of 2009 AstraZeneca, Mayo Clinic, and Virginia Tech Intellectual Properties Inc. concomitantly announced that AstraZeneca licensed a portfolio of preclinical Triple Reuptake Inhibitor (TRI) compounds for depression. The lead compound, PRC200, was discovered by a collaborative effort between the Carlier and Richelson (Mayo Clinic Jacksonville) research groups in 1998. The author was tasked to develop backup candidates of PRC200 in order to improve the pharmacokinetics of the lead compound. Due to confidentiality agreements, this work is not reported herein. / Ph. D.

[ES] La presente tesis "Vías de inmovilización de biomoléculas sobre SU-8 y otras superficies poliméricas para su utilización en biosensado óptico sin marcaje" tiene como objetivo el diseño, desarrollo y evaluación de diferentes métodos de anclaje de biorreceptores en distintos materiales, en formato de micromatriz, con aplicación en biosensado. En la actualidad sigue siendo un área de creciente interés desarrollar nuevos sistemas de análisis para la detección de analitos, más sensibles y selectivos, con tiempos de análisis reducidos, miniaturizables y automatizables. Estos desarrollos pueden aplicarse en dispositivos biosensores que encuentran su aplicación en campos tan diversos como diagnóstico clínico, medicina forense y medio ambiente. Con el objetivo de desarrollar biosensores con prestaciones mejoradas se estudiaron estrategias de inmovilización de sondas sobre el soporte de ensayo basadas en el empleo de hidrogeles. En una primera fase, los desarrollos se realizaron usando tecnología de micromatrices de fluorescencia, que permite utilizar una menor cantidad de muestra y analizar múltiples analitos y muestras a la vez, reduciendo el tiempo de análisis y el coste Posteriormente, los desarrollos ya optimizados se emplearon para la puesta a punto de un biosensor óptico sin marcaje de tipo BICELL (Biophotonic Sensing Cells) en colaboración con la UPM (Universidad Politecnica de Madrid), que se aplicaron a sistemas modelo y a problemas reales. Asimismo, y en colaboración con el Centro de Tecnología Nanofotónica de la UPV, se implementó la estrategia de inmovilización a través del uso de hidrogeles, en biosensores ópticos sin marcaje constituidos por guías de ondas corrugadas. En este caso, además de la inmovilización a través de hidrogeles, se estudió un método de inmovilización covalente de fragmentos de anticuerpos que permitió su fijación orientada y muy próxima a la superficie del sensor. La tesis se estructura en seis capítulos. En el Capítulo 1 se da una visión general del concepto de biosensado, atendiendo a las distintas clasificaciones y los diferentes aspectos que hay que considerar en su diseño. En el Capítulo 2 se plantean los objetivos generales y particulares de la tesis. El Capítulo 3 plantea la aplicación de dos hidrogeles fotoinducidos derivados de fosforicolina y dextrano para mejorar la inmovilización de biomoléculas en formato micromatriz, sobre superficies planas y usando el formato de micromatriz de fluorescencia para realizar ensayos de detección con proteínas y oligonucleótidos. La polimerización del gel y el anclaje de las sondas se lleva a cabo simultáneamente mediante la utilización de reacciones fotoinducidas empleando la química click de acoplamiento tiol-eno. En el Capítulo 4 se implementa el método desarrollado en micromatriz con uno de los hidrogeles en dos tipos de biosensores interferométricos sin marcaje fabricados en SU-8. Con ambos sensores se detecta CRP en suero con muy buena sensibilidad (, LOD de 21 pg/mL). Por otro lado, esta estrategia se ensaya también en sensores nanofotónicos basados en guías de ondas corrugadas con resultados prometedores. En este capítulo también se pone a punto y se evalúa en tiempo real la inmovilización de fragmentos de anticuerpo sobre la superficie del sensor nanofotónico, mediante la reacción de acoplamiento tiol-eno inducida por luz UV. La monitorización en tiempo real permite demostrar el papel indispensable de la luz en el proceso de inmovilización. Utilizando esta aproximación se ensaya la detección sin marcaje de tres biomarcadores cardíacos de interés (CRP, cTnI/T y Mioglobina). El quinto capítulo se dedica a la descripción detallada de todos los procedimientos experimentales que se llevan a cabo en los Capítulos 3 y 4. Finalmente, el Capítulo 6 recoge las conclusiones alcanzadas a partir de los resultados obtenidos en el desarrollo de la tesis doctoral. / [EN] This thesis "Biomolecule immobilization approaches on SU-8 and other polymer surfaces for label-free optical biosensing" aims to design, develop and evaluate different methods for anchoring bioreceptors in different materials, in a microarray format, with application in biosensing. Currently, it is still an area of growing interest to develop new analysis systems for the detection of biomolecules, being more sensitive and selective, with reduced analysis time, miniaturizable and automatable. These developments can be applied in biosensing devices that find utility in fields as diverse as clinical diagnosis, forensic medicine and environmental monitoring. To develop biosensors with improved performance, here strategies for immobilization of probes on the test support based on the use of hydrogels were studied. In a first phase, the developments were carried out using microarray technology, which uses lower amount of sample and can analyze multiple targets and samples at the same time, reducing tests time and cost. Subsequently, the optimized developments were used to develop, in collaboration with UPM (Polytechnic University of Madrid), a label-free optical biosensor based onBICELLs (Biophotonic Sensing Cells), which were applied to model systems and real samples. Likewise, and in collaboration with the Nanophotonic Technology Center at UPV, the hydrogel-based immobilization strategy was implemented in other label-free nanophotonic biosensors consisting of corrugated waveguides. In this case, in addition to immobilization through hydrogels, we studied a method of covalent immobilization of antibody fragments that allowed them to be oriented and very close to the sensor surface. Thus the thesis is organized into six chapters. Chapter 1 gives an overview of the concept of biosensing, and takes into account the different classifications and different items that must be considered in its design. Chapter 2 sets out the general and particular objectives of the thesis. Chapter 3 discusses the application of two photoinduced hydrogels, derived from phosphoricoline and dextran, respectively, to improve the immobilization of biomolecules in microarray format, on planar surfaces and using the fluorescence microarray format to perform detection assays with proteins and oligonucleotides. The polymerization of the gel and the anchoring of the probes are carried out using photoinduced reactions using the thiol-ene coupling click chemistry, and derivatives, performing both steps simultaneously. In Chapter 4 the method developed with one of the hydrogels in microarray format is transferred to two types of SU-8 based interferometric label-free biosensors. Both biosensors detected CRP in blood serum with very good sensitivity (LOD de 21 pg/mL). Besides, this strategy is also tested on nanophotonic sensors based on corrugated waveguides with promising results. In this chapter, immobilization of antibody fragments on the surface of the nanophotonic sensor is also performed and assessed in real time by the UV light-induced thiol-ene coupling reaction. Real-time monitoring shows the essential role of light in the immobilization process. Using this approach, the label-free detection of three cardiac biomarkers of interest (CRP, cTnI / T and Myoglobin) is tested. The fifth chapter is devoted to the detailed description of all the experimental procedures that are carried out in chapters 3 and 4. Finally, Chapter 6 collects the conclusions reached from the results obtained in the development of the doctoral thesis. / [CA] La present tesi "Vies d'immobilització de biomolècules sobre SU-8 i altres superfícies polimèriques per a la seva utilització en biosensado òptic sense marcatge" té com a objectiu el disseny, desenvolupament i avaluació de diferents mètodes d'ancoratge de bioreceptors en diferents materials, en format de micromatriu , amb aplicació en biosensat. En l'actualitat segueix sent una àrea de creixent interès desenvolupar nous sistemes d'anàlisi per a la detecció de biomolècules, que siguen més sensibles i selectius, amb temps d'anàlisi reduïts, miniaturizables i automatitzables. Aquests desenvolupaments poden aplicar-se en dispositius biosensors que troben la seva utilitat en camps tan diversos com diagnòstic clínic, medicina forense i medi ambient. Amb l'objectiu de desenvolupar biosensors amb prestacions millorades es van estudiar estratègies d'immobilització de sondes sobre el suport d'assaig basades en l'ús de hidrogels. En una primera fase, els desenvolupaments es van realitzar usant tecnologia de micromatrius, que permet utilitzar una menor quantitat de mostra i analitzar múltiples dianes i mostres alhora, reduint el temps d'anàlisi i el cost Posteriorment, els desenvolupaments ja optimitzats es van emprar per a la posada a punt d'un biosensor òptic sense marcatge de tipus BICELL (Biophotonic Sensing Cells) en col·laboració amb la UPM (Universitat Politècnica de Madrid), que es van aplicar a sistemes model i als problemes reals. Així mateix, i en col·laboració amb el Centre de Tecnologia Nanofotònica de la UPV, es va implementar l'estratègia d'immobilització a través de l'ús de hidrogels, en biosensors òptics sense marcatge constituïts per guies d'ones corrugades. En aquest cas, a més de la immobilització mitjançant hidrogels es va estudiar un mètode d'immobilització covalent de fragments d'anticossos que va permetre la seva unió orientada i molt propera a la superfície del sensor. Així donç, la tesi s'estructura en sis capítols. En el capítol 1 es dóna una visió general delconcepte de biosensat, atenent les diferents classificacions i els diferents aspectes que cal considerar en el seu disseny. En el capítol 2 es plantegen els objectius generals i particulars de la tesi. El Capítol 3 planteja l'aplicació de dos hidrogels fotoinduïts derivats de fosforicolina i dextrà respectivament per millorar la immobilització de biomolècules en format micromatriu, sobre superfícies planes i usant el format de micromatriu de fluorescència per a realitzar assajos de detecció amb proteïnes i oligonucleòtids. La polimerització dell gel i l'ancoratge de les sondes es porta a terme simultàniament mitjançant la utilització de reaccions fotoinducides emprant la química click d'acoblament tiol-eno, i derivades. En el capítol 4 s'implementa el mètode desenvolupat en micromatriu amb un dels hidrogels en dos tipus de biosensors interferométricos sense marcatge basats en SU-8. Amb tots dos sensors es detecta CRP en sèrum sanguini amb molt bona sensibilitat (LOD de 21 pg/mL). D'altra banda, aquesta estratègia s'assaja també en sensors nanofotònics basats en guies d'ones corrugades amb resultats prometedors. En aquest capítol també es posa a punt i s'avalua en temps real la immobilització de fragments d'anticòs sobre la superfície del sensor nanofotònic, mitjançant la reacció d'acoblament tiol-eno induïda per llum UV. El monitoratge en temps real permet demostrar el paper indispensable de la llum en el procés d'immobilització. Utilitzant aquesta aproximació s'assaja la detecció sense marcatge de tres biomarcadors cardíacs d'interès (CRP, cTnI / T i Mioglobina). El cinquè capítol es dedica a la descripció detallada de tots els procediments experimentals que es duen a terme en els capítols 3 i 4. Finalment, el Capítol 6 recull les conclusions assolides a partir dels resultats obtinguts en el desenvolupament de la tesi doctoral. / Agradecer a la financiación de esta investigación por Garantía Juvenil, FEDER y los proyectos del MINECO CTQ / 2016/75749‐R y TEC / 2017/84846‐R. Además, fue apoyado por el Programa Horizonte 2020 de la Unión Europea en el marco del proyecto H2020‐PHC‐634013 (PHOCNOSIS). / Díaz Betancor, Z. (2020). Vías de inmovilización de biomoléculas sobre SU-8 y otras superficies poliméricas para su utilización en biosensado óptico sin marcaje [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/149576

Diplomová práce řeší problematiku reklamních kampaní na internetu. Podrobně se věnuje pay-per-click reklamě v internetových vyhledávačích a reklamě ve srovnávačích cen (shopping comparison engines). V práci je popsána tvorba, správa i optimalizace reklamní kampaně v těchto dvou druzích internetové reklamy. Práce poskytuje jak pohled teoretický, tak zahrnuje i praktické zkušennosti z oboru. V závěru práce je nastíněna možná interakce těchto dvou druhů online reklamy.

Ce travail de thèse porte sur la synthèse de copolymères greffés à squelette 1,4-polybutadiène (PBu) et polyoxanorbornène par combinaison de ROMP et chimie click et/ou polymérisation RAFT selon la méthode grafting through. Une gamme de macromonomères symétriques et non symétriques originaux poly(oxyde d'éthylène) (POE), poly(acrylate d'éthyle), poly(acrylamide de N-isopropyle) (PNIPAM) et POE-b-PNIPAM ont été synthétisés à partir de précurseurs oxanorbornène et cyclobutène fonctionnalisés présentant un ou deux groupements clickables et/ou un agent RAFT par chimie click et polymérisation RAFT. Une série de PBu-g-POE et polyoxanorbornène-g-POE bien définis ont été obtenus par ROMP en solution en utilisant des amorceurs de Grubbs et de Schrock. Les tests de ROMP en milieu aqueux dispersé ont montré que la mini-émulsion était efficace pour la polymérisation des macromonomères POE à extrémité cyclobutényle et oxanorbornényle.

The major directions of this dissertation involve (1) the syntheses and characterization of molecular polygons incorporating sp1hybridized carbon linkers and L2Pt corners (L2 = cis-1,3-diphosphine), (2) the development of protected carbon chain complexes featuring fluorous phosphine ligands and (3) click reactions of metal terminal polyynyl complexes and further metallations of the resulting triazole rings. A brief overview is provided in Chapter I. Chapter II details the syntheses of molecular squares containing bidendate diphosphine ligands of the formula R2C(CH2PPh2)2 where R = Me, Et, n-Bu, n-Dec, Bn, and p-tolCH2 (general designation dppp*), in which the R2 groups are intended to circumvent the solubility issues encountered by others. Their syntheses involve double substitutions of the dimesylate compounds R2C(CH2OMs)2 using KPPh2. Building blocks of the formulae (dppp*)PtCl2 and (dppp*)Pt((C≡C)2H)2 are synthesized and characterized, including one crystal structure of the latter. The target complexes are accessed by reactions of (dppp*)PtCl2 with (dppp*)Pt((C≡C)2H)2 under Sonogashira type conditions. Six new squares of the formula [(R2C(CH2PPh2)2)Pt(C≡C)2]4 are characterized including two crystal structures. Further topics include approaches to higher homologues and cyclocarbon synthesis. Chapter III focuses on carbon chain complexes bearing fluorous phosphine ligands of the formula P((CH2)mRfn)3 (Rfn = (CF2)n-1CF3; m/n = 2/8, 3/8, and 3/10). Precursors of the formula trans-(C6F5)((Rfn(CH2)m)3P)2PtCl are synthesized and characterized, including one crystal structure, which reveals phase separation of the fluorous and non-fluorous domains. Reactions with butadiyne give trans-(C6F5)((Rfn(CH2)m)3P)2Pt(C≡C)2H. Oxidative homocouplings afford the target complexes trans,trans-(C6F5)((Rfn(CH2)m)3P)2Pt(C≡C)4(C6F5)(P((CH2)mRfn)3)2Pt. Cyclic voltammetry indicates irreversible oxidations of the title compounds, in contrast to partially reversible oxidations of non-fluorous analogues. Chapter IV focuses on multimetallic complexes achieved by click reactions in metal coordination spheres. The copper catalyzed click reaction between trans-(C6F5)(p-tol3P)2Pt(C≡C)2H (1) and (η5-C5H4N3)Re(CO)3 affords the bimetallic 1,2,3-triazole trans-C6F5)(p1tol3P)2PtC≡CC=CHN((η51C5H4)Re(CO)3)N=N. Further reactions with Re(CO)5OTf and Re(CO)5Br give trimetallated adducts, which represent the first species of this type. An alternative route to a trimetallic complex involves the twofold cycloaddition of the diazide (η5-C5H4N3)2Fe and 1, giving (η5-C5H4NN=N-C(trans-(C≡C)Pt(Pp-tol3)2(C6F5)=CH)2Fe. The crystal structures of the di and trimetallic complexes are compared, but attempts to achieve a fourth metallation involving the =CH groups are unsuccessful. However, when the triazolium salt [trans-(C6F5)(p-tol3P)2PtC≡CC=CHN(CH2C6H5)N=N(Me)]+ I– is treated with Ag2O and [Rh(COD)Cl]2, a =CRh adduct is obtained. The success of =CH metallation is correlated to the 1H NMR chemical shift, indicative of an electronic effect.

No description available.